Va venir una grua a la una del migdia i se’l va endur.
Els pirates vestien similar a la guàrdia urbana. La grua era blanca, sense distintius, similar a una de les que fa servir l’ajuntament, i els lladres anaven vestits de manera similar a la policia, amb armilles reflectants. Jo no els he vist però diversos veïns m’han assegurat que creien que eren policies (no duien plaques ni enlloc deia que fossin policies, però anaven vestits molt similar i amb l’actitut típica de prepotència)
El fet que ho fessin a la una del migdia indica amb quina impunitat actuen.
Una veina que ho va veure va pensar que era la grua oficial, però no va ser així.
Quan vaig arribar a casa realment pensava que havia estat la guàrdia urbana, i com són tan sapastres vaig creure que el fet que no hi hagués enganxina a terra es debia deure a que no els n’hi debien quedar.
Després de trucar a tots els números possibles i que m’asseguressin que només ells podien retirar un vehicle, i que ells no havien estat, vaig prendre consciència de la realitat.
La policia local em va explicar que saben que hi ha grues pirates que s’enduen cotxes vells per a desguaçar-los i vendre’n les peces.
Jo recordo quan vaig tenir un cop i es va trencar el vidre de darrera, que el mecànic em va dir que el seu preu de cost era de 600 €. Sembla ser que les peces de cotxes antincs són força cares.
Vaig posar la denúncia als mossos.
Em van explicar els veïns que s’anaven a endur un BMW gran, força nou, però que tenia les rodes desinflades i estava brut per fora, però que el propietari, un marroquí que treballava a la construcció -abans- i que era a casa, ho va veure des de la terrasa, i va baixar i els va dir que no se l’enduguessin. Realment es pensava que eren policies.
Llavors es van endur el meu. Jo era treballant.
Havia passat molt bons moments amb aquell cotxe, havíem rigut molt amb els amics, i m’havia portat cap amunt i cap avall quan ho necessitava i la situació econòmica era més que precària.
També va ser l’últim lloc on va ser la meva gossa abans de morir, i li tenia molt d’afecte i no volia desempallegar-me’n.
A sobre al maleter hi tenia objectes personals: fotos meves de joventut, un dietari personal, documentació com nòmines, i Cd’s de música que ja no es troben…
Sóc una de les persones que van llegir el llibre de Miquel Sellarès: Un pas endavant, que explica tot el procés de creació del cos dels mossos.
Sellarès, un patriota incansable que defensà la creació d’un cos de policia professional i autènticament Català, al servei de Catalunya i proper al ciutadà. També defensà la creació d’un exèrcit Català, però no li ho van permetre. De fet no seria fins al 23-F en que pujol, acoquinat davant la perspectiva d’una Generalitat indefensa i el rumor que el cap dels mossos, fill d’un cap de policia durant la dictadura franquista, hauria fet una trucada dient <<què fem amb aquests pallassos?>> on els pallassos eren pujol i els parlamentaris, no va desbloquejar el tema dels mossos. (P. 46 i P. 145).
He conegut mossos d’esquadra dones i homes, molt competents, amables, i una policia de proximitat al ciutadà, tal i com volia en Sellarès.
També n’he conegut, però, de prepotents i que, com en el cas dels polítics, tindrien problemes per a trobar feina a l’empresa privada si no existís aquest cos.
Malhauradament també n’he conegut molts i moltes que només volien un sou segur i decent, per tant aliens a la vocació de servei a la ciutadania que se n’espera. Sense dubte haurien estat més feliços aprovant unes oposions de funcionari en qualsevol oficina, de 8 a 15 amb estones al bar i sortides per a anar a comprar incloses.
Al capdavant del cos hi hauria d’haber un equip de persones que vetllesin per a que només les persones que han entés quin és el seu objectiu i que siguin capaces de donar un tracte excel·lent al prohisme, sense xuleria ni tics d’altres èpoques poguessin lluir la senyera a l’uniforme i defensar Catalunya.
Vista però, les actuacions d’uns quants (maltractaments i pallisses enregistrats i jutjats) i comportament dels anti-avalots, però també reaccions col·lectives i manifestacions dels sindicats en contra de jutjar a aquests individus, m’estic preguntant què passa amb els mossos.
Tinc l’impressió que les forces espanyolistes (psoe + icv) que s’han posat al capdavant de les institucions de Catalunya gràcies a uns “líders” d’esquerra que l’han conduït al seu partit al desastre i que han menystingut d’una manera mai vista des de la transició les institucions Catalanes, i als Catalans, faltant a tota mena de promesses i mentint barroerament (no a la mat, no trasvassament, no a la tercera hora, madrid acusant-los de mentiders amb ho qual o menteixen o són socis d’uns mentiders…) han dedicat bona part dels seus esforços a destruïr l’institució que amb tanta cura es va planificar i impulsar.
Així que m’he plantejat idees imaginàries sobre perquè es podria estar donant aquesta situació:
– el psoe a Catalunya intentant desacreditar l’imatge dels mossos per tal de crear tensions a la Nació. D’aquesta manera algunes persones diran “queremos a la policía nacional”, sense recordar totes les maldats que aquests feien, al costat de les quals els pitjors mossos són xaiets. La diferència és que la policia nacional i guàrdia civil no enregistrava res del que passava dins de les seves comissaries, ni dins els furgons, i fessin el que fessin i mai els passava res (de fet al País Basc hi ha sentències provant les tortures i violació a detingudes dins les comisaries, però curiosament mai han “pogut” condemnar ningú perquè no “van poder” saber qui havien estat els autors, sense oblidar les detencions “preventives” ordenades per garzón i les tortures que es van practicar a tants Catalans el 1992, ni les pallisses dins les furgonetes de la “policía nacional española” a persones a qui van veure adherint enganxines de Catalonia is not spain o repartint informació als turistes, durant les olimpíades)
Al final seria una manera de retrassar l’inevitable Independència fent que els Catalans tinguin lluites interiors i por a la seva policia.
– que a icv li interessi tenir a la gent reprimida i amb por.
El comunisme i el socialisme no s’aguantan per enlloc. Per dur endavant el seu projecte malèfic necessiten tenir a la gent sotmesa i obedient. I la por a les garrotades és una bona manera com savia franco i els seus còmplices que mai van ser jutjats.
De fet, si examinem algunes de les decissions presses per aquests dos partits, algú podria creure’s que tinc poders adivinatoris.
En la meva opinió estan fent una refotuda feina de destrossar les institucions Catalanes des de dintre.
Repartir els centres de decissió de manera que es rebin ordres contradictòries, amagar les responsabilitats, gastar pels descosits justificant-se en una crisi que ells han multiplicat amb la seva manca de decissió i espoliant tots els diners Catalans i creat grans infraestructures a madrid, o comprant vots a andalussia subsidiant-ho tot, però deixant Catalunya amb infraestructures del franquisme i negant-li qualsevol progrés.
Aquesta gent són responsables de la nostra pobresa i de la dels nostres fills i de les futures generacions de Catalanes i Catalans si no ho aturem per sempre.
Així que hem de dir prou.
Els mossos responsables d’esquinçar l’orella a un noi l’altre dia, de deixar cecs d’un ull a dos nois, de tenir en estat greu a un altre amb el pulmó dret i el cor afectats per l’impacte d’una pilotada, els responsables d’esbatusar periodistes i nens l’altre dia… han de ser jutjats i condemnats amb la severitat que correspon als seus actes.
Els seus companys han d’entendre que estimem als mossos, però que els que actuen com animals no tenen cabuda al cos, i no podem deixar passar aquests comportaments o la magnífica poma del cos dels mossos es podrirà i la gent els odiarà com odiàvem als grissos, animals brutals de repressió del franquisme.
Ser un policia Català no és això.
I els hereus que amaguen les destrosses a la ciutat comesses per barbars espanyolistes quan la “selección nacional española” va guanyar el mundial, i els sauras que diuen que ahir eren anti-sistema i avui són capaços d’adivinar si una pistola en mans d’un encaputxat és de veritat o de plàstic sense veure-la ni tocar-la, i treuen tota l’importància d’un fet com aquest, que diuen que els mossos no van detenir ni aturar a la persona perquè tenien claríssim que era de joguina (deixant malament a tot el cos), que argueixen que era una performance (no podien ser membres actius de hamas o d’al-qaeda, no, en saura determina que era una performance, potser si haguessin ballat amb una granada se li diria dansa?), quan aquest mateix personatge diu que no hi va haber ferits greus i resulta que tenim dos cecs d’ull i un ingressat en estat greu amb problemes al pulmó dret i al cor…, quan els montillas diuen que són els màxims responsables d’alló, com a presidents, sabent que amb això només estan tapant la boca de que es jutgi a l’inútil de torn, doncs ell no pot saltar de la poltrona sense que s’hi rebelin icv i esquerra… aquesta gent també han de saltar.
Aquesta gent són una vergonya i una desonra per a Catalunya.
No els voldríem ni a Iraq, pel mal que els farien a les incipients i dèbils democràcies.
Però ens hem de desempallegar de tots els miserables que roben, menteixen, i es nodreixen del treball de la nostra gent. Tinguin el color que tinguin, i independentment del seu lloc de naixement o Nació a la que pertanyen.
Els polítics han de ser l’elit de la societat, no una colla de gentola que no trobarien lloc a l’empresa privada.
I això és el que demostren amb els seus actes. “fets i no paraules”
Com a conclussió:
Jutgeu als mossos responsables de brutalitat, jutgeu totes i cadascunes de les mentides que diguin els polítics i els comandaments, i no barreu el pas a la prosperitat d’una societat, la Catalana, i d’un país: Catalunya, que té moltes coses importants a fer. Però les farem, no de manera mediocre com ocupes polítics, o mentiders, manipuladors, o pseudo-mafiosos.
Catalunya serà rica i gran, a la Catalana: treballant amb honestedat, sinceritat, no permetent la mediocritat, les mentides, ni aprofitar-se dels altres.
Si em permeteu la comparació, Catalunya s’independitzarà i serà gran a la Catalana, tal com han fet al Futbol Club Barcelona.
Ni amb fraus de vots, ni amb mentides, ni amb obscurs favors.
No tingueu por de jutjar i d’engarjolar als criminals, perquè farem una societat millor. Però jutjeu també als comandaments que han dut a aquesta situació. Un policia no pega si el seu cap li diu que no ha de pegar, sobretot si ja s’ha acomiadat a un que ho va fer.
El pijo-progresismo espanyolista de: pobrets els que van arrassar la plaça espanya i passeig de gràcia quan va guanyar “la selección española” només ho celebraven, és quelcom que hem de tolerar, però el ric capitalista burgés que passa a 44 km/h a l’autopista a on el funcionari del partido de la velocitat variable ha determinat, que encara que no hi hagi més cotxes a tota la via, s’ha d’anar a 40 km/h, a aquest, tracteu-lo com un criminal.
Foteu-li 3 punts, claveu-li 500 €, que s’ho pot permetre. I si porta el CAT multeu-lo també, per Català i per ruc.
Que el meu cotxe oficial, i sobretot el de “los compañeros del partido” de madrid, necessita benzina.
I si a un policia se li va la mà, diré que obro una investigació interna que mai eixirà.
No! escolti personatge obscur que es nodreix dels nostres impostos, aquí hem patit la repressió d’una dictadura, hem patit maltractaments per parlar la llengua. M’està dient que ara amagarà als policies que abusin de la seva situació?. No li ho permetrem.
No diré res, avui, sobre el fet que molts d’aquests mossos que colpejaven brutalment als assistents, insultaven a les seves víctimes en castellà, segons aquestes declararen. Però estigueu amatents.
Si no acabem amb aquesta mediocritat que comporta l’espanyolisme, i això comporta racisme, mentir per amagar l’espoli, mentir per justificar ho injustificable (manca d’inversions en infraestructures, decissions polítiques…) ens esperen anys molt pobres i molt misserables.
Si volen viure d’una manera, que ho facin al seu país, si tenen suport.
Però milions de persones van venir a Catalunya a guanyar-se la vida, perquè aquí no fèiem les coses com ells al seu país, aquí funcionaven per la nostra manera de fer, i podien guanyar-se la vida. I ara volen convertir Catalunya en el mateix indret del que van marxar. No!.
Si els deixem manar ho destrossaran tot com ja han fet amb tv3 (tele-3) i Catalunya (crostalunya) ràdio i amb els mossos.
Hi ha una antiga dita:
Si m’enganyes una vegada és culpa teva, si m’enganyes més ja és culpa meva.
Els hem enganxat moltes vegades amb mentides. Ja no han de tenir més crèdit.
I no ens hem oblidat dels atacs perpetrats pels mossos amb kubotans, i la patètica, prepotent i agressiva actuació de l’inspector en cap dels mossos a tv3 on digué que un kubotan no és una arma perquè el manual no la recull com una arma. (igual que un bazooka, que tampoc és un arma en no ser al manual. Apa!)
Si tot això no val dimissions Catalunya serà un lloc nefast per a viure.
Hem de crear noves lleis per tal de poder forçar dimissions per via de recollida de signatures, estil ILP (Iniciativa Legislativa Popular), vist que certs personatges són com els polls, que s’agafen a la cadira i no es deixen anar per més mal que facin i per més que tothom els odïi.
Serà cosa del cotxe oficial, el xofer, i l’impressionant salari?. No ho crec, en altres països tenen dignitat.
“Quan encara fan mal d’ulls les imatges de la policia estovant els estudiants contraris al pla de Bolonya, ens perdem en un debat hipòcrita sobre els Mossos.”
“l’última bullanga entre Mossos i estudiants ha deixat víctimes civils i polítiques. No buscaré raons per justificar la reacció contra l’aplicació consumada de l’Espai Europeu d’Educació Superior…”
“Joan Saura va responsabilitzar el cap de la policia dimissionari, Rafael Olmos, de la càrrega policial contra els estudiantscontraris al pla de Bolonya. «Les decisions operatives no les pren el conseller….”
“La que havia de ser ahir una compareixença aclaridora del conseller Joan Saura sobre l’actuació dels Mossos antiavalots en les manifestacions dels estudiants contraris al pla de Bolonya es va convertir…”
“Com diu la històrica afirmació, les coses són com són i no pas sempre són com semblen. I, talment, els conflictes dels darrers dies, protagonitzats per mossos i estudiants, són prou complexos..”
“No només els jutges analitzaran l’actuació dels Mossos el dia 18. A les denúncies que ja han presentat alguns dels periodistes agredits per agents antiavalots de la policia catalana, i a la col·lectiva…”
“Vagi per endavant que sóc un ciutadà que se sent molt orgullós dels Mossos d’Esquadra, als quals considero la meva policia.Tinc molts amics mossos que són uns professionals; cap, però, en antiavalots,…”
“La crisi de confiança que ja fa temps que s’imposa entre la cúpula política del Departament d’Interior i el cos dels Mossosd’Esquadra i els seus comandaments ha tocat fons amb la polèmica i controvertida…”
“L’advocat dels estudiants que van ser agredits pels mossos d’esquadra durant les diverses càrregues que hi va haver a la ciutat dimecres passat, Jaume Asens, va afirmar ahir que té a la seva disposició…”
“La Confederación Española de la Policía Nacional va acusar ahir els Mossos d’Esquadra d’haver actuat de forma poc respectuosa en el moment d’arrestar el comissari Luis Gómez –que va ser detingut…”
“La controvertida actuació dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra en les manifestacions d’estudiants de la setmana passada ha posat en evidència els abusos que van cometre alguns dels agents –no…”
“Després de veure l’actuació dels Mossos d’Esquadra antiavalots la setmana passada, penso que el factor obediència amb què s’emparen els seus defensors és gairebé irrellevant. Es podria discutir…”
“El president d’ERC, Joan Puigcercós, va denunciar ahir que des d’alguns mitjans espanyols s’han utilitzat les càrregues policials contra estudiants i periodistes per atiar una «campanya de linxament»…”
“Un centenar de periodistes va concentrar-se ahir davant del Palau de la Generalitat per protestar per les agressions a una trentena de professionals durant els enfrontaments que hi va haver entre els…”
“Aquesta frase que deia el dimoni gros dels Pastorets del meu poble, amb tanta vehemència que tots els nens ens moríem de por, avui m’ha vingut com un flaix a la memòria. Sí, se m’emporta la ràbia…”
Subscriure's per RSS/Atom
Traduir a l'Anglès. Translate to English
|
|
Sóc una de les persones que van llegir el llibre de Miquel Sellarès: 
I no ens hem oblidat dels atacs perpetrats pels mossos amb kubotans, i la patètica, prepotent i agressiva actuació de l’inspector en cap dels mossos a tv3 on digué que un kubotan no és una arma perquè el manual no la recull com una arma. (igual que un bazooka, que tampoc és un arma en no ser al manual. Apa!)
Per cert, els comandaments diuen que els mossos disparen les pilotes a terra.
Loading ...