Posts Tagged ‘Jordi Bilbeny’

Entrevista a Jordi Bilbeny a La Vanguardia

divendres, setembre 3rd, 2010

Aquest estiu Jordi Bilbeny ha estat entrevistat a TV3:

http://www.tv3.cat/videos/3052910

Gràcies a aquesta entrada d’Amer decideix us puc penjar el vídeo.

i a la vanguardia:

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100817/53984500052/jordi-bilbeny-cristobal-colon-fue-embajador-de-la-generalitat-residio-en-barcelona-y-participo-en-la.html

Sóc un ferm admirador del seu treball. :-)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Lleonard i la casa reial Catalana d’Itàlia

diumenge, abril 11th, 2010

Us deixo aquest document de Jordi Bilbeny, forma part del Projecte Leonard:

ProjecteLleonard-0004-Lleonard_Intent_desfalsificacio_restauració biografica-JB (també deixo una còpia local en PDF)

Explica, amb arguments i fonts, les línies que apuntarien que Lleonard da Vinci seria Català, emparentat amb la casa reial Catalana, i que ens trobem davant d’un altra robatori a la història de la Nació Catalana.

Es pot ser Català, espanyol o italià, i estimar el teu país i també la transparència, el que no es pot fer és ser un feixista fanàtic i ignorar, negar o destruir les proves per a inventar una glòria robant-lis la història a uns altres.

Les investigacions de Bilbeny mereixen el recolzament internacional i que se’ls doni tota l’atenció.

El món ha de saber l’espoli que ha patit la Nació Catalana i que espanya, frança, itàlia i anglaterra, ens han pres el pèl a tots repartint-se els èxits d’una gran Nació que encara brilla tot i els esforços salvatges d’alguns per destruir-la.

Cito un fragment a l’atzar d’aquest document:

“[…]

Sembla, també, que el Mestre es va quedar a la cort d’Isabel d’Aragóuna temporada llarga. Per En Robert Payne, “En Lleonard l’havia de conèixeren molts nivells: com a cortesà, com a pintor, probablement com a cantor, icertament com a consultor en força problemes d’enginyeria que confrontàamb ella”15. I rubrica: “Com que En Lleonard visqué a prop seu, i fou el pintorde la cort, era inevitable que es trobessin i que la pogués pintar”16. A l’agostdel 1499, En Lleonard escriu en una pàgina del Còdex Atlàntic: “Per escalfarl’aigua de la caldera de la duquessa, afegeix tres parts d’aigua calenta aquatre parts d’aigua freda”17. Atent a la jugada, En Nicholl, anotaimmediatament que “la duquessa en qüestió ha de ser Isabel d’Aragó, víduad’En Gian Galeazzo. Ella i En Lleonard eren veïns; Isabel s’allotjava a l’altraala de la Corte Vecchia, amb el seu fill malalt, Francesco, el «Duchino»”18.Si realment la duquessa a qui En Lleonard escalfa aigua fos Isabeld’Aragó, i els fets passessin un cop aquesta ja fos vídua, això ens podriaindicar que el nostre home no deuria entrar a la seva cort per la influència dela nissaga Sforza sinó de la casa reial catalana. És una conjectura, és clar.Però el fet que, mort l’Sforza, En Lleonard es mantingués al servei actiud’Isabel d’Aragó ho podria fer sospitar. Majorment, perquè, poc després, jael veiem al servei d’un altre membre de la família reial catalana: Cèsar Borja.I, atès que la seva germana Lucrècia, llavors era casada amb l’Alfons d’Este–nét del rei Ferran I de Nàpols i nebot d’Alfons II–, En Lleonard va entrar deretop, també, una altra vegada, a servir dins de la família reial napolitana.

[…]”

Us pot interessar:

Bloc de Nova Història

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Jordi Bilbeny al diari Balears (30 novembre 2009)

dijous, abril 8th, 2010

Les investigacions de Jordi Bilbeny estan més d’actualitat que mai.

Donat el vostre interès us deixo aquesta entrevista (còpia local en PDF) que li van fer el 30 de novembre de l’any passat al diari Balears.

Reprodueixo aquí el text però recomano la lectura del PDF de la entrevista que té més imatges i està ben formatat.

També et pot interessar el bloc de Nova Història.

“Castella no té història”

Jordi Bilbeny continua la recerca iniciada fa més de deu anys sobre la catalanitat de Cristòfor
Colom. La seva investigació se centra en la “censura” o “manipulació històrica” que patí la nació
catalana durant segles per part d’Espanya. Algunes de les seves recerques també s’emmarquen
dins Mallorca i fan referència a les relacions entre el Principat i l’Illa amb el nou món

Jordi Bilbeny continua la recerca iniciada fa més de deu anys sobre la catalanitat de CristòforColom. La seva investigació se centra en la “censura” o “manipulació històrica” que patí la naciócatalana durant segles per part d’Espanya. Algunes de les seves recerques també s’emmarquendins Mallorca i fan referència a les relacions entre el Principat i l’Illa amb el noumón

Text: F.Marí

PALMA Ha estat criticat, imitat i, fins i tot, repudiat per determinats sectors.

Allò cert és que l’estudiós Jordi Bilbeny no deixa indiferent ningú.

El 1998 començà a difondre les seves investigacions sobre Cristòfor Colom o, com ell l’anomena, Joan Colom i Bertran.

De llavors ençà té la mirada fitada a “trobar la informació original” que, durant anys, Espanya “ha intentat amagar”. Aquests dies ha estat a Mallorca, des d’on continua les seves investigacions en arxius illencs.

La vostra tasca d’investigador està centrada en la censura històrica, però com vos vàreu fitxau en Colom?

Vaig començar a treballar la censura al nou testament per parlar del Jesús real i històric.

El 1992, any del “quinto centenario”, vaig creure que era una bona data per fer una novel·la sobre Colom i recuperar allò de la seva catalanitat.

Començ a arreplegar informació i veig que no encaixa res: Colom ha nascut a Venècia, a Gènova, a Milà…; ningú no sap qui eren els seus pares, té escut d’armes però alguns diuen que és un plebeu, d’altres el tracten de noble, d’altres, de príncep…

Uns investigadors diuen que no tenia estudis, però veim com escriu de qualsevol temàtica. No em quadrava res.

A més, veig com un mateix autor en tres edicions diferents en canvia el lloc de naixement.

A partir d’aquí vaig començar a investigar la censura a les impremtes, les lleis de censura de l’època.

Em vaig adonar com es construeix la història, com es pot passar de príncep a plebeu. O com pots passar de ser català a ser genovès.

El que havia de ser una novel·la històrica es convertí en una investigació exhaustiva.

Aquestes lleis de censura, com afectaren la Conquesta d’Amèrica?

El censor es converteix en historiador, és ell qui reelabora la història o la literatura.

La censura l’ha d’interpretar l’investigador en la mesura de la informació que té.

Per exemple, que les tres caravel·les sortissin d’un port no té importància, però sí una cosa està explicada de deu maneres diferents és perquè hi ha una retocada.

I quina és, segons vós, aquesta informació ‘retocada’?

Al començament pensava que l’únic que havien retocat era que Colom era català, però a mesura que m’hi vaig endinsar vaig trobar que anava molt més enllà, com per exemple els germans Yàñez Pinçon i l’administració de la corona catalana a Amèrica.

Els Pinçon estaven arrelats al Principat?

La investigadora Teresa Baquer ha relacionat els germans Yàñez Pinçon amb l’Empordà i amb Pals.

Tot això està documentat a la Guerra Civil catalana contra Joan II.

Si Colom va anar a cercar els germans Yàñez no podia haver anat mai a Palos, sinó a Pals.

A partir d’aquí vaig començar a mirar fins trobar que a Palos no hi havia res.

Què voleu dir que no hi havia res?

El riu d’on diuen que sortiren les tres caravel·les té com a molt un metre de profunditat i, les quilles de les naus feien tres metres deu.

Ens volen fer creure que els vaixells deixaren un solc de dos metres sota terra? Amés, a Palos no hi havia tradició marinera, ni cartògrafs, ni cosmògrafs, ni llonja, ni tant sols drassanes.

Les grans drassanes són a la Corona d’Aragó. Per documentar-ho he trobat gravats on apareixen les tres caravel·les amb la bandera catalana i els mariners amb barretina.

Gravats que no poden haver estat retocats?

Són gravats del segle XVI, no del XIX.

Quan volien explicar d’on eren aquells mariners els dibuixaren amb barretina.

D’altres, porten ceravells, molt típics de València.

Theodor de Bry és un dels que aporta més documentació gràfica.

Al segle XVI escriví sobre la descoberta d’Amèrica i molts dels seus gravats estan reproduïts en biografies o històries modernes d’Amèrica.

També mostra mapes de cartografia i es veu Amèrica plena de banderes catalanes.

En definitiva, la història fa sortir Colom per sota sols pel fet que coincideix el nom de Palos amb Pals, però allà no hi havia res.

Deis que els mapes són plens de banderes catalanes, què vol dir això?

Els catalans vàrem ser els únics que anàrem a Amèrica fins al 1518, que és quan les Índies s’incorporen a Castella.

Això fou resolt a les corts de Valladolid del mateix any.

Alguns historiadors ho justifiquen dient que aquesta resolució fou una formalitat, però no és cert.

El mat e i x o c o r r e amb el testament de Ferran el Catòlic quan cita que deixa a la seva filla Joana “la part a nos corresponent de les Índies del mar Oceà”.

Com pot deixar a la corona castellana una part de les Índies si, en principi, ja eren seves?

Si realment Amèrica fos castellana hauria d’haver estat Felip el Bell (marit de Joana) qui en tingués la gestió.

En canvi, trobam que qui gestiona Amèrica és Ferran el Catòlic:

h i canvia els virreis, fa reformar els hospitals, envia els religiosos, n’administra els béns, hi anomena expedicionaris, hi signa capitulacions…

El nou món s’administra, doncs, des de la Corona catalana?

Amèrica s’administra políticament la “catalana”.

A tota la Corona d’Aragó hi ha virreis i, justament, a Amèrica s’organitzen els virreinats americans.

Això és un calc del sistema català.

Ja ho va dir Vicens Vives quan assegurà que “ni amb lamés remota innocència podem admetre virreis a la Castella del segle XV”.

Totes les formes jurídiques i de govern català són transmeses a les Índies.

Ningú no discuteix per què Colom va ser virrei, però ningú no es demana per què signava a la catalana i no visrrei, com en castellà?

Perquè Castella no té història universal.

Això és una afirmació un tant categòrica?

Sí, però és així. Ara, tal vegada, amb aquests 30 anys d’espoli i lladronici a tota la nació catalana pot semblar que brilli com a història universal.

Ara bé, quan volen anomenar un pintor universal, qui esmenten? Dalí.

Queda clar que després de la Guerra Civil, en ple genocidi cultural, tenim figures com Dalí, Miró, Jujol, Espriu, Brossa, Rodoreda…

Què no hi havia d’haver quan a cada cantó hi havia un príncep?

Què no pintaven aquella gent? No escrivien?

No, ens diuen que a la nació catalana hi havia decadència.

Tornant a Colom. Qui era segons vós?

El seu nom era Joan Colom i Bertran, dels Colom de Barcelona, que serví al rei René d’Anjou en la causa de la Generalitat contra Joan II.

Però també hi ha la hipòtesi de la mallorquinitat de Colom…

Quan defensen això ho fan amb manca de rigor històric.

Els Colom de Barcelona tenen els mateixos noms que els Colom d’Amèrica, tenen els mateixos càrrecs i estan a les mateixes causes polítiques que els d’Amèrica.

Cristòfor Colom diu que serví el rei Reinel i els Colom de Barcelona serviren al rei René d’Anjou, a la causa de la Generalitat contra Joan II.

Els Colom de Mallorca tampoc són nobles. Per identificar-ho amb Colom hi ha d’haver una dotzena de coincidències i aquí no hi són.

Però ara, a Mallorca, estau cercant nova informació sobre l’empresa?

Sóc a Malloca de vacances, però també ho aprofit per investigar noves dades històriques sobre la connexió entre Catalunya i Mallorca amb les Índies.

Vós l’anomenau Joan, però el coneixem com a Cristòfor, com pot ser això?

Quan una persona entrava en un orde religiós o militar adoptaves un nou nom.

Qui era Sant Cristòfol? És un gegant que porta el nen Jesús a sobre i que travessa unes aigües.

Colom portà el cristianisme a l’altre costat del món travessant les aigües. Ell signa coma Cristo Pere, el portador de Crist.

Aquesta simbologia religiosa és molt comuna en aquella època.

Ara bé, també cal dir que no sabem si el canvi de nom prové d’un orde militar o religiós.

No sabem quan se’l canvià o, si tal vegada era el tercer nom. Sembla que Colom es deia Joan Pere, perquè a Portugal li diuen Pere Joao Colomo i Joao Colomo.

A Catalunya l’identificamcoma Joan.

LES ALTRES TEORIES

Jordi Bilbenynos’ha limitat a estudiar la història del Colom català.

Les seves investigacions envers el que ell anomenala “censura a les impremtes” van més enllà.

L’estudiós aposta per la catalanitat de Cervantes, l’obres com la Celestina, Lazarillo de Tormes, i Velázquez.

El Quixot segons Bilbeny qui avui coneixem com Miguel de Cervantes era un noble valencià d’avantpassats antitrastàmara anomenat Joan Miquel Servent.

L’autor d’El Quixot escriví l’obra originària en català, però fou censurat i traduït després al castellà.

L’edició que s’imprimí a Barcelona no s’ha trobada mai. Assegura també que el llibre ésmolt crític amb la política castellana, a qui posacoma “hidalgos”.

Lazarillo de Tormes

Seguint la línia d’El Quixot, traduït per la censura l’any 2007, Jordi Bilbeny publicà un llibre titulat La vida de Llàtzer de Tormos, en què afirma que l’autor del Lazarillo de Tormes era valencià, potser Joan Timoneda, i que la tramade l’obra era ubicada al Regne deValència.

“Descriu una horta de tarongers”, assegura l’estudiós. A més, també manté que es podria trobar un seguit de valencianismes dins el text original.

LaCelestina

Aquests dos casos de traducció i suposada apropiació no són una excepció, sinó que s’hauria esdevingut amb una part substancial del Segle d’Or de la literatura espanyola. També seria el cas de LaCelestina, d’autor valencià desconegut i en llengua catalana.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

350 anys del mur de Berlin Català

diumenge, novembre 8th, 2009

codic-cat-Castellet-PerpinyàFa 350 anys el rei de castella signà amb el rei de frança el tractat dels Pirineus.

Aquest tractat fou contrari a la llei, Catalunya era indivisible i el rei de castella no tenia cap dret a escapçar-la.

El Parlament Català no fou informat d’aquesta intenció, i un cop signat l’acord pels monarques castellà i francès, nombroses revoltes i aixecaments populars Catalans foren duts a terme pels ciutadans tant del nord com del sud tractant de reunificar-se.

Varen ser reprimides amb brutalitat pels monarques absolutistes.

Aquí un vídeo de resum.

Catalunya Nord ha mantingut hegemònicament el sentiment Català, i la llengua, fins a meitat del segle XX, quan la pobresa forçà l’emigració de molts Catalans cap a parís per a poder menjar. Ara un 33% dels ciutadans de Catalunya Nord el parlen encara que quasi tothom l’entén.

Jo sempre parlo a tothom en Català i els Catalans del Nord se n’alegren molt.

(Val a dir que algunes persones d’origen francès arribades a Catalunya Nord es pensen que els parles en castellà i no tenen ni idea de que existim els Catalans ni del nord ni del sud, ni que tenim una llengua pròpia)

auca07-717648En aquests 350 anys la llengua mai fou reconeguda, fins l’any passat per un estret marge. Durant tot aquest temps fou perseguida brutalment, reprimida a l’escola… es castigava tots els infants que parlaven Català i la llengua de l’administració només era una: el francès.

A aquest genocidi lingüístic i cultural hi col·laborà entusiastament espanya, sempre delerosa d’acabar amb nostra Cultura i d’assimilar-nos.

Fins i tot quan anem cap a Perpinyà des de Girona, descobrim la vergonya que tots els rètols diuen “Perpignan” i no pas Perpinyà, com s’esperaria que promogués la Generalitat de Catalunya sota l’estat espanyol.

Com anècdota us explicaré que quan hitler va envair frança li va oferir a franco, com a regal, retornar-li Catalunya Nord, doncs sabia que havia pertanyut a Catalunya, al que va respondre rebutjant l’oferta i menystenint els Catalans que ja en tenia prou de Catalans.

Ahir 7 Novembre de 2009, 5.000 persones d’arreu de la Nació Catalana fórem a Perpinyà per exigir la caiguda del mur que separa el sud i el nord de Catalunya i per a fer costat als nostres germans dels Nord, que mantenen viva la cultura, les tradicions, les danses, la seva parla Catalana transmesa de pares i fills i a qui l’estat francès obliga a viure en francès, i com a francesos i tracta, mirant que desaparegui qualsevol rastre de Catalanitat, d’una manera que hauria d’avergonyir a qualsevol persona que estimi la Llibertat i les Cultures.

És el mur de Berlin Català, expressió que vaig sentir a Jordi Bilbeny, i que descriu a la perfecció el patiment al que han conduït al nostre poble.

frança ha conduit cap a l’extermini el Català, el Bretó, l’Occità i el Basc als indrets que ocupa.

Vaig veure prohoms com Enric Canela, Agustí Esparducer, Xavier Mir, i amics dels 10.000 a Brussel·les, amics de País Valencià…

Publicitat dels partits “titànic” c-i-u i esguerra.

codic-cat-tv3-IMGP3567_700x525TV3 va ser-hi, com a mínim va entrevistar algú abans de l’inici de la manifestació.

Em pregunto si van arribar a retransmetre la notícia.

Premeu sobre la foto per a ampliar-la.

Hi havia paradetes on poder comprar productes com vi Muscat (és un tipus de raïm), personalment m’agrada molt el de tipus dolç, la xecna també hi tenia els seus productes: desperta ferro, whisky Jaume I – el nostre rei, moscatell Moraguel, cola Catalana cola lliure…, hi era la Bressola l’escola laica Catalana, la plataforma per la llengua, dni.cat, productes de la terra, intersindical csc, som lo que sembrem, catganers, ràdio arrels, edicions trabucaire, 350 anys

codic-cat-Estats-Units-CATALUNYA-IMGP3564

No hi van faltar Castellers, bastoners, tamboriners, gralles, Estelades gegantines… fins i tot onejaven algunes banderes occitanes.

Comento la manifestació amb algunes fotos.

Europa mai podrà ser una cosa bona per a la humanitat, un indret que transmeti valors de pau, tolerància, germanor entre pobles del món, progrés i felicitat, mentre hi hagi estats feixistes, que no volen deixar de ser-ho, i que mantenen Nacions presoneres per la força de les armes, mentre anorreen les seves cultures.

Potser la lluita entre el bé i el mal és més viva que mai.

També en parla:

Vilaweb – Més de 5.000 persones es manifesten a Perpinyà amb el lema “Esborrem el tractat dels pirineus”

Llibertat.cat – Una manifestació multitudinària a Perpinyà exigeix la reunificació del país

Directe.cat – 5.000 persones es manifesten a Perpinyà per uns Països Catalans sense fronteres

Directe.cat – 350 anys intentant recuperar el Nord

Vilaweb.tv corprenedor vídeo.

Veure nota d’Agasalla – Joves de Catalunya Nord.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Entrevista a l’Institut Nova Història sobre la Catalanitat de Cristòfol Colom, la Celestina, El Quixot, El Llatzer de Tormos (conegut com “el Lazarillo de Tormos”)

dijous, novembre 5th, 2009

cristoforcolomprincepdecatalunya-bilbeny-738119El punt publica aquesta interessant entrevista a l’Institut Nova Història sobre l’autoria Catalana de la descoberta d’Amèrica:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/98608.html

Jordi Bilbeny duu més de 10 anys investigant i denunciant la manipulació de la història per part de la corona castellana.

No és res estrany, per exemple hi va haver pena de mort per a qui publiqués quelcom sobre la descoberta d’Amèrica sense permís dels censors reials.

Ja s’estudiava a principis del segle XX abans del genocidi franquista.

Mantinc una còpia en PDF de l’entrevista.

Imatges de "Codi ColRecentment dos historiadors americans: Charles J. Merrill i  Estelle Irizarry han publicat les seves conclusions en dos llibres que afirmen la Catalanitat de Cristòfol Colom.

Títol traduït: “Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica

Títol original: “Colom of Catalonia: origins of Christopher Columbus revealed
Autor: Charles J. Merrill
Cossetània Edicions, col·lecció “El tinter”, 99
Primera edició, octubre 2009
ISBN 978–84-9791–567-0
Preu: 18,90 €

Estelle Irizarry –professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA– conclou que el descobridor d’Amèrica va créixer sota els dominis de la Corona d’Aragó i la seva llengua materna era el català.

The DNA of the writings of Columbus (l’ADN dels escrits de Colom), la professora nord-americana, autora d’una trentena de llibres de crítica literària, compara el sistema d’escriptura del navegant amb manuscrits procedents de Galícia, Castella i Gènova, entre altres procedències.

Via el Punt: Colom més Català que mai.

Notícia, més antiga sobre la tesi de Charles J. Merill, publicada també a Vilaweb.

Pels que penseu que són males notícies que en Colom fos Català (pel genocidi que van fer els castellans): Colom era catòlic i considerava els indis persones iguals. Colom fou apartat de l’empresa pels reis castellans, i el genocidi fou dut a terme pels castellans.

Veure notícia publicada al Jerusalem Post:

Columbus was Catalan, possibly Jewish, Georgetown professor says

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Autoria Catalana de la Celestina

dimecres, octubre 21st, 2009

Aquest proppassat dimarts vaig atansar-me a la ponència que feia en Jordi Bilbeny, i la fundació Nova Història, sobre l’original perdut de la Celestina.

codic.cat-celestina-Catalana-gent-IMG_8234-cut2

El que us relataré a continuació són els apunts que vaig prendre durant l’esmentada conferència.

Això ho fiu d’oïda, puc haver comés errades i hi ha fragments molt sintètics en format apunt. Tingueu-ho present.

Quan veieu un text en cursiva (o itàlica) i en negreta, vol dir que l’he traduït de la citació feta en castellà.

Us encoratjo a que llegiu els llibres de Jordi Bilbeny, i com ell diu, comproveu per vosaltres mateixos/es les referències que dóna i respecte a d’altres obres: literàries, pintura… tingueu els ulls oberts a les coses que es donen per segures que corresponien suposadament a autoria castellana, fixeu-vos en les fruites de les que es parla, en els detalls, i potser descobrireu noves peces que no encaixen…

En Jordi Bilbeny comença la seva exposició indicant que hi ha una edició que està desapareguda i manca un autor.

L’obra ha estat feta i refeta. Diferències entre edicions:

1499 Ed. Burgos – 16 actes – “comedia de Calixto y Melivea con sus argumentos nuevamente añadidos”.
1501 Ed. Sevilla – mateix títol però apareix la carta d’un autor a “un su amigo”. S’hi afegeixen 6 octaves del corrector de l’obra Alonso de Proasa.
1502 Ed. Sevilla- s’hi refereixen com “tragicomedia”. Pròleg nou. 3 noves octaves (9)
1514 Ed. València – de 22 actes.
1518 Ed. València – apareix gravat autor i corrector.
1529 València – despareix el corrector. El gravat de l’autor ha estat modificat.

És evident que pel mig hi ha tot un procés de canvis.

L’investigador matisa que la quasi totalitat d’autors erudits diuen que hi ha un autor esborrat.

celestina-gracianJa en una conferència el novembre de 2008 en Jordi Bilbeny va presentar dos documents dels segles XVII i XVIII que proven que l’autor era aragonès (de la Corona d’Aragó) i que per algun motiu el van encobrir o esborrar.

Al llibre ‘La agudeza y Arte de Ingenio’ de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment: y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea’

Manel Capdevila recollí aquesta interessant conferència. Còpia local en PDF.

La carta a “un su amigo” (no us recorda a un seu amic o un amic seu?) diu que sigui qui sigui és “digne de recordable memòria per la invenció, per la gran còpia de sentències inseriedes … gran filòsof era“.

Cita també d’una edició la justificació per a no dir el nom de l’autor: “Amb temor d’altres escriptors i llengües més velades a copiar que a inventar encobrí el seu nom“, però a continuació apareix el nom. És ben estrany dir que no s’indicarà l’autor, per a continuació dir-lo.

Sobre fernando de Rojas. Fins fa poc es pensava que era un nom inventat. Apareix a la documentació i prou.
Diuen que aquest autor no creà res més fins a la seva mort (1541).
No hi hauria hagut relació ni amb els editors, ni escriptors, ni ningú del món editorial. Això és estrany i excepcional.

És pràcticament impossible que l’escriptor sigui un estudiant de Salamanca puix que tenia molta experiència de la vida, descripcions molt completes i acurades de la ciutat.

Juan de Valdes, al s. XVI, però Francisco Calero és l’autor d’un llibre que explica que Juan de Valdes és Joan Lluís Vives.

En el s. XVI diu que hi ha un autor que el va escriure, i un altre que el va re-elaborar. En aquella època la inquisició (i la seva censura) era molt potent a castella.

D’aquella època també es té el testimoni de Servent (li diuen Cervantes) que diu “que jo essent pare em convertiren en padrastre” (de la seua obra).

Julio Pecador digué: “hagué d’haver-hi una edició anterior

(un autor de qui no poguí anotar el nom) “Em guardaré de negar-ho” (que no fos escrita per un Català)

Julio Pecador també apunta al text citat a dalt “amb els seus arguments novament afegits“.

Jordi Bilbeny apunta que hi ha errors a la primera edició castellana per culpa de copiar-los i traduir-los malament d’una edició anterior en una altra llengua.

També comenta que hi ha una edició falsificada perquè es descobrí que la marca de paper és de 1795!!.

Menendez Pelayo diu: “les 9 edicions ens han arribat en fragments com les restes d’un naufragi“.

Jordi Bilbeny rebla el clau apuntant que 3 d’elles s’han conservat en edició del mateix any. Però les llicències es donaven per a que un sol editor pogués fer-ho, és impossible el mateix any 3 edicions diferents.

Respecte a on passa l’acció:

Menendez Pelayo diu que la història s’escrigué a Salamanca però no tenia perquè parlar d’allà. Digué que en res no s’assembla a Salamanca.

El text diu q hi ha unes “blanqueries al costat del riu”.
El que no s’ha vist mai són les naus que diu Melivea.
El riu és navegable al llibre així que no es pot tractar de Salamanca.
Toledo tampoc tenia riu navegable, fins felip II, 80 anys després.

Llavors només podria ser Sevilla, però ningú no troba indicis de la parla ni dels costums andalusos.

Al llibre s’ementa que hi ha diversos jutges, universitat el que no passava en cap llogaret (poblet petit o ciutat petita).
Hi ha un burdell que sovintegen abads, bisbes.. no pot ser doncs un poble petit.

Antonio Maravall per a justificar-ho diu, no serien navíos sinó “barquichuelos”.

Diu que som davant d’un gran mercader que mercadeja amb el comerç marítim en les primeres etapes capitalistes.

Ni Sevilla ni Toledo en foren al segle XV.

Manuel Triado de Val diu : “con puerto de cierta importancia en que los navíos podrían ser observados”. Diu que podria ser Toledo, Salamanca o Lisboa.
Ernesto Borge diu, en contra del Quixot, de cavallers, parla de “la otra espanya”.
També diu que “es un país mediterráneo de navegantes y mercaderes con algo moro abierto a la índia”.
Diu: una de tantes ciudades populosas de la costa de levante.
Tot el que ha vingut dient creu que parla d’una ciutat al mar o a amb un gran riu al mediterrani, més que no pas a l’atlàntic.
gran ciutat, port, mercaders, substracte àrab, comunicació amb itàlia.

Hi ha hagut manipulació per posar naus a la meseta o per a amagar les ciutats costaneres de la Nació Catalana?. ;-)

El llibre també diu que apareix un eclipsi.
Bilbeny exposa que n’hi ha 2 al segle XV. Un que toca a la costa de Galícia, i després un altre que passava a València. (Juliol)

És molt possible que parléssim de València.

Garcia Valdecasas va publicar “la adulteración de la Celestina”. Creu que del món jurídic, de dret, de les lleis, del món institucional… creu que pel coneixment del món mitjeval només podia tractar-se de: Saragosa o València.
Parla d’un bruixa que és al pedestal i se’n riu dels seus botxins. Ha passat dues i tres vegades.
A castella, amb la inquisició arrelada, no hagués rigut gaire.
Apareixen 3 cementiris que desenterrava la bruixa.
No seria fàcil trobar comunitat musulmana com la que hi havia aquí.

Aparició de Sant Jordi!. “un San Jorge”. Hauria dit això una vella castellana? es pregunta Valldecasas.

Se’n recordaria de “Santiago” i no de Sant Jordi.
Sant Jordi era part de la cultura al territori Aragonés (corona Catalanoaragonesa).

Els pregadors serien els que podrien intercedir pel reu (pregar), aquesta institució no és castellana. Corona Aragó.
Apareix l’expressió “el rei” “el rei”. No deien això a castella. dirien la reina. A Catalunya era el rei.
“Celestina la de la cuchillada. esa señaleza. aquel rasguño que tenía por las narices”. La pena al rostre només fou comú a castella fins al segle xx.

Detenir i executar en 4 hores de diferència a delinqüents. a salamanca les lleis deien que havien de fer un procés tipus judici.
No es pot atribuïr a un batxiller de lleis de Salamanca, doncs li haurien ensenyat com es feien les coses allà.

bisbes i abats a la mateixa ciutat. Hi havia d’haver hagut una trobada per a que anessin a un burdell. Serien de temporada. Creu que s’hi celebraven corts. Corts generals. regne aragó. corts de 4 seus i abats de 8 monestirs.

temerías/blanqueries i indústria del cuir.

sembla que hi ha una ciutat de sexe, bellesa. Quixot, tirant lo Blanc, també apunten al mateix tipus.
Hi ha palaus. Calixt viu en un palau.
Hi ha més de 1.000 matrimonis (la celestina descasaba 1000 casados)

hi ha horts que la gent visita. Hi ha hortes de llauradors. Hi ha taronjers (azaar). Hi ha rellotges públics i mecànics.
Al llatzer ho explica, hi ha molt poques ciutats que ho tinguessin.
celestina 19 referències als rellotges i a les hores.

Hi ha un mestre rellotger pel cap baix.
ciutat moderna amb rellotges, hi ha mercat, hi ha 5 referències a l’esglèsia de la Madalena. València en té una.
Hi ha una parròquia de Sant Miquel. A València n’hi ha.
encara hi ha el carrer dels blanquers. També és al riu i amb una petita elevació.

S’utilitza el nom diners. or?
Salnitre com una cosa natural. Mines de Collbató. Per a fabricar la pòlvora.

el pare li diu a la menivea.
diu “vamos a ver…la deleitosa vista de los navíos”.
hi ha d’haver un gran port perquè sempre espera trobar naus.

el pare diu de què m’ha servit a mi construir naus.
Hi ha moltes referències al mar: si fueras por conserva, de cosario a cosario, menja sardines, nunca dio placer sin zozobra (en Català té un significat diferent i en Coromines diu que és una paraula Catalana), Melivea li diu a Calisto: “si vols creuar el mar vine amb mi“.
Les dones hereten, per tant hi ha pubilles. (“una sola heredera a su padre plebella”).
Hi ha la influència dels trobadors d’Occitània, que mai anaren a castella (“trobando está nuestro amo”).
Hi ha un Cort, destil·leries (“licor de pensamiento”), “en su casa hacía perfumes” (cosmètica), joieria: no es donava a qualsevol lloc.
Hi ha una relació amb Sicília. parla de los montes Edneos. Ednia és un volcà de Sicília.
Hi havia sucrera. A castella mai hi hagué indústria sucrera al s. xv.

Es porta seda de manera natural.
Hi ha vi de morvedre, hi ha un sindicat, la noblesa és qüestionada (també es fa en la revolta dels agermanats)
per a Menéndez Pelayo la Celestina fou escrita abans de la conquesta de Granada (1492).
Es practicava cirurgia.
A València hi ha una de les primeres càtedres de cirurgia d’europa.

Ens podria relacionar amb Leonard da Vinci (també hi ha indicis que apunten que era Català) que fa unes descripcions anatòmiques, les més profundes.

Edició de 1518 el corrector Alonso de Proasa no diu l’autor. Diu “el autor maduro”.

El corrector és un personatge de carn i ossos totalment documentat.

A la següent edició el personatge històric ha desaparegut. I s’ha canviat (imatges sobre els poemes).

Alfonso de Proasa és el secretari de bisbe de Carcasona (no vaig sentir-ho bé, crec que va dir això), és editor de Ramon Llull, és valencià, treballa a la universitat.

Gaspar Escolano (que tb és valencià) diu que és de nació andalusa. I un altre autor (que no puc apuntar) diu que és d’Astúries. Salts de nació bastant estranys i radicals.
El llibre és ple de Catalanismes: per a mi això és clau. En Bilbeny té 4 folis plens. Us en cito uns quants:

S’usa Che continuament (txe arcàicac) “che hermano” que no existia al castellà i sí a País Valencià

a borgollones

parla, parla a tuerto y a derecho

agras palabras

se sienten unos pasos (se senten unes passes)

se vuelve la hoja (es tomba, es torna)

debajo de aquel ala de dragó

es parla d’Alejandro Magno però dos cops es diu Alexandre

li posen un “mote” (mot)

no nada (mala traducció de no res)

se trae (enlloc de “se lleva”)

poner escalas en su muro

se ha hecho grande (per a dir que s’ha fet gran)

me ha muerto de amores

he salido fuera

hay pluvias

“un pernil de tocino”

un jornada (jorn)

“señora mujer duermes?” (senyora muller)

pocos hay que de legañas se enamoran (expressió Catalana)

confusió amb els pronoms febles i subjuntiu

el ministro gordo (el gros, el més important)

estando todo ellos entre sí rasonando (enraonant o raonant)

“hacia su bandera nos acostamos” (ens acostem)

un jarro desbocado (esbocat=escantonat)

vete de ahí (fuig d’aquí)

ir a un ruido (quan hi un renou o enrenou)

“alló y a melibea” (hi troba, troba-hi)

el autor a un suo amigo.

NO HO SABIEN TRADUIR!. Podeu consultar per vosaltres mateixos les citades males traduccions del Català.

Al s. xvii 2 , han autoritzar.
Diu: “el ingenionísimo aragonés, era encubierto”.

A les diverses edicions modernes diu el mateix: el encubierto aragonés.

En Joan Lluís Vives al llibre de Disciplines té 3 aparicions (totes consultables a la biblioteca de Catalunya ) disciplinis 1531.

Diu en llatí que qui va escriure en la nostra llengua (in nostra llengua scripsis) l’obra.

celestina-vives

Bilbeny explica que contactà amb una investigadora amiga seva i li preguntà: No falta qui “in” nostra lingua?.

Ella li respongués que no cal, es podria posar, però ho consultar amb un expert major.
Els pares de Lluís Vives eren monolingües en Català, i els 4 avis també. Algun cop diu: atenció amb les que cecean (referint-se a les minyones castellanes que cuidaven als nens).
En Lluís Vives només es podia referir com “la nostra llengua” al Català.

Sota el franquisme es va editar la Celestina com: “en nuestro vulgar castellano, la tragicomedia celestina”. (vulgar castellano es referirien a Català)

1 ed. d’Anglaterra es diu obertament que l’acció passa a València. Una del segle XVIII. No l’han pogut localitzar. Se sap per dos estudiosos que diuen “no sabem perquè diuen que passa a València”.

Mapa de València:

mapa_valencia_tosca

Cito del bloc nova història:

El fet que hagués estat escrita en català explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els errors de traducció que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català. Recordem que l’Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d’aquestes catalanades.

Apuntà tambè que José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, seguint les traces d’aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l’obra ‘havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d’Aragó’, i que els tres ‘cimenterios‘ (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, ja que Castella havia proscrit per llei l’estada de musulmans en els seus dominis, mentre que a València va ser normalíssim trobar-n’hi durant tot el segle XV.

En Bilbeny acabà mostrant un plànol de la ciutat de València del s.XVII per indicar-hi la localització geogràfica d’alguns llocs: el riu, les blanqueries, l’església de la Magdalena (núm. 18), la parròquia de Sant Miquel (núm. 13), comparant-los amb els llocs descrits dins l’obra, allà on es desenvolupa l’acció: una gran ciutat, al costat d’un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea.

L’obra diu textualment: ‘Subamos, señor, al açotea alta, porque desde allí goze de la deleytosa vista de los navíos’. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren quasi la totalitat dels entesos. Amb tot, Encara hi ha qui diu que la versió prínceps va ser feta en prosa i situada en una ciutat imaginària Salamanca-Toledo, i la versió posterior de Rojas la va situar a Sevilla (salvant allò dels ‘navíos‘).

L’Alejandro Sendra resseguint la referència de l’eclipsi de sol, també havia apuntat que la localització de l’obra havia de ser València.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Presentació de Víctor Alexandre de Nosaltres els Catalans i Set dones i un home sol

dimecres, juliol 29th, 2009

Ahir vaig assistir a la presentació a Barcelona organitzada pel cèlebre historiador Jordi Bilbeny dels llibres de Víctor Alexandre:

nosaltres_els_catalans set_dones_i_un_home_sol
Nosaltres els Catalans set dones i un home sol

Entre els prohoms esmentats, n’hi havia d’altres, anònims i anònimes, però que fan una ingent feina pel país, i amb qui va ser un goig compartir la vetllada.

Us faig cinc cèntims del més destacat:

IMG_0689 Víctor AlexandrePer a que les persones del fons veiessin i sentissin bé, en Víctor Alexandre de bon començament es va aixecar.

– Però et cansaràs- va dir algú de bona fe.

– Més cansa la dependència- va dir amb un somriure i tothom va esclatar a riure. Així la sessió, ja va començar en un ambient distés i agradable, molt proper.

En Víctor Alexandre va explicar que el seu títol era manllevat.

El 1960 en Jaume Vicens i Vives va escriure un llibre que havia de portar aquest títol, però finalment s’anomenà Notícia de Catalunya.

300px-Nosaltres_els_ValenciansJoan Fuster va escriure l’influent i reconegut assaig Nosaltres els Valencians.

I finalment Víctor Alexandre va recuperar el títol que no va arribar a emprar-se en la versió definitiva de Vicens i Vives.

Al debat es va comentar que Catalunya ha rebut en 10 anys, 1,8 milions d’immigrants no-espanyols. Això representa una onada migratòria sense precedents a Europa.

Víctor Alexandre va comentar que sovint esperem que tot ens vingui resolt des de fóra i va emprar una sensacional frase que va arrencar els riures dels assistents:

– Encara demanarem que els senegalesos ens independitzin.

Va parlar d’algunes de les persones del seu llibre, com un senegalès que va ser detingut i estomacat per la policia espanyola per parlar en Català i negar-se a deixar de fer-ho a comissaria, d’una australiana que ensenya el nostre folklore als nens Catalans i observa sense esma com la nostra riquesa Cultural no es transmet als xiquets, i d’alguns dels nous vinguts que senten un gran amor per Catalunya i cap a la nostra Cultura, tot i que de vegades els Catalans no n’estem a l’alçada: sovint se’ls parla en castellà, tot i que han aprés la llengua i demanen, en la nostra llengua, que se’ls parli en la llengua mediterrània del primer diccionari bilingüe del món (El 1502 a Perpinyà, Catalunya, va ser editat el primer diccionari bilingüe del món: Català – Alemany, Alemany – Català per l’impressor alemany de Heidelberg, afincat a Catalunya, Johann Rosembach. Només se n’ha conservat una còpia)

IMG_0727A la tertúlia/debat, un cop finalitzada la seva xerrada sobre els llibres, i que Bilbeny va moderar i articular en manera de preguntes individuals directes a l’escriptor, resposta, i de nou una altra pregunta… se  li demanà si l’independentisme estava creixen tant com sembla.

Ell va comentar quelcom que va aixecar debat, que si als temps de felip v (afegeixo l’infame) haguessin tingut les eines de que ara disposen: televisió, ràdios, diaris… de nosaltres no en quedaria ni ou ni gallina. Que franco no tenia ni televisió pràcticament.

No tothom va estar d’acord, ja que és cert que som un cas únic de resistència a Europa i probablement al món, però sí que vam estar d’acord (i per a algunes persones va ser una novetat adonar-se’n) que per mitjà de les nostres eines ens espanyolitzen.

Víctor Alexandre, que escriví el magnífic llibre TV3 a traïció, explicà sobre com configuren el mapa mental de la gent mitjançant tv3, per exemple parlant dels incendis de burgos, múrcia, sevilla… i així la gent va interioritzant un mapa mental espanyol. Algú pot dir que a Catalunya hi viu gent de múrcia, cert, però també hi viu gent marroquina i tv3 no en parla dels incendis del marroc, o gent francesa, o anglesa, de tot el món… De fet ens parlen del que passa a extremadura, madrid, sevilla, però no del que passa a Mataró, o al Garraf, o a Osona, Xàtiva, Sòller, Perpinyà, l’Alguer…

Com a reflexió pròpia fixeu-vos quina presa ha tingut lòpez, el lehendakari que prohibint partits i fent pactes contra natura i mentint ha pogut governar a Euskadi, per a canviar el mapa del temps de Euskal Televista. Ara guaiteu tv3 i veureu què ens indueixen mostrant el mapa del Principat de Catalunya tota l’estona. Els diaris socialistes no mostren el mapa del temps de la Catalunya gran, només del Principat, com si la Nació Catalana s’acabés a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

L’escriptor també va comentar que en la història de la humanitat sempre han estat minories que creien en sí mateixes qui han fet possible els grans canvis.

IMG_0745Va posar els exemples de les dones: no es van reunir tots els homes per a dir: “aquesta situació és injusta, ho hem de canviar” sinó que van ser les pròpies dones que van lluitar, una minoria, i sovint contra les seves pròpies mares masclistes, i van aconseguir que avui dia si més no a l’administració pública una dona i un home cobrin el mateix. Sabem que encara hi ha discriminació però gràcies a la seva lluita les coses han millorat moltíssim.

També va comentar el cas dels esclaus. També hi havia esclaus botiflers, que preferien estar sota el braç de l’amo, i no van ser pas els esclavitzadors qui digueren: això que fem és dolent, canviem-ho. Sinó que va ser la minoria esclava, lluitant i creient en sí mateixos, la que va conquerir la llibertat. I molts cops els esclaus botiflers atacaren als esclaus que lluitaven per a ser lliures.

N’Alexandre comentà que quan arribi el moment de votar i de dir: si surt que sí, demà som independents; llavors sortiran independentistes de sota les pedres.

Bilbeny va comentar una anècdota, de com amb humor va aconseguir desarmar a un policia espanyol agressiu que li cridava que parlés en espanyol.

Ell li va respondre – El Català és espanyol?- i el va desarmar. Es va acabar el problema. L’altre no va saber que dir.

Alexandre va comentar que a Suècia, un metge estranger té mig any per a aprendre un nivell de Suec bàsic que li permeti interactuar amb els pacients. Si al cap de mig any no ha assolit el nivell, ha de marxar.

També comentà una situació que em sembla terrible:

Molta gent mor en castellà.

Els darrers instants de la seva vida és atès i sovint ha de parlar en castellà, perquè les persones que l’atenen a Catalunya no saben ni entenen Català. Essent Català, morir en la solitud en castellà em sembla terrible, horrible, una vergonya.

Un assistent comentà que la gent canvia al castellà de seguida, fins i tot els infants i el jovent, i n’Alexandre explicà que la ciutadania ha interioritzat a un nivell molt profund, que el castellà és llengua d’autoritat, la llengua dels documents, de la policia, dels funcionaris, de les coses importants… i que el Català és llengua de voluntat.

Esmentà que al Tibet passa exactament el mateix. Ara tots els funcionaris són xinesos i només parlen mandarí.

També comentà que els nens observen, i que fan el que veuen dels pares, dels professors i a la televisió.

Si els pares canvien al castellà a la mínima, això interioritzen els vailets.

Un empresari comentà que ens hem de començar a comportar amb dignitat. Si volem un Estat propi comportem-nos com si ja el tinguéssim.

Comenta que a la seva empresa només parlen Català, i si a un client això li molesta, tampoc no el volen pas com a client.

Presentà un pensament que comparteixo: deixem de portar les banderes penjades al coll, i porte’m-les en pals. Com a estendards. Lloant la feina feta pels nostres avantpassats.

Deixem de llepar-nos les ferides, i actuem.

Jo vaig voler comentar un tema que em desagrada i que en la meva opinió en sumeix en un garbuix, en una confusió molesta.

Vaig dir que em va agradar molt el seu llibre Nosaltres els Catalans (parla de gent que vingué dels cinc continents, i per a ells Catalunya, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja és el seu país i la terra i Cultura que s’estimen), i que en aquest cas el títol el trobo encertat, però que em desagrada en general l’ús de la denominació Català per a qualsevol que visqui i treballi a Catalunya.

Perquè si això és així, vol dir que ser Català no és res, no vol dir res, que no existim. Si qualsevol que vingui a viure i treballa a Catalunya és Català, llavors els Catalans no existim. I què passa amb algun nou Català quan va a viure i a treballar a madrid?. Deixa de ser Català?. Es torna madrileny?.

Vaig comentar que a Anglaterra, d’una persona que hi ha anat a viure fa 30 anys, mai diran que és Anglès.

Anglès és qui hi neix.

I  a madrid, per a parlar de ciutats de països diferents al nostre, per molts anys que porti una persona visquent i treballant, mai diran que és madrileny. Diran que és d’on va néixer, i que viu i treballa a madrid.

Vaig comentar que tot això ens fa un embolic mental als Catalans, i que els espanyolistes, que ho promouen, se n’aprofiten i ens porten a un espanyol, espanyolista, que posà en safata el tancament de tv3 a País Valencià quan era ministre, i que negà que Catalunya tingués drets històrics… com montilla, i ens diuen que és Català. Fins i tot els diaris espanyols el tracten de Català.

Jo vaig proposar que caldria diferenciar:

– Nacionalment Català: Nascut al territori, independentment del que voti, o bé arribat com a nadó a una edat molt tendra o jovenalla. Natiu. Al futur tindrà el passaport Català.

– Catalans d’adopció. Casos com el seu llibre, persones que han arribat de fóra de Catalunya però han fet seva la nostra cultura i estimen tant Catalunya, que arriben a exercir de Catalans molt més que els natius.

– Ciutadans de Catalunya, amb els mateixos drets i deures, persones iguals que els Catalans, però no Catalans.

El govern francès anomena tothom que viu a Catalunya Nord, Català. Un francès que hi vagi a viure és anomenat Català.

Així que si tothom que viu en un indret és Català, vol dir que la Catalanitat no existeix, que és un atribut del territori, i si marxes deixes de ser-ho.

Però nosaltres sabem que qui és Català, ja pot marxar a Estats Units o a la xina, que seguirà essent Català.

Molta gent hi va estar d’acord i Víctor Alexandre va comentar com els polítics espanyols van tramar l’ús de “Ciutadans de Catalunya…” per part de tarradelles, com una manera d’apartar la fórmula “Catalans…” excusant-se en dir que hi ha gent que es pot ofendre perquè li diguin Català, perquè pot haver-hi algú que no ho sigui i se senti exclós/a.

No m’imagino cap anglès ofenent-se perquè vivint a Holanda, el president digui “Holandesos, treballem per millorar el país”. Ja ho sabrien que són al país dels holandesos. És el mateix discurs estèril espanyolista de carregar contra la fòrmula “Catalunya és anti-taurina” o “Els Catalans són antimaltractament animal” o “els Catalans a favor del referèndum d’auto-determinació” o “els Catalans són molt treballadors”. Els espanyolistes, sovint espanyols que s’auto-anomenen Catalans, sempre diuen “jo sóc Català i no vull això/no sóc així, així que no ho pots dir”, però en canvi no protesten si el diari diu “madrid vota pp”, “madrid de celebració”, etc…

Antiga tècnica socialista: per a no ofendre la immigració indueixen que els Catalans ens desintegrem, deixem de ser, amaguem la nostra Catalanitat no sigui que algú s’enfadi de que existim.

Suposso que molts dels que vénen a Catalunya des d’espanya, sudamèrica, marroc… perquè a casa seva es moren de gana i/o no tenen oportunitats de progressar, pretenen fer una altra espanya-marroc-argentina… al país al que han anat a buscar refugi fugint de la misèria del seu. Com els sindicalistes salvatges que diuen “empresari avar i explotador, burguesos de merda… doneu-nos feina”.

També hi ha Catalans botiflers, o renegats, però com a qualsevol país. Tots els països han tingut traïdors, espies, etc…

Víctor Alexandre també va parlar sobre com els nouvinguts poden defensar Catalunya sense la passió que nosaltres tenim. Poden raonar amb els espanyols de la mateixa manera calma, que nosaltres ho podríem fer amb els xinesos si visquéssim al Tibet.

És clar, reprimeixo per a no interrompre, que a nosaltres no ens matarien els xinesos, i els policies espanyols no torturarien a Americans. Però les coses canvien amb els colonitzadors armats, envers els natius colonitzats sobre els que es creuen que tenen drets de dominació i possessió.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Un llibre en Anglès, per un escriptor Americà, sobre l’origen Català de Cristòfol Colom

divendres, maig 1st, 2009

codiccat-colom-catalonia-christopher-columbus-revealed

Ens arriba un llibre en Anglès sobre l’origen Català d’en Cristòfol Colom, escrit per un escriptor Americà.

cristoforcolomprincepdecatalunya-bilbeny-738119Jordi Bilbeny porta més de 10 anys investigant sobre aquest tema i rebent el descrèdit i els insults espanyolistes, i lamentablement també de catalanistes i també independentistes, per indicar amb proves i referències, que la història que ens han venut és una més de les manipulacions de la corona castellana, ara espanya.

Com a curiositat per a qui no té coneixements d’estudis sobre Colom, la corona espanyola va prohibir publicar qualsevol llibre sobre Amèrica sense passar pels censors reials, primer amb penes de presó i després amb pena de mort. I va privar a Colom de tots els drets que tenia com a Virrei i el dret econòmic sobre tots els diners que generés el nou continent (li corresponia un %). Un espoli perfecte.

Aquí el podeu comprar el llibre de Charles J. Merrill:

Amazon

Flipkart

DemersBooks

Alibris

eBay

El que diu la vikipèdia sobre Charles J. Merril:

Charles J. Merrill és professor de llengües europees i estudis medievals al seminari Mount St. Mary’s, als Estats Units. És expert en literatura catalana medieval i va col·laborar amb el canal Discovery Channel en un documental sobre Cristòfor Colom.

La primavera de 2008 publica Colom: Solving the Enigma of Columbus’ Origins[1], en què sosté que Colom era català, nascut en una família hostil a la dinastia que governava el seu país. Graduat a la Duke University, l’investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l’almirall.

És una traducció de la seva fitxa a DemersBooks:

CHARLES J. MERRILL is associate professor of foreign languages at Mount Saint Mary’s University in Emmitsburg, Md. He graduated from Dartmouth College and earned master’s and doctorate degrees from Duke University. He has done extensive research in medieval Catalan literature and has appeared on a Discovery Channel documentary that examined the life of Christopher Columbus.

Per a veure la fitxa de Charles J. Merill a zoominfo en Anglès.

Demers Books recull unes opinions molt interessants sobre el llibre:

 

 “This is not the first time a Catalan nationality has been claims for Columbus … but Merrill … argues convincingly that Columbus’s name was Catalan … ”      �
College & Research Libraries News / George M. Eberhard, senior editor of American Libraries (September 2008)
 “Merrill, a witty writer …  emerged from the darkenss with this interesting book … (and) ultimately convinced me that Christopher Columbus of Genoa was really Cristofor Colom of Catalonia … ”              

-http://confluencecity.blogspot.com

“It has been speculated that … Columbus was not Italian … Merrill … takes up the case that Columbus was from … Catalonia. … Absolute proof is unlikely … but Merrill’s argument is solid.”              

-Book News Inc. (July 2008)

Un briefing (introducció) a Demer Books:

codiccat-colom-columbus-charles-j-merrill-3012158953_81116e4f42_mWas Columbus Catalonian?

School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World for the Spanish only because that country’s sovereigns gave him the money for the project. The idea that Columbus was Italian also fits well with some histories of the Renaissance, which hold that Italy was the birthplace of the Renaissance and that it spread from there. In fact, the Renaissance in Spain is often said to have begun in 1492, the year Columbus, an Italian, “discovered” the Americas.

But what if Columbus were born somewhere else? What if he were Spanish or Catalonian, an area of Spain with Barcelona as its political and cultural center? Such a finding could have far-reaching implications for historical scholarship and for national identities—in fact, it could provide evidence for other historical theories which hold that Italy’s role in the Renaissance may be less prominent than previously thought.

These are some of the implications that stem from Professor Charles J. Merrill’s 40-year program of research to discover the origins of Columbus, the findings of which are summarized in this book. “There‘s no question that some of the proponents of the revisionist theories of Columbus’ origins have been moved by nationalism or other non-scholarly considerations,” Merrill writes in the Introduction. “The best of the unofficial theories have been published in books and journals with minimal circulation, often in obscure languages, that take a good deal of effort to find and read. Having taken the trouble to find and read them, I propose briefly to rehearse those alternative theories … then to give the standard, Italian version and explain … the objections that have been made to it; and then to expound … the thesis that I think is most likely to be the true one: namely, that Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his country.

Contents

Preface
Introduction
Map
Chapter 1   Claims That Columbus Was Not Italian
Chapter 2  The Official Story: Columbus Was Italian
Chapter 3   Weaknesses in the Official Story
Chapter 4   History of Columbus’ Catalan Origins
Chapter 5   Colom Catal�
Chapter 6   The Trastámaras
Chapter 7   Questions Answered
Chapter 8   Conclusion
Bibliography
Index

 

Alibris diu:

ISBN: 9780981600222
Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus Revealed
by Charles J Merrill

About this title: Long overdue in the eyes of many scholars, this comprehensive examination into the life of Christopher Columbus rehearses the many alternative theories of Columbus’s origins and the objections each has to the Italian theory of his birth. School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World for the Spanish only because that country’s sovereigns gave him the money for the project; many scholars throughout history, however, have cast doubt onto this version of the explorer’s story. After digging up these counter-cultural theories and discussing their individual merits and prejudices, this scholarly investigation selects the theory most likely to be true: Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his newly united country.

 

Als anys 30 ja hi havia numbrosos historiadors Catalans que havien determinat la Catalanitat de Colom, com el mateix historiador Jordi Bilbeny ha indicat en tantes ocassions.

A nivell internacional era quelcom vox populi, però la guerra civil, la disctadura i la segona guerra mundial van parar tantes coses, i van provocar la destrucció d’obres i llibres, sobretot a Catalunya on la crema de llibres en Català va assolir tases corprenedores.

Una llista d’articles de Charles J. Merrill (zoominfo).

Els estudis de Jordi Bilbeny també revelen que el Colom Català fou una persona sensibilíssima que es preocupà del benestar dels indis i mai els volgué esclavitzar sinó que fosin ciutadans iguals (subdits, no esclaus).

Recomano la lectura de l’article a la seva web:

En Cristòfor Colom i el respecte als indis

Altres articles d’interés.

 

També se n’ha fet ressó: Xavier Caballé – l’home dibuixat

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Jordi Bilbeny actualitza la seva pàgina web

dilluns, març 16th, 2009

El Filòleg Català, investigador i doctorant en Història Jordi Bilbeny, autor de diversos llibres i principal artífex i impulsor dels estudis sobre la catalanitat de Cristòfol Colom a tot el món ha actualitzat la seva web.

http://www.jordibilbeny.com

jordibilbeny_com

Les meves més sinceres felicitacions.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy