Percentatge de participació per districtes
Ciutat Vella 22,81%
Eixample 26,46%
Gràcia 29,48%
Horta-Guinardó 16,99%
Les Corts 20,25%
Nou Barris 14,89%
Sant Andreu 18,33%
Sant Martí 17,85%
Sants-Monjuïc 18,78%
Sarrià-St. Gervasi 29,95%
M’he passejat pel barri de Sants i he copsat l’ambient a la votació.
La gent no ha parat d’entrar i sortir del col·legi electoral, tal i com fan en qualsevol votació oficial, i l’ambient és tranquil i relaxat, i la gent parla sense complexes.
He parlat amb veïns i la majoria havien votat anticipadament i he conegut un immigrant de República Dominicana que va votar anticipat i un d’Itàlia que m’ha dit entre riures que si no votava la seva dona, Catalana, li demanava el divorci.
També he parlat amb una senyora gran d’arrels espanyoles, que parlant entre castellà i Català, m’ha dit que s’ha de votar.
Ahir vaig parlar amb un home d’uns cinquanta anys que em demanava on es podia votar a Pobe Nou, ja que la seva filla volia exercir el Dret a votar.
I és que amb aquestes dones, i amb aquest poble, és impossible que no assolim la llibertat!.
Ahir em vaig passejar per Barcelona amb la samarreta de 10A Barcelona Decideix, i vaig orientar a algunes persones que em demanaven on i com es podria votar, i avui també he orientat sobre les escoles on es pot votar.
Avui és un dia històric. D’aquí a uns anys, independents, els fills ens demanaran sobre aquest dia i on érem i què vam fer. T’ho perdràs?.
Vota, el que vulguis: Sí, No o en blanc, però vota.
Magnífic vídeo de Vilaweb on persones d’origen espanyol que viuen a Sabadell defensen la Independència el dia de la Consulta.
Quasi tots parlen en castellà, però és refrescant comprovar que hi ha persones agraïdes amb el país i la societat que els ha obert els braços i que defensen Catalunya contra la injustícia flagrant que patim tots els que hi vivim.
No ho llegireu a cap diari de la colònia ni de l’ “imperio”…
<ironia>un 10 per a la llibertat de premsa, la seva funció social, per al concepte quart poder i la democràcia </ironia>
…perquè ens fan el buit informatiu, quan no ens calumnien, però el cert és que arreu del planeta es parla de la iniciativa dels Catalans i els Referèndums d’Independència.
La televisió RT, vista a parts d’Amèrica, llatinoamèrica, Rússia… a través del seu canal en castellà Actualidad RT fa un petit reportatge (en castellà):
Nota: Anàlisis dels resultats de la consulta per la Independència a Sant Cugatdel Vallès
Factors que han afectat a la participació a consulta.
Abans d’anar a l’anàlisi quantitatiu dels resultats de la consulta per a la Independència celebrada el diumenge 13 de Desembre a Sant Cugat, hem volgut deixar constància de que qualsevol interpretació comparativa de dades hauria de tenir en compte una sèrie d’elements qualitatius que han afectat al volum total de participació de la consulta. No sabem quantificar fins a quin punt aquesta participació s’ha pogut veure afectada, però sembla evident que pels elements que es mostren a continuació, si la consulta hagués estat organitzada per la Generalitat de Catalunya, la participació hagués estat més elevada.
Anàlisis quantitatiu de la Participació
Participació Global.
En línees globals, una participació del 25,6% en una consulta es podria qualificat, com han fet diversos mitjans, d’una participació baixa. Ara bé, creiem que l’anàlisi no s’ha de quedar aquí, i hem d’analitzar els resultats de la opció del “No” i del “Si” per separat.
Participació del “No”.
Sense dubte, els poc més de 800 vots que va obtenir aquesta opció no reflecteixen la realitat de la nostre ciutat. Aquí podem dir que l’organització de la consulta no ha pogut estimular la participació d’una part de la població.
Participació del “Si”.
Els vots a favor del “Si” van ser 14.002. Per analitzar si són molts o pocs, o si l’independentisme és rellevant a Sant Cugat, hem comparat aquests resultats amb altres eleccions celebrades a Sant Cugat als darrers anys.
Gràfica de les Eleccions i Referendums a Sant Cugat del Vallès 2003/2009
Podem destacar:
– Els vots rebuts pel “SI” són comparables als rebuts pel tripartit (PSC+ERC+ICV) rebuts a les anteriors eleccions al Parlament. El Tripartit governa per majoria al Parlament català.
– Els vots rebuts pel “SI” són superiors als rebuts pel partit guanyador a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2006 (CiU).
– Els vots rebuts pel “SI” són superiors als rebuts per l’actual alcalde de Sant Cugat, que actualment governa amb majoria absoluta.
– Els vots rebuts pel “Si” són superior als que va rebre la Constitució Europea.
Conclusions inicials:
– L’independentisme sembla no tenir reflectit al Parlament de Catalunya el suport que han mostrat entre els ciutadans de Sant Cugat.
Des d’una perspectiva més local, l’independentisme té més vots que els que obtè un dels més importants alcaldes de Catalunya.
Gràfica de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2006 (Sant Cugat del Vallès) 2003/2009
D’altra banda, també hem volgut analitzar si hem estat capaços de mobilitzar el vot independentista. Aquí hem utilitzat dades del Cercle d’Estudis Sobiranistes sobre el percentatge d’independentistes que són votants de cada partit polític amb representació al Parlament de Catalunya i ho hem creuat amb els vots que aquests partits polítics van rebre a les darreres eleccions al Parlament.
Les gràfiques que es mostren a continuació indicarien que
– L’independentisme ha crescut a la base dels diferents partits (no sabem quins)
O bé,
– Les persones que es van abstenir a les darreres eleccions, han vingut a votar per la Independència.
Gràfica de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2006 (Sant Cugat del Vallès) 2003/2009
TOTS > inclou la proporció de vots independentistes existent a cada partit polític segons un informe del Cercle d’Estudis Sobiranistes i amb base dels vots registrats a les eleccions al parlament de Catalunya del 2006.
El 13-D ha superat la base de vot independentista existent a cada partit polític.
*Font: Cercle d’estudis Sobiranistes
A partir d’aquestes dades, i tenint en compte els aspectes qualitatius indicats inicialment, considerem que el 13-D a Sant Cugat va ser un èxit de participació independentista i que els resultats, lluny de ser menystinguts, haurien de ser aprofitats per a continuar avançant cap a la consecució d’aquest somni col·lectiu que és la independència de Catalunya.
Vicent Partal a Vilaweb, ho analitza i ho comenta abastament i comprensible, i rebla el clau en afirmar que al Principat de Catalunya podríem guanyar un referèndum vinculant en les condicions que vol la unió europa.
Em va cridar l’atenció que la televisió colonial tve duia una càmera betamax.
No vaig poder escoltar els parlaments perquè hi havia tants periodistes entre càmeres, fotògrafs, gent que enregistrava l’aúdio amb iphones amb extensions de bateria, gravadores, periodistes que prenien notes en un bloc i gent, no sé si periodistes o no, que feien fotos i enregistraven amb càmeres compactes que era impossible apropar-se.
Un cop acabada la roda de premsa vam estar-hi una bona estona en un ambient molt distés on es podia parlar amb els personatges públics esmentats i es comentava l’horitzó que ara s’obre amb aquesta consulta a la capital de Catalunya (sud) a l’Abril de 2010.
Mentre en montilla, que va donar les freqüències de tv3 al País Valencià a la sexta, parla del gran èxit que serà fer un multiplex de televisions Catalanes que es puguin veure als Països Catalans (parla dels que estan a l’estat espanyol – deixant fora Catalunya Nord- i m’oloro que és una promesa falsa més, pre-eleccions), en un exercici màxim de cinisme “demana ajuda” als pares i als professors per a que “eduquin amb els valors necessaris per evitar corrupció en el futur“, quan és un mentider consumat, un mal educat i un fatxenda, i no sabem qui del seu partit no està robant i la seva dona té 11 càrrecs (un a la caixa) i en tenia 7 més, a l’estil de quan la seva màxima actuació per a superar la crisi és dir “no vencerem a la crisi amb pessimisme”, o en plena efervescència de consultes per a la Independència diu que a Catalunya no li interessa la Independència.
És un bon moment per a recordar que després que zp “pinotxo” prometés recolzar, donar suport a l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, extrem que després negà, i després de les retallades, el primer que feu la sucursal del PSOE Catalana (ps-c) fou presentar 62 esmenes contra l’Estatutet per a fer-lo encara més esquifit, escarransidet, raquític, ruec, neulim, migrat, limitadet, mancat, incolor, anorreat.
Veure vídeo amb la promesa i després negant com judes.
I jo penso que el president pinotxo del país del costat a més d’un mentider, fa venir vergonya per la cobertura legal que ha donat i està donant al franquisme.
Que per a ser president i no fer la feina, per manca de valor i d’esperit democràtic, li presumeixo (com deien a la mili), val més posar un ninot dels teletubbies que com a mínim no parlen i la caguen, ni fan promeses que no compleixen, ni es poleixen milions en rètols estúpids i en aixecar carrers per a tornar-los a tapar amb l’excusa de donar feina, ni apugen els imposts.
Sobre tot els teletubbies poden ser una mica rarets, però no són corruptes i no contracten les obres i els rètols i la publicitat a amics del seu propi partit, ni fan passar trens d’alta velocitat per on tenen pactades requalificacions i que es foti Gaudí i la Sagrada Família, i la Unesco.
Al vídeo a continuació (en castellà) detalla una trama de corrupció que esquitxa a tots els dirigents del psoe-c.
No puc afirmar ni desmentir la validesa de les afirmacions que s’hi fan, però paga la pena d’investigar-lo.
I penso que en pujol, per a dir que farem el que ens ordenin que si no ens enviaran la guàrdia civil més valia que estigués calladet.
Que aquest home que ha dit que ell no està a favor de la Independència i que ha demostrat que és un malalt d’amor per l’estat espanyol, i que en la meva opinió tantes botiflerades ha fet, vingui amb aquesta història que abaixarem el cap que si no ens enviaran a la policia imperial, ja cansa.
No! botiflers i unionistes, els Catalans volem la Independència, volem viure en una democràcia de debò i ser lliures.
I si perdem a les urnes un referèndum democràtic d’Independència amb observadors internacionals (ja ens coneixem, reis de la tupinada), haurem pogut votar que és el que fan els països que no són dictadures bananeres.
La cosa és clara: el front Catalanista, que és l’independentista, està a favor de la democràcia, i de que pugui votar tothom, sigui quina sigui la seva opció.
El front espanyolista, que és l’unionista, està a favor de l’absolutisme i vol que ningú pugui votar.
En això coincideixen el pp, el psoe (sí, el ps-oe-c també), ciudadanos, la falange.
La sucursal del psoe a la colònia Catalunya s’apressava a negar-ho, de la mateixa manera que ho negava el socialista okupa que hi ha a Euskadi abans de les eleccions.
Li oferien pagar-li el mateix per no escriure la seva columna (només l’entrevista al darrera), o sigui tapar-li la boca amb bitllets petits, però ell ha dit que no.
És la tècnica colonial: compra o fes-te amb el control dels mitjans Catalans i després destrueix-los.
Recomano llegir l’entrada al seu bloc “la veritat del que ha passat” on destapa com els socialistes han anat degradant la qualitat del diari fins a causar vergonya aliena i comenta com fins i tot s’arribaren a inventar una escriptora, signant amb nom fals, per tal de desacreditar Artur Mas i a convergència.
Cito: “per no oblidar l’episodi de la Mercè Garcia, un nom fals que Carles Flo es va inventar per signar un article completament demencial i insubstancial contra l’Artur Mas i el seu entorn”.
Les subvencions amb les amenaces de perdre-les és una altra de les maneres per les que controlen els mitjans.
Al País Basc el mapa del temps ja no mostra Euskal Herria i la ertzaina ha tret l’Eukurrinya del seu uniforme. Però no és política… (ironia)
I el psoe tracta d’insultar i menystenir a Joan Laporta i a Joan Carretero.
Aquí us deixo una captura de pantalla del bloc de juan ferran serafini (el de la “hay que arrancar la crosta nacionalista de tv3 y Catalunya ràdio”) en que intenta menystenir i enfotre-se’n de Joan Laporta.
Enllaç a l’article ferran el botifler (la imatge de la crosta españolista ve d’allà) on es descriu les pràctiques de terror contra la Cultura i Nació Catalana i contra els Catalans, és a dir Catalans normals que se senten membres de la nació Catalana, culturalment i política, i que no tenen una erecció en sentir la paraula espanya com aquest personatge i els seus camarades “comisarios del partido” que creuen que Catalunya és un gulag on tot val: perseguir una cultura, oprimir una Nació, mentir, robar, imposar lleis feixistes… tot per la supremacia del “socialismo” espanyolista, que la “letra con sangre entra”.
Aquest comportament terrorista dels socialistes és clavat al que feien servir els nazis abans d’arribar al poder, amb els seus adversaris polítics i dissidents.
Però també ho feien els comissaris de la dictadura comunista. El partit per davant de tot, de la llibertat, del bé, i dels Drets Humans.
Respecte els atacs del personatge a Laporta, els socialistes es troben en mig de les fases típiques:
1) T’ignoren. No parlen de tu. Això ho han fet molt de temps amb la Independència i ja no poden fer-ho.
2) T’insulten, et ridiculitzen, et menystenen, et menyspreen i tracten d’oferir una imatge de que tens debilitat i que no aconseguiràs res.
3) Han de reconèixer que has guanyat.
Catalunya és a punt de ser Independent. Ja no poden ignorar el clam de la ciutadania i tracten a la desesperada de parlar malament de l’adversari.
Però no hi ha res que puguin fer. Aquest és el període més llarg dels darrers segles en que no ens han matat ni bombardejat Catalunya.
La corrupció surt a la llum, els seus comportaments feixistes (prohibir ILP’s, prohibir referèndums, dir no a les llistes obertes, persecució del Catalanisme..) queden clars.
El montilla digué que no és favorable a les llistes obertes (suposo que tampoc a la transparència en la despesa pública, ni en que els polítics que menteixin vagin a presó, ni a que no es pugui passar el càrrec d’alcalde a mig mandat…) i l’hereu, que fou alcalde no electe, diu que votaria no a la celebració d’una consulta a Barcelona (és a dir, que votaria per a que no es permetés votar en referèndum).
La independència s’apropa i no hi ha res que puguin fer per evitar-la.
Si ens envien els exèrcits es convertiran en la birmània d’Europa. Expulsats, pobres, hauran de tornar a treballar i ser el cul del món altra vegada.
I en aquests casos normalment el país atacat (Catalunya) esdevé independent per mediació internacional.
El psoe-c està intentant que no es pugui votar la ILP contra el maltractament dels braus al Principat (sud) de Catalunya demostrant que ells no volen que votem, només que paguem i que tanquem la boca mentre envien els diners cap a madrid, i que parlem la llengua dels “señoritos”.
Sigueu bilingües per a que jo pugui parlar només sempre en castellà.
Nota esclaridora sobre el que és una ILP:
Una ILP és una Iniciativa Legislativa Popular, és a dir: una llei que ha votar el Parlament o un referèndum que organitzarà, originat per la petició de la ciutadania mitjançant la presentació d’unes signatures al Parlament de Catalunya (si no vaig errat són 50.000 signatures vàlides) i en que uns ciutadans, els compromissaris, són els únics autoritzats a recollir signatures en un fulls numerats anomenats plecs de signatures.
El tema és que als països del món civilitzar les ILP un cop presentades per la ciutadania, passen directament a ser votades pel Parlament o a ser votades en un referèndum vinculant.
Les ILP a Catalunya fan riure perquè hi ha un òrgan censor que es permet el luxe de decidir quines ILP s’accepten al Parlament i quines es rebutgen.
Mentre que uns analfabets racistes diuen que el Mallorquí, el Valencià, i el Català que es parla a Aragó no són Català, i que un projecte Catalanista els asfixia: entitats del Principat de Catalunya (sud), País Valencià, Ses Illes i Aragó es manifesten amb el lema tots contra “el enemigo catalanista”.
En un estat en que els assassins feixistes mai han estat jutjats, i on es conserven carrers i insígnies a dependències de l’exèrcit espanyol, i on es practica el negacionisme del genocidi Cultural i Humà que es va dur a terme contra els Catalans (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) i on el seu rei lloa el dictador assassí i nega que es perseguís el Català, totes aquestes manifestacions feixistes han de ser vistes amb fàstic i amb la màxima repulsa.
Ja ho diu en Toni Strubell, que aguantem coses contínuament que cap europeu no aguantaria ni 5 minuts, com el fet que vam ser l’únic país del món que en una final de la Champions no va poder escoltar el partit del seu equip en el seu idioma.
És sens dubte la ILP amb més adhesions de la història.
Si us voleu fer fedataris públics, que consisteix en anar al Parlament de Catalunya i jurar o prometre que recollireu les signatures sense fer trampes, i això us autoritza a recollir signatures, i a rebre els plecs de recollida oficials, per tal que es presenti la ILP (cal recollir 50.000 signatures vàlides en 3 mesos), podeu escriure a: ilp@deumil.cat
TEXT ARTICULAT DE LA PROPOSICIÓ DE LLEI PER LA QUAL ES CONVOCA UN REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ.
Exposició de Motius
Aquest Parlament, en la seva funció principal de representació del poble de Catalunya, ja ha declarat en més d’una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret a l’autodeterminació. Només cal que recordem el que proclamàvem en la Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989 d’aquest Parlament en la qual vàrem manifestar que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979; o el que expressàrem en la Resolució 679/V de 1 d’octubre de 1998 d’aquest Parlament en la qual vàrem proclamar que ratificàvem un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.”.
Ha arribat el moment d’exercir aquest dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació mitjançant la celebració d’un referèndum en el qual tots els catalans i catalanes puguin participar de la decisió del futur que volen per Catalunya.
Article únic.
1. Es convoca un referèndum en el qual es crida a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent:
Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?.
2. La consulta se celebrarà el dissabte 12 de setembre de 2010.
Una amiga m’ha recordat aquella frase que trobo molt escaient:
Que la prudència no ens faci traïdors.
I ara posant el dit a la nafra, a la frase que he subratllat:
Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?.
Què vol dir un Estat Social????.
Si vol dir un estat socialista, és a dir, intervencionista que roba els diners a qui crea riquesa per a donar-la als qui no la generen o en molt menor mesura, haig de dir PROU.
Prou de barrejar Independència amb socialisme per collons.
L’Independència és necessària per que el país es cau a trossos. Tenim un estat depredador en contra que ens arruina, que no inverteix, que no crea infraestructures a Catalunya i que no dedica diners mantenir les que tenim que cauen fetes a miques com el cable elèctric que va deixar més de 300.000 persones sense llum un mes.
Necessitem l’Independència per a poder fer lleis correctes, per a tenir recursos per gestionar la sanitat, la policia, les infraestructures… tot adhientment.
Però prou d’embotir-nos el socialisme per collons.
Prou de tractar de lligar Independència i esquerres.
Tothom es beneficia de la Independència: Catalanoparlants, castellanoparlants, aranèsparlants, empresaris, assalariats, funcionaris, autònoms, estudiants, liberals, d’esquerres, de dretes, de centre, apolítics, abstencionistes, practicants del vol útil, anarcocapitalistes, llibertaris, anarquistes…
Moltes persones no volem socialisme com a sistema de govern, per que estem convençuts que condueix a la pobresa i que la història ho ha més que demostrat.
Així doncs, aconseguim l’Independència i després decidim democràticament com ens governem. Però no volguem fotre amb calçador el socialisme a dins de qualsevol iniciativa Independentista per què molta gent no vol ser governada per un sistema socialista.
Subscriure's per RSS/Atom
Aquest article a vilaweb parla de com el govern britànic ha comunicat que no s’oposarà de cap manera a un referèndum d’Independència d’Escòcia.
Traduir a l'Anglès. Translate to English
|
|
No ho llegireu a cap diari de la colònia ni de l’ “imperio”…
Demà seré ajudant a una Consulta com a voluntari.
Mentre en montilla, que va donar les freqüències de tv3 al País Valencià a la sexta, parla del gran èxit que serà fer un multiplex de televisions Catalanes que es puguin veure als Països Catalans (parla dels que estan a l’estat espanyol – deixant fora Catalunya Nord- i m’oloro que és una promesa falsa més, pre-eleccions), en un exercici màxim de cinisme “demana ajuda” als pares i als professors per a que “
I jo penso que el president pinotxo del país del costat a més d’un mentider, fa venir vergonya per la cobertura legal que ha donat i està donant al franquisme.
Aquí us deixo una captura de pantalla del bloc de juan ferran serafini (el de la “hay que arrancar la crosta nacionalista de tv3 y Catalunya ràdio”) en que intenta menystenir i enfotre-se’n de Joan Laporta.
Si ens envien els exèrcits es convertiran en la birmània d’Europa. Expulsats, pobres, hauran de tornar a treballar i ser el cul del món altra vegada.
Mentre que uns analfabets racistes diuen que el Mallorquí, el Valencià, i el Català que es parla a Aragó no són Català, i que un projecte Catalanista els asfixia: entitats del Principat de Catalunya (sud), País Valencià, Ses Illes i Aragó es manifesten amb el lema 
La 
Loading ...