Posts Tagged ‘Xavier Sala i Martin’

No socialisme: resposta a un blocaire comunista

dissabte, maig 23rd, 2009

Resposta a un blocaire comunista que treballa a comisions obreres que va desacreditar Xavier Sala i Martin i Pilar Rahola.

 

M’he tragat tots els teus missatges tot i que em resulta complicat, per la quantitat d’incorreccions, fal·làcies, desqualificacions, contradiccions i argumentacions incorrectes que dónes, perquè volia tenir una visió el màxim d’objectiva sobre tu.

També m’he llegit el teu article en que compares-desacredites al professor Xavier Sala i Martin amb Pilar Rahola i dius coses com aquesta:

“Concretament vaig pillar el moment en que s’autofilmava en el seu apartament americà que, per dir-ho suau, té una decoració coherent amb la línia de vestimenta.”

No sé perquè et creus que tens dret a desacreditar la gent per la seva vestimenta.

Si algú digués que tens polls a la barba i al cabell, i que vesteixes com eduardo manos tijeras per a desacreditar-te, li diria que els gustos són subjectius, i que un atac ad hominem mai atorga la raó a la persona que desqualifica.

Dit això et vull dir el següent:

– has demostrat estar completament desinformat sobre molts temes

– Al contrari que alguns dels teus interlocutors, no has aportat cap link, ni font acreditada per a les teves conclussions, ni l’orígen de les teves dades numèriques

– Crec que no entens, perquè parles amb una creença desinformada de que el socialisme és el millor, i moralment superior a tota la resta, i que el fet de robar als rics i regalar-ho als amics i als pobres us fa més bons. Jo pel contrari penso que robar els diners a algú que treballa 14 hores al dia, i per tant ha guanyat més, i donar-los a una persona que no vol treballar, és de lladres i acomoda als mandrossos.

Personalment penso, que la gent com tu us beneficieu de la gent que treballa i es guanya un sou.

Brameu contra els empresaris, però són ells qui us donen feina. A la pràctica les vostres úniques solucions són “que el papa estat ho arregli” i extorquir els “diabòlics” empresaris.

Els sindicats vau fer una manifestació que es deia “plantem cara a la crisi“.

Aquesta és la vostra manera d’arreglar les coses?.

Dir-li a l’estat que us doni feina?.

Doncs quin gran valor afegit!.

Per a això no feu falta. Per a oferir solucions zero estalvieu les quotes als pobres afiliats.

El que feu vosaltres és robar, i empobrir el país. Viviu dels altres, de qui produeix. Les persones més productives emigren, i la riquesa del país desapareix.

Així que es grava a les classes mitges amb impostos cada cop més alts fins a l’argentinització de l’economia.

T’hauria de fer reflexionar que un partit com el psoe que es proclama d’esquerres ha regalat una carretada de milions als bancs. Diners que surten dels nostres impostos.

Ens treu els diners a particulars i empreses per a regalar-los a empreses privades.

Brama contra ells.

 

Desincentiveu a la gent que més s’escarrassa i que és més productiva, i que acaba marxant a indrets on amb el seu esforç poden guanyar diners i deixar quelcom als seus fills.

T’agradaria una altra cuba? o una altra rússia? un altre mur de Berlin?. Doncs a milers de milions de persones no.

De fet, la gent fugia de l’alemània comunista. I a la xina i a rússia es morien de gana.

No em molestaria a dir-te totes aquestes coses perquè crec sincerament que no tens ganes de considerar res que no sigui el teu discurs sectari, desinformat i dogmàtic.

Però és que la gent com tu, fanàtica en la seva postura (ho dic per les respostes que has donat), està produint molt de sofriment al món.

El Xavier Sala i Martin té una cosa que tu no tens. Ell ha estudiat molt, molt, molt i ha arribat a la conclusió de que per a eradicar la pobresa el lliure mercat és la millor solució.

Els països pobres volen que els comprem. No volen que els tinguem llàstima i que els donem un 0,7 % que el dictador de torn gasta en armes.

Volen que comprem els seus productes. Volen feina i democràcia.

El Xavier Sala i Martin defensa el que defensa perquè vol ajudar al món.

I si cregués que la misèria es pot solucionar d’una altra manera millor, apostaria per aquella manera. Sens dubte. Ell vol millorar les coses, i de fet assessora a diversos països africans que han millorat molt gràcies a la seva ajuda, i que passen de la gent com tu que sou responsables de fer morir de gana a molta gent amb el vostre dogmatisme.

També és membre fundador d’una associació que ajuda al tercer món i ha donat moltíssims diners, encara que ell mai t’ho dirà. En Xavier Sala i Martin trobaràs sempre una persona que t’argumenta les coses.

Ell et donarà dades.

Et mostrarà els estudis de l’evolució en el passat, i fonamentarà les seves conclussions en dades objectives.

I si el convences, recolzarà la teva opció. Tu en canvi actues amb dogmatisme i amb el despreci típic de qui és massa curt, i perdona però no t’ho dic per a ofendre’t sinó com a resultat d’haber llegit part del teu bloc, per a adonar-se que no té raó. Si de veritat volguessis ajudar als altres, t’asseguraries de que tens raó en els teus arguments i estaries disposat a aprendre noves coses, no fos cas que t’equivoquessis.

Jo sóc empresari.

Després de treballar durant anys em vaig hipotecar la casa per a montar una empresa.

Tota la gent que he contractat, amb contadíssimes excepcions, han demostrat nul·les ganes de treballar i d’esforçar-se per a aprendre.

Jo m’he deixat la pell per a pagar-lis un sou, i una formació que no volien (el sou sí que el volien). I amb els meus impostos, concretament un 35% dels beneficis al final d’any, més un 40% del salari brut aprox., un 16% d’IVA sobre serveis oferits per mi, he mantingut tot un sistema abussiu.

Una persona que cobra 900 € nets amb 12 pagues, li costa a l’empresari 1.500 € al mes aprox. (sou + ss).

De veritat et penses que la majoria de la gent genera més de 1.500 € al mes a l’empresari?.

I encara voldràs que es treballi 30 hores amb el mateix sou, o millor, apujant el sou.

Defenses una tirania cap a qui produeix la riquesa.

I no, la riquesa no la creen els braços i les cames d’unes persones zombies teòricament explotades.

La riquesa la crea la persona que té una idea, que aconsegueix el capital, estructura, planifica i crea quelcom, produeix quelcom.

Aquesta persona dóna feina a unes altres persones que sense ell o ella, no tindrien feina. Sembla que moltes d’aquestes persones assalariades semblen incapacitades per a produïr riquesa i només saben queixar-se de que no els donen prou. He escoltat moltes vegades allò de “els empresaris de merda”, dit per gent que mai s’ha esforçat en crear riquesa, però quan entren en una feina diuen “para lo que me pagan hago lo mínimo”.

Així que pensa una cosa:

– Som molts els que no volem els socialisme.

– Guanyar diners no és res dolent. Especular tampoc. Si els teus pares venien fruites al mercat especulaven amb el preu, compraven a 2, venien a 7.

– Si estudio molt molt molt i tinc idees genials que produeixen grans beneficis, no vinguis a robar-me el fruit del meu esforç. Estudia i crea tu si vols i pots.

– Prendre els diners a qui els ha produït és robar, i a la llarga comporta pobresa, perquè ningú vol que li robin. El “pobre” s’acostuma a rebre sense fer res, el “ric” marxa on esforçar-se doni rendiments.

Així que amb les polítiques socialistes només aconseguiu fer més pobre a tothom.

I el “ric” no ha de ser un capitalista. Pot ser una persona rica en idees, com Einstein que va marxar d’Alemanya perquè no li agradava el nazisme i perquè era Jueu.

Pensa: els teus plantejaments imposats fan mal a molta gent. Si vols ajudar als altres informa’t, documentat, estudia quelcom més que no sigui Marx o Bakunin.

Quan jo era assalariat tres empreses van actuar malament: dues amb errors en nòmines, una fent fora a una persona injustament. Els sindicats no van moure un dit, i els que jo vaig conèixer, eren persones alliberades que aprofitaven les hores que l’empresari els paga per llei per a destinar-les al sindicat, per tal de viure millor.

Si teniu raó, recolzada amb dades i una solució millor al que hi ha, plantejeu-la i caurà de madur i la gent us seguirà.

Però si només brameu contra un sistema que funciona molt millor que qualsevol dictatura estatista o planificadora central (assessina d’iniciatives), llavors busqueu-vos una feina, o millor creeu una empresa amb els vostres estalvis i doneu feina a altres.

El moviment es demostra caminant.

Si em demostres que crees una empresa amb els teus estalvis i que dónes feina a altres persones i que aguantes cinc anys, escoltaré tot el que m’hagis de dir.

I m’agradaria que responguessis a una pregunta que ja t’han fet: Perquè hi havia tants professionals de les esquerres, i no nois/ies d’institut a l’oikmtns?.

Creus que la manipulació informativa forma part dels recursos als que teniu dret per la vostra (infundada) creença de superioritat moral?.

Amb cada euro que socialitzeu, li esteu prenent a un legítim destinatari. Si el zp agafa el 35% dels meus beneficis, i tinc beneficis perquè m’he estat de moltes coses per a tenir-los, i els destina a afavorir als seus amics (com els rètols caríssims del plan zp) o a regalar-los per a comprar vots, aquests són uns diners que no podran anar a que compri un altre cotxe, o unes altres sabates, o a canviar el parquet, o a un nou vestit o a una nova pàgina web. Cada euro que es socialitza és un euro que deixa de rebre qui fa millor les coses, per passar a ser repartit amb criteris partidistes i sovint corruptes o a gent que és poc productiva.

Jo em guanyo els diners i els gastaré amb seny.

l’estat socialista no se’ls guanya, els pren a la gent que els guanya.

Per tant no sap el que costa guanyar-los i com qualsevol que no sàpiga el que costen les coses, malvaratarà inevitablement. Suposso que a Rahola la critiques per recolzar Israel. El que no entenc és què podries tenir a favor de hamas, que dispara més de 5.000 míssils l’any contra Israel, que empra nens com a carn de canó (nens soldats) i famílies que no ho volen com escuts humans i que assassina a tots els homosexuals, entre moltes d’altres coses que ni a un progre li poden agradar.

I respecte a l’acomiadament lliure quin sentit té que l’empresari li hagi de pagar una compensació al treballador per any treballat?.

És que acàs el tortura?. Que jo sàpiga donar feina a algú és una cosa bona.

Quina lògica té que se li hagi de pagar un acomiadament milionari essent que ja té atur?.

A la pràctica el que passa és que s’acaba:

1) No contractant

2) Utilitzant autònoms

3) Utilitzant ett’s

4) els empresaris s’arruinen amb els acomiadaments si les coses van malament i queden incapacitats per a generar més riquesa en molts anys.

 

No pots obligar als empresaris a que paguin la festa.

 

No és res personal. Simplement crec que feu molt mal a molta gent i conduiu a la pobresa a societats productives i emergents, mentiu, reprimiu i insulteu perquè us creieu moralment superiors.

I per cert, en Bill Gates, igual que Steve Jobs o els nois de google i tants d’altres van començar en un garatge amb molt de talent personal i hores. Estic segur que en un gulag o en un socialisme de partido no s’hagués pogut crear res d’això. És mèrit d’ells i no crec que estigui bé sagnar-los precissament per haber-se esforçat.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Sant Jordi 23 Abril 2009 – les meves recomanacions

dimecres, abril 22nd, 2009

santjordi

Per a aquells que no ho sabeu, Sant Jordi és el patró de Catalunya. La llegenda diu que va matar un drac que es cruspia les donzelles i que d’una gota de la seva sang en nasqué una rosa.

For those who do not know, St. George is the patron saint of Catalonia. The legend says that he killed a dragon that ate the maidens, and a drop of her blood were born in a rose.

rosa_rosaeEl Dia de Sant Jordi, el 23 d’Abril, als homes ens regalen un llibre i a les dones els regalem una rosa.

On this day the women give a book to men, and men give a rose to women.

Alguns a més de la rosa (família, parella, amigues) també els regalem un llibre a les noies , per ser equitatius en els costos. Un llibre costa un 15 € aproximadament de mitja, una rosa costa entre 3 a 5 euros.

Some of us, besides the rose (family, spouses, friends), also gave a book to the girls to be equal in cost.  A book costs about 15 € in the average, and  a rose costs 3 to 5 euros.

El dia de Sant Jordi es fa desconte en els llibres. Normalment un 10%.

The Saint George’s day a disccount is applied on the books. Normally a 10%.

diada_de_sant_jordi_de_2007_rambles_barcelonaAquesta tradició Catalana ha estat implantada recentment al Japó i se celebra arreu del món des de que la UNESCO, l’any 1995, va internacionalitzar-la com “World Book and Copyright Day (també coneguda com International Day of the Book or World Book Days)”.

This Catalan tradition has been installed recently in Japan and is cellebrated allover the world since the UNESCO, the year 1995, internacionalized it as “World Book and Copyright Day (also known as International Day of the Book or World Book Days)”. Note: Despite what spain or that wikipedia’s article say: Catalonia is not spain.

 

La meva llista de llibres recomanats / My recommended book list:

Economia

 ecliberal Economia Liberal per a no economistes i no liberals                

Xavier Sala i Martin

Explica el que és el liberalisme (en Anglès Libertarianism) i per que l’economia socialista ho empobreix tot. 

converses_amb_xavier_sala_i_martin-9788493522841 Converses amb Xavier Sala i Martin               

Jordi Graupera

economia_en-una_llico-castella-9788496836228 Economia en una lliçó (economía en una lección, no l’he trobat en la meva llengua)              

Henry Hazlitt

Un clàssic que tot i tenir uns quants anys, desmunta tantes mentides i falsedats i demostra com manipulen els “progres”.

 La dictadura de la incompetència de Xavier Roig La dictadura de la incompetència

Xavier Roig

 

Article a l’avui que en parla.

Ciència Ficció

endersgameoriginalcoverresized El joc d’Ender
Orson Scott Card           

Parla de les relacions humanes i les trames psicològiques de les persones, i els nens, que formen part de la història en que una raça al·lienígena vol destruïr la terra. La física també hi juga un paper molt interessant.

Són 4 llibres més la sèrie posterior d’un altre personatge Bean. Les trames geopolítiques són genials.

1984-george_orwell 1984           

George Orwell

 

Un clàssic. Com seria un món a on un sistema central controlés les nostres vides, que decidís què existeix i que no, amb qui ens hem de casar i que refés l’història a conveniència?.

un-mon-feliaminiatura Un món feliç
Aldous Huxley           

 

Un món a on les persones són seleccionades genèticament i separades segons la seva intel·ligència: alfa, beta, gamma; de manera que facin les tasques que els fan feliços.

Molt interessant a nivell social per les interaccions i a nivell filosòfic. També és un clàssic.

   


Catalunya

vactor-alexandre-tv3_a_traicio TV3 a traició
Víctor Alexandre        

www.victoralexandre.cat

 

Destapa l’espanyolisme que s’està projectant deliberadament a tv3 des de que els socialistes espanyols governen a Catalunya. Amb exemples irrefutables.

victor-alexandre-jo_no_soc_espanyol Jo no sóc espanyol        

Víctor Alexandre

 

 

catalunya-sota-espanya-alfons-lopez-tena Catalunya sota espanya       

Alfons Lòpez Tena

 

 

Genial texte sobre com la Nació Catalana es veu trepitjada i sotmesa per espanya.

Planteja escenaris i mostra les xifres i els fets amb fonts contrastables.

Perfecte per tal de comprendre els problemes reals que patim i fugir de l’opinologia barata que tant promouen els que ens roben.

   


Història

cristoforcolomprincepdecatalunya-bilbeny-738119 Cristòfol Colom, Príncep de Catalunya
Jordi Bilbeny
www.jordibilbeny.com    


Conclussions dels estudis de l’investigador, filòleg Català i doctorand en història moderna Jordi Bilbeny sobre la Catalanitat de Colom treballant per a la Generalitat Catalana i les manipulacions de la història per part de la corona castellana.

De la seva web:

“[..]investigacions sobre la censura, que el portaren a obrir una nova perspectiva sobre la història de Catalunya. Jordi Bilbeny considera que la història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació —historicidi— des del segle XVI ençà per tal d’afavorir la construcció d’un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d’Aragó i proper al centralisme de la Corona de Castella. Certament, minvant el protagonisme de Catalunya -o la Corona d’Aragó- en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l’ocultació i la censura —i l’apropiació—, s’afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l’estat espanyol naixent.”

 la_maternitat_delna La maternitat d’Elna 

D’Assumpta Montella

Ed. Ara Llibres

 

Narra l’història d’Elisabeth Eidenbenz, Suïssa, que va salvar tantes mares i nens als camp de concentració de Catalunya Nord i frança. En aquells camps els refugiats Catalans i espanyols estaven a la platja i quan plovia es calaven fins als ossos. Eren reclosos sense poder sortir i passaven gana i tota mena de privacions. Miss Elisabeth Eidenbenz va aconseguir montar una maternitat i salvà molts nadons i moltes mares en un temps en que l’índex de morts de nadons era esfereidor. No em vull equivocar, crec que era del 97% de morts.

En aquest llibre parlen supervivents, mares i fills/es Catalanes i expliquen el que van viure i veure.

 

És dolorós. És un llibre que facilment us remourà l’interior i us farà plorar.

   


Ciència

universe_in_a_nutshell-stephen-hawking-185686666102lzzzzzzz L’univers en una closca d’anou
Stephen Hawking
www.hawking.org.uk    

 

   
   
Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Té estudis en saura?

diumenge, abril 19th, 2009

Aquesta pregunta me la vaig fer fa un any i vaig intentar esbrinar-ho.

Vaig iniciar una investigació que ara us detallo.

Però abans us explicaré què em va portar a sospitar que ens podria estar mentint descaradament.

Tot va començar quan vaig descobrir força temps enrera que la premsa als Països Catalans i al país del costat està sumament manipulada.

Una cosa és una vissió de la vida, i una altra mentir i manipular descaradament.

Els diaris Americans diuen clarament a favor de quin candidat estan i no passa res. Però no menteixen per principis i si ho fan la societat els castigarà.

Així que és inexplicable que la manifestació de l’1 de Desembre de 2007 pel Dret a Decidir, que algunes fonts quantificaven en més d’un milió de persones no sortís més que 10 segons a TV3.

Com és possible?, si tenim en conta que la manifestació de la vaga dels conductors d’autobusos i la manifestació de no a la guerra (iraq) van ser retransmesses en directe per TV3.

És que els conductors de TMB són més importants que un milió de Catalans i que el caos de les infraestructures?.

Mmmmm…

crosta_cutDesprés estava el tema de joan ferran serafini i la seva persecució de la “crosta Catalanista”.

D’aquest home ens diu la vikipèdia:

<<Durant els anys 1970 va passar per les associacions Barrio Popular, pels FJIL, per la CNT i pels GARI, sent aquesta última responsable del segrest d’un director de banc a París [1]. Fou empresonat pel règim franquista i lliberat gràcies a l’amnistia de 1977, reciclant-se políticament ingressant al PSC >>

Recordeu com bolaño, el cap de premsa del psc va dimitir arran de les amenaces que va proferir al periodista Jordi Barbeta de la vanguàrdia, tal com aquest denunciava en aquesta carta

vanguardia-manipula Curiosament rebo un missatge d’error indicant que la carta ha estat borrada de lavanguàrdia.
vanguardia-manipula-google_ho_mostra Més curiós encara tenint en conta que google la té indexada.

air_berlin_insultant_als_catalans-kruriturkenTambé teníem el sorprenent cas del director d’air berlin publicant aquest acudit a la revista de vol:

<<Jo mei, wenn die hier noch Bayern Kimma, die saupreißischen katalanen die, da müssens fei boarisch redn! Kruzitûrken>>

Que segons els prestigiós institut Goethe, com ens informava el diari el punt, diu:

«Quan vinguin a Baviera els porcs de merda dels prussians catalans, els farem parlar bavarès. Collons!»

Quan veus que els diaris del teu país i del país veí, sense citar el traductor evidentment doncs ningú vol signar mentides, diuen <<quan vinguin a Baviera els catalans, els farem parlar bavarès. collons!>> t’adones que la manipulació és extrema.

(no parlo del rei dels espanyols en el seu trist discurs de 2001 dient “nunca fué la nuestra lengua de imposición si no de encuentro, a nadie se obligó nunca a hablar en castellano…”)

Posterior notícia d’e-notícies (còpia local en PDF) en que parlant dels insults del president d’extremadura a Joan Puig, reprodueixen les paraules d’aquest indicant com airberlin ens diu “prussians catalans porcs de merda” i el govern espanyol no ens defensa (encara és pitjor, doncs es va disculpar amb el govern alemany per que Joan Puig va mostrar un logo d’air berlin amb una esbàstica nazi. air goebbels).

Amb tot, era clar que la crosta socialista manipulava, censurava, mentia, insultava i exercia coerció sense complexes.

Quan vaig decidir conèixer el curriculum de montilla no sabia el que em trobaria…

2009-04-19-uau-montilla_te_estudis_a_la_imaginacio_dels_socialistesSorpresa! A la web de la Generalitat diu que montilla té estudis d’economia i dret a la universitat de Barcelona.

Quan hom llegeix que algú té estudis d’economia i dret, pensa en l’esforç i el temps invertit en acabar dues carreres… bé, això les persones normals.

Però al món de la crosta socialista això significa haber estat matriculat un any en una d’aquestes carreres i dos en l’altre.

No puc saber si va anar a classe, o si va repetir dos cops primer.

Al contrari que a Amèrica a on se sap tot dels candidats, especialment les seves qualificacions, a Gulagtalunya s’amaga tota l’informació, com demostra l’entrevista que li va fer Xavier Sala i Martin a joan saura. En un moment entraré en detalls.

És clar, quan parlem rigurosament citem les fonts.

Encara que la wikipedia espanyola digui:

<<José Montilla Aguilera (Iznájar, Córdoba, 15 de enero de 1955) es un político español.

[..]

Cursó estudios de Economía y Derecho en la Universidad de Barcelona1 sin llegar a finalizar ninguna de las dos carreras.2 >>

Com a contrast la vikipèdia Catalana diu:

<<José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 15 de gener de 1955) és un polític català

[..]

Va estudiar Formació Professional de correspondència mercantil. Més tard, va començar el primer any de Dret i, després, dos de Ciències Econòmiques, però va abandonar els estudis universitaris, segons ha manifestat ell mateix posteriorment, perquè no podia compaginar-los amb la feina.>>

A la wikipèdia Americana no diu ni que sigui Català ni espanyol, clarament per que volen que ningú al món conegui que els Catalans existim i que Català i espanyol no és el mateix, només dels seus estudis això:

<<His higher education began with vocational training, but later he studied Law for one year and Economics for two years at the University of Barcelona. He himself has said that he gave up his university career as he was working and studying at the same time.>>

(Curiosament l’enllaç a l’article d’Enric Vila a l’avui en que desenmascara l’ocultació dels estudis de montilla tampoc funciona. Vés per on!. Link al bloc de l’escriptor Xavier Borras que enllaçava cap a l’avui)

Cercant a la hemeroteca de l’avui aconsegueixo localitzar l’edició del 15 de Setembre de 2006.

Trobo un article, com a curiossitat, en que montilla acusa de sectaris els que “li neguen el catalanisme”.

Sorprenent, tenint en conta que ell va cedir les llicències de TV3 al País Valencià a la sexta quan era ministre a madrid, convertint en il·legals les emissions i servint-li en safata al pp que pogués il·legalitzar els repetidors.

Finalment localitzo l’article de l’Enric Vila, i l’imprimeixo en PDF per a que sigui sempre accessible, però només indica que el psoe hauria de facilitar l’informació dels seus estudis.

Cercant, cercant, localitzo un article de libertad digital on apunten que no té ni el bachillerat. I que la negativa del psc d’aportar la documentació que li demanen ja demostra que s’oculta quelcom. La resposta de bolaño (quan encara no havia dimitit per les amenaces al periodista comentades abans) va ser:

<<“Difícilmente alguien que no tenga el Bachillerato puede acceder a una carrera”>>

I libertad digital continua: << Pues, sí, tan difícil que fuentes del PSC le aseguran a este columnista que ni Bachiller, ni cuentos. Una FP de la época con algo de correspondencia mercantil, mucha mecanografía y un poquito de contabilidad, y listos.>>

Amb tot em resulta impossible trobar fonts contrastables que em permetin saber sense cap mena de dubte, si va repetir vàries vegades el batxillerat com he llegit en un fòrum, si va estudiar FP o si va suspendre els temps que va ser matriculat, o si va anar a classe.

<< Montse P S.  Publicat: Dl 16 Oct, 2006 15:46

Jo sé per coneguts i veïns de Montilla, que va repetir vàries vegades el Batxillerat i no s’el va treure. Això per mi em significa que o no té força de voluntat o no é prou intel·ligent o que em donguin una altre raó. Ja no parlem de la Universitat sinó de batxillerat. Al menys, jo he pogut observar que els inmigrants o persones de classe més aviat econòmicament baixa són els que s’esforcen més per treure’s els estudis, doncs saben que és el que els pot fer tirar endavant. Jo vull un president amb garanties d’haver demostrat ser un lluitador i intel·ligent, és el nostre representant i qui ha de negociar per nosaltres.>>

Aquest comentari està al final, després d’un llarg debat. Fixeu-vos que hi ha els progres que acusen de sectari, racista, etc… a qualsevol que no els accepti el joc. Si posesin a un mico de president també dirien sectari i racista a qui questionés la seva capacitat.

Només localitzo un article de elpais de 2006 que diu:

José Montilla sí recuerda que fue maoísta y que pasó por el PSUC.

Molt curiós, doncs tampoc he trobat cap informació sobre l’ascendència de joan ferran serafini (el de la crosta).

Vaig cercar-la per que em crida l’atenció el cognom d’origen Italià.

És fàcil ser espanyolista i anti-Català si la teva llengua materna i la teva mare és italiana.

No ho puc saber, i no és per que no domini google, això ningú ho pot posar en dubte. No trobo informació de l’ascendència d’aquest home ni de la seva família. Curiós, dos membres del psc psoe dels que no trobo cap informació fidedigna.

No us recorda a algun llibre? 1984 potser?. Recordeu la tècnica de “doblepensar”? La tècnica de rescriure tots els documents a conveniència?.

carme_chacon-una_mentidera_mes-e-noticies-imatges_24899No us espanteu encara que ara ve la chacón.

D’aquesta sí que tinc proves, pels diaris, que va mentir en el seu currículum a la seva web oficial.

Res, es va inventar un doctorat poca cosa. En montilla té estudis universitaris i ella un doctorat. Quin món més feliç en la poca rigurositat i en la mentira sistemàtica.

La wikipèdia també estava manipulada. Per això quan en un fòrum us defensin a un montilla a mort, o a qualsevol indigent intel·lectual, penseu que potser parleu amb un comissari/a a sou del partit. ;)

Però encara és més divertit!. En aquest vídeo, que embedeixo abaix josé zaragoza, secretari d’organització del psc, ho nega!:

Descarregar en format .FLV

La wikipèdia tambés estava manipulada. Per això quan en un fòrum us defensin a un montilla a mort, o a qualsevol indigent intel·lectual, penseu que potser parleu amb un comissari/a a sou del partit. ;)

Quan va esclatar la polèmica va canviar la web i es va quedar tan ample.

Com en deuen estar d’agraits al partit… en un país civilitzat per això haurien de dimitir. Aquí no només no dimiteixen sinó que montilla cobra més de 180.000 € l’any.

I amb tot aquest bagatge em posà a investigar sobre en saura: joan saura laporta.

Per què?. A part de per la manca de capacitat, professionalitat i ridícul espantós que ha demostrat, em va cridar l’atenció aquesta línia del seu Currículum a la web de la Generalitat (link al PDF local per si “deixa de funcionar el link” o canvia el text:

<<Nascut a Barcelona el 24 d’abril de 1950. Estudià a l’Escola d’Enginyeria Tècnica, especialitat Química Industrial.>>

Espera!. Estudià?. Un moment, això ja m’ho sé.

Qui acaba una carrera és un Llicenciat, qui acaba un Doctorat és un Doctor o Doctorat (excepte si ho diu la chacon), qui només estudia és un estudiant.

Jo vaig estudiar xinès, però no el parlo. És que un dia vaig estudiar.

També tinc estudis (com montilla) de biologia per que un dia vaig estudiar un llibre de la materia, psicologia (al bar s’aprén molt) i economia (per arribar a fi de més haig de comprar molt econòmic)!.

Bé, aquest és el motiu, al final de l’article pel que vaig decidir investigar a en xoan saura.

Per què n’estic fart de que ens enganyin, que menteixin i manipulin la veritat.

Per cert patxi lópez també va mentir dient que és enginyer. Com ho fan els socialistes per mentir tant i que la gent no s’aparti pel carrer no fos cas que els robessin la cartera?.

Ostres, quina mala sort, el link al diari nacionalista espanyol nacion:

http://www.lanacion.es/2009/02/27/patxi-lopez-miente-sobre-su-titulacion-y-su-profesion/?cp=all

no es veu. Què curiós! Quants errors en el que no interessa…

Interessant debat: “Patxi López: mentiroso español sin estudios

Però sí, aquest cop he pogut trobar informació contrastable:

a l’agència efe afirmava que era enginyer.

A tv desemmascaren la mentida.

Veure article a blog.periodistadigital.com.

Seguim amb en saura.

Bé, d’aquest home diu la web de la Generalitat “Estudià a l’Escola d’Enginyeria Tècnica, especialitat Química Industrial” .

Vaig començar a cerca universitats que s’anomenessin “Escola d’Enginyeria Tècnica” i que tinguessin l’especialitat “Química Industrial”.

Sorpresa!. No n’hi havia ni una ni dos ni tres!. Un grapat!.

Quan tu et llicencies dius: Sóc Llicencia en Enginyeria tal a la universitat taltal. No dius “estudià” i no dius si acabà ni l’any ni l’indret. S’amaga el que t’avergonyeix. Es presumeix del que no es té.

No em vaig rendir i vaig trucar a algunes de les universitats on pensava que seria més probable que pogués estudiar, em van passar a diferents departaments i finalment a direcció, doncs legalment no poden dir el quadre acadèmic d’una persona. Jo només volia saber si es podia conèixer els llicenciats per any, però tampoc era pública aquesta informació.

Vaig escriure a diversos escriptors que tampoc en sabien res.

I amb l’entrevista que li va fer en Xavier Sala i Martin, arribo a la conclussió de que no té estudis i que entra dins de les tècniques dels comissaris socialistes del gulag confirmades en els altres casos.

Extracte de l’entrevista (en negreta Xavier Sala i Martin):

–Explique por qué cree usted que está cualificado para gobernar un país como Catalunya.

–La única calificación que tengo es que la gente de Iniciativa lo ha votado.

–Ya, pero, ¿qué experiencia tiene usted que le califique para ser presidente de un país?

–Yo no soy presidente de un país, soy presidente de una formación política.

–Pero es candidato a presidente de un país…

–Para el presidente de un país o de un partido la legitimación es que la gente le vota.

–Seguro. Pero yo no preguntaba sobre legitimidad, preguntaba sobre calificación.

–En democracia lo que califica es que la gente piense que lo puedes ser.

–¿No hace falta tener experiencia?

–Esto lo decide la gente, la gente decide si tienes experiencia o no.

–¿Y cómo lo saben los votantes si usted no se lo explica?

–La gente, cuando vota, lo sabe, lo mide todo. Y decidió que tenía experiencia para hacer esto.

–Quien decidió que usted sea el candidato de ICV es su partido. Y éstos supongo que sí le conocen.

A los que van a votar el día 1 de noviembre, ¿no les quiere explicar nada sobre su trayectoria?

–Los que votarán han visto mi trayectoria.

–¿Y cuál es esta trayectoria?

– Esto lo tienen que decir ellos.

–¿Y no lo tiene que explicar?

–No. La gente ya lo sabe.

L’entrevista és a la web d’en Xavier Sala i Martin en dos parts:

Primera part entrevista Xavier Sala i Martin amb joan saura.

Segona part entrevista Xavier Sala i Martin amb joan saura.

Finalment no he trobat més informació fidedigna i us convido a que me la feu arribar si disposeu d’ella.

La meva conclussió és que els socialistes roben, roben, i roben i menteixen, menteixen, menteixen. És la meva opinió.

Tot sistema socialista es basa en una planificació central, quelcom que s’ha demostrat ineficient i que tendeix a la corrupció, però és que a més a més ningú pot saber centralment com invertir els diners d’un, millor que un mateix. I més ara amb Internet, no pot haber uns auto-proclamats sabis que pretenguin saber més que cadascuna de les persones individuals.

Bàsicament la informació canvia tan de presa que per un mateix ja és difícil saber què passa al voltant i els nous avanços, imagineu per a una persona que viu allunyada de la ciutadania a centenars de kilòmetres de la gent, i que no ha hagut de guanyar-se mai un sou treballant a l’empresa privada.

De fet, a jutjar per les qualificacions i pels comportaments, més aviat crec que el socialisme és la manera en que els menys qualificats puguin viure molt generosament dels diners públics quan serien incapaços de trobar feina a l’empresa privada.

Us recordo a en clos amb les seves monumentals fomudes de pota (parlant, ministeri, general motors …), en montilla cridant i insultant a en Xavier Sala i Martin, la magdalena álvarez, zapatero apoyaré-ant i negant, la majol amb els seus arbres-bicicleta endollats que deia que no eren endollats, en hereu tantes coses com posar detectius per fer complir quotes a la grua i després negar-ho i després afirmar-ho etc…

Ells que no saben el que és guanyar-se el sou, ni dirigir una empresa hipotecant la casa, i fent que tingui beneficis, agafen els diners forçosament, (i que ningú oblidi d’insultar als rics, als empresaris i als burgesos explotadors) i els gasten sense cap mena de càstic si ho fan malament.

Si menteixen per aquestes tonteties, què no seran capaços de fer?.

És la dictadura dels mediocres.

També us pot interessat:

Vídeo de montilla signant amb “xuleta” al llibre d’honor de Banyoles

Vídeo josé zaragoza dient que és mentida l’afer que proba e-notícies del fals doctorat

Vídeo de carme chacon amb “xuletes” a la mà a la nit al dia amb Tarribas

Article on s’explica que alberto ribera de ciudadanos va estar afiliat al pp, cosa que ell negava (a més calien dos signatures que avalesin) Còpia en PDF per si misteriosament el link deixa de funcionar

El psc treu importànciaa les suposades irregularitats a les contes del fòrum

Un alt càrrec d’agricultura fa comprar un vehicle de 60.000 euros

[2009/05/15]

Màxim ridícul: directe.cat de la vega diu que la xiulada van ser uns quants aïllats

[2009/05/18]

Avui.cat: de la vega nega que es comprometés a treballar per anul·lar el judici sumaríssim a Companys

[2009/07/29]

L’Associació de Premsa de Madrid exigeix a Corbacho que demani disculpes per les amenaces del seu cap de premsa

Dimarts va amenaçar un periodista de TVE de vetar-li l’entrada al ministeri

[2009/10/30]

Cimera extra: Una altra de kinkis

[2009/11/05]

Cimera extra: I encara una més de kinkis (i ja en van tres)

[2009/11/06]

Cronica.cat: Els veritables càrrecs d’ana hernàndez, esposa de montilla

[2009/11/08]

Que tinguem sort: L’ANA HERNÁNDEZ NO ÉS L’ÚNICA

EL MAFIÓS QUE ES PASSEJAVA COM SI RES

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Xavier Sala i Martin a entrelínies

diumenge, abril 19th, 2009

Actualització 2009-04-21: Embedeixo el vídeo de TV3 a la carta

 

 

entrelíniesProperament el catedràtic de la universitat de Colúmbia Xavier Sala i Martin serà el tema central del programa entre línies de TV3 del proper dilluns 20/04/2009.

Aquest programa recollirà la trajectòria d’en Xavier Sala i Martin.

Entre d’altres coses parlarà del seu perfil Facebook a on conta amb 5.000 amics al Facebook i les converses sobre economia i un reguitzell d’altres temes que s’hi duen a terme, de la segona calçotada a on es va escriure un article que es publicarà a la vanguàrdia entre els assistents físics (100) i les persones connectades al xat (35 per problemes tècnics del servidor extern) que també veien el vídeo de la sessió de treball en directe.

Dels 200 milions d’usuaris que ha assolit FB darrerament, en Xavier Sala i Martin és una de les 1.000 persones que té 5.000 amics.

De fet al seu perfil hi ha una considerable cua per a ser acceptat i només s’hi pot entrar si algun dels membres deixa l’espai.

Un extracte de la web de l’entrelínies sobre ell diu això:

<<Autoritat econòmica mundial, polemista, influent, mediàtic, nacionalista, barcelonista, extravagant -amb 350 americanes ordenades pels colors de l’arc de Sant Martí-… Són algunes de les definicions que conformen la personalitat de l’economista Xavier Sala i Martín, de 45 anys, que, actualment, viu entre Nova York i Barcelona, pendent d’un imminent gir a la seva vida -que no ha volgut desvelar-, i que pot canviar aquesta dinàmica. Mentrestant, és col·laborador com a consultor del Banc Mundial a Washington i del Fons Mundial Internacional; és catedràtic a la Universitat de Columbia i professor a la Pompeu Fabra; i president de la comissió gestora del Barça, entre d’altres ocupacions. […veure la resta]>>

Les emissions seran:

ico_emis_tv3 20/04/2009 – 23:10

ico_emis_tvci21/04/2009 – 04:50

ico_emis_32421/04/2009 – 05:30

ico_emis_32426/04/2009 – 15:30

 

jan_xavierEn un altre ordre comentar la notícia que Xavier Sala i Martin serà un nou directiu del Futbol Club Barcelona i probablement optarà a la presidència del club puig Joan Laporta no pot presentar-se.

Notícia d’en Xavier Sala i Martin al Barça via: Quotidianitats

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin

diumenge, març 22nd, 2009

xavier_sala_i_martin-catalunya-calaotada-2009-03-21Fa temps va aparèixer a televisió de Catalunya, el mundialment famós i catedràtic de la Universitat de Colúmbia, el professor Xavier Sala i Martin i va explicar que tenia quasi 5.000 amics al Facebook, en aquell moment vora del límit de fb (Facebook).

El mur del Facebook d’en Xavier Sala i Martin s’ha convertit en un espai en que els seus amics virtuals, estudiants a Amèrica o a Catalunya, empresàries/is, emprenedores/rs, etc… debaten temes d’actualitat econòmica, i els articles/notes que publica en Xavier Sala i Martin.

La dinàmica és creativa i de sumar.

És sorprenent i molt agradable veure que el professor publica els esboranys dels seus futurs articles al diari la vanguàrdia, i que les persones el comenten, hi fan aportacions o correccions que sovint s’incorporen a l’article final. 

En aquest mur hi ha molt bon ambient, i això ens porta a la 2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin que és el que comentaré en aquest article.

La Calçotada tenia com a fet destacat que s’escriuria l’article per a la vanguàrdia entre 5.000 persones. Una característica del professor Sala i Martin és que és un pencaire extraordinari i fins i tot en un sopar amb els amics del Facebook es treballa.

101_4007Això es materialitzava en que hi havia 100 assistens en un entorn de treball tipus universitari, i per altra banda es podia connectar qualsevol a un xat a on es retransmetia l’esdeveniment en directe. De tant en tant es recollien algunes de les opinions del xat, que tothom podia seguir en directe mitjantçant la imatge d’un projector.

L’esdeveniment es forjà a l’hotel Bcn events a Castelldefels.

hotel-bcnevents bcnevents1

Va haber uns problemes tècnics aliens als organitzadors que van provocar que només 35-37 persones poguessin escriure al xat simultàniament, si bé tothom podia veure la vídeo conferència.

Gràcies als organitzadors la vídeo conferència de la primera part de la sessió de treball es pot veure (2 hores). El sopar i posteriors aportacions no es van retransmetre).

També un blocaire especialitzat en economia va publicar un petit resum al seu bloc.

amics_xsim

Retransmeto un resum dels punts més importants del que va ser aquesta sessió de treball:

En Gustav G. es presenta i informa que farà de moderador. Són a la taula principal en Vicenç A.,  en Xavier Sala i Martin, la Ruth H. i Xavier P. que recollirà les opinions del xat i les comentarà en diverses ocassions durant el devat. La organització corre a càrrec del grup “Fem bullir l’olla”.

La Ruth informa que la sessió de treball és com el que es faria a un cafè, però tots junts els parcipants que hi són fisicament i virtual.

També comenta que hi ha una fractura digital, i que no és tant sols en el número de persones que tenen Internet, si no en l’ús que en fan i l’accès.

En Xavier Sala i Martin comenta que es farà l’article entre 5.000 persones (número d’amics del seu perfil al fb).

En Gustav presenta els espònsors, que han aportat diversos premis per als assistents físics i virtuals. Penseu que és una transcripció basada en els meus apunts i memòria i pretenc compartir les idees. Les frases poden ser resums o no literals.

Aquests són:

Conserves Ferrer: tres lots de productes diversos ben farcidets.
Mesless: 2 lots de carregadors universals que carreguen tota mena de dispositius de manera simultània. Són emprenedors Catalans. Enllaç al grup fb I love my Mesless.
Hotel bcn-events: que regala una nit d’hotel per a dues persones entre la millor aportació al xat.

Comença la sessió de treball en que es debaten 10 punts per a ressoldre la crisi. I es comença pel punt 1:

1.- Crisis financera. Mesures a curt termini.

 a) Bad banks. Fons destinats a adquirir els derivats tòxics de les entitats financera per rendibilitar aquesta inversió a llarg termini i netejar el balanç de les entitats. Titularitat pública o privada? Com es valoren els actius?

b) Compra d’actius tòxics per part de l’estat. Com es valoren els actius? Si es tracta d’una adquisició per sobre el valor de mercat, problema d’incentius perversos a les entitats financeres: premi al risc.

c) Intervenció limitada al subjacent: préstecs amb garantia hipotecària. Incentivar la renegociació dels crèdits, avals de l’estat, cessió dels crèdits amb risc d’insolvència l’estat. Problema d’incentius perversos a les famílies: premi al risc i al palanquejament.

d) No intervenir: el més eficient sobreviu. Problema: inconsistència temporal.

Intervencions:

Carles M. – creu que el més lògic és no intervindre. Regalar diners públics a una empresa privada que ha tingut grans beneficis i que si té problemes és per que ha apalancat (demanat prestat per a invertir) i ho han fet malament és de bojos. S’ha de deixar que s’arreglin sols igual que passa amb totes les empreses privades. Proposa crear un Good Bank. Enlloc de que els governs regalin diners als bancs per a que no petin, i que aquests diners no arribaran a les empreses per que els banc estan malament i potser petaran igual, amb aquests diners crear un Good Bank, que comenci des de 0 i pugui donar liquiditat a les empreses que es vegin factibles. Matitsa que la idea d’un Good Bank ja s’havia comentat al Mur de XSiM.

Algú comenta que un banc creat amb capital públic pot fer la competència als bancs privats. Una competència deslleial. I que ningú diu que l’estat sàpiga fer de banquer. I que la gent pot treure els dipòsits dels seus bancs per a ingressar-los al nou banc que saben que està bé, i d’aquesta manera enfonsarien els bancs privats.

Vicenç A. – respon que el banc no té per que ser públic, que també es pot incentivar un banc privat. Incideix sobre possibles pànics.

XSiM- Responent a Vicenç A. que ningú sap que pot passar si es crea un nou banc i si peten alguns dels bancs actuals. Comenta que podria haber, exemple hipotètic, dos anys sense crèdits, però que ja portem un any sense crèdit. Explica què és un credit crunch, que consisteix en que una manca de crèdit es carrega/fa cruixir tota la economia.

Miquel C. – comenta que la seva empresa fa instal·lacions a bancs de cablejat, etc… i que afortunadament fa un any van diversificar els clients i serveis (van deixar de treballar només per a bancs) per que ara haurien hagut de tancar puig els bancs no els donen feina practicament.

XSiM- comenta que les persones que han estat acomiadades ara deixaran de cobrar l’atur i per tant no podran pagar la hipoteca i d’aquí a 5 mesos els vancs tindran una muntanya d’impagats. Diu que espanya serà el país que més patirà del món doncs el 19% del seu PIB depen de la construcció. Diu que a un país (del primer món) normal, el PIB de la construcció és un 4%. També comenta que a USA se segueix innovant i creant productes tipus facebook, google (diu facebooks, googles…).

Algú comenta que els bancs estan tallant les pòlisses a les empreses, i hi ha un assentiment general.

Carles M. – comenta que respecte a la possibilitat que hi hagi pànic a la ciutadania (i per tant retirin diners del banc) i les accions a emprendre per sortir de la crisi és ben difícil determinar-les per que no hi ha transparència i per tant és difícil saber com actuar. Si ningú sap com està cada banc per que hi ha un hermetisme per part dels bancs i dels goberns.

Ruth H. – diu que la gent aquí “a espanya” no és emprenedora. I que hi ha un problema de mentalitat.

La fòrmula “aquí a espanya” serà utilitzada diverses vegades per diferents oradors/es i diverses persones diferenciaran Catalunya i espanya, i la majoria parlaran de “el país” per a referir-se a Catalunya. Totes les intervencions d’aquesta reunió d’alt nivell són en Català fins i tot el xat. (la directiva de la reunió va ser que cadascú parlés la llengua que volgués)

Ruth (una altra) – diu que sí que s’innova a Catalunya, però que no hi ha financiació de capital risc. Diu que per al seu projecte que es va consolidar, van anar a demanar finançament directament a l’estranger.

Gustav G. – Explica que va presentar un projecte a la generalitat i aquests li van dir que era molt maco i que mirarien a veure si algú dins de la generalitat els podria ajudar. També el van remetre a provar sort a empreses privades.

(Jo també em vaig reunir al seu moment amb el subsecretàri d’indústria, ramaderia i pesca per un invent que permetia estalviar milions de litres d’aigua i em va dir “està bé” per que no proves a la roca, o a agbar… li vaig dir que si s’adonava que tinc una idea que ajudaria a tothom i que es pot exportar i que em deia que fos jo que mirés a veure si algú em feia cas i només va aixecar les espatlles com dient “sí, però i jo què hi puc fer”. Aquest funcionari per cert va arribar tard, i jo el vaig veure quan vaig arribar 5 minuts abans de l’hora, xerrant amb companys de vanalitats. No vaig poder explicar això per que érem molts i el temps molt limitat i havíem de repartir el temps).

XSiM- la innovació no pot existir sense un sistema d’inversió. Els projectes d’innovació van 99 malament i 1 té un èxit espectacular (posar Google d’exemple). Indica que la seguretat va renyida amb la innovació. Diu que espanya és un país segur, per als estalvis de la tieta o de la Iàia, però que això no permet innovar. Proposa compaginar la Seguretat amb la finançar altíssim risc per a la Innovació: ultraregulant la inversió segura (el que es pot fet i el que no), i un sistema de “llibertat total” per a l’altra inversió.

n8154002653_9756Jordi V. – del grup fb We love Xavier Sala i Martin jackets comenta que “en aquest país” no la tindrem mai la mentalitat d’innovar.

Em sembla que en general majoritàriament no hi estem d’acord, és la meva percepció.

(la foto és de la primera trobada Facebook)

XSiM- l’estat del benestar ha matat els incentius. La socialització, no, la socialistalització ha matat els incentius. Els nens creixen veient que tot és gratis i no suporten el fracàs. 

Per a ser Bill Gates, continua, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar i veu que hi ha una diferència extraordinària entre els seus estudiants de Nova York i els de Barcelona. Els de Nova York tots volen montar empreses, els de Barcelona volen ser funcionaris.

Comenta que la socialdemocràcia ha anestesiat a la societat.

Josep M.P. – Sóc pintor no subvencionat, i exporto les meves obres a fora.

XSiM responent a les propostes que van en la línia de no intervenir als bancs doncs han causat els seus propis problemes- Per primer cop a la història estem escribint un article molt més liberal del que seria jo sense vosaltres. :-)

El riure i el bon humor van ser els acompanyants d’aquesta vetllada.

En algun moment XSiM fa un comentri molt bo, però no el tinc enregistrat en ordre cronològic així que el poso aquí.

XSiM – Que es pot esperar de la mentalitat d’un país on el referent, l’heroi de la societat de la obra més reconeguda de la seva literatura, és un nen que roba a un cec?. Això és impregnat a la societat.

(Jo vaig pensar en Torrente com a referent actual).

Xavier A. – en 3 generacions hem tingut 3 models diferents d’ensenyament. La classe política de Catalunya o espanya és molt mediocre. Les mesures són pedaços populistes per a que els tornin a votar.

Hi ha quòrum a la sala en que els polítics treballen per a la reelecció amb mesures populistes.

Xavier A. – S’ha de diferenciar a la classe segons el Talent. I Catalunya està dins d’espanya per molt que no ens agradi.

XSiM- No tornem a començar – riures.  Això va per que s’ha discutit força últimament sobre la Independència de Catalunya al Mur.

Gustav G. – Diu que és emprenedor i que estem aconseguint proximitat amb aquesta sessió i que això és molt positiu per que incrementa les relacions profitoses entre els participants (Networking, que significa treballar en xarxa, per exemple que jo presenti a dos clients que tenen negocis complementaris i que poden treballar junts i beneficiar-se d’aquesta coneixensa).

Maria D. – és directora d’un institut públic, és funcionària i denuncia que els funcionaris que volen innovar no poden. Reitera que els polítics sembla que pensin de 4 en 4 anys. Diu que quan actuar algú ha de ternir els pebrots de prendre aquesta decissió. Diu que si algú pren una decissió valenta se li tira tothom al damunt.

Una persona de qui no aconsegueixo anotar el nom – de vegades es fa un esforç en la direcció equivocada. Recomana el bloc de Òscar Sànchez.

Estem parlant sobre la incidència de la religió en la societat. Si la fa passiva per les pors, per la obediència cega sense creativitat, etc… 

XSiM- diu que els sociòlegs acostumen a justificar el nivell econòmic d’una societat per la seva religió, però que això no explica com un país pobre com Irlanda, experimenta un creixement econòmic que la fa avançar Anglaterra, sense canviar de religió. Comenta que llavors els sociòlegs comenten que és la religió el que fa que experimentin el creixement econòmic. :-) 

Posa en evidència que si s’acusava a Xina de que la seva religió feia que no progressessin econòmicament, no es pot indicar que el que fa que ara prosperin és la religió, ja que aquesta no ha canviat.

Carles O. des del xat – Fixeu-vos que el capitalisme es desenvolupa inicialment als països protestants.

XSiM: incideix sobre la religió que condemnava als rics i a la riquesa, cita: és més fàcil que un camell passi pel fil d’una agulla que un ric entri al cel.

Sara C. fa un comentari molt divertit- S’ha d’obrir la ment. El meu somni és ser funcionària. Jo vull continuar estudiant i l’horari de funcionària m’ho permet. Creu que s’hauria d’acabar amb el bipartidisme.

XSiM sobre els canvis estructurals necessaris – Qui ho pot fer no té ganes de fer-ho. No pots comprar una vacuna contra la manca de cultura de l’esforç.

Vicenç A. pregunta – quins són els incentius per a que la gent actui d’aquesta manera. 

Un noi anomenat Xavi – la crisi pot ser la vacuna per a canviar la mentalitat i proporcionar els incentius per a innovar i ser més productiu.

Algú comenta que com era possible que a Andalussia es contractessin immigrants per a fer la recollida als camps amb la taxa d’atur tant gran que hi havia, i parlava de la picaresca de treballa el mínim imprescindible per a tenir el PER.

XSiM- Finlàndia era pitjor que espanya (en productivitat i ganes de treballar) però al 1992 van tenir una crisi molt forta i van fer les reformes que calia.

XSiM- Algú es va inventar el dolor per algun motiu, Déu o Darwin- riures. (és un tema que se n’ha parlat força també amb motiu de l’any Darwin)- quan algú es crema, li fa mal, i això li obliga a treure la mà. La crisi ens pot ajudar a solucionar els problemes estructurals.

David C.- Solucionar la crisi de Catalunya passa per la Independència.

Lluís – La independència no és una utopia i jo també hi crec. La lacra d’Europa és l’estat del benestar. Els sindicats defensen als treballadors, però qui defensa els aturats?.

Algú fa un comentari que no vaig poder recollir i en XSiM respon:

XSiM- Això és com dir que la principal causa del divorci és el matrimoni – riures generals.

Gustav G. – Comenta l’article de Vicenç Partal del que es va parlar al Mur i del que ens volen fer als independentistes. 

Poso un extracte:

“Ja tenim ací la trampa

El Consell d’Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l’objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l’estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP. 

…”

Carlota – comenta que ha creat un mapa conceptual amb tot el que s’ha dit, que només l’entendria ella. :-) – pregunta- Som tots iguals?. L’educació i la religió ens vol convertir a tots iguals. La religió es basa en la por.

Xavier P. – s’hauria de subvencionar la materia gris que hi ha a l’estranger per que torni.

XSiM – Portant aquí la matèria gris els mataries. 

Mas Culells, catedràtic de la universitat de Harvard va tornar, i un Català que ha escrit el millor llibre de micro-economia del món també.

Però tots els que han tornat i s’han quedat no han avançat gens.

El que fa que et sentis a gust i que progressis és estar rodejat d’un entorn creatiu. Comenta com a Colúmbia, si ell té una idea a les tres del matí, i no se’n surt, pot picar a la porta del costat a la dreta hi ha un Nobel que també està treballant a les tres del matí, i si no se’n surten, a l’esquerra, una miqueta més enllà n’h iha un altre, també treballant o estudiant un tema.

Comenta de diferents Catalans d’èxit visquent a l’estranger, com un Olotí que està dirigint una multinacional a Shangai (el van anar a buscar per a que la dirigís). Diu que aquesta gent, quan diuen aquí el que guanyen, se’n riuen. Per que és una quantitat a la que ni remotament s’apropen aquí per a pagar als/a les millors.

A tot això les reporteres de tv3 entraven i sortien i enregistraven quan els semblava.

En XSiM reprodueix la definició de Reagan de la social democràcia:

A tot el que es mou, li fots un impost.

Si es torna a moure, li fots un altre impost.

Si no es mou, li dones un subsidi.

 

:-) Aquí els riures van tornar a ser generals.

Es va riure molt i a gust. No un riure de maliciós, contra ningú, si no un riure compartit, positiu, i de tocar la realitat i el sentit comú amb sentit de l’humor.

XSiM insisteix en la importància del incentius com a manera que es vulguin fer les coses.

Objectius que portin als emprenedors a expressar el seu Talent.

Ramon B. cita la frase de no recordo qui: subvencionar un ¿catedràtic? és convertir-lo en un funcionari.

101_4011 101_4012 101_4021 Dos Pantalles 2ª Calçotada Xavier Sala i Martin XSiM

Com a curiossitat final, el USB Peple, ninot USB del Xavier Sala i Martin va ser encarregat dilluns a la Xina, i era a Barcelona dimecres. 100 unitats.

101_4050La Alícia va fer salsa de calçots per a 100 persones. Jo no vaig tastar la que ens va obsequiar a tots Ferrer, però la de l’Alícia era molt bona i molt millor que la de l’hotel (que per cert ens van posar un potet igual que el que ens va fer l’Alícia individualment per a cada taula).

A la foto és veu el Xavier Sala i Martin amb la jaqueta del xandall que li van regalar que té les fotos de les 200 persones que van indicar que hi anirien. El xandall igual que l’americana que li van regalar a la primera trobada és realitzada per uns emprenedors Catalans.

Em quedo amb una frase de les moltes bones que es van dir aquesta nit:

XSiM (en el context de la despesa pública):

Els metges diuen que un got de vi al dia és bo per la salut amb una excepció…

Els alcoholics.

I els polítics són alcohòlics.

(riure general, així que matisa)

Els polítics són addictes gastar.


embotits-catalunya-calaotada-2009-03-21-xavier-sala-i-martin

Els embotits que veieu van ser cortesia d’un dels assistents (per a 100 persones!!!).

Estaven boníssims. No us ho puc descriure. Però la botifarra d’ou, estava increible. 

Els embotits els va portar Embotits Consul.

El potet de salsa individual és la salsa de calçots que va fer l’Alícia.

Sobre el plat es pot veure el USB people del XSiM amb l’americana rosa. :-)

Hi havia persones vingudes de tot arreu, des de Catalunya, Lituània, frança… una noia que estudiava a frança va comentar que els estudiants portaven mesos amb totes les universitats de frança tancades contra el plà bolonya , i que aquí es notava la manipulació de la premsa quan ningú en parla o els polítics diuen que fem el ridícul i que tota europa l’accepta.

També va comentar que va proposar fer votacions secretes, amb papereta, doncs allà les fan a mà alçada, i va guanyar el no movilitzar-se, però que els partidaris de movilitzar-se van ignorar la majoria i van blocar les universitats.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Entrevista de Xavier Sala i Martin a el club de tv3 2006-11-06

diumenge, març 1st, 2009

Link al vídeo de l’entrevista a tv3.

Genial vídeo en que Xavier Sala i Martin és entrevistat per Albert Om al voltant de l’afer de l’entrevista amb montilla en que aquest darrer es va aixecar enfurismat tot proferint-li insults.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy