Posts Tagged ‘Solidaritat Catalana’

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Les cinc superpotències europees que no reconeixen Kosovo

diumenge, desembre 12th, 2010

Alfons López Tena, com sempre, espectacular.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1G6

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Alfons López Tena destrossa l’alcaldable de CIU per Girona, Carles Puigdemont, a TV Girona

dijous, desembre 2nd, 2010

Alfons López Tena dóna un repàs a les fal·làcies de ciu i resumeix la sentència del tribunal colonial espanyol.

Ja us vaig dir que ens sentiran. Tenim la veritat i el poble Català sabrà com ens estan destruint de la manera més feixista amb el beneplàcit dels acomodats unionistes autonomistes.

Vídeo per usuaris d’iPad i iPhone.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1FB

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Acaben d’arribar i ja donen canya

Dimarts, novembre 30th, 2010

En aquest interessant article del directe.cat Joan Laporta ja deixa clar que votarà a favor de la investidura de mas si accepta proclamar la Independència a la propera legislatura, i en contra si diu que no.

Sense ambigüitats, sense tot i ques… l’actuació de Solidaritat serà implacable amb la covardia i la mediocritat, i totalment clara en el missatge: Independència per a que tots els Catalans i Catalanes i qui resideixi a Catalunya visquem millor i siguem el millor o un dels millors països del món.

Deixo una còpia local en PDF.

En aquest d’obligada lectura article, Toni Strubell acusa el conseller nadal de condonar la multa a endesa per la nevada de març.

El diputat electe de Solidaritat Catalana denuncia que el govern socialista ha concedit una subvenció a endesa del mateix import de la multa. Per tant està subvencionant aquesta empresa espanyola que presa un servei digne de la pitjor colònia.

Es pot llegir al bloc de Solidaritat Catalana.

Còpia local en PDF.

La cirereta la posa aquest vídeo d’Alfons López Tena en que li dóna un repàs a cuní, que tan socialista com és ell i xerraire, es queda sense arguments:

Adreça del vídeo si el voleu veure a TV3.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

En directe des de l’hotel Zero Diagonal, celebració de Solidaritat Catalana

diumenge, novembre 28th, 2010

Penjo en directe algunes fotografies per a totes i tots vosaltres:

Actualització 2/12/2010 11:02 He pujat més fotografies. Properament n’apujaré de noves.

Actualització 2/12/2010 23:22 Més fotografies. Properament n’apujaré de noves.

Adreça Twitter: http://wp.me/pzeab-1E8

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Magnífic vídeo de Solidaritat escurabutxaques espanya

diumenge, novembre 28th, 2010

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Darrer acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta

divendres, novembre 26th, 2010

Escric en directe, en forma de notes. Després ho treballaré més, però així teniu un seguiment en directe.

He arribat tard perquè no he pogut sortir de la diagonal, t’obliguen a seguir recte fins la illa diagonal, en moments com aquests penso que necessitem un alcalde intel·ligent que faci la feina i tenir els diners que ara ens pren espanya per a fer les obres; tot i que anava amb mitja hora de marge.

Em trobo amb la Maria Dolors Puertas. Amiga meva i candidata a les llistes de Solidaritat.

No sabeu quin orgull suposa i com aclareix les idees saber que amigues i amics teus, persones honrades, treballadores i amables, de la societat civil, són a les llistes d’un partit polític.

M’instal·lo amb els membres de premsa, al costat d’un noi Català de l’agència efe molt amable.

Al meu voltant tot són càmeres, periodistes amb portàtils (molt més grans que el meu i amb necessitat d’endollar-se a corrent) i a la mateixa filera seuen un periodista de l’avui, un del nació digital i davant som ràdio.

La instal·lació és correcta.

Els seients tenen una safata que s’extreu del seient del davant com els avions per a poder treballar amb el portàtil o prendre notes i dos endolls de corrent als peus.

També té dues connexions de xarxa que no emprarem.

Solidaritat ha muntat una xarxa wifi.

Em faciliten el mot de pas i un endoll per a carregar la meva modesta càmera però utilíssima per a enregistrar aquests moments que faran història.

Realment està molt ple.

A baix completament, a dalt quan arribo encara hi ha seients lliures a les darreres files però es van omplint amb la gent que segueix arribant després que jo.

Quan acaba l’acte ho veig completament ple.

Així doncs em perdo les paraules de l’estimadíssim Mossèn Ballarín, però cito les que va recollir el periodista Pep Lloveras de l’avui:

“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Francesc Xavier Segura, cap de llista per Lleida

Agraeix a tanta gent i organitzacions tot el que han fet pel país, entre elles el Cercle Català de Negocis.

Parla de que primer vam perdre la llibertat, i ara darrerament la dignitat.

– Estic convençut que hem perdut la dignitat en permetre que durant tant de temps els polítics ens hagin amagat la veritat.

Diu que Solidaritat farà recuperar la il·lusió i que passejant per Lleida, les persones li han fet saber

-que la brillantor dels seus ulls era per la idea que nosaltres transmetem. Aquesta idea de contundència, de radicalitat d’Independència del nostre país. Això ja ho esperava moltíssima gent. Ho esperàveu vosaltres si no no seríeu aquí.

Explica un cas o un acudit en que un grup de gent decideix a qui tirarien per la finestra per arreglar una situació, potser un vaixell que s’enfonsa o un globus aerostàtic que cau.

La gent comença a dir que si els advocats que defensen delinqüents, que si els polítics que fan que tot vagi malament… però una nena de 12 anys és qui diu la resposta més intel·ligent: a qui pesi més.

Riure a l’auditori. Hi ha haver molts moments de riure.

Respecte a si som una colònia d’espanya contesta: no sé si som una colònia o un perfu; més riures; en al·lusió a que espanya ens està deixant en res.

– La nostra terra, Lleida, és una terra que potser li convé més que a cap altra comarca de Catalunya. Ho dic perquè a Lleida el sector agroramader té molta importància. Los problemes o les solucions que es puguin establir per a aquest sector moltes vegades passen per Brussel·les. La nostra representació allà està feta avui en dia en clau espanyola. El tarannà espanyol no defensarà mai tan bé com defensarem nosaltres els interessos d’aquest sector. A Lleida, especialment, ens interessa esdevenir un nou estat. I per això som tan ben rebuts la gent de Solidaritat Catalana per la Independència. Us asseguro que som molt ben rebuts. Molt més que els que voldrien molts partits polítics.

Us adjunto el vídeo que vaig enregistrar. Si llegiu des d’un iphone o iPad el veureu des d’aquí.

Hèctor Lòpez Bofill, candidatura Tarragona, Terres de l’Ebre

Comenta moltes coses interessants i fa riure l’auditori, però alhora el seu discurs és ple d’energia i contundència.

– Aquests diputats titafredes de convergència i unió que sempre tenen excuses, d’esquerra republicana, iniciativa verds, per no portar el país a la Llibertat.

– quan no és l’esquerra són aquestes banalitats que sempre posen per davant de Catalunya.

– A Solidaritat Catalana ja no són les dretes, ni les esquerres, ni el centre, som les dretes, el centre, les esquerres, els socialistes, els marxistes… tots junts per portar el país a la Llibertat. No hi ha ni dretes ni esquerres ni res: només hi ha Catalunya i l’Estat propi que crearem.

Comenta que ha estat un goig encapçalar la candidatura per Tarragona i Terres de L’Ebre. Felicita el seu equip.

Comenta que ha conegut de primera mà – Totes aquestes problemàtiques que també afecten al sector primari, a les Terres de l’Ebre, al sector energètic.

– ens pretenen col·locar el cementiri d’Ascó i que nosaltres impedirem perquè precisament una de les iniciatives que farem és fer una proposició de llei per prohibir cementiris nuclears a Catalunya- grans aplaudiments.

Agraeix la paciència a la seva dona, i per tot el que li ha ensenyat del seu petit país que també va fer una Independència i que ara volen fer una unificació – com nosaltres també farem quan unifiquem els Països Catalans.

– Tinc molt nítidament el moment més emotiu d’aquesta campanya. El moment més emotiu va ser a Tortosa quan vaig conèixer un senyor de 90 anys i que com el Senyor Mossèn Ballarí va defensar Catalunya amb les armes. I jo sempre m’he preguntat com pot ser, com pot ser, que hi hagi hagut gent que hagi defensat Catalunya amb les armes i que nosaltres no siguem capaços de dipositar un vot en una urna.

Si teniu ipad o iphone per a veure el vídeo aneu a l’adreça de youtube directa.

Isabel Clara Simó

La nostra llengua s’està morint.

Hi ha moltes llengues al món que neixen, viuen i moren. Però també n’hi ha que que neixen viuen i són assassinades.

Posa com exemple el cas d’Irlanda que quan va ser independent ja no va ser a temps de salvar el Gael·lic.

Ens parla, amb la seva gràcia natural, dels:

– senyorets riquets de pedralbes que us agrada anar despullats.

Parla sobre el bilingüisme, i sobre la imposició del castellà.

Diu que la llengua de comunicació bàsica sempre és una, que ha de ser el Català, però que n’estem molt de ser políglotes.

– Cada vegada que el Català avança, cada vegada que fa un primer passet, com aquell poltre que acaba de néixer i fa aquells passets tan tímids i tan tremolosos. Aquest primer passet que fa el Català d’ençà que va morir franco. Immediatament se’ns tiren a sobre. ¡bilingüisme! ¡bilingüisme! i si no sou uns fanàtics, sou uns desgraciats, sou uns nazis- aplaudiments alliberadors -i s’organitzen en partits que van xulejant (o xulejats o xiulejats no ho sento bé) per la vida. Són uns mentiders! Estan mentint! – aplaudiments clamorosos -La seva llengua és una llengua pròpia, la nostra és una llengua que agonitza. Som nosaltres els que hem d’imposar que només volem donar suport a la llengua Catalana perquè la castellana no la necessita.

Segueix amb el bilingüisme:

– I a més parteixen d’una fal·làcia: diu escolteu és que la meitat són Catalanoparlants i la meitat castellanoparlants. No senyor rivera no! Tot el poble Català és castellanoparlant perquè ens han obligat a aprendre la llengua castellana. No n’hi ha ni un que no parli castellà. No menteixin que no és veritat.

– Ara quasi bé el 90% el compren, que gent que l’escriu està molt més avall. No estem en igualtat de condicions. Ni som el mateix nombre. No és veritat tot això que ens expliquen. Però és que a més a més on estaven los dos mil quinientos del manifiesto, on estaven el senyor rivera i companyia o els seus pares o els seus avis, on estaven tota aquesta gent quan van venir els immigrants d’extremadura, d’andalussia que els expulsaven del seu país a força de misèria. On estaven per a defensar-los?!. On estaven per a denunciar les barraques on vivien?!. On estaven per a donar-lis suport?!. No senyor, estaven sufocant partits Catalans Catalans Catalanistes. Nosaltres els vam obrir els braços!.

– Els senyorets de pedralbes no han obert mai els braços a ningú. Volen imposar per la llei de la força la seva pàtria que és espanya i la seva llengua que és la espanyola. I no ho consentirem. No els ho deixarem fer. Hem de defensar la nostra llengua.

Desemmascara les mentides dels feixistes que diuen que defensen el bilingüisme:

– No els he vist en un quarter de guàrdia civil reclamant que si parlen en castellà també han de parlar Català.

– No sé si us imagineu com és d’important dintre de la història de Catalunya aquesta nit. Perquè com aquell poltre tremolós de cames però que sap on va i al cap d’unes hores ja trota per tota la herba nosaltres som un partit que hem nascut amb moltes febleses, per exemple de temps. Hem tingut menys de quatre mesos per a formar-nos. Som un poltre molt petitet encara, i tanmateix ¡amb quina força hem arrelat!. Amb quina força hem crescut. I ara ja no ens tremolen les cames. I sabeu perquè és tan important?. Perquè avui fem el primer pas cap a la Independència… el segon pas el farem fent el corcó al Parlament de Catalunya. Un Parlament que no serveix de res, però tindran que sentir-nos. Ens sentiran! I parlarem fort.

Isabel emociona, ens fa embogir en aplaudiments. Quan una valenciana diu que ens sentiran és que ens sentiran. Aquest és un partit de valentes i valents.

Continua – Quan s’equivoquen o tracten de mentir-nos tenim en Lòpez Tena que no es deixarà enganyar… i els hi dirà ¡mentiders! ¡que sou uns mentiders!… i a més és valencià, garantia d’èxit- més riures. S’expressa amb molta gràcia. Amb una rauxa intel·ligent.

– Esteu defensant el concert econòmic i sabeu que és mentida que el tribunal constitucional ens ho ha prohibit. En una sentència en que se’ns diu que som una “especie del género español”. ¡Una especie del género español! Com feia Lineus en la classificació de les bèsties: los géneros y las  especies. ¡Que s’han pensat!. Ens han humiliat, ens han insultat, ens han arrabassat les petites competències que teníem… no teníem competència en llengua? doncs ja no la tenim. No teníem competència en cultura? Doncs ja no la tenim… i tindrem “corridas de toros”, que us hi jugueu?.

– Que som una província, i província ve de provinchere: vençuts

Comenta com els va fer tanta ràbia que en igual condicions 11 contra 11 (ja que ells ens volen sempre sotmesos), el Barça guanyés el madrid, i que aquell 2 a 6 era Catalunya contra espanya.

Adreça del vídeo a youtube.

Uriel Bertran

- Gràcies per omplir aquest palau sense bocates ni que us paguin el viatge com han de fer els altres partits- aplaudiments.

Comenta que som dues mil persones. Jo no sé quants som però el que sí que puc certificar és que la sala de baix i la de dalt són plenes a vesar, de gom a gom. Potser calculo un 95% d’ocupació.

– Les Nacions Lliures no es barallen, s’uneixen. Només les nacions pressoneres es barallen.

– Si el zapatero va dir que recolzaria l’estatut i mireu com va acabar, si ara diu que de concert res de res, és que res de res- en al·lusió a que ciu defensa quelcom que sap impossible.

Doneu llibertat de vot per a votar per la Independència de Catalunya,

Aquests diputats van tenir llibertat de vot per votar l’abolició, els demanarem que com a mínim tractin els Catalans igual que els toros.

Ni tv3, ni lavanguardia que han fet un boicot sistemàtic.

Comunicació directe amb les Nacions del món. I qui millor que Laporta el president del millor equip del món.

– La declaració unilateral d’Independència ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia de la ONU. Perquè l’ha reconegut en el cas de Kosova com a legítima, com a probable, com a possible, com a vàlida en el dret internacional públic.

– Mai Catalunya havia tingut tantes circumstàncies que ens porten a un mateix punt, com deia Joan Fuster, que ens aboquen a un únic punt, que és la declaració d’Independència.

– Deia jordi pujol que ja no troba raons en contra de la Independència. És que no n’hi ha. Per molt que busqui no en trobarà. No n’hi ha.

– Catalans i Catalanes no dubteu que ha tornat el Dream Team, que som tots nosaltres, aquestes 2000 persones que omplim aquesta sala som el Dream Team de Catalunya que s’ha posat a caminar per la Llibertat del nostre poble. I com deia Francesc Macià, el 28 de Novembre, Catalans i Catalanes siguem dignes de Catalunya. ¡Visca Catalunya Lliure!.

Vídeo a youtube.

Alfons Lòpez Tena

– Per primera vegada de la història hem aconseguit posar com a tema central de la campanya electoral, que està aquí per quedar-se, la Independència de Catalunya.

Alfons Lòpez Tena fa un discurs molt i molt sincer sobre la seva evolució fins a lluitar per la Independència de Catalunya.

El vídeo, que tractaré de pujar avui (27/11) és corprenedor i li recomano a tothom.

– Us diré d’on venim, de cara a haver arribar a aquesta situació, i haver de donar el pas públic, directe, obert, difícil, amb tota mena d’obstacles, sotmesos a tota mena d’injúries, de calúmnies, descalificacions, per la Llibertat del poble Català. Per la Independència de Catalunya.

– Jo en el moment que vaig veure el consell del poder judicial, abans pensava com molts Catalans, com molts dels que estem aquí segur que havíem pensat, que això és un procés gradual, que s’ha d’anar fent a poc a poc, bona lletra, no estirem massa de la corda, potser no n’hi ha gaire això, anem avançant a poc a poc. Perquè efectivament va haver-hi uns anys que les coses avançaven a poc a poc i s’avançava. Sobretot els que venim de la lluita contra la dictadura de franco, contra el genocida anti-Català, especialment els que estàvem a València. Allà tot és molt més dur, com sabeu. Ja pensàvem que això podria funcionar.

– Va ser al consell del poder judicial que vaig veure que no. Allà és quan vaig veure la voluntat sistemàtica, deliberada, explícita és destruir Catalunya, destruir els Catalans. Fer tot allò que sigui necessari per a que Catalunya es converteixi en una província assimilada sense cap mena d’element més que el folklore i sense cap mena de poder, ni polític ni de capacitat econòmica.

– Perquè quan estàs als òrgans d’un estat parlen d’una manera oberta.

– Jo he sentit dir: “yo he ido a ejercer mi profesión a Cataluña para colonizarla”. Persones que estan en l’actualitat al tribunal constitucional.

– Jo coneixia el que era la classe dirigent barcelonina… la veia com el que és, provinciana, mediocre, corrupta. I en veure el panorama espanyol i el de la casta dirigent barcelonina, vaig pensar això s’ha acabat. S’ha acabat però la meva obligació és dir-ho. Fer un acte de servei i escriure-ho. En aquell moment vaig pensar i vaig tornar a llegir un gran poema d’Anna Akhmàtova de la pitjor època de l’estalinisme en el qual hi ha un petit pròleg en que ella explica que està fent qua al davant d’una presó on va cada dia , com molta gent, a veure si hi ha notícies del seu marit, del seu fill, en aquest cas del seu fill que l’havia detingut la policia i no sabia si l’havien assassinat, si estava en un camp de concentració en aquelles circumstàncies una dona amb una cara que no tenia cap mena d’expressió se’m va girar i em va dir: vostè això ho pot escriure? llavors ella va contestar sí. Llavors comença el poema.

– Jo vaig pensar això, la meva obligació és escriure-ho. I d’allí vaig començar a escriure un llibre i confesso ara que la meva idea era que en el moment en el qual el publiqués, van ser tres anys de feina de documentació, seria l’últim servei a la Nació Catalana perquè la Nació Catalana era condemnada per una classe dirigent provinciana, mediocre, venuda i sense futur.

– La sorpresa va ser que en el moment de començar, i és un llibre que té un caràcter acadèmic, intel·lectualment complexe, per incorporar corrents angloamericans dels últims anys, la sorpresa va ser que això que jo pensava que tindria si de cas una influència purament acadèmica es va convertir en un gran èxit popular i d’allí va sortir el anar i fer moltes presentacions i allí vaig descobrir el Poble de Catalunya. Allà és quan vaig descobrir que hi ha un Poble, que hi ha una Nació. Que fora d’aquests petits cercles dels palaus, dels liceus, dels tennis, dels polos. Fora d’això hi ha una Nació. Amb tremp. Amb força. Que hi havia homes i dones que són capaços i que es mantenen fidels a la Nació. I llavors és quan vaig pensar que la meva obligació era anar i treballar per la Independència de Catalunya. Entenem Catalunya com la Nació Catalana sencera, com els Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Independitzar el Principat de Catalunya i incorporar la resta dels Països Catalans en funció de la seva voluntat i de la seva evolució política, cultural, econòmica, social.

– Ens hem trobat que aquesta etapa continuava en el mateix autisme, d’una manera “cansina”, sense cap mena ni d’il·lusió ni de voluntat, continuaven repetint les mateixes mentides de sempre: ara hem d’agafar un tren, ara no toca, que aquest tren passarà per Estrasburg, i llavors hi haurà una estació determinada que no se sap si serà en el segle 47 o en la galàxia llunyana d’Star Wars, no se sap, però ara no. Sempre ara no.

– Dels que ens diuen és que ara la Independència no toca perquè la prioritat és anar contra la crisi. Home, serien creïbles si abans de començar la crisi haguessin que la Independència ara sí que tocava. Però tampoc ho van dir.

– Van dir: desenvolupem un estatut, fem polítiques socials, fem pluja fina, pugem a l’Aneto, baixem i agafem un creuer per a anar a Itaca, sortim del sot, treiem el cotxe de la sorra. Tot això és el que deien, però la Independència no. Sempre hi havia una altra cosa que no fos la Independència. I sabeu perquè?. Perquè no la volen. Estan en contra!.

– Treiem-nos la vena dels ulls. No la volen. Ells volen la Independència com els creients volen anar al cel. Pot estar millor. Però no hi ha ningú que vulgui morir-se per anar al cel. L’objectiu és anar al cel, però una mica tard. No la volen. Volen la Independència si cal.

– … van tenir la seva funció, però ara ja estan condemnats a les escombraries de la història. No han estat capaços de defensar Catalunya quan la ofensiva espanyola ja s’ha convertit en radical i a per totes.

Amb 8 mesos d’espoli fiscal nosaltres rescatem irlanda.

A més espanya s’enfonsa, es convertirà en una nova argentina.

No ens interessa estar en aquest baixell que se’n va a l’aigua.

Joan aporta
En només quatre mesos hem aconseguit això.
Tinc dos moments molt gravats.
Quan el meu fill em va fer prometre-li que no em dedicaria a la política i no vaig poder i l’altre quan Xavier Sala i Martín va escriure l’article jo votaré Joan Laporta.
Catalunya paga la pena.

Farem un corredor mediterrani que tanta falta fa aquí i a València també.
Donarem beques a qui s’ho mereixi per descomptat.
Acabarem amb els barracons on estudien els nens en unes condicions inadequades.
Algú es creu que es podrà fer el referèndum o el concert.
Els Catalans hem d’anar orgullosos pel món.
No ens hem d’amagar de ser Catalans no sigui que s’emprenyin. On s’ha vist això!.
fan propostes que saben que no poden complir mentint.
És hora que deixin d’aquest joc d’anar a pidolar a madrid i tornar amb la cua entra les cames.

Quan un fa una cosa malament té una mala nota. I els nostres polítiques han demostrat la seva incompetència i han demostrat que no són dignes de dirigir aquest país perquè ens han dut a la crisi econòmica més gran de la nostra història. Si ho han fet malament han de suspendre. I han tret un molt deficient.

El vot útil és Solidaritat Catalana per la Independència.

Què farem mentre estant no aconseguim la Independència? No el practicarem. Mentre estant (que els polítics autonomistes) vagin a buscar els cales que ens prenen a madrid!!.

No han d’abaixar el sou als funcionaris, que recuperin els diners que ens foten a madrid i no hauran d’abaixar el sou als funcionaris.

És legítim que vulguem viure lliures.

650.000 Catalans van votar a les consultes sobiranistes.

A la proppassada manifestació vam ser 1.200.000. Si sumem el milió dos cents ja els tenim els 68 diputats, ja tenim la Independència.

Hem de ser protagonistes de la història.

Els Catalans, les Catalanes, els joves, els grans, els treballadors, els empresaris, els immigrants, tots han de participar d’aconseguir la Independència.

La Independència no ens l’ha de donar ningú, la Independència es pren.

La Independència no es contra ningú. És a favor nostre.

Ens deuran calés si ho posem a la balança!. Ara cal gent que negociï de debó no pidolaires.

Estic conveçut que la unió europea ho veurà bé perquè finalment tindrà un estat seriós al sud d’Europa.

Proclamarem la Independència de manera democràtica.

La nostra cultura no és excloent.

La llengua serà el Català. Això tothom ho ha de tenir clar.

La Independència no trenca cap vincle amb els familiars de fora.

L’endemà de la Independència anirem a treballar, però tindrem un estat que protegirà els interessos dels Catalans siguin quins siguin.

Entrarem amb Força al Parlament de Catalunya!.

Quan l’acusen de que s’ha aprofitat del Barça per a fer el salt a la política, diu “uns collons! hem posat la institució del Barça al servei del país!”.

D’aquí cap a la Independència perquè la volem i sabem que és possible.

Si a Catalunya es fes un campionat del món d’opinadors seríem els campions del món. Tenim opinadors de totes menes. Però n0 n’hi ha prou.

Demana un aplaudiment per a tots els suports anònims.

La volem, sabem que és possible, i la farem entre tots!.

—–

Em feia molta il·lusió fer-me unes fotos amb els candidats amb qui tinc amistat, amb en Jan, amb el Xavier Sala i Martín, amb Maria Dolors, amb el Harold, amb en Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, Anna Arqué… malauradament el periodista de nació digital va tenir un problema amb l’ordinador i em va demanar si li podia deixar el meu per a retransmetre la informació en directe. Es va demorar i ja no vaig ser a temps de fer les fotografies.

Va escriure un bon article.

Nogensmenys sí que vaig poder localitzar alguns a les acaballes de l’acte i fer algunes fotografies i tenir una xerradeta agradable.

Nota 27/11/2010 16:25 segueixo actualitzant l’article, pujant fotografies i vídeos fins que estigui acabat. Aneu-lo revisant durant el dia.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1CQ

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Esclar que Solidaritat Catalana entrarà al Parlament!

divendres, novembre 26th, 2010

Solidaritat Catalana de Joan Laporta entrarà al Parlament. Cau de madur. És de calaix.

No tractaré de convèncer ningú. Considero que algú que digui que és independentista i no voti a Solidaritat o a Reagrupament, no és independentista o bé té uns problemes psicològics greus fora de l’abast d’un article de bloc.

Tinc un amic que diu que és independentista però votarà ciu. El seu discurs és que reagrupament no aconseguirà res (era militant) i que no vol mai més el tripartit.

La veritat és que els seus pares són de fora de Catalunya i li noto que té un conflicte de sentiments per això.

Però si mirem així mai farem res de bo. Si els pares del meu amic fossin d’Alemanya o del marroc no tindria pas cap problema a imaginar-se una Catalunya independent.

Pensar que perquè tens família fora de Catalunya has de viure malament, robat, insultat i maltractat per sempre és bastant trist.

En tot cas és un treball mental de cadascú mirar a dins i aclarir-se.

Però perquè us dic que entrarà al Parlament segur?.

Doncs us aporto algunes xifres. Les passades eleccions ciudadanos va aconseguir 90.000 vots que li van suposar 3 escons.

Laporta, tot i que li van tancar el perfil del Facebook i el va tornar a obrir, té 22.000 amics al Facebook.

22.000 vots són pràcticament un escó de les passades eleccions, és a dir representació parlamentària només amb els amics de Facebook.

La plana de fans de l’artur mas en té 6.587.

Solidaritat Catalana té el suport del PSAN, de les Joventuts Independentistes, del Partit Republicà Català (els inventors d’adéu espanya que esquerra ha copiat), Democràcia Catalana, de nombroses personalitats com Isabel Clara Simó, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Toni Strubell, Hèctor López Bofill, Anna Arqué, l’exconseller Solà… (a les primeres 72 hores de la creació hi hagué més de 13.500 adhesions) i sobretot Joan Laporta és conegudíssim.

Tothom sap que va conduir el Barça a la victòria i que farà el mateix amb Catalunya.

Tot i el bloqueig informatiu si es pregunta a la població qui és montilla, puigcercós, herrera o saura molta gent no ho sap, però si es pregunta a la població qui és Joan Laporta tothom ho sap.

I per més que algunes veus als mitjans espanyolistes s’esforcen per fer creure que Solidaritat Catalana de Joan Laporta no entrarà al Parlament tractant a la desesperada de frenar un vot que serà molt important, i reduir així la força de la formació, la realitat la veurem aquest diumenge.

Al Twitter Solidaritat Catalana i Reagrupament també són molt esmentats, per sobre d’ esquerra, pp o icv.

A la gràfica es pot veure una projecció de socvot de quants parlamentaris tindria cada partit polític si fos proporcional a la seva presència a facebook.

Vilaweb fa una excel·lent anàlisi de l’activitat a les xarxes socials.

Si voleu votar independència feu-ho. No cerqueu excuses. Solidaritat entrarà al Parlament.

Us pot interessar: Solidaritat Catalana a la vikipèdia.

directe: zapatero adverteix mas que el concert econòmic és impossible.

Racó Català: rajoy confirma que el concert econòmic faria inviable l’estat espanyol

Cronica.cat : enquesta Facebook Laporta obtindria 60 diputats

Racó Català: recopilació de diferents declaracions espanyoles sobre NO al concert

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1C7

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Difusió: Avís important sobre les mentides i difamacions contra Solidaritat Catalana

Dimarts, novembre 23rd, 2010

Reprodueixo un avís important de Solidaritat Catalana.

Està publicat al seu Facebook, com a nota.


AVIS IMPORTANT SOBRE LES MENTIDES I DIFAMACIONS CONTRA SOLIDARITAT CATALANA

1. La Sra. Maria Lapiedra va manifestar que volia votar Solidaritat Catalana de forma personal i va donar suport a un acte de SI a Begues en un comunicat del que es van fer ressò alguns mitjans de comunicació aliens a SI.

2. Maria Lapiedra no té cap tipus de relació de col.laboració ni de cap altre tipus amb Solidaritat Catalana , ni l’ha tingut mai més enllà d’un votant entre tants que han manifestat voler votar a SI.

3. Maria Lapiedra va fer un vídeo promocionant-se amb el nom de SI que res té a veure nosaltres i ja li hem advertit en diverses ocasions que ni pot fer servir el nom de Solidaritat Catalana , ni el de Joan Laporta per les seves activitats públiques.

4. Demanem a tothom que no faci servir el nom de Solidaritat Catalana i Joan Laporta per interessos personals sense autorització del partit i, en particular, als mitjans de comunicació que contrastin les informacions que divulguen.

Atentament,

Solidaritat Catalana per la Independència

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1BX

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Votem Llibertat – Les eleccions de la Independència

dissabte, novembre 13th, 2010

Somriure emprat per PSC a la campanya de carme chacón. Logos igual de buits per a intencions igual d'inútils.

A mi també em parteixen el cor les lluites cahinites entre Reagrupament i Solidaritat.

Jo tinc bons amics als dos partits.

Patriotes, honrats, gent seriosa, treballadora i de fiar.

S’ha desfermat, però, una mena de guerra civil entre Catalans.

Una guerra que ens posa tristos i que empeny a alguns a no votar, o a votar ciu simplement per treure del mig el tripartit, el pitjor mal que ha asolat Catalunya densà de les tortures a independentistes el 1992  (tortures per les que no ha respost garzón ni cap dels executors).

Però com em deia fa poc Santiago Espot, director executiu de Catalunya Acció, aquestes eleccions són un gran èxit perquè els partits han centrat el programa electoral en Independència Sí o Independència No, i “els partidaris d’Independència NO, no tenen arguments“.

La batalla ideològica l’ha guanyada Catalunya, perquè és cert que vivim malament per l’acció empobridora brutal d’espanya, sense igual al món civilitzat, i que la Independència només comporta avantatges per a Catalunya.

Per tant aquestes eleccions són una batalla guanyada en l’inevitable procés d’Independència de Catalunya.

Catalunya serà Independent. Fa anys que ho veig, i fa anys que ho veuen els analistes internacionals.

Dividits o barallats, el fet és que entre tots hem portat la Independència a les eleccions, i també la portarem al Parlament.

Encara que guanyés ciu amb majoria absoluta no podran arreglar res de res ja que:

– La Generalitat està en fallida econòmica

– Les sentències contra el Català i contra les nostres lleis seguiran arribant per part del defensor de pueblo, el tribunal constitucional i per part del govern espanyol, sigui pp o psoe.

– No s’aconseguirà el concert, ni res de similar. espanya està arruïnada i esquilarà Catalunya fins a nivells de postguerra. En res no millorarà l’economia amb l’entrada de ciu:

No es crearan més llocs de treball, no tindrem aeroport hub internacional, no tindrem el TGV amb Perpinyà, els trens no arribaran puntuals, no deixarà de fallar el subministrament elèctric a Girona, no es faran més infraestructures, les multinacionals seguiran marxant a Zaragosa i madrid finançades pels diners que espanya ens pren, no s’eliminaran els peatges, no es crearan els llocs de treball que es crearien si s’invertís en crear infraestructures amb els diners que s’emporta espanya, els nostres joves no tindran beques, els petits seguiran estudiant en barracons, els pensionistes seguiran vivint en la misèria i remenant contenidors per trobar quelcom que menjar, i la gent seguirà morint a les llistes d’espera.
No s’eliminaran els radars sinó que se’n posaran més, i les multes també s’incrementaran ja que les consideren una font d’ingressos.

Per tant, que guanyi ciu només posarà més de manifest la inutilitat del vot unionista i que sense Independència cap benestar és possible.

Per tant, Catalans, no us preocupeu pensant si ciu és el vot útil, perquè ciu no és cap vot útil.

Com a molt a tv3 i Catalunya ràdio parlaran un Català menys incorrecte, i tornaran a dir “estat espanyol” enlloc d’espanya, però no tindran pressupost per a fer res més.

Per tant, Catalans i Catalanes, voteu amb alegria. Voteu el que voleu votar. El que us demana el vostre cor ansiós de Llibertat.

L’alegria amb que votareu serà la mateixa alegria amb la que comprovareu com, un cop hi hagi partits independentistes al Parlament, es parla d’Independència al Parlament i a televisió i cap unionista tindrà cap argument per a replicar. Perquè no n’hi ha.

Veureu com es posa de relleu que sense Independència els Catalans només podem aspirar a ser una regió pobre, empobrida, cada cop més, amb una llengua en desaparició, amb uns pèssims serveis i uns governants mediocres que són una casta de vividors, ninis, i on tot esforç i iniciativa privada per millorar topa amb una administració sangonera i mandrosa, àvida de diners puix que espanya no els deixa ni les engrunes.

Voteu amb alegria, voteu Independència, perquè la Independència és imparable.

Relacionats:

Votar ciu: un suïcidi col·lectiu

Cal desempallegar-nos-en

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Solidaritat es mou

diumenge, novembre 7th, 2010

Avui he anat a Castelldefels i hi he trobat un tendal de ciu on hi repartien globus als nens.

Indignat he recordat les darreres espanyolades de ciu: negar-se a retirar el monument franquista més gran de Catalunya i abstenir-se en la votació proposada per esquerra de convidar els veïns a col·locar Senyeres al barri a la visita del papa de roma (a qui jo tampoc no espero ni vull).

Afortunadament també hi havia una paradeta de Solidaritat Catalana on es repartia el programa electoral i informació sobre l’espoli fiscal que pateix Catalunya.

I és que Solidaritat no ha parat de moure’s, de visitar pobles i contrades, fins i tot a País Valencià (enllaç a Vinaròs News).

Els voluntaris i el mateix Laporta treballen de valent doncs són conscients del bloqueig informatiu.

El grupo godó (la vanguardia, mundo deportivo, rac1, rac 105…) va donar ordre de no parlar de Laporta a no ser que fos per mal parlar-ne, tal i com va denunciar Salvador Sostres, confés admirador de ciu i gens sospitós de ser fan de Joan Laporta. (còpia local en PDF)

I el linxament mediàtic al que van sotmetre Laporta ha estat tan descarat tan fals i indigne que fins i tot el mateix escriptor ho denuncià (còpia local en PDF).

I aquest bloqueig informatiu funciona ja que he conegut alguns casos de persones que no sabien que Joan Laporta es presenta a les eleccions, i encara menys que ho feia per a que Catalunya sigui independent.

I les difamacions funcionen perquè he enraonat amb algunes persones que tenien la opinió que Joan Laporta era un corrupte pel simple fet que havien llegit les acusacions suposades filtracions de el mundo deportivo.

Jo els he explicat que el conec, que l’ataquen pel simple fet de ser independentista, i que al seu bloc podien trobar l’explicació que no li havien deixat fer en públic i al bloc del Xavier Sala i Martin una explicació magistral (còpia local en PDF) sobre com sandro rosell havia mentit amb els comptes atribuint-se 70 milions d’euros de benefici que suposadament hauria fet guanyar al Barça el primer segon de posar el peu al Barça, és a dir, els diners que ha fet guanyar Laporta al Club, i que ara sandro diu que no els hi ha fet guanyar Laporta sinó que corresponen al seu exercici manipulant les dates. (còpia local en PDF)

Com a prova de que rosell no és la primera vegada que menteix us deixo el vídeo amb l’entrevista a Catalunya ràdio en que nega un sopar amb empresaris espanyolistes i artur mas, i la foto que va aparèixer després d’aquell sopar.

Però a l’objectiu d’aquest article: patim un bloqueig informatiu, tv3 tampoc no donarà espai a Solidaritat Catalana (Laporta) ni a Reagrupament, i els diaris no fan pas periodisme si no un exercici maquiavèl·lic georgeorwellià de mostrar una realitat per encàrrec i tractar d’empènyer els confiats lectors cap a l’objectiu de qui els paga.

Situació encara més vergonyosa quan resulta que el New York Times, la televisió pública francesa RTL i la del Canadà entrevistaran a Laporta.

Així doncs ho sabem, i mentre tractem d’aconseguir una premsa de veritat, transparència informativa, democràcia i un cop des dins del Parlament informar de tots els greuges que pateix Catalunya i del bé que podríem viure, cal que fem córrer la informació amb el boca orella i per Internet.

No fa gaire li van tancar els perfils del Facebook, però lluitador com és de mena i advocat, va fer que els els reobrissin en qüestió d’hores.

Sé que Solidaritat entrarà al Parlament amb molta força i que el nostre futur canviarà a millor.

Només una dada: malgrat tots els boicots informatius Joan Laporta és el candidat que més seguidors té al Facebook.

Us pot interessar: Carta que no enviaré al Punt de Toni Strubell (còpia local en PDF)

Antoni Maria Espadaler deixa de ser articulista de la vanguardia per la seva defensa de Laporta (article en castellà) (còpia local en PDF)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Laporta guanyarà les eleccions

dissabte, octubre 9th, 2010

Fart d’enquestes més falses que judes, publicades pels mitjans espanyolistes, i en que sovint ni tant sols hi són tots els partits que s’hi presenten (Laporta, Reagrupament), he decidit fer la meva pròpia predicció.

Crec que aquesta predicció serà més acurada perquè em relaciono amb persones de totes les orientacions polítiques, i he palès el canvi de visió de Catalans de pares espanyols, que m’han confessat que estan farts de com ens tracta espanya, en l’aspecte econòmic, cultural, de no permetre’ns decidir, i per violar l’estatutet, i que votaran Independència.

També he copsat l’emprenyament de molts votants socialistes en veure com el PSOE menysté els Catalans i la democràcia. Aquests no votaran o ho faran per la Independència.

Moltes persones votaran Laporta perquè el coneixen i perquè saben que té collons.

I farà que Catalunya guanyi la Champions del món, o si més no que hi jugui amb resultats de primera.

I si finalment m’equivoco, ho faig de bona fe, perquè ningú em paga per dir mentides. Només vull que els meus fills creixin en un país lliure i democràtic.

Així doncs no és un estudi científic. Ho podeu considerar opinologia, però si jo llegís aquest article me’l creuria molt més que qualsevol enquesta de “el periódico” o “la vanguardia”, que treballen descaradament per a espanya i contra la llibertat d’informació.

Ampliació de la informació en que em baso. Les meves estimacions:

Partit polític Parlamentaris
Solidaritat Catalana (Laporta) 31
Reagrupament 10
CiU 41
Esquerra 9
icv 7
PSOEC 28
PP 9
anglada 0
ciudadanos 0

Solidaritat Catalana aconseguiria un gran número de vots per la popularitat de Laporta, a qui coneix tothom, i captaria molt votant de CiU que s’adona que l’únic vot útil és la Independència. Molts empresaris, fins i tot els més recalcitrants, ja recolzen de manera massiva la Independència.

Penso que Reagrupament pot aconseguir aquests resultats o millors perquè he vist molta gent treballant darrera. Societat civil, grans persones que mai havien estat en política, i grans polítics.

Del milió i mig de Catalans que ens manifestàrem sota el lema “Som una Nació. Tenim Dret a Decidir” en calen només un milió tres cents mil per a proclamar la Independència.

CiU baixaria per botiflers i unionistes.

Esquerra es quedaria només amb els vots dels que hi treballen i de les seves famílies.

El partit de pijos comunistes icv baixaria encara més per la patètica actuació traint el país i el territori, amb la velocitat a 80 Km/h, les càrregues dels mossos, emprenyant i multant tothom, llepant-li el cul a espanya, anant a madrid a suplicar que rectifiquin per l’assassinat del President Lluís Companys…

El PSOEC baixaria en picat per enfonsar i espoliar Catalunya, i per tenir un president analfabet, malcarat i mentider que només treballa per a espanya. (Recordem que el govern no és una ONG on qualsevol pobret tingui dret a ser president. Calen persones competents, preparades, i honestes)

El PP baixaria més pel seu fanatisme antiCatalà i antidemocràtic que fa vergonya fins a Europa (i ara volen anul·lar la decisió del Parlament Català de prohibir la tortura de braus anant a Europa!).

El partit d’anglada, tot i que molta gent el votarà per la nefasta gestió del PSOE en seguretat i en immigració, no aconseguiria representació parlamentària.

L’espanyolista mentider ple d’odi cap a Catalunya, ribera de ciudadanos, no aconseguiria cap parlamentari doncs fins els seus votants han vist les mentides, manipulacions i odi furibund cap a tot el que és Català.

Això només és una estimació a data 9 d’Octubre de 2010. És possible que els esdeveniments facin que s’incrementi el vot favorable cap a la Independència a les properes setmanes.

Cap independentista abstencionista!.

A partir d’aquí ja sabeu que intentaran els poders espanyolistes:

  • No parlar de Laporta ni de Reagrupament ni d’Independència als seus diaris

Notícia: Sostres confirma que el grup godó ha prohibit esmentar Laporta

Notícia: rivera demana a TV3 que practiqui el buit informatiu a Solidaritat

  • Calumniar sense proves (com en el cas del rosell que acusa la junta de Laporta de corrupte però no publica la suposada auditoria, escampa merda sense proves).
  • Infondre por, com a una acció armada per part d’espanya en cas d’Independència (fa molta gràcia perquè dins Europa això els portaria a l’expulsió i a ser la Sèrbia d’Europa mentre nosaltres quedaríem dins)

Notícia: Reaccions de rebuig a les amenaces de corbacho

Notícia: Encara més decadència (per Salvador Cardús)

  • Difondre enquestes en que els partits independentistes aconseguirien 0 diputats (hahaha!)

Veure: Comparació d’enquestes de les eleccions catalanes al Parlament 2010 (març 2010)

Si els meus resultats són correctes Laporta + Reagrupament aconseguiria més Parlamentaris que CiU.

Llavors CiU hauria de decidir si s’asocia amb els socialistes, amb el PP, i se suïcida políticament, o deixa de ser una vergonya i se suma a la Independència. Les restes del naufragi d’Esquerra haurien de decidir si donen suport a la Independència o a un CiU unionista o un agregat espanyolista de PSOE + PP + icv.

En tot cas tants esforços espanyolistes només aconseguirien retardar l’inevitable a les properes Eleccions i fer que la gent s’adoni, per l’empobriment exagerat i brutal dels Catalans, que dins espanya només patirem misèria, espoli, odi i manca de democràcia.

Amb el temps tot es posa al lloc que li correspon.

Així que tots a votar Independència que tot està per fer i tot és possible.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy