Posts Tagged ‘Toni Strubell’

Sobre Democràcia Catalana i Joan Laporta i SI

diumenge, març 13th, 2011

Fa dies que volia escriure sobre el trencament de relacions entre Joan Laporta i SI.

Molts m’havíeu demanat opinió, i us vaig comentar que amb aquestes coses el primer que cal és tranquil·litzar-se i esperar un parell de dies, que tot s’aclareixi.

Ara que ja ha reposat, que alguns han posat el crit al cel, altres han fet reflexions madures, i uns i altres n’han dit la seva us comentaré el que en penso.

Penso que en Laporta és un líder. No dic que sigui perfecte, que no l’és, és un ésser humà, però té les qualitats necessàries: té un projecte, és intel·ligent, té bona formació, sap el que vol, és Catalanista i té collons. A més atreu masses i ens ha fet orgullosos del millor Barça de la història. No només pels èxits esportius, si no per la seva defensa de la catalanitat i per UNICEF, pel valor d’acabar amb els grups violents.

Feta aquesta presentació, penso que el que cal és deixar treballar a aquest home.

Si us fixeu, tots els moviments assemblearis peten pel mateix: tants caps tants barrets, opinions dispars, baralles, enveges, desig de poder…

Reagrupament ja va tenir la seva crisi quan des de dins es van oposar al que volia el líder.

Llavors, utilitzant un exemple del Xavier Sala i Martin, si comparem els partits polítics al futbol, veiem que en el futbol es guanyen partits perquè s’és molt efectiu.

I ha un sol entrenador molt bo que pren les decisions i l’equip treballa a una.

Si els jugadors haguessin de decidir de manera assembleària si avui s’entrena o no, o quina tàctica han de seguir, el més probable és que no entrenessin gaire, no es posessin d’acord en les tàctiques i que acabessin barallats.

Jo dono recolzament a Joan Laporta, en primer lloc perquè el conec i me’n refio. Hi he parlat algunes vegades en esdeveniments benèfics, i crec que és una persona honrada. És amic del Xavier Sala i Martin, per a mi un senyal molt bo també. I finalment perquè té una competència fora de dubte.

No entraré a valorar si aquests han fet allò o allò altre.

Considero que és una llàstima que gent tant potent com el Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, l’Hèctor López Bofill… no vagin en el mateix vaixell que Joan Laporta.

De qui és culpa?. No és l’objectiu. Jo tinc la meva idea, però no en parlaré.

No em disgusta excessivament que hi hagi diversos partits independentistes i que es presentin en coalició quan ho considerin. L’objectiu de tots és el mateix i així que tots anirem junts a proclamar la Independència de Catalunya. Així que més tard o més d’hora hi haurà unitat, encara que sigui a una votació.

I crec que tothom s’ha de posar al seu lloc. I com si fos una lliga, qui sigui més efectiu aconseguirà millors resultats i es veurà.

En aquest context aposto per Democràcia Catalana (a fb) perquè vull un partit que sigui liderat per un sol general, de qui me’n refio. El líder que he triat és Laporta. He vist que té el caràcter i la capacitat per aconseguir el que es proposa. Per exemple quan va aconseguir que el mundial pagui els equips per endur-se els jugadors dels clubs (sovint tornaven lesionats) i dignitat per a defensar-nos, com quan decidir que el club no viatjaria més amb la feixista anticatalana air berlin.

No vull un partit assembleari. Vull un partit que actuï a una, que no tingui infiltrats que sabotegen des de dins sota el pretext de democràcia interna.

No vull que ningú es baralli. Hi tinc molts amics i amigues a Solidaritat Catalana, hi tinc amics a Reagrupament, hi tinc amics a Suma Independència (per cert Solidaritat els va manllevar les sigles SI. Això em va semblar molt lleig), a Catalunya Acció

Els nostres enemics van a una. Es posen d’acord a atacar-nos de cop i ataquen sense pietat. Els mou l’interès de trepitjar-nos i de desposseir-nos de tot: cultura, i diners.

Llavors treballem a una. M’és igual si des de 20 partits polítics o des de un.

La meva aposta per Laporta és perquè hi confio i perquè crec que necessitem un general que coordini els moviments de la gent mobilitzada per aconseguir la llibertat.

No vull acabar l’article sense puntualitzar que odio esquerra. Odio esquerra, que ha renunciat a dir-se ERC, odio a la seva direcció egòlatra que ha renunciat als seus principis, i que ha donat l’esquena al territori i ha llepat les botes a l’espanyolisme, a canvi de seure a la cadira, no odio a les bases on hi ha gent que ha treballat molt per la Independència.

El que he vist a la nostra nació és que hi ha molts ploramiques i gent que es baralla. Deixeu de fer el mourinho! (plourinho).

Si la vostra gran il·lusió és entrar a ajudar a un partit per després des de dins començar a barallar-vos per tal de sentir-vos poderosos, o engreixar el vostre ego, sigueu honrats i dediqueu-vos a fer pizzes!. Feu el que sigui però mantingueu-vos lluny de qualsevol lloc on pugueu fer mal.

O millor, entreu en partits obertament imperialistes com el pp, psc-psoe, o ciudadanos i des de dins parleu-los de democràcia interna i feu el corcó com ho heu fet a partits Catalans. Així ens ajudareu i no ens perjudicareu.

El que no estigui disposat a ajudar a la Independència, que s’aparti i que no ens posi obstacles.

Necessitem gent que construeixi no que destrueixi.

Penseu que cada dia que passa mor gent a les llistes d’espera dels hospitals per l’espoli fiscal. Cada dia que passa a gent se li acaba l’atur i no té feina amb que pagar el pis. Cada dia embarguen pisos i cada dia tanquen empreses.

Com més tardem a independitzar-nos més mal gratuït rebrem.

Treballeu per la Independència des d’on volgueu però no us baralleu entre vosaltres. Si ens han d’insultar que siguin els nostres enemics. Nosaltres a treballar.

Quan arribi el moment ja anirem junts els projectes més reeixits a votar el que hem de votar: la proclamació d’Independència.

Si no podeu sumar, aparteu-vos. No feu nosa.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Nd

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Acaben d’arribar i ja donen canya

Dimarts, novembre 30th, 2010

En aquest interessant article del directe.cat Joan Laporta ja deixa clar que votarà a favor de la investidura de mas si accepta proclamar la Independència a la propera legislatura, i en contra si diu que no.

Sense ambigüitats, sense tot i ques… l’actuació de Solidaritat serà implacable amb la covardia i la mediocritat, i totalment clara en el missatge: Independència per a que tots els Catalans i Catalanes i qui resideixi a Catalunya visquem millor i siguem el millor o un dels millors països del món.

Deixo una còpia local en PDF.

En aquest d’obligada lectura article, Toni Strubell acusa el conseller nadal de condonar la multa a endesa per la nevada de març.

El diputat electe de Solidaritat Catalana denuncia que el govern socialista ha concedit una subvenció a endesa del mateix import de la multa. Per tant està subvencionant aquesta empresa espanyola que presa un servei digne de la pitjor colònia.

Es pot llegir al bloc de Solidaritat Catalana.

Còpia local en PDF.

La cirereta la posa aquest vídeo d’Alfons López Tena en que li dóna un repàs a cuní, que tan socialista com és ell i xerraire, es queda sense arguments:

Adreça del vídeo si el voleu veure a TV3.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Esclar que Solidaritat Catalana entrarà al Parlament!

divendres, novembre 26th, 2010

Solidaritat Catalana de Joan Laporta entrarà al Parlament. Cau de madur. És de calaix.

No tractaré de convèncer ningú. Considero que algú que digui que és independentista i no voti a Solidaritat o a Reagrupament, no és independentista o bé té uns problemes psicològics greus fora de l’abast d’un article de bloc.

Tinc un amic que diu que és independentista però votarà ciu. El seu discurs és que reagrupament no aconseguirà res (era militant) i que no vol mai més el tripartit.

La veritat és que els seus pares són de fora de Catalunya i li noto que té un conflicte de sentiments per això.

Però si mirem així mai farem res de bo. Si els pares del meu amic fossin d’Alemanya o del marroc no tindria pas cap problema a imaginar-se una Catalunya independent.

Pensar que perquè tens família fora de Catalunya has de viure malament, robat, insultat i maltractat per sempre és bastant trist.

En tot cas és un treball mental de cadascú mirar a dins i aclarir-se.

Però perquè us dic que entrarà al Parlament segur?.

Doncs us aporto algunes xifres. Les passades eleccions ciudadanos va aconseguir 90.000 vots que li van suposar 3 escons.

Laporta, tot i que li van tancar el perfil del Facebook i el va tornar a obrir, té 22.000 amics al Facebook.

22.000 vots són pràcticament un escó de les passades eleccions, és a dir representació parlamentària només amb els amics de Facebook.

La plana de fans de l’artur mas en té 6.587.

Solidaritat Catalana té el suport del PSAN, de les Joventuts Independentistes, del Partit Republicà Català (els inventors d’adéu espanya que esquerra ha copiat), Democràcia Catalana, de nombroses personalitats com Isabel Clara Simó, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Toni Strubell, Hèctor López Bofill, Anna Arqué, l’exconseller Solà… (a les primeres 72 hores de la creació hi hagué més de 13.500 adhesions) i sobretot Joan Laporta és conegudíssim.

Tothom sap que va conduir el Barça a la victòria i que farà el mateix amb Catalunya.

Tot i el bloqueig informatiu si es pregunta a la població qui és montilla, puigcercós, herrera o saura molta gent no ho sap, però si es pregunta a la població qui és Joan Laporta tothom ho sap.

I per més que algunes veus als mitjans espanyolistes s’esforcen per fer creure que Solidaritat Catalana de Joan Laporta no entrarà al Parlament tractant a la desesperada de frenar un vot que serà molt important, i reduir així la força de la formació, la realitat la veurem aquest diumenge.

Al Twitter Solidaritat Catalana i Reagrupament també són molt esmentats, per sobre d’ esquerra, pp o icv.

A la gràfica es pot veure una projecció de socvot de quants parlamentaris tindria cada partit polític si fos proporcional a la seva presència a facebook.

Vilaweb fa una excel·lent anàlisi de l’activitat a les xarxes socials.

Si voleu votar independència feu-ho. No cerqueu excuses. Solidaritat entrarà al Parlament.

Us pot interessar: Solidaritat Catalana a la vikipèdia.

directe: zapatero adverteix mas que el concert econòmic és impossible.

Racó Català: rajoy confirma que el concert econòmic faria inviable l’estat espanyol

Cronica.cat : enquesta Facebook Laporta obtindria 60 diputats

Racó Català: recopilació de diferents declaracions espanyoles sobre NO al concert

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1C7

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Solidaritat es mou

diumenge, novembre 7th, 2010

Avui he anat a Castelldefels i hi he trobat un tendal de ciu on hi repartien globus als nens.

Indignat he recordat les darreres espanyolades de ciu: negar-se a retirar el monument franquista més gran de Catalunya i abstenir-se en la votació proposada per esquerra de convidar els veïns a col·locar Senyeres al barri a la visita del papa de roma (a qui jo tampoc no espero ni vull).

Afortunadament també hi havia una paradeta de Solidaritat Catalana on es repartia el programa electoral i informació sobre l’espoli fiscal que pateix Catalunya.

I és que Solidaritat no ha parat de moure’s, de visitar pobles i contrades, fins i tot a País Valencià (enllaç a Vinaròs News).

Els voluntaris i el mateix Laporta treballen de valent doncs són conscients del bloqueig informatiu.

El grupo godó (la vanguardia, mundo deportivo, rac1, rac 105…) va donar ordre de no parlar de Laporta a no ser que fos per mal parlar-ne, tal i com va denunciar Salvador Sostres, confés admirador de ciu i gens sospitós de ser fan de Joan Laporta. (còpia local en PDF)

I el linxament mediàtic al que van sotmetre Laporta ha estat tan descarat tan fals i indigne que fins i tot el mateix escriptor ho denuncià (còpia local en PDF).

I aquest bloqueig informatiu funciona ja que he conegut alguns casos de persones que no sabien que Joan Laporta es presenta a les eleccions, i encara menys que ho feia per a que Catalunya sigui independent.

I les difamacions funcionen perquè he enraonat amb algunes persones que tenien la opinió que Joan Laporta era un corrupte pel simple fet que havien llegit les acusacions suposades filtracions de el mundo deportivo.

Jo els he explicat que el conec, que l’ataquen pel simple fet de ser independentista, i que al seu bloc podien trobar l’explicació que no li havien deixat fer en públic i al bloc del Xavier Sala i Martin una explicació magistral (còpia local en PDF) sobre com sandro rosell havia mentit amb els comptes atribuint-se 70 milions d’euros de benefici que suposadament hauria fet guanyar al Barça el primer segon de posar el peu al Barça, és a dir, els diners que ha fet guanyar Laporta al Club, i que ara sandro diu que no els hi ha fet guanyar Laporta sinó que corresponen al seu exercici manipulant les dates. (còpia local en PDF)

Com a prova de que rosell no és la primera vegada que menteix us deixo el vídeo amb l’entrevista a Catalunya ràdio en que nega un sopar amb empresaris espanyolistes i artur mas, i la foto que va aparèixer després d’aquell sopar.

Però a l’objectiu d’aquest article: patim un bloqueig informatiu, tv3 tampoc no donarà espai a Solidaritat Catalana (Laporta) ni a Reagrupament, i els diaris no fan pas periodisme si no un exercici maquiavèl·lic georgeorwellià de mostrar una realitat per encàrrec i tractar d’empènyer els confiats lectors cap a l’objectiu de qui els paga.

Situació encara més vergonyosa quan resulta que el New York Times, la televisió pública francesa RTL i la del Canadà entrevistaran a Laporta.

Així doncs ho sabem, i mentre tractem d’aconseguir una premsa de veritat, transparència informativa, democràcia i un cop des dins del Parlament informar de tots els greuges que pateix Catalunya i del bé que podríem viure, cal que fem córrer la informació amb el boca orella i per Internet.

No fa gaire li van tancar els perfils del Facebook, però lluitador com és de mena i advocat, va fer que els els reobrissin en qüestió d’hores.

Sé que Solidaritat entrarà al Parlament amb molta força i que el nostre futur canviarà a millor.

Només una dada: malgrat tots els boicots informatius Joan Laporta és el candidat que més seguidors té al Facebook.

Us pot interessar: Carta que no enviaré al Punt de Toni Strubell (còpia local en PDF)

Antoni Maria Espadaler deixa de ser articulista de la vanguardia per la seva defensa de Laporta (article en castellà) (còpia local en PDF)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència

dissabte, juliol 10th, 2010

Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.

Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.

Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.

Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.

Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.

Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.

Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.

Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga

Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.

Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.

Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.

Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.

Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.

Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.

El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.

Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.

Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.

A les cinc ja tot era ple a besar.

La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.

Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.

Vaig anar trobant amics d’arreu:

amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.

Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.

De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.

També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.

Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.

Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació” i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.

Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.

Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.

Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.

esquerra una altra que tal.

Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.

Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.

Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.

A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.

Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.

No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.

Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.

Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.

La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.

Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.

“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.

Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.

No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.

L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.  Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”

En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.

Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.

Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.

Les samarretes també eren molt interessants:

Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:

– Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.

És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.

Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:

– Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.

– montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!

La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.

Un bon home d’uns 60 anys em va dir:

– I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut

– Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:

1) Que ho deia de debó

2) Que la Independència ja la tenim guanyada.

I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.

Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.

Prou!.

Aquesta foto és d’una amiga:

Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.

Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:

La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)

Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:

Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:

Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:

Xile: La tercera

USA: FoxNews

Anglaterra: BBC

Itàlia: Giornaletissimo

frança: france24

frança: le figaro

Alemanya: Deutsche Welle

euronews

Al Jazeera

Bèlgica: Le Soir

Quebec: La Presse

Quebec: Le Journal de Montréal

Quebec: Radio Canada

Argentina: El Clarín

A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre

Relacionats:

http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp

http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA

El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions

Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya

La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC

Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya

Kosovo independence not illegal, says UN court

Enllaç curt a aquest article:

http://wp.me/pzeab-1qV

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Acte presentació 10.000 a la ONU

dimecres, abril 7th, 2010

L’acte ha estat francament bé.

Avui no us puc portar fotos o vídeos.

Us puc dir que hi ha intervingut molta gent important del país:

Toni Strubell, Santiago Espot de Catalunya Acció, Enric Canela, Cesk Freixas que ha cantat 3 cançons (encara que la última de caire socialista, que com sabeu no és del meu agrat), Núria Feliu que ha llegit i cantat el poema d’Àngel Guimerà la Santa Espina, un representant del Cercle Català de Negocis ha explicat l’escanyament deliberat de les empreses Catalanes per part d’espanya i la riquesa extra que tindria la Generalitat sense l’espoli fiscal i com seríem el 4art país en PIB per habitant de la unió europea enlloc del 17 d’espanya, Núria Inglès ha interpretat el Cant de la Independència…

Ha intervingut en vídeo Matthew Tree i molts d’altres.

Hi ha hagut la TV3, que n’ha parlat 30 segons pel 3/24, vilaweb, una ràdio ho ha retransmès en directe…

Aniré afegint aquí els mitjans que parlin de l’acte:

Vilaweb amb vídeo resum.

Avui.cat: Les xifres de les consultes sobiranistes arribaran a l’ONU per “internacionalitzar” el conflicte Catalunya-Espanya

El singular digital: La cultura i la política defensen l’Estat català davant l’ONU

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/les_xifres_de_les_consultes
_sobiranistes_arribaran_a_l_onu_per_internacionalitzar_el_conflicte
_cat_94089.php

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/04/la_cultura
_i_la_politica_defensen_l_rsquo_estat_catala_davant_l_rsquo_onu_50089.php

http://www.vilaweb.tv/?video=611

http://www.directe.cat/noticia/22767/deumil.cat-portara
-els-resultats-de-les-consultes-davant-l-onu-per-demanar-l-autodetermina

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/
155765-deumilcat-entregara-simbolicament-els-vots-de-les-consultes-el-8-de-maig-a-lonu.html

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/10740/erc/
bages/sera/ginebra/amb/10mil

http://www.naciodigital.cat/noticia/14559/aquest/vespre/
presentacio/oficial/cap/onu/independencia

http://www.naciodigital.cat/noticia/14584/mon/saber/passa/catalunya

http://manresadecideix.cat/news-ca/manresa-decideix-dona
-suport-a-la-manifestacio-de-10mil-a-ginebra

http://www.cronica.cat/noticia.php?act_codi=7218

http://www.racocatala.cat/noticia/22472/deumil.cat-presenta
-cap-lonu-lestat-propi



http://www.cronica.cat/noticia/Les-plataformes-sobiranistes
-portaran-el-resultat-de-les-consultes-a-la-ONU

http://www.europapress.es/catalunya/barcelona-00376/
noticia-deumilcat-quiere-entregar-onu-ginebra-votos-conseguidos-20100407194318.html

http://www.radiocatalunya.ca/noticia/20410/

http://www.que.es/barcelona/201004071943-deumil.cat
-quiere-entregar-ginebra-votos.html

http://es.noticias.yahoo.com/5/20100407/tlc-deumil-cat
-quiere-entregar-a-la-onu-bded071.html

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

L’estat de la llengua: conjuga el verb fer

dijous, octubre 22nd, 2009

Bizanci_AlmogaversQue la nostra llengua és en greu risc de desaparèixer per l’acció deliberada de l’espanyolisme més acarnissat, violentament explícit a alguns indrets dels Països Catalans, sibil·lina en d’altres ho té clar qualsevol persona que no llegeixi el periòdico, el mundo, la vanguardia, l’abc o l’expansión… i conegui un mínim d’història (decretos de nueva planta, primo de rivera, el dictador assassí franco, declaracions del rei dels espanyols…).

Nogensmenys molts no s’adonen, pel control informatiu, de la maldat amb que espanya tracta d’exterminar la cultura Catalana i del profund odi racista amb que ataquen tota la cultura Catalana des dels seus jutjats, la seva policia, el seu “defensor del pueblo”, des dels seus europarlamentaris, des dels ministeris de cultura (cultura castellana), de “fomento”, d’indústria…

Però molts més encara dubten que la llengua Catalana es trobi amenaçada.

Jo us voldria fer un petit test.

Contesteu-me a aquestes preguntes senzilles:

Com es diu en castellà jo vaig fer?.

“hice” tothom ho té clar.

Ara dieu-me com es diu jo vaig fer en Català, en la forma simple, no la composta o perifràstica (sense utilitzar el “vaig”).

Penseu-hi.

….

Una pista:

tu feres

ell feu

jo ….

….

ho sabeu?.

Es diu jo fiu.

Enllaç a conjugació del verb fer. (a la plana feu click a la dreta on diu mostra per a veure la conjugació)

I jo vaig ésser o jo vaig ser?.

tu fores

ell fou

La resposta és: jo fui o jo fon.

Enllaça  a la conjugació del ver ésser.

I jo vaig acabar?.

tu acabares

ell acabà

Es diu jo acabí.

Ens acabem d’adonar que som Catalans, i que no sabem conjugar verbs tant habituals com el ser, fer, o acabar.

Sabem que en Català som aquí, i no “estem aquí”?. (com a l’anglès)

Sabem què vol dir quelcom? Pe: he de prendre quelcom contra el mal de cap.

Sabem emprar nogensmenys, puix que, car, àdhuc?.

Sabem que nosaltres hem d’anar a treballar i no “tenim que”?.

Sabem què és un fadrí, o una pubilla, o que en Català disposem de la forma vos, per a parlar a d’altra gent amb respecte?.

Pe: com esteu avui mossèn? Molt bé, i vos?.

Pe: Vos que en penseu de l’espoli fiscal?.

Sabem de quin any parlem si diem enguany (aquest any), o que podem parlar del proppassat dimecres?.

Sabem que quan li volem dir quelcom a algú volem dir-li-ho?.

Sabem que per a solucionar un problema no és el mateix que fer quelcom per la Maria, és a dir, que per a tu i per tu són coses diferents?. (per a tu vol dir que tu n’ets el destinatari “para ti”, per tu vol dir mitjançant la teva persona o a conseqüència de la teva persona “por ti”)

Sabem què és un gripau, un llangardeix, una granota (pot ser un vestit de treball), un ruc?.

Sabem què és un giny, el tarannà, perquè no té traducció enraonar, que ensinistrar ve de sinistra que vol dir costat esquerra (en castellà diuen “adiestrar”)?.

Sabem com es diu en la nostra llengua “tornillo”, “saltamontes”, “grillo”, “taladro”, “alcayata”?

Les respostes són: cargol, llagosta, grill, trepant, clau de ganxo.

Si jo aní a València vol dir que hi vaig anar o hi vaig haver anat o que jo hi haguí anat.

En definitiva, si Catalans nascuts a Catalunya que poguérem estudiar (els menors de 40 anys i majors de 75) en Català no sabem com es conjuga un verb tan important com el ser, l’anar, l’acabar o el fer, vol dir que la llengua es troba en un atzucac, en una situació de perill de mort.

Per a salvar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre futur, considero que cal la Independència, i que la única llengua oficial sigui la pròpia, la natural de Catalunya: Principat sud de Catalunya, de Catalunya Nord, de ses Illes i de País Valencià, de la Franja de Ponent, del Carxe i de l’illa de l’Alguer, és a dir, el Català.

Del contrari, ja sigui per les lleis que se’ns fan evidentment a la contra (com que espanya no permet que el Català sigui llengua oficial de la unió europea, ni frança, el tancament de TV3 a País Valencià i a ses Illes i amb la TDT a Catalunya Nord, o que hi ha 151 lleis per a etiquetar en castellà, però només dos en Català, per exemple tots els medicaments els trobareu etiquetats només en castellà, que els jutges i la policia espanyols no saben Català quan a Canadà tots els funcionaris han de dominar l’anglès i el minoritari francès…), com per la persecució sectària que en fan els socialistes que han aconseguit avergonyir-nos amb la nul·la qualitat del Català (o el castellà que parlen tant) a tv3 i a Catalunya ràdio… aconseguiran destruir una altra cultura i sumar-la a la celebració que fan el dia del pilar.

Vergonya n’haurien de tenir d’haver comés el major genocidi de la història exterminant races i eliminant 100 milions de vides a Amèrica.

M’adelanto al que penseu: sabem que Colom fou Català, però també sabem que ell treballava per a la Generalitat i no per a castella, i pels seus escrits que ell intentà que es considerés als indis com a súbdits, igual que ell mateix, és a dir ciutadans iguals que nosaltres i no pas esclaus.

Un altre dia us puc parlar del genocidi cultural comés amb l’espoliació d’obres escrites en Català per Catalans, i que anonimitzaren i escrigueren en castellà per a fer-les seves. El llàtzer de Tormos, el Quixot de Miquel de Servent, la Celestina…

La censura reial castellana no pogué esborrar els comentaris dels autors europeus, còpies o originals anteriors, referències d’autors citant la Catalanitat dels autors… gràcies al que hem pogut conservar una part de la nostra literatura.

Us deixo una reflexió final en que em va fer pensar en Toni Strubell, nét de Josep Trueta, el doctor que salvà milers de vides i membres (extremitats), amb la seva invenció tècnica per a operacions a teixit gangrenat, i de qui sempre es comenta que no li donaren el premi nobel, com a tants d’altres, pel fet de ser Català.

La reflexió és:

Som l’únic país d’Europa que llur equip, el Barça, ha jugat una final de la Champions i el partit no s’ha pogut veure en la seva llengua.

En canvi ahir dimecres 21 d’Octubre de 2009, tv3 retransmeté un partit del real madrid i un altre equip espanyol.

Creieu que és casualitat?.

Per a un altre dia deixaré enriure-me’n dels qui diuen que no s’ha de barrejar política i esport mentre prohibeixen que tinguem seleccions Catalanes i obliguen a que els i les esportistes Catalans competeixin amb la selecció “española”, sota amenaces de no permetre’ls jugar a la lliga, si s’hi neguen.

Llista de verbs Catalans al viccionari.

Inferències gramaticals del castellà sobre el Català

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy