Posts Tagged ‘Xavier Sala i Martin’

Xavier Sala i Martin a l’avui divendres 2012-04-12

dimecres, abril 18th, 2012

 

 

http://www.salaimartin.com/mass-media/television/838-espanya-a-punt-de-caure-per-labisme-a-divendres.html

Algunes idees clau:

S’han petat la pasta del fons de garanties de dipòsits per donar-lo al FROB a rescatar bancs.

Tots els bancs han comprat deute públic.

No donen prèstecs a les empreses perquè els donen a l’estat, comprant deute públic

Els polítics espanyols i de cyu han col·locat els seus familiars i amics.

Funcionen bé: Santader, banc de Sabadell (nota meva: si teniu diners us recomano contractar un assessor professional abans de jugar-vos els vostres diners)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Imatge: Què és Davos?

dimecres, gener 25th, 2012

Dilluns vaig quedar corprès per la ignorància, demagògia i la violenta insistència a tenir raó a qualsevol preu bo i posant de manifest que no sabia de que parlava de gemma calvet, al programa de RAC1 de Jordi Basté.

Fins i tot li vaig enviar un Tweet a en Basté unes hores més tard, expressant-li com em sentia respecte d’aquesta tertuliana.

Em sembla gravíssim, com diria el clon del núñez del Crackòvia, que una persona que explícitament diu que no coneix d’un tema vulgui imposar la seva opinió en cada tertúlia.

És d’una inconsciència criminal, tenint en compte els efectes que provoquen aquestes opinions sense fonament, dogmàtiques i basades en premisses errònies, poca informació i directament en mentides.

Com una de les coses que en Xavier Sala i Martin li va dir a la calvet és que a Davos no es prenien decisions, com deia ella, m’ha semblat pertinent penjar aquesta imatge que ha pujat el catedràtic al Twitter amb la seva frase: “Davos, el lloc on diferents cultures es troben”.

L’adreça original és: https://twitter.com/#!/XSalaimartin/status/162180147145998337/photo/1

Actualitzo, penjo la foto que ha afegit avui 2012-01-29 Xavier Sala i Martin des de Davos:

https://twitter.com/#!/XSalaimartin/status/163719844909424641/photo/1

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la pujada d’imposts del pp

diumenge, gener 22nd, 2012

Magnífica exposició del catedràtic a tv3 al programa avui divendres de TV3 el 12/01/2012.

O si teniu problemes http://www.tv3.cat/videos/3898811/Classe-deconomia-amb-XSala-i-Martin-part-1

La segona part:

 

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Aúdio: Xavier Sala i Martin magnífic

dijous, desembre 22nd, 2011

En Xavier Sala i Martin imparteix una magistral classe sobre economia.

Us enllaço al bloc versió de RAC 1 “2.000 milions d’ineressos”, del proppassat dia 20/12/2011, des d’on podeu escoltar-lo o descarregar-lo.

Com tinc costum, deixo una còpia local al meu servidor.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Xavier Sala i Martin

Dimarts, juliol 12th, 2011

Programa emés el dia 11 de Juliol de 2011 per TV3.

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1QT

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la inflació

divendres, maig 13th, 2011

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Pm

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Xavier Sala i Martin – cal una revolució mental

diumenge, maig 1st, 2011

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

TV3: Xavier Sala i Martin sobre les autonomies

divendres, gener 21st, 2011

Magnífica exposició la que fa el catedràtic Xavier Sala i Martin sobre l’últim atac de la caverna espanyolista a les autonomies.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Sopar de Nadal d’Umbele

diumenge, desembre 12th, 2010

Umbele – un futur per a l’Àfrica- ha organitzat enguany un sopar de Nadal benèfic.

He tingut la sort de ser-hi i d’ajudar amb el meu granet de sorra en aquest esdeveniment i amb la meva modesta aportació econòmica.

Pels que no ho conegueu umbele és l’associació que va fundar Xavier Sala i Martin per a ajudar a l’Àfrica i té un funcionament ben peculiar.

Umbele va néixer després d’un viatge que realitzà l’economista en que descobrí tota la misèria en que viuen.

Un parent de Xavier Sala i Martin és missioner i el primer decidí parlar amb ell per veure la manera en que podien ajudar a solucionar la pobresa extrema que patien moltes persones.

A partí d’aquí nasqué l’original sistema d’Umbele pel que un missioner que es troba a l’Àfrica detecta una necessitat o un problema, aquest s’adreça a Umbele descrivint la situació i Umbele publica la informació a la web.

La gent decideix a quin dels projectes fa el donatiu.

El funcionament d’Umbele és realment únic, i el seu lema és 1€ = 1€, un euro és igual a un euro, ja que tots els diners que rep la associació es destinen a projectes.

Cap de les persones que treballa cada dia per tal que això rutlli cobra ni un euro. D’aquesta manera es garanteix que els diners van destinats a allò que han d’anar i que no es perden en despeses inútils, sous, etc…

La gràcia que fa diferent la organització és l’absoluta transparència i el fet el donant escull a quin projecte fa la donació.

Moltes persones s’han implicat en la elaboració de calendaris, activitats, venda de turrons de Nadal, així com empreses que han cedit els seus espais i el seu personal per tal que Umbele hi pogués fer actes sense gastar ni un cèntim de manera que tots els euros recaptats vagin cap on han d’anar.

El sopar es va celebrar a l’hotel gran Ultonia de Girona, situat a la Gran Via Jaume I, número 22.

Cent vint persones s’hi desplaçaren, moltes de lluny, com el meu cas, o encara més el Xavier Sala i Martin que va venir directament des d’Estats Units i que va haver de córrer per un problema tècnic en l’avió que el portava, que l’obligà a tornar a terra i haver d’enlairar-se en un altre vol hores més tard.

La reserva es podia fer a través de la plana www.amicsumbele.org o bé a través d’una plana Facebook habilitada expressament per a aquest fet.

Se n’havia fet difusió a la plana Facebook dels Amics de Xavier Sala i Martin, pel que s’esperava una afluència important de persones conegudes, i l’expectació i el bon rotllo es trobaven al màxim.

El preu era de 50 € per persona i cal destacar que les persones que participaven en l’esdeveniment i sopaven també van pagar.

En arribar una ronda de salutacions, cares noves conegudes que van arribant, alegria de coincidir, persones noves que ens presenten els amics.

Localitzo els organitzadors i em poso a ajudar amb la el que puc:

Vídeo, informàtica, estudio la sala per veure des d’on seria millor l’enregistrament de l’esdeveniment, ubico una sabata d’endolls en un punt estratègic de fàcil accés per tal de carregar bateries de càmeres i gadgets.

El Gustav i el Jordi munten cables, col·loquen ordinadors, solucionen problemes i dubtes dels músics, fan les proves de vídeo conferència amb els Estats Units, de retransmissió en viu a través de www.livestream.com/umbele mentre jo vaig a buscar un altre portàtil que connectarem al projector.

Aquí podeu veure els vídeos enregistrats per livestream tal i com els veieren les persones que seguien l’esdeveniment i comentaven pel xat en viu:

Watch live streaming video from umbele at livestream.com

Watch live streaming video from umbele at livestream.com

umbele on livestream.com. Broadcast Live Free

Watch live streaming video from umbele at livestream.com

Mentre nosaltres acabàvem d’enllestir en una sala annexa servien un pica pica de molta qualitat, i un vi escumós afruitat que estava boníssim i que va ser un regal que van fer per a aquesta nit a Umbele.

I per a que veieu com eren les taules de la sala del sopar abans de començar:

La gent que assistia al sopar tenen un gran nivell de formació i són exigents en la recerca de la excel·lència.

Es van veure alguns portàtils, tablets (samsung galaxy i ipad) i telèfons 3G sobretot iPhones 4 i BlackBerrys.

Es connectaven a la xarxa Wifi oberta que l’hotel i la organització van preparar per a aquest fi; a l’inici del sopar ho van comunicar.

Això també permeté comunicar-se en directe amb els habituals del mur del Xavier Sala i Martin que seguien l’esdeveniment a través de livestream.

En acabar el refrigeri vàrem seure a la sala gran.

Tothom podia seure on volgués a excepció de la taula del Xavier que estava assignada a amistats del Xavier, persones col·laboradores i patrocinadors que més tard participarien en l’espectacle.

Un ordinador Apple era l’encarregat d’enviar la imatge de la seva webcam a livestream.

Un cop asseguts va començar el concert de la coral nembe, formada per adults i nens.

Nembe és un lloc del continent Africà a més de significar Nem bé, frase molt emprada per Xavier Sala i Martin per parlar del Barça de les sis copes.

Tots dúiem una etiqueta amb el nostre nom, d’aquesta manera era molt més fàcil fer coneixença i reconèixer persones que coneixem de Facebook.

Gina Tost, comunicadora 2.0, presentadora de televisió (TV3, Televisa Mèxic, cuatro, sexta…), blocaire famosa, vídeo productora, artista i emprenedora presentava l’espai. Va venir de madrid expressament.

Va conduir l’espai amb desimboltura i simpatia bo i improvisant amb les dificultats no previstes que van aparèixer, com problemes amb la línia Internet en mig de la vídeo conferència, un cert retard en l’horari, etc…

Vaig afegint vídeos i comentant-ho.

Gina comenta el tema de les enganxines i parla amb els nens mentre fa temps a que tothom segui.

Es presenta el grup Nembe i es canta la primera Nadala.

Es canta la segona Nadala amb els nens: Pastorets de la muntanya.

La carta es basa en plats de Nadal típicament africans.

En Xavier dóna les gràcies i parla sobre la situació de l’Àfrica:

L’entrevista amb Jordi Graupera va ser molt divertida.

El grup Marge d’Error va amenitzar la jornada amb la seva boníssima música. El facebook de Marge d’Error.

En Xavier Sala i Martin va signar pacientment els llibres i pòsters d’Umbele que li portaven.

I també es va fer moltíssimes fotografies amb tothom que li ho va demanar.

El tió solidari va sortejar viatges, fuets, xoriços, sessions d’spa i massatges.

El grup de música All i oli va amenitzar les darreres hores de la nit amb versions de cançons conegudes de rock en Català, anglès, i castellà.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1G9

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Darrer acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta

divendres, novembre 26th, 2010

Escric en directe, en forma de notes. Després ho treballaré més, però així teniu un seguiment en directe.

He arribat tard perquè no he pogut sortir de la diagonal, t’obliguen a seguir recte fins la illa diagonal, en moments com aquests penso que necessitem un alcalde intel·ligent que faci la feina i tenir els diners que ara ens pren espanya per a fer les obres; tot i que anava amb mitja hora de marge.

Em trobo amb la Maria Dolors Puertas. Amiga meva i candidata a les llistes de Solidaritat.

No sabeu quin orgull suposa i com aclareix les idees saber que amigues i amics teus, persones honrades, treballadores i amables, de la societat civil, són a les llistes d’un partit polític.

M’instal·lo amb els membres de premsa, al costat d’un noi Català de l’agència efe molt amable.

Al meu voltant tot són càmeres, periodistes amb portàtils (molt més grans que el meu i amb necessitat d’endollar-se a corrent) i a la mateixa filera seuen un periodista de l’avui, un del nació digital i davant som ràdio.

La instal·lació és correcta.

Els seients tenen una safata que s’extreu del seient del davant com els avions per a poder treballar amb el portàtil o prendre notes i dos endolls de corrent als peus.

També té dues connexions de xarxa que no emprarem.

Solidaritat ha muntat una xarxa wifi.

Em faciliten el mot de pas i un endoll per a carregar la meva modesta càmera però utilíssima per a enregistrar aquests moments que faran història.

Realment està molt ple.

A baix completament, a dalt quan arribo encara hi ha seients lliures a les darreres files però es van omplint amb la gent que segueix arribant després que jo.

Quan acaba l’acte ho veig completament ple.

Així doncs em perdo les paraules de l’estimadíssim Mossèn Ballarín, però cito les que va recollir el periodista Pep Lloveras de l’avui:

“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Francesc Xavier Segura, cap de llista per Lleida

Agraeix a tanta gent i organitzacions tot el que han fet pel país, entre elles el Cercle Català de Negocis.

Parla de que primer vam perdre la llibertat, i ara darrerament la dignitat.

– Estic convençut que hem perdut la dignitat en permetre que durant tant de temps els polítics ens hagin amagat la veritat.

Diu que Solidaritat farà recuperar la il·lusió i que passejant per Lleida, les persones li han fet saber

-que la brillantor dels seus ulls era per la idea que nosaltres transmetem. Aquesta idea de contundència, de radicalitat d’Independència del nostre país. Això ja ho esperava moltíssima gent. Ho esperàveu vosaltres si no no seríeu aquí.

Explica un cas o un acudit en que un grup de gent decideix a qui tirarien per la finestra per arreglar una situació, potser un vaixell que s’enfonsa o un globus aerostàtic que cau.

La gent comença a dir que si els advocats que defensen delinqüents, que si els polítics que fan que tot vagi malament… però una nena de 12 anys és qui diu la resposta més intel·ligent: a qui pesi més.

Riure a l’auditori. Hi ha haver molts moments de riure.

Respecte a si som una colònia d’espanya contesta: no sé si som una colònia o un perfu; més riures; en al·lusió a que espanya ens està deixant en res.

– La nostra terra, Lleida, és una terra que potser li convé més que a cap altra comarca de Catalunya. Ho dic perquè a Lleida el sector agroramader té molta importància. Los problemes o les solucions que es puguin establir per a aquest sector moltes vegades passen per Brussel·les. La nostra representació allà està feta avui en dia en clau espanyola. El tarannà espanyol no defensarà mai tan bé com defensarem nosaltres els interessos d’aquest sector. A Lleida, especialment, ens interessa esdevenir un nou estat. I per això som tan ben rebuts la gent de Solidaritat Catalana per la Independència. Us asseguro que som molt ben rebuts. Molt més que els que voldrien molts partits polítics.

Us adjunto el vídeo que vaig enregistrar. Si llegiu des d’un iphone o iPad el veureu des d’aquí.

Hèctor Lòpez Bofill, candidatura Tarragona, Terres de l’Ebre

Comenta moltes coses interessants i fa riure l’auditori, però alhora el seu discurs és ple d’energia i contundència.

– Aquests diputats titafredes de convergència i unió que sempre tenen excuses, d’esquerra republicana, iniciativa verds, per no portar el país a la Llibertat.

– quan no és l’esquerra són aquestes banalitats que sempre posen per davant de Catalunya.

– A Solidaritat Catalana ja no són les dretes, ni les esquerres, ni el centre, som les dretes, el centre, les esquerres, els socialistes, els marxistes… tots junts per portar el país a la Llibertat. No hi ha ni dretes ni esquerres ni res: només hi ha Catalunya i l’Estat propi que crearem.

Comenta que ha estat un goig encapçalar la candidatura per Tarragona i Terres de L’Ebre. Felicita el seu equip.

Comenta que ha conegut de primera mà – Totes aquestes problemàtiques que també afecten al sector primari, a les Terres de l’Ebre, al sector energètic.

– ens pretenen col·locar el cementiri d’Ascó i que nosaltres impedirem perquè precisament una de les iniciatives que farem és fer una proposició de llei per prohibir cementiris nuclears a Catalunya- grans aplaudiments.

Agraeix la paciència a la seva dona, i per tot el que li ha ensenyat del seu petit país que també va fer una Independència i que ara volen fer una unificació – com nosaltres també farem quan unifiquem els Països Catalans.

– Tinc molt nítidament el moment més emotiu d’aquesta campanya. El moment més emotiu va ser a Tortosa quan vaig conèixer un senyor de 90 anys i que com el Senyor Mossèn Ballarí va defensar Catalunya amb les armes. I jo sempre m’he preguntat com pot ser, com pot ser, que hi hagi hagut gent que hagi defensat Catalunya amb les armes i que nosaltres no siguem capaços de dipositar un vot en una urna.

Si teniu ipad o iphone per a veure el vídeo aneu a l’adreça de youtube directa.

Isabel Clara Simó

La nostra llengua s’està morint.

Hi ha moltes llengues al món que neixen, viuen i moren. Però també n’hi ha que que neixen viuen i són assassinades.

Posa com exemple el cas d’Irlanda que quan va ser independent ja no va ser a temps de salvar el Gael·lic.

Ens parla, amb la seva gràcia natural, dels:

– senyorets riquets de pedralbes que us agrada anar despullats.

Parla sobre el bilingüisme, i sobre la imposició del castellà.

Diu que la llengua de comunicació bàsica sempre és una, que ha de ser el Català, però que n’estem molt de ser políglotes.

– Cada vegada que el Català avança, cada vegada que fa un primer passet, com aquell poltre que acaba de néixer i fa aquells passets tan tímids i tan tremolosos. Aquest primer passet que fa el Català d’ençà que va morir franco. Immediatament se’ns tiren a sobre. ¡bilingüisme! ¡bilingüisme! i si no sou uns fanàtics, sou uns desgraciats, sou uns nazis- aplaudiments alliberadors -i s’organitzen en partits que van xulejant (o xulejats o xiulejats no ho sento bé) per la vida. Són uns mentiders! Estan mentint! – aplaudiments clamorosos -La seva llengua és una llengua pròpia, la nostra és una llengua que agonitza. Som nosaltres els que hem d’imposar que només volem donar suport a la llengua Catalana perquè la castellana no la necessita.

Segueix amb el bilingüisme:

– I a més parteixen d’una fal·làcia: diu escolteu és que la meitat són Catalanoparlants i la meitat castellanoparlants. No senyor rivera no! Tot el poble Català és castellanoparlant perquè ens han obligat a aprendre la llengua castellana. No n’hi ha ni un que no parli castellà. No menteixin que no és veritat.

– Ara quasi bé el 90% el compren, que gent que l’escriu està molt més avall. No estem en igualtat de condicions. Ni som el mateix nombre. No és veritat tot això que ens expliquen. Però és que a més a més on estaven los dos mil quinientos del manifiesto, on estaven el senyor rivera i companyia o els seus pares o els seus avis, on estaven tota aquesta gent quan van venir els immigrants d’extremadura, d’andalussia que els expulsaven del seu país a força de misèria. On estaven per a defensar-los?!. On estaven per a denunciar les barraques on vivien?!. On estaven per a donar-lis suport?!. No senyor, estaven sufocant partits Catalans Catalans Catalanistes. Nosaltres els vam obrir els braços!.

– Els senyorets de pedralbes no han obert mai els braços a ningú. Volen imposar per la llei de la força la seva pàtria que és espanya i la seva llengua que és la espanyola. I no ho consentirem. No els ho deixarem fer. Hem de defensar la nostra llengua.

Desemmascara les mentides dels feixistes que diuen que defensen el bilingüisme:

– No els he vist en un quarter de guàrdia civil reclamant que si parlen en castellà també han de parlar Català.

– No sé si us imagineu com és d’important dintre de la història de Catalunya aquesta nit. Perquè com aquell poltre tremolós de cames però que sap on va i al cap d’unes hores ja trota per tota la herba nosaltres som un partit que hem nascut amb moltes febleses, per exemple de temps. Hem tingut menys de quatre mesos per a formar-nos. Som un poltre molt petitet encara, i tanmateix ¡amb quina força hem arrelat!. Amb quina força hem crescut. I ara ja no ens tremolen les cames. I sabeu perquè és tan important?. Perquè avui fem el primer pas cap a la Independència… el segon pas el farem fent el corcó al Parlament de Catalunya. Un Parlament que no serveix de res, però tindran que sentir-nos. Ens sentiran! I parlarem fort.

Isabel emociona, ens fa embogir en aplaudiments. Quan una valenciana diu que ens sentiran és que ens sentiran. Aquest és un partit de valentes i valents.

Continua – Quan s’equivoquen o tracten de mentir-nos tenim en Lòpez Tena que no es deixarà enganyar… i els hi dirà ¡mentiders! ¡que sou uns mentiders!… i a més és valencià, garantia d’èxit- més riures. S’expressa amb molta gràcia. Amb una rauxa intel·ligent.

– Esteu defensant el concert econòmic i sabeu que és mentida que el tribunal constitucional ens ho ha prohibit. En una sentència en que se’ns diu que som una “especie del género español”. ¡Una especie del género español! Com feia Lineus en la classificació de les bèsties: los géneros y las  especies. ¡Que s’han pensat!. Ens han humiliat, ens han insultat, ens han arrabassat les petites competències que teníem… no teníem competència en llengua? doncs ja no la tenim. No teníem competència en cultura? Doncs ja no la tenim… i tindrem “corridas de toros”, que us hi jugueu?.

– Que som una província, i província ve de provinchere: vençuts

Comenta com els va fer tanta ràbia que en igual condicions 11 contra 11 (ja que ells ens volen sempre sotmesos), el Barça guanyés el madrid, i que aquell 2 a 6 era Catalunya contra espanya.

Adreça del vídeo a youtube.

Uriel Bertran

- Gràcies per omplir aquest palau sense bocates ni que us paguin el viatge com han de fer els altres partits- aplaudiments.

Comenta que som dues mil persones. Jo no sé quants som però el que sí que puc certificar és que la sala de baix i la de dalt són plenes a vesar, de gom a gom. Potser calculo un 95% d’ocupació.

– Les Nacions Lliures no es barallen, s’uneixen. Només les nacions pressoneres es barallen.

– Si el zapatero va dir que recolzaria l’estatut i mireu com va acabar, si ara diu que de concert res de res, és que res de res- en al·lusió a que ciu defensa quelcom que sap impossible.

Doneu llibertat de vot per a votar per la Independència de Catalunya,

Aquests diputats van tenir llibertat de vot per votar l’abolició, els demanarem que com a mínim tractin els Catalans igual que els toros.

Ni tv3, ni lavanguardia que han fet un boicot sistemàtic.

Comunicació directe amb les Nacions del món. I qui millor que Laporta el president del millor equip del món.

– La declaració unilateral d’Independència ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia de la ONU. Perquè l’ha reconegut en el cas de Kosova com a legítima, com a probable, com a possible, com a vàlida en el dret internacional públic.

– Mai Catalunya havia tingut tantes circumstàncies que ens porten a un mateix punt, com deia Joan Fuster, que ens aboquen a un únic punt, que és la declaració d’Independència.

– Deia jordi pujol que ja no troba raons en contra de la Independència. És que no n’hi ha. Per molt que busqui no en trobarà. No n’hi ha.

– Catalans i Catalanes no dubteu que ha tornat el Dream Team, que som tots nosaltres, aquestes 2000 persones que omplim aquesta sala som el Dream Team de Catalunya que s’ha posat a caminar per la Llibertat del nostre poble. I com deia Francesc Macià, el 28 de Novembre, Catalans i Catalanes siguem dignes de Catalunya. ¡Visca Catalunya Lliure!.

Vídeo a youtube.

Alfons Lòpez Tena

– Per primera vegada de la història hem aconseguit posar com a tema central de la campanya electoral, que està aquí per quedar-se, la Independència de Catalunya.

Alfons Lòpez Tena fa un discurs molt i molt sincer sobre la seva evolució fins a lluitar per la Independència de Catalunya.

El vídeo, que tractaré de pujar avui (27/11) és corprenedor i li recomano a tothom.

– Us diré d’on venim, de cara a haver arribar a aquesta situació, i haver de donar el pas públic, directe, obert, difícil, amb tota mena d’obstacles, sotmesos a tota mena d’injúries, de calúmnies, descalificacions, per la Llibertat del poble Català. Per la Independència de Catalunya.

– Jo en el moment que vaig veure el consell del poder judicial, abans pensava com molts Catalans, com molts dels que estem aquí segur que havíem pensat, que això és un procés gradual, que s’ha d’anar fent a poc a poc, bona lletra, no estirem massa de la corda, potser no n’hi ha gaire això, anem avançant a poc a poc. Perquè efectivament va haver-hi uns anys que les coses avançaven a poc a poc i s’avançava. Sobretot els que venim de la lluita contra la dictadura de franco, contra el genocida anti-Català, especialment els que estàvem a València. Allà tot és molt més dur, com sabeu. Ja pensàvem que això podria funcionar.

– Va ser al consell del poder judicial que vaig veure que no. Allà és quan vaig veure la voluntat sistemàtica, deliberada, explícita és destruir Catalunya, destruir els Catalans. Fer tot allò que sigui necessari per a que Catalunya es converteixi en una província assimilada sense cap mena d’element més que el folklore i sense cap mena de poder, ni polític ni de capacitat econòmica.

– Perquè quan estàs als òrgans d’un estat parlen d’una manera oberta.

– Jo he sentit dir: “yo he ido a ejercer mi profesión a Cataluña para colonizarla”. Persones que estan en l’actualitat al tribunal constitucional.

– Jo coneixia el que era la classe dirigent barcelonina… la veia com el que és, provinciana, mediocre, corrupta. I en veure el panorama espanyol i el de la casta dirigent barcelonina, vaig pensar això s’ha acabat. S’ha acabat però la meva obligació és dir-ho. Fer un acte de servei i escriure-ho. En aquell moment vaig pensar i vaig tornar a llegir un gran poema d’Anna Akhmàtova de la pitjor època de l’estalinisme en el qual hi ha un petit pròleg en que ella explica que està fent qua al davant d’una presó on va cada dia , com molta gent, a veure si hi ha notícies del seu marit, del seu fill, en aquest cas del seu fill que l’havia detingut la policia i no sabia si l’havien assassinat, si estava en un camp de concentració en aquelles circumstàncies una dona amb una cara que no tenia cap mena d’expressió se’m va girar i em va dir: vostè això ho pot escriure? llavors ella va contestar sí. Llavors comença el poema.

– Jo vaig pensar això, la meva obligació és escriure-ho. I d’allí vaig començar a escriure un llibre i confesso ara que la meva idea era que en el moment en el qual el publiqués, van ser tres anys de feina de documentació, seria l’últim servei a la Nació Catalana perquè la Nació Catalana era condemnada per una classe dirigent provinciana, mediocre, venuda i sense futur.

– La sorpresa va ser que en el moment de començar, i és un llibre que té un caràcter acadèmic, intel·lectualment complexe, per incorporar corrents angloamericans dels últims anys, la sorpresa va ser que això que jo pensava que tindria si de cas una influència purament acadèmica es va convertir en un gran èxit popular i d’allí va sortir el anar i fer moltes presentacions i allí vaig descobrir el Poble de Catalunya. Allà és quan vaig descobrir que hi ha un Poble, que hi ha una Nació. Que fora d’aquests petits cercles dels palaus, dels liceus, dels tennis, dels polos. Fora d’això hi ha una Nació. Amb tremp. Amb força. Que hi havia homes i dones que són capaços i que es mantenen fidels a la Nació. I llavors és quan vaig pensar que la meva obligació era anar i treballar per la Independència de Catalunya. Entenem Catalunya com la Nació Catalana sencera, com els Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Independitzar el Principat de Catalunya i incorporar la resta dels Països Catalans en funció de la seva voluntat i de la seva evolució política, cultural, econòmica, social.

– Ens hem trobat que aquesta etapa continuava en el mateix autisme, d’una manera “cansina”, sense cap mena ni d’il·lusió ni de voluntat, continuaven repetint les mateixes mentides de sempre: ara hem d’agafar un tren, ara no toca, que aquest tren passarà per Estrasburg, i llavors hi haurà una estació determinada que no se sap si serà en el segle 47 o en la galàxia llunyana d’Star Wars, no se sap, però ara no. Sempre ara no.

– Dels que ens diuen és que ara la Independència no toca perquè la prioritat és anar contra la crisi. Home, serien creïbles si abans de començar la crisi haguessin que la Independència ara sí que tocava. Però tampoc ho van dir.

– Van dir: desenvolupem un estatut, fem polítiques socials, fem pluja fina, pugem a l’Aneto, baixem i agafem un creuer per a anar a Itaca, sortim del sot, treiem el cotxe de la sorra. Tot això és el que deien, però la Independència no. Sempre hi havia una altra cosa que no fos la Independència. I sabeu perquè?. Perquè no la volen. Estan en contra!.

– Treiem-nos la vena dels ulls. No la volen. Ells volen la Independència com els creients volen anar al cel. Pot estar millor. Però no hi ha ningú que vulgui morir-se per anar al cel. L’objectiu és anar al cel, però una mica tard. No la volen. Volen la Independència si cal.

– … van tenir la seva funció, però ara ja estan condemnats a les escombraries de la història. No han estat capaços de defensar Catalunya quan la ofensiva espanyola ja s’ha convertit en radical i a per totes.

Amb 8 mesos d’espoli fiscal nosaltres rescatem irlanda.

A més espanya s’enfonsa, es convertirà en una nova argentina.

No ens interessa estar en aquest baixell que se’n va a l’aigua.

Joan aporta
En només quatre mesos hem aconseguit això.
Tinc dos moments molt gravats.
Quan el meu fill em va fer prometre-li que no em dedicaria a la política i no vaig poder i l’altre quan Xavier Sala i Martín va escriure l’article jo votaré Joan Laporta.
Catalunya paga la pena.

Farem un corredor mediterrani que tanta falta fa aquí i a València també.
Donarem beques a qui s’ho mereixi per descomptat.
Acabarem amb els barracons on estudien els nens en unes condicions inadequades.
Algú es creu que es podrà fer el referèndum o el concert.
Els Catalans hem d’anar orgullosos pel món.
No ens hem d’amagar de ser Catalans no sigui que s’emprenyin. On s’ha vist això!.
fan propostes que saben que no poden complir mentint.
És hora que deixin d’aquest joc d’anar a pidolar a madrid i tornar amb la cua entra les cames.

Quan un fa una cosa malament té una mala nota. I els nostres polítiques han demostrat la seva incompetència i han demostrat que no són dignes de dirigir aquest país perquè ens han dut a la crisi econòmica més gran de la nostra història. Si ho han fet malament han de suspendre. I han tret un molt deficient.

El vot útil és Solidaritat Catalana per la Independència.

Què farem mentre estant no aconseguim la Independència? No el practicarem. Mentre estant (que els polítics autonomistes) vagin a buscar els cales que ens prenen a madrid!!.

No han d’abaixar el sou als funcionaris, que recuperin els diners que ens foten a madrid i no hauran d’abaixar el sou als funcionaris.

És legítim que vulguem viure lliures.

650.000 Catalans van votar a les consultes sobiranistes.

A la proppassada manifestació vam ser 1.200.000. Si sumem el milió dos cents ja els tenim els 68 diputats, ja tenim la Independència.

Hem de ser protagonistes de la història.

Els Catalans, les Catalanes, els joves, els grans, els treballadors, els empresaris, els immigrants, tots han de participar d’aconseguir la Independència.

La Independència no ens l’ha de donar ningú, la Independència es pren.

La Independència no es contra ningú. És a favor nostre.

Ens deuran calés si ho posem a la balança!. Ara cal gent que negociï de debó no pidolaires.

Estic conveçut que la unió europea ho veurà bé perquè finalment tindrà un estat seriós al sud d’Europa.

Proclamarem la Independència de manera democràtica.

La nostra cultura no és excloent.

La llengua serà el Català. Això tothom ho ha de tenir clar.

La Independència no trenca cap vincle amb els familiars de fora.

L’endemà de la Independència anirem a treballar, però tindrem un estat que protegirà els interessos dels Catalans siguin quins siguin.

Entrarem amb Força al Parlament de Catalunya!.

Quan l’acusen de que s’ha aprofitat del Barça per a fer el salt a la política, diu “uns collons! hem posat la institució del Barça al servei del país!”.

D’aquí cap a la Independència perquè la volem i sabem que és possible.

Si a Catalunya es fes un campionat del món d’opinadors seríem els campions del món. Tenim opinadors de totes menes. Però n0 n’hi ha prou.

Demana un aplaudiment per a tots els suports anònims.

La volem, sabem que és possible, i la farem entre tots!.

—–

Em feia molta il·lusió fer-me unes fotos amb els candidats amb qui tinc amistat, amb en Jan, amb el Xavier Sala i Martín, amb Maria Dolors, amb el Harold, amb en Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, Anna Arqué… malauradament el periodista de nació digital va tenir un problema amb l’ordinador i em va demanar si li podia deixar el meu per a retransmetre la informació en directe. Es va demorar i ja no vaig ser a temps de fer les fotografies.

Va escriure un bon article.

Nogensmenys sí que vaig poder localitzar alguns a les acaballes de l’acte i fer algunes fotografies i tenir una xerradeta agradable.

Nota 27/11/2010 16:25 segueixo actualitzant l’article, pujant fotografies i vídeos fins que estigui acabat. Aneu-lo revisant durant el dia.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1CQ

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Xavier Sala i Martín: Yo votaré a Joan Laporta

dimecres, novembre 17th, 2010

Article de Xavier Sala i Martín publicat a la vanguardia (edició en paper) avui 17 de Novembre de 2010.

Avui Joan Laporta també ha sortit a rac1.

Podeu descarregar el programa de rac1 amb l’entrevista en aquesta adreça.

La seva intervenció comença al minut 30 (meitat de l’aúdio).

Deixo còpia local per si en el futur deixés d’estar disponible.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Trencant Catalunya

diumenge, octubre 17th, 2010

Vull fer un clam per a que qui dorm, desperti, i s’adoni de com el sandro rossel està utilitzant el Barça per a perseguir l’Independentisme i el Catalanisme i per a lucrar-se personalment. És la meva opinió i l’argumento.

Les acusacions, sense presentar les proves, contra Joan Laporta -cap de Solidaritat Catalana- i amb tota probabilitat nova força política al Parlament de Catalunya a les properes eleccions, formen part del seu vassallatge a espanya i a les forces unionistes que l’han propulsat. Entre elles diversos grups mediàtics com el grupo godó.

Si no estiguéssim a Europa, estic segur que feixistes hispànics ens bombardejarien i ens matarien com feien cada 30 anys, com ara no ho poden fer, opten per emprar els mecanismes democràtics en favor de les seves intencions gens democràtiques, és a dir, per a silenciar-nos, bloquejar-nos informatívament, i perseguir-nos econòmicament.

Em faig ressò del missatge de Joan Laporta, publicat compromissaris compromesos o per Xavier Sala i Martin:

No tinc previst assistir demà dissabte, dia 16, a l’Assemblea de Compromissaris del FC Barcelona perquè s’ha vulnerat l’article 50è dels Estatuts del Club, segon el qual “El president o presidenta de la Junta Directiva o de la Comissió Gestora cessant, o qualsevol membre d’aquesta en què aquell o aquella delegui, pot intervenir a la primera assemblea general ordinària que se celebri per a explicar la liquidació de l’exercici econòmic vençut i proposar-ne la seva aprovació”.

Tot i haver sol·licitat per carta al President Rosell el meu dret a explicar els comptes com estableix l’article 50è dels Estatuts, el senyor Rosell va contestar, amb data 14 d’octubre, amb la següent consideració:“… atès que es tracta d’una facultat atribuïda a la figura de l’expresident no et cal cap atorgament ni reconeixement pel seu exercici. Sí que cal precisar, com bé has de saber, que l’esmentat article confereix un dret que exclusivament ha de tenir per objecte l’explicació de l’exercici econòmic vençut sense que l’ús d’aquest dret habiliti per proposar l’aprovació de cap estat de comptes alternatiu ni de suggerir cap altre acord que no sigui demanar la seva aprovació”.

És a dir, que els comptes que es presentaran a l’Assemblea no són els formulats per la meva junta sinó uns de reformulats per la Junta presidida pel senyor Rosell i sobre els quals ni jo ni la Junta que vaig tenir l’honor de presidir no hi tenim cap mena de responsabilitat.

Per tant, no tinc previst assistir a l’Assemblea perquè no ens han donat el dret a explicar la liquidació dels comptes de l’exercici econòmic relatiu a la temporada 2009-10, tancat en data 30 de juny de 2010, lliurat personalment al president entrant, sr. Rosell, en la reunió conjunta de la Junta Directiva sortint i l’entrant en data 1 de juliol de 2010.

Aquests són els comptes anuals del Club que, en virtut de l’article 29è d), estàvem obligats a formular per la seva presentació a l’Assemblea i així va quedar recollit en l’acta de l’esmentada reunió, així com el meu dret a explicar-los a l’Assemblea i proposar-ne l’aprovació.

Joan Laporta.

Barcelona, 15 d’octubre de 2010

Reprodueixo també la nota que va publicar Xavier Sala i Martin al seu Facebook el 29 de Juliol de 2010, que és força aclaridora i que no he vist reflectida a cap mitja informatiu:

Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu.

I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes… però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010… i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions.

Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant?

Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres).

Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells.

El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça… sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell.

És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual.

Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca… cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?

——

Jo d’en sandro rossell penso que és un mentider entre moltes d’altres coses, i ho penso entre d’altres, perquè va dir a Catalunya ràdio que no havia anat a un sopar del que hi ha una foto:

Compromissaris Compromesos denuncia que la decisió de dur a Laporta als tribunals és il·legal (còpia local en PDF).

Cito un fragment:

La possibilitat de presentar una acció social de responsabilitat està recollida en les disposicions transitòries cinquena i addicional setena de la Llei de l’esport (Llei 10/1990), així com en la disposició addicional tercera del Reial Decret 1.251/1999 que regula el règim jurídic de les Societats Anònimes Esportives. Segons la llei, cal que la majoria simple DELS ASSISTENTS a l’assemblea de compromissaris votin a favor de l’acció social de responsabilitat. Segons la llei, per tant, la MAJORIA SIMPLE HA D’ÉSSER QUALIFICADA. Això es desprén jurídicament del fet d’incorporar “dels assistents” a la redacció del text legal. Sense aquesta qualificació estaríem parlant d’una majoria simple ordinària tripolar.

Jo ho tinc clar: per acabar amb la indecència votaré Independència.

Relacionat: Laporta veu CiU, el PP, el Grupo Godó i dirigents d’ERC com a actors interessats en barrar-li el pas al Parlament

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Entrevista a Xavier Sala i Martin a tv3 (els matins) 16/04/2010

diumenge, abril 25th, 2010

Al programa els matins de tv3 entrevisten al catedràtic Xavier Sala i Martin sobre l’economia.

En josep cuní, clarament socialista i sense coneixements d’economia, pixa fora de test, però el que diu Xavier Sala i Martin és molt interessant.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Xavier Sala i Martin a tv3: nosaltres som Catalans i no demanarem perdó per això

divendres, octubre 2nd, 2009

Magnífica la intervenció d’en Xavier Sala i Martin a tv3 el proppassat 1 d’Octubre de 2009.

A l’instant 01:48 li pregunten: “ets independentista com en Jan” i el catedràtic respon:

Independentista vol dir si m’agradaria que Catalunya fos un país lliure deslligat d’espanya?, la resposta és sí.

De fet sóc independentista de qualsevol país del món que vulgui ser-ho.

A mi em fa mal als ulls veure el mapa del món i veure que totes les fronteres les hem dibuixat a base de guerres.

Si vingués un “marcionao” i ens preguntés:

– Com decidiu les coses al planeta terra?

Si ens preguntés:

– Com decidiu qui mana?.
– Votant.
– Com decidiu els qui fan les lleis?.
– Votant.
– Com decidiu les lleis?.
– Votant.
Votant votant…

Mira el mapa i diu:

– I les fronteres, com les decidiu, votant?.

Nosaltres els hauríem de dir – No, això va a òsties.

(el públic arrenca en un intens aplaudiment)

I perdoneu, perdoneu, això com a ciutadà del planeta terra, a mi em fa vergonya.

Copio les darreres frases del seu discurs, que m’ha agradat molt, a partir de l’instant 04:40 del vídeo:

El Barça no pot anar pel món demanant perdó perquè és Català.

El Barça és un club amb vocació universal

Som un club que volem ser el club de tot el món

Volem tenir socis al Japó, volem tenir socis a Múrcia, volem tenir socis a l’Àfrica, volem ajudar els nens africans i els nens colombians amb les nostres escoles, volem que ens vegin a Estats Units.

Tenim una vocació global. Però les nostres arrels són Catalanes.

I nosaltres respectem Català.

Una de les virtuts del Català és que és respectuós amb tothom.

I això no ho pot dir tothom com nosaltres.

Nosaltres som respectuosos amb tothom però de la mateixa manera que nosaltres respectem a tothom que vulgui ser del Barça, nosaltres hem de demanar que tothom ens respecti.

I nosaltres respectem a la gent de Múrcia, respectem a la gent de Japó i respectem a la gent de Kuala Lumpur però nosaltres som Catalans i no demanarem perdó per això.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Xavier Sala i Martin a tv3: sobre la llibertat per a manifestar-se, sobre la crisi i sobre el Barça

dimecres, agost 19th, 2009

El catedràtic de la universitat de Colúmbia, Nova York Estats, Units, Xavier Sala i Martin és entrevistat a tv3 i parla sobre la crisi a Catalunya, a l’estat espanyol, i breument, a l’inici, sobre el dret de tothom a manifestar-se pacíficament i a que no els prohibeixin els seus partits polítics i acaba parlant del Barça.

Comenta com l’estat espanyol podria ser expulsat de l’euro.

Ho desenvolupo

Això no vol dir ser expulsat d’Europa, sinó que hi ha uns criteris de convergència que s’han de satisfer per a tenir dret a formar part dels països amb l’euro. Com espanya té un dèficit terrible i no compleix els criteris (de fet per tal d’entrar a l’euro ja van fer trampes), és possible que sigui expulsada de l’euro i hagi de recuperar la pesseta.

Això no seria bo per diversos motius, però un de gros és que els ministres espanyols, si tinguessin moneda pròpia, devaluarien la moneda (fer baixar el valor per a que valgui menys respecte a les altres monedes i comprar productes fets a Catalunya o a espanya sigui més barat, així que s’incrementa el turisme puig és barat estiuejar a Catalunya respecte l’euro o el dòlar) i això ens empobriria encara més, perquè tot el que s’importa, tot el que es compra a un estat amb una altra moneda, com ordinadors o telèfons, costaria molt més. l’estat espanyol importa mooooooolt més del que exporta. Catalunya exporta el 35% de la seva producció a espanya, i la resta a Europa, Xina, i la resta del món.

El mecanisme típic per a devaluar la moneda és imprimir bitllets. Això vol dir que el banc central espanyol crearia més i més pessetes, perquè així el govern espanyol tindria més diners per a gastar. I com sabem que els governants socialistes espanyols, són addictes a la despesa, són ionquis de subsidiar (jo li’n dic comprar vots) s’imprimirien pessetes sense aturador.

A més això fa més i més pobres als estalviadors, perquè si tens 100.000 pessetes al banc, i el govern espanyol imprimeix pessetes, les teves 100.000 pessetes ja no valdran el mateix que ahir, valdran menys, puig podràs comprar menys coses que es porten dels països desenvolupats.

A més això comporta una pujada de preus perquè la benzina, o el tabac, o l’alcohol que s’importen, ara costen més pessetes de portar (si abans 1.000 pessetes valien 6 euros, i després de devaluar amb 1.000 pessetes compres, o et donen a canvi, 5 euros, llavors tot el que compres en euros puja per força. Per exemple, el que abans compraves a 1.000 pessetes = 6 €, després de la devaluació o pèrdua de valor de la pesseta, passes a comprar-ho a 1.200 pessetes = 6 €)

Si els Catalans ens independitzem, tot això que ens estalviarem.

Xavier Sala i Martin comenta el problema que representa la baixa productivitat a l’estat espanyol, i a la baixa qualitat de la formació de la mà d’obra.

Xavier Sala i Martin és fundador d’umbele: un futur per a Àfrica, i és considerat el major expert del món sobre creixement econòmic. És autor del llibre més venut sobre la matèria: Economic growth, i un ferm defensor del liberalisme (libertarianism en anglès), concepte poc conegut i sempre desprestigiat pels socialistes salvatges, que ha donat a conèixer molt al nostre país. Recomano el seu llibre Economia liberal per a no economistes i no liberals.

Tinc el goig de conèixer-lo en persona, i penso que és una gran persona, i una autoritat en matèria econòmica.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy