Posts Tagged ‘la Celestina’

Jordi Bilbeny al diari Balears (30 novembre 2009)

dijous, abril 8th, 2010

Les investigacions de Jordi Bilbeny estan més d’actualitat que mai.

Donat el vostre interès us deixo aquesta entrevista (còpia local en PDF) que li van fer el 30 de novembre de l’any passat al diari Balears.

Reprodueixo aquí el text però recomano la lectura del PDF de la entrevista que té més imatges i està ben formatat.

També et pot interessar el bloc de Nova Història.

“Castella no té història”

Jordi Bilbeny continua la recerca iniciada fa més de deu anys sobre la catalanitat de Cristòfor
Colom. La seva investigació se centra en la “censura” o “manipulació històrica” que patí la nació
catalana durant segles per part d’Espanya. Algunes de les seves recerques també s’emmarquen
dins Mallorca i fan referència a les relacions entre el Principat i l’Illa amb el nou món

Jordi Bilbeny continua la recerca iniciada fa més de deu anys sobre la catalanitat de CristòforColom. La seva investigació se centra en la “censura” o “manipulació històrica” que patí la naciócatalana durant segles per part d’Espanya. Algunes de les seves recerques també s’emmarquendins Mallorca i fan referència a les relacions entre el Principat i l’Illa amb el noumón

Text: F.Marí

PALMA Ha estat criticat, imitat i, fins i tot, repudiat per determinats sectors.

Allò cert és que l’estudiós Jordi Bilbeny no deixa indiferent ningú.

El 1998 començà a difondre les seves investigacions sobre Cristòfor Colom o, com ell l’anomena, Joan Colom i Bertran.

De llavors ençà té la mirada fitada a “trobar la informació original” que, durant anys, Espanya “ha intentat amagar”. Aquests dies ha estat a Mallorca, des d’on continua les seves investigacions en arxius illencs.

La vostra tasca d’investigador està centrada en la censura històrica, però com vos vàreu fitxau en Colom?

Vaig començar a treballar la censura al nou testament per parlar del Jesús real i històric.

El 1992, any del “quinto centenario”, vaig creure que era una bona data per fer una novel·la sobre Colom i recuperar allò de la seva catalanitat.

Començ a arreplegar informació i veig que no encaixa res: Colom ha nascut a Venècia, a Gènova, a Milà…; ningú no sap qui eren els seus pares, té escut d’armes però alguns diuen que és un plebeu, d’altres el tracten de noble, d’altres, de príncep…

Uns investigadors diuen que no tenia estudis, però veim com escriu de qualsevol temàtica. No em quadrava res.

A més, veig com un mateix autor en tres edicions diferents en canvia el lloc de naixement.

A partir d’aquí vaig començar a investigar la censura a les impremtes, les lleis de censura de l’època.

Em vaig adonar com es construeix la història, com es pot passar de príncep a plebeu. O com pots passar de ser català a ser genovès.

El que havia de ser una novel·la històrica es convertí en una investigació exhaustiva.

Aquestes lleis de censura, com afectaren la Conquesta d’Amèrica?

El censor es converteix en historiador, és ell qui reelabora la història o la literatura.

La censura l’ha d’interpretar l’investigador en la mesura de la informació que té.

Per exemple, que les tres caravel·les sortissin d’un port no té importància, però sí una cosa està explicada de deu maneres diferents és perquè hi ha una retocada.

I quina és, segons vós, aquesta informació ‘retocada’?

Al començament pensava que l’únic que havien retocat era que Colom era català, però a mesura que m’hi vaig endinsar vaig trobar que anava molt més enllà, com per exemple els germans Yàñez Pinçon i l’administració de la corona catalana a Amèrica.

Els Pinçon estaven arrelats al Principat?

La investigadora Teresa Baquer ha relacionat els germans Yàñez Pinçon amb l’Empordà i amb Pals.

Tot això està documentat a la Guerra Civil catalana contra Joan II.

Si Colom va anar a cercar els germans Yàñez no podia haver anat mai a Palos, sinó a Pals.

A partir d’aquí vaig començar a mirar fins trobar que a Palos no hi havia res.

Què voleu dir que no hi havia res?

El riu d’on diuen que sortiren les tres caravel·les té com a molt un metre de profunditat i, les quilles de les naus feien tres metres deu.

Ens volen fer creure que els vaixells deixaren un solc de dos metres sota terra? Amés, a Palos no hi havia tradició marinera, ni cartògrafs, ni cosmògrafs, ni llonja, ni tant sols drassanes.

Les grans drassanes són a la Corona d’Aragó. Per documentar-ho he trobat gravats on apareixen les tres caravel·les amb la bandera catalana i els mariners amb barretina.

Gravats que no poden haver estat retocats?

Són gravats del segle XVI, no del XIX.

Quan volien explicar d’on eren aquells mariners els dibuixaren amb barretina.

D’altres, porten ceravells, molt típics de València.

Theodor de Bry és un dels que aporta més documentació gràfica.

Al segle XVI escriví sobre la descoberta d’Amèrica i molts dels seus gravats estan reproduïts en biografies o històries modernes d’Amèrica.

També mostra mapes de cartografia i es veu Amèrica plena de banderes catalanes.

En definitiva, la història fa sortir Colom per sota sols pel fet que coincideix el nom de Palos amb Pals, però allà no hi havia res.

Deis que els mapes són plens de banderes catalanes, què vol dir això?

Els catalans vàrem ser els únics que anàrem a Amèrica fins al 1518, que és quan les Índies s’incorporen a Castella.

Això fou resolt a les corts de Valladolid del mateix any.

Alguns historiadors ho justifiquen dient que aquesta resolució fou una formalitat, però no és cert.

El mat e i x o c o r r e amb el testament de Ferran el Catòlic quan cita que deixa a la seva filla Joana “la part a nos corresponent de les Índies del mar Oceà”.

Com pot deixar a la corona castellana una part de les Índies si, en principi, ja eren seves?

Si realment Amèrica fos castellana hauria d’haver estat Felip el Bell (marit de Joana) qui en tingués la gestió.

En canvi, trobam que qui gestiona Amèrica és Ferran el Catòlic:

h i canvia els virreis, fa reformar els hospitals, envia els religiosos, n’administra els béns, hi anomena expedicionaris, hi signa capitulacions…

El nou món s’administra, doncs, des de la Corona catalana?

Amèrica s’administra políticament la “catalana”.

A tota la Corona d’Aragó hi ha virreis i, justament, a Amèrica s’organitzen els virreinats americans.

Això és un calc del sistema català.

Ja ho va dir Vicens Vives quan assegurà que “ni amb lamés remota innocència podem admetre virreis a la Castella del segle XV”.

Totes les formes jurídiques i de govern català són transmeses a les Índies.

Ningú no discuteix per què Colom va ser virrei, però ningú no es demana per què signava a la catalana i no visrrei, com en castellà?

Perquè Castella no té història universal.

Això és una afirmació un tant categòrica?

Sí, però és així. Ara, tal vegada, amb aquests 30 anys d’espoli i lladronici a tota la nació catalana pot semblar que brilli com a història universal.

Ara bé, quan volen anomenar un pintor universal, qui esmenten? Dalí.

Queda clar que després de la Guerra Civil, en ple genocidi cultural, tenim figures com Dalí, Miró, Jujol, Espriu, Brossa, Rodoreda…

Què no hi havia d’haver quan a cada cantó hi havia un príncep?

Què no pintaven aquella gent? No escrivien?

No, ens diuen que a la nació catalana hi havia decadència.

Tornant a Colom. Qui era segons vós?

El seu nom era Joan Colom i Bertran, dels Colom de Barcelona, que serví al rei René d’Anjou en la causa de la Generalitat contra Joan II.

Però també hi ha la hipòtesi de la mallorquinitat de Colom…

Quan defensen això ho fan amb manca de rigor històric.

Els Colom de Barcelona tenen els mateixos noms que els Colom d’Amèrica, tenen els mateixos càrrecs i estan a les mateixes causes polítiques que els d’Amèrica.

Cristòfor Colom diu que serví el rei Reinel i els Colom de Barcelona serviren al rei René d’Anjou, a la causa de la Generalitat contra Joan II.

Els Colom de Mallorca tampoc són nobles. Per identificar-ho amb Colom hi ha d’haver una dotzena de coincidències i aquí no hi són.

Però ara, a Mallorca, estau cercant nova informació sobre l’empresa?

Sóc a Malloca de vacances, però també ho aprofit per investigar noves dades històriques sobre la connexió entre Catalunya i Mallorca amb les Índies.

Vós l’anomenau Joan, però el coneixem com a Cristòfor, com pot ser això?

Quan una persona entrava en un orde religiós o militar adoptaves un nou nom.

Qui era Sant Cristòfol? És un gegant que porta el nen Jesús a sobre i que travessa unes aigües.

Colom portà el cristianisme a l’altre costat del món travessant les aigües. Ell signa coma Cristo Pere, el portador de Crist.

Aquesta simbologia religiosa és molt comuna en aquella època.

Ara bé, també cal dir que no sabem si el canvi de nom prové d’un orde militar o religiós.

No sabem quan se’l canvià o, si tal vegada era el tercer nom. Sembla que Colom es deia Joan Pere, perquè a Portugal li diuen Pere Joao Colomo i Joao Colomo.

A Catalunya l’identificamcoma Joan.

LES ALTRES TEORIES

Jordi Bilbenynos’ha limitat a estudiar la història del Colom català.

Les seves investigacions envers el que ell anomenala “censura a les impremtes” van més enllà.

L’estudiós aposta per la catalanitat de Cervantes, l’obres com la Celestina, Lazarillo de Tormes, i Velázquez.

El Quixot segons Bilbeny qui avui coneixem com Miguel de Cervantes era un noble valencià d’avantpassats antitrastàmara anomenat Joan Miquel Servent.

L’autor d’El Quixot escriví l’obra originària en català, però fou censurat i traduït després al castellà.

L’edició que s’imprimí a Barcelona no s’ha trobada mai. Assegura també que el llibre ésmolt crític amb la política castellana, a qui posacoma “hidalgos”.

Lazarillo de Tormes

Seguint la línia d’El Quixot, traduït per la censura l’any 2007, Jordi Bilbeny publicà un llibre titulat La vida de Llàtzer de Tormos, en què afirma que l’autor del Lazarillo de Tormes era valencià, potser Joan Timoneda, i que la tramade l’obra era ubicada al Regne deValència.

“Descriu una horta de tarongers”, assegura l’estudiós. A més, també manté que es podria trobar un seguit de valencianismes dins el text original.

LaCelestina

Aquests dos casos de traducció i suposada apropiació no són una excepció, sinó que s’hauria esdevingut amb una part substancial del Segle d’Or de la literatura espanyola. També seria el cas de LaCelestina, d’autor valencià desconegut i en llengua catalana.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Entrevista a l’Institut Nova Història sobre la Catalanitat de Cristòfol Colom, la Celestina, El Quixot, El Llatzer de Tormos (conegut com “el Lazarillo de Tormos”)

dijous, novembre 5th, 2009

cristoforcolomprincepdecatalunya-bilbeny-738119El punt publica aquesta interessant entrevista a l’Institut Nova Història sobre l’autoria Catalana de la descoberta d’Amèrica:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/98608.html

Jordi Bilbeny duu més de 10 anys investigant i denunciant la manipulació de la història per part de la corona castellana.

No és res estrany, per exemple hi va haver pena de mort per a qui publiqués quelcom sobre la descoberta d’Amèrica sense permís dels censors reials.

Ja s’estudiava a principis del segle XX abans del genocidi franquista.

Mantinc una còpia en PDF de l’entrevista.

Imatges de "Codi ColRecentment dos historiadors americans: Charles J. Merrill i  Estelle Irizarry han publicat les seves conclusions en dos llibres que afirmen la Catalanitat de Cristòfol Colom.

Títol traduït: “Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica

Títol original: “Colom of Catalonia: origins of Christopher Columbus revealed
Autor: Charles J. Merrill
Cossetània Edicions, col·lecció “El tinter”, 99
Primera edició, octubre 2009
ISBN 978–84-9791–567-0
Preu: 18,90 €

Estelle Irizarry –professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA– conclou que el descobridor d’Amèrica va créixer sota els dominis de la Corona d’Aragó i la seva llengua materna era el català.

The DNA of the writings of Columbus (l’ADN dels escrits de Colom), la professora nord-americana, autora d’una trentena de llibres de crítica literària, compara el sistema d’escriptura del navegant amb manuscrits procedents de Galícia, Castella i Gènova, entre altres procedències.

Via el Punt: Colom més Català que mai.

Notícia, més antiga sobre la tesi de Charles J. Merill, publicada també a Vilaweb.

Pels que penseu que són males notícies que en Colom fos Català (pel genocidi que van fer els castellans): Colom era catòlic i considerava els indis persones iguals. Colom fou apartat de l’empresa pels reis castellans, i el genocidi fou dut a terme pels castellans.

Veure notícia publicada al Jerusalem Post:

Columbus was Catalan, possibly Jewish, Georgetown professor says

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Autoria Catalana de la Celestina

dimecres, octubre 21st, 2009

Aquest proppassat dimarts vaig atansar-me a la ponència que feia en Jordi Bilbeny, i la fundació Nova Història, sobre l’original perdut de la Celestina.

codic.cat-celestina-Catalana-gent-IMG_8234-cut2

El que us relataré a continuació són els apunts que vaig prendre durant l’esmentada conferència.

Això ho fiu d’oïda, puc haver comés errades i hi ha fragments molt sintètics en format apunt. Tingueu-ho present.

Quan veieu un text en cursiva (o itàlica) i en negreta, vol dir que l’he traduït de la citació feta en castellà.

Us encoratjo a que llegiu els llibres de Jordi Bilbeny, i com ell diu, comproveu per vosaltres mateixos/es les referències que dóna i respecte a d’altres obres: literàries, pintura… tingueu els ulls oberts a les coses que es donen per segures que corresponien suposadament a autoria castellana, fixeu-vos en les fruites de les que es parla, en els detalls, i potser descobrireu noves peces que no encaixen…

En Jordi Bilbeny comença la seva exposició indicant que hi ha una edició que està desapareguda i manca un autor.

L’obra ha estat feta i refeta. Diferències entre edicions:

1499 Ed. Burgos – 16 actes – “comedia de Calixto y Melivea con sus argumentos nuevamente añadidos”.
1501 Ed. Sevilla – mateix títol però apareix la carta d’un autor a “un su amigo”. S’hi afegeixen 6 octaves del corrector de l’obra Alonso de Proasa.
1502 Ed. Sevilla- s’hi refereixen com “tragicomedia”. Pròleg nou. 3 noves octaves (9)
1514 Ed. València – de 22 actes.
1518 Ed. València – apareix gravat autor i corrector.
1529 València – despareix el corrector. El gravat de l’autor ha estat modificat.

És evident que pel mig hi ha tot un procés de canvis.

L’investigador matisa que la quasi totalitat d’autors erudits diuen que hi ha un autor esborrat.

celestina-gracianJa en una conferència el novembre de 2008 en Jordi Bilbeny va presentar dos documents dels segles XVII i XVIII que proven que l’autor era aragonès (de la Corona d’Aragó) i que per algun motiu el van encobrir o esborrar.

Al llibre ‘La agudeza y Arte de Ingenio’ de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment: y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea’

Manel Capdevila recollí aquesta interessant conferència. Còpia local en PDF.

La carta a “un su amigo” (no us recorda a un seu amic o un amic seu?) diu que sigui qui sigui és “digne de recordable memòria per la invenció, per la gran còpia de sentències inseriedes … gran filòsof era“.

Cita també d’una edició la justificació per a no dir el nom de l’autor: “Amb temor d’altres escriptors i llengües més velades a copiar que a inventar encobrí el seu nom“, però a continuació apareix el nom. És ben estrany dir que no s’indicarà l’autor, per a continuació dir-lo.

Sobre fernando de Rojas. Fins fa poc es pensava que era un nom inventat. Apareix a la documentació i prou.
Diuen que aquest autor no creà res més fins a la seva mort (1541).
No hi hauria hagut relació ni amb els editors, ni escriptors, ni ningú del món editorial. Això és estrany i excepcional.

És pràcticament impossible que l’escriptor sigui un estudiant de Salamanca puix que tenia molta experiència de la vida, descripcions molt completes i acurades de la ciutat.

Juan de Valdes, al s. XVI, però Francisco Calero és l’autor d’un llibre que explica que Juan de Valdes és Joan Lluís Vives.

En el s. XVI diu que hi ha un autor que el va escriure, i un altre que el va re-elaborar. En aquella època la inquisició (i la seva censura) era molt potent a castella.

D’aquella època també es té el testimoni de Servent (li diuen Cervantes) que diu “que jo essent pare em convertiren en padrastre” (de la seua obra).

Julio Pecador digué: “hagué d’haver-hi una edició anterior

(un autor de qui no poguí anotar el nom) “Em guardaré de negar-ho” (que no fos escrita per un Català)

Julio Pecador també apunta al text citat a dalt “amb els seus arguments novament afegits“.

Jordi Bilbeny apunta que hi ha errors a la primera edició castellana per culpa de copiar-los i traduir-los malament d’una edició anterior en una altra llengua.

També comenta que hi ha una edició falsificada perquè es descobrí que la marca de paper és de 1795!!.

Menendez Pelayo diu: “les 9 edicions ens han arribat en fragments com les restes d’un naufragi“.

Jordi Bilbeny rebla el clau apuntant que 3 d’elles s’han conservat en edició del mateix any. Però les llicències es donaven per a que un sol editor pogués fer-ho, és impossible el mateix any 3 edicions diferents.

Respecte a on passa l’acció:

Menendez Pelayo diu que la història s’escrigué a Salamanca però no tenia perquè parlar d’allà. Digué que en res no s’assembla a Salamanca.

El text diu q hi ha unes “blanqueries al costat del riu”.
El que no s’ha vist mai són les naus que diu Melivea.
El riu és navegable al llibre així que no es pot tractar de Salamanca.
Toledo tampoc tenia riu navegable, fins felip II, 80 anys després.

Llavors només podria ser Sevilla, però ningú no troba indicis de la parla ni dels costums andalusos.

Al llibre s’ementa que hi ha diversos jutges, universitat el que no passava en cap llogaret (poblet petit o ciutat petita).
Hi ha un burdell que sovintegen abads, bisbes.. no pot ser doncs un poble petit.

Antonio Maravall per a justificar-ho diu, no serien navíos sinó “barquichuelos”.

Diu que som davant d’un gran mercader que mercadeja amb el comerç marítim en les primeres etapes capitalistes.

Ni Sevilla ni Toledo en foren al segle XV.

Manuel Triado de Val diu : “con puerto de cierta importancia en que los navíos podrían ser observados”. Diu que podria ser Toledo, Salamanca o Lisboa.
Ernesto Borge diu, en contra del Quixot, de cavallers, parla de “la otra espanya”.
També diu que “es un país mediterráneo de navegantes y mercaderes con algo moro abierto a la índia”.
Diu: una de tantes ciudades populosas de la costa de levante.
Tot el que ha vingut dient creu que parla d’una ciutat al mar o a amb un gran riu al mediterrani, més que no pas a l’atlàntic.
gran ciutat, port, mercaders, substracte àrab, comunicació amb itàlia.

Hi ha hagut manipulació per posar naus a la meseta o per a amagar les ciutats costaneres de la Nació Catalana?. ;-)

El llibre també diu que apareix un eclipsi.
Bilbeny exposa que n’hi ha 2 al segle XV. Un que toca a la costa de Galícia, i després un altre que passava a València. (Juliol)

És molt possible que parléssim de València.

Garcia Valdecasas va publicar “la adulteración de la Celestina”. Creu que del món jurídic, de dret, de les lleis, del món institucional… creu que pel coneixment del món mitjeval només podia tractar-se de: Saragosa o València.
Parla d’un bruixa que és al pedestal i se’n riu dels seus botxins. Ha passat dues i tres vegades.
A castella, amb la inquisició arrelada, no hagués rigut gaire.
Apareixen 3 cementiris que desenterrava la bruixa.
No seria fàcil trobar comunitat musulmana com la que hi havia aquí.

Aparició de Sant Jordi!. “un San Jorge”. Hauria dit això una vella castellana? es pregunta Valldecasas.

Se’n recordaria de “Santiago” i no de Sant Jordi.
Sant Jordi era part de la cultura al territori Aragonés (corona Catalanoaragonesa).

Els pregadors serien els que podrien intercedir pel reu (pregar), aquesta institució no és castellana. Corona Aragó.
Apareix l’expressió “el rei” “el rei”. No deien això a castella. dirien la reina. A Catalunya era el rei.
“Celestina la de la cuchillada. esa señaleza. aquel rasguño que tenía por las narices”. La pena al rostre només fou comú a castella fins al segle xx.

Detenir i executar en 4 hores de diferència a delinqüents. a salamanca les lleis deien que havien de fer un procés tipus judici.
No es pot atribuïr a un batxiller de lleis de Salamanca, doncs li haurien ensenyat com es feien les coses allà.

bisbes i abats a la mateixa ciutat. Hi havia d’haver hagut una trobada per a que anessin a un burdell. Serien de temporada. Creu que s’hi celebraven corts. Corts generals. regne aragó. corts de 4 seus i abats de 8 monestirs.

temerías/blanqueries i indústria del cuir.

sembla que hi ha una ciutat de sexe, bellesa. Quixot, tirant lo Blanc, també apunten al mateix tipus.
Hi ha palaus. Calixt viu en un palau.
Hi ha més de 1.000 matrimonis (la celestina descasaba 1000 casados)

hi ha horts que la gent visita. Hi ha hortes de llauradors. Hi ha taronjers (azaar). Hi ha rellotges públics i mecànics.
Al llatzer ho explica, hi ha molt poques ciutats que ho tinguessin.
celestina 19 referències als rellotges i a les hores.

Hi ha un mestre rellotger pel cap baix.
ciutat moderna amb rellotges, hi ha mercat, hi ha 5 referències a l’esglèsia de la Madalena. València en té una.
Hi ha una parròquia de Sant Miquel. A València n’hi ha.
encara hi ha el carrer dels blanquers. També és al riu i amb una petita elevació.

S’utilitza el nom diners. or?
Salnitre com una cosa natural. Mines de Collbató. Per a fabricar la pòlvora.

el pare li diu a la menivea.
diu “vamos a ver…la deleitosa vista de los navíos”.
hi ha d’haver un gran port perquè sempre espera trobar naus.

el pare diu de què m’ha servit a mi construir naus.
Hi ha moltes referències al mar: si fueras por conserva, de cosario a cosario, menja sardines, nunca dio placer sin zozobra (en Català té un significat diferent i en Coromines diu que és una paraula Catalana), Melivea li diu a Calisto: “si vols creuar el mar vine amb mi“.
Les dones hereten, per tant hi ha pubilles. (“una sola heredera a su padre plebella”).
Hi ha la influència dels trobadors d’Occitània, que mai anaren a castella (“trobando está nuestro amo”).
Hi ha un Cort, destil·leries (“licor de pensamiento”), “en su casa hacía perfumes” (cosmètica), joieria: no es donava a qualsevol lloc.
Hi ha una relació amb Sicília. parla de los montes Edneos. Ednia és un volcà de Sicília.
Hi havia sucrera. A castella mai hi hagué indústria sucrera al s. xv.

Es porta seda de manera natural.
Hi ha vi de morvedre, hi ha un sindicat, la noblesa és qüestionada (també es fa en la revolta dels agermanats)
per a Menéndez Pelayo la Celestina fou escrita abans de la conquesta de Granada (1492).
Es practicava cirurgia.
A València hi ha una de les primeres càtedres de cirurgia d’europa.

Ens podria relacionar amb Leonard da Vinci (també hi ha indicis que apunten que era Català) que fa unes descripcions anatòmiques, les més profundes.

Edició de 1518 el corrector Alonso de Proasa no diu l’autor. Diu “el autor maduro”.

El corrector és un personatge de carn i ossos totalment documentat.

A la següent edició el personatge històric ha desaparegut. I s’ha canviat (imatges sobre els poemes).

Alfonso de Proasa és el secretari de bisbe de Carcasona (no vaig sentir-ho bé, crec que va dir això), és editor de Ramon Llull, és valencià, treballa a la universitat.

Gaspar Escolano (que tb és valencià) diu que és de nació andalusa. I un altre autor (que no puc apuntar) diu que és d’Astúries. Salts de nació bastant estranys i radicals.
El llibre és ple de Catalanismes: per a mi això és clau. En Bilbeny té 4 folis plens. Us en cito uns quants:

S’usa Che continuament (txe arcàicac) “che hermano” que no existia al castellà i sí a País Valencià

a borgollones

parla, parla a tuerto y a derecho

agras palabras

se sienten unos pasos (se senten unes passes)

se vuelve la hoja (es tomba, es torna)

debajo de aquel ala de dragó

es parla d’Alejandro Magno però dos cops es diu Alexandre

li posen un “mote” (mot)

no nada (mala traducció de no res)

se trae (enlloc de “se lleva”)

poner escalas en su muro

se ha hecho grande (per a dir que s’ha fet gran)

me ha muerto de amores

he salido fuera

hay pluvias

“un pernil de tocino”

un jornada (jorn)

“señora mujer duermes?” (senyora muller)

pocos hay que de legañas se enamoran (expressió Catalana)

confusió amb els pronoms febles i subjuntiu

el ministro gordo (el gros, el més important)

estando todo ellos entre sí rasonando (enraonant o raonant)

“hacia su bandera nos acostamos” (ens acostem)

un jarro desbocado (esbocat=escantonat)

vete de ahí (fuig d’aquí)

ir a un ruido (quan hi un renou o enrenou)

“alló y a melibea” (hi troba, troba-hi)

el autor a un suo amigo.

NO HO SABIEN TRADUIR!. Podeu consultar per vosaltres mateixos les citades males traduccions del Català.

Al s. xvii 2 , han autoritzar.
Diu: “el ingenionísimo aragonés, era encubierto”.

A les diverses edicions modernes diu el mateix: el encubierto aragonés.

En Joan Lluís Vives al llibre de Disciplines té 3 aparicions (totes consultables a la biblioteca de Catalunya ) disciplinis 1531.

Diu en llatí que qui va escriure en la nostra llengua (in nostra llengua scripsis) l’obra.

celestina-vives

Bilbeny explica que contactà amb una investigadora amiga seva i li preguntà: No falta qui “in” nostra lingua?.

Ella li respongués que no cal, es podria posar, però ho consultar amb un expert major.
Els pares de Lluís Vives eren monolingües en Català, i els 4 avis també. Algun cop diu: atenció amb les que cecean (referint-se a les minyones castellanes que cuidaven als nens).
En Lluís Vives només es podia referir com “la nostra llengua” al Català.

Sota el franquisme es va editar la Celestina com: “en nuestro vulgar castellano, la tragicomedia celestina”. (vulgar castellano es referirien a Català)

1 ed. d’Anglaterra es diu obertament que l’acció passa a València. Una del segle XVIII. No l’han pogut localitzar. Se sap per dos estudiosos que diuen “no sabem perquè diuen que passa a València”.

Mapa de València:

mapa_valencia_tosca

Cito del bloc nova història:

El fet que hagués estat escrita en català explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els errors de traducció que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català. Recordem que l’Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d’aquestes catalanades.

Apuntà tambè que José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, seguint les traces d’aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l’obra ‘havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d’Aragó’, i que els tres ‘cimenterios‘ (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, ja que Castella havia proscrit per llei l’estada de musulmans en els seus dominis, mentre que a València va ser normalíssim trobar-n’hi durant tot el segle XV.

En Bilbeny acabà mostrant un plànol de la ciutat de València del s.XVII per indicar-hi la localització geogràfica d’alguns llocs: el riu, les blanqueries, l’església de la Magdalena (núm. 18), la parròquia de Sant Miquel (núm. 13), comparant-los amb els llocs descrits dins l’obra, allà on es desenvolupa l’acció: una gran ciutat, al costat d’un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea.

L’obra diu textualment: ‘Subamos, señor, al açotea alta, porque desde allí goze de la deleytosa vista de los navíos’. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren quasi la totalitat dels entesos. Amb tot, Encara hi ha qui diu que la versió prínceps va ser feta en prosa i situada en una ciutat imaginària Salamanca-Toledo, i la versió posterior de Rojas la va situar a Sevilla (salvant allò dels ‘navíos‘).

L’Alejandro Sendra resseguint la referència de l’eclipsi de sol, també havia apuntat que la localització de l’obra havia de ser València.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy