S’ha de ser molt matusser i menystenir completament el teu públic per a fer una cosa tan maldestre, mancada de transparència i cutre com ha fet el “diari” gol.
La ràbia contra Laporta és tan intensa, i l’interès per amagar la seva carismàtica figura tan exagerat, que han manipulat una fotografia, molt barroerament per cert, per tal de fer-lo desaparèixer.
Aquí us deixo el trist muntatge de la maldestre publicació. Un nyap com una catedral, i un fet indigne d’una democràcia i de l’exercici d’uns suposats periodistes. Llur codi deontològic deu valdre menys que un compromís de pagament de la Generalitat o el futur de jordi hereu.
Amb tot, la premsa i televisió espanyola ens té acostumats a aquesta gasòfia. El que no entenc és que els espanyols no es rebel·lin.
Afortunadament també hi havia una paradeta de Solidaritat Catalana on es repartia el programa electoral i informació sobre l’espoli fiscal que pateix Catalunya.
Els voluntaris i el mateix Laporta treballen de valent doncs són conscients del bloqueig informatiu.
El grupo godó (la vanguardia, mundo deportivo, rac1, rac 105…) va donar ordre de no parlar de Laporta a no ser que fos per mal parlar-ne, tal i com va denunciar Salvador Sostres, confés admirador de ciu i gens sospitós de ser fan de Joan Laporta. (còpia local en PDF)
I aquest bloqueig informatiu funciona ja que he conegut alguns casos de persones que no sabien que Joan Laporta es presenta a les eleccions, i encara menys que ho feia per a que Catalunya sigui independent.
I les difamacions funcionen perquè he enraonat amb algunes persones que tenien la opinió que Joan Laporta era un corrupte pel simple fet que havien llegit les acusacions suposades filtracions de el mundo deportivo.
Jo els he explicat que el conec, que l’ataquen pel simple fet de ser independentista, i que al seu bloc podien trobar l’explicació que no li havien deixat fer en públic i al bloc del Xavier Sala i Martin una explicació magistral (còpia local en PDF) sobre com sandro rosell havia mentit amb els comptes atribuint-se 70 milions d’euros de benefici que suposadament hauria fet guanyar al Barça el primer segon de posar el peu al Barça, és a dir, els diners que ha fet guanyar Laporta al Club, i que ara sandro diu que no els hi ha fet guanyar Laporta sinó que corresponen al seu exercici manipulant les dates. (còpia local en PDF)
Com a prova de que rosell no és la primera vegada que menteix us deixo el vídeo amb l’entrevista a Catalunya ràdio en que nega un sopar amb empresaris espanyolistes i artur mas, i la foto que va aparèixer després d’aquell sopar.
Però a l’objectiu d’aquest article: patim un bloqueig informatiu, tv3 tampoc no donarà espai a Solidaritat Catalana (Laporta) ni a Reagrupament, i els diaris no fan pas periodisme si no un exercici maquiavèl·lic georgeorwellià de mostrar una realitat per encàrrec i tractar d’empènyer els confiats lectors cap a l’objectiu de qui els paga.
Així doncs ho sabem, i mentre tractem d’aconseguir una premsa de veritat, transparència informativa, democràcia i un cop des dins del Parlament informar de tots els greuges que pateix Catalunya i del bé que podríem viure, cal que fem córrer la informació amb el boca orella i per Internet.
No fa gaire li van tancar els perfils del Facebook, però lluitador com és de mena i advocat, va fer que els els reobrissin en qüestió d’hores.
Sé que Solidaritat entrarà al Parlament amb molta força i que el nostre futur canviarà a millor.
Només una dada: malgrat tots els boicots informatius Joan Laporta és el candidat que més seguidors té al Facebook.
Jo he arribat a la conclusió, de que per a que Catalunya continuï essent una colònia després de tants anys, aquí està robant tothom.
Em refereixo a que ha robat ciu, ha robat pujol, ha robat esquerra, ha robat el pp, ha robat ciudadanos, etc…
No és una afirmació, no he pogut revisar els seus comptes com es pot fer als Estats Units, és un pensament que em balla pel cap, la meva opinió personal.
Penso que no es manté a una població com la Catalana, amant de la Llibertat, esquarterada en “regions”, amb els nostres particulars murs de Berlin: evidentment la frontera amb Catalunya Nord, però també la creada per la seva “constitución” que separà País Valencià, Ses Illes, la Franja de Ponent on encara el govern aragonès es nega a reconèixer l’existència del Català i a retolar en alguna cosa que no sigui en castellà, i el Carxe a Múrcia.
No es pot mantenir una Nació presonera sense que les elits hi col·laborin, i la manera en que es col·labora es canviant la llibertat del teu poble per diners.
Quan va haver-hi l’afer de la banca Catalana, que apuntava a en jordi pujol, i de sobte se’n va deixar de parlar vaig pensar que era un canvi de favors. Tu no vas a la presó, però a canvi hauràs de fer bondat.
Un pas més en l’intent d’assimilació del nostre Poble.
En el cas d’esquerra s’ha vist clarament que per tal de governar traïen tot allò que deien defensar.
I només per a pagar les costoses campanyes de les eleccions, sembla que emprar la paraula tripijocs és quedar-se massa curt i pecar d’ingenu.
Llavors assumint que la meva tesi fos correcte, el que voldrien els partits que viuen de mantenir Catalunya en un estat de somni profund i menystenen i diuen que és baladí parlar d’Independència, és que res no canviï i seguir vivint de la menjadora.
Però ara la presència de Reagrupament, CUP, Laporta, Força Catalunya representen serioses amenaces a l’status quo colonial que tant els dóna de menjar. I un canvi de governants, implantant una política de transparència, implicaria que tota la merda anterior es destaparia.
En aquest escenari Ciu, PSOEC i E podrien decidir emprendre una acció que alguns no han contemplat:
– Trencar el tripartit
– Convocar eleccions anticipades
Amb aquesta estratègia aconseguirien:
– No donar temps material a que els partits es puguin organitzar i constituir. Causa principal.
– Escenificar tensions no reconciliables: aparentar socialistes, esquerrans i comunistes, que s’han barallat per la seva ideologia i així enganyar alguns babaus. Als espanyolistes els dirien que el “partido socialista obrero español sucursal Cataluña (psoe-psc)” no pot encaixar amb republicans Catalans, els esquerrans recuperarien la R i la C i dirien que l’esquerra republicana Catalana no pot pactar amb fonamentalistes espanyolistes, i els comunistes dirien que esquerra no és prou d’esquerres, que el psoe és massa fatxa, i que han trencat perquè no es fa prou inversió en cols.
Per tant tenir-nos presoners 4 anys més, no deixant-nos votar altres opcions, que no estarien preparades, seguir xuclant de la menjadora, evitar que es descobreixin totes les irregularitats comeses fins ara i impedir que ens independitzem després de les eleccions a veure si el número d’independentistes es redueix.
Ells tenen l’esperança que segrestant-nos quatre anys més la crisi pugui baixar, (en realitat augmentarà), i d’emmerdar mitjançant la seva premsa a independentistes amb presumptes casos de corrupció, i així fer baixar la moral i el número d’independentistes i impedir una regeneració política pro-transparència.
En tot cas seguiran arruïnant-nos perquè espanya viu d’això i no sap fer res més.
Així, si les meves elucubracions fossin correctes:
1) el tripartit s’avançaria
2) hi hauria eleccions molt ràpidament
3) s’acusaria a en Joan Carretero de corrupte; de no haver dit a una venedora de la ONCE que li tornava un euro de més, o d’estar involucrat en alguna trama. Primer l’acusarien i tots els diaris en parlarien encara que no hi hagués proves. (De fet ja s’ha intentat).
4) s’acusaria en Laporta de corrupció, de ser infidel o de qualsevol cosa que el desprestigiï i s’esbombaria a tota la premsa, mentre la tele-tré ho repeteix cada 5 minuts durant setmanes.
5) Es detindria i es torturaria (cosa que negaria l’estat) arbitràriament alguns líders de CUP acusant-los de terroristes, d’actes vandàlics, resistència a l’autoritat…
6) Convergència i els socialistes pactarien, si cal, per a mantenir l’estatus quo. Al PSOE tant li fa si a Catalunya governen ells o no, mentre espanya pugui seguir xuclant. Amb PSOE a la Generalitat poden destruir les nostres institucions i robar impunement, però si Ciu col·labora a canvi de les molles del que ens pren espanya, ja els està bé.
7) S’aniria empobrint Catalunya, encara més, per a minvar la capacitat de reacció de la societat civil, escanyar-la i que espanya sigui més poderosa (traçat de mercaderies per Zaragosa i no línia mediterrània).
8) Es farien lleis per a perseguir blocaires, o que només periodistes col·legiats puguin escriure (l’estat francès ho va intentar) o se’ns denunciaria, per a anul·lar qualsevol llibertat d’expressió que mostri la realitat i fomenti l’independentisme. Evidentment el pretext seria que no fem periodisme de “qualitat” i que volen preservar la puresa de la llibertat d’expressió o alguna collonada similar.
Però la societat civil ja no es creu a aquests mentiders: els pagesos no obliden, ni tots oblidem la MAT, ni els transvasaments, ni els periodistes atonyinats pels mossos, ni els amenaçats pel psc, ni els que miràvem tv3, ni els que patim per la Sagrada Família, ni la imposició de la tercera hora, ni l’impost de successions, ni no permetre la ILP d’Independència, ni no permetre el referèndum per a prohibir els transgènics, ni el tancament de la senyal de TV3 a ses Illes, ni la persecució sectària de la “crosta”, ni els 40 km/h i els radars, i els peatges, ni les esmenes del psc a l’Estatut!, ni l’espoli fiscal…
Francesc Macià, l’avi de Catalunya, ja parlava dels retardataris, aquells que retarden la nostra Independència. En aquella ocasió van aconseguir aturar l’inevitable assassinant-nos i amb una dictadura genocida que mai fou jutjada.
Ara no ens poden matar per a no ser la Sèrbia o la Birmània d’Europa i ser bombardejats per la ONU i expulsats de la unió europea, però poden prohibir partits, torturar i fer les lleis a la seva mida.
Necessitem un canvi, acabar amb la corrupció i aconseguir la Llibertat Nacional, necessitem 100% de transparència en la despesa pública com a Amèrica, política de proximitat, i hem d’estar tots preparats per a fer un acte de valentia perquè ens hi juguem la Llibertat, la Cultura, i el benestar de les futures generacions de Catalanes i Catalans.
Tot és només la meva opinió.
Potser estic equivocat en tot, potser tinc una part de raó o potser tinc tota la raó del món.
Sigui com sigui, qui llegiu aquest article ho veureu pels moviments que facin els partits.
És a dir, que la dona de montilla té 11 càrrecs i abans en tenia 6 més: 11+6=17, i només cobra un sou. Quin sou? per què un sou de 1 milió d’euros mensuals no és el mateix que un de 900€?. Un dels llocs és a la Caixa, com diu la vanguardia, el que hauria de ser impediment per a exercir la funció pública. En tot cas si cobra un sou (igual al sou normal d’un dels llocs) és badoca, per treballar per 11 i cobrar per 1, i no hi ha ningú tan ximple, o bé roba molt o que ens expliqui perquè fa la feina d’11 persones i cobra per una. No hi ha temps material per a atendre 11 càrrecs correctament. O bé s’atenen malament les 11 funcions, o bé cobra per no veure el que passa, o bé el que importa és tenir el poder… i qui té el poder no necessita cobrar un sou declarat, el pot cobrar en forma d’intercanvis de favors o maletes amb bitllets d’amagatotis, com deien al Polònia.
Els socialistes estan plens de merda fins al coll.
Aquesta pregunta me la vaig fer fa un any i vaig intentar esbrinar-ho.
Vaig iniciar una investigació que ara us detallo.
Però abans us explicaré què em va portar a sospitar que ens podria estar mentint descaradament.
Tot va començar quan vaig descobrir força temps enrera que la premsa als Països Catalans i al país del costat està sumament manipulada.
Una cosa és una vissió de la vida, i una altra mentir i manipular descaradament.
Els diaris Americans diuen clarament a favor de quin candidat estan i no passa res. Però no menteixen per principis i si ho fan la societat els castigarà.
Així que és inexplicable que la manifestació de l’1 de Desembre de 2007 pel Dret a Decidir, que algunes fonts quantificaven en més d’un milió de persones no sortís més que 10 segons a TV3.
Com és possible?, si tenim en conta que la manifestació de la vaga dels conductors d’autobusos i la manifestació de no a la guerra (iraq) van ser retransmesses en directe per TV3.
És que els conductors de TMB són més importants que un milió de Catalans i que el caos de les infraestructures?.
Mmmmm…
Després estava el tema de joan ferran serafini i la seva persecució de la “crosta Catalanista”.
<<Durant els anys 1970 va passar per les associacions Barrio Popular, pels FJIL, per la CNT i pels GARI, sent aquesta última responsable del segrest d’un director de banc a París[1]. Fou empresonat pel règim franquista i lliberat gràcies a l’amnistia de 1977, reciclant-se políticament ingressant al PSC >>
Recordeu com bolaño, el cap de premsa del psc va dimitir arran de les amenaces que va proferir al periodista Jordi Barbeta de la vanguàrdia, tal com aquest denunciava en aquesta carta
Curiosament rebo un missatge d’error indicant que la carta ha estat borrada de lavanguàrdia.
<<Jo mei, wenn die hier noch Bayern Kimma, die saupreißischen katalanen die, da müssens fei boarisch redn! Kruzitûrken>>
Que segons els prestigiós institut Goethe, com ens informava el diari el punt, diu:
«Quan vinguin a Baviera els porcs de merda dels prussians catalans, els farem parlar bavarès. Collons!»
Quan veus que els diaris del teu país i del país veí, sense citar el traductor evidentment doncs ningú vol signar mentides, diuen <<quan vinguin a Baviera els catalans, els farem parlar bavarès. collons!>> t’adones que la manipulació és extrema.
(no parlo del rei dels espanyols en el seu trist discurs de 2001 dient “nunca fué la nuestra lengua de imposición si no de encuentro, a nadie se obligó nunca a hablar en castellano…”)
Posterior notícia d’e-notícies (còpia local en PDF) en que parlant dels insults del president d’extremadura a Joan Puig, reprodueixen les paraules d’aquest indicant com airberlin ens diu “prussians catalans porcs de merda” i el govern espanyol no ens defensa (encara és pitjor, doncs es va disculpar amb el govern alemany per que Joan Puig va mostrar un logo d’air berlin amb una esbàstica nazi. air goebbels).
Amb tot, era clar que la crosta socialista manipulava, censurava, mentia, insultava i exercia coerció sense complexes.
Quan vaig decidir conèixer el curriculum de montilla no sabia el que em trobaria…
Sorpresa! A la web de la Generalitat diu que montilla té estudis d’economia i dret a la universitat de Barcelona.
Quan hom llegeix que algú té estudis d’economia i dret, pensa en l’esforç i el temps invertit en acabar dues carreres… bé, això les persones normals.
Però al món de la crosta socialista això significa haber estat matriculat un any en una d’aquestes carreres i dos en l’altre.
No puc saber si va anar a classe, o si va repetir dos cops primer.
Al contrari que a Amèrica a on se sap tot dels candidats, especialment les seves qualificacions, a Gulagtalunya s’amaga tota l’informació, com demostra l’entrevista que li va fer Xavier Sala i Martin a joan saura. En un moment entraré en detalls.
És clar, quan parlem rigurosament citem les fonts.
<<José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 15 de gener de 1955) és un polític català
[..]
Va estudiar Formació Professional de correspondència mercantil. Més tard, va començar el primer any de Dret i, després, dos de Ciències Econòmiques, però va abandonar els estudis universitaris, segons ha manifestat ell mateix posteriorment, perquè no podia compaginar-los amb la feina.>>
A la wikipèdia Americana no diu ni que sigui Català ni espanyol, clarament per que volen que ningú al món conegui que els Catalans existim i que Català i espanyol no és el mateix, només dels seus estudis això:
<<His higher education began with vocational training, but later he studied Law for one year and Economics for two years at the University of Barcelona. He himself has said that he gave up his university career as he was working and studying at the same time.>>
Sorprenent, tenint en conta que ell va cedir les llicències de TV3 al País Valencià a la sexta quan era ministre a madrid, convertint en il·legals les emissions i servint-li en safata al pp que pogués il·legalitzar els repetidors.
Finalment localitzo l’article de l’Enric Vila, i l’imprimeixo en PDF per a que sigui sempre accessible, però només indica que el psoe hauria de facilitar l’informació dels seus estudis.
Cercant, cercant, localitzo un article de libertad digital on apunten que no té ni el bachillerat. I que la negativa del psc d’aportar la documentació que li demanen ja demostra que s’oculta quelcom. La resposta de bolaño (quan encara no havia dimitit per les amenaces al periodista comentades abans) va ser:
<<“Difícilmente alguien que no tenga el Bachillerato puede acceder a una carrera”>>
I libertad digital continua: << Pues, sí, tan difícil que fuentes del PSC le aseguran a este columnista que ni Bachiller, ni cuentos. Una FP de la época con algo de correspondencia mercantil, mucha mecanografía y un poquito de contabilidad, y listos.>>
Amb tot em resulta impossible trobar fonts contrastables que em permetin saber sense cap mena de dubte, si va repetir vàries vegades el batxillerat com he llegit en un fòrum, si va estudiar FP o si va suspendre els temps que va ser matriculat, o si va anar a classe.
<< Montse P S. Publicat: Dl 16 Oct, 2006 15:46
Jo sé per coneguts i veïns de Montilla, que va repetir vàries vegades el Batxillerat i no s’el va treure. Això per mi em significa que o no té força de voluntat o no é prou intel·ligent o que em donguin una altre raó. Ja no parlem de la Universitat sinó de batxillerat. Al menys, jo he pogut observar que els inmigrants o persones de classe més aviat econòmicament baixa són els que s’esforcen més per treure’s els estudis, doncs saben que és el que els pot fer tirar endavant. Jo vull un president amb garanties d’haver demostrat ser un lluitador i intel·ligent, és el nostre representant i qui ha de negociar per nosaltres.>>
Aquest comentari està al final, després d’un llarg debat. Fixeu-vos que hi ha els progres que acusen de sectari, racista, etc… a qualsevol que no els accepti el joc. Si posesin a un mico de president també dirien sectari i racista a qui questionés la seva capacitat.
“José Montilla sí recuerda que fue maoísta y que pasó por el PSUC.”
Molt curiós, doncs tampoc he trobat cap informació sobre l’ascendència de joan ferran serafini (el de la crosta).
Vaig cercar-la per que em crida l’atenció el cognom d’origen Italià.
És fàcil ser espanyolista i anti-Català si la teva llengua materna i la teva mare és italiana.
No ho puc saber, i no és per que no domini google, això ningú ho pot posar en dubte. No trobo informació de l’ascendència d’aquest home ni de la seva família. Curiós, dos membres del psc psoe dels que no trobo cap informació fidedigna.
No us recorda a algun llibre? 1984 potser?. Recordeu la tècnica de “doblepensar”? La tècnica de rescriure tots els documents a conveniència?.
No us espanteu encara que ara ve la chacón.
D’aquesta sí que tinc proves, pels diaris, que va mentir en el seu currículum a la seva web oficial.
Res, es va inventar un doctorat poca cosa. En montilla té estudis universitaris i ella un doctorat. Quin món més feliç en la poca rigurositat i en la mentira sistemàtica.
La wikipèdia també estava manipulada. Per això quan en un fòrum us defensin a un montilla a mort, o a qualsevol indigent intel·lectual, penseu que potser parleu amb un comissari/a a sou del partit. ;)
Però encara és més divertit!. En aquest vídeo, que embedeixo abaix josé zaragoza, secretari d’organització del psc, ho nega!:
La wikipèdia tambés estava manipulada. Per això quan en un fòrum us defensin a un montilla a mort, o a qualsevol indigent intel·lectual, penseu que potser parleu amb un comissari/a a sou del partit. ;)
Quan va esclatar la polèmica va canviar la web i es va quedar tan ample.
Com en deuen estar d’agraits al partit… en un país civilitzat per això haurien de dimitir. Aquí no només no dimiteixen sinó que montilla cobra més de 180.000 € l’any.
I amb tot aquest bagatge em posà a investigar sobre en saura: joan saura laporta.
<<Nascut a Barcelona el 24 d’abril de 1950. Estudià a l’Escola d’Enginyeria Tècnica, especialitat Química Industrial.>>
Espera!. Estudià?. Un moment, això ja m’ho sé.
Qui acaba una carrera és un Llicenciat, qui acaba un Doctorat és un Doctor o Doctorat (excepte si ho diu la chacon), qui només estudia és un estudiant.
Jo vaig estudiar xinès, però no el parlo. És que un dia vaig estudiar.
També tinc estudis (com montilla) de biologia per que un dia vaig estudiar un llibre de la materia, psicologia (al bar s’aprén molt) i economia (per arribar a fi de més haig de comprar molt econòmic)!.
Bé, aquest és el motiu, al final de l’article pel que vaig decidir investigar a en xoan saura.
Per què n’estic fart de que ens enganyin, que menteixin i manipulin la veritat.
Per cert patxi lópez també va mentir dient que és enginyer. Com ho fan els socialistes per mentir tant i que la gent no s’aparti pel carrer no fos cas que els robessin la cartera?.
Ostres, quina mala sort, el link al diari nacionalista espanyol nacion:
Bé, d’aquest home diu la web de la Generalitat “Estudià a l’Escola d’Enginyeria Tècnica, especialitat Química Industrial” .
Vaig començar a cerca universitats que s’anomenessin “Escola d’Enginyeria Tècnica” i que tinguessin l’especialitat “Química Industrial”.
Sorpresa!. No n’hi havia ni una ni dos ni tres!. Un grapat!.
Quan tu et llicencies dius: Sóc Llicencia en Enginyeria tal a la universitat taltal. No dius “estudià” i no dius si acabà ni l’any ni l’indret. S’amaga el que t’avergonyeix. Es presumeix del que no es té.
No em vaig rendir i vaig trucar a algunes de les universitats on pensava que seria més probable que pogués estudiar, em van passar a diferents departaments i finalment a direcció, doncs legalment no poden dir el quadre acadèmic d’una persona. Jo només volia saber si es podia conèixer els llicenciats per any, però tampoc era pública aquesta informació.
Vaig escriure a diversos escriptors que tampoc en sabien res.
I amb l’entrevista que li va fer en Xavier Sala i Martin, arribo a la conclussió de que no té estudis i que entra dins de les tècniques dels comissaris socialistes del gulag confirmades en els altres casos.
Extracte de l’entrevista (en negreta Xavier Sala i Martin):
–Explique por qué cree usted que está cualificado para gobernar un país como Catalunya.
–La única calificación que tengo es que la gente de Iniciativa lo ha votado.
–Ya, pero, ¿qué experiencia tiene usted que le califique para ser presidente de un país?
–Yo no soy presidente de un país, soy presidente de una formación política.
–Pero es candidato a presidente de un país…
–Para el presidente de un país o de un partido la legitimación es que la gente le vota.
–Seguro. Pero yo no preguntaba sobre legitimidad, preguntaba sobre calificación.
–En democracia lo que califica es que la gente piense que lo puedes ser.
–¿No hace falta tener experiencia?
–Esto lo decide la gente, la gente decide si tienes experiencia o no.
–¿Y cómo lo saben los votantes si usted no se lo explica?
–La gente, cuando vota, lo sabe, lo mide todo. Y decidió que tenía experiencia para hacer esto.
–Quien decidió que usted sea el candidato de ICV es su partido. Y éstos supongo que sí le conocen.
A los que van a votar el día 1 de noviembre, ¿no les quiere explicar nada sobre su trayectoria?
–Los que votarán han visto mi trayectoria.
–¿Y cuál es esta trayectoria?
– Esto lo tienen que decir ellos.
–¿Y no lo tiene que explicar?
–No. La gente ya lo sabe.
L’entrevista és a la web d’en Xavier Sala i Martin en dos parts:
Finalment no he trobat més informació fidedigna i us convido a que me la feu arribar si disposeu d’ella.
La meva conclussió és que els socialistes roben, roben, i roben i menteixen, menteixen, menteixen. És la meva opinió.
Tot sistema socialista es basa en una planificació central, quelcom que s’ha demostrat ineficient i que tendeix a la corrupció, però és que a més a més ningú pot saber centralment com invertir els diners d’un, millor que un mateix. I més ara amb Internet, no pot haber uns auto-proclamats sabis que pretenguin saber més que cadascuna de les persones individuals.
Bàsicament la informació canvia tan de presa que per un mateix ja és difícil saber què passa al voltant i els nous avanços, imagineu per a una persona que viu allunyada de la ciutadania a centenars de kilòmetres de la gent, i que no ha hagut de guanyar-se mai un sou treballant a l’empresa privada.
De fet, a jutjar per les qualificacions i pels comportaments, més aviat crec que el socialisme és la manera en que els menys qualificats puguin viure molt generosament dels diners públics quan serien incapaços de trobar feina a l’empresa privada.
Ells que no saben el que és guanyar-se el sou, ni dirigir una empresa hipotecant la casa, i fent que tingui beneficis, agafen els diners forçosament, (i que ningú oblidi d’insultar als rics, als empresaris i als burgesos explotadors) i els gasten sense cap mena de càstic si ho fan malament.
Si menteixen per aquestes tonteties, què no seran capaços de fer?.