Un company de feina se l’ha comprat a primera hora del matí i m’ha permès jugar-hi una mica per a fer aquest petit article.
Com sempre, els treballadors els feien sentir herois en comprar el dispositiu, aplaudint, etc… S’ha comprat la versió sense 4G, que encara no està implantat a Catalunya (telefònica ha començat el desplegament ja, a Anglaterra fa anys que gaudeixen d’aquesta tecnologia d’alta velocitat) i li ha costat 479 €.
A baix podeu veure les fotografies.
Al tacte es nota més de 1 Kg, és molt ràpid, és percebut que té una bona capacitat de càlcul.
Incorpora el Català entre els idiomes seleccionables, com tots els productes d’Apple.
La pantalla té massa lluentor, com podeu veure en alguna fotografia en que he volgut captar el reflex dels fluorescents, i a la pantalla es veuen totes les ditades.
També he provat el joc angry birds, que anava molt fluit.
La resolució de la pantalla és més elevada que en els models anteriors.
Personalment no em convenç pel seu pes, i per la pantalla brillant i sobretot pel costum d’Apple de decidir el que em puc instal·lar i el que no.
El botó d’encès no és gaire agradable i va una mica dur, en canvi el botó rodó de minimitzar aplicacions és d’acció suau i es nota molt millorat i precís respecte al botó dels iPhone 4G (que s’encallen).
He tingut la sort de ser-hi i d’ajudar amb el meu granet de sorra en aquest esdeveniment i amb la meva modesta aportació econòmica.
Pels que no ho conegueu umbele és l’associació que va fundar Xavier Sala i Martin per a ajudar a l’Àfrica i té un funcionament ben peculiar.
Umbele va néixer després d’un viatge que realitzà l’economista en que descobrí tota la misèria en que viuen.
Un parent de Xavier Sala i Martin és missioner i el primer decidí parlar amb ell per veure la manera en que podien ajudar a solucionar la pobresa extrema que patien moltes persones.
A partí d’aquí nasqué l’original sistema d’Umbele pel que un missioner que es troba a l’Àfrica detecta una necessitat o un problema, aquest s’adreça a Umbele descrivint la situació i Umbele publica la informació a la web.
La gent decideix a quin dels projectes fa el donatiu.
El funcionament d’Umbele és realment únic, i el seu lema és 1€ = 1€, un euro és igual a un euro, ja que tots els diners que rep la associació es destinen a projectes.
Cap de les persones que treballa cada dia per tal que això rutlli cobra ni un euro. D’aquesta manera es garanteix que els diners van destinats a allò que han d’anar i que no es perden en despeses inútils, sous, etc…
La gràcia que fa diferent la organització és l’absoluta transparència i el fet el donant escull a quin projecte fa la donació.
Moltes persones s’han implicat en la elaboració de calendaris, activitats, venda de turrons de Nadal, així com empreses que han cedit els seus espais i el seu personal per tal que Umbele hi pogués fer actes sense gastar ni un cèntim de manera que tots els euros recaptats vagin cap on han d’anar.
El sopar es va celebrar a l’hotel gran Ultonia de Girona, situat a la Gran Via Jaume I, número 22.
Cent vint persones s’hi desplaçaren, moltes de lluny, com el meu cas, o encara més el Xavier Sala i Martin que va venir directament des d’Estats Units i que va haver de córrer per un problema tècnic en l’avió que el portava, que l’obligà a tornar a terra i haver d’enlairar-se en un altre vol hores més tard.
La reserva es podia fer a través de la plana www.amicsumbele.org o bé a través d’una plana Facebook habilitada expressament per a aquest fet.
Se n’havia fet difusió a la plana Facebook dels Amics de Xavier Sala i Martin, pel que s’esperava una afluència important de persones conegudes, i l’expectació i el bon rotllo es trobaven al màxim.
El preu era de 50 € per persona i cal destacar que les persones que participaven en l’esdeveniment i sopaven també van pagar.
En arribar una ronda de salutacions, cares noves conegudes que van arribant, alegria de coincidir, persones noves que ens presenten els amics.
Localitzo els organitzadors i em poso a ajudar amb la el que puc:
Vídeo, informàtica, estudio la sala per veure des d’on seria millor l’enregistrament de l’esdeveniment, ubico una sabata d’endolls en un punt estratègic de fàcil accés per tal de carregar bateries de càmeres i gadgets.
El Gustav i el Jordi munten cables, col·loquen ordinadors, solucionen problemes i dubtes dels músics, fan les proves de vídeo conferència amb els Estats Units, de retransmissió en viu a través de www.livestream.com/umbele mentre jo vaig a buscar un altre portàtil que connectarem al projector.
Aquí podeu veure els vídeos enregistrats per livestream tal i com els veieren les persones que seguien l’esdeveniment i comentaven pel xat en viu:
Mentre nosaltres acabàvem d’enllestir en una sala annexa servien un pica pica de molta qualitat, i un vi escumós afruitat que estava boníssim i que va ser un regal que van fer per a aquesta nit a Umbele.
I per a que veieu com eren les taules de la sala del sopar abans de començar:
La gent que assistia al sopar tenen un gran nivell de formació i són exigents en la recerca de la excel·lència.
Es van veure alguns portàtils, tablets (samsung galaxy i ipad) i telèfons 3G sobretot iPhones 4 i BlackBerrys.
Es connectaven a la xarxa Wifi oberta que l’hotel i la organització van preparar per a aquest fi; a l’inici del sopar ho van comunicar.
Això també permeté comunicar-se en directe amb els habituals del mur del Xavier Sala i Martin que seguien l’esdeveniment a través de livestream.
En acabar el refrigeri vàrem seure a la sala gran.
Tothom podia seure on volgués a excepció de la taula del Xavier que estava assignada a amistats del Xavier, persones col·laboradores i patrocinadors que més tard participarien en l’espectacle.
Un ordinador Apple era l’encarregat d’enviar la imatge de la seva webcam a livestream.
Un cop asseguts va començar el concert de la coral nembe, formada per adults i nens.
Nembe és un lloc del continent Africà a més de significar Nem bé, frase molt emprada per Xavier Sala i Martin per parlar del Barça de les sis copes.
Tots dúiem una etiqueta amb el nostre nom, d’aquesta manera era molt més fàcil fer coneixença i reconèixer persones que coneixem de Facebook.
Gina Tost, comunicadora 2.0, presentadora de televisió (TV3, Televisa Mèxic, cuatro, sexta…), blocaire famosa, vídeo productora, artista i emprenedora presentava l’espai. Va venir de madrid expressament.
Va conduir l’espai amb desimboltura i simpatia bo i improvisant amb les dificultats no previstes que van aparèixer, com problemes amb la línia Internet en mig de la vídeo conferència, un cert retard en l’horari, etc…
Vaig afegint vídeos i comentant-ho.
Gina comenta el tema de les enganxines i parla amb els nens mentre fa temps a que tothom segui.
És ben sabut iPhone té molts seguidors. També que el seu sistema tancat i propietari on l’empresa decideix quines aplicacions podem instal·lar enfurisma a molts consumidors exigents (per exemple la negativa al magnífic google voice).
I en aquest context Android és molt ben valorat per ser programari lliure.
Com sigui que totes els aparells ens agraden i ens resulten útils comento de manera una mica desordenada novetats interessants d’aquestes plataformes.
D’acord a les estadístiques de la coneguda Quantcast, als Estats Units d’Amèrica el sistema operatiu per a mòbils de google: Android és qui genera el 20% del tràfic Internet de navegació web des de dispositius mòbils, mentre que iPhone ha retrocedit fins a un 59% a Maig de 2010.
Això vol dir, que google Android està guanyant més i més seguidors pel que respecta a navegar per Internet amb el telèfon mòbil.
Parlant d’aplicacions interessants:
Android:
Shoot Me – és una aplicació gratuita (freeware) que fa una captura de pantalla del que veiem al telèfon quan sacsegem el dispositiu.
Swype – un magnífic teclat virtual que fa molt difícil equivocar-se i representa una nova manera (i molt atractiva al meu parer) d’escriure.
iPad:
Air Display – és una aplicació que costa $9.99 que permet enviar la senyal de vídeo del Mac a l’Ipad, de manera que es converteix en un altre monitor. No està disponible en Català.
Personalment no m’agrada que els productes apple siguin un món tancat, amb llicències abusives. Això també passa amb els ebooks de moltes empreses (cas paradigmàtic quan van esborrar 1984 dels dispositius que l’havien comprat, i van destruir les notes d’estudiants associades al llibre).
Crec que triomfaran els sistemes oberts, respectuosos amb els drets civils i que facilitin la interoperativitat.
Perquè comprar un llibre electrònic amb DRM (protecció digital contra còpia bastant emprenyador puix que no et permet dur el llibre que has comprat al dispositiu que vulguis, entre d’altres desavantatges) si el puc tenir en PDF i em funcionarà en tots els dispositius del món?.
Executar flash i java i instal·lar el que volguem és molt important per a molts de nosaltres, i no ho fan els dispositius d’apple.
Intel i microsoft treballen en la seva línia de tablets (wintel), Nvidia està creant unes altes expectatives amb els seus tablets Tegra accionats per processadors ARM, que no són compatibles amb windows però sí amb Linux, i apple té el seu iPad que com sabeu no permet instal·lar res que no hagi estat aprovat per apple a la seva botiga apple store.
També Amd va incorporant-se al sector dels tablets, i va guanyant terreny Via.
Fins ara parlo del sector dels tablets sense teclat, estil iPad.
En canvi el Tablet Gigabyte M1125 ens mostra el camí del que pot ser un tablet amb els millors avantatges:
– Equipat amb processadors Intel Core ix (no s’ha comentat si i3,i5 o i7) de baix consum
– Operació en mode tablet amb pantalla tàctil o bé com a netbook corrent amb teclat
– USB 3.0
– Pantalla tàctil de 11,6 polzades (resolució de 1366×768 molt probablement)
Aquest model és molt nou, es presentarà en breu a la fira Computex d’enguany, i no hi ha més característiques disponibles. No veig cap port HDMI, però sí que s’ha anunciat que hi haurà una base d’expansió i no puc considerar que no equipi un d’aquests ports d’imatge digital.
Sembla que la idea és oferir la funcionalitat justa per a que sigui molt lleuger, i ampliar el rendiment amb la base d’expansió acoblable.
Una de les característiques que s’estan començant a veure són bases d’expansió que proporcionen una tarja gràfica Nvidia o ATI d’alt rendiment.
Òbviament només es poden fer servir quan el netbook està connectat a la base d’expansió, mentre que quan funciona de manera autònoma utilitza una tarja integrada al netbook que consumeix molt poca energia.
Paral·lelament el fabricant de processadors,plaques base, i mini-pcs: Via, ha anunciat avui que comercialitzarà tablets amb el sistema operatiu de Google Android a un preu d’entre $100 i $150, actualment entre 81€ i 120 €.
Podeu veure moltes fotos que han penjat a via gallery.
Molts processadors diferents poden entrar en escena, i molt econòmics, la gràcia és que poden fer servir Linux. I si poden fer servir Linux, poden fer servir les aplicacions Linux, i Flash, cosa que els converteix en serioses opcions.
Els sistemes propietaris i tancats com els d’apple i microsoft poden quedar obsolets en un tres i no res.
M’emprenya d’apple que decideixen per tu, no només decideixen sinó que no et deixen decidir.
Això es pot veure amb l’obligació de passar per la seva apple store per a instal·lar qualsevol aplicació, i la impossibilitat d’instal·lar programes que no hi són des d’una clau USB per exemple.
Aquest codi tancat m’emprenya.
També anul·lava per a mi qualsevol interès el fet que els seus productes no estiguessin en Català.
El que sí que he pogut comprovar és que diverses aplicacions de desenvolupadors independents i directament d’apple per a mac os x, a la seva web, sí que estan apareixent en Català.
Per fet d’aquesta manca de llibertat no m’agrada apple i sí m’agraden els Pc compatibles i el programari lliure.
Per això m’han semblat molt interessants aquests productes:
HP Slate
Fixeu-vos com remarquen al vídeo que se li pot connectar coses estàndard com un cable USB o una tarja de memòria SSD (la típica de les càmeres), ambdues funcionalitats de les que no disposa per se l’ipad.
He llegit algunes notícies en la línia que HP podria abandonar o reorientar aquest projecte puix que l’equipaven amb windows 7, i consumeix massa recursos.
Dell Streak tablets
De 7″ i 10″.
La gràcia dels equips de Dell es que van equipats amb Android. Com Android fa referència, de manera ambigua, a diversos conceptes, no n’estic segur de si es refereix al Linux de google, al sistema operatiu de google que treballa contra el núvol o el sistema operatiu (Linux) pensat per a mòbils.
Personalment penso que si és l’Android Linux, amb flexibilitat total, és un gran encert.
El fet que siguin pc’s i no circuits propietaris com en el cas dels iPad també permet compatibilitat amb tota mena de maquinari.
Per exemple, si la bateria de l’iPad dura 10 hores, la d’Adam 24 hores, i està preparat per a llegir amb el sol incidint-hi.
Però el millor de tot és que funciona 100% amb programari lliure i la plataforma d’aplicacions és de lliure accés per als desenvolupadors de tot el món.
Sens dubte un gran encert.
Com podeu veure a la foto té una càmera (3 megapixels) que sembla perfecte per a vídeo conferència i disposa d’una resolució de 1024×600.
No és un xip Pc sinó un dual-core ARM Cortex A9 (Nvidia Tegra 2) a 1 Ghz, el fet que conta amb suport per a Android, Ubunty i Chromium fa el producte interessant.
Actualització:
Joo Joo
Joo Joo és l’únic tablet d’aquestes característiques que incorpora un processador Intel Atom, així que en teoria se li pot instal·lar un windows 7 o un Ubuntu.
Subscriure's per RSS/Atom
Traduir a l'Anglès. Translate to English
|
|
Samsung presentarà en breu un Android de 7 polzades anomenat 
Adam és el resultat de la feina de cinc enginyers indis de menys de 25 anys.
Loading ...