Per a veure’l en la nostra llengua només s’ha de tenir el navegador web configurat en Català (preferències > idiomes) o seleccionar l’idioma de la part inferior:
Intel i microsoft treballen en la seva línia de tablets (wintel), Nvidia està creant unes altes expectatives amb els seus tablets Tegra accionats per processadors ARM, que no són compatibles amb windows però sí amb Linux, i apple té el seu iPad que com sabeu no permet instal·lar res que no hagi estat aprovat per apple a la seva botiga apple store.
També Amd va incorporant-se al sector dels tablets, i va guanyant terreny Via.
Fins ara parlo del sector dels tablets sense teclat, estil iPad.
En canvi el Tablet Gigabyte M1125 ens mostra el camí del que pot ser un tablet amb els millors avantatges:
– Equipat amb processadors Intel Core ix (no s’ha comentat si i3,i5 o i7) de baix consum
– Operació en mode tablet amb pantalla tàctil o bé com a netbook corrent amb teclat
– USB 3.0
– Pantalla tàctil de 11,6 polzades (resolució de 1366×768 molt probablement)
Aquest model és molt nou, es presentarà en breu a la fira Computex d’enguany, i no hi ha més característiques disponibles. No veig cap port HDMI, però sí que s’ha anunciat que hi haurà una base d’expansió i no puc considerar que no equipi un d’aquests ports d’imatge digital.
Sembla que la idea és oferir la funcionalitat justa per a que sigui molt lleuger, i ampliar el rendiment amb la base d’expansió acoblable.
Una de les característiques que s’estan començant a veure són bases d’expansió que proporcionen una tarja gràfica Nvidia o ATI d’alt rendiment.
Òbviament només es poden fer servir quan el netbook està connectat a la base d’expansió, mentre que quan funciona de manera autònoma utilitza una tarja integrada al netbook que consumeix molt poca energia.
Paral·lelament el fabricant de processadors,plaques base, i mini-pcs: Via, ha anunciat avui que comercialitzarà tablets amb el sistema operatiu de Google Android a un preu d’entre $100 i $150, actualment entre 81€ i 120 €.
Podeu veure moltes fotos que han penjat a via gallery.
Molts processadors diferents poden entrar en escena, i molt econòmics, la gràcia és que poden fer servir Linux. I si poden fer servir Linux, poden fer servir les aplicacions Linux, i Flash, cosa que els converteix en serioses opcions.
Els sistemes propietaris i tancats com els d’apple i microsoft poden quedar obsolets en un tres i no res.
M’assabento via Download Squad que un hacker de Linux aconseguí a finals del mes d’Abril de crear una versió d’Android, el sistema operatiu lliure de google per a telèfons mòbils basat en Linux, per a iPhone i instal·lar-la-hi al seu telèfon.
Encara és més interessant perquè de fet ha instal·lat un inici dual (dual boot) que li permet arrencar amb Android Linux o bé amb el sistema operatiu de sèrie, l’iPhone OS.
Val a dir que l’iPhone ha de ser hacketjat (jailbreakejat).
El vídeo dura 8 minuts però us arrencarà més d’un somriure quan veieu aparèixer en Tux (el pingüí de Linux) o quan rebi una trucada…
I si es pot instal·lar Android en un iPhone, res no impedirà de fer-ho en un iPad (encara que com sabeu a mi no m’agrada per molts motius).
google sap del nostre potencial i que tindrà la nostra fidelitat, i beneficis, si cuida la nostra llengua.
Després de traduir un text al Català, premeu el botonet amb l’altaveu i sentireu el text en Català. Tot i que la pronúncia no sigui perfecta és un bon què.
Tal i com ens indica google al seu bloc, s’han afegit aquestes llengües:
Magnífica idea de col·locar un petit teclat que permetrà introduir accents, Ç i caràcters d’alfabets no llatins com l’hebreu, l’hindi o el rus.
Si feu una cerca, veureu un petit teclat al costat del text de cerca.
Si premeu sobre el petit teclat, es desplegarà un teclat virtual, que podeu moure per la pantalla, i que us permetrà inserir caràcters especials, accents, etc…
Una eina molt interessant si escriviu en llengües amb alfabets no llatins, és google transliteration.
Per exemple, si sabem que “namaste” és una salutació en Hindi, però no sabem com s’escriu en la seva llengua, transliteració en ho convertirà a l’escriptura hindi: ‘नमस्ते’.
Us remeto les instruccions per a instal·lar l’entorn de desenvolupament d’aplicacions per al mòbil Android, de Google, amb Linux Ubuntu 9.04 i Eclipse.
Això us permetrà programar aplicacions per al magnífic sistema operatiu per a mòbils de Google.
– Fer que la de Sun sigui la versió de Java per defecte, que en principi és molt més ràpida que la que ve per defecte.
sudo update-java-alternatives -s java-6-sun
– Crear un directori: mkdir ~/android
(~/ vol dir la nostra carpeta com a usuari per exemple: /home/carles o /root depenent del cas)
– Descarregar Eclipse de http://www.eclipse.org/downloads/ (Recomanat “Eclipse Classic 3.5.1″ version). Moure el codi al directori ~/android i descomprimir-lo.
mv eclipse-SDK-3.5.1-linux-gtk.tar.gz ~/android
cd ~/android
tar xzvf eclipse-SDK-3.5.1-linux-gtk.tar.gz
– Descarregar el darrer Android SDK de http://developer.android.com/sdk/index.html i moure’l a ~/android i llavors descomprimir-lo.
mv android-sdk_r04-linux_86.tgz ~/android/
cd ~/android/
tar xzvf android-sdk_r04-linux_86.tgz
– Editar ~/.bashrc file i afegir al final:
export PATH=${PATH}:/home/carles/android/android-sdk-linux_86/tools
Ara Java, Eclipse i el SDK d’Android són instal·lats.
Ara cal instal·lar l’Android Development Tools (ADT) for Eclipse.
– Executeu Eclipse. cd ~/android/eclipse i ./eclipse per a iniciar el programa.
– Instal·lar l’Android Development Tools (ADT) for Eclipse. Seguiu les instruccions a http://developer.android.com/sdk/eclipse-adt.html per a descarregar i instal·lar-lo. Haureu d’anar a “Window > Preferences” per a indicar a Eclipse on és l’Android SDK, és a dir /home/carles/android/android-sdk-linux_86
– Instal·lar alguns paquets “Window->Android SDK and AVD Manager.” i a “Available Packages” descarregar “repository.xml” (tots els paquets) i “Install Selected.”
– Opcionalment podeu descarregar caràtules Nexus One skin for Android. Podeu descarregar el .zip a <directori del vostre sdk>/platforms/android-x.y/skins/nexusone. Llavors crear un nou Android virtual device (AVD) i seleccionar Nexus One com a caràtula (skin).
– Per a executar els programes creats al telèfon real seguiu step 10 of this walkthrough. En cabat tindreu l’executable al telèfon (“android package” o arxiu .apk)
Google està decidida a impulsar l’evolució d’Internet i ha decidit començar a fer una sèrie de proves per les quals oferirà connexions d’1 Gigabit a un mínim de 50.000 persones, i probablement a 500.000.
Per a que us feu a la idea 1 Gigabit/s són 1.000 Megabits/s.
Compareu-ho ara amb els 6 Mbit/s que permet timofònica o 1 Mbit/s que és el màxim que proporcionen a molts pobles de Catalunya (altres no tenen, simplement, possibilita de connectar adsl).
Per a tenir una altra mesura, un cdrom sencer, a vesar, ocupa 700 MB (Megabytes), 720 Megabytes són 5.760 Megabits, el que significa que amb una connexió adsl a 6 Megas (Megabits) funcionant al màxim tarda 960 segons a arribar-nos, o 16 minuts.
Amb una connexió d’1 Giga (Gigabit), tardaria 5,7 segons.
Al Japó la connexió normal és de 50 Mbit i per uns 45 € tenen una connexió a 100 Mbit/segon.
El lector Joan S. m’indica que a Finlàndia tenen 100 Mbit per 10 € al mes.
Per a qui no ho sàpiga 1 Megabyte són 8 Megabits.
Cal anar amb compte quan ens parlen de “Megas” ja que s’utilitza de manera confusa per a parlar de Megabytes i de Megabits.
Els Megabytes s’escriuen en majúscula MB i el Megabits amb la b en minúscula Mb.
Però en podem trobar de tot perquè les botigues cometen moltes errades.
Norlament quan parlem de “Megas” en connexió ADSL o en la velocitat d’una xarxa local, parlem de Megabits.
Quan parlem de “Megas” de capacitat d’un disc dur o de memòria RAM per a l’ordinador, o de targes de memòria per a càmera parlem de Megabytes o Gigabytes.
Amb aquesta capacitat d’innovació de Google, estan llaurant pel futur.
Aprofundint sobre l’expansió de 1 Gbit per segon a les cases: Vídeo sota demanda a Full HD, veu Ip, videoconferències, televisió per Internet, ordinadors que treballen contra el “núvol”, poder veure models 3D dels vehicles que es vol comprar o comprar des de casa al supermercat com si hi fóssim…
Si em permeteu un rodolí:
No pensis en petit,
tens un Gigabit.
Google explica el projecte en aquest vídeo d’un minut i mig de durada:
Key-mon és un projecte programari Lliure (Open Source) de Google.
És un teclat i un ratolí que es dibuixa en pantalla tot mostrant quan fem clic amb el ratolí i les tecles que premem, i serveix per a quan enregistrem vídeos i presentacions basades en el que realitzem en pantalla (screencasts, conferències basades en la pantalla) amb el nostre Linux, il·lustrar el que està passant al nostre teclat i ratolí.
El proppassat 11 de Desembre s’alliberà la versió 0.14.1.
Us en faig cinc cèntims: és un navegador. Quan inicies l’ordinador súper-ràpidament s’inicia un navegador i tot, tot, ho fas a Internet.
Ben mirat, si la majoria del nostre temps el passem navegant a Internet, consultant el correu de google, editant documents (es pot fer amb google documents i guardar-los a Internet), llegint feeds RSS, veient vídeos, publicant el bloc, interactuant al Facebook… perquè no fer que l’ordinador arrenqui súper-ràpidament i iniciï un navegador per a fer totes aquestes coses a Internet?.
Això és el que han pensat els nois de google i s’explica al vídeo.
En Richard Stallman, i no només ell, hi estaria en contra i ens avisaria dels perills de que totes les nostres dades, la nostra vida, sigui a la xarxa.
De moment google està fent bé les coses i ens permet exportar i fer un backup de tot el que tenim al núvol (es coneix així Internet quan ens referim a que guardem les nostres dades a algun lloc d’Internet, sense conèixer la infraestructura que hi ha al darrere).
Les consideracions d’Stallman anirien en la línia de la privacitat i la seguretat, i és cert que al Facebook, qualsevol dictadura podria exigir (com fan a la xina amb yahoo i google) i saber qui són els nostres amics i demanar accés al nostra bústia de correu. En el cas d’un mail gratuït de hotmail, yahoo, o gmail, qui ens diu que el garzon o el rubalcaba no es podrien dedicar a espiar-nos preventivament?. No seria cap sorpresa.
Bé, un aspecte a tenir en compte és 1) la privacitat i el perill de que les nostres dades estiguin a la xarxa, i l’altre 2) disponibilitat de servei.
Si gmail no funciona i no tenim accès al nostre correu, podem perdre hores de feina. El mateix si falla google documents.
I si un error als servidors comportés que perdéssim tota la nostra informació podria significar una catàstrofe a la nostra vida o la de la nostra empresa.
Tot això són els reptes als que ens hem d’enfrontar amb aquestes noves tecnologies que canvien amb tanta velocitat i que canvien també la nostra manera de viure i de relacionar-nos amb els altres, com per exemple Facebook.
Google ha actualitzat Google sync de manera que a més de Calendar i Contacts, ara també permet sincronitzar Gmail amb l’iPhone, amb Windows Mobile i amb Symbian.
Això ha estat possible gràcies a una trampa o truc de google, que es fa passar per un servidor Exchange per tal que iPhone pugui sincronitzar amb Gmail.
Lamentablement si tenim una conta d’Exchange configurada, iPhone només permet emprar una conta Exchange, no podrem gaudir d’aquesta novetat.
Google també ha presentat per a iPhone, Palm WebOS i Android les suggerències de cerca basades en l’històric de cerques de l’ordinador de sobretaula i del mòbil, basat en sync.
Adobre Flash 10.1 serà la primera versió que s’oferirà com un plugin complert per a diversos smartphones.
La nova versió serà alliberada el proper any, sense que en coneixem la data, i inclourà suport per a BlackBerry, Android, Windows Mobile, Nokia Symbian S60, i Palm WebOS.
Per tal de fer encara més fàcil la publicació, us adjunto aquest truc per a publicar els vostres Tweets des de la barra d’adreces de Google Chrome o Firewfox. El truc ha estat publicat a webupd8 en anglès i consisteix a configurar les cerques que es fan des de la barra d’adreces, per a que emprin un cercador que en realitat és el servei de publicació de Tweeter.
Per a fer-ho aneu Configuració (icone de clau anglesa a dalt a la dreta), Opcions, pestanya (tab) de Opcions bàsiques, a la secció de motor de cerca predeterminada, Gestiona, Afegeix.
http://twitter.com/?status=%s
Llavors indiqueu un nom fàcil de recordar com tw a paraula clau i quan volgueu escriure un Tweet en lloc de posar una adreça a la barra del navegador escriureu: tw el que volgueu tweetejar
El tweet quedarà publicat des de la vostra conta (si teníeu sessió oberta, esclar)
Aquest truc es pot emprar per a cercar a moltes webs, com ara youtube, o a blocs de wordpress, etc…
Google ha integrat el seu servei knol un editor d’equacions compatible amb LaTeX.
Nogensmenys, cal aclarir que la compatibilitat amb LaTeX és només a nivell de funcions matemàtiques, puig LaTex es pot emprar per a escriure documents complets.
LaTex és un potent editor molt emprat per la comunitat científica per la seva potència en crear equacions matemàtiques, que no és oferida ni llunyanament per productes com microsoft word.
El bloc google operating system ens n’informa, i comenta que creuen que en breu serà millorada la seva usabilitat, és a dir es farà més amigable per als usuaris (user-friendly), i es podrà emprar l’editor d’equacions en d’altres serveis de google com l’editor de texts, en línia, google docs.
Si quan proves d’obrir el teu lloc web, el navegador et retorna un error com aquest:
Quasi amb tota seguretat el vostre lloc web (els fitxers que el conformen) està infectat per algun virus, troià, cuc (worm) o script maliciós.
El teu lloc web pot haver estat infectat per:
1) Una vulnerabilitat de seguretat del servidor que allotja la teva plana
2) El teu ordinador s’ha vist infectat per un virus que ha modificat els fitxers i els has pujat al servidor (normalment per ftp) ja infectats.
A un amic li ha passat que el seu ordinador es va veure infectat. Aquest virus es va dedicar a cercar totes les planes .html que va trobar, i abans de la clàusula <BODY> del llenguatge HTML inserir un codi maliciós.
En el cas del meu amic, aquest és el codi que li va instal·lar:
El codi és mutant, per a ser més difícilment detectat, així presentava lleugeres variacions:
o
Per a solucionar-ho, s’ha de revisar amb un editor de codi HTML o un editor de textes com Bloc de noted de Windwos (Notepad), Editplus, vi de Linux… totes les planes del nostres web i remoure el codi maliciós.
Un cop fet això s’ha de reportar a google que el nostre site és net.
Per a fer-ho anirem a google Webmaster tools i afegirem el site que volem revisar, si no li tenim, ja.
Llavors pujarem el fitxer, o inserirem l’entrada META que google ens indica, i premerem sobre Validar.
D’aquesta manera google sabrà que aquest site ens pertany (puig hem tingut permisos per a pujar el fitxer a l’arrel o bé inserir el tag META al fitxer index.html).
Un cop fet això comprobarem com en vermell s’ens indica que la plana probablement és infectada i punxarem sobre Més informació.
Puig ja hem eliminat tot el codi maliciós amb anterioritat indicarem Sol·licitud de revisió.
Si tot és correcte en qüestió d’unes hores google ja haurà validat la pàgina i ja no apareixerà el missatge de que la pàgina podria ser perillosa.
Stopbadware.org és l’empresa que gestiona aquest servei per a google.
Podeu validar si una plana té software maliciós des d’aquí: