Posts Tagged ‘Joan Laporta’

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Sobre Democràcia Catalana i Joan Laporta i SI

diumenge, març 13th, 2011

Fa dies que volia escriure sobre el trencament de relacions entre Joan Laporta i SI.

Molts m’havíeu demanat opinió, i us vaig comentar que amb aquestes coses el primer que cal és tranquil·litzar-se i esperar un parell de dies, que tot s’aclareixi.

Ara que ja ha reposat, que alguns han posat el crit al cel, altres han fet reflexions madures, i uns i altres n’han dit la seva us comentaré el que en penso.

Penso que en Laporta és un líder. No dic que sigui perfecte, que no l’és, és un ésser humà, però té les qualitats necessàries: té un projecte, és intel·ligent, té bona formació, sap el que vol, és Catalanista i té collons. A més atreu masses i ens ha fet orgullosos del millor Barça de la història. No només pels èxits esportius, si no per la seva defensa de la catalanitat i per UNICEF, pel valor d’acabar amb els grups violents.

Feta aquesta presentació, penso que el que cal és deixar treballar a aquest home.

Si us fixeu, tots els moviments assemblearis peten pel mateix: tants caps tants barrets, opinions dispars, baralles, enveges, desig de poder…

Reagrupament ja va tenir la seva crisi quan des de dins es van oposar al que volia el líder.

Llavors, utilitzant un exemple del Xavier Sala i Martin, si comparem els partits polítics al futbol, veiem que en el futbol es guanyen partits perquè s’és molt efectiu.

I ha un sol entrenador molt bo que pren les decisions i l’equip treballa a una.

Si els jugadors haguessin de decidir de manera assembleària si avui s’entrena o no, o quina tàctica han de seguir, el més probable és que no entrenessin gaire, no es posessin d’acord en les tàctiques i que acabessin barallats.

Jo dono recolzament a Joan Laporta, en primer lloc perquè el conec i me’n refio. Hi he parlat algunes vegades en esdeveniments benèfics, i crec que és una persona honrada. És amic del Xavier Sala i Martin, per a mi un senyal molt bo també. I finalment perquè té una competència fora de dubte.

No entraré a valorar si aquests han fet allò o allò altre.

Considero que és una llàstima que gent tant potent com el Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, l’Hèctor López Bofill… no vagin en el mateix vaixell que Joan Laporta.

De qui és culpa?. No és l’objectiu. Jo tinc la meva idea, però no en parlaré.

No em disgusta excessivament que hi hagi diversos partits independentistes i que es presentin en coalició quan ho considerin. L’objectiu de tots és el mateix i així que tots anirem junts a proclamar la Independència de Catalunya. Així que més tard o més d’hora hi haurà unitat, encara que sigui a una votació.

I crec que tothom s’ha de posar al seu lloc. I com si fos una lliga, qui sigui més efectiu aconseguirà millors resultats i es veurà.

En aquest context aposto per Democràcia Catalana (a fb) perquè vull un partit que sigui liderat per un sol general, de qui me’n refio. El líder que he triat és Laporta. He vist que té el caràcter i la capacitat per aconseguir el que es proposa. Per exemple quan va aconseguir que el mundial pagui els equips per endur-se els jugadors dels clubs (sovint tornaven lesionats) i dignitat per a defensar-nos, com quan decidir que el club no viatjaria més amb la feixista anticatalana air berlin.

No vull un partit assembleari. Vull un partit que actuï a una, que no tingui infiltrats que sabotegen des de dins sota el pretext de democràcia interna.

No vull que ningú es baralli. Hi tinc molts amics i amigues a Solidaritat Catalana, hi tinc amics a Reagrupament, hi tinc amics a Suma Independència (per cert Solidaritat els va manllevar les sigles SI. Això em va semblar molt lleig), a Catalunya Acció

Els nostres enemics van a una. Es posen d’acord a atacar-nos de cop i ataquen sense pietat. Els mou l’interès de trepitjar-nos i de desposseir-nos de tot: cultura, i diners.

Llavors treballem a una. M’és igual si des de 20 partits polítics o des de un.

La meva aposta per Laporta és perquè hi confio i perquè crec que necessitem un general que coordini els moviments de la gent mobilitzada per aconseguir la llibertat.

No vull acabar l’article sense puntualitzar que odio esquerra. Odio esquerra, que ha renunciat a dir-se ERC, odio a la seva direcció egòlatra que ha renunciat als seus principis, i que ha donat l’esquena al territori i ha llepat les botes a l’espanyolisme, a canvi de seure a la cadira, no odio a les bases on hi ha gent que ha treballat molt per la Independència.

El que he vist a la nostra nació és que hi ha molts ploramiques i gent que es baralla. Deixeu de fer el mourinho! (plourinho).

Si la vostra gran il·lusió és entrar a ajudar a un partit per després des de dins començar a barallar-vos per tal de sentir-vos poderosos, o engreixar el vostre ego, sigueu honrats i dediqueu-vos a fer pizzes!. Feu el que sigui però mantingueu-vos lluny de qualsevol lloc on pugueu fer mal.

O millor, entreu en partits obertament imperialistes com el pp, psc-psoe, o ciudadanos i des de dins parleu-los de democràcia interna i feu el corcó com ho heu fet a partits Catalans. Així ens ajudareu i no ens perjudicareu.

El que no estigui disposat a ajudar a la Independència, que s’aparti i que no ens posi obstacles.

Necessitem gent que construeixi no que destrueixi.

Penseu que cada dia que passa mor gent a les llistes d’espera dels hospitals per l’espoli fiscal. Cada dia que passa a gent se li acaba l’atur i no té feina amb que pagar el pis. Cada dia embarguen pisos i cada dia tanquen empreses.

Com més tardem a independitzar-nos més mal gratuït rebrem.

Treballeu per la Independència des d’on volgueu però no us baralleu entre vosaltres. Si ens han d’insultar que siguin els nostres enemics. Nosaltres a treballar.

Quan arribi el moment ja anirem junts els projectes més reeixits a votar el que hem de votar: la proclamació d’Independència.

Si no podeu sumar, aparteu-vos. No feu nosa.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Nd

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Mentir i dir-se un diari

Dimarts, febrer 1st, 2011

S’ha de ser molt matusser i menystenir completament el teu públic per a fer una cosa tan maldestre, mancada de transparència i cutre com ha fet el “diari” gol.

La ràbia contra Laporta és tan intensa, i l’interès per amagar la seva carismàtica figura tan exagerat, que han manipulat una fotografia, molt barroerament per cert, per tal de fer-lo desaparèixer.

Aquí us deixo el trist muntatge de la maldestre publicació. Un nyap com una catedral, i un fet indigne d’una democràcia i de l’exercici d’uns suposats periodistes. Llur codi deontològic deu valdre menys que un compromís de pagament de la Generalitat o el futur de jordi hereu.

Amb tot, la premsa i televisió espanyola ens té acostumats a aquesta gasòfia. El que no entenc és que els espanyols no es rebel·lin.

El diari Ara se’n fa ressò.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1KA

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Acaben d’arribar i ja donen canya

Dimarts, novembre 30th, 2010

En aquest interessant article del directe.cat Joan Laporta ja deixa clar que votarà a favor de la investidura de mas si accepta proclamar la Independència a la propera legislatura, i en contra si diu que no.

Sense ambigüitats, sense tot i ques… l’actuació de Solidaritat serà implacable amb la covardia i la mediocritat, i totalment clara en el missatge: Independència per a que tots els Catalans i Catalanes i qui resideixi a Catalunya visquem millor i siguem el millor o un dels millors països del món.

Deixo una còpia local en PDF.

En aquest d’obligada lectura article, Toni Strubell acusa el conseller nadal de condonar la multa a endesa per la nevada de març.

El diputat electe de Solidaritat Catalana denuncia que el govern socialista ha concedit una subvenció a endesa del mateix import de la multa. Per tant està subvencionant aquesta empresa espanyola que presa un servei digne de la pitjor colònia.

Es pot llegir al bloc de Solidaritat Catalana.

Còpia local en PDF.

La cirereta la posa aquest vídeo d’Alfons López Tena en que li dóna un repàs a cuní, que tan socialista com és ell i xerraire, es queda sense arguments:

Adreça del vídeo si el voleu veure a TV3.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

En directe des de l’hotel Zero Diagonal, celebració de Solidaritat Catalana

diumenge, novembre 28th, 2010

Penjo en directe algunes fotografies per a totes i tots vosaltres:

Actualització 2/12/2010 11:02 He pujat més fotografies. Properament n’apujaré de noves.

Actualització 2/12/2010 23:22 Més fotografies. Properament n’apujaré de noves.

Adreça Twitter: http://wp.me/pzeab-1E8

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Darrer acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta

divendres, novembre 26th, 2010

Escric en directe, en forma de notes. Després ho treballaré més, però així teniu un seguiment en directe.

He arribat tard perquè no he pogut sortir de la diagonal, t’obliguen a seguir recte fins la illa diagonal, en moments com aquests penso que necessitem un alcalde intel·ligent que faci la feina i tenir els diners que ara ens pren espanya per a fer les obres; tot i que anava amb mitja hora de marge.

Em trobo amb la Maria Dolors Puertas. Amiga meva i candidata a les llistes de Solidaritat.

No sabeu quin orgull suposa i com aclareix les idees saber que amigues i amics teus, persones honrades, treballadores i amables, de la societat civil, són a les llistes d’un partit polític.

M’instal·lo amb els membres de premsa, al costat d’un noi Català de l’agència efe molt amable.

Al meu voltant tot són càmeres, periodistes amb portàtils (molt més grans que el meu i amb necessitat d’endollar-se a corrent) i a la mateixa filera seuen un periodista de l’avui, un del nació digital i davant som ràdio.

La instal·lació és correcta.

Els seients tenen una safata que s’extreu del seient del davant com els avions per a poder treballar amb el portàtil o prendre notes i dos endolls de corrent als peus.

També té dues connexions de xarxa que no emprarem.

Solidaritat ha muntat una xarxa wifi.

Em faciliten el mot de pas i un endoll per a carregar la meva modesta càmera però utilíssima per a enregistrar aquests moments que faran història.

Realment està molt ple.

A baix completament, a dalt quan arribo encara hi ha seients lliures a les darreres files però es van omplint amb la gent que segueix arribant després que jo.

Quan acaba l’acte ho veig completament ple.

Així doncs em perdo les paraules de l’estimadíssim Mossèn Ballarín, però cito les que va recollir el periodista Pep Lloveras de l’avui:

“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Francesc Xavier Segura, cap de llista per Lleida

Agraeix a tanta gent i organitzacions tot el que han fet pel país, entre elles el Cercle Català de Negocis.

Parla de que primer vam perdre la llibertat, i ara darrerament la dignitat.

– Estic convençut que hem perdut la dignitat en permetre que durant tant de temps els polítics ens hagin amagat la veritat.

Diu que Solidaritat farà recuperar la il·lusió i que passejant per Lleida, les persones li han fet saber

-que la brillantor dels seus ulls era per la idea que nosaltres transmetem. Aquesta idea de contundència, de radicalitat d’Independència del nostre país. Això ja ho esperava moltíssima gent. Ho esperàveu vosaltres si no no seríeu aquí.

Explica un cas o un acudit en que un grup de gent decideix a qui tirarien per la finestra per arreglar una situació, potser un vaixell que s’enfonsa o un globus aerostàtic que cau.

La gent comença a dir que si els advocats que defensen delinqüents, que si els polítics que fan que tot vagi malament… però una nena de 12 anys és qui diu la resposta més intel·ligent: a qui pesi més.

Riure a l’auditori. Hi ha haver molts moments de riure.

Respecte a si som una colònia d’espanya contesta: no sé si som una colònia o un perfu; més riures; en al·lusió a que espanya ens està deixant en res.

– La nostra terra, Lleida, és una terra que potser li convé més que a cap altra comarca de Catalunya. Ho dic perquè a Lleida el sector agroramader té molta importància. Los problemes o les solucions que es puguin establir per a aquest sector moltes vegades passen per Brussel·les. La nostra representació allà està feta avui en dia en clau espanyola. El tarannà espanyol no defensarà mai tan bé com defensarem nosaltres els interessos d’aquest sector. A Lleida, especialment, ens interessa esdevenir un nou estat. I per això som tan ben rebuts la gent de Solidaritat Catalana per la Independència. Us asseguro que som molt ben rebuts. Molt més que els que voldrien molts partits polítics.

Us adjunto el vídeo que vaig enregistrar. Si llegiu des d’un iphone o iPad el veureu des d’aquí.

Hèctor Lòpez Bofill, candidatura Tarragona, Terres de l’Ebre

Comenta moltes coses interessants i fa riure l’auditori, però alhora el seu discurs és ple d’energia i contundència.

– Aquests diputats titafredes de convergència i unió que sempre tenen excuses, d’esquerra republicana, iniciativa verds, per no portar el país a la Llibertat.

– quan no és l’esquerra són aquestes banalitats que sempre posen per davant de Catalunya.

– A Solidaritat Catalana ja no són les dretes, ni les esquerres, ni el centre, som les dretes, el centre, les esquerres, els socialistes, els marxistes… tots junts per portar el país a la Llibertat. No hi ha ni dretes ni esquerres ni res: només hi ha Catalunya i l’Estat propi que crearem.

Comenta que ha estat un goig encapçalar la candidatura per Tarragona i Terres de L’Ebre. Felicita el seu equip.

Comenta que ha conegut de primera mà – Totes aquestes problemàtiques que també afecten al sector primari, a les Terres de l’Ebre, al sector energètic.

– ens pretenen col·locar el cementiri d’Ascó i que nosaltres impedirem perquè precisament una de les iniciatives que farem és fer una proposició de llei per prohibir cementiris nuclears a Catalunya- grans aplaudiments.

Agraeix la paciència a la seva dona, i per tot el que li ha ensenyat del seu petit país que també va fer una Independència i que ara volen fer una unificació – com nosaltres també farem quan unifiquem els Països Catalans.

– Tinc molt nítidament el moment més emotiu d’aquesta campanya. El moment més emotiu va ser a Tortosa quan vaig conèixer un senyor de 90 anys i que com el Senyor Mossèn Ballarí va defensar Catalunya amb les armes. I jo sempre m’he preguntat com pot ser, com pot ser, que hi hagi hagut gent que hagi defensat Catalunya amb les armes i que nosaltres no siguem capaços de dipositar un vot en una urna.

Si teniu ipad o iphone per a veure el vídeo aneu a l’adreça de youtube directa.

Isabel Clara Simó

La nostra llengua s’està morint.

Hi ha moltes llengues al món que neixen, viuen i moren. Però també n’hi ha que que neixen viuen i són assassinades.

Posa com exemple el cas d’Irlanda que quan va ser independent ja no va ser a temps de salvar el Gael·lic.

Ens parla, amb la seva gràcia natural, dels:

– senyorets riquets de pedralbes que us agrada anar despullats.

Parla sobre el bilingüisme, i sobre la imposició del castellà.

Diu que la llengua de comunicació bàsica sempre és una, que ha de ser el Català, però que n’estem molt de ser políglotes.

– Cada vegada que el Català avança, cada vegada que fa un primer passet, com aquell poltre que acaba de néixer i fa aquells passets tan tímids i tan tremolosos. Aquest primer passet que fa el Català d’ençà que va morir franco. Immediatament se’ns tiren a sobre. ¡bilingüisme! ¡bilingüisme! i si no sou uns fanàtics, sou uns desgraciats, sou uns nazis- aplaudiments alliberadors -i s’organitzen en partits que van xulejant (o xulejats o xiulejats no ho sento bé) per la vida. Són uns mentiders! Estan mentint! – aplaudiments clamorosos -La seva llengua és una llengua pròpia, la nostra és una llengua que agonitza. Som nosaltres els que hem d’imposar que només volem donar suport a la llengua Catalana perquè la castellana no la necessita.

Segueix amb el bilingüisme:

– I a més parteixen d’una fal·làcia: diu escolteu és que la meitat són Catalanoparlants i la meitat castellanoparlants. No senyor rivera no! Tot el poble Català és castellanoparlant perquè ens han obligat a aprendre la llengua castellana. No n’hi ha ni un que no parli castellà. No menteixin que no és veritat.

– Ara quasi bé el 90% el compren, que gent que l’escriu està molt més avall. No estem en igualtat de condicions. Ni som el mateix nombre. No és veritat tot això que ens expliquen. Però és que a més a més on estaven los dos mil quinientos del manifiesto, on estaven el senyor rivera i companyia o els seus pares o els seus avis, on estaven tota aquesta gent quan van venir els immigrants d’extremadura, d’andalussia que els expulsaven del seu país a força de misèria. On estaven per a defensar-los?!. On estaven per a denunciar les barraques on vivien?!. On estaven per a donar-lis suport?!. No senyor, estaven sufocant partits Catalans Catalans Catalanistes. Nosaltres els vam obrir els braços!.

– Els senyorets de pedralbes no han obert mai els braços a ningú. Volen imposar per la llei de la força la seva pàtria que és espanya i la seva llengua que és la espanyola. I no ho consentirem. No els ho deixarem fer. Hem de defensar la nostra llengua.

Desemmascara les mentides dels feixistes que diuen que defensen el bilingüisme:

– No els he vist en un quarter de guàrdia civil reclamant que si parlen en castellà també han de parlar Català.

– No sé si us imagineu com és d’important dintre de la història de Catalunya aquesta nit. Perquè com aquell poltre tremolós de cames però que sap on va i al cap d’unes hores ja trota per tota la herba nosaltres som un partit que hem nascut amb moltes febleses, per exemple de temps. Hem tingut menys de quatre mesos per a formar-nos. Som un poltre molt petitet encara, i tanmateix ¡amb quina força hem arrelat!. Amb quina força hem crescut. I ara ja no ens tremolen les cames. I sabeu perquè és tan important?. Perquè avui fem el primer pas cap a la Independència… el segon pas el farem fent el corcó al Parlament de Catalunya. Un Parlament que no serveix de res, però tindran que sentir-nos. Ens sentiran! I parlarem fort.

Isabel emociona, ens fa embogir en aplaudiments. Quan una valenciana diu que ens sentiran és que ens sentiran. Aquest és un partit de valentes i valents.

Continua – Quan s’equivoquen o tracten de mentir-nos tenim en Lòpez Tena que no es deixarà enganyar… i els hi dirà ¡mentiders! ¡que sou uns mentiders!… i a més és valencià, garantia d’èxit- més riures. S’expressa amb molta gràcia. Amb una rauxa intel·ligent.

– Esteu defensant el concert econòmic i sabeu que és mentida que el tribunal constitucional ens ho ha prohibit. En una sentència en que se’ns diu que som una “especie del género español”. ¡Una especie del género español! Com feia Lineus en la classificació de les bèsties: los géneros y las  especies. ¡Que s’han pensat!. Ens han humiliat, ens han insultat, ens han arrabassat les petites competències que teníem… no teníem competència en llengua? doncs ja no la tenim. No teníem competència en cultura? Doncs ja no la tenim… i tindrem “corridas de toros”, que us hi jugueu?.

– Que som una província, i província ve de provinchere: vençuts

Comenta com els va fer tanta ràbia que en igual condicions 11 contra 11 (ja que ells ens volen sempre sotmesos), el Barça guanyés el madrid, i que aquell 2 a 6 era Catalunya contra espanya.

Adreça del vídeo a youtube.

Uriel Bertran

- Gràcies per omplir aquest palau sense bocates ni que us paguin el viatge com han de fer els altres partits- aplaudiments.

Comenta que som dues mil persones. Jo no sé quants som però el que sí que puc certificar és que la sala de baix i la de dalt són plenes a vesar, de gom a gom. Potser calculo un 95% d’ocupació.

– Les Nacions Lliures no es barallen, s’uneixen. Només les nacions pressoneres es barallen.

– Si el zapatero va dir que recolzaria l’estatut i mireu com va acabar, si ara diu que de concert res de res, és que res de res- en al·lusió a que ciu defensa quelcom que sap impossible.

Doneu llibertat de vot per a votar per la Independència de Catalunya,

Aquests diputats van tenir llibertat de vot per votar l’abolició, els demanarem que com a mínim tractin els Catalans igual que els toros.

Ni tv3, ni lavanguardia que han fet un boicot sistemàtic.

Comunicació directe amb les Nacions del món. I qui millor que Laporta el president del millor equip del món.

– La declaració unilateral d’Independència ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia de la ONU. Perquè l’ha reconegut en el cas de Kosova com a legítima, com a probable, com a possible, com a vàlida en el dret internacional públic.

– Mai Catalunya havia tingut tantes circumstàncies que ens porten a un mateix punt, com deia Joan Fuster, que ens aboquen a un únic punt, que és la declaració d’Independència.

– Deia jordi pujol que ja no troba raons en contra de la Independència. És que no n’hi ha. Per molt que busqui no en trobarà. No n’hi ha.

– Catalans i Catalanes no dubteu que ha tornat el Dream Team, que som tots nosaltres, aquestes 2000 persones que omplim aquesta sala som el Dream Team de Catalunya que s’ha posat a caminar per la Llibertat del nostre poble. I com deia Francesc Macià, el 28 de Novembre, Catalans i Catalanes siguem dignes de Catalunya. ¡Visca Catalunya Lliure!.

Vídeo a youtube.

Alfons Lòpez Tena

– Per primera vegada de la història hem aconseguit posar com a tema central de la campanya electoral, que està aquí per quedar-se, la Independència de Catalunya.

Alfons Lòpez Tena fa un discurs molt i molt sincer sobre la seva evolució fins a lluitar per la Independència de Catalunya.

El vídeo, que tractaré de pujar avui (27/11) és corprenedor i li recomano a tothom.

– Us diré d’on venim, de cara a haver arribar a aquesta situació, i haver de donar el pas públic, directe, obert, difícil, amb tota mena d’obstacles, sotmesos a tota mena d’injúries, de calúmnies, descalificacions, per la Llibertat del poble Català. Per la Independència de Catalunya.

– Jo en el moment que vaig veure el consell del poder judicial, abans pensava com molts Catalans, com molts dels que estem aquí segur que havíem pensat, que això és un procés gradual, que s’ha d’anar fent a poc a poc, bona lletra, no estirem massa de la corda, potser no n’hi ha gaire això, anem avançant a poc a poc. Perquè efectivament va haver-hi uns anys que les coses avançaven a poc a poc i s’avançava. Sobretot els que venim de la lluita contra la dictadura de franco, contra el genocida anti-Català, especialment els que estàvem a València. Allà tot és molt més dur, com sabeu. Ja pensàvem que això podria funcionar.

– Va ser al consell del poder judicial que vaig veure que no. Allà és quan vaig veure la voluntat sistemàtica, deliberada, explícita és destruir Catalunya, destruir els Catalans. Fer tot allò que sigui necessari per a que Catalunya es converteixi en una província assimilada sense cap mena d’element més que el folklore i sense cap mena de poder, ni polític ni de capacitat econòmica.

– Perquè quan estàs als òrgans d’un estat parlen d’una manera oberta.

– Jo he sentit dir: “yo he ido a ejercer mi profesión a Cataluña para colonizarla”. Persones que estan en l’actualitat al tribunal constitucional.

– Jo coneixia el que era la classe dirigent barcelonina… la veia com el que és, provinciana, mediocre, corrupta. I en veure el panorama espanyol i el de la casta dirigent barcelonina, vaig pensar això s’ha acabat. S’ha acabat però la meva obligació és dir-ho. Fer un acte de servei i escriure-ho. En aquell moment vaig pensar i vaig tornar a llegir un gran poema d’Anna Akhmàtova de la pitjor època de l’estalinisme en el qual hi ha un petit pròleg en que ella explica que està fent qua al davant d’una presó on va cada dia , com molta gent, a veure si hi ha notícies del seu marit, del seu fill, en aquest cas del seu fill que l’havia detingut la policia i no sabia si l’havien assassinat, si estava en un camp de concentració en aquelles circumstàncies una dona amb una cara que no tenia cap mena d’expressió se’m va girar i em va dir: vostè això ho pot escriure? llavors ella va contestar sí. Llavors comença el poema.

– Jo vaig pensar això, la meva obligació és escriure-ho. I d’allí vaig començar a escriure un llibre i confesso ara que la meva idea era que en el moment en el qual el publiqués, van ser tres anys de feina de documentació, seria l’últim servei a la Nació Catalana perquè la Nació Catalana era condemnada per una classe dirigent provinciana, mediocre, venuda i sense futur.

– La sorpresa va ser que en el moment de començar, i és un llibre que té un caràcter acadèmic, intel·lectualment complexe, per incorporar corrents angloamericans dels últims anys, la sorpresa va ser que això que jo pensava que tindria si de cas una influència purament acadèmica es va convertir en un gran èxit popular i d’allí va sortir el anar i fer moltes presentacions i allí vaig descobrir el Poble de Catalunya. Allà és quan vaig descobrir que hi ha un Poble, que hi ha una Nació. Que fora d’aquests petits cercles dels palaus, dels liceus, dels tennis, dels polos. Fora d’això hi ha una Nació. Amb tremp. Amb força. Que hi havia homes i dones que són capaços i que es mantenen fidels a la Nació. I llavors és quan vaig pensar que la meva obligació era anar i treballar per la Independència de Catalunya. Entenem Catalunya com la Nació Catalana sencera, com els Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Independitzar el Principat de Catalunya i incorporar la resta dels Països Catalans en funció de la seva voluntat i de la seva evolució política, cultural, econòmica, social.

– Ens hem trobat que aquesta etapa continuava en el mateix autisme, d’una manera “cansina”, sense cap mena ni d’il·lusió ni de voluntat, continuaven repetint les mateixes mentides de sempre: ara hem d’agafar un tren, ara no toca, que aquest tren passarà per Estrasburg, i llavors hi haurà una estació determinada que no se sap si serà en el segle 47 o en la galàxia llunyana d’Star Wars, no se sap, però ara no. Sempre ara no.

– Dels que ens diuen és que ara la Independència no toca perquè la prioritat és anar contra la crisi. Home, serien creïbles si abans de començar la crisi haguessin que la Independència ara sí que tocava. Però tampoc ho van dir.

– Van dir: desenvolupem un estatut, fem polítiques socials, fem pluja fina, pugem a l’Aneto, baixem i agafem un creuer per a anar a Itaca, sortim del sot, treiem el cotxe de la sorra. Tot això és el que deien, però la Independència no. Sempre hi havia una altra cosa que no fos la Independència. I sabeu perquè?. Perquè no la volen. Estan en contra!.

– Treiem-nos la vena dels ulls. No la volen. Ells volen la Independència com els creients volen anar al cel. Pot estar millor. Però no hi ha ningú que vulgui morir-se per anar al cel. L’objectiu és anar al cel, però una mica tard. No la volen. Volen la Independència si cal.

– … van tenir la seva funció, però ara ja estan condemnats a les escombraries de la història. No han estat capaços de defensar Catalunya quan la ofensiva espanyola ja s’ha convertit en radical i a per totes.

Amb 8 mesos d’espoli fiscal nosaltres rescatem irlanda.

A més espanya s’enfonsa, es convertirà en una nova argentina.

No ens interessa estar en aquest baixell que se’n va a l’aigua.

Joan aporta
En només quatre mesos hem aconseguit això.
Tinc dos moments molt gravats.
Quan el meu fill em va fer prometre-li que no em dedicaria a la política i no vaig poder i l’altre quan Xavier Sala i Martín va escriure l’article jo votaré Joan Laporta.
Catalunya paga la pena.

Farem un corredor mediterrani que tanta falta fa aquí i a València també.
Donarem beques a qui s’ho mereixi per descomptat.
Acabarem amb els barracons on estudien els nens en unes condicions inadequades.
Algú es creu que es podrà fer el referèndum o el concert.
Els Catalans hem d’anar orgullosos pel món.
No ens hem d’amagar de ser Catalans no sigui que s’emprenyin. On s’ha vist això!.
fan propostes que saben que no poden complir mentint.
És hora que deixin d’aquest joc d’anar a pidolar a madrid i tornar amb la cua entra les cames.

Quan un fa una cosa malament té una mala nota. I els nostres polítiques han demostrat la seva incompetència i han demostrat que no són dignes de dirigir aquest país perquè ens han dut a la crisi econòmica més gran de la nostra història. Si ho han fet malament han de suspendre. I han tret un molt deficient.

El vot útil és Solidaritat Catalana per la Independència.

Què farem mentre estant no aconseguim la Independència? No el practicarem. Mentre estant (que els polítics autonomistes) vagin a buscar els cales que ens prenen a madrid!!.

No han d’abaixar el sou als funcionaris, que recuperin els diners que ens foten a madrid i no hauran d’abaixar el sou als funcionaris.

És legítim que vulguem viure lliures.

650.000 Catalans van votar a les consultes sobiranistes.

A la proppassada manifestació vam ser 1.200.000. Si sumem el milió dos cents ja els tenim els 68 diputats, ja tenim la Independència.

Hem de ser protagonistes de la història.

Els Catalans, les Catalanes, els joves, els grans, els treballadors, els empresaris, els immigrants, tots han de participar d’aconseguir la Independència.

La Independència no ens l’ha de donar ningú, la Independència es pren.

La Independència no es contra ningú. És a favor nostre.

Ens deuran calés si ho posem a la balança!. Ara cal gent que negociï de debó no pidolaires.

Estic conveçut que la unió europea ho veurà bé perquè finalment tindrà un estat seriós al sud d’Europa.

Proclamarem la Independència de manera democràtica.

La nostra cultura no és excloent.

La llengua serà el Català. Això tothom ho ha de tenir clar.

La Independència no trenca cap vincle amb els familiars de fora.

L’endemà de la Independència anirem a treballar, però tindrem un estat que protegirà els interessos dels Catalans siguin quins siguin.

Entrarem amb Força al Parlament de Catalunya!.

Quan l’acusen de que s’ha aprofitat del Barça per a fer el salt a la política, diu “uns collons! hem posat la institució del Barça al servei del país!”.

D’aquí cap a la Independència perquè la volem i sabem que és possible.

Si a Catalunya es fes un campionat del món d’opinadors seríem els campions del món. Tenim opinadors de totes menes. Però n0 n’hi ha prou.

Demana un aplaudiment per a tots els suports anònims.

La volem, sabem que és possible, i la farem entre tots!.

—–

Em feia molta il·lusió fer-me unes fotos amb els candidats amb qui tinc amistat, amb en Jan, amb el Xavier Sala i Martín, amb Maria Dolors, amb el Harold, amb en Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, Anna Arqué… malauradament el periodista de nació digital va tenir un problema amb l’ordinador i em va demanar si li podia deixar el meu per a retransmetre la informació en directe. Es va demorar i ja no vaig ser a temps de fer les fotografies.

Va escriure un bon article.

Nogensmenys sí que vaig poder localitzar alguns a les acaballes de l’acte i fer algunes fotografies i tenir una xerradeta agradable.

Nota 27/11/2010 16:25 segueixo actualitzant l’article, pujant fotografies i vídeos fins que estigui acabat. Aneu-lo revisant durant el dia.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1CQ

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Esclar que Solidaritat Catalana entrarà al Parlament!

divendres, novembre 26th, 2010

Solidaritat Catalana de Joan Laporta entrarà al Parlament. Cau de madur. És de calaix.

No tractaré de convèncer ningú. Considero que algú que digui que és independentista i no voti a Solidaritat o a Reagrupament, no és independentista o bé té uns problemes psicològics greus fora de l’abast d’un article de bloc.

Tinc un amic que diu que és independentista però votarà ciu. El seu discurs és que reagrupament no aconseguirà res (era militant) i que no vol mai més el tripartit.

La veritat és que els seus pares són de fora de Catalunya i li noto que té un conflicte de sentiments per això.

Però si mirem així mai farem res de bo. Si els pares del meu amic fossin d’Alemanya o del marroc no tindria pas cap problema a imaginar-se una Catalunya independent.

Pensar que perquè tens família fora de Catalunya has de viure malament, robat, insultat i maltractat per sempre és bastant trist.

En tot cas és un treball mental de cadascú mirar a dins i aclarir-se.

Però perquè us dic que entrarà al Parlament segur?.

Doncs us aporto algunes xifres. Les passades eleccions ciudadanos va aconseguir 90.000 vots que li van suposar 3 escons.

Laporta, tot i que li van tancar el perfil del Facebook i el va tornar a obrir, té 22.000 amics al Facebook.

22.000 vots són pràcticament un escó de les passades eleccions, és a dir representació parlamentària només amb els amics de Facebook.

La plana de fans de l’artur mas en té 6.587.

Solidaritat Catalana té el suport del PSAN, de les Joventuts Independentistes, del Partit Republicà Català (els inventors d’adéu espanya que esquerra ha copiat), Democràcia Catalana, de nombroses personalitats com Isabel Clara Simó, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Toni Strubell, Hèctor López Bofill, Anna Arqué, l’exconseller Solà… (a les primeres 72 hores de la creació hi hagué més de 13.500 adhesions) i sobretot Joan Laporta és conegudíssim.

Tothom sap que va conduir el Barça a la victòria i que farà el mateix amb Catalunya.

Tot i el bloqueig informatiu si es pregunta a la població qui és montilla, puigcercós, herrera o saura molta gent no ho sap, però si es pregunta a la població qui és Joan Laporta tothom ho sap.

I per més que algunes veus als mitjans espanyolistes s’esforcen per fer creure que Solidaritat Catalana de Joan Laporta no entrarà al Parlament tractant a la desesperada de frenar un vot que serà molt important, i reduir així la força de la formació, la realitat la veurem aquest diumenge.

Al Twitter Solidaritat Catalana i Reagrupament també són molt esmentats, per sobre d’ esquerra, pp o icv.

A la gràfica es pot veure una projecció de socvot de quants parlamentaris tindria cada partit polític si fos proporcional a la seva presència a facebook.

Vilaweb fa una excel·lent anàlisi de l’activitat a les xarxes socials.

Si voleu votar independència feu-ho. No cerqueu excuses. Solidaritat entrarà al Parlament.

Us pot interessar: Solidaritat Catalana a la vikipèdia.

directe: zapatero adverteix mas que el concert econòmic és impossible.

Racó Català: rajoy confirma que el concert econòmic faria inviable l’estat espanyol

Cronica.cat : enquesta Facebook Laporta obtindria 60 diputats

Racó Català: recopilació de diferents declaracions espanyoles sobre NO al concert

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1C7

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Fotos que m’agraden d’aquesta campanya electoral

divendres, novembre 19th, 2010

No sé qui ha fet aquest muntatge, no oficial, però em sembla una magnífica rèplica a les paraules buides de montilla "ni independentista ni de dretes" (nini, us heu fixa't?)

El rètol original diu "garantia de progrés" una gran mentida a no ser que aclarís: progrés per a montilla, de nini a milionari gràcies al psc.

Aquesta fotografia la trobo grollera "gross" que dirien en anglès, però després de la campanya de matons de barri contra mas "artur mas de lo mismo", trobo adient posar-la. Justícia poètica.

Trobo molt encertada aquesta imatge perquè relaciona el Barça de Laporta amb Solidaritat Catalana i amb la pallissa que li van clavar al madrid (espanyolisme). Bé perquè fa que la gent que no sap que Laporta es presenta a les eleccions, i lamentablement són moltes pel boicot, es demanin per la relació i coneguin l'alternativa independentista.

Aquesta fotografia m'ha arribat via un grup d'exvotants del psc-psoe que expliquen que encara que se senten espanyols espanya els tracta com Catalans, i que es viuria molt millor en un Estat Català independent, i que ser un país no comporta odiar l'altre (com el fet que Portugal sigui independent no implica que odiïn espanya o frança, simplement viuen millor) Es fan dir Movimiento Independentista No Nacionalista de Cataluña

Fotografia feta a Castelldefels. Publicitat del partido socialista obrero español de Catalunya (PSC) en castellà.

Com resulta que convergència i unió, el pp, i el psoe es dediquen a regalar globus als nens per captar els vots dels pares, trobem circumstàncies curioses com carrets de nens amb globus de pp i psoe. L'avís d'un pacte espanyolista com al País Basc?.

Laporta al Baix Llobregat. Sense complexes. Catalunya proper Estat d'Europa.

Al rètol hi diu "rebélate", a mi em fa pensar "ja ho he fet... ¡contra els nazis!"

sense paraules...

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1B5

 

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Xavier Sala i Martín: Yo votaré a Joan Laporta

dimecres, novembre 17th, 2010

Article de Xavier Sala i Martín publicat a la vanguardia (edició en paper) avui 17 de Novembre de 2010.

Avui Joan Laporta també ha sortit a rac1.

Podeu descarregar el programa de rac1 amb l’entrevista en aquesta adreça.

La seva intervenció comença al minut 30 (meitat de l’aúdio).

Deixo còpia local per si en el futur deixés d’estar disponible.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Solidaritat es mou

diumenge, novembre 7th, 2010

Avui he anat a Castelldefels i hi he trobat un tendal de ciu on hi repartien globus als nens.

Indignat he recordat les darreres espanyolades de ciu: negar-se a retirar el monument franquista més gran de Catalunya i abstenir-se en la votació proposada per esquerra de convidar els veïns a col·locar Senyeres al barri a la visita del papa de roma (a qui jo tampoc no espero ni vull).

Afortunadament també hi havia una paradeta de Solidaritat Catalana on es repartia el programa electoral i informació sobre l’espoli fiscal que pateix Catalunya.

I és que Solidaritat no ha parat de moure’s, de visitar pobles i contrades, fins i tot a País Valencià (enllaç a Vinaròs News).

Els voluntaris i el mateix Laporta treballen de valent doncs són conscients del bloqueig informatiu.

El grupo godó (la vanguardia, mundo deportivo, rac1, rac 105…) va donar ordre de no parlar de Laporta a no ser que fos per mal parlar-ne, tal i com va denunciar Salvador Sostres, confés admirador de ciu i gens sospitós de ser fan de Joan Laporta. (còpia local en PDF)

I el linxament mediàtic al que van sotmetre Laporta ha estat tan descarat tan fals i indigne que fins i tot el mateix escriptor ho denuncià (còpia local en PDF).

I aquest bloqueig informatiu funciona ja que he conegut alguns casos de persones que no sabien que Joan Laporta es presenta a les eleccions, i encara menys que ho feia per a que Catalunya sigui independent.

I les difamacions funcionen perquè he enraonat amb algunes persones que tenien la opinió que Joan Laporta era un corrupte pel simple fet que havien llegit les acusacions suposades filtracions de el mundo deportivo.

Jo els he explicat que el conec, que l’ataquen pel simple fet de ser independentista, i que al seu bloc podien trobar l’explicació que no li havien deixat fer en públic i al bloc del Xavier Sala i Martin una explicació magistral (còpia local en PDF) sobre com sandro rosell havia mentit amb els comptes atribuint-se 70 milions d’euros de benefici que suposadament hauria fet guanyar al Barça el primer segon de posar el peu al Barça, és a dir, els diners que ha fet guanyar Laporta al Club, i que ara sandro diu que no els hi ha fet guanyar Laporta sinó que corresponen al seu exercici manipulant les dates. (còpia local en PDF)

Com a prova de que rosell no és la primera vegada que menteix us deixo el vídeo amb l’entrevista a Catalunya ràdio en que nega un sopar amb empresaris espanyolistes i artur mas, i la foto que va aparèixer després d’aquell sopar.

Però a l’objectiu d’aquest article: patim un bloqueig informatiu, tv3 tampoc no donarà espai a Solidaritat Catalana (Laporta) ni a Reagrupament, i els diaris no fan pas periodisme si no un exercici maquiavèl·lic georgeorwellià de mostrar una realitat per encàrrec i tractar d’empènyer els confiats lectors cap a l’objectiu de qui els paga.

Situació encara més vergonyosa quan resulta que el New York Times, la televisió pública francesa RTL i la del Canadà entrevistaran a Laporta.

Així doncs ho sabem, i mentre tractem d’aconseguir una premsa de veritat, transparència informativa, democràcia i un cop des dins del Parlament informar de tots els greuges que pateix Catalunya i del bé que podríem viure, cal que fem córrer la informació amb el boca orella i per Internet.

No fa gaire li van tancar els perfils del Facebook, però lluitador com és de mena i advocat, va fer que els els reobrissin en qüestió d’hores.

Sé que Solidaritat entrarà al Parlament amb molta força i que el nostre futur canviarà a millor.

Només una dada: malgrat tots els boicots informatius Joan Laporta és el candidat que més seguidors té al Facebook.

Us pot interessar: Carta que no enviaré al Punt de Toni Strubell (còpia local en PDF)

Antoni Maria Espadaler deixa de ser articulista de la vanguardia per la seva defensa de Laporta (article en castellà) (còpia local en PDF)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Trencant Catalunya

diumenge, octubre 17th, 2010

Vull fer un clam per a que qui dorm, desperti, i s’adoni de com el sandro rossel està utilitzant el Barça per a perseguir l’Independentisme i el Catalanisme i per a lucrar-se personalment. És la meva opinió i l’argumento.

Les acusacions, sense presentar les proves, contra Joan Laporta -cap de Solidaritat Catalana- i amb tota probabilitat nova força política al Parlament de Catalunya a les properes eleccions, formen part del seu vassallatge a espanya i a les forces unionistes que l’han propulsat. Entre elles diversos grups mediàtics com el grupo godó.

Si no estiguéssim a Europa, estic segur que feixistes hispànics ens bombardejarien i ens matarien com feien cada 30 anys, com ara no ho poden fer, opten per emprar els mecanismes democràtics en favor de les seves intencions gens democràtiques, és a dir, per a silenciar-nos, bloquejar-nos informatívament, i perseguir-nos econòmicament.

Em faig ressò del missatge de Joan Laporta, publicat compromissaris compromesos o per Xavier Sala i Martin:

No tinc previst assistir demà dissabte, dia 16, a l’Assemblea de Compromissaris del FC Barcelona perquè s’ha vulnerat l’article 50è dels Estatuts del Club, segon el qual “El president o presidenta de la Junta Directiva o de la Comissió Gestora cessant, o qualsevol membre d’aquesta en què aquell o aquella delegui, pot intervenir a la primera assemblea general ordinària que se celebri per a explicar la liquidació de l’exercici econòmic vençut i proposar-ne la seva aprovació”.

Tot i haver sol·licitat per carta al President Rosell el meu dret a explicar els comptes com estableix l’article 50è dels Estatuts, el senyor Rosell va contestar, amb data 14 d’octubre, amb la següent consideració:“… atès que es tracta d’una facultat atribuïda a la figura de l’expresident no et cal cap atorgament ni reconeixement pel seu exercici. Sí que cal precisar, com bé has de saber, que l’esmentat article confereix un dret que exclusivament ha de tenir per objecte l’explicació de l’exercici econòmic vençut sense que l’ús d’aquest dret habiliti per proposar l’aprovació de cap estat de comptes alternatiu ni de suggerir cap altre acord que no sigui demanar la seva aprovació”.

És a dir, que els comptes que es presentaran a l’Assemblea no són els formulats per la meva junta sinó uns de reformulats per la Junta presidida pel senyor Rosell i sobre els quals ni jo ni la Junta que vaig tenir l’honor de presidir no hi tenim cap mena de responsabilitat.

Per tant, no tinc previst assistir a l’Assemblea perquè no ens han donat el dret a explicar la liquidació dels comptes de l’exercici econòmic relatiu a la temporada 2009-10, tancat en data 30 de juny de 2010, lliurat personalment al president entrant, sr. Rosell, en la reunió conjunta de la Junta Directiva sortint i l’entrant en data 1 de juliol de 2010.

Aquests són els comptes anuals del Club que, en virtut de l’article 29è d), estàvem obligats a formular per la seva presentació a l’Assemblea i així va quedar recollit en l’acta de l’esmentada reunió, així com el meu dret a explicar-los a l’Assemblea i proposar-ne l’aprovació.

Joan Laporta.

Barcelona, 15 d’octubre de 2010

Reprodueixo també la nota que va publicar Xavier Sala i Martin al seu Facebook el 29 de Juliol de 2010, que és força aclaridora i que no he vist reflectida a cap mitja informatiu:

Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu.

I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes… però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010… i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions.

Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant?

Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres).

Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells.

El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça… sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell.

És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual.

Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca… cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?

——

Jo d’en sandro rossell penso que és un mentider entre moltes d’altres coses, i ho penso entre d’altres, perquè va dir a Catalunya ràdio que no havia anat a un sopar del que hi ha una foto:

Compromissaris Compromesos denuncia que la decisió de dur a Laporta als tribunals és il·legal (còpia local en PDF).

Cito un fragment:

La possibilitat de presentar una acció social de responsabilitat està recollida en les disposicions transitòries cinquena i addicional setena de la Llei de l’esport (Llei 10/1990), així com en la disposició addicional tercera del Reial Decret 1.251/1999 que regula el règim jurídic de les Societats Anònimes Esportives. Segons la llei, cal que la majoria simple DELS ASSISTENTS a l’assemblea de compromissaris votin a favor de l’acció social de responsabilitat. Segons la llei, per tant, la MAJORIA SIMPLE HA D’ÉSSER QUALIFICADA. Això es desprén jurídicament del fet d’incorporar “dels assistents” a la redacció del text legal. Sense aquesta qualificació estaríem parlant d’una majoria simple ordinària tripolar.

Jo ho tinc clar: per acabar amb la indecència votaré Independència.

Relacionat: Laporta veu CiU, el PP, el Grupo Godó i dirigents d’ERC com a actors interessats en barrar-li el pas al Parlament

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Laporta guanyarà les eleccions

dissabte, octubre 9th, 2010

Fart d’enquestes més falses que judes, publicades pels mitjans espanyolistes, i en que sovint ni tant sols hi són tots els partits que s’hi presenten (Laporta, Reagrupament), he decidit fer la meva pròpia predicció.

Crec que aquesta predicció serà més acurada perquè em relaciono amb persones de totes les orientacions polítiques, i he palès el canvi de visió de Catalans de pares espanyols, que m’han confessat que estan farts de com ens tracta espanya, en l’aspecte econòmic, cultural, de no permetre’ns decidir, i per violar l’estatutet, i que votaran Independència.

També he copsat l’emprenyament de molts votants socialistes en veure com el PSOE menysté els Catalans i la democràcia. Aquests no votaran o ho faran per la Independència.

Moltes persones votaran Laporta perquè el coneixen i perquè saben que té collons.

I farà que Catalunya guanyi la Champions del món, o si més no que hi jugui amb resultats de primera.

I si finalment m’equivoco, ho faig de bona fe, perquè ningú em paga per dir mentides. Només vull que els meus fills creixin en un país lliure i democràtic.

Així doncs no és un estudi científic. Ho podeu considerar opinologia, però si jo llegís aquest article me’l creuria molt més que qualsevol enquesta de “el periódico” o “la vanguardia”, que treballen descaradament per a espanya i contra la llibertat d’informació.

Ampliació de la informació en que em baso. Les meves estimacions:

Partit polític Parlamentaris
Solidaritat Catalana (Laporta) 31
Reagrupament 10
CiU 41
Esquerra 9
icv 7
PSOEC 28
PP 9
anglada 0
ciudadanos 0

Solidaritat Catalana aconseguiria un gran número de vots per la popularitat de Laporta, a qui coneix tothom, i captaria molt votant de CiU que s’adona que l’únic vot útil és la Independència. Molts empresaris, fins i tot els més recalcitrants, ja recolzen de manera massiva la Independència.

Penso que Reagrupament pot aconseguir aquests resultats o millors perquè he vist molta gent treballant darrera. Societat civil, grans persones que mai havien estat en política, i grans polítics.

Del milió i mig de Catalans que ens manifestàrem sota el lema “Som una Nació. Tenim Dret a Decidir” en calen només un milió tres cents mil per a proclamar la Independència.

CiU baixaria per botiflers i unionistes.

Esquerra es quedaria només amb els vots dels que hi treballen i de les seves famílies.

El partit de pijos comunistes icv baixaria encara més per la patètica actuació traint el país i el territori, amb la velocitat a 80 Km/h, les càrregues dels mossos, emprenyant i multant tothom, llepant-li el cul a espanya, anant a madrid a suplicar que rectifiquin per l’assassinat del President Lluís Companys…

El PSOEC baixaria en picat per enfonsar i espoliar Catalunya, i per tenir un president analfabet, malcarat i mentider que només treballa per a espanya. (Recordem que el govern no és una ONG on qualsevol pobret tingui dret a ser president. Calen persones competents, preparades, i honestes)

El PP baixaria més pel seu fanatisme antiCatalà i antidemocràtic que fa vergonya fins a Europa (i ara volen anul·lar la decisió del Parlament Català de prohibir la tortura de braus anant a Europa!).

El partit d’anglada, tot i que molta gent el votarà per la nefasta gestió del PSOE en seguretat i en immigració, no aconseguiria representació parlamentària.

L’espanyolista mentider ple d’odi cap a Catalunya, ribera de ciudadanos, no aconseguiria cap parlamentari doncs fins els seus votants han vist les mentides, manipulacions i odi furibund cap a tot el que és Català.

Això només és una estimació a data 9 d’Octubre de 2010. És possible que els esdeveniments facin que s’incrementi el vot favorable cap a la Independència a les properes setmanes.

Cap independentista abstencionista!.

A partir d’aquí ja sabeu que intentaran els poders espanyolistes:

  • No parlar de Laporta ni de Reagrupament ni d’Independència als seus diaris

Notícia: Sostres confirma que el grup godó ha prohibit esmentar Laporta

Notícia: rivera demana a TV3 que practiqui el buit informatiu a Solidaritat

  • Calumniar sense proves (com en el cas del rosell que acusa la junta de Laporta de corrupte però no publica la suposada auditoria, escampa merda sense proves).
  • Infondre por, com a una acció armada per part d’espanya en cas d’Independència (fa molta gràcia perquè dins Europa això els portaria a l’expulsió i a ser la Sèrbia d’Europa mentre nosaltres quedaríem dins)

Notícia: Reaccions de rebuig a les amenaces de corbacho

Notícia: Encara més decadència (per Salvador Cardús)

  • Difondre enquestes en que els partits independentistes aconseguirien 0 diputats (hahaha!)

Veure: Comparació d’enquestes de les eleccions catalanes al Parlament 2010 (març 2010)

Si els meus resultats són correctes Laporta + Reagrupament aconseguiria més Parlamentaris que CiU.

Llavors CiU hauria de decidir si s’asocia amb els socialistes, amb el PP, i se suïcida políticament, o deixa de ser una vergonya i se suma a la Independència. Les restes del naufragi d’Esquerra haurien de decidir si donen suport a la Independència o a un CiU unionista o un agregat espanyolista de PSOE + PP + icv.

En tot cas tants esforços espanyolistes només aconseguirien retardar l’inevitable a les properes Eleccions i fer que la gent s’adoni, per l’empobriment exagerat i brutal dels Catalans, que dins espanya només patirem misèria, espoli, odi i manca de democràcia.

Amb el temps tot es posa al lloc que li correspon.

Així que tots a votar Independència que tot està per fer i tot és possible.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

El meu 11 de Setembre

dilluns, setembre 13th, 2010

Començo el dia amb la idea d’anar a l’acte en honor del General Moragues que organitza Reagrupament.

Jo no en sóc militant, però ajudo a tots. I em sembla un heroi i màrtir de Catalunya que mereix reconeixement.

Ahir em vaig assegurar de tenir la càmera ben carregada, la tarja de memòria buida (16GB), de tenir llesta l’Estelada, la Barretina, una ampolla d’aigua que a les manifestacions fa molta calor, un bloc per a apuntar i diversos bolígrafs (li en regalaré un a una persona famosa que no en té i el necessitarà) i uns diners per si els caixers són plens al centre o han exhaurit la seva provisió  i em ve de gust comprar samarretes o marxandatge, una bossa de carregar a l’esquena per a deixar els diferents fulletons que s’han editat per a la ocasió i el que compri i unes bambes esportives per si l’infame saura o l’espanyolista montilla utilitzen els mossos per atacar la societat civil una altra vegada.

Vaig a l’acte en honor del General Josep Moragues i Mas.

Abans de començar vaig veure desplegada la pancarta: Pel Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català.

Ho vaig comentar amb un parell de dones que s’ho miraven i no entenien el missatge.

- Que donarem suport al Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català, sigui qui sigui qui el proclami- els vaig dir.

L’acte no se sent. La gent que hi ha al voltant fa que només les primers files, situades en cercle, s’assabentin del discurs.

És per culpa de l’ajuntament socialista, que en una mostra més del seu feixisme, reclamava 1.840 € per muntar un petit escenari i altaveus.

Em trobo amb uns amics que vaig conèixer al viatge amb 10.000 a Ginebra.

Ells són reagrupats, jo no, el meu amic em diu que té por que Laporta faci un altre tripartit (tristpartit jo l’anomeno).

Li dic que crec que Laporta no és així, que el conec en persona, i em sembla que és una persona que té collons i que vol la Independència.

Durant la manifestació algunes persones em traslladaran la seva opinió de que Lòpez Tena i Uriel Bertran són infiltrats de ciu i esquerra respectivament, per tal de dinamitar els moviments independentistes des de dins.

Crec que no és el cas, encara que el seu comportament a les Consultes Sobiranistes, no ha estat correcte.

El missatge que repetiré avui és:

Cap independentista abstencionista.

Voteu Independència. És igual a qui, però voteu Independència.

Mentre sóc allí veig tres comportaments de la jihad hispànica, la caverna espanyolista:

1. Passa una furgoneta i ens crida “hijos de puta”

2. Passa un cotxe i crida “viva españa”

3. Passa un taxista i ens crida “hijos de puta”

Ja és trist que una gent que van venir de fora, ells o els seus pares, per que a casa seva no es podien guanyar la vida escupin verí al país que els ha donat educació, feina, sanitat…

L’acte comença puntual, de fet força gent arribarà més tard i preguntarà si ja s’ha fet; és breu, directe. Després es canta els Segadors i es fa la ofrena floral a l’heroi.

Allà conec a un grup de maçons Catalans. M’expliquen que Moragues era maçó.

Una de les maçones m’explica que als inicis de la maçoneria de la que forma part estava composada íntegrament per dones.

La seva web és:

granorient.cat

I la descripció que fan dels maçons és la següent:

Els francmaçons som homes i dones lliures i de bona voluntat, que treballem plegats emprant el simbolisme, tot buscant el perfeccionament individual i el de tota la Humanitat.

Amb aquesta definició no m’estranya que els mediocres i els sectaris els hagin volgut exterminar tota la vida.

Als mediocres per definició, els espanten les persones lliures amb capacitat per pensar i obrar correctament.

Els mediocres només saben seguir normes, encara que no les entenguin, i imposar-les als altres.

Entre una de les magnífiques sorpreses que em regalarà aquest dia està el trobar-me amb el Manuel, que visc eufòric, com un autèntic honor.

Recordareu un home de 88 anys, que viu al Canadà i que va viatjar expressament dels Estats Units a Brussel·les, per venir amb els 10.000.

Doncs he tingut el goig de trobar-lo, aquest cop també ha vingut expressament a Catalunya, a votar a les eleccions d’enguany i a assistir a la Diada.

En dies com avui em sap greu no tenir una càmera millor, perquè sóc conscient que estem fent història i que el que ara enregistrem ho estudiaran els nostres fills i néts.

Tenim una conversa agradable i aprofito per aprendre dels seus coneixements i experiències.

Em comenta que en la seva opinió la lluita de classes és falsa i inexistent, i que si de veritat hi creguessin els sindicalistes de Catalunya lluitarien per apropar els sous dels treballadors de la Xina, Índia, etc… i en canvi només es mouen pels d’aquí.

Em comenta que els polítics al Parlament Català només volen mantenir l’status quo, i el seu seient, cobrar.

M’explicà que al Salvador passà el mateix amb les esquerres quan governaven i que finalment els lliberals van treure el país de la ruïna i van pactar la pau amb la guerrilla (els d’esquerres, molt propers a la guerrila, no ho havien pogut fer).

Enfilo a dinar a un restaurant xinés, mentre molta gent va cap al dinar popular que ha organitzat Reagrupament molt aprop.

Jo no he assistit a altres actes del matí, però us deixo una fotografia dels Miquelets de la Núria C.

Aquest grup recrea, pagant de la seva butxaca, els vestits d’època i les armes.

Avui Diumenge el punt, a la plana 40, ha mostrat una fotografia espectacular, no he estat capaç de trobar-la al seu web, així que us la mostro escanejada.

També em van explicar que en acabar els actes oficials a Rafael Casanovas la gent va començar a cridar Independència, quelcom que no havia succeït mai fins la data.

També que van escridassar el botifler de don artur mas.

A plaça Universitat, la universitat lluïa orgullosa una Senyera.

De camí a dinar al restaurant xinés veig moltes Senyeres i Estelades als balcons. M’omple de goig.

També torno a veure els patinadors que destrossen els bancs de marbre de plaça Universitat.

Són estrangers, es veu per la fisonomia, i com altres vegades, amb diferents cares, els veig equipats amb càmeres cares amb les que enregistren en vídeo les seves acrobàcies tan perjudicials per al mobiliari urbà.

Potser ho venen com material exòtic per Internet o al seu país.

També vaig veure vàries d’aquestes persones que viuen en la misèria a Catalunya, mentre a espanya es poleixen els nostres diners en fer aeroports per a 60 persones, línies d’alta velocitat deficitàries, regalar ordinadors als nens a Extremadura, finançar l’injust PERT (subsidi que només es cobra a Andalussia i a Extremadura i que es cobra 6 mesos si presentes un full on diu que has treballat uns dies al camp).

Com va indicar el batlle d’Arenys de Munt, Carles Móra, hi ha més pobres a Catalunya que població té Extremadura.

En el mateix camí al restaurant un altre cercant als contenidors:

Veig una parella de rumans, després en veuré molts a diferents xanflans (una vegada vaig veure com d’un luxós 4×4 negre marca BMW amb els vidres tintats anaven baixant rumaneses vestides d’aquesta manera estil refugiades cada 20 metres o cada poma), són del prototip dels que roben al descuit així que els vigilo per assegurar-me que no roben a ningú o intervenir si ho fan, fins que un d’ells s’asseu a pidolar.

És el mateix sistema que fan servir unes noies menors que es fan passar per sordmudes i que porten un full de signatures fals d’una suposada ONG.

Mentre t’aturés a signar, les 3 o quatre t’envolten i et pispen la cartera, el moneder, etc… sense que te n’adonis.

En altres ocasions jo he vist parlar animadament entre elles a aquestes suposades sordmudes fins que han vist a una possible víctima i han començat a fer la comèdia.

El Corte Inglés va lluir una gegantina Senyera:

Vaig a dinar, el restaurant on volia dinar està tancat per vacances. Entro a un local nou però la forta pudor a tabac em tira cap enrere i marxo.

Vaig a un restaurant xinés woc on no es pot fumar.

Demano una aigua, que em porten oberta i que sospitosament té sabor a l’aixeta (vaig fer els càlculs i a 100 aigües per dia cobrades a 1,5 € són 150 € al dia * 30 = 4.500 €/mes d’estafa reomplint ampolles). No els dic res però acaben de quedar-se sense la propina.

Parlo en Català amb la noia xinesa, repeteix el que li dic però en castellà, i en acabar li dic gràcies en la seva llengua i somriu.

La taula del davant, formada per una parella amb un noi que vesteix una samarreta de tirants i exhibeix tatuatges als braços i espatlles, i du el cabell parcialment rapat i amb rastes, diu indiscretament a la seva parella en veu alta:

- Le habla en Catalán a la china!… y si no le entiende!?- com sorprès.

El miro i l’ignoro, ja se n’adonarà que la cambrera ho entén tot, o del contrari jo marxaria i potser ompliria una reclamació. Ja seria massa que al meu país, com a client, essent jo qui paga, hagi de parlar en l’idioma estranger que vol el comerciant.

Els faré el favor al restaurant de pagar-lis amb monedes d’euro i de dos euros, ja que m’han manifestat que s’han quedat sense canvi i m’ofereixo puix que en portava força per l’aparcament.

Em queden agraïts i marxo acomiadant-me amb un “adéu” i després dient-los-ho en el seu idioma, fet que els arrencarà un somriure.

Vull fotografiar els rètols que ha penjat el Cercle Català de Negocis a la Plaça Catalunya, sota el rètol de caja madrid, que diuen “bye bye spain”,  “Adéu espanya” i “espanya ens costa 60 milions d’euros cada dia”.

A continuació caminant per la zona fotografia la Senyera a la llibreria Catalonia.

Decideixo passejar, i veure com està el centre de la capital, a l’espera de que comenci la manifestació. Tinc entès que comença a les 17:00 (no era a les 17:00).

Passejo, veig molts rètols “en venda” i “en lloguer”, i també moltes Estelades.

Crec que la societat s’adona de la crisi terrible a la que ens porta (ja fa molts anys) espanya.

Passejo, i moltes turistes em somriuen i em saluden amb la mà, els corresponc.

Algunes i alguns demanen de fer-se una foto amb mi o si me la poden fer, i en tots els casos accedeixo amb un somrís.

Una senyora d’uns quaranta anys em veu somrient i accelera el pas i s’atreveix a preguntar-me:

- Perdona, perdona, esta bandera que significa- es refereix a la llarga Estelada blava, la d’en Macià, que duc penjada del coll descansant sobre les espatlles.

- La Independència- li contesto en Català, sorprès, tot val a dir-ho, sense abandonar el meu somrís.

Em demana quin significat té l’Estel i el fons blau, i li dic que les quatre barres són la Senyera, la bandera de Catalunya, i que l’Estel sobre el triangle conjuntament, formen la bandera independentista.

Quan algú em parla en castellà, sempre li parlo en Català, però redueixo la velocitat del a pronuncia procurant vocalitzar clarament de manera que els facilito que em comprenguin.

Entén tot el que li dic.

Caminant, un noi d’uns vint-i-cinc anys em veu, se li il·luminen els ulls i em diu tot content:

- Molt bé! Molt bé! – exclama. Certament la barretina, la samarreta de 1714 ho recordo, i l’Estelada no passen desapercebudes.

M’aturo, em dóna la mà i xerrem una estona.

- A veure si ens en sortim – em diu i m’explica que els seus pares tenen una altra ideologia però que ell vol la Independència.

- És normal – li contesto amb tota naturalitat, i escoltant-me reflexiono per a mi mateix: és que és la veritat. És normal que ell vulgui que el seu país sigui lliure, i no haver de suportar tots els maltractaments del país veí. El que no és normal és que algú vulgui mantenir-se sotmès, a no ser com en el cas de ciu en la meva opinió, que tingui interessos econòmics en que es mantingui la submissió. Qui vol que l’insultin, l’espoliïn, el tractin com el cul i no respectin el que vota en referèndum?.

Li comento que en l’aspecte econòmic la Independència és la única manera de sortir endavant, i que en el cultural també.

Ens acomiadem amb un somrís.

Davant d’un edifici de Gaudí, atapeït de turistes, veig una altra romanesa de les que sé que tenen el modus operandi de robar al descuit i l’enregistro tot restant amatent a si sostreu quelcom a algú per a intervenir.

Penso en la mala imatge que dóna això a la ciutat, i m’en recordo dels alcaldes socialistes xupi-guais que han ignorat tots aquests problemes, i en els polítics a madrid que no han reformat les lleis que permeten els lladres robar, ser detinguts, sortir immediatament de comissaria i tornar a robar.

No en tinc cap dubte que independents ho farem millor, i sobretot podrem canviar el que no funciona, cosa que ara mai podrem fer, ja que a espanya no tenim cap possibilitat de canviar cap llei.

Com la meva càmera és molt modesta i la duració de la seva bateria, tot i que per sobre del que se n’espera, limitada demano a un local si puc carregar-la mentre faig la consumició i em diuen que no, que no els ho deixen fer. Els dic que ho entenc i vaig a un altre local, a un pans and company.

Repeteixo la pregunta, on veig a la noia apurada dient-me que no sap si hi ha endolls. Jo he vist endolls lliures al costat d’on és ella, i entenc que la poso en un compromís.

- Puc preguntar-li a l’encarregat?.

- Sí, millor- diu alleujada.

Jo li parlo en Català i ella em contesta en castellà.

Li pregunto a l’encarregat, que parla amb una persona que s’hi dirigeix en Català, i em diu que sí. És sud-americà.

Li ho agraeixo i em diu que no és res.

Li comento a la xiqueta, que contenta connecta la càmera.

Penso que em gastaré uns dinerets aquí mentre faig temps, a manera d’agraïment.

Demano un suc de taronja i una pasta i la noia m’informa que hi ha una oferta, amb la que m’estalvio diners.

És molt amable i informarà a tots els clients que passin de les ofertes que els beneficien.

Hi ha estones en que ella ha de romandre sola, així que tenim una animada conversa.

És d’Ecuador. Porta 11 anys a Catalunya, des dels 16. I va estudiar aquests darrers anys en Català. No el parla, però l’entén.

Li dic que pot deixar de banda la timidesa i parlar-lo quan ella vulgui, que no pateixi molt per l’accent, que el Català avarca moltes variants dialectals i una pronuncia que li sembla incorrecta pot ser la que facin servir a Tortosa o a Lleida, o a País Valencià, i que segur que l’entendran.

S’anima a deixar-se anar amb algunes paraules a l’estona que xerrarem.

Em pregunta si vinc d’algun acte i li dic que sí, i que després aniré a la Manifestació per la Independència.

Li explico que avui és 11 de Setembre i celebrem el dia Nacional de Catalunya.

- Ah clar! Per això és festa avui- exclama en castellà.

La meva sorpresa és majúscula, encara que no se n’adonarà, que una persona que porta 11 anys vivint al país no sàpiga quin dia és i que representa la Diada.

Li explico amb un somrís.

Moltes persones estrangeres no tenen cap animadversió cap als Catalans, ni els estranya que ens vulguem independitzar, ni senten cap odi cap a nosaltres, al contrari més aviat empatia, tot el contrari que moltes persones espanyoles que ens tracten amb un menyspreu només comparable a l’exercit pels nazis ver els jueus abans d’iniciar el seu extermini.

Als estrangers els costa d’entendre que ens tinguin aquest odi i se sorprenen quan descobreixen aquestes actituds violentes envers nosaltres.

Mentre sóc al bar carregant la càmera diverses persones em demanen a mi o a la meva nova amiga si els poden orientar.

Ella no parla gaire anglès, res de francès, i no es pot moure del mostrador, així que em demana que orienti a una mare i a un fill d’un divuit anys sobre on es troben diverses ubicacions.

La mare em parla en castellà, jo els contesto en Català pausadament i gesticulant – cap allà-, -cap abaix- i la mà acompanya la direcció.

No estic del tot si m’han entès, porten un mapa, i els pregunto – enteneu Català?- i em contesten un -no- sincer.

Els pregunto en castellà d’on són, i em responen que de madrid, que estan de visita.

Els contesto que així doncs és una mica difícil que entenguin el Català, assenteixen i riem tots.

Els indico els punts que cerquen, els aclareixo on és la Sagrada Família, i els comento que hi haurà una manifestació independentista a la plaça Urquinaona (a aquella hora ja m’ha trucat un responsable de sumaindependencia.cat i m’han indicat que la manifestació comença a les 18:00 encara que nosaltres hi serem abans).

Em demanen si hi haurà gaire gent.

- Mínim 50.000 persones- els contesto en castellà – jo hi seré- els dic orgullós, però no pas amb supèrbia sinó amb l’orgull i satisfacció sincera de qui fa allò en que creu.

Jo els ho he dit per si volen veure l’espectacle, deu ser un fet totalment insòlit per a ells, però també per si, pel contrari, volen escapolir-se de tanta aglomeració de persones.

Em diuen que moltes gràcies, que prefereixen anar per carrers secundaris puix que no els agrada la massa de gent.

Ens acomiadem amb un somriure.

Una noia ve amb un mapa i la cambrera em demana si li puc traduir. Cerca un museu dels perfums que jo no sabia ni que existia.

És grega. Li ho pregunto doncs a la guia veig els caracters de la seva escriptura. Diu que sí, i li dic orgullós que jo sóc Català.

Ens acomiadem amb un somriure. Espero que sàpiga que aquí som Catalans, doncs a Grècia encara es conserva la frase “Deú et lliuri de la picada de l’escorpí i de la venjança del Català” i sé que diuen als nens que si no es porten bé vindran els Catalans (com aquí l’home del sac) ho diuen com a expressió però no saben que els Catalans som persones d’un país.

Després ajudo a un matrimoni francès, a petició de la cambrera, que no s’aclareixen amb el menú.

Els parlo en la seva llengua i els explico que els entrepans petits del menú s’han acabat i que per això la meva companya de conversa l’hi ha ofert un de gran.

No m’agrada parlar en francès perquè em dol el que ha fet frança amb els Catalans del Nord de Catalunya (Catalunya Nord) i amb el Català, i amb els Occitans i l’Occità, i amb els Bascos i l’Euskera, però veig que els ajudaré i aquelles persones no tenen res a veure amb el que han fet els jacobins governs de frança.

El marit m’ho agraeix molt cortesament (em tracta de senyor, “messier”).

M’acomiado de la meva amiga, marxo, després d’haver pres dos sucs de taronja, tres aigües i unes galetes.

Necessito forces i hidratació puix que la Manifestació serà dura, farà calor, i jo ja porto moltes hores caminant.

Al carrer un italià molt content em demana si em pot fotografiar.

Em fa diverses fotos i aprofita que uns Americans, dels que em faré amics, s’han fet una foto amb mi per demanar-los si poden fer-li una foto al meu costat.

Ho fan, i m’asseguro que la Senyera amb l’Estel, llueixin ben clarament a la foto.

Els meus nous amics Americans ho saben tot de Catalunya, i que no té res a veure amb espanya i que volem la Independència.

Els explico que igual que ells eren una colònia anglesa i es van independitzar, nosaltres som una colònia espanyola que també ho volem fer.

Els ulls se’ls obren i assenteixen comprenent. Ells millor que ningú poden comprendre l’exemple doncs van patir les injustícies del colonialisme despiatat.

Continuo caminant i una noia molt maca d’uns vint i pocs passa al meu costat entonant fort, somrient i dedicant-me “Catalonia Free” “Catalonia Free”.

Somric completament i per uns instants canto i faig un saltiró al compàs “Catalonia Free”.

L’escena és tan tendre i agradable que ometo dir-li que nosaltres diem “Freedom for Catalonia”.

L’empatia de la gent envers nosaltres fa que voldria parar el temps i gaudir d’aquests instants tan intensos que passen fugaçment deixant passant a altres instants també intensos.

Somriem, la saludo, i cadascú segueix el seu camí com un fugaç raig de llum.

Vaig trobant amics i un m’explica que ahir va anar a l’acte de Vilanova i la Geltrú i que una àvia duia un rètol que deia “Tinc 102 anys i vull veure la Independència”.

Corprenedor, esbalaïdor, quina alegria aquesta senyora tan eixerida!.

A partir d’aquí les coses es precipiten a tota velocitat, les imatges fugen com una centella. Arreu gent amb Estelades.

M’he trobat amb els meus amics de sumaindependencia.cat i anem a reunir-nos amb Reagrupament.

És una bona notícia que hi ha hagut coalició. Entre els partits aglutinats al projecte de Suma Independència i Reagrupament.

Arribo i em sorprèn veure el camió d’esquerra al final de tot, com pretenent que les persones que arribaven es posessin darrera seu.

Ja l’he trobat a d’altres manifestacions. El posen cara als seus, de manera que el camió tapa el que passa davant, i es munten l’espectacle privat per als seus seguidors. Sembla una secta.

Hi ha molt pocs militants d’esquerra.

Jo em vaig escapar vàries vegades del grup per a fer fotografies, tan en marxa com quan esperàvem. Cap endavant, cap enrere.

– A veure quants devem ser…

Durant l’espera per a que comencés la marxa de la Manifestació una noia des del camió d’esquerra, no parava de clavar un discurs apassionat pel micròfon per als pocs militants del final, s’engrescava sola, i en un moment en que va arribar al seu clímax dient “esquerra mai mai renunciarà a la independència” va sorgir un crit espontani per part de la gent que hi era al voltant:

xiulets de desaprovació

uuuuuuhhhhhh

-botiflers!!!!

Puc dir que va sorgir de l’ànima i era ben trist el paper que feia esquerra.

Durant el recorregut va haver uns moments en que va bufar vent amb molta força i la meva pancarta de Suma Independència es va trencar amb el resultat que va sortir volant i va aterrar sobre el cap d’una reagrupada amb qui havia estat parlant abans.

- Plaf!- li cau plana al cap.

- Ai!- un primer crit més de por que de mal. Afortunadament la pancarta era d’una qualitat molt bona, impermeable i lleugeríssima.

- T’ha fet mal?-

- No, no.

I a continuació els riures.

- Ara trenquem la coalició!- va dir ella de broma.

- Sí, sóc un enviat de el mundo. He anat fotent-li la pancarta pel cap a tots els reagrupats però res!. Que els Catalans són resistents!. Quina resiliència!. No renuncien a la Independència- riures.

- Ja veuràs demà les portades del abc i el mundo: nuestro infiltrado no consigue boicotear la orgía separatista.

- Ara aniré a Solidaritat Catalana i també els aniré fotent la pancarta pel cap…- més riures.

Tota la Manifestació va ser així, plena de riures i bons moments.

Una senyora gran, en castellà amb accent andalús, em va preguntar si sabia on eren els qui tocaven els tambors.

Jo li vaig respondre en Català, i em comprenia (fins fa uns anys el 99,3% de la gent comprenia el Català, ara la mitja ha baixat amb la immigració marroquina, sud-americana i d’altres indrets). Em va explicar que el seu nét hi tocava.

Vaig pensar que això estava molt bé. Els néts independentistes, i la senyora sabia que no hi ha cap problema en anar a una manifestació Catalana/Independentista.

També em vaig trobar a una amiga molt estimada algueresa. Li vaig preguntar si havia vingut expressament des de l’Alguer per a la manifestació i em va dir que sí.

Un noi que duia una Estelada roja em va ajudar a posar-me bé la meva Estelada. Va estar molt bé, vaig pensar, que la gent no sigui dogmàtica.

En un moment en que duia la pancarta de Suma Independència em va fer molta gràcia que una dona d’un quaranta anys va dir:

- Suma Independència, jo em poso amb aquests- li va dir a la seva amiga.

Em vaig passejar per tota la manifestació, abans que arranqués, amb un cartell de Suma Independència, vaig passar per davant del ben farcit, nombrós, grup de Solidaritat Catalana i alguns em miraven sorpresos i divertits.

No em va agradar quan Solidaritat Catalana va utilitzar les sigles de SI, ja que aquestes eren les que feia servir força abans Suma Independència.

Els que volem la Independència no volem personalismes, volem que es proclami i viure com persones lliures i normals a Europa (Jo preferiria que no estiguéssim a Europa i que forméssim una aliança amb Estats Units i amb Israel, perquè Europa té un Parlament caríssim amb interessos enfrontats i tendeix a híper-regular-ho tot com en el cas de les Festes del Foc, però tinc la percepció que la majoria dels Catalans volen estar integrats a Europa).

En un compromís una mica més gran em van posar unes persones que en veurem amb el rètol amb van preguntar:

- Aquests de Suma Independència què tal?- directament, sense marejar la perdiu.

- Bé, són patriotes, per això els dono suport.

- Això ja ho sabem, però a qui votem? – em van preguntar demanant-me una resposta que no els podia donar.

- Jo no us puc dir a qui heu de votar, però voteu el que voteu, voteu Independència. Ni un independentista abstencionista.

El que els deia els semblava bé però insistien en una resposta.

Eren molt trempats i no estaven per romanços, deien el que pensaven sense embuts, i això està molt bé.

Em van manifestar la seva preocupació de que els dos, ara que Reagrupament i els partits integrats al voltant de la conferència independentista i Suma Independència es presenten en coalició, gran blocs: Laporta i Reagrupament + Suma, no es presentessin units, com molta gent em transmetria durant la Diada.

Jo no veig tan malament que hi hagi dues forces independentistes que es presentin al Parlament. Nogensmenys els vaig comentar que encara hi ha temps, i que es treballa per a presentar-se units. Encara en tinc la esperança.

Sobretot veig que el poble ho demana.

A la capçalera de Reagrupament vaig saludar el catedràtic Enric Canela, el batlle d’Arenys de Munt Carles Móra, Carles Bonaventura un dels independentistes torturats per la policia espanyola el 1992 amb la aquiescència de garzón. La protecció d’aquesta activitat terrorista per part de l’estat converteix el jutge espanyol en còmplice i en prevaricador.

Curiosament les lleis només són importants quan qui no les compleix no és l’estat espanyol sinó algun dels seus pobles esclavitzats i colonitzats.

Jo sí que vull TGV (tren de gran velocitat) però no per sota la Sagrada Família.

Vilaweb ha fet un vídeo magnífic de la Manifestació.

Una cosa que em va molestar va ser la gran dificultat per a saber la hora en que es celebraria la manifestació.

No vaig ser capaç de trobar-ho ni a la web de Reagrupament, ni a la de Catalunya Acció, ni a la de Sobirania i Progrés.

És quelcom que ha de millorar, doncs ja ens fan prou el joc brut els mitjans finançats per l’espanyolisme i l’unionisme com per a que a sobre no posem clares les dates dels esdeveniments importants.

De fet aquest any he vist al càmera de televisió espanyola, duia l’enganxina arrencada de la càmera de manera que no se sabés de quina televisió era, però jo ja l’he vist a d’altres actes com Arenys de Munt i diverses manifestacions.

Nogensmenys no vaig veure-hi la tv3.

La meva amiga Nuri denuncia al seu FB que tv3 es va dedicar a mostrar tots els esports del món i no a parlar de la Diada Nacional de Catalunya.

També he rigut molt quan la premsa recollia que la guàrdia urbana havia comtpabilitzat 9.000 assistents.

He estat a moltes manifestacions i n’eren molts més.

A més l’11 de Setembre se celebra amb intensitat a tot el Principat així que és raonable que 30.000 persones es manifestin a Barcelona, i altres milers a Girona, Tarragona, Lleida.

Quan se’m va acabar la bateria, al final de l’acte, la Núria C. va tenir l’amabilitat de fer aquesta foto per a mi:

Quan va acabar la Manifestació, vam anar a fer una cervesa amb la Núria i la seva parella, amb qui m’havia trobat durant el trajecte, i vaig anar saludant alguns amics que em trobí a l’Arc del Triomf, entre les paradetes de tota mena.

Vaig visitar la parada de la xecna.cat on vaig comprar alguns desperta ferros de taronja i una ampolla d’un cava que porta un temps al mercat però que jo no coneixia:

Cava rosat Sant Jordi.

Patró de Catalunya.

Allà hi tenen un cotxe de competició que esponsoritzen, retolat amb motius de desperta ferro, vaig fer amistat amb el pilot i em va convidar a seure al seient del conductor.

Cal una certa tècnica per a entrar. És ben estret!. :-)

També vaig visitar el Cercle Català de Negocis i hi vaig comprar-me el llibre de les raons econòmiques de la Independència amb la idea de deixar-lo a alguns amics que em pregunten sobre aquest tema.

Mentre redacto aquest article alguns amics ja s’han fet ressò de les dades i a el punt ha sortit publicat que Catalunya ha perdut un terç de la seva indústria d’ençà de la crisi (font anuari econòmic de Catalunya Caixa.

Ja poden sortir montilla’s, puigcercosos, saura’s, castells i zpinotxos dient mentides, i dient que essent robats per espanya vivim molt bé, que els números i la realitat no donen lloc a creure cap engany ni manipulació.

Els morts a les llistes d’espera són culpa d’espanya i de tots els vividors anti-demòcrates que ens mantenen agenollats com esclaus, mentre treballem com bèsties per a que ells puguin viure bé i comprar vots a espanya regalant els nostres diners i atiant un discurs d’odi contra els Catalans. Diners que en roben que són la nostra vida, el nostre temps, el nostre sacrifici, i el temps que hauríem de gaudir amb les nostres família.

La manca de policia, de metges, de mestres, els barracons enlloc d’escoles (som el territori d’Europa amb menys funcionaris per cada 1.000 habitants)… tot això és pel sagnant espoli fiscal, sense igual al món civilitzat.

En anar passejant vaig saludar a un dels fundadors de Soft Català, i diversos amics i amigues que m’aniria trobant.

Em va agradar que les begudes que se servien eren begudes etiquetades en Català. Majoritàriament de la xecna.

Un cop acabada la Manifestació em va sorprendre molt la gran quantitat d’Estelades que fan romandre als actes musicals fins al final.

Enguany la gent no guardava les Estelades, no marxaven a casa… enguany la gent es quedava, amb les seves Estelades, amb les seves reivindicacions, i es va fer un ambient molt maco en que tots sabíem que estàvem vivint moments històrics i que a la matinada es mantenia. Germanor.

També em va agradar molt constatar la gran quantitat de jovent, entre 16 i 24 anys, que hi eren presents.

Un grup de joves d’uns 18 anys em van oferir prendre de les seves begudes. Em van preguntar si militava en algun partit i els vaig dir que no, però que ajudava a tots.

Tots van mirar a un que era el que més en sabia de política i em va preguntar:

- Ets anarquista?-

- No

- Comunista?-

- No, sóc lliberal- davant el seu astorament ja que em va confessar que era comunista.

- Jo no crec en el comunisme, però aconseguim entre tots la independència i després decidim com ens governem.

Va assentir.

També vaig conèixer una professora, una noia molt agradable que lluïa una Estelada sospesa sobre un pal de fusta.

Vam conversar un estona i com vaig veure que tenia calor li vaig oferir un desperta ferro fresquet que va acceptar encantada. Cadascun ens en vam veure un.

Vaig conèixer dues noies. Els vaig demanar l’hora, i es van esforçar en dir-me-la en Català.

Després d’uns segons meditant mirant el rellotge – Deu minuts per les deu. Es diu així?- va dir la noia del cabell curt amb un somriure.

- Gràcies. Tres quarts i cinc de deu- vaig acabar el que em semblava que havia volgut dir inicialment.

- Sempre em confonc. És que nosaltres ho fem al revés. Tres quarts passats de les nou.

- Els Catalans sempre mirem endavant. Aquest exemple us pot servir – és un exemple que vaig fer meu d’un article de Víctor Alexandre a qui per cert també vaig saludar mentre signava llibres i com estava força atrafegat vaig obsequiar-li un desperta ferro de taronja ben fresquet – també us podeu imaginar un pastís que representen les deu, i del qual ens n’hem menjat tres quartes parts. Tres quarts de deu. Les 21:45.- Aquest és de la meva collita. ;-)

La noia del cabell curt era de França i vivia aquí, i la noia del cabell més llarg era Canària.

Vam parlar de moltes coses, em van expressar el seu punt de vista.

Em van dir que creien que si en arribar aquí hagués estat obligatori el Català, s’hi haguessin fet, però que en poder comunicar-se en castellà, ara creien que no s’havia d’imposar.

Realment creien el que deien, i els vaig exposar el meu punt de vista.

El Català és la nostra llengua, i si el castellà és tan present és simplement perquè els feixistes ens van matar i van prohibir la nostra llengua.

Els vaig explicar que durant quaranta anys el Català ha estat prohibit a l’ensenyament, i perseguit. Que els policies et pegaven si els parlaves en Català.

I que actualment s’etiqueta en castellà perquè hi ha moltes lleis a espanya que ho protegeixen i no pas per un criteri econòmic, ja que, els vaig argumentar, a Andorra són uns pocs centenars de milers d’habitants i els productes s’etiqueten en Català i els fabricants guanyen diners.

Els vaig informar que el cinema doblat el va introduir el dictador sense ànima franco, i que modificava els texts per a introduir frases nacional socialistes i catòliques com “por el sagrado cuerpo de cristo”…

I com no sóc hipòcrita els vaig dir ben clar que una persona que no sàpiga el Català no hauria de poder treballar de cara al públic a Catalunya. Perquè està donant un mal servei als Catalano parlants.

Tot això no va ser un monòleg sinó que vam anar discutint els punts i els vaig argumentar.

Van comprendre-ho i em van dir.

- No sé perquè la gent d’aquí no ens havia explicat les coses. Tu ens ho expliques i les entenem.

Durant les hores que vam conversar, la noia de Canàries em va confessar que no se sentia espanyola, i que la seva mare era anti-Catalana, i que un dia que parlaven per telèfon li va preguntar un xic indignada com és que parlava en Català quan la va sentir conversar amb els seus amics Catalans.

Va ser una estona molt agradable.

Quan ja no podia amb la meva ànima vaig enfilar cap a casa.

Però no s’havien acabat les sorpreses que fornia i guarnia la nit per a mi.

Cansat, molt cansat, amb els peus dolorits, caminava lentament. A l’esguard dels semàfors verds pels vianants passava prudent, que a la nit molta gent condueix massa ràpid o borratxa, i esperava encara que no vingués cap cotxe quan no em corresponia.

Veia molta gent passar en vermell, alguns fins i tot, cansats com jo passaven en vermell tot i que venien cotxes. Alçaven la mà disculpant-se la majoria dels cops.

I així va ser que caminava lentament quan a la meva esquena vaig sentir el so d’un cotxe que anava ràpid i frenava fort, seguit d’un impacte.

Jo m’havia girat de seguida i vaig veure unes persones acabant de passar en vermell, i el cotxe que frenava.

Vaig pensar que el cop que havia sentit era l’impacte de la roda amb unes proteccions de plàstic en forma de fava negres.

Ningú havia pres mal, però la conductora discutia amb el grup:

- Esteu bojos- els va dir en castellà, cridant.

- Escolta noia que nosaltres passàvem en verd i a mig creuar s’ha posat en vermell- va dir una senyora amb més seny.

Hi ha haver un creuament d’insults entre la noia i un dels nois del grup.

- Subnormals- els va dir. Entre d’altres coses.

Al cotxe hi havia dues noies més i un noi que no havien sortit del cotxe i no volien brega. No per por, sinó perquè consideraven que per una discussió de trànsit no tenia sentit de fer-ho.

La conductora havia baixat indignada i el grup d’independentistes, que no havien deixat de caminar s’allunyaven.

Llavors un dels passatgers del cotxe que també havia baixat li va dir que li havien trencat el mirall (aquest era el cop que havia sentit abans). Un cop fet expressament, segurament amb un pal de bandera.

La noia tota indignada va dir – ara sí que vaig- i se’n va anar corrents fent saltironets, ja que els seus grans tacons no li permetien correr d’una altra manera.

Era una mica còmic veure-la vent aquells bots que eren més cap amunt que cap endavant ja que amb l’estret taló no era fàcil mantenir l’equilibri.

Una amiga del cotxe va sortir corrents per vetllar per ella.

Quan la noia s’allunyava jo vaig veure el passatger masculí del vehicle recollint les peces del mirall esmicolat en tres parts.

Jo palplantat era un convidat de pedra a aquella escena, podia haver imaginat el que passaria a continuació però jo no tenia res contra els uns ni contra els altres.

Al cap d’una estona d’insults i tensió la noia de les sabates altes, que era la conductora i lluïa una camisa de seda, anava arreglada per sortir de festa, va tornar indignada amb la seva amiga protectora.

En veurem allà, a cinc metres, se’m va posar a cridar:

- Estais todos locos con vuestra banderitas, y vuestros palos, ya las podíais coger todas y iros a la luna… – cridava fora de sí.

- Escolta, jo no els conec i no tinc res a veure amb ells.

Jo encara no havia encaixat totes les peces del que havia passat, ella seguia cridant-me, i s’apropava a mi amb pas ferm i movent la mà i em va fer esclatar i li vaig cridar que estava boja i algun altre improperi.

La noia es va dirigir al seu cotxe, dient-me alguna cosa més mentre continuava caminant i es va oblidar de mi i tot mirant als seus amics va dir – les tenia que haber pegado. Les tenía que haber pegado -.

Vaig veure el noi, alt fort i cepat,  intentant tornar a bastir les peces del mirall i llavors vaig comprendre tota l’escena.

Al cap d’uns segons, però, va tornar cap a mi i em va dir:

- Oye perdona, lo siento tú no tienes la culpa, es que a veces uno rompe una ventana y se piensa mal de todos (referint-se al col·lectiu independentista)…

Ella parlava sincerament, vaig mirar-la als ulls i vaig veure que els tenia vermells, quasi plorosos, per la barreja d’ira, ràbia continguda, frustració, impotència.

Sense dir res la vaig abraçar. I em va correspondre alliberant part de la tensió que tenia acumulada.

Va ser una abraçada sincera, vam romandre així uns quants segons.

Entenia com se sentia i era una injustícia el que li havien fet.

Després d’aquesta abraçada ens vam fer algunes més. I ja rient, vam comentar la jugada amb els seus amics.

Els vaig dir que el grup no tenia cap dret a trencar-li el mirall i que no tenien raó.

La noia que havia abraçat explicava als seus amics com havia anat la trifulga:

- Me han dicho española de mierda por hablar castellano- no s’ho podia creure.

Això no em va semblar bé.

Conec molta gent d’espanya que són magnífiques persones.

Sóc el primer que he dit que la immigració massiva espanyola que va enviar franco ens ha causat molts problemes i que molta no es va integrar.

Però també hi ha gent magnífica. No està bé que la insultessin així, especialment quan ells passaven en vermell i li havien trencat el mirall.

Vaig comprovar que el grup del cotxe eren gent molt maca i agradable, i la meva sorpresa va ser majúscula quan em van dir que dues de les noies eren Mallorquines, la noia amb qui ara parlava, que era la que havia anat a recolzar la conductora, Catalana, i el noi no sé d’on era. Jo li parlava en Català i m’entenia.

En aquest punt la conductora i els altres xerraven amb mi en Català.

Quan vaig saber que uns independentistes els havien fet aquesta mala jugada a dues noies de Mallorca, a una Catalana i a un altre noi, immediatament vaig deixar la bossa a terra, vaig obrir-la… – que ens vas a fer un present?- va dir una noia somrient murri amb l’accent de Mallorca – sí- vaig dir somrient.

Vaig extreure l’ampolla de cava Sant Jordi i els la vaig donar.

Les seves cares somrients van il·luminar el passeig.

- Jo no us puc arreglar el mirall, però us puc regalar aquesta ampolla de cava – vaig dir amb un somrís – ara, això sí, és súper-independentista- vaig afegir.

- Sant Jordi!?!!?!- va exclamar la noia Catalana que havia fet de guarda espatlles.

- Això és molt dolç- va dir la conductora – Sant Jordi és molt dolç- va afegir en referència a que en el seu dia regalem la rosa.

Van ser uns moments entendridors amb aquelles persones que feia uns instants eren estranyes, i ara érem amics.

Amb el -clac!- del retrovisor que el noi havia aconseguit tornar a encaixar, sembla que només havien fet que els mecanismes de subjecció saltessin però que res s’havia trencat, va arribar el nostre comiat.

Ells van marxar, més relaxats i somrient, i jo vaig continuar el meu periple amb els peus destrossats però content d’aquest episodi en que d’un fet negatiu vam fer quelcom positiu i maco per recordar.

Vaig mantenir la meva indumentària. Sabia que algun brètol em podia dir alguna ximpleria o fins i tot que podia tenir problemes, però també podia ser que els turistes em preguntessis o que hi hagués gent que s’adonés que el país no s’arronsa. Existim i existirem lliures!.

Els guiris que van dir -españa- i els vaig fer que no amb el dit es van quedar sorpresos.

Després un grup d’un 10 noies espanyols van dir -viva españa- em vaig girar vaig fer que no amb el dit enèrgicament i vaig seguir caminant. No van dir res més.

Ja quasi arribant al meu destí em vaig creuar amb unes prostitutes negres, i la segona em va dir amb la cara plena d’ira i com si em llancés una maledicció: españa no gana nada.

Jo vaig somriure pensant que jo sóc Català i que la pobre no sabia ni distingir les banderes, i que si la selecció espanyola, la que no deixa que existeixi la Selecció Catalana, ho perd tot, ja m’està bé. Al cap i a la fi el feixisme asfixiant que practica espanya és tant menyspreable i tant miserablement injust com el que exercia hitler amb els Jueus abans de començar el genocidi, el que es feia a Àustria abans de la segona guerra mundial (tal i com explica Matthew Tree) o el mateix tracte rebut per nosaltres els Catalans durant la dictadura.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest article és acabat.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Votem Independència

dissabte, juliol 31st, 2010

Recordo fa un temps, que ara sembla llunyà però només representa uns mesos, en que no vaig entendre molt bé el sentit de Suma independència – SI.

Conec personalment alguns dels promotors de la iniciativa, com el catedràtic  i cap visible de deumil: Enric Canela, per qui sento un gran respecte, i sé que és un patriota de pedra picada, així que sabia que havia de ser una cosa bona, de manera que quan el cap informàtic em va dir si els podia ajudar, vaig dir-li que sí en tasques puntuals dins de la meva limitada agenda, tot i comentar-li que en aquells moments no acabava de veure clar el sentit d’aquella iniciativa. I vaig encertar creient en ells perquè la idea d’unitat que promouen va quallar i ara forma part del pensament col·lectiu de tots.

Fins llavors Reagrupament era la única alternativa i Carretero va conquerir molts seguidors dient sense manies que proclamaria la Independència per la via unilateral des del Parlament. Idea que també ha quallat absolutament.

Quan es va constituir Suma Independència molta gent no ho va entendre i els van criticar amb un gran nivell de violència. Que separaven enlloc d’unir, etc…

Ara el discurs violent es repeteix contra Solidaritat Catalana de Joan Laporta.

Jo em sento orgullós de ser societat civil. No m’he implicat amb cap partit, perquè no ho he vist clar, perquè sóc una persona que dic el que penso i prefereixo anar per lliure i no pas encubicar-me amb estretors d’actuació en un partit i seguir la seva disciplina, impensable en allò en que no estic d’acord, però he ajudat a tots. He ajudat a partits, a organitzacions, i a nivell tècnic he reportat problemes de webs, forats de seguretat, he ajudat amb les consultes, he ajudat a eliminar virus i recuperar la conta de MySpace a músics del país, etc… a tots els que m’han semblat honrats i que treballaven a favor de la nostra Llibertat Nacional tot i que no hi coincidís del tot o gaire en pensament econòmic o polític.

Veient aquestes baralles entre independentistes això em fa pensar que s’esbudella a Benach per posar-se una taula al cotxe per treballar, però callem com putes quan a les espanyes amb els nostres diners, no s’en gasten 6 sinó 600 o apareixen casos de corrupció brutal a casa nostra per part  dels partits espanyolistes, però sabem que no ens faran ni cas perquè som els seus esclaus.

Passa el mateix amb la guàrdia civil i els mossos.

La guàrdia civil o la policia espanyola et pegava un cop de puny i tothom callava, perquè sabies que no et faria cas cap jutge ni cap autoritat i l’endemà te’n foterien un altre i no els passaria res, i en canvi als mossos a la més mínima incorrecció se’ls critica sense pietat i se’ls diu incompetents.

I potser no ho fan bé de vegades. Potser els podríem puntuar amb un 6 sobre 10 en algun cas hipotètic, però és que amb la policia espanyola els puntuaríem sovint amb un -10 sobre 10 (ironia per a dir que entre el 0 i el 10 estan a menys deu, per sota del mínim valor possible).

On vull anar a parar és que critiquem sense pietat a gent que està treballant per objectius nobles, per la Independència, i no diem res dels que ens insulten, menystenen i ens fan perdre bous i esquelles cada dia.

Conec personalment algunes de les persones involucrades en Suma Independència i sé que són patriotes de primera. Només volen que el país sigui lliure per tornar a la seva feina, que tracten de fer tan bé com poden.

Carretero és un Català que està orgullós de viure a Puigcerdà, que valora casa seva i ho diu ben orgullós, tot demostrant també que estima Barcelona, la capital de Catalunya. Ens va bé gent orgullosa de la Catalunya no metropolitana, perquè Catalunya som tots, i hi ha moltíssima gent genial als pobles de Catalunya tot i que la visió socialista intenti imposar una imatge falsa que tot el que és Català és retrògrad i que si no ets a la ciutat i a més parles un Català pulcre ets un babau. Ens va bé gent ferma.

Laporta ha fet que el Barça més Català sigui el més universal. Ha projectat Catalunya al món i ha demostrat una cosa que també es desprecia des dels cercles espanyolistes: que és Catalanista sense complexes, que diu la veritat, i que té collons. I ressalto els collons perquè per proclamar la Independència a més de ser idealista i voler construir una Catalunya millor pels nostres fills calen collons. Collons per a proclamar la Independència unilateralment des del Parlament. Laporta sap estar, és educat, i pot parlar amb personalitats de tot el món de tu: presidents de països, bancs, etc… és competent.

Un amic meu diu que Catalunya necessita les 3 C: Cor, Cap i Collons. El meu amic diu que ens cal un líder amb cap perquè de Cor i de Collons ens en sobren. :-)

Bé, perquè dic tot això?.

Doncs com en el cas de la policia espanyola, ens trobem que tenim 3 forces polítiques dirigides per persones molt valuoses, amb carrera, amb prestigi, i ens dediquem a esbudellar-los, criticar-los, insultar-los i esquinçar-nos les vestidures perquè no hi ha unitat.

Jo no sé quin panorama hi haurà a les eleccions, espero i desitjo, que com m’explicaven a Suma Independència fa mesos, i molt abans a Catalunya Acció (partit Força Catalunya) hi hagi una candidatura unitària que reculli tots els vots independentistes i no es dissipin per la regla d’Hondt.

Ho espero de veritat perquè necessitem urgentment la Independència i ens la mereixem.

Però al marge del que pugui passar el que sí que vull dir és:

Aquests tres grups no són l’enemic.

Aquests tres grups volen millorar les coses.

Tenim uns enemics despietats, que com en el cas del policia al que si denunciaves se’t riurien i et pegarien més, la fan cada dia grossa.

Els socialistes s’esforcen per destruir Catalunya des de dins i desviar tots els diners cap a espanya i que romanguem dormits mentre el vaixell s’enfonsa, mentre menteixen a tort i a dret sense escrúpols.

Els del pp, són un partit que es val de la democràcia per promoure el seu feixisme. Juntament i de bracet amb els socialistes utilitzaran totes les eines i trucs que tinguin per a negar i trepitjar la sobirania a nivell Català i a nivell individual.

Els ciudadanos són una caricatura, una ganyota desfigurada del feixisme més ranci, uns personatges patètics que odien la cultura Catalana i menteixen cada cop que parlen.

I lamentant-ho molt ciu i esquerra i iniciativa també són l’enemic, perquè treballen per a espanya amb tal de conservar la cadira, la nòmina, i altres prevendes que si s’instaura la renovació política i la transparència de la que parla Reagrupament, sortiran a la llum. La ILP sobre independència que han tombat n’és una prova sobre per a qui treballen.

I us vull dir una cosa: El govern no és una ONG.

Els Catalans no som uns babaus que els paguem una bona vida a un exèrcit d’inútils.

El govern no és per a allotjar tot un grapat de gent incompetent que no trobaria feina a l’empresa privada i que puguin jugar a ser importants. Hem de ser rigorosos i exigir qualitat.

Tenen la responsabilitat de liderar el país cap endavant o com a mínim no obstaculitzar la gran energia i ganes que té aquest poble de progressar.

I hem de ser implacables exigint responsabilitats en cas d’incompetència i desídia. Això només ho podrem aconseguir amb les nostres lleis i el nostre Estat.

Si un polític diu que no vol la independència que expliqui perquè. Perquè prefereix que els Catalans paguem més que ningú i rebem menys que ningú, i que siguem tractats d’una manera que cap ciutadà Europeu no aguantaria ni cinc minuts.

Perquè ens condemnen a l’atur i als nostres fills a la pobresa?. Perquè?. Que responguin perquè i que indiquin alguna avantatja objectiva per als Catalans, si és que són capaços de trobar-la, de que Catalunya estigui sota espanya.

Per tant, el que vull demanar-vos és que reflexioneu sobre tot això i que quan hi hagi eleccions aneu a votar.

Potser els partits que volen la Independència per via unilateral no ho hauran fet bé i aniran per separat, o potser sí, o potser que vagin separats aglutina diferents sensibilitats i no és una opció tan dolenta com molta gent creu, ho veurem en els propers tres mesos, però estic segur que ho hauran fet infinitament millor que el psoe, que ens ha dut a una ruïna absoluta, i que li posaran bona voluntat.

I com els he dit a algunes amigues i amics que m’han dit que si ens independitzem els polítics d’aquí també robaran, amb el govern de l’estat a Catalunya des d’aquí podrem canviar les coses. Tindrem la nostra constitució i la canviarem quan calgui, i les lleis les modificarem si ho necessitem. Com fa qualsevol país democràtic.

Fins i tot el més unionista reconeix que és més fàcil canviar les lleis des d’aquí si som independents, que no pas mirar que les canviïn a madrid, on sempre som i serem minoria i sempre ens imposaran el que vulguin amb la seva òptica mono-nacional i castellanocèntrica.

Fins i tot si votem quelcom sobre el que la Generalitat té competències, es poden treure de la màniga un recurs d’inconstitucionalitat, una esmena al seu senat, o declarar que allò és d’interès nacional (espanyol) i atribuir-se’n les plenes competències com volen fer amb la prohibició de la tortura dels braus.

Per tant, enrecordeu-vos de la metàfora de la policia espanyola que et pega i no et pots queixar perquè és una dictadura i la policia Catalana de la que et pots queixar fins i tot de ximpleries i mirem de valorar el que tenim.

Ja sabeu que el discurs del psoe i del periódico serà intentar desacreditar, tal i com han fet barroerament i salvatge amb Laporta, els qui defensin la Independència i la Democràcia, quan resulta que els socialistes estan amb la merda fins el coll per temes de corrupció.

No fem cas de l’odi que miren d’injectar-nos i pensem com volem que sigui el demà. Siguem generosos.

Mirem de construir una Catalunya millor, òptima, on doni gust viure ara i al futur.

Voteu. És igual a qui, però voteu Independència.

I ara us deixo un poti poti de coses relacionades:

Entrevista a Imma Tubella:

“Fa pocs dies vam fer un acte acadèmic en què Edward Hugh va ser molt clar: hem de decidir si volem ser Argentina o volem ser Finlàndia. Espanya, per tota una sèrie de factors polítics, econòmics i socials, s’encamina cap a Argentina. En canvi, Catalunya té moltes possibilitats d’anar cap a Finlàndia. Pensi que la nostra història està absolutament lligada a la modernitat i a la innovació!”

Discurs del Doctor Joan Carretero on diu algunes veritats:

Per cert, heu observat el contrast entre la preparació de tots els que volen la Independència (catedràtics, advocats, economistes… tots amb feines de nivell a l’empresa privada o bé amb una reputació a la universitat) en contrast amb la indigència intel·lectual i la manca d’experiència laboral fora de “el partido” dels socialistes?.

Una argumentació que pot entendre tothom:

La no-Independència ens surt molt cara en tots els sentits, de manera gràfica i fàcil d’entendre: en no tenir un aeroport hub intercontinental, un port connectat amb TGVs (Trens d’Alta Velocitat) amb Europa que reculli totes les mercaderies d’Àsia i Àfrica i les porti a Europa, en no permetre’ns que hi hagi una empresa Catalana súper-poderosa (recordeu les reaccions per fecsa-endesa quan Gas Natural volia comprar-la; abans italiana o alemanya que Catalana)… perdem molts milions, el que significa molta gent que podria treballar a l’atur, i que el nostre nivell de vida és baix quan podria ser magnífic, la tercera renda per càpita de la unió europea.

Penseu quan hi va haver el núvol de cendre i no hi havia vols a mitja Europa, si Barcelona hagués estat connectada amb Perpinyà per TGV, hauríem estat la porta d’Europa.

Tota la gent que hagués volgut anar cap a Europa o baixar cap abaix, hagués pogut fer-ho amb el TGV i Catalunya hagués ingressat una fortuna, que ha perdut per no tenir les infraestructures que fa dècades que es reclamen i l’estat espanyol no fa.

Discurs de Santiago Espot:

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/szeab-votem

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Observadors Internacionals a les Consultes

dilluns, desembre 7th, 2009

Cartell-consultes-13-DLes coses s’estan succeint d’una manera molt ràpida i fa impossible que puguem informar tan bé com voldríem.

Nogensmenys aquesta nota és un breu resum de la participació internacional a les consultes.

Han confirmat que enviaran càrrecs electes com a observadors internacionals les següents formacions:

Flandes

Quebec

Irlanda

El Tirol del Sud

Còrsega

Sardenya

El Kurdistan

Euskal Herria

Galícia

Les Illes Fèroe

Font: Jordi Miró (Comissió Internacional Coordinadora per la Consulta sobre la Independència de Catalunya), el Punt, Dilluns 7 de Desembre de 2009

Es preveu un gran desplegament de periodistes internacionals.

La BBC enregistrarà un reportatge a Vic i entrevistaran al President del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, des d’aquest dimecres i l’emetran abans de les eleccions.

A més, la fundació Carter, la fundació de l’expresident nord Americà Jimmy Carter, ha respost a la invitació de Osona decideix i seguirà les consultes a distància.

S’estan fent rodes de premsa al Parlament Europeu, però la tv-3 i la premsa subvencionada, al servei d’espanya, no ens n’informa.

Però estem fent una cosa única a Europa i molt probablement al món.

La ciutadania, passant dels polítics botiflers, ha organitzant unes consultes democràtiques d’Independència. A Europa estan al·lucinant, en positiu, amb els Catalans.

Endavant!.

[Actualització 2009/12/12] També en parlen:

acn: Una trentena d’observadors internacionals vetllaran per la transparència i legitimitat de les consultes

directe: ‘Le Monde’ es fa ressò de les consultes sobre la independència en un editorial

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy