Posts Tagged ‘València’

La caixa i els idiomes

Dimarts, juliol 1st, 2014

La caixa ha donat sobrades mostres de botiflerisme exacerbat i llepaculisme d’espanya.

Un dia vaig anar a una comissaria espanyola a renovar-me els documents i calia operar amb una pantalla tàctil, i en escollir els idiomes i hi figurava Català i Valencià, com idiomes separats, encara que les dues interfícies tenien el mateix. Vaig agafar una emprenyada monumental per un intent més de polititzar, españolizar i trencar la unitat de la llengua i no em vaig poder estar de dir-li al funcionari que m’atengué que allò era una vergonya. Ell era Càtalà i avergonyit ademeté que era veritat. Un policia colonial que no entenia el Català em mirava amb cara de desitjar tancar-me a una habitació com feien abans i encara avui de tant en tant, i aplicar-me la seva doctrina de la porra.

Imagineu la meva emprenyamenta quan avui he vist que a la web de la caixa, en el seu selector d’idiomes també té com a idiomes separats el Català i el Valencià. No veig pas el castellà i l’andalús com a idiomes separats.

He tingut la sensació que ens escupen a la boca, i que ens pixen a la cara i diuen que plou.

2014-07-01-lacaixa-valencià-botiflers

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Autoria Catalana de la Celestina

dimecres, octubre 21st, 2009

Aquest proppassat dimarts vaig atansar-me a la ponència que feia en Jordi Bilbeny, i la fundació Nova Història, sobre l’original perdut de la Celestina.

codic.cat-celestina-Catalana-gent-IMG_8234-cut2

El que us relataré a continuació són els apunts que vaig prendre durant l’esmentada conferència.

Això ho fiu d’oïda, puc haver comés errades i hi ha fragments molt sintètics en format apunt. Tingueu-ho present.

Quan veieu un text en cursiva (o itàlica) i en negreta, vol dir que l’he traduït de la citació feta en castellà.

Us encoratjo a que llegiu els llibres de Jordi Bilbeny, i com ell diu, comproveu per vosaltres mateixos/es les referències que dóna i respecte a d’altres obres: literàries, pintura… tingueu els ulls oberts a les coses que es donen per segures que corresponien suposadament a autoria castellana, fixeu-vos en les fruites de les que es parla, en els detalls, i potser descobrireu noves peces que no encaixen…

En Jordi Bilbeny comença la seva exposició indicant que hi ha una edició que està desapareguda i manca un autor.

L’obra ha estat feta i refeta. Diferències entre edicions:

1499 Ed. Burgos – 16 actes – “comedia de Calixto y Melivea con sus argumentos nuevamente añadidos”.
1501 Ed. Sevilla – mateix títol però apareix la carta d’un autor a “un su amigo”. S’hi afegeixen 6 octaves del corrector de l’obra Alonso de Proasa.
1502 Ed. Sevilla- s’hi refereixen com “tragicomedia”. Pròleg nou. 3 noves octaves (9)
1514 Ed. València – de 22 actes.
1518 Ed. València – apareix gravat autor i corrector.
1529 València – despareix el corrector. El gravat de l’autor ha estat modificat.

És evident que pel mig hi ha tot un procés de canvis.

L’investigador matisa que la quasi totalitat d’autors erudits diuen que hi ha un autor esborrat.

celestina-gracianJa en una conferència el novembre de 2008 en Jordi Bilbeny va presentar dos documents dels segles XVII i XVIII que proven que l’autor era aragonès (de la Corona d’Aragó) i que per algun motiu el van encobrir o esborrar.

Al llibre ‘La agudeza y Arte de Ingenio’ de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment: y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea’

Manel Capdevila recollí aquesta interessant conferència. Còpia local en PDF.

La carta a “un su amigo” (no us recorda a un seu amic o un amic seu?) diu que sigui qui sigui és “digne de recordable memòria per la invenció, per la gran còpia de sentències inseriedes … gran filòsof era“.

Cita també d’una edició la justificació per a no dir el nom de l’autor: “Amb temor d’altres escriptors i llengües més velades a copiar que a inventar encobrí el seu nom“, però a continuació apareix el nom. És ben estrany dir que no s’indicarà l’autor, per a continuació dir-lo.

Sobre fernando de Rojas. Fins fa poc es pensava que era un nom inventat. Apareix a la documentació i prou.
Diuen que aquest autor no creà res més fins a la seva mort (1541).
No hi hauria hagut relació ni amb els editors, ni escriptors, ni ningú del món editorial. Això és estrany i excepcional.

És pràcticament impossible que l’escriptor sigui un estudiant de Salamanca puix que tenia molta experiència de la vida, descripcions molt completes i acurades de la ciutat.

Juan de Valdes, al s. XVI, però Francisco Calero és l’autor d’un llibre que explica que Juan de Valdes és Joan Lluís Vives.

En el s. XVI diu que hi ha un autor que el va escriure, i un altre que el va re-elaborar. En aquella època la inquisició (i la seva censura) era molt potent a castella.

D’aquella època també es té el testimoni de Servent (li diuen Cervantes) que diu “que jo essent pare em convertiren en padrastre” (de la seua obra).

Julio Pecador digué: “hagué d’haver-hi una edició anterior

(un autor de qui no poguí anotar el nom) “Em guardaré de negar-ho” (que no fos escrita per un Català)

Julio Pecador també apunta al text citat a dalt “amb els seus arguments novament afegits“.

Jordi Bilbeny apunta que hi ha errors a la primera edició castellana per culpa de copiar-los i traduir-los malament d’una edició anterior en una altra llengua.

També comenta que hi ha una edició falsificada perquè es descobrí que la marca de paper és de 1795!!.

Menendez Pelayo diu: “les 9 edicions ens han arribat en fragments com les restes d’un naufragi“.

Jordi Bilbeny rebla el clau apuntant que 3 d’elles s’han conservat en edició del mateix any. Però les llicències es donaven per a que un sol editor pogués fer-ho, és impossible el mateix any 3 edicions diferents.

Respecte a on passa l’acció:

Menendez Pelayo diu que la història s’escrigué a Salamanca però no tenia perquè parlar d’allà. Digué que en res no s’assembla a Salamanca.

El text diu q hi ha unes “blanqueries al costat del riu”.
El que no s’ha vist mai són les naus que diu Melivea.
El riu és navegable al llibre així que no es pot tractar de Salamanca.
Toledo tampoc tenia riu navegable, fins felip II, 80 anys després.

Llavors només podria ser Sevilla, però ningú no troba indicis de la parla ni dels costums andalusos.

Al llibre s’ementa que hi ha diversos jutges, universitat el que no passava en cap llogaret (poblet petit o ciutat petita).
Hi ha un burdell que sovintegen abads, bisbes.. no pot ser doncs un poble petit.

Antonio Maravall per a justificar-ho diu, no serien navíos sinó “barquichuelos”.

Diu que som davant d’un gran mercader que mercadeja amb el comerç marítim en les primeres etapes capitalistes.

Ni Sevilla ni Toledo en foren al segle XV.

Manuel Triado de Val diu : “con puerto de cierta importancia en que los navíos podrían ser observados”. Diu que podria ser Toledo, Salamanca o Lisboa.
Ernesto Borge diu, en contra del Quixot, de cavallers, parla de “la otra espanya”.
També diu que “es un país mediterráneo de navegantes y mercaderes con algo moro abierto a la índia”.
Diu: una de tantes ciudades populosas de la costa de levante.
Tot el que ha vingut dient creu que parla d’una ciutat al mar o a amb un gran riu al mediterrani, més que no pas a l’atlàntic.
gran ciutat, port, mercaders, substracte àrab, comunicació amb itàlia.

Hi ha hagut manipulació per posar naus a la meseta o per a amagar les ciutats costaneres de la Nació Catalana?. ;-)

El llibre també diu que apareix un eclipsi.
Bilbeny exposa que n’hi ha 2 al segle XV. Un que toca a la costa de Galícia, i després un altre que passava a València. (Juliol)

És molt possible que parléssim de València.

Garcia Valdecasas va publicar “la adulteración de la Celestina”. Creu que del món jurídic, de dret, de les lleis, del món institucional… creu que pel coneixment del món mitjeval només podia tractar-se de: Saragosa o València.
Parla d’un bruixa que és al pedestal i se’n riu dels seus botxins. Ha passat dues i tres vegades.
A castella, amb la inquisició arrelada, no hagués rigut gaire.
Apareixen 3 cementiris que desenterrava la bruixa.
No seria fàcil trobar comunitat musulmana com la que hi havia aquí.

Aparició de Sant Jordi!. “un San Jorge”. Hauria dit això una vella castellana? es pregunta Valldecasas.

Se’n recordaria de “Santiago” i no de Sant Jordi.
Sant Jordi era part de la cultura al territori Aragonés (corona Catalanoaragonesa).

Els pregadors serien els que podrien intercedir pel reu (pregar), aquesta institució no és castellana. Corona Aragó.
Apareix l’expressió “el rei” “el rei”. No deien això a castella. dirien la reina. A Catalunya era el rei.
“Celestina la de la cuchillada. esa señaleza. aquel rasguño que tenía por las narices”. La pena al rostre només fou comú a castella fins al segle xx.

Detenir i executar en 4 hores de diferència a delinqüents. a salamanca les lleis deien que havien de fer un procés tipus judici.
No es pot atribuïr a un batxiller de lleis de Salamanca, doncs li haurien ensenyat com es feien les coses allà.

bisbes i abats a la mateixa ciutat. Hi havia d’haver hagut una trobada per a que anessin a un burdell. Serien de temporada. Creu que s’hi celebraven corts. Corts generals. regne aragó. corts de 4 seus i abats de 8 monestirs.

temerías/blanqueries i indústria del cuir.

sembla que hi ha una ciutat de sexe, bellesa. Quixot, tirant lo Blanc, també apunten al mateix tipus.
Hi ha palaus. Calixt viu en un palau.
Hi ha més de 1.000 matrimonis (la celestina descasaba 1000 casados)

hi ha horts que la gent visita. Hi ha hortes de llauradors. Hi ha taronjers (azaar). Hi ha rellotges públics i mecànics.
Al llatzer ho explica, hi ha molt poques ciutats que ho tinguessin.
celestina 19 referències als rellotges i a les hores.

Hi ha un mestre rellotger pel cap baix.
ciutat moderna amb rellotges, hi ha mercat, hi ha 5 referències a l’esglèsia de la Madalena. València en té una.
Hi ha una parròquia de Sant Miquel. A València n’hi ha.
encara hi ha el carrer dels blanquers. També és al riu i amb una petita elevació.

S’utilitza el nom diners. or?
Salnitre com una cosa natural. Mines de Collbató. Per a fabricar la pòlvora.

el pare li diu a la menivea.
diu “vamos a ver…la deleitosa vista de los navíos”.
hi ha d’haver un gran port perquè sempre espera trobar naus.

el pare diu de què m’ha servit a mi construir naus.
Hi ha moltes referències al mar: si fueras por conserva, de cosario a cosario, menja sardines, nunca dio placer sin zozobra (en Català té un significat diferent i en Coromines diu que és una paraula Catalana), Melivea li diu a Calisto: “si vols creuar el mar vine amb mi“.
Les dones hereten, per tant hi ha pubilles. (“una sola heredera a su padre plebella”).
Hi ha la influència dels trobadors d’Occitània, que mai anaren a castella (“trobando está nuestro amo”).
Hi ha un Cort, destil·leries (“licor de pensamiento”), “en su casa hacía perfumes” (cosmètica), joieria: no es donava a qualsevol lloc.
Hi ha una relació amb Sicília. parla de los montes Edneos. Ednia és un volcà de Sicília.
Hi havia sucrera. A castella mai hi hagué indústria sucrera al s. xv.

Es porta seda de manera natural.
Hi ha vi de morvedre, hi ha un sindicat, la noblesa és qüestionada (també es fa en la revolta dels agermanats)
per a Menéndez Pelayo la Celestina fou escrita abans de la conquesta de Granada (1492).
Es practicava cirurgia.
A València hi ha una de les primeres càtedres de cirurgia d’europa.

Ens podria relacionar amb Leonard da Vinci (també hi ha indicis que apunten que era Català) que fa unes descripcions anatòmiques, les més profundes.

Edició de 1518 el corrector Alonso de Proasa no diu l’autor. Diu “el autor maduro”.

El corrector és un personatge de carn i ossos totalment documentat.

A la següent edició el personatge històric ha desaparegut. I s’ha canviat (imatges sobre els poemes).

Alfonso de Proasa és el secretari de bisbe de Carcasona (no vaig sentir-ho bé, crec que va dir això), és editor de Ramon Llull, és valencià, treballa a la universitat.

Gaspar Escolano (que tb és valencià) diu que és de nació andalusa. I un altre autor (que no puc apuntar) diu que és d’Astúries. Salts de nació bastant estranys i radicals.
El llibre és ple de Catalanismes: per a mi això és clau. En Bilbeny té 4 folis plens. Us en cito uns quants:

S’usa Che continuament (txe arcàicac) “che hermano” que no existia al castellà i sí a País Valencià

a borgollones

parla, parla a tuerto y a derecho

agras palabras

se sienten unos pasos (se senten unes passes)

se vuelve la hoja (es tomba, es torna)

debajo de aquel ala de dragó

es parla d’Alejandro Magno però dos cops es diu Alexandre

li posen un “mote” (mot)

no nada (mala traducció de no res)

se trae (enlloc de “se lleva”)

poner escalas en su muro

se ha hecho grande (per a dir que s’ha fet gran)

me ha muerto de amores

he salido fuera

hay pluvias

“un pernil de tocino”

un jornada (jorn)

“señora mujer duermes?” (senyora muller)

pocos hay que de legañas se enamoran (expressió Catalana)

confusió amb els pronoms febles i subjuntiu

el ministro gordo (el gros, el més important)

estando todo ellos entre sí rasonando (enraonant o raonant)

“hacia su bandera nos acostamos” (ens acostem)

un jarro desbocado (esbocat=escantonat)

vete de ahí (fuig d’aquí)

ir a un ruido (quan hi un renou o enrenou)

“alló y a melibea” (hi troba, troba-hi)

el autor a un suo amigo.

NO HO SABIEN TRADUIR!. Podeu consultar per vosaltres mateixos les citades males traduccions del Català.

Al s. xvii 2 , han autoritzar.
Diu: “el ingenionísimo aragonés, era encubierto”.

A les diverses edicions modernes diu el mateix: el encubierto aragonés.

En Joan Lluís Vives al llibre de Disciplines té 3 aparicions (totes consultables a la biblioteca de Catalunya ) disciplinis 1531.

Diu en llatí que qui va escriure en la nostra llengua (in nostra llengua scripsis) l’obra.

celestina-vives

Bilbeny explica que contactà amb una investigadora amiga seva i li preguntà: No falta qui “in” nostra lingua?.

Ella li respongués que no cal, es podria posar, però ho consultar amb un expert major.
Els pares de Lluís Vives eren monolingües en Català, i els 4 avis també. Algun cop diu: atenció amb les que cecean (referint-se a les minyones castellanes que cuidaven als nens).
En Lluís Vives només es podia referir com “la nostra llengua” al Català.

Sota el franquisme es va editar la Celestina com: “en nuestro vulgar castellano, la tragicomedia celestina”. (vulgar castellano es referirien a Català)

1 ed. d’Anglaterra es diu obertament que l’acció passa a València. Una del segle XVIII. No l’han pogut localitzar. Se sap per dos estudiosos que diuen “no sabem perquè diuen que passa a València”.

Mapa de València:

mapa_valencia_tosca

Cito del bloc nova història:

El fet que hagués estat escrita en català explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els errors de traducció que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català. Recordem que l’Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d’aquestes catalanades.

Apuntà tambè que José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, seguint les traces d’aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l’obra ‘havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d’Aragó’, i que els tres ‘cimenterios‘ (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, ja que Castella havia proscrit per llei l’estada de musulmans en els seus dominis, mentre que a València va ser normalíssim trobar-n’hi durant tot el segle XV.

En Bilbeny acabà mostrant un plànol de la ciutat de València del s.XVII per indicar-hi la localització geogràfica d’alguns llocs: el riu, les blanqueries, l’església de la Magdalena (núm. 18), la parròquia de Sant Miquel (núm. 13), comparant-los amb els llocs descrits dins l’obra, allà on es desenvolupa l’acció: una gran ciutat, al costat d’un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea.

L’obra diu textualment: ‘Subamos, señor, al açotea alta, porque desde allí goze de la deleytosa vista de los navíos’. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren quasi la totalitat dels entesos. Amb tot, Encara hi ha qui diu que la versió prínceps va ser feta en prosa i situada en una ciutat imaginària Salamanca-Toledo, i la versió posterior de Rojas la va situar a Sevilla (salvant allò dels ‘navíos‘).

L’Alejandro Sendra resseguint la referència de l’eclipsi de sol, també havia apuntat que la localització de l’obra havia de ser València.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Barcelona a la posició 28 de 37 de ciutats europees per a ser emprenedor

dimecres, abril 8th, 2009

ecer2009-anglas-enECER ha presentat un estudi de nivell de satisfacció d’emprenedors entre 37 ciutats europees a on Barcelona ha quedat en la posició 28.

Ha quedat per davant de Londres (Anglaterra) 29, però darrera de València 12, i de madrid (espanya) 18.

Penso que tanta sobredosi de govern socialista durant tants anys ens està enfonsant en la incompetència i la manca de competitivitat.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy