Posts Tagged ‘Reagrupament.cat’

Esclar que Solidaritat Catalana entrarà al Parlament!

divendres, novembre 26th, 2010

Solidaritat Catalana de Joan Laporta entrarà al Parlament. Cau de madur. És de calaix.

No tractaré de convèncer ningú. Considero que algú que digui que és independentista i no voti a Solidaritat o a Reagrupament, no és independentista o bé té uns problemes psicològics greus fora de l’abast d’un article de bloc.

Tinc un amic que diu que és independentista però votarà ciu. El seu discurs és que reagrupament no aconseguirà res (era militant) i que no vol mai més el tripartit.

La veritat és que els seus pares són de fora de Catalunya i li noto que té un conflicte de sentiments per això.

Però si mirem així mai farem res de bo. Si els pares del meu amic fossin d’Alemanya o del marroc no tindria pas cap problema a imaginar-se una Catalunya independent.

Pensar que perquè tens família fora de Catalunya has de viure malament, robat, insultat i maltractat per sempre és bastant trist.

En tot cas és un treball mental de cadascú mirar a dins i aclarir-se.

Però perquè us dic que entrarà al Parlament segur?.

Doncs us aporto algunes xifres. Les passades eleccions ciudadanos va aconseguir 90.000 vots que li van suposar 3 escons.

Laporta, tot i que li van tancar el perfil del Facebook i el va tornar a obrir, té 22.000 amics al Facebook.

22.000 vots són pràcticament un escó de les passades eleccions, és a dir representació parlamentària només amb els amics de Facebook.

La plana de fans de l’artur mas en té 6.587.

Solidaritat Catalana té el suport del PSAN, de les Joventuts Independentistes, del Partit Republicà Català (els inventors d’adéu espanya que esquerra ha copiat), Democràcia Catalana, de nombroses personalitats com Isabel Clara Simó, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Toni Strubell, Hèctor López Bofill, Anna Arqué, l’exconseller Solà… (a les primeres 72 hores de la creació hi hagué més de 13.500 adhesions) i sobretot Joan Laporta és conegudíssim.

Tothom sap que va conduir el Barça a la victòria i que farà el mateix amb Catalunya.

Tot i el bloqueig informatiu si es pregunta a la població qui és montilla, puigcercós, herrera o saura molta gent no ho sap, però si es pregunta a la població qui és Joan Laporta tothom ho sap.

I per més que algunes veus als mitjans espanyolistes s’esforcen per fer creure que Solidaritat Catalana de Joan Laporta no entrarà al Parlament tractant a la desesperada de frenar un vot que serà molt important, i reduir així la força de la formació, la realitat la veurem aquest diumenge.

Al Twitter Solidaritat Catalana i Reagrupament també són molt esmentats, per sobre d’ esquerra, pp o icv.

A la gràfica es pot veure una projecció de socvot de quants parlamentaris tindria cada partit polític si fos proporcional a la seva presència a facebook.

Vilaweb fa una excel·lent anàlisi de l’activitat a les xarxes socials.

Si voleu votar independència feu-ho. No cerqueu excuses. Solidaritat entrarà al Parlament.

Us pot interessar: Solidaritat Catalana a la vikipèdia.

directe: zapatero adverteix mas que el concert econòmic és impossible.

Racó Català: rajoy confirma que el concert econòmic faria inviable l’estat espanyol

Cronica.cat : enquesta Facebook Laporta obtindria 60 diputats

Racó Català: recopilació de diferents declaracions espanyoles sobre NO al concert

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1C7

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Votem Llibertat – Les eleccions de la Independència

dissabte, novembre 13th, 2010

Somriure emprat per PSC a la campanya de carme chacón. Logos igual de buits per a intencions igual d'inútils.

A mi també em parteixen el cor les lluites cahinites entre Reagrupament i Solidaritat.

Jo tinc bons amics als dos partits.

Patriotes, honrats, gent seriosa, treballadora i de fiar.

S’ha desfermat, però, una mena de guerra civil entre Catalans.

Una guerra que ens posa tristos i que empeny a alguns a no votar, o a votar ciu simplement per treure del mig el tripartit, el pitjor mal que ha asolat Catalunya densà de les tortures a independentistes el 1992  (tortures per les que no ha respost garzón ni cap dels executors).

Però com em deia fa poc Santiago Espot, director executiu de Catalunya Acció, aquestes eleccions són un gran èxit perquè els partits han centrat el programa electoral en Independència Sí o Independència No, i “els partidaris d’Independència NO, no tenen arguments“.

La batalla ideològica l’ha guanyada Catalunya, perquè és cert que vivim malament per l’acció empobridora brutal d’espanya, sense igual al món civilitzat, i que la Independència només comporta avantatges per a Catalunya.

Per tant aquestes eleccions són una batalla guanyada en l’inevitable procés d’Independència de Catalunya.

Catalunya serà Independent. Fa anys que ho veig, i fa anys que ho veuen els analistes internacionals.

Dividits o barallats, el fet és que entre tots hem portat la Independència a les eleccions, i també la portarem al Parlament.

Encara que guanyés ciu amb majoria absoluta no podran arreglar res de res ja que:

– La Generalitat està en fallida econòmica

– Les sentències contra el Català i contra les nostres lleis seguiran arribant per part del defensor de pueblo, el tribunal constitucional i per part del govern espanyol, sigui pp o psoe.

– No s’aconseguirà el concert, ni res de similar. espanya està arruïnada i esquilarà Catalunya fins a nivells de postguerra. En res no millorarà l’economia amb l’entrada de ciu:

No es crearan més llocs de treball, no tindrem aeroport hub internacional, no tindrem el TGV amb Perpinyà, els trens no arribaran puntuals, no deixarà de fallar el subministrament elèctric a Girona, no es faran més infraestructures, les multinacionals seguiran marxant a Zaragosa i madrid finançades pels diners que espanya ens pren, no s’eliminaran els peatges, no es crearan els llocs de treball que es crearien si s’invertís en crear infraestructures amb els diners que s’emporta espanya, els nostres joves no tindran beques, els petits seguiran estudiant en barracons, els pensionistes seguiran vivint en la misèria i remenant contenidors per trobar quelcom que menjar, i la gent seguirà morint a les llistes d’espera.
No s’eliminaran els radars sinó que se’n posaran més, i les multes també s’incrementaran ja que les consideren una font d’ingressos.

Per tant, que guanyi ciu només posarà més de manifest la inutilitat del vot unionista i que sense Independència cap benestar és possible.

Per tant, Catalans, no us preocupeu pensant si ciu és el vot útil, perquè ciu no és cap vot útil.

Com a molt a tv3 i Catalunya ràdio parlaran un Català menys incorrecte, i tornaran a dir “estat espanyol” enlloc d’espanya, però no tindran pressupost per a fer res més.

Per tant, Catalans i Catalanes, voteu amb alegria. Voteu el que voleu votar. El que us demana el vostre cor ansiós de Llibertat.

L’alegria amb que votareu serà la mateixa alegria amb la que comprovareu com, un cop hi hagi partits independentistes al Parlament, es parla d’Independència al Parlament i a televisió i cap unionista tindrà cap argument per a replicar. Perquè no n’hi ha.

Veureu com es posa de relleu que sense Independència els Catalans només podem aspirar a ser una regió pobre, empobrida, cada cop més, amb una llengua en desaparició, amb uns pèssims serveis i uns governants mediocres que són una casta de vividors, ninis, i on tot esforç i iniciativa privada per millorar topa amb una administració sangonera i mandrosa, àvida de diners puix que espanya no els deixa ni les engrunes.

Voteu amb alegria, voteu Independència, perquè la Independència és imparable.

Relacionats:

Votar ciu: un suïcidi col·lectiu

Cal desempallegar-nos-en

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Laporta guanyarà les eleccions

dissabte, octubre 9th, 2010

Fart d’enquestes més falses que judes, publicades pels mitjans espanyolistes, i en que sovint ni tant sols hi són tots els partits que s’hi presenten (Laporta, Reagrupament), he decidit fer la meva pròpia predicció.

Crec que aquesta predicció serà més acurada perquè em relaciono amb persones de totes les orientacions polítiques, i he palès el canvi de visió de Catalans de pares espanyols, que m’han confessat que estan farts de com ens tracta espanya, en l’aspecte econòmic, cultural, de no permetre’ns decidir, i per violar l’estatutet, i que votaran Independència.

També he copsat l’emprenyament de molts votants socialistes en veure com el PSOE menysté els Catalans i la democràcia. Aquests no votaran o ho faran per la Independència.

Moltes persones votaran Laporta perquè el coneixen i perquè saben que té collons.

I farà que Catalunya guanyi la Champions del món, o si més no que hi jugui amb resultats de primera.

I si finalment m’equivoco, ho faig de bona fe, perquè ningú em paga per dir mentides. Només vull que els meus fills creixin en un país lliure i democràtic.

Així doncs no és un estudi científic. Ho podeu considerar opinologia, però si jo llegís aquest article me’l creuria molt més que qualsevol enquesta de “el periódico” o “la vanguardia”, que treballen descaradament per a espanya i contra la llibertat d’informació.

Ampliació de la informació en que em baso. Les meves estimacions:

Partit polític Parlamentaris
Solidaritat Catalana (Laporta) 31
Reagrupament 10
CiU 41
Esquerra 9
icv 7
PSOEC 28
PP 9
anglada 0
ciudadanos 0

Solidaritat Catalana aconseguiria un gran número de vots per la popularitat de Laporta, a qui coneix tothom, i captaria molt votant de CiU que s’adona que l’únic vot útil és la Independència. Molts empresaris, fins i tot els més recalcitrants, ja recolzen de manera massiva la Independència.

Penso que Reagrupament pot aconseguir aquests resultats o millors perquè he vist molta gent treballant darrera. Societat civil, grans persones que mai havien estat en política, i grans polítics.

Del milió i mig de Catalans que ens manifestàrem sota el lema “Som una Nació. Tenim Dret a Decidir” en calen només un milió tres cents mil per a proclamar la Independència.

CiU baixaria per botiflers i unionistes.

Esquerra es quedaria només amb els vots dels que hi treballen i de les seves famílies.

El partit de pijos comunistes icv baixaria encara més per la patètica actuació traint el país i el territori, amb la velocitat a 80 Km/h, les càrregues dels mossos, emprenyant i multant tothom, llepant-li el cul a espanya, anant a madrid a suplicar que rectifiquin per l’assassinat del President Lluís Companys…

El PSOEC baixaria en picat per enfonsar i espoliar Catalunya, i per tenir un president analfabet, malcarat i mentider que només treballa per a espanya. (Recordem que el govern no és una ONG on qualsevol pobret tingui dret a ser president. Calen persones competents, preparades, i honestes)

El PP baixaria més pel seu fanatisme antiCatalà i antidemocràtic que fa vergonya fins a Europa (i ara volen anul·lar la decisió del Parlament Català de prohibir la tortura de braus anant a Europa!).

El partit d’anglada, tot i que molta gent el votarà per la nefasta gestió del PSOE en seguretat i en immigració, no aconseguiria representació parlamentària.

L’espanyolista mentider ple d’odi cap a Catalunya, ribera de ciudadanos, no aconseguiria cap parlamentari doncs fins els seus votants han vist les mentides, manipulacions i odi furibund cap a tot el que és Català.

Això només és una estimació a data 9 d’Octubre de 2010. És possible que els esdeveniments facin que s’incrementi el vot favorable cap a la Independència a les properes setmanes.

Cap independentista abstencionista!.

A partir d’aquí ja sabeu que intentaran els poders espanyolistes:

  • No parlar de Laporta ni de Reagrupament ni d’Independència als seus diaris

Notícia: Sostres confirma que el grup godó ha prohibit esmentar Laporta

Notícia: rivera demana a TV3 que practiqui el buit informatiu a Solidaritat

  • Calumniar sense proves (com en el cas del rosell que acusa la junta de Laporta de corrupte però no publica la suposada auditoria, escampa merda sense proves).
  • Infondre por, com a una acció armada per part d’espanya en cas d’Independència (fa molta gràcia perquè dins Europa això els portaria a l’expulsió i a ser la Sèrbia d’Europa mentre nosaltres quedaríem dins)

Notícia: Reaccions de rebuig a les amenaces de corbacho

Notícia: Encara més decadència (per Salvador Cardús)

  • Difondre enquestes en que els partits independentistes aconseguirien 0 diputats (hahaha!)

Veure: Comparació d’enquestes de les eleccions catalanes al Parlament 2010 (març 2010)

Si els meus resultats són correctes Laporta + Reagrupament aconseguiria més Parlamentaris que CiU.

Llavors CiU hauria de decidir si s’asocia amb els socialistes, amb el PP, i se suïcida políticament, o deixa de ser una vergonya i se suma a la Independència. Les restes del naufragi d’Esquerra haurien de decidir si donen suport a la Independència o a un CiU unionista o un agregat espanyolista de PSOE + PP + icv.

En tot cas tants esforços espanyolistes només aconseguirien retardar l’inevitable a les properes Eleccions i fer que la gent s’adoni, per l’empobriment exagerat i brutal dels Catalans, que dins espanya només patirem misèria, espoli, odi i manca de democràcia.

Amb el temps tot es posa al lloc que li correspon.

Així que tots a votar Independència que tot està per fer i tot és possible.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

El meu 11 de Setembre

dilluns, setembre 13th, 2010

Començo el dia amb la idea d’anar a l’acte en honor del General Moragues que organitza Reagrupament.

Jo no en sóc militant, però ajudo a tots. I em sembla un heroi i màrtir de Catalunya que mereix reconeixement.

Ahir em vaig assegurar de tenir la càmera ben carregada, la tarja de memòria buida (16GB), de tenir llesta l’Estelada, la Barretina, una ampolla d’aigua que a les manifestacions fa molta calor, un bloc per a apuntar i diversos bolígrafs (li en regalaré un a una persona famosa que no en té i el necessitarà) i uns diners per si els caixers són plens al centre o han exhaurit la seva provisió  i em ve de gust comprar samarretes o marxandatge, una bossa de carregar a l’esquena per a deixar els diferents fulletons que s’han editat per a la ocasió i el que compri i unes bambes esportives per si l’infame saura o l’espanyolista montilla utilitzen els mossos per atacar la societat civil una altra vegada.

Vaig a l’acte en honor del General Josep Moragues i Mas.

Abans de començar vaig veure desplegada la pancarta: Pel Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català.

Ho vaig comentar amb un parell de dones que s’ho miraven i no entenien el missatge.

- Que donarem suport al Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català, sigui qui sigui qui el proclami- els vaig dir.

L’acte no se sent. La gent que hi ha al voltant fa que només les primers files, situades en cercle, s’assabentin del discurs.

És per culpa de l’ajuntament socialista, que en una mostra més del seu feixisme, reclamava 1.840 € per muntar un petit escenari i altaveus.

Em trobo amb uns amics que vaig conèixer al viatge amb 10.000 a Ginebra.

Ells són reagrupats, jo no, el meu amic em diu que té por que Laporta faci un altre tripartit (tristpartit jo l’anomeno).

Li dic que crec que Laporta no és així, que el conec en persona, i em sembla que és una persona que té collons i que vol la Independència.

Durant la manifestació algunes persones em traslladaran la seva opinió de que Lòpez Tena i Uriel Bertran són infiltrats de ciu i esquerra respectivament, per tal de dinamitar els moviments independentistes des de dins.

Crec que no és el cas, encara que el seu comportament a les Consultes Sobiranistes, no ha estat correcte.

El missatge que repetiré avui és:

Cap independentista abstencionista.

Voteu Independència. És igual a qui, però voteu Independència.

Mentre sóc allí veig tres comportaments de la jihad hispànica, la caverna espanyolista:

1. Passa una furgoneta i ens crida “hijos de puta”

2. Passa un cotxe i crida “viva españa”

3. Passa un taxista i ens crida “hijos de puta”

Ja és trist que una gent que van venir de fora, ells o els seus pares, per que a casa seva no es podien guanyar la vida escupin verí al país que els ha donat educació, feina, sanitat…

L’acte comença puntual, de fet força gent arribarà més tard i preguntarà si ja s’ha fet; és breu, directe. Després es canta els Segadors i es fa la ofrena floral a l’heroi.

Allà conec a un grup de maçons Catalans. M’expliquen que Moragues era maçó.

Una de les maçones m’explica que als inicis de la maçoneria de la que forma part estava composada íntegrament per dones.

La seva web és:

granorient.cat

I la descripció que fan dels maçons és la següent:

Els francmaçons som homes i dones lliures i de bona voluntat, que treballem plegats emprant el simbolisme, tot buscant el perfeccionament individual i el de tota la Humanitat.

Amb aquesta definició no m’estranya que els mediocres i els sectaris els hagin volgut exterminar tota la vida.

Als mediocres per definició, els espanten les persones lliures amb capacitat per pensar i obrar correctament.

Els mediocres només saben seguir normes, encara que no les entenguin, i imposar-les als altres.

Entre una de les magnífiques sorpreses que em regalarà aquest dia està el trobar-me amb el Manuel, que visc eufòric, com un autèntic honor.

Recordareu un home de 88 anys, que viu al Canadà i que va viatjar expressament dels Estats Units a Brussel·les, per venir amb els 10.000.

Doncs he tingut el goig de trobar-lo, aquest cop també ha vingut expressament a Catalunya, a votar a les eleccions d’enguany i a assistir a la Diada.

En dies com avui em sap greu no tenir una càmera millor, perquè sóc conscient que estem fent història i que el que ara enregistrem ho estudiaran els nostres fills i néts.

Tenim una conversa agradable i aprofito per aprendre dels seus coneixements i experiències.

Em comenta que en la seva opinió la lluita de classes és falsa i inexistent, i que si de veritat hi creguessin els sindicalistes de Catalunya lluitarien per apropar els sous dels treballadors de la Xina, Índia, etc… i en canvi només es mouen pels d’aquí.

Em comenta que els polítics al Parlament Català només volen mantenir l’status quo, i el seu seient, cobrar.

M’explicà que al Salvador passà el mateix amb les esquerres quan governaven i que finalment els lliberals van treure el país de la ruïna i van pactar la pau amb la guerrilla (els d’esquerres, molt propers a la guerrila, no ho havien pogut fer).

Enfilo a dinar a un restaurant xinés, mentre molta gent va cap al dinar popular que ha organitzat Reagrupament molt aprop.

Jo no he assistit a altres actes del matí, però us deixo una fotografia dels Miquelets de la Núria C.

Aquest grup recrea, pagant de la seva butxaca, els vestits d’època i les armes.

Avui Diumenge el punt, a la plana 40, ha mostrat una fotografia espectacular, no he estat capaç de trobar-la al seu web, així que us la mostro escanejada.

També em van explicar que en acabar els actes oficials a Rafael Casanovas la gent va començar a cridar Independència, quelcom que no havia succeït mai fins la data.

També que van escridassar el botifler de don artur mas.

A plaça Universitat, la universitat lluïa orgullosa una Senyera.

De camí a dinar al restaurant xinés veig moltes Senyeres i Estelades als balcons. M’omple de goig.

També torno a veure els patinadors que destrossen els bancs de marbre de plaça Universitat.

Són estrangers, es veu per la fisonomia, i com altres vegades, amb diferents cares, els veig equipats amb càmeres cares amb les que enregistren en vídeo les seves acrobàcies tan perjudicials per al mobiliari urbà.

Potser ho venen com material exòtic per Internet o al seu país.

També vaig veure vàries d’aquestes persones que viuen en la misèria a Catalunya, mentre a espanya es poleixen els nostres diners en fer aeroports per a 60 persones, línies d’alta velocitat deficitàries, regalar ordinadors als nens a Extremadura, finançar l’injust PERT (subsidi que només es cobra a Andalussia i a Extremadura i que es cobra 6 mesos si presentes un full on diu que has treballat uns dies al camp).

Com va indicar el batlle d’Arenys de Munt, Carles Móra, hi ha més pobres a Catalunya que població té Extremadura.

En el mateix camí al restaurant un altre cercant als contenidors:

Veig una parella de rumans, després en veuré molts a diferents xanflans (una vegada vaig veure com d’un luxós 4×4 negre marca BMW amb els vidres tintats anaven baixant rumaneses vestides d’aquesta manera estil refugiades cada 20 metres o cada poma), són del prototip dels que roben al descuit així que els vigilo per assegurar-me que no roben a ningú o intervenir si ho fan, fins que un d’ells s’asseu a pidolar.

És el mateix sistema que fan servir unes noies menors que es fan passar per sordmudes i que porten un full de signatures fals d’una suposada ONG.

Mentre t’aturés a signar, les 3 o quatre t’envolten i et pispen la cartera, el moneder, etc… sense que te n’adonis.

En altres ocasions jo he vist parlar animadament entre elles a aquestes suposades sordmudes fins que han vist a una possible víctima i han començat a fer la comèdia.

El Corte Inglés va lluir una gegantina Senyera:

Vaig a dinar, el restaurant on volia dinar està tancat per vacances. Entro a un local nou però la forta pudor a tabac em tira cap enrere i marxo.

Vaig a un restaurant xinés woc on no es pot fumar.

Demano una aigua, que em porten oberta i que sospitosament té sabor a l’aixeta (vaig fer els càlculs i a 100 aigües per dia cobrades a 1,5 € són 150 € al dia * 30 = 4.500 €/mes d’estafa reomplint ampolles). No els dic res però acaben de quedar-se sense la propina.

Parlo en Català amb la noia xinesa, repeteix el que li dic però en castellà, i en acabar li dic gràcies en la seva llengua i somriu.

La taula del davant, formada per una parella amb un noi que vesteix una samarreta de tirants i exhibeix tatuatges als braços i espatlles, i du el cabell parcialment rapat i amb rastes, diu indiscretament a la seva parella en veu alta:

- Le habla en Catalán a la china!… y si no le entiende!?- com sorprès.

El miro i l’ignoro, ja se n’adonarà que la cambrera ho entén tot, o del contrari jo marxaria i potser ompliria una reclamació. Ja seria massa que al meu país, com a client, essent jo qui paga, hagi de parlar en l’idioma estranger que vol el comerciant.

Els faré el favor al restaurant de pagar-lis amb monedes d’euro i de dos euros, ja que m’han manifestat que s’han quedat sense canvi i m’ofereixo puix que en portava força per l’aparcament.

Em queden agraïts i marxo acomiadant-me amb un “adéu” i després dient-los-ho en el seu idioma, fet que els arrencarà un somriure.

Vull fotografiar els rètols que ha penjat el Cercle Català de Negocis a la Plaça Catalunya, sota el rètol de caja madrid, que diuen “bye bye spain”,  “Adéu espanya” i “espanya ens costa 60 milions d’euros cada dia”.

A continuació caminant per la zona fotografia la Senyera a la llibreria Catalonia.

Decideixo passejar, i veure com està el centre de la capital, a l’espera de que comenci la manifestació. Tinc entès que comença a les 17:00 (no era a les 17:00).

Passejo, veig molts rètols “en venda” i “en lloguer”, i també moltes Estelades.

Crec que la societat s’adona de la crisi terrible a la que ens porta (ja fa molts anys) espanya.

Passejo, i moltes turistes em somriuen i em saluden amb la mà, els corresponc.

Algunes i alguns demanen de fer-se una foto amb mi o si me la poden fer, i en tots els casos accedeixo amb un somrís.

Una senyora d’uns quaranta anys em veu somrient i accelera el pas i s’atreveix a preguntar-me:

- Perdona, perdona, esta bandera que significa- es refereix a la llarga Estelada blava, la d’en Macià, que duc penjada del coll descansant sobre les espatlles.

- La Independència- li contesto en Català, sorprès, tot val a dir-ho, sense abandonar el meu somrís.

Em demana quin significat té l’Estel i el fons blau, i li dic que les quatre barres són la Senyera, la bandera de Catalunya, i que l’Estel sobre el triangle conjuntament, formen la bandera independentista.

Quan algú em parla en castellà, sempre li parlo en Català, però redueixo la velocitat del a pronuncia procurant vocalitzar clarament de manera que els facilito que em comprenguin.

Entén tot el que li dic.

Caminant, un noi d’uns vint-i-cinc anys em veu, se li il·luminen els ulls i em diu tot content:

- Molt bé! Molt bé! – exclama. Certament la barretina, la samarreta de 1714 ho recordo, i l’Estelada no passen desapercebudes.

M’aturo, em dóna la mà i xerrem una estona.

- A veure si ens en sortim – em diu i m’explica que els seus pares tenen una altra ideologia però que ell vol la Independència.

- És normal – li contesto amb tota naturalitat, i escoltant-me reflexiono per a mi mateix: és que és la veritat. És normal que ell vulgui que el seu país sigui lliure, i no haver de suportar tots els maltractaments del país veí. El que no és normal és que algú vulgui mantenir-se sotmès, a no ser com en el cas de ciu en la meva opinió, que tingui interessos econòmics en que es mantingui la submissió. Qui vol que l’insultin, l’espoliïn, el tractin com el cul i no respectin el que vota en referèndum?.

Li comento que en l’aspecte econòmic la Independència és la única manera de sortir endavant, i que en el cultural també.

Ens acomiadem amb un somrís.

Davant d’un edifici de Gaudí, atapeït de turistes, veig una altra romanesa de les que sé que tenen el modus operandi de robar al descuit i l’enregistro tot restant amatent a si sostreu quelcom a algú per a intervenir.

Penso en la mala imatge que dóna això a la ciutat, i m’en recordo dels alcaldes socialistes xupi-guais que han ignorat tots aquests problemes, i en els polítics a madrid que no han reformat les lleis que permeten els lladres robar, ser detinguts, sortir immediatament de comissaria i tornar a robar.

No en tinc cap dubte que independents ho farem millor, i sobretot podrem canviar el que no funciona, cosa que ara mai podrem fer, ja que a espanya no tenim cap possibilitat de canviar cap llei.

Com la meva càmera és molt modesta i la duració de la seva bateria, tot i que per sobre del que se n’espera, limitada demano a un local si puc carregar-la mentre faig la consumició i em diuen que no, que no els ho deixen fer. Els dic que ho entenc i vaig a un altre local, a un pans and company.

Repeteixo la pregunta, on veig a la noia apurada dient-me que no sap si hi ha endolls. Jo he vist endolls lliures al costat d’on és ella, i entenc que la poso en un compromís.

- Puc preguntar-li a l’encarregat?.

- Sí, millor- diu alleujada.

Jo li parlo en Català i ella em contesta en castellà.

Li pregunto a l’encarregat, que parla amb una persona que s’hi dirigeix en Català, i em diu que sí. És sud-americà.

Li ho agraeixo i em diu que no és res.

Li comento a la xiqueta, que contenta connecta la càmera.

Penso que em gastaré uns dinerets aquí mentre faig temps, a manera d’agraïment.

Demano un suc de taronja i una pasta i la noia m’informa que hi ha una oferta, amb la que m’estalvio diners.

És molt amable i informarà a tots els clients que passin de les ofertes que els beneficien.

Hi ha estones en que ella ha de romandre sola, així que tenim una animada conversa.

És d’Ecuador. Porta 11 anys a Catalunya, des dels 16. I va estudiar aquests darrers anys en Català. No el parla, però l’entén.

Li dic que pot deixar de banda la timidesa i parlar-lo quan ella vulgui, que no pateixi molt per l’accent, que el Català avarca moltes variants dialectals i una pronuncia que li sembla incorrecta pot ser la que facin servir a Tortosa o a Lleida, o a País Valencià, i que segur que l’entendran.

S’anima a deixar-se anar amb algunes paraules a l’estona que xerrarem.

Em pregunta si vinc d’algun acte i li dic que sí, i que després aniré a la Manifestació per la Independència.

Li explico que avui és 11 de Setembre i celebrem el dia Nacional de Catalunya.

- Ah clar! Per això és festa avui- exclama en castellà.

La meva sorpresa és majúscula, encara que no se n’adonarà, que una persona que porta 11 anys vivint al país no sàpiga quin dia és i que representa la Diada.

Li explico amb un somrís.

Moltes persones estrangeres no tenen cap animadversió cap als Catalans, ni els estranya que ens vulguem independitzar, ni senten cap odi cap a nosaltres, al contrari més aviat empatia, tot el contrari que moltes persones espanyoles que ens tracten amb un menyspreu només comparable a l’exercit pels nazis ver els jueus abans d’iniciar el seu extermini.

Als estrangers els costa d’entendre que ens tinguin aquest odi i se sorprenen quan descobreixen aquestes actituds violentes envers nosaltres.

Mentre sóc al bar carregant la càmera diverses persones em demanen a mi o a la meva nova amiga si els poden orientar.

Ella no parla gaire anglès, res de francès, i no es pot moure del mostrador, així que em demana que orienti a una mare i a un fill d’un divuit anys sobre on es troben diverses ubicacions.

La mare em parla en castellà, jo els contesto en Català pausadament i gesticulant – cap allà-, -cap abaix- i la mà acompanya la direcció.

No estic del tot si m’han entès, porten un mapa, i els pregunto – enteneu Català?- i em contesten un -no- sincer.

Els pregunto en castellà d’on són, i em responen que de madrid, que estan de visita.

Els contesto que així doncs és una mica difícil que entenguin el Català, assenteixen i riem tots.

Els indico els punts que cerquen, els aclareixo on és la Sagrada Família, i els comento que hi haurà una manifestació independentista a la plaça Urquinaona (a aquella hora ja m’ha trucat un responsable de sumaindependencia.cat i m’han indicat que la manifestació comença a les 18:00 encara que nosaltres hi serem abans).

Em demanen si hi haurà gaire gent.

- Mínim 50.000 persones- els contesto en castellà – jo hi seré- els dic orgullós, però no pas amb supèrbia sinó amb l’orgull i satisfacció sincera de qui fa allò en que creu.

Jo els ho he dit per si volen veure l’espectacle, deu ser un fet totalment insòlit per a ells, però també per si, pel contrari, volen escapolir-se de tanta aglomeració de persones.

Em diuen que moltes gràcies, que prefereixen anar per carrers secundaris puix que no els agrada la massa de gent.

Ens acomiadem amb un somriure.

Una noia ve amb un mapa i la cambrera em demana si li puc traduir. Cerca un museu dels perfums que jo no sabia ni que existia.

És grega. Li ho pregunto doncs a la guia veig els caracters de la seva escriptura. Diu que sí, i li dic orgullós que jo sóc Català.

Ens acomiadem amb un somriure. Espero que sàpiga que aquí som Catalans, doncs a Grècia encara es conserva la frase “Deú et lliuri de la picada de l’escorpí i de la venjança del Català” i sé que diuen als nens que si no es porten bé vindran els Catalans (com aquí l’home del sac) ho diuen com a expressió però no saben que els Catalans som persones d’un país.

Després ajudo a un matrimoni francès, a petició de la cambrera, que no s’aclareixen amb el menú.

Els parlo en la seva llengua i els explico que els entrepans petits del menú s’han acabat i que per això la meva companya de conversa l’hi ha ofert un de gran.

No m’agrada parlar en francès perquè em dol el que ha fet frança amb els Catalans del Nord de Catalunya (Catalunya Nord) i amb el Català, i amb els Occitans i l’Occità, i amb els Bascos i l’Euskera, però veig que els ajudaré i aquelles persones no tenen res a veure amb el que han fet els jacobins governs de frança.

El marit m’ho agraeix molt cortesament (em tracta de senyor, “messier”).

M’acomiado de la meva amiga, marxo, després d’haver pres dos sucs de taronja, tres aigües i unes galetes.

Necessito forces i hidratació puix que la Manifestació serà dura, farà calor, i jo ja porto moltes hores caminant.

Al carrer un italià molt content em demana si em pot fotografiar.

Em fa diverses fotos i aprofita que uns Americans, dels que em faré amics, s’han fet una foto amb mi per demanar-los si poden fer-li una foto al meu costat.

Ho fan, i m’asseguro que la Senyera amb l’Estel, llueixin ben clarament a la foto.

Els meus nous amics Americans ho saben tot de Catalunya, i que no té res a veure amb espanya i que volem la Independència.

Els explico que igual que ells eren una colònia anglesa i es van independitzar, nosaltres som una colònia espanyola que també ho volem fer.

Els ulls se’ls obren i assenteixen comprenent. Ells millor que ningú poden comprendre l’exemple doncs van patir les injustícies del colonialisme despiatat.

Continuo caminant i una noia molt maca d’uns vint i pocs passa al meu costat entonant fort, somrient i dedicant-me “Catalonia Free” “Catalonia Free”.

Somric completament i per uns instants canto i faig un saltiró al compàs “Catalonia Free”.

L’escena és tan tendre i agradable que ometo dir-li que nosaltres diem “Freedom for Catalonia”.

L’empatia de la gent envers nosaltres fa que voldria parar el temps i gaudir d’aquests instants tan intensos que passen fugaçment deixant passant a altres instants també intensos.

Somriem, la saludo, i cadascú segueix el seu camí com un fugaç raig de llum.

Vaig trobant amics i un m’explica que ahir va anar a l’acte de Vilanova i la Geltrú i que una àvia duia un rètol que deia “Tinc 102 anys i vull veure la Independència”.

Corprenedor, esbalaïdor, quina alegria aquesta senyora tan eixerida!.

A partir d’aquí les coses es precipiten a tota velocitat, les imatges fugen com una centella. Arreu gent amb Estelades.

M’he trobat amb els meus amics de sumaindependencia.cat i anem a reunir-nos amb Reagrupament.

És una bona notícia que hi ha hagut coalició. Entre els partits aglutinats al projecte de Suma Independència i Reagrupament.

Arribo i em sorprèn veure el camió d’esquerra al final de tot, com pretenent que les persones que arribaven es posessin darrera seu.

Ja l’he trobat a d’altres manifestacions. El posen cara als seus, de manera que el camió tapa el que passa davant, i es munten l’espectacle privat per als seus seguidors. Sembla una secta.

Hi ha molt pocs militants d’esquerra.

Jo em vaig escapar vàries vegades del grup per a fer fotografies, tan en marxa com quan esperàvem. Cap endavant, cap enrere.

– A veure quants devem ser…

Durant l’espera per a que comencés la marxa de la Manifestació una noia des del camió d’esquerra, no parava de clavar un discurs apassionat pel micròfon per als pocs militants del final, s’engrescava sola, i en un moment en que va arribar al seu clímax dient “esquerra mai mai renunciarà a la independència” va sorgir un crit espontani per part de la gent que hi era al voltant:

xiulets de desaprovació

uuuuuuhhhhhh

-botiflers!!!!

Puc dir que va sorgir de l’ànima i era ben trist el paper que feia esquerra.

Durant el recorregut va haver uns moments en que va bufar vent amb molta força i la meva pancarta de Suma Independència es va trencar amb el resultat que va sortir volant i va aterrar sobre el cap d’una reagrupada amb qui havia estat parlant abans.

- Plaf!- li cau plana al cap.

- Ai!- un primer crit més de por que de mal. Afortunadament la pancarta era d’una qualitat molt bona, impermeable i lleugeríssima.

- T’ha fet mal?-

- No, no.

I a continuació els riures.

- Ara trenquem la coalició!- va dir ella de broma.

- Sí, sóc un enviat de el mundo. He anat fotent-li la pancarta pel cap a tots els reagrupats però res!. Que els Catalans són resistents!. Quina resiliència!. No renuncien a la Independència- riures.

- Ja veuràs demà les portades del abc i el mundo: nuestro infiltrado no consigue boicotear la orgía separatista.

- Ara aniré a Solidaritat Catalana i també els aniré fotent la pancarta pel cap…- més riures.

Tota la Manifestació va ser així, plena de riures i bons moments.

Una senyora gran, en castellà amb accent andalús, em va preguntar si sabia on eren els qui tocaven els tambors.

Jo li vaig respondre en Català, i em comprenia (fins fa uns anys el 99,3% de la gent comprenia el Català, ara la mitja ha baixat amb la immigració marroquina, sud-americana i d’altres indrets). Em va explicar que el seu nét hi tocava.

Vaig pensar que això estava molt bé. Els néts independentistes, i la senyora sabia que no hi ha cap problema en anar a una manifestació Catalana/Independentista.

També em vaig trobar a una amiga molt estimada algueresa. Li vaig preguntar si havia vingut expressament des de l’Alguer per a la manifestació i em va dir que sí.

Un noi que duia una Estelada roja em va ajudar a posar-me bé la meva Estelada. Va estar molt bé, vaig pensar, que la gent no sigui dogmàtica.

En un moment en que duia la pancarta de Suma Independència em va fer molta gràcia que una dona d’un quaranta anys va dir:

- Suma Independència, jo em poso amb aquests- li va dir a la seva amiga.

Em vaig passejar per tota la manifestació, abans que arranqués, amb un cartell de Suma Independència, vaig passar per davant del ben farcit, nombrós, grup de Solidaritat Catalana i alguns em miraven sorpresos i divertits.

No em va agradar quan Solidaritat Catalana va utilitzar les sigles de SI, ja que aquestes eren les que feia servir força abans Suma Independència.

Els que volem la Independència no volem personalismes, volem que es proclami i viure com persones lliures i normals a Europa (Jo preferiria que no estiguéssim a Europa i que forméssim una aliança amb Estats Units i amb Israel, perquè Europa té un Parlament caríssim amb interessos enfrontats i tendeix a híper-regular-ho tot com en el cas de les Festes del Foc, però tinc la percepció que la majoria dels Catalans volen estar integrats a Europa).

En un compromís una mica més gran em van posar unes persones que en veurem amb el rètol amb van preguntar:

- Aquests de Suma Independència què tal?- directament, sense marejar la perdiu.

- Bé, són patriotes, per això els dono suport.

- Això ja ho sabem, però a qui votem? – em van preguntar demanant-me una resposta que no els podia donar.

- Jo no us puc dir a qui heu de votar, però voteu el que voteu, voteu Independència. Ni un independentista abstencionista.

El que els deia els semblava bé però insistien en una resposta.

Eren molt trempats i no estaven per romanços, deien el que pensaven sense embuts, i això està molt bé.

Em van manifestar la seva preocupació de que els dos, ara que Reagrupament i els partits integrats al voltant de la conferència independentista i Suma Independència es presenten en coalició, gran blocs: Laporta i Reagrupament + Suma, no es presentessin units, com molta gent em transmetria durant la Diada.

Jo no veig tan malament que hi hagi dues forces independentistes que es presentin al Parlament. Nogensmenys els vaig comentar que encara hi ha temps, i que es treballa per a presentar-se units. Encara en tinc la esperança.

Sobretot veig que el poble ho demana.

A la capçalera de Reagrupament vaig saludar el catedràtic Enric Canela, el batlle d’Arenys de Munt Carles Móra, Carles Bonaventura un dels independentistes torturats per la policia espanyola el 1992 amb la aquiescència de garzón. La protecció d’aquesta activitat terrorista per part de l’estat converteix el jutge espanyol en còmplice i en prevaricador.

Curiosament les lleis només són importants quan qui no les compleix no és l’estat espanyol sinó algun dels seus pobles esclavitzats i colonitzats.

Jo sí que vull TGV (tren de gran velocitat) però no per sota la Sagrada Família.

Vilaweb ha fet un vídeo magnífic de la Manifestació.

Una cosa que em va molestar va ser la gran dificultat per a saber la hora en que es celebraria la manifestació.

No vaig ser capaç de trobar-ho ni a la web de Reagrupament, ni a la de Catalunya Acció, ni a la de Sobirania i Progrés.

És quelcom que ha de millorar, doncs ja ens fan prou el joc brut els mitjans finançats per l’espanyolisme i l’unionisme com per a que a sobre no posem clares les dates dels esdeveniments importants.

De fet aquest any he vist al càmera de televisió espanyola, duia l’enganxina arrencada de la càmera de manera que no se sabés de quina televisió era, però jo ja l’he vist a d’altres actes com Arenys de Munt i diverses manifestacions.

Nogensmenys no vaig veure-hi la tv3.

La meva amiga Nuri denuncia al seu FB que tv3 es va dedicar a mostrar tots els esports del món i no a parlar de la Diada Nacional de Catalunya.

També he rigut molt quan la premsa recollia que la guàrdia urbana havia comtpabilitzat 9.000 assistents.

He estat a moltes manifestacions i n’eren molts més.

A més l’11 de Setembre se celebra amb intensitat a tot el Principat així que és raonable que 30.000 persones es manifestin a Barcelona, i altres milers a Girona, Tarragona, Lleida.

Quan se’m va acabar la bateria, al final de l’acte, la Núria C. va tenir l’amabilitat de fer aquesta foto per a mi:

Quan va acabar la Manifestació, vam anar a fer una cervesa amb la Núria i la seva parella, amb qui m’havia trobat durant el trajecte, i vaig anar saludant alguns amics que em trobí a l’Arc del Triomf, entre les paradetes de tota mena.

Vaig visitar la parada de la xecna.cat on vaig comprar alguns desperta ferros de taronja i una ampolla d’un cava que porta un temps al mercat però que jo no coneixia:

Cava rosat Sant Jordi.

Patró de Catalunya.

Allà hi tenen un cotxe de competició que esponsoritzen, retolat amb motius de desperta ferro, vaig fer amistat amb el pilot i em va convidar a seure al seient del conductor.

Cal una certa tècnica per a entrar. És ben estret!. :-)

També vaig visitar el Cercle Català de Negocis i hi vaig comprar-me el llibre de les raons econòmiques de la Independència amb la idea de deixar-lo a alguns amics que em pregunten sobre aquest tema.

Mentre redacto aquest article alguns amics ja s’han fet ressò de les dades i a el punt ha sortit publicat que Catalunya ha perdut un terç de la seva indústria d’ençà de la crisi (font anuari econòmic de Catalunya Caixa.

Ja poden sortir montilla’s, puigcercosos, saura’s, castells i zpinotxos dient mentides, i dient que essent robats per espanya vivim molt bé, que els números i la realitat no donen lloc a creure cap engany ni manipulació.

Els morts a les llistes d’espera són culpa d’espanya i de tots els vividors anti-demòcrates que ens mantenen agenollats com esclaus, mentre treballem com bèsties per a que ells puguin viure bé i comprar vots a espanya regalant els nostres diners i atiant un discurs d’odi contra els Catalans. Diners que en roben que són la nostra vida, el nostre temps, el nostre sacrifici, i el temps que hauríem de gaudir amb les nostres família.

La manca de policia, de metges, de mestres, els barracons enlloc d’escoles (som el territori d’Europa amb menys funcionaris per cada 1.000 habitants)… tot això és pel sagnant espoli fiscal, sense igual al món civilitzat.

En anar passejant vaig saludar a un dels fundadors de Soft Català, i diversos amics i amigues que m’aniria trobant.

Em va agradar que les begudes que se servien eren begudes etiquetades en Català. Majoritàriament de la xecna.

Un cop acabada la Manifestació em va sorprendre molt la gran quantitat d’Estelades que fan romandre als actes musicals fins al final.

Enguany la gent no guardava les Estelades, no marxaven a casa… enguany la gent es quedava, amb les seves Estelades, amb les seves reivindicacions, i es va fer un ambient molt maco en que tots sabíem que estàvem vivint moments històrics i que a la matinada es mantenia. Germanor.

També em va agradar molt constatar la gran quantitat de jovent, entre 16 i 24 anys, que hi eren presents.

Un grup de joves d’uns 18 anys em van oferir prendre de les seves begudes. Em van preguntar si militava en algun partit i els vaig dir que no, però que ajudava a tots.

Tots van mirar a un que era el que més en sabia de política i em va preguntar:

- Ets anarquista?-

- No

- Comunista?-

- No, sóc lliberal- davant el seu astorament ja que em va confessar que era comunista.

- Jo no crec en el comunisme, però aconseguim entre tots la independència i després decidim com ens governem.

Va assentir.

També vaig conèixer una professora, una noia molt agradable que lluïa una Estelada sospesa sobre un pal de fusta.

Vam conversar un estona i com vaig veure que tenia calor li vaig oferir un desperta ferro fresquet que va acceptar encantada. Cadascun ens en vam veure un.

Vaig conèixer dues noies. Els vaig demanar l’hora, i es van esforçar en dir-me-la en Català.

Després d’uns segons meditant mirant el rellotge – Deu minuts per les deu. Es diu així?- va dir la noia del cabell curt amb un somriure.

- Gràcies. Tres quarts i cinc de deu- vaig acabar el que em semblava que havia volgut dir inicialment.

- Sempre em confonc. És que nosaltres ho fem al revés. Tres quarts passats de les nou.

- Els Catalans sempre mirem endavant. Aquest exemple us pot servir – és un exemple que vaig fer meu d’un article de Víctor Alexandre a qui per cert també vaig saludar mentre signava llibres i com estava força atrafegat vaig obsequiar-li un desperta ferro de taronja ben fresquet – també us podeu imaginar un pastís que representen les deu, i del qual ens n’hem menjat tres quartes parts. Tres quarts de deu. Les 21:45.- Aquest és de la meva collita. ;-)

La noia del cabell curt era de França i vivia aquí, i la noia del cabell més llarg era Canària.

Vam parlar de moltes coses, em van expressar el seu punt de vista.

Em van dir que creien que si en arribar aquí hagués estat obligatori el Català, s’hi haguessin fet, però que en poder comunicar-se en castellà, ara creien que no s’havia d’imposar.

Realment creien el que deien, i els vaig exposar el meu punt de vista.

El Català és la nostra llengua, i si el castellà és tan present és simplement perquè els feixistes ens van matar i van prohibir la nostra llengua.

Els vaig explicar que durant quaranta anys el Català ha estat prohibit a l’ensenyament, i perseguit. Que els policies et pegaven si els parlaves en Català.

I que actualment s’etiqueta en castellà perquè hi ha moltes lleis a espanya que ho protegeixen i no pas per un criteri econòmic, ja que, els vaig argumentar, a Andorra són uns pocs centenars de milers d’habitants i els productes s’etiqueten en Català i els fabricants guanyen diners.

Els vaig informar que el cinema doblat el va introduir el dictador sense ànima franco, i que modificava els texts per a introduir frases nacional socialistes i catòliques com “por el sagrado cuerpo de cristo”…

I com no sóc hipòcrita els vaig dir ben clar que una persona que no sàpiga el Català no hauria de poder treballar de cara al públic a Catalunya. Perquè està donant un mal servei als Catalano parlants.

Tot això no va ser un monòleg sinó que vam anar discutint els punts i els vaig argumentar.

Van comprendre-ho i em van dir.

- No sé perquè la gent d’aquí no ens havia explicat les coses. Tu ens ho expliques i les entenem.

Durant les hores que vam conversar, la noia de Canàries em va confessar que no se sentia espanyola, i que la seva mare era anti-Catalana, i que un dia que parlaven per telèfon li va preguntar un xic indignada com és que parlava en Català quan la va sentir conversar amb els seus amics Catalans.

Va ser una estona molt agradable.

Quan ja no podia amb la meva ànima vaig enfilar cap a casa.

Però no s’havien acabat les sorpreses que fornia i guarnia la nit per a mi.

Cansat, molt cansat, amb els peus dolorits, caminava lentament. A l’esguard dels semàfors verds pels vianants passava prudent, que a la nit molta gent condueix massa ràpid o borratxa, i esperava encara que no vingués cap cotxe quan no em corresponia.

Veia molta gent passar en vermell, alguns fins i tot, cansats com jo passaven en vermell tot i que venien cotxes. Alçaven la mà disculpant-se la majoria dels cops.

I així va ser que caminava lentament quan a la meva esquena vaig sentir el so d’un cotxe que anava ràpid i frenava fort, seguit d’un impacte.

Jo m’havia girat de seguida i vaig veure unes persones acabant de passar en vermell, i el cotxe que frenava.

Vaig pensar que el cop que havia sentit era l’impacte de la roda amb unes proteccions de plàstic en forma de fava negres.

Ningú havia pres mal, però la conductora discutia amb el grup:

- Esteu bojos- els va dir en castellà, cridant.

- Escolta noia que nosaltres passàvem en verd i a mig creuar s’ha posat en vermell- va dir una senyora amb més seny.

Hi ha haver un creuament d’insults entre la noia i un dels nois del grup.

- Subnormals- els va dir. Entre d’altres coses.

Al cotxe hi havia dues noies més i un noi que no havien sortit del cotxe i no volien brega. No per por, sinó perquè consideraven que per una discussió de trànsit no tenia sentit de fer-ho.

La conductora havia baixat indignada i el grup d’independentistes, que no havien deixat de caminar s’allunyaven.

Llavors un dels passatgers del cotxe que també havia baixat li va dir que li havien trencat el mirall (aquest era el cop que havia sentit abans). Un cop fet expressament, segurament amb un pal de bandera.

La noia tota indignada va dir – ara sí que vaig- i se’n va anar corrents fent saltironets, ja que els seus grans tacons no li permetien correr d’una altra manera.

Era una mica còmic veure-la vent aquells bots que eren més cap amunt que cap endavant ja que amb l’estret taló no era fàcil mantenir l’equilibri.

Una amiga del cotxe va sortir corrents per vetllar per ella.

Quan la noia s’allunyava jo vaig veure el passatger masculí del vehicle recollint les peces del mirall esmicolat en tres parts.

Jo palplantat era un convidat de pedra a aquella escena, podia haver imaginat el que passaria a continuació però jo no tenia res contra els uns ni contra els altres.

Al cap d’una estona d’insults i tensió la noia de les sabates altes, que era la conductora i lluïa una camisa de seda, anava arreglada per sortir de festa, va tornar indignada amb la seva amiga protectora.

En veurem allà, a cinc metres, se’m va posar a cridar:

- Estais todos locos con vuestra banderitas, y vuestros palos, ya las podíais coger todas y iros a la luna… – cridava fora de sí.

- Escolta, jo no els conec i no tinc res a veure amb ells.

Jo encara no havia encaixat totes les peces del que havia passat, ella seguia cridant-me, i s’apropava a mi amb pas ferm i movent la mà i em va fer esclatar i li vaig cridar que estava boja i algun altre improperi.

La noia es va dirigir al seu cotxe, dient-me alguna cosa més mentre continuava caminant i es va oblidar de mi i tot mirant als seus amics va dir – les tenia que haber pegado. Les tenía que haber pegado -.

Vaig veure el noi, alt fort i cepat,  intentant tornar a bastir les peces del mirall i llavors vaig comprendre tota l’escena.

Al cap d’uns segons, però, va tornar cap a mi i em va dir:

- Oye perdona, lo siento tú no tienes la culpa, es que a veces uno rompe una ventana y se piensa mal de todos (referint-se al col·lectiu independentista)…

Ella parlava sincerament, vaig mirar-la als ulls i vaig veure que els tenia vermells, quasi plorosos, per la barreja d’ira, ràbia continguda, frustració, impotència.

Sense dir res la vaig abraçar. I em va correspondre alliberant part de la tensió que tenia acumulada.

Va ser una abraçada sincera, vam romandre així uns quants segons.

Entenia com se sentia i era una injustícia el que li havien fet.

Després d’aquesta abraçada ens vam fer algunes més. I ja rient, vam comentar la jugada amb els seus amics.

Els vaig dir que el grup no tenia cap dret a trencar-li el mirall i que no tenien raó.

La noia que havia abraçat explicava als seus amics com havia anat la trifulga:

- Me han dicho española de mierda por hablar castellano- no s’ho podia creure.

Això no em va semblar bé.

Conec molta gent d’espanya que són magnífiques persones.

Sóc el primer que he dit que la immigració massiva espanyola que va enviar franco ens ha causat molts problemes i que molta no es va integrar.

Però també hi ha gent magnífica. No està bé que la insultessin així, especialment quan ells passaven en vermell i li havien trencat el mirall.

Vaig comprovar que el grup del cotxe eren gent molt maca i agradable, i la meva sorpresa va ser majúscula quan em van dir que dues de les noies eren Mallorquines, la noia amb qui ara parlava, que era la que havia anat a recolzar la conductora, Catalana, i el noi no sé d’on era. Jo li parlava en Català i m’entenia.

En aquest punt la conductora i els altres xerraven amb mi en Català.

Quan vaig saber que uns independentistes els havien fet aquesta mala jugada a dues noies de Mallorca, a una Catalana i a un altre noi, immediatament vaig deixar la bossa a terra, vaig obrir-la… – que ens vas a fer un present?- va dir una noia somrient murri amb l’accent de Mallorca – sí- vaig dir somrient.

Vaig extreure l’ampolla de cava Sant Jordi i els la vaig donar.

Les seves cares somrients van il·luminar el passeig.

- Jo no us puc arreglar el mirall, però us puc regalar aquesta ampolla de cava – vaig dir amb un somrís – ara, això sí, és súper-independentista- vaig afegir.

- Sant Jordi!?!!?!- va exclamar la noia Catalana que havia fet de guarda espatlles.

- Això és molt dolç- va dir la conductora – Sant Jordi és molt dolç- va afegir en referència a que en el seu dia regalem la rosa.

Van ser uns moments entendridors amb aquelles persones que feia uns instants eren estranyes, i ara érem amics.

Amb el -clac!- del retrovisor que el noi havia aconseguit tornar a encaixar, sembla que només havien fet que els mecanismes de subjecció saltessin però que res s’havia trencat, va arribar el nostre comiat.

Ells van marxar, més relaxats i somrient, i jo vaig continuar el meu periple amb els peus destrossats però content d’aquest episodi en que d’un fet negatiu vam fer quelcom positiu i maco per recordar.

Vaig mantenir la meva indumentària. Sabia que algun brètol em podia dir alguna ximpleria o fins i tot que podia tenir problemes, però també podia ser que els turistes em preguntessis o que hi hagués gent que s’adonés que el país no s’arronsa. Existim i existirem lliures!.

Els guiris que van dir -españa- i els vaig fer que no amb el dit es van quedar sorpresos.

Després un grup d’un 10 noies espanyols van dir -viva españa- em vaig girar vaig fer que no amb el dit enèrgicament i vaig seguir caminant. No van dir res més.

Ja quasi arribant al meu destí em vaig creuar amb unes prostitutes negres, i la segona em va dir amb la cara plena d’ira i com si em llancés una maledicció: españa no gana nada.

Jo vaig somriure pensant que jo sóc Català i que la pobre no sabia ni distingir les banderes, i que si la selecció espanyola, la que no deixa que existeixi la Selecció Catalana, ho perd tot, ja m’està bé. Al cap i a la fi el feixisme asfixiant que practica espanya és tant menyspreable i tant miserablement injust com el que exercia hitler amb els Jueus abans de començar el genocidi, el que es feia a Àustria abans de la segona guerra mundial (tal i com explica Matthew Tree) o el mateix tracte rebut per nosaltres els Catalans durant la dictadura.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest article és acabat.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Votem Independència

dissabte, juliol 31st, 2010

Recordo fa un temps, que ara sembla llunyà però només representa uns mesos, en que no vaig entendre molt bé el sentit de Suma independència – SI.

Conec personalment alguns dels promotors de la iniciativa, com el catedràtic  i cap visible de deumil: Enric Canela, per qui sento un gran respecte, i sé que és un patriota de pedra picada, així que sabia que havia de ser una cosa bona, de manera que quan el cap informàtic em va dir si els podia ajudar, vaig dir-li que sí en tasques puntuals dins de la meva limitada agenda, tot i comentar-li que en aquells moments no acabava de veure clar el sentit d’aquella iniciativa. I vaig encertar creient en ells perquè la idea d’unitat que promouen va quallar i ara forma part del pensament col·lectiu de tots.

Fins llavors Reagrupament era la única alternativa i Carretero va conquerir molts seguidors dient sense manies que proclamaria la Independència per la via unilateral des del Parlament. Idea que també ha quallat absolutament.

Quan es va constituir Suma Independència molta gent no ho va entendre i els van criticar amb un gran nivell de violència. Que separaven enlloc d’unir, etc…

Ara el discurs violent es repeteix contra Solidaritat Catalana de Joan Laporta.

Jo em sento orgullós de ser societat civil. No m’he implicat amb cap partit, perquè no ho he vist clar, perquè sóc una persona que dic el que penso i prefereixo anar per lliure i no pas encubicar-me amb estretors d’actuació en un partit i seguir la seva disciplina, impensable en allò en que no estic d’acord, però he ajudat a tots. He ajudat a partits, a organitzacions, i a nivell tècnic he reportat problemes de webs, forats de seguretat, he ajudat amb les consultes, he ajudat a eliminar virus i recuperar la conta de MySpace a músics del país, etc… a tots els que m’han semblat honrats i que treballaven a favor de la nostra Llibertat Nacional tot i que no hi coincidís del tot o gaire en pensament econòmic o polític.

Veient aquestes baralles entre independentistes això em fa pensar que s’esbudella a Benach per posar-se una taula al cotxe per treballar, però callem com putes quan a les espanyes amb els nostres diners, no s’en gasten 6 sinó 600 o apareixen casos de corrupció brutal a casa nostra per part  dels partits espanyolistes, però sabem que no ens faran ni cas perquè som els seus esclaus.

Passa el mateix amb la guàrdia civil i els mossos.

La guàrdia civil o la policia espanyola et pegava un cop de puny i tothom callava, perquè sabies que no et faria cas cap jutge ni cap autoritat i l’endemà te’n foterien un altre i no els passaria res, i en canvi als mossos a la més mínima incorrecció se’ls critica sense pietat i se’ls diu incompetents.

I potser no ho fan bé de vegades. Potser els podríem puntuar amb un 6 sobre 10 en algun cas hipotètic, però és que amb la policia espanyola els puntuaríem sovint amb un -10 sobre 10 (ironia per a dir que entre el 0 i el 10 estan a menys deu, per sota del mínim valor possible).

On vull anar a parar és que critiquem sense pietat a gent que està treballant per objectius nobles, per la Independència, i no diem res dels que ens insulten, menystenen i ens fan perdre bous i esquelles cada dia.

Conec personalment algunes de les persones involucrades en Suma Independència i sé que són patriotes de primera. Només volen que el país sigui lliure per tornar a la seva feina, que tracten de fer tan bé com poden.

Carretero és un Català que està orgullós de viure a Puigcerdà, que valora casa seva i ho diu ben orgullós, tot demostrant també que estima Barcelona, la capital de Catalunya. Ens va bé gent orgullosa de la Catalunya no metropolitana, perquè Catalunya som tots, i hi ha moltíssima gent genial als pobles de Catalunya tot i que la visió socialista intenti imposar una imatge falsa que tot el que és Català és retrògrad i que si no ets a la ciutat i a més parles un Català pulcre ets un babau. Ens va bé gent ferma.

Laporta ha fet que el Barça més Català sigui el més universal. Ha projectat Catalunya al món i ha demostrat una cosa que també es desprecia des dels cercles espanyolistes: que és Catalanista sense complexes, que diu la veritat, i que té collons. I ressalto els collons perquè per proclamar la Independència a més de ser idealista i voler construir una Catalunya millor pels nostres fills calen collons. Collons per a proclamar la Independència unilateralment des del Parlament. Laporta sap estar, és educat, i pot parlar amb personalitats de tot el món de tu: presidents de països, bancs, etc… és competent.

Un amic meu diu que Catalunya necessita les 3 C: Cor, Cap i Collons. El meu amic diu que ens cal un líder amb cap perquè de Cor i de Collons ens en sobren. :-)

Bé, perquè dic tot això?.

Doncs com en el cas de la policia espanyola, ens trobem que tenim 3 forces polítiques dirigides per persones molt valuoses, amb carrera, amb prestigi, i ens dediquem a esbudellar-los, criticar-los, insultar-los i esquinçar-nos les vestidures perquè no hi ha unitat.

Jo no sé quin panorama hi haurà a les eleccions, espero i desitjo, que com m’explicaven a Suma Independència fa mesos, i molt abans a Catalunya Acció (partit Força Catalunya) hi hagi una candidatura unitària que reculli tots els vots independentistes i no es dissipin per la regla d’Hondt.

Ho espero de veritat perquè necessitem urgentment la Independència i ens la mereixem.

Però al marge del que pugui passar el que sí que vull dir és:

Aquests tres grups no són l’enemic.

Aquests tres grups volen millorar les coses.

Tenim uns enemics despietats, que com en el cas del policia al que si denunciaves se’t riurien i et pegarien més, la fan cada dia grossa.

Els socialistes s’esforcen per destruir Catalunya des de dins i desviar tots els diners cap a espanya i que romanguem dormits mentre el vaixell s’enfonsa, mentre menteixen a tort i a dret sense escrúpols.

Els del pp, són un partit que es val de la democràcia per promoure el seu feixisme. Juntament i de bracet amb els socialistes utilitzaran totes les eines i trucs que tinguin per a negar i trepitjar la sobirania a nivell Català i a nivell individual.

Els ciudadanos són una caricatura, una ganyota desfigurada del feixisme més ranci, uns personatges patètics que odien la cultura Catalana i menteixen cada cop que parlen.

I lamentant-ho molt ciu i esquerra i iniciativa també són l’enemic, perquè treballen per a espanya amb tal de conservar la cadira, la nòmina, i altres prevendes que si s’instaura la renovació política i la transparència de la que parla Reagrupament, sortiran a la llum. La ILP sobre independència que han tombat n’és una prova sobre per a qui treballen.

I us vull dir una cosa: El govern no és una ONG.

Els Catalans no som uns babaus que els paguem una bona vida a un exèrcit d’inútils.

El govern no és per a allotjar tot un grapat de gent incompetent que no trobaria feina a l’empresa privada i que puguin jugar a ser importants. Hem de ser rigorosos i exigir qualitat.

Tenen la responsabilitat de liderar el país cap endavant o com a mínim no obstaculitzar la gran energia i ganes que té aquest poble de progressar.

I hem de ser implacables exigint responsabilitats en cas d’incompetència i desídia. Això només ho podrem aconseguir amb les nostres lleis i el nostre Estat.

Si un polític diu que no vol la independència que expliqui perquè. Perquè prefereix que els Catalans paguem més que ningú i rebem menys que ningú, i que siguem tractats d’una manera que cap ciutadà Europeu no aguantaria ni cinc minuts.

Perquè ens condemnen a l’atur i als nostres fills a la pobresa?. Perquè?. Que responguin perquè i que indiquin alguna avantatja objectiva per als Catalans, si és que són capaços de trobar-la, de que Catalunya estigui sota espanya.

Per tant, el que vull demanar-vos és que reflexioneu sobre tot això i que quan hi hagi eleccions aneu a votar.

Potser els partits que volen la Independència per via unilateral no ho hauran fet bé i aniran per separat, o potser sí, o potser que vagin separats aglutina diferents sensibilitats i no és una opció tan dolenta com molta gent creu, ho veurem en els propers tres mesos, però estic segur que ho hauran fet infinitament millor que el psoe, que ens ha dut a una ruïna absoluta, i que li posaran bona voluntat.

I com els he dit a algunes amigues i amics que m’han dit que si ens independitzem els polítics d’aquí també robaran, amb el govern de l’estat a Catalunya des d’aquí podrem canviar les coses. Tindrem la nostra constitució i la canviarem quan calgui, i les lleis les modificarem si ho necessitem. Com fa qualsevol país democràtic.

Fins i tot el més unionista reconeix que és més fàcil canviar les lleis des d’aquí si som independents, que no pas mirar que les canviïn a madrid, on sempre som i serem minoria i sempre ens imposaran el que vulguin amb la seva òptica mono-nacional i castellanocèntrica.

Fins i tot si votem quelcom sobre el que la Generalitat té competències, es poden treure de la màniga un recurs d’inconstitucionalitat, una esmena al seu senat, o declarar que allò és d’interès nacional (espanyol) i atribuir-se’n les plenes competències com volen fer amb la prohibició de la tortura dels braus.

Per tant, enrecordeu-vos de la metàfora de la policia espanyola que et pega i no et pots queixar perquè és una dictadura i la policia Catalana de la que et pots queixar fins i tot de ximpleries i mirem de valorar el que tenim.

Ja sabeu que el discurs del psoe i del periódico serà intentar desacreditar, tal i com han fet barroerament i salvatge amb Laporta, els qui defensin la Independència i la Democràcia, quan resulta que els socialistes estan amb la merda fins el coll per temes de corrupció.

No fem cas de l’odi que miren d’injectar-nos i pensem com volem que sigui el demà. Siguem generosos.

Mirem de construir una Catalunya millor, òptima, on doni gust viure ara i al futur.

Voteu. És igual a qui, però voteu Independència.

I ara us deixo un poti poti de coses relacionades:

Entrevista a Imma Tubella:

“Fa pocs dies vam fer un acte acadèmic en què Edward Hugh va ser molt clar: hem de decidir si volem ser Argentina o volem ser Finlàndia. Espanya, per tota una sèrie de factors polítics, econòmics i socials, s’encamina cap a Argentina. En canvi, Catalunya té moltes possibilitats d’anar cap a Finlàndia. Pensi que la nostra història està absolutament lligada a la modernitat i a la innovació!”

Discurs del Doctor Joan Carretero on diu algunes veritats:

Per cert, heu observat el contrast entre la preparació de tots els que volen la Independència (catedràtics, advocats, economistes… tots amb feines de nivell a l’empresa privada o bé amb una reputació a la universitat) en contrast amb la indigència intel·lectual i la manca d’experiència laboral fora de “el partido” dels socialistes?.

Una argumentació que pot entendre tothom:

La no-Independència ens surt molt cara en tots els sentits, de manera gràfica i fàcil d’entendre: en no tenir un aeroport hub intercontinental, un port connectat amb TGVs (Trens d’Alta Velocitat) amb Europa que reculli totes les mercaderies d’Àsia i Àfrica i les porti a Europa, en no permetre’ns que hi hagi una empresa Catalana súper-poderosa (recordeu les reaccions per fecsa-endesa quan Gas Natural volia comprar-la; abans italiana o alemanya que Catalana)… perdem molts milions, el que significa molta gent que podria treballar a l’atur, i que el nostre nivell de vida és baix quan podria ser magnífic, la tercera renda per càpita de la unió europea.

Penseu quan hi va haver el núvol de cendre i no hi havia vols a mitja Europa, si Barcelona hagués estat connectada amb Perpinyà per TGV, hauríem estat la porta d’Europa.

Tota la gent que hagués volgut anar cap a Europa o baixar cap abaix, hagués pogut fer-ho amb el TGV i Catalunya hagués ingressat una fortuna, que ha perdut per no tenir les infraestructures que fa dècades que es reclamen i l’estat espanyol no fa.

Discurs de Santiago Espot:

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/szeab-votem

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Reagrupament i les llistes

diumenge, gener 31st, 2010

Haureu llegit les notícies de que Carretero i 12 membres més han abandonat la junta directiva per desavinences amb quatre membres.

Llegir a vilaweb.

Llegir a directe.cat.

Doncs bé, no perdeu la calma. No us desanimeu.

Portem 350 anys d’ocupació castellana i molt més de patir una corona absolutista i dèspota.

Aquest article és per a dir-vos que tingueu calma.

En breu tindrem més informació.

Carretero no és ximple.

Tingueu una mica de paciència que tenim la llibertat a tocar.

Molts esteu desanimats i emprenyats; mantingueu la calma.

En breu hi haurà més informació.

Actualització: Demà dilluns 01/02 Joan Carreteo a RAC1 a les 08,30 amb en Basté.

Enllaç a l’entrevista a RAC1.

Descarregar el programa sencer de RAC1 de 08:00 a 09:00.

Descarregar el programa sencer de RAC1 de 09:00 a 10:00.

Actualització 01/02/2010:

Reagrupament escollirà una nova junta en assemblea extraordinària

Els associats podrien tornar a escollir Joan Carretero · Els cinc membres de l’executiva que queden dimitiran dissabte

Actualització 02/02/2010:

Vilaweb: La base territorial de Reagrupament força el retorn de Carretero

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Resum de notícies feixistes

dimecres, novembre 18th, 2009

credit_galactic_imperial calla i paga!.Mentre en montilla, que va donar les freqüències de tv3 al País Valencià a la sexta, parla del gran èxit que serà fer un multiplex de televisions Catalanes que es puguin veure als Països Catalans (parla dels que estan a l’estat espanyol – deixant fora Catalunya Nord- i m’oloro que és una promesa falsa més, pre-eleccions), en un exercici màxim de cinisme “demana ajuda” als pares i als professors per a que eduquin amb els valors necessaris per evitar corrupció en el futur, quan és un mentider consumat, un mal educat i un fatxenda, i no sabem qui del seu partit no està robant i la seva dona té 11 càrrecs (un a la caixa) i en tenia 7 més, a l’estil de quan la seva màxima actuació per a superar la crisi és dir “no vencerem a la crisi amb pessimisme”, o en plena efervescència de consultes per a la Independència diu que a Catalunya no li interessa la Independència.

És un bon moment per a recordar que després que zp “pinotxo” prometés recolzar, donar suport a l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, extrem que després negà, i després de les retallades, el primer que feu la sucursal del PSOE Catalana (ps-c) fou presentar 62 esmenes contra l’Estatutet per a fer-lo encara més esquifit, escarransidet, raquític, ruec, neulim, migrat, limitadet, mancat, incolor, anorreat.

Veure vídeo amb la promesa i després negant com judes.

Avui en jordi pujol, ferm com ell sol (ironia) va i deixa anar “Segur que acatarem la sentència del TC, si no, ens enviaran la Guàrdia Civil” després que el zp alertés el PSC que qüestionar el TC és tant com atacar el cor de la democràcia.

_43999005_starwars1_getty_galI jo penso que el president pinotxo del país del costat a més d’un mentider, fa venir vergonya per la cobertura legal que ha donat i està donant al franquisme.

Que per a ser president i no fer la feina, per manca de valor i d’esperit democràtic, li presumeixo (com deien a la mili), val més posar un ninot dels teletubbies que com a mínim no parlen i la caguen, ni fan promeses que no compleixen, ni es poleixen milions en rètols estúpids i en aixecar carrers per a tornar-los a tapar amb l’excusa de donar feina, ni apugen els imposts.

Sobre tot els teletubbies poden ser una mica rarets, però no són corruptes i no contracten les obres i els rètols i la publicitat a amics del seu propi partit, ni fan passar trens d’alta velocitat per on tenen pactades requalificacions i que es foti Gaudí i la Sagrada Família, i la Unesco.

En canvi aquí diuen (enllaç en castellà, còpia en PDF, veure en Català per google, còpia en PDF en Català per google) dels socialistes que la publicitat milionària del plan e li van atorgar a dirigents del PSC i PSOE.

Al vídeo a continuació (en castellà) detalla una trama de corrupció que esquitxa a tots els dirigents del psoe-c.

No puc afirmar ni desmentir la validesa de les afirmacions que s’hi fan, però paga la pena d’investigar-lo.

I penso que en pujol, per a dir que farem el que ens ordenin que si no ens enviaran la guàrdia civil més valia que estigués calladet.

Que aquest home que ha dit que ell no està a favor de la Independència i que ha demostrat que és un malalt d’amor per l’estat espanyol, i que en la meva opinió tantes botiflerades ha fet, vingui amb aquesta història que abaixarem el cap que si no ens enviaran a la policia imperial, ja cansa.

No! botiflers i unionistes, els Catalans volem la Independència, volem viure en una democràcia de debò i ser lliures.

I si perdem a les urnes un referèndum democràtic d’Independència amb observadors internacionals (ja ens coneixem, reis de la tupinada), haurem pogut votar que és el que fan els països que no són dictadures bananeres.

La cosa és clara: el front Catalanista, que és l’independentista, està a favor de la democràcia, i de que pugui votar tothom, sigui quina sigui la seva opció.

El front espanyolista, que és l’unionista, està a favor de l’absolutisme i vol que ningú pugui votar.

En això coincideixen el pp, el psoe (sí, el ps-oe-c també), ciudadanos, la falange.

També rebíem la notícia que mariano rajoy s’oferia al psoe per a fer un pacte a la basca a Catalunya.

La sucursal del psoe a la colònia Catalunya s’apressava a negar-ho, de la mateixa manera que ho negava el socialista okupa que hi ha a Euskadi abans de les eleccions.

I mentre entre el psoe i el pp tanquen TV3 a País Valencià, deixa d’emetre’s a Ses Illes, i el govern espanyol farà que no es pugui veure a Catalunya Nord amb les emissions només per TDT i continua la persecució talibà de la jihad espanyolista contra els Catalans a Catalunya ràdio, i a TV3, i Joel Joan comenta que ningú el contracta per ser Independentista, m’assabento pel seu bloc que avui s’han carregat a en Salvador Sostres del diari avui.

Li oferien pagar-li el mateix per no escriure la seva columna (només l’entrevista al darrera), o sigui tapar-li la boca amb bitllets petits, però ell ha dit que no.

És la tècnica colonial: compra o fes-te amb el control dels mitjans Catalans i després destrueix-los.

Recomano llegir l’entrada al seu bloc “la veritat del que ha passat” on destapa com els socialistes han anat degradant la qualitat del diari fins a causar vergonya aliena i comenta com fins i tot s’arribaren a inventar una escriptora, signant amb nom fals, per tal de desacreditar Artur Mas i a convergència.

Cito: “per no oblidar l’episodi de la Mercè Garcia, un nom fals que Carles Flo es va inventar per signar un article completament demencial i insubstancial contra l’Artur Mas i el seu entorn”.

Les subvencions amb les amenaces de perdre-les és una altra de les maneres per les que controlen els mitjans.

Al País Basc el mapa del temps ja no mostra Euskal Herria i la ertzaina ha tret l’Eukurrinya del seu uniforme. Però no és política… (ironia)

Entre tant la selecció espanyola no es presenta a jugar contra la selecció Catalana de futbòlei per les amenaces del “consejo superior de deportes” espanyol als jugadors espanyols… però no és política

Reagrupament explica com el psoe-c li fa boicot utilitzant el control que té a l’ajuntament i a la Generalitat.

I el psoe tracta d’insultar i menystenir a Joan Laporta i a Joan Carretero.

2009-11-17-fatxa-juan-ferran-critica-el-que-mai-pot-serAquí us deixo una captura de pantalla del bloc de juan ferran serafini (el de la “hay que arrancar la crosta nacionalista de tv3 y Catalunya ràdio”) en que intenta menystenir i enfotre-se’n de Joan Laporta.

Us ho deixo també en PDF que a aquests els agrada molt fer desaparèixer les coses.

feixista-espanyolista-um1wewntrnvfnzq2ntjfntc1mv8x_129939_5817_1

Enllaç a l’article ferran el botifler (la imatge de la crosta españolista ve d’allà) on es descriu les pràctiques de terror contra la Cultura i Nació Catalana i contra els Catalans, és a dir Catalans normals que se senten membres de la nació Catalana, culturalment i política, i que no tenen una erecció en sentir la paraula espanya com aquest personatge i els seus camarades “comisarios del partido” que creuen que Catalunya és un gulag on tot val: perseguir una cultura, oprimir una Nació, mentir, robar, imposar lleis feixistes… tot per la supremacia del “socialismo” espanyolista, que la “letra con sangre entra”.

Aquest comportament terrorista dels socialistes és clavat al que feien servir els nazis abans d’arribar al poder, amb els seus adversaris polítics i dissidents.

Però també ho feien els comissaris de la dictadura comunista. El partit per davant de tot, de la llibertat, del bé, i dels Drets Humans.

Respecte els atacs del personatge a Laporta, els socialistes es troben en mig de les fases típiques:

1) T’ignoren. No parlen de tu. Això ho han fet molt de temps amb la Independència i ja no poden fer-ho.

2) T’insulten, et ridiculitzen, et menystenen, et menyspreen i tracten d’oferir una imatge de que tens debilitat i que no aconseguiràs res.

3) Han de reconèixer que has guanyat.

Catalunya és a punt de ser Independent. Ja no poden ignorar el clam de la ciutadania i tracten a la desesperada de parlar malament de l’adversari.

Però no hi ha res que puguin fer. Aquest és el període més llarg dels darrers segles en que no ens han matat ni bombardejat Catalunya.

La corrupció surt a la llum, els seus comportaments feixistes (prohibir ILP’s, prohibir referèndums, dir no a les llistes obertes, persecució del Catalanisme..) queden clars.

El montilla digué que no és favorable a les llistes obertes (suposo que tampoc a la transparència en la despesa pública, ni en que els polítics que menteixin vagin a presó, ni a que no es pugui passar el càrrec d’alcalde a mig mandat…) i l’hereu, que fou alcalde no electe, diu que votaria no a la celebració d’una consulta a Barcelona (és a dir, que votaria per a que no es permetés votar en referèndum).

La independència s’apropa i no hi ha res que puguin fer per evitar-la.

stormtrooper-de-cartroSi ens envien els exèrcits es convertiran en la birmània d’Europa. Expulsats, pobres, hauran de tornar a treballar i ser el cul del món altra vegada.

I en aquests casos normalment el país atacat (Catalunya) esdevé independent per mediació internacional.

El psoe-c està intentant que no es pugui votar la ILP contra el maltractament dels braus al Principat (sud) de Catalunya demostrant que ells no volen que votem, només que paguem i que tanquem la boca mentre envien els diners cap a madrid, i que parlem la llengua dels “señoritos”.

Sigueu bilingües per a que jo pugui parlar només sempre en castellà.

Nota esclaridora sobre el que és una ILP:

Una ILP és una Iniciativa Legislativa Popular, és a dir: una llei que ha votar el Parlament o un referèndum que organitzarà, originat per la petició de la ciutadania mitjançant la presentació d’unes signatures al Parlament de Catalunya (si no vaig errat són 50.000 signatures vàlides) i en que uns ciutadans, els compromissaris, són els únics autoritzats a recollir signatures en un fulls numerats anomenats plecs de signatures.

Imatge de l'acampaEl tema és que als països del món civilitzar les ILP un cop presentades per la ciutadania, passen directament a ser votades pel Parlament o a ser votades en un referèndum vinculant.

Les ILP a Catalunya fan riure perquè hi ha un òrgan censor que es permet el luxe de decidir quines ILP s’accepten al Parlament i quines es rebutgen.

La majoria de ILP han estat rebutjades per aquesta taula inquisitorial (veure notícia de el punt 2009/07/12: NO S’HA APROVAT CAP INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR DES DE LA REFORMA DEL 2006). La ILP per a un referèndum d’Independència (denegada per esguerra, ciu i icv entre d’altres), la d’aturar els cultius de transgènics amb més de 106.000 signatures promoguda per som lo que sembrem… i psc de bracet amb el pp estava fent pressió per a que no s’acceptés a tràmit (es diu així que passi al Parlament, quan no és aturada per la “inquisició”) la ILP contra la tortura als braus al Principat de Catalunya (sud).

És a dir, que es permeten fer ILP’s sempre i quan als polítics els agradin.

Propi d’una dictadura colonial com la que patim.

La classe política a Catalunya es pensa que la ciutadania treballa per a ells, i no a l’inrevés.

Al País Valencià la gent es revolta contra el feixisme: ja en tenim prou!.

I Alfons Lòpez Tena explica que en dos anys podem ser independents i el joc brut que practica espanya:

The Independent lloa la supervivència del Català.

tots-contra-el-enemigo-catalanistaMentre que uns analfabets racistes diuen que el Mallorquí, el Valencià, i el Català que es parla a Aragó no són Català, i que un projecte Catalanista els asfixia: entitats del Principat de Catalunya (sud), País Valencià, Ses Illes i Aragó es manifesten amb el lema tots contra “el enemigo catalanista”.

En un estat en que els assassins feixistes mai han estat jutjats, i on es conserven carrers i insígnies a dependències de l’exèrcit espanyol, i on es practica el negacionisme del genocidi Cultural i Humà que es va dur a terme contra els Catalans (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) i on el seu rei lloa el dictador assassí i nega que es perseguís el Català, totes aquestes manifestacions feixistes han de ser vistes amb fàstic i amb la màxima repulsa.

Ja ho diu en Toni Strubell, que aguantem coses contínuament que cap europeu no aguantaria ni 5 minuts, com el fet que vam ser l’únic país del món que en una final de la Champions no va poder escoltar el partit del seu equip en el seu idioma.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Crònica de la Diada 1 – Moragues, Reagrupament

dissabte, setembre 12th, 2009

2009-09-11-codic.cat-elpunt_dona_detinguda_policia_espanyola_per_parlar_CatalaLa meva Diada començà amb la lectura de la portada del diari el punt: una dona és detinguda per la policia espanyola per parlar Català pel mòbil.

Guardo el diari a la bossa bo i pensant que el dia promet, que sens dubte la societat ha entès que sense la Independència la misèria que ens comporta espanya seguirà caient-nos al damunt i fent malbé tot el que estimem. Avui serà una jornada que ens manifestarem alt i clar per a dir que “Volem l’Estat Català / We want a Catalan State”.

El segon pensament del dia, mentre em dirigeixo a l’Acte en honor a en Josep Moragues i Mas, heroi i màrtir Català és què passarà en el concert de la cantant Israeliana Noa (en aquest article del seu bloc contesta les mentides i els atacs que li han estat dirigint). Odio que els fonamentalistes comunistes i socialistes donin suport als fonamentalistes assassins de hamàs, i pretenguin boicotejar qualsevol presència Americana o Israeliana. Molts som els que voldríem que els comunistes d’icv es pronunciessin contra la dictadura de xina, contra la massacre que duu a terme xina contra els Tibetans i els dissidents xinesos, contra les massacres a l’Àfrica, contra les massacres dels russos a Txetxènia, i contra els milers de míssils que tira hamas cada any contra Israel, i contra el fet que aquest grup terrorista palestí assassina a tots els homosexuals, a qui incompleix les seves lleis fonamentalistes (posar la ràdio, no dur el vel…) i empren a la població com escuts humans (i no voluntaris)… contra el que fa el govern d’iran a la seva població, contra el que passa a Birmània… però els comunistes són fanàtics, igual que els socialistes. M’avergonyeix que alguns d’aquests comunistes i socialistes siguin Catalans (encara que en la seva majoria són espanyolistes).

A la capital de Catalunya, agafo un taxi i tinc l’agradable sorpresa que el conductor és un vell amic a qui havia perdut el contacte fa 12 anys. Recuperem el contacte.

IMG_2734-gentadaArribo a l’acte de reagrupament, i hi ha força gent.

Em sorprèn veure-hi força gent de l’esquerra. Cabells llargs, o arrissats, arracades grans a les orelles.

Estan barrejats amb ciutadans sense una ideologia que salti a la vista, i amb molts que duen samarretes de reagrupament. Ho interpreto com un bon senyal puix que la Independència l’hem d’aconseguir entre tots.

Veig Estelades blaves i socialistes.

Celebro que tots plegats escoltem l’acte i rendim homenatge a l’heroi Català.

Decideixo moure’m una mica, en part per a poder prendre millors fotografies, en part car sé que trobaré gent coneguda.

IMG_2742Un globus colpeja la meva barretina, l’home es disculpa, el duu el seu vailet, i somrient li dic que no passa res.

Al cap d’un moment se m’atansa i em diu, -disculpa, oi que tu érets a Brussel·les?- ells també eren dels deu mil Catalans (o més) que anàrem a Brussel·les.

Feliç coincidència que es repetirà durant tot el dia.

També em trobà en David, que ajudà a promoure la campanya per a donar a conèixer el que li feren els òrgans judicials i policials espanyols a l’Èric Bertran quan tenia 14 anys en el reportatge Èric and the army of the phoenix.

codic.cat-IMG_2754-totes_edats-cut codic.cat-IMG_2756-molta_gent

Senyera al vent

Moment del discurs d’en Toni Strubell, nét de l’eminent Doctor Josep Trueta, que salvà milers de vides durant la segona guerra mundial gràcies al seu mètode per a evitar les infeccions de teixit

Queia un sol de justícia i haig de criticar el sistema d’aúdio. No se sentia. Érem una gentada, però es feia difícil poder escoltar i entendre el que es deia si no s’era més o menys aprop.

Em va doldre especialment perdre’m bona part del discurs d’en Toni Strubell.

Després va parlar en Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat.

Cito les idees més importants d’aquests dos líders, que vaig poder recollir malgrat aquest inconvenient. Si algú té enregistrat el parlament d’en Toni Strubell, li agrairia que em fes arribar l’adreça o el vídeo/aúdio i el penjaré al bloc.

monument_a_Josep_Moragues - ajuntament_miserable

Només hem de témer a la por.

Com a país, hem de tornar a treballar en l’Excel·lència,

Hem d’estar orgullosos de ser Catalans i de la nostra Cultura

Que es construeixi un monument com cal a en Josep Moragues i Mas, i no aquella merda de supositori (el pal de fusta amb una, difícil de veure, placa, i on oneja la Senyera és el monument de l’ajuntament de Barcelona al gran heroi Josep Moragues)

Idees del discurs de Joan Carretero:

joan_carretero

Cal arribar a ser polític per a poder canviar la política

Cal regenerar la política Catalana

Volem fer un país on hi és benvingut tothom que estimi els valors democràtics

Els polítics han de treballar per als ciutadans i no per a l’amiguet a la cúpula del partit.

Cal canviar la política Catalana per a que s’assembli a les democràcies consolidades i avançades del món (clara referència al sistema anglosaxó: llistes obertes, política de proximitat…)

Polítics de proximitat: cal que hi hagi polítics locals que siguin escollits per i treballin per a un conjunt d’illes de pisos, i que ser escollit depengui dels vots d’aquells ciutadans i no de decisions del partit. Per tant aquests polítics seran més fidels a la ciutadania que no pas als seus partits.

Al projecte de Reagrupament no hi sobra ningú

Volem a tothom però no esperarem a ningú

No ens fa por perdre

I si caiem, ens tornarem a aixecar amb més força

A l’acte també participaven Carles Bonaventura de l’RC – Partit Republicà Català, la CCN – Cercle Català de Negocis.

També hi havia un rètol d’unitat (uncat), però desconec si també organitzaven l’acte o feien ofrena floral.

els_SegadorsEs va cantar els Segadors, l’Himne Nacional de Catalunya, guiats al so per un grup de joves amb alguns instruments tradicionals de la nostra Nació.

Després es procedí a l’ofrena floral acompanyats al so de la Muixeranga.

(a l’enllaç a la vikipèdia es pot escoltar)

En acabar l’acte vaig veure l’Elisenda Paluzie.

Havia sentit per megafonia que en Miquell Sellarès havia fet un discurs però no vaig tenir la sort d’escoltar-lo, ni de verure’l.

També vaig trobar-me amb el director de la xecna.

Em  convidà a prendre uns desperta ferros a la paradeta de la xecna i també m’obsequià una ampolla del moscatell Moragues.

cotxe_desperta_ferro

Abans però, de marxar de la plaça, vaig tenir l’immens plaer de poder saludar Mossèn Dalmau.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

2009/09/08 dia a dia sobre la Consulta d’Independència d’Arenys – elpunt.cat fa l’enquesta prohibida

Dimarts, setembre 8th, 2009

codi_cat-2009-09-08-elpunt_cat-esta_d_acord_que_Catalunya_independent

Senyores i Senyors, elpunt.cat ha publicat la pregunta prohibida. Uhh…. quina por. Ja puc sentir l’udol dels llops, el lament dels fantasmes Uhhhhh i les passes de la guàrdia civil retronant a terra mentre bramen amb aquell odi visceral i aquelles primàries ganes de repartir: “a por los demócratas”.

Si hi ha noies joves, vells i criatures a qui estovar, millor.

vinyeta-arenys-el-jueves-no-publicadaSento els tancs grinyolant en ajustar el seu canó, que d’apuntar a Barcelona, com des de fa 300 anys, ara es reparteixen l’objectiu entre la capital de la Nació, la seu de el punt, Arenys de Munt, Seròs… Vaja tenen feina per a apuntar a tants milions que volen votar.

La mòmia de de la vega dient que la Llibertat no hi cap en la seva constitución. No passa tots els dies que un membre del govern espanyolista reconegui davant de tots els medis que són uns feixistes i que volen tenir esclaus al segle XXI. I l’excusa d’un llibre fet sota amenaces militars, i que va donar impunitat als assassins i torturadors, fa vomitar arreu del món democràtic.

I el jueves, a qui tant li agrada criticar els nacionalistes (sobretot als Catalans i als Bascos), rebutja publicar aquesta vinyeta.

Us recomano aquest magnífic article en clau d’humor de Miquel Giménez: la modista de la vega i el sastre del Reagrupament.

Per cert, per a veure els resultats de l’enquesta de elpunt, aneu a aquesta adreça.

Els irreductibles Catalans faran la consulta igualment.

I els talibans espanyolistes s’hi hauran de posar fulles.

vot-independencia-3627073_6895En 4 hores, 3000 persones han votat l’enquesta de elpunt, i el 92% ha dit Sí: Estic d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.

El que és clar és que el 100% volien votar. Per dir que sí, per dir que no, o per a votar en blanc (un 1,3%).

Vols votar tu també. L’enllaç a l’enquesta de elpunt.

(la pregunta és a mà dreta de la plana)

codic_cat-enquesta_elpunt-esta-d_acord-que-catalunya-esdevingui-un-estat-unio-europea

resultats parcials de l'enquestaAdjunto aquesta captura de l’enquesta que fan al directe.cat

Si ho desconeixíeu:

Diverses televisions internacionals vindran a la consulta d’Arenys.

Recomano la lectura d’aquests articles:

Directe.cat: El primer ministre gal·lès celebra que al Regne Unit ‘no hi ha tribunal que tombi la decisió d’un parlament democràtic’.

Culpa Madrid de la no oficialitat del català a la UE.

Enllaç a Gal·les a la vikipèdia.

El dia 15 Mèxic reviurà a Barcelona el seu crit d’Independència “el Grito” de quan començaren el seu alliberament dels espanyols, un 15 de Setembre de 1810Còpia local en PDF de la notícia d’europa press.

e-notícies informa que els feixistes espanyolistes es dediquen a trucar als bars d’Arenys de Munt per amenaçar-los que en cas que obrin el dia de la consulta els ho destrossaran tot i “ho pagaran” amb escreix.

A aquests el pp i el psoe no els acusarà de terroristes. Quins collons que uns paios, el pp, que no han condemnat la dictadura, ni l’alçament militar traïdor al govern democràtic i uns altres paios, psoe, que van tenir un grup terrorista: el gal, protegeixin els falangistes i els feixistes en general.

2009/09/09 Actualització: Directe.cat la jutgesa espanyolista autoritza la manifestació de la falange el dia 13/09 a Arenys, el mateix dia de la consulta.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

11 de Setembre manifestació per a la Independència de Catalunya a les 17:00 a Plaça Urquinaona, Barcelona, Catalunya

dilluns, setembre 7th, 2009

529px-Josep_Moragues_i_MasEl proper 11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, hi haurà una manifestació independentista convocada a les 17:00 a la Plaça Urquinaona de Barcelona.

La convoquen:

Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP), Deumil.cat, el Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure i una quarantena d’entitats més.

Per descomptat Regrupament hi dóna suport.

Em sento molt cofoi per aquesta decisió, i orgullós de formar part de la mateixa Nació de qui impulsa aquesta manifestació.

Alguns dels qui han confirmat la seva assistència:

Joan Laporta, Víctor AlexandreMatthew Tree, Màrius Serra, Joel Joan, Sergi López, Agustí Bassols, Xavier Hernàndez, el bateria dels Pets Joan Reig, l’historiador Enric Vila, Francesc Ribera “Titot”…

Estic molt content de fer-li una botifarra ben grossa a en maragall, i a tots els autonomistes, col·laboracionistes, encaixistes, i unionistes que pretenien convertir la de l’11 de Setembre en una manifestació submisa de protesta per l’estatutet, com tímids xaiets protestant fluixet mentre el llop els esquartera.

I una botifarra enorme, amb sentiment, dedicada als feixistes nacionalistes espanyols, i amics de la falange, els socialistes.

Hi ha moltes webs que parlen d’aquesta manifestació. Sabem que no ens recolzaran ni els diaris (amb honroses excepcions com el Punt), ni la ràdio, ni la televisió.

Aquest cop ho farem com ho faria Braveheart, no deixarem que ens pispin la cartera, no creurem en la manca de malícia d’aquells que ens han enredat tantes vegades. Aquest cop sortirem al carrer a cridar ben Alt i Fort, que volem l’ESTAT PROPI. L’ESTAT CATALÀ. UN NOU ESTAT AL MÓN.

No importa si som 1.000.000 o 200.000, molts i moltes d’altres es manifestaran als seus pobles (cosa que sempre obvia la premsa estatalista espanyolista).

pvbruselas3703094Com ja vam fer els 10.000 a Brussel·les, autèntics patriotes sortirem al carrer per dir que volem ser Lliures. Que volem un món millor. Amb lleis ben fetes. Amb respecte per a la nostra Cultura i la nostra preciosa Llengua Catalana. Que volem que Barcelona tingui un aeroport Hub internacional, i ser el corredor Mediterrani, que volem que Catalunya jugui amb Estats Units partits de futbol internacionals, que volem que el Català sigui llengua oficial a Europa, que volem anar pel món amb passaport Català i que tothom ens reconegui i digui “són els dels Castells, els de la Moreneta, els de Montserrat, els de la Sardana, la gralla, els Correfocs, la Patum, els Gegants, el Porró, les Sabatilles de 7 betes, els de Josep Moragues, Jaume Roca, Pau Macip, els dels almogàvers, els que lluitaren valerosament 5.000 contra 80.000 un 11 de Setembre de 1714, els que resistiren les bombes dels nazis i els feixistes italians el 1936 i el genocidi i la repressió feixista espanyolista, com Macià, com Lluís Companys l’únic president d’Europa executat, Pau Casals, Gaudí, Dalí… són Catalans. Benvinguts Catalans, treballadors, brillants, cultes i honrats Catalans”.

Sortirem al carrer i cridarem que volem la Llibertat, i la guanyarem.

I el dia 13 a Arenys, juntament amb les televisions internacionals.

El moment de la nostra Llibertat és cada dia més aprop.

I d’aquí a un temps mirarem el cel i respirarem Lliures, mirarem als ulls als nostres fills, i sabrem que ells també són lliures, i que creixeran lliures, i sense por.

I sabrem, sense cap mena de dubte, que hem fet un món millor.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Joan Carretero a tv3

Dimarts, maig 19th, 2009

Magnífic vídeo de Joan Carretero.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy