Posts Tagged ‘Genocidi Cultural’

Vídeo: Magnífic Alfons Lòpez Tena sobre la fi de la Immersió Lingüística

dijous, desembre 23rd, 2010

Les coses s’han de dir com són.

Massa temps ha mentit cyu, psoe, esquerra…

Conferència de premsa al Parlament de Catalunya d’Alfons Lòpez Tena sobre les tres sentències que donen per morta la Immersió Lingüística.

Un bany de realisme.

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=898182

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1Ih

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Darrer acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta

divendres, novembre 26th, 2010

Escric en directe, en forma de notes. Després ho treballaré més, però així teniu un seguiment en directe.

He arribat tard perquè no he pogut sortir de la diagonal, t’obliguen a seguir recte fins la illa diagonal, en moments com aquests penso que necessitem un alcalde intel·ligent que faci la feina i tenir els diners que ara ens pren espanya per a fer les obres; tot i que anava amb mitja hora de marge.

Em trobo amb la Maria Dolors Puertas. Amiga meva i candidata a les llistes de Solidaritat.

No sabeu quin orgull suposa i com aclareix les idees saber que amigues i amics teus, persones honrades, treballadores i amables, de la societat civil, són a les llistes d’un partit polític.

M’instal·lo amb els membres de premsa, al costat d’un noi Català de l’agència efe molt amable.

Al meu voltant tot són càmeres, periodistes amb portàtils (molt més grans que el meu i amb necessitat d’endollar-se a corrent) i a la mateixa filera seuen un periodista de l’avui, un del nació digital i davant som ràdio.

La instal·lació és correcta.

Els seients tenen una safata que s’extreu del seient del davant com els avions per a poder treballar amb el portàtil o prendre notes i dos endolls de corrent als peus.

També té dues connexions de xarxa que no emprarem.

Solidaritat ha muntat una xarxa wifi.

Em faciliten el mot de pas i un endoll per a carregar la meva modesta càmera però utilíssima per a enregistrar aquests moments que faran història.

Realment està molt ple.

A baix completament, a dalt quan arribo encara hi ha seients lliures a les darreres files però es van omplint amb la gent que segueix arribant després que jo.

Quan acaba l’acte ho veig completament ple.

Així doncs em perdo les paraules de l’estimadíssim Mossèn Ballarín, però cito les que va recollir el periodista Pep Lloveras de l’avui:

“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Francesc Xavier Segura, cap de llista per Lleida

Agraeix a tanta gent i organitzacions tot el que han fet pel país, entre elles el Cercle Català de Negocis.

Parla de que primer vam perdre la llibertat, i ara darrerament la dignitat.

– Estic convençut que hem perdut la dignitat en permetre que durant tant de temps els polítics ens hagin amagat la veritat.

Diu que Solidaritat farà recuperar la il·lusió i que passejant per Lleida, les persones li han fet saber

-que la brillantor dels seus ulls era per la idea que nosaltres transmetem. Aquesta idea de contundència, de radicalitat d’Independència del nostre país. Això ja ho esperava moltíssima gent. Ho esperàveu vosaltres si no no seríeu aquí.

Explica un cas o un acudit en que un grup de gent decideix a qui tirarien per la finestra per arreglar una situació, potser un vaixell que s’enfonsa o un globus aerostàtic que cau.

La gent comença a dir que si els advocats que defensen delinqüents, que si els polítics que fan que tot vagi malament… però una nena de 12 anys és qui diu la resposta més intel·ligent: a qui pesi més.

Riure a l’auditori. Hi ha haver molts moments de riure.

Respecte a si som una colònia d’espanya contesta: no sé si som una colònia o un perfu; més riures; en al·lusió a que espanya ens està deixant en res.

– La nostra terra, Lleida, és una terra que potser li convé més que a cap altra comarca de Catalunya. Ho dic perquè a Lleida el sector agroramader té molta importància. Los problemes o les solucions que es puguin establir per a aquest sector moltes vegades passen per Brussel·les. La nostra representació allà està feta avui en dia en clau espanyola. El tarannà espanyol no defensarà mai tan bé com defensarem nosaltres els interessos d’aquest sector. A Lleida, especialment, ens interessa esdevenir un nou estat. I per això som tan ben rebuts la gent de Solidaritat Catalana per la Independència. Us asseguro que som molt ben rebuts. Molt més que els que voldrien molts partits polítics.

Us adjunto el vídeo que vaig enregistrar. Si llegiu des d’un iphone o iPad el veureu des d’aquí.

Hèctor Lòpez Bofill, candidatura Tarragona, Terres de l’Ebre

Comenta moltes coses interessants i fa riure l’auditori, però alhora el seu discurs és ple d’energia i contundència.

– Aquests diputats titafredes de convergència i unió que sempre tenen excuses, d’esquerra republicana, iniciativa verds, per no portar el país a la Llibertat.

– quan no és l’esquerra són aquestes banalitats que sempre posen per davant de Catalunya.

– A Solidaritat Catalana ja no són les dretes, ni les esquerres, ni el centre, som les dretes, el centre, les esquerres, els socialistes, els marxistes… tots junts per portar el país a la Llibertat. No hi ha ni dretes ni esquerres ni res: només hi ha Catalunya i l’Estat propi que crearem.

Comenta que ha estat un goig encapçalar la candidatura per Tarragona i Terres de L’Ebre. Felicita el seu equip.

Comenta que ha conegut de primera mà – Totes aquestes problemàtiques que també afecten al sector primari, a les Terres de l’Ebre, al sector energètic.

– ens pretenen col·locar el cementiri d’Ascó i que nosaltres impedirem perquè precisament una de les iniciatives que farem és fer una proposició de llei per prohibir cementiris nuclears a Catalunya- grans aplaudiments.

Agraeix la paciència a la seva dona, i per tot el que li ha ensenyat del seu petit país que també va fer una Independència i que ara volen fer una unificació – com nosaltres també farem quan unifiquem els Països Catalans.

– Tinc molt nítidament el moment més emotiu d’aquesta campanya. El moment més emotiu va ser a Tortosa quan vaig conèixer un senyor de 90 anys i que com el Senyor Mossèn Ballarí va defensar Catalunya amb les armes. I jo sempre m’he preguntat com pot ser, com pot ser, que hi hagi hagut gent que hagi defensat Catalunya amb les armes i que nosaltres no siguem capaços de dipositar un vot en una urna.

Si teniu ipad o iphone per a veure el vídeo aneu a l’adreça de youtube directa.

Isabel Clara Simó

La nostra llengua s’està morint.

Hi ha moltes llengues al món que neixen, viuen i moren. Però també n’hi ha que que neixen viuen i són assassinades.

Posa com exemple el cas d’Irlanda que quan va ser independent ja no va ser a temps de salvar el Gael·lic.

Ens parla, amb la seva gràcia natural, dels:

– senyorets riquets de pedralbes que us agrada anar despullats.

Parla sobre el bilingüisme, i sobre la imposició del castellà.

Diu que la llengua de comunicació bàsica sempre és una, que ha de ser el Català, però que n’estem molt de ser políglotes.

– Cada vegada que el Català avança, cada vegada que fa un primer passet, com aquell poltre que acaba de néixer i fa aquells passets tan tímids i tan tremolosos. Aquest primer passet que fa el Català d’ençà que va morir franco. Immediatament se’ns tiren a sobre. ¡bilingüisme! ¡bilingüisme! i si no sou uns fanàtics, sou uns desgraciats, sou uns nazis- aplaudiments alliberadors -i s’organitzen en partits que van xulejant (o xulejats o xiulejats no ho sento bé) per la vida. Són uns mentiders! Estan mentint! – aplaudiments clamorosos -La seva llengua és una llengua pròpia, la nostra és una llengua que agonitza. Som nosaltres els que hem d’imposar que només volem donar suport a la llengua Catalana perquè la castellana no la necessita.

Segueix amb el bilingüisme:

– I a més parteixen d’una fal·làcia: diu escolteu és que la meitat són Catalanoparlants i la meitat castellanoparlants. No senyor rivera no! Tot el poble Català és castellanoparlant perquè ens han obligat a aprendre la llengua castellana. No n’hi ha ni un que no parli castellà. No menteixin que no és veritat.

– Ara quasi bé el 90% el compren, que gent que l’escriu està molt més avall. No estem en igualtat de condicions. Ni som el mateix nombre. No és veritat tot això que ens expliquen. Però és que a més a més on estaven los dos mil quinientos del manifiesto, on estaven el senyor rivera i companyia o els seus pares o els seus avis, on estaven tota aquesta gent quan van venir els immigrants d’extremadura, d’andalussia que els expulsaven del seu país a força de misèria. On estaven per a defensar-los?!. On estaven per a denunciar les barraques on vivien?!. On estaven per a donar-lis suport?!. No senyor, estaven sufocant partits Catalans Catalans Catalanistes. Nosaltres els vam obrir els braços!.

– Els senyorets de pedralbes no han obert mai els braços a ningú. Volen imposar per la llei de la força la seva pàtria que és espanya i la seva llengua que és la espanyola. I no ho consentirem. No els ho deixarem fer. Hem de defensar la nostra llengua.

Desemmascara les mentides dels feixistes que diuen que defensen el bilingüisme:

– No els he vist en un quarter de guàrdia civil reclamant que si parlen en castellà també han de parlar Català.

– No sé si us imagineu com és d’important dintre de la història de Catalunya aquesta nit. Perquè com aquell poltre tremolós de cames però que sap on va i al cap d’unes hores ja trota per tota la herba nosaltres som un partit que hem nascut amb moltes febleses, per exemple de temps. Hem tingut menys de quatre mesos per a formar-nos. Som un poltre molt petitet encara, i tanmateix ¡amb quina força hem arrelat!. Amb quina força hem crescut. I ara ja no ens tremolen les cames. I sabeu perquè és tan important?. Perquè avui fem el primer pas cap a la Independència… el segon pas el farem fent el corcó al Parlament de Catalunya. Un Parlament que no serveix de res, però tindran que sentir-nos. Ens sentiran! I parlarem fort.

Isabel emociona, ens fa embogir en aplaudiments. Quan una valenciana diu que ens sentiran és que ens sentiran. Aquest és un partit de valentes i valents.

Continua – Quan s’equivoquen o tracten de mentir-nos tenim en Lòpez Tena que no es deixarà enganyar… i els hi dirà ¡mentiders! ¡que sou uns mentiders!… i a més és valencià, garantia d’èxit- més riures. S’expressa amb molta gràcia. Amb una rauxa intel·ligent.

– Esteu defensant el concert econòmic i sabeu que és mentida que el tribunal constitucional ens ho ha prohibit. En una sentència en que se’ns diu que som una “especie del género español”. ¡Una especie del género español! Com feia Lineus en la classificació de les bèsties: los géneros y las  especies. ¡Que s’han pensat!. Ens han humiliat, ens han insultat, ens han arrabassat les petites competències que teníem… no teníem competència en llengua? doncs ja no la tenim. No teníem competència en cultura? Doncs ja no la tenim… i tindrem “corridas de toros”, que us hi jugueu?.

– Que som una província, i província ve de provinchere: vençuts

Comenta com els va fer tanta ràbia que en igual condicions 11 contra 11 (ja que ells ens volen sempre sotmesos), el Barça guanyés el madrid, i que aquell 2 a 6 era Catalunya contra espanya.

Adreça del vídeo a youtube.

Uriel Bertran

- Gràcies per omplir aquest palau sense bocates ni que us paguin el viatge com han de fer els altres partits- aplaudiments.

Comenta que som dues mil persones. Jo no sé quants som però el que sí que puc certificar és que la sala de baix i la de dalt són plenes a vesar, de gom a gom. Potser calculo un 95% d’ocupació.

– Les Nacions Lliures no es barallen, s’uneixen. Només les nacions pressoneres es barallen.

– Si el zapatero va dir que recolzaria l’estatut i mireu com va acabar, si ara diu que de concert res de res, és que res de res- en al·lusió a que ciu defensa quelcom que sap impossible.

Doneu llibertat de vot per a votar per la Independència de Catalunya,

Aquests diputats van tenir llibertat de vot per votar l’abolició, els demanarem que com a mínim tractin els Catalans igual que els toros.

Ni tv3, ni lavanguardia que han fet un boicot sistemàtic.

Comunicació directe amb les Nacions del món. I qui millor que Laporta el president del millor equip del món.

– La declaració unilateral d’Independència ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia de la ONU. Perquè l’ha reconegut en el cas de Kosova com a legítima, com a probable, com a possible, com a vàlida en el dret internacional públic.

– Mai Catalunya havia tingut tantes circumstàncies que ens porten a un mateix punt, com deia Joan Fuster, que ens aboquen a un únic punt, que és la declaració d’Independència.

– Deia jordi pujol que ja no troba raons en contra de la Independència. És que no n’hi ha. Per molt que busqui no en trobarà. No n’hi ha.

– Catalans i Catalanes no dubteu que ha tornat el Dream Team, que som tots nosaltres, aquestes 2000 persones que omplim aquesta sala som el Dream Team de Catalunya que s’ha posat a caminar per la Llibertat del nostre poble. I com deia Francesc Macià, el 28 de Novembre, Catalans i Catalanes siguem dignes de Catalunya. ¡Visca Catalunya Lliure!.

Vídeo a youtube.

Alfons Lòpez Tena

– Per primera vegada de la història hem aconseguit posar com a tema central de la campanya electoral, que està aquí per quedar-se, la Independència de Catalunya.

Alfons Lòpez Tena fa un discurs molt i molt sincer sobre la seva evolució fins a lluitar per la Independència de Catalunya.

El vídeo, que tractaré de pujar avui (27/11) és corprenedor i li recomano a tothom.

– Us diré d’on venim, de cara a haver arribar a aquesta situació, i haver de donar el pas públic, directe, obert, difícil, amb tota mena d’obstacles, sotmesos a tota mena d’injúries, de calúmnies, descalificacions, per la Llibertat del poble Català. Per la Independència de Catalunya.

– Jo en el moment que vaig veure el consell del poder judicial, abans pensava com molts Catalans, com molts dels que estem aquí segur que havíem pensat, que això és un procés gradual, que s’ha d’anar fent a poc a poc, bona lletra, no estirem massa de la corda, potser no n’hi ha gaire això, anem avançant a poc a poc. Perquè efectivament va haver-hi uns anys que les coses avançaven a poc a poc i s’avançava. Sobretot els que venim de la lluita contra la dictadura de franco, contra el genocida anti-Català, especialment els que estàvem a València. Allà tot és molt més dur, com sabeu. Ja pensàvem que això podria funcionar.

– Va ser al consell del poder judicial que vaig veure que no. Allà és quan vaig veure la voluntat sistemàtica, deliberada, explícita és destruir Catalunya, destruir els Catalans. Fer tot allò que sigui necessari per a que Catalunya es converteixi en una província assimilada sense cap mena d’element més que el folklore i sense cap mena de poder, ni polític ni de capacitat econòmica.

– Perquè quan estàs als òrgans d’un estat parlen d’una manera oberta.

– Jo he sentit dir: “yo he ido a ejercer mi profesión a Cataluña para colonizarla”. Persones que estan en l’actualitat al tribunal constitucional.

– Jo coneixia el que era la classe dirigent barcelonina… la veia com el que és, provinciana, mediocre, corrupta. I en veure el panorama espanyol i el de la casta dirigent barcelonina, vaig pensar això s’ha acabat. S’ha acabat però la meva obligació és dir-ho. Fer un acte de servei i escriure-ho. En aquell moment vaig pensar i vaig tornar a llegir un gran poema d’Anna Akhmàtova de la pitjor època de l’estalinisme en el qual hi ha un petit pròleg en que ella explica que està fent qua al davant d’una presó on va cada dia , com molta gent, a veure si hi ha notícies del seu marit, del seu fill, en aquest cas del seu fill que l’havia detingut la policia i no sabia si l’havien assassinat, si estava en un camp de concentració en aquelles circumstàncies una dona amb una cara que no tenia cap mena d’expressió se’m va girar i em va dir: vostè això ho pot escriure? llavors ella va contestar sí. Llavors comença el poema.

– Jo vaig pensar això, la meva obligació és escriure-ho. I d’allí vaig començar a escriure un llibre i confesso ara que la meva idea era que en el moment en el qual el publiqués, van ser tres anys de feina de documentació, seria l’últim servei a la Nació Catalana perquè la Nació Catalana era condemnada per una classe dirigent provinciana, mediocre, venuda i sense futur.

– La sorpresa va ser que en el moment de començar, i és un llibre que té un caràcter acadèmic, intel·lectualment complexe, per incorporar corrents angloamericans dels últims anys, la sorpresa va ser que això que jo pensava que tindria si de cas una influència purament acadèmica es va convertir en un gran èxit popular i d’allí va sortir el anar i fer moltes presentacions i allí vaig descobrir el Poble de Catalunya. Allà és quan vaig descobrir que hi ha un Poble, que hi ha una Nació. Que fora d’aquests petits cercles dels palaus, dels liceus, dels tennis, dels polos. Fora d’això hi ha una Nació. Amb tremp. Amb força. Que hi havia homes i dones que són capaços i que es mantenen fidels a la Nació. I llavors és quan vaig pensar que la meva obligació era anar i treballar per la Independència de Catalunya. Entenem Catalunya com la Nació Catalana sencera, com els Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Independitzar el Principat de Catalunya i incorporar la resta dels Països Catalans en funció de la seva voluntat i de la seva evolució política, cultural, econòmica, social.

– Ens hem trobat que aquesta etapa continuava en el mateix autisme, d’una manera “cansina”, sense cap mena ni d’il·lusió ni de voluntat, continuaven repetint les mateixes mentides de sempre: ara hem d’agafar un tren, ara no toca, que aquest tren passarà per Estrasburg, i llavors hi haurà una estació determinada que no se sap si serà en el segle 47 o en la galàxia llunyana d’Star Wars, no se sap, però ara no. Sempre ara no.

– Dels que ens diuen és que ara la Independència no toca perquè la prioritat és anar contra la crisi. Home, serien creïbles si abans de començar la crisi haguessin que la Independència ara sí que tocava. Però tampoc ho van dir.

– Van dir: desenvolupem un estatut, fem polítiques socials, fem pluja fina, pugem a l’Aneto, baixem i agafem un creuer per a anar a Itaca, sortim del sot, treiem el cotxe de la sorra. Tot això és el que deien, però la Independència no. Sempre hi havia una altra cosa que no fos la Independència. I sabeu perquè?. Perquè no la volen. Estan en contra!.

– Treiem-nos la vena dels ulls. No la volen. Ells volen la Independència com els creients volen anar al cel. Pot estar millor. Però no hi ha ningú que vulgui morir-se per anar al cel. L’objectiu és anar al cel, però una mica tard. No la volen. Volen la Independència si cal.

– … van tenir la seva funció, però ara ja estan condemnats a les escombraries de la història. No han estat capaços de defensar Catalunya quan la ofensiva espanyola ja s’ha convertit en radical i a per totes.

Amb 8 mesos d’espoli fiscal nosaltres rescatem irlanda.

A més espanya s’enfonsa, es convertirà en una nova argentina.

No ens interessa estar en aquest baixell que se’n va a l’aigua.

Joan aporta
En només quatre mesos hem aconseguit això.
Tinc dos moments molt gravats.
Quan el meu fill em va fer prometre-li que no em dedicaria a la política i no vaig poder i l’altre quan Xavier Sala i Martín va escriure l’article jo votaré Joan Laporta.
Catalunya paga la pena.

Farem un corredor mediterrani que tanta falta fa aquí i a València també.
Donarem beques a qui s’ho mereixi per descomptat.
Acabarem amb els barracons on estudien els nens en unes condicions inadequades.
Algú es creu que es podrà fer el referèndum o el concert.
Els Catalans hem d’anar orgullosos pel món.
No ens hem d’amagar de ser Catalans no sigui que s’emprenyin. On s’ha vist això!.
fan propostes que saben que no poden complir mentint.
És hora que deixin d’aquest joc d’anar a pidolar a madrid i tornar amb la cua entra les cames.

Quan un fa una cosa malament té una mala nota. I els nostres polítiques han demostrat la seva incompetència i han demostrat que no són dignes de dirigir aquest país perquè ens han dut a la crisi econòmica més gran de la nostra història. Si ho han fet malament han de suspendre. I han tret un molt deficient.

El vot útil és Solidaritat Catalana per la Independència.

Què farem mentre estant no aconseguim la Independència? No el practicarem. Mentre estant (que els polítics autonomistes) vagin a buscar els cales que ens prenen a madrid!!.

No han d’abaixar el sou als funcionaris, que recuperin els diners que ens foten a madrid i no hauran d’abaixar el sou als funcionaris.

És legítim que vulguem viure lliures.

650.000 Catalans van votar a les consultes sobiranistes.

A la proppassada manifestació vam ser 1.200.000. Si sumem el milió dos cents ja els tenim els 68 diputats, ja tenim la Independència.

Hem de ser protagonistes de la història.

Els Catalans, les Catalanes, els joves, els grans, els treballadors, els empresaris, els immigrants, tots han de participar d’aconseguir la Independència.

La Independència no ens l’ha de donar ningú, la Independència es pren.

La Independència no es contra ningú. És a favor nostre.

Ens deuran calés si ho posem a la balança!. Ara cal gent que negociï de debó no pidolaires.

Estic conveçut que la unió europea ho veurà bé perquè finalment tindrà un estat seriós al sud d’Europa.

Proclamarem la Independència de manera democràtica.

La nostra cultura no és excloent.

La llengua serà el Català. Això tothom ho ha de tenir clar.

La Independència no trenca cap vincle amb els familiars de fora.

L’endemà de la Independència anirem a treballar, però tindrem un estat que protegirà els interessos dels Catalans siguin quins siguin.

Entrarem amb Força al Parlament de Catalunya!.

Quan l’acusen de que s’ha aprofitat del Barça per a fer el salt a la política, diu “uns collons! hem posat la institució del Barça al servei del país!”.

D’aquí cap a la Independència perquè la volem i sabem que és possible.

Si a Catalunya es fes un campionat del món d’opinadors seríem els campions del món. Tenim opinadors de totes menes. Però n0 n’hi ha prou.

Demana un aplaudiment per a tots els suports anònims.

La volem, sabem que és possible, i la farem entre tots!.

—–

Em feia molta il·lusió fer-me unes fotos amb els candidats amb qui tinc amistat, amb en Jan, amb el Xavier Sala i Martín, amb Maria Dolors, amb el Harold, amb en Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, Anna Arqué… malauradament el periodista de nació digital va tenir un problema amb l’ordinador i em va demanar si li podia deixar el meu per a retransmetre la informació en directe. Es va demorar i ja no vaig ser a temps de fer les fotografies.

Va escriure un bon article.

Nogensmenys sí que vaig poder localitzar alguns a les acaballes de l’acte i fer algunes fotografies i tenir una xerradeta agradable.

Nota 27/11/2010 16:25 segueixo actualitzant l’article, pujant fotografies i vídeos fins que estigui acabat. Aneu-lo revisant durant el dia.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1CQ

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

La arroba, ¿el símbolo Catalán más universal en la historia de la humanidad?

diumenge, març 28th, 2010

Reprodueixo a continuació aquest text de José Luís Riera, amb la seva autorització, tal i com ell l’ha publicat (en castellà).

“@”, LA ARROBA, ¿¿¿ EL SÍMBOLO CATALÁN MÁS UNIVERSAL EN LA HISTORIA DE LA HUMANIDAD ???…

Siempre han tenido para mí un significado especial los números, siempre me han dicho, además de cantidad, infinidad de posibilidades como descripciones de partes de la vida, de la música, de los conceptos espirituales de la conciencia humana… Hasta para pecar es muy importante el número, a tal cantidad tal penitencia…

Ese simbolismo es transcendental y desde el remoto inicio de la humanidad se ha contado con el número… El número va íntimamente ligado a sociedad…

Después de la palabra el número dice las otras magnitudes necesarias para la vida real y concreta…

Es evidente que los números son parte inalienable del concepto de clan o sociedad o comunidad estructurada… Es evidente, también, que los números son parte imprescindible de las avances de las sociedades civilizadas con proyectos de crecimiento y desarrollo y comercio…

Una sociedad sin números no es una sociedad creadora de cultura… Y una sociedad que crea sus propios números es una sociedad que ha evolucionado del simple hecho de contar al saber cuantas magnitudes son precisas y necesarias para ser un pueblo como tal…

Siempre hemos creído que los que explicaban las cosas de la vida y de los humanos narrando historias nos explicaban las verdades de los pueblos que hacían sus epopeyas… Pero estamos descubriendo cada día que no siempre las cosas fueron así…

Últimamente resulta que algunos documentos de historias antiguas se empeñan en aparecer y se dan a conocer a algunos estudiosos muy aplicados…

En los alrededores de Ripoll, monasterio y cuna de grandes acontecimientos y custodia, además, de miles de posteriores acontecimientos, unos grandes y sabios investigadores de Barcelona encuentran documentos del siglo VIII, en los que se relacionan los números mal llamados arábigos, como los números de uso en esas comarcas desde hacía muchísimos años antes de que los Árabes aparecieran por esas tierras y por supuesto antes de que pudieran esos árabes enseñar nada a los pobladores autóctonos, pues no estuvieron suficiente tiempo para enseñar…

Sucedió que los números catalanes, con el “0” incluido eran ya de uso normal por estas tierras y hasta los Árabes los empezaron a usar pues es evidente que los árabes no deseaban utilizar los números romanos…

Un Monge de este monasterio de Ripoll, que accede al papado de Roma, intenta cambiarlos para beneficio de la humanidad, pero parece que la humanidad de aquellos años en el siglo VIII, no estaba por la labor de adoptar los números catalanes, cuando estaba usando las palabras y números latinos…

Palabras en latín y números en catalán… seguramente era demasiado y no se podía aceptar… la cosa viene de lejos…

Lo curioso es que a los estudiosos de estas cosas de la historia no les llamara la atención el hecho de que en las tierras del Conde Rey de Barcelona (ahora llamado Cataluña) ya se utilizaban esos números incluido el cero antes de que los árabes llegaran… Y más extraño aún es que estos mismos estudiosos no les asombrara que los mismos árabes los adoptaran para su uso ordinario…

Parece ser que para los estudiosos de las Universidades es más sencillo decir que los números eran extraños, de gentes venidas de fuera, que decir que eran nuestros, de los catalanes, que tenían cultura propia, no sólo en palabras si no también en números…

Es evidente que desde el siglo VIII, por lo menos, en las tierras de habla catalana se venían mutilando los números que ahora todo el mundo esta utilizando casi de forma universal…

Y mirando los números para cuantificar las cosas, uno piensa que los símbolos deberían ser también catalanes, por ejemplo la letra “@ “…

Y los documentos que se relacionan en los libros de consulta y en las mejores entradas de Internet, buscando el origen de ese símbolo “@” sólo nos indican que el documento mas antiguo es un albaran de entrega donde se menciona expresamente… nos refieren a escritos catalanes de mediados del siglo XV…
1—CITA DE INTERNET…

El periódico británico The Guardian publicó que unos investigadores italianos habían encontrado la primera representación escrita de este símbolo. Apareció en una carta enviada por un mercader italiano en el año 1536, desde Sevilla a Roma; en la carta se describe la llegada de tres barcos cargados con tesoros provenientes de América: «Así una @ de vino, que es 1/13 de un barril, vale 70 u 80 ducados…». Sin embargo, investigaciones del historiador aragonés Jorge Romance encontraron el símbolo de la arroba en la taula de Ariza de 1448, en una entrada de trigo en el Reino de Aragón desde Castilla.1

2—CITA DE INTERNET…

La arroba fue una popular medida de peso y volumen que tuvo su origen en la Andalucía previa al siglo XVI, cuando esta región española estaba influenciada por la cultura latina y la musulmana. De hecho, la palabra viene del árabe “AR-ROUB” o “AR-RUBA”, que significa cuatro (o cuarta parte) porque cuatro arrobas formaban otra unidad mayor (el “quintal”).

3—CITA DE INTERNET…

El pasado mayo en el blog Visita Sevilla publicaban un post donde afirmaban que la arroba (el símbolo @) nació en Sevilla en 1536. Citaban en su blog un artículo de Abadía Digital, que, a su vez, citaba al New York Times.
En los tres casos se documenta que en una carta de Francisco Lapi, mercader florentino, dirigida desde Sevilla a Roma se usaba por primera vez el símbolo @. Automáticamente un montón de medios de comunicación se hacían eco del hallazgo y publicaban diferentes versiones sobre el tema. ABC, Diario de Sevilla, El Mundo, y unos cuantos más

¿¿¿ CÓMO SE PUEDE AFIRMAR QUE FUE EN SEVILLA LA PRIMERA VEZ QUE SE UTILIZÓ EL SIMBOLO ARROBA”@” SI EN TORTOSA YA ESTABA DOCUMENTADA UNOS 300 AÑOS ANTES Y SE CONOCÍA SU USO POR EL MEDITERRANEO ???

SUCEDE COMO EN LAS PROCESIONES DE SEMANA SANTA, QUE LAS PRIMERAS DEL MUNDO FUERON EN TORTOSA CASI UNOS 150 AÑOS ANTES QUE EN SEVILLA…

Pienso que lo más antiguo en cada faceta de la vida debería encontrarse, sin lugar a ninguna duda, donde hubiera la sociedad más antigua, donde hubiera el comercio más antiguo, donde hubieran las leyes más antiguas, donde hubiera las marinas más antiguas… Allí, posiblemente, deberian encontrarse también los símbolos más antiguos como por ejemplo LA ARROBA “@”…

Donde hubiera la necesidad de usar medidas para comerciar allí posiblemente habría también la utilización de las medidas para mensurar las cantidades…

Si en las tierras de habla catalana había los primeros números, pensé que también en esas tierras tendría que haber los símbolos y las medidas para el comercio de toda clase de granos, sólidos y líquidos…

Me encuentro unos datos muy reveladores: “durante casi 400 años en la lonja del puerto de Tortosa se fija y tasa el precio del grano de trigo para todo el Mediterráneo”… Desde el siglo XII, los Templarios de Tortosa enviaban cientos de naves cargadas hasta los topes de trigo hacia Tierra Santa… La unidad de medida que se usaba normalmente para esos cargamentos era LA ARROBA “@”, “EL QUINTAL” Y ALGUNAS MÁS…

EL ORIGEN ES CATALAN Y DE NINGUNA MANERA ARABE…

El libro que menciona esas medidas como propias de uso en la ciudad de TORTOSA, desde tiempos inmemoriales es: “EL LLIBRE DELS USOS I COSTUMS DE LA ILUSTRE CIUTAT DE TORTOSA”… 1272…

Este libro se publica en el año 1272…

Pero es un recopilatorio de leyes de usos y costumbres arraigados desde tiempos ancestrales, desde mucho antes de que los Árabes llegaran a estas tierras, es por eso que se conservaron tanto el idioma catalán como las medidas y los números catalanes, porque eran anteriores a estas invasiones de los árabes… Es del todo lógico y evidente que existieron desde mucho antes de los árabes, pues de no ser así nunca hubieran podido crearse después…

Según los mejores datos que he podido averiguar por Internet, sitúan el documento más antiguo del mundo que haga referencia a la “@” en el siglo XV, en tierras de habla catalana…

Explícitamente hago mención que en un libro de 1272, editado en TORTOSA, ya se habla de la “@” como una medida de uso común y ancestral en la ciudad con todas sus variantes y equivalencias…

Y en cuanto a la grafía de ese símbolo es evidente de que sólo podría ser catalana, pues el circulo que envuelve a la letra “@” no es otra cosa que la continuación lógica del acento abierto que esa letra llevaba…

El hecho de que en los primeros años de la conquista de America aparezca ya el símbolo de la “@” es señal inequívoca de que fue llevada por los marinos de Tortosa que fueron en la primera expedición con El Almirante Colom…

En el segundo viaje de Colom, que es cuando se lleva la caña de azúcar desde Tortosa a America por el amigo de infancia de Colom, MIQUEL BALLESTER, también van marinos de Tortosa, quienes evidentemente llevan las medidas usuales de su tierra, así como los nombres que en Tortosa se daban a todas cuantos ingenios y aparatos y utensilios llevaron a America… Aún hoy, todas esas palabras de Tortosa se usan en toda la América que descubrió Colom…

Es curioso que este símbolo “@”, en ningún idioma del mundo tiene ningún significado explícito, cada país o idioma le dan un nombre distinto y casi todos descriptivos… En los idiomas cuando a un objeto o cosa se la describe es porque ese idioma no tiene el conocimiento ni un nombre de esa cosa por eso usa una descripción… Sólo el idioma propio, sólo la cultura que lo crea y que le da origen le da al mismo tiempo un significado y le da un nombre…

En catalán la palabra arroba, “@”, tiene un significado… UN VOLUMEN DETERMINADO…

La medida que se utilizaba en Tortosa era “ LA ARROVA ” que era la cuarta parte de un quintal… Sabido es que al pasar palabras de origen catalán al castellano se cambian las V por B…

1272, se publica el libro que menciona la arroba, “@”, como medida de volumen de uso consuetudinario de las gentes de las tierras catalanas del EBRO, explicando que su uso era inmemorial…

Los demás estudiosos del mundo solo saben llegar a documentos del siglo XV o XVI… Y curiosamente esos documentos también son catalanes…

Que sencillo es mirar la historia verdadera, la que está escrita en nuestras tierras catalanas de Tortosa…

Cada vez más, desconocer el mundo de habla catalana y la cultura catalana es perderse algunas de las mejores cosas que han pasado en el mundo y es sinónimo de no poder entender muchas de las cosas que se han hecho en este mundo…

La arroba catalana de Tortosa, “@”, siendo como es un Símbolo Universal ha facilitado el desarrollo de las comunicaciones y la tecnología…

Este Símbolo catalán, “@”, está siendo considerado como un fenómeno sociopolítico mundial de primer orden, puede ser entendido como una unidad de integración psicológica del individuo con todo el planeta…

Desde hoy tenemos que ser conscientes de que cada vez que el mundo se envía un correo electrónico se está usando un símbolo catalán de Tortosa, “@” que significa precisamente eso, una cantidad determinada o volumen de una cosa que se comercia o vende o compra… Y ese significado que tenía en la sociedad de Tortosa, que creó esa medida para su comercio, para medir las cantidades, ahora sirva para la sociedad actual del mundo entero para esa nueva medida de comunicación…

Desde lo particular se construye lo universal, pero también en este caso, desde lo universal llegamos al origen particular de una sociedad en Tortosa y de una sociedad en Ripoll, que inventaron símbolos y números para que el mundo se veneficiara de ellos…

Los orígenes de la “@” se remontan a los tiempos de navegación con naves de velas grandes cuadradas, que es el símbolo ancestral que aparecía en monedas anteriores a los romanos, de la ciudad de Tortosa… Se remonta a los tiempos del comercio floreciente y a la pericia de los marineros catalanes en sus fabulosas aventuras por el mar mediterráneo…

Un símbolo, “@”, que nació marcado por nuestro Poseidón, Dios de los mares y de las tierras del EBBRO, no puede hacer otra cosa, en Internet, más que navegar y navegar…

Amigo lector la arroba, “@”, es un símbolo de nuestro pasado catalán y es una realidad que será, aún más, un símbolo catalán universal en el futuro…

Y como decía C.G. Jung:

“El símbolo vivo formula un fragmento inconsciente esencial,
y cuanto más universal sea la difusión de ese fragmento,
tanto más universal será, también, la acción del símbolo,
pues hace vibrar en cada uno la cuerda que le es afín.”

En nuestra tierra catalana suena esa cuerda a melodías conocidas…

José Luís Riera Joseluis_riera@hotmail.com

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Si els cinemes fan vaga contra el Català, els Catalans fem vaga contra els cinemes

dijous, gener 28th, 2010

Els Catalans s’han organitzat contra la reacció xenòfoba dels colonitzadors del gremi de cinemes de Catalunya.

Aquest al·lèrgics a la llengua pròpia de la Nació Catalana, han anunciat que faran vaga per a protestar per la presència del Català de la nova llei (50%) i tancaran el proper dilluns.

Tal com comentava en el seu magnífic article Vicenç Partal, dilluns sabrem a quins cinemes no hem de tornar.

Hi ha una llista provisional que circula per la xarxa, però m’esperaré a la llista definitiva per tal d’evitar qualsevol error.

Jo fa anys que no vaig el cinema a veure cap pel·lícula en castellà.

La presència de pel·lícules en Català és mínima, i als DVD dels videoclubs podem trobar pel·lícules en castellà, anglès, francès, portuguès, holandès, àrab, rus, xinès, etc… (alguna variant d’aquests idiomes o tots alhora) però molt poques vegades el Català.

Els espanyolistes són uns hipòcrites perquè les pel·lícules es doblen al castellà perquè tenen lleis que així ho obliguen. De fet va començar-ho franco amb la seva censura vergonyosa com una eina del partido per a assimilar les Nacions vençudes per les armes feixistes.

Contra els cinemes botiflers hi ha un grup Facebook amb quasi 8.000 persones adherides:

Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes

Descripció:

El president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, va anunciar que els 74 cinemes agremiats –sumen 525 de les 795 pantalles que hi ha a Catalunya– tancaran l’1 de febrer per “escenificar” què passarà, segons el Gremi, si la llei del cinema català entra en vigor.
(Vegeu el comunicat del Gremi, que recolzen els sindicats CCOO i UGT: http://www1.fece.com/noticias/noticia.php?nota=234)

Proposem que a partir de l’endemà, 2 de febrer, els catalans no anem a cap dels cinemes agremiats que facin la vaga.

Us animem a formar grups i a promoure accions davant d’aquests cinemes per revelar el seu capteniment colonitzador.

Si un producte o marca manté una línia anti-Catalana, passem-nos a un altre que respecti la nostra llengua.

Youtube és ple de vídeos en Català i són gratis.

Molts productors independents Americans estaran encantats si els envieu un e-mail demanant-los permís per a subtitular o doblar si teniu els mitjans i el nivell, les seves sèries al Català.

Jo us puc ajudar en les vostres primeres passes.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

La doctora racista

Dimarts, gener 26th, 2010

Un interessant article de Víctor Alexandre que denuncia un altre cas de racisme per parlar Català.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/01/el_cas_de_la_doctora_racista_47110.php

Aquests casos no apareixen a la premsa internacional, no en parlen els diaris d’Alemanya, ni els anglesos, ni els ultra nacionalistes espanyols de madrid (siguin de dretes o d’esquerres). L’odi racista i la persecució de la Cultura Catalana a Catalunya Nord, a País Valencià, a Ses Illes, a la Franja, al Carxe o al Principat de Catalunya per part dels governants espanyolistes no s’ha aturat mai, i no s’aturarà fins que ens independitzem.

La qüestió és que espanya és un camp de concentració de nacions no castellanes.

Som els membres de la Nació Catalana aborigens sota invasió com a la pel·lícula Avatar?.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

espanya genocida de cultures

divendres, desembre 18th, 2009

Us recomano aquest article del directe.cat que denuncia que espanya valent-se del seu web de la presidència europea margina el Català i s’inventa que Català i Valencià són llengües diferents.

Jo vaig veure en una comissaria que per a renovar-te el dni en una comissaria, mitjançant un ordinador amb pantalla tàctil, pots escollir com a llengua castellà, Galeg, Euskar, Català i Valencià!.

Com si no haguessin fet prou mal durant la dictadura ara continuen exercint el feixisme més ranci. Mai han demanat perdó. No ho pensen fer. Ells ens volen destruir.

Independitzem-nos ja.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Pandèmia de catanyol (Humor)

dilluns, desembre 7th, 2009

M’ha semblat força divertit i real.

crosta_cutTv3 a l’ampara dels socialistes capitanejats per l’inquisidor de cultures juan ferran serafini està emetent en un Català castellanitzat (catanyol) amb l’objectiu d’anorrear la llengua i seguir amb la destrucció cultural que iniciaren els castellans amb els “decretos de nueva planta” (“dar providencias muy templadas para surja el efecto sin que se note el cuidado” referint-se a imposar el castellà succintament i traïdora).

I no em serveix que la tarribas, com l’apreciava abans i com em va decebre en conèixer-la en persona i amb la seva actuació a tv-3, defensi la fal·làcia que tv3 reflecteix el que hi ha al carrer.

tv-3 reflecteix catanyol. No reflecteix el que es parla a Catalunya, potser el pitjor que es parla en algunes àrees de Barcelona, però no el Català, que sortosament és molt ric, que es parla al País.

I la seva fal·làcia es posa en evidència quan la BBC, televisió pública anglesa, té uns extraordinaris i elevadíssims estàndards de qualitat. L’anglès que parlen a la BBC és correctíssim i acadèmic.

Segons la premissa dels que promouen el catanyol, els diaris haurien de parlar el que se sent al carrer, així agafant com a estàndar el gueto més marginal del Baix Llogregat o del casc antic una notícia d’exemple podria ser:

el buti del monti diu als seus col·leguis d’ispain que els mòmies nazis del tribu del franco no toquin els ous fotent les seves putes brutes grapes a l’estatutet perquè sinó Catalunya els fotrà dos iòies i fotrà el camp, i espanya es quedarà més sola que la hòstia, s’acabarà viure de gorra, i haurà de currar fins l’apuntador i les passaran més putes que els madrils morint de sobre 2-6

Mitjà imaginari: el periódico genocidio, el diari més venut en catayol, “hablem” com tu.

Segons els defensors de destruir una llengua amb els diners públics, les ràdios i la tv3 haurien de fer el contrari que la BBC, és a dir destrossar el Català i radiar en castellà: bé, això ja ho fan.

Catalunya ràdio fa vomitar. Parlen més castellà que Català. (* amb excepcions gal·les que resisteixen)

Tv3 no es pot veure perquè fa venir arcades el tractament progrepijo alliçonador que fan de les notícies, com polititzen descaradament en favor dels sociates i del “imperio”, la cobertura totalment parcial, falsa i la defensa vergonyosa que van fer dels assassins de hamàs (podrien dir que maten als homosexuals o que fan servir a la població com escuts humans, o a nens de 15 anys com a carn de canó, o que maten a les dones que no duen vel, o parlar dels milers de míssils que llencen contra Israel…), que no paren de posar la paraula “espanya” (per decret) a tothora, a mostrar banderes espanyoles, i a parlar del que passa a valladolid però no del que passa a Mataró, i sense aturador parlar un Català pobre, castellanitzat en les estructures gramaticals i ple de barbarismes…

Per a conèixer l’estat del vostre Català feu aquest test.

I quan s’ha d’entrevistar algú, curiosament, no hi ha Catalans pel carrer, només gent parlant en castellà, i els periodistes els parlen en la llengua de l’imperio.

Ens volen matar la llengua, volen assimilar-nos a hòsties i que no protestem.

A qualsevol país del món s’exigeix que el periodisme empri una llengua correctíssima, som l’únic país del món on uns personatges analfabets i racistes vénen a casa nostra, ocupen els òrgans de govern i ens diuen que ells són el millor i el que en dubti és un sectari.

Fan del seu analfabetisme virtut.

Llavors per a què estudia la resta de població mundial?.

És el món a l’inrevés. Els socialistes tenen llicència per a destrossar el Català, subvencionar fires d’abril que funcionen com màfies i d’això en diuen ser “bilingüe”, mestís i el que ho critiqui és un sectari.

De ser un complet inútil incapaç de fer res davant la crisi que està fent patir a centenars de milers de Catalans en diuen ser un “gestor silenciós”.

Cal treure aquesta colla de mandrosos, bagassos, analfabets i incultes de la poltrona i que dirigeixin el país pencaires honrats.

Pencaries dels que veien als seus avis i pares pencant els diumenges i els ajudaven, pencaires que hagin estudiat potser fins i tot a les nits mentre de dia ajudaven al negoci familiar o feien la primera pela fent d’aprenents tot per a no ser una càrrega a casa, pencaires que parlin idiomes, que coneguin el valor de la veritat i que sàpiguen el que és guanyar-se el jornal amb el propi esforç i essent competent, pencaires que no menteixin i que ens facin sentir orgullosos, pencaires que estimin Catalunya i considerin la nostra Cultura, Llengua i Valors un bé preuat.

Pencaires orgullosos de pencar dur, d’haver guanyat el que tenen amb l’esforç, persones cultes i treballadores i no uns mediocres acomplexats, mal educats, que no trobarien feina a l’empresa privada.

Que vulguin que Catalunya sigui un referent mundial i no una província escanyada i escarransida d’un estat feixista que no sap que n’és perquè mai van jutjar els assassins.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

L’ajuntament de Barcelona i la democràcia

diumenge, novembre 22nd, 2009

Catalunya-a-Francesc-MaciaL’ajuntament de Barcelona, o més aviat els socialistes que l’ocupen, han fet patent milers de vegades que són anti-democràtics i anti-Catalans.

Per no perdre temps en cito uns quants molt breument: passar-se l’alcaldia a mig mandat: de fet podem parlar d’alcaldes no-electes, amenaces a periodistes, no penjar l’estelada a l’Ajuntament el centenari del seu naixement al·legant que no representa a tothom però no tenir problemes per a penjar la bandera gai, estar contra els referèndums democràtics, emprar el seu poder polític per a vetar a infraestructures públiques als partits rivals, la corrupció (enllaç a vídeo filesa vuelve)…

Però avui no parlo d’això.

Parlo d’una notícia que m’ha deixat corglaçat i m’ha fet reflexionar.

Avui.cat :

Hereu discrimina l’AVUI en publicitat i subscripcions

No posarem publicitat de les campanyes de l’Ajuntament a l’AVUI perquè és un diari que no ens interessa. I no ens interessa perquè sempre ens va a la contra”. Aquesta és la resposta que dóna obertament Enric Casas, el responsable de la publicitat i les publicacions de l’Ajuntament, quan les agències de publicitat negocien amb ell el repartiment de la propaganda institucional.

També comenta que:

Els regidors de l’equip de govern de l’Ajuntament tenen tiquets per recollir al quiosc els diaris que vulguin menys l’AVUI

I tampoc és que tinguem tants diaris impresos de parla Catalana… a nivell nacional tenim el Punt, i a nivell Principatí l’avui i la traducció barroera de “el periódico”.

Immediatament m’ha vingut el cas d’una empresa a Anglaterra que va deixar d’inserir publicitat en un diari, com a càstig perquè hi havien  comentat aspectes negatius.

La reacció de la societat va ser exemplar, i van fer un boicot contra l’establiment en qüestió.

Aquest no va tardar a reaccionar i va reprendre la contractació de publicitat al mitjà.

Bàsicament el que es defensà és la democràcia.

Perquè si els periodistes, que són uns pilars bàsics en les garanties de la llibertat, són extorquits pels partits polítics i empreses poderoses, que exerceixen pressió amb el xantatge que si publiquen veritats que incomodin aquests personatges, els castigaran: les amenaces a periodistes per part del psoe i vetar-los (enllaç en castellà, PDF localtraduït al Català per google), deixar de donar-los subvencions que necessiten, retirar els milers de subscripcions que tenen contractats, no publicar publicitat, fer el greuge de pagar amb diners públics el diari que es vulgui menys el que ens fa nosa… llavors estem patint el mateix que pateixen a Rússia, a Veneçuela i a d’altres dictadures estrafolàries.

Els senyors de l’ajuntament no es poden comportar com assassins polítics del “partido comunista” que executen als seus enemics polítics valent-se dels mitjans públics.

En el cas del seu anti-Catalanisme simplement estan continuant el genocidi (només el cultural) del dictador franco contra la Cultura i llibertats Catalanes.

Quan l’Ajuntament organitza moltes festes i en elles hi canten cubans, colombians, anglesos… però mai Catalans, això obeeix a un profund odi contra la cultura Catalana i un intent deliberat que retrocedeixi.

Cada cop més tinc la sensació que l’Ajuntament de Barcelona, i ara també la Generalitat estan “okupats” per uns personatges d’escassa formació cultural que menystenen profundament Catalunya, la Cultura Catalana, i tots els valors que representa.

Un cas tan paradoxal com si un declarat anti-semita, racista i xenòfob fos president d’Israel.

I certament, quin mèrit tenen el montilla o l’hereu per ser on són?. Ens els podem imaginar fent una feina ben feta a una empresa privada o serien aturats perpetus?.

Crec que si haguessin presentat a una cabra a les eleccions hagués rebut el mateix número de vots.

És el vot de la immigració espanyola fomentada per franco.

Gent emprada com a carn de canó per a perjudicar-nos.

Gent que passava misèria i fam i volien una vida millor.

Gent que fugia dels “señoritos”, dels “caudillos” locals, dels “caciques”, de l’atur, de la fam, de la incultura…

Gent a qui Catalunya va acollir, els va donar feina (sovint la burgesia que tant menyspreen els socialistes és qui els va posar el plat a taula), hospitals gratuïts per a quan estiguessin malalts, escoles gratuïtes per als seus fills, una vivenda en molts casos…

I ves per on amb el seu vot, els socialistes estan convertint Catalunya, en una terra erma, amb molt d’atur, espoli fiscal, pobres nascuts aquí pidolant pels carrers o cercant als contenidors un àpat, nens estudiant en barracons, arraconant el Català, marginant els estudiants Catalans en beques, perseguint com fanàtics fonamentalistes el que ells anomenen la “crosta” nacionalista… i on els polítics espanyolistes són els “señoritos”, “caudillos”, “caciques”, que s’omplen les butxaques a cabassos mentre continuen destruint la nostra Nació.

A País Valencià, a Ses Illes passa exactament el mateix però de mans dels franquistes del pp.

I a Catalunya Nord es va fer exactament el mateix: prohibir el Català i no ensenyar-lo enlloc, afavorir la immigració estrangera al territori a assimilar i expulsar a la pròpia, ja sigui amb violència, amb lleis d’expropiació o fent que es morin de gana.

Pense’m-hi si us plau.

Barcelona és una ciutat freda, que oculta la seva personalitat, que conserva el seu llegat arquitectònic sense que ningú sàpiga l’Ànima que l’ha posat allí, i que ret homenatge als herois i màrtirs de Catalunya d’una manera miserable (com la merda de pal amb una plaqueta ben petita i rovellada que li dedicaren a l’heroi i màrtir Josep Moragues i Mas).

Gairebé no es veu la nostra bandera enlloc, la Cultura Catalana és deliberadament no present, fins i tot o especialment als punts d’informació, i fa vergonya per incultes i falsos escoltar els parlaments que fan als turistes sobre la (segons ells minsa i eclipsada per la cultura veïna) Cultura Catalana als edificis oficials.

Sabeu quantes coses bones es podria fer des de l’Ajuntament o des de la Generalitat?.

Només que exigissin que tot el material que es comprés fos etiquetat, com a mínim, en llengua Catalana, us en feu a la idea de quants productes apareixerien al mercat que ara es troben en castellà, anglès, francès, alemany, portuguès, xinès, àrab.. però no en Català?.

Apareixerien refrescs, aigües, cafè, llet, bolígrafs, blocs de notes, fluorescents, productes d’higiene personal i de salut, ordinadors amb instruccions en Català i sistema operatiu en Català (segur que dell, acer, hp, o ensambladors clònics no voldrien perdre les vendes i menys durant la crisi), telèfons mòbils, càmeres de vídeo, de fotografia, manuals d’instruccions als cotxes, tasses, vasos, culleretes, productes de neteja.

Què podem fer com a societat per a que la democràcia, clara i Catalana, torni als nostres governs?.


Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

350 anys del mur de Berlin Català

diumenge, novembre 8th, 2009

codic-cat-Castellet-PerpinyàFa 350 anys el rei de castella signà amb el rei de frança el tractat dels Pirineus.

Aquest tractat fou contrari a la llei, Catalunya era indivisible i el rei de castella no tenia cap dret a escapçar-la.

El Parlament Català no fou informat d’aquesta intenció, i un cop signat l’acord pels monarques castellà i francès, nombroses revoltes i aixecaments populars Catalans foren duts a terme pels ciutadans tant del nord com del sud tractant de reunificar-se.

Varen ser reprimides amb brutalitat pels monarques absolutistes.

Aquí un vídeo de resum.

Catalunya Nord ha mantingut hegemònicament el sentiment Català, i la llengua, fins a meitat del segle XX, quan la pobresa forçà l’emigració de molts Catalans cap a parís per a poder menjar. Ara un 33% dels ciutadans de Catalunya Nord el parlen encara que quasi tothom l’entén.

Jo sempre parlo a tothom en Català i els Catalans del Nord se n’alegren molt.

(Val a dir que algunes persones d’origen francès arribades a Catalunya Nord es pensen que els parles en castellà i no tenen ni idea de que existim els Catalans ni del nord ni del sud, ni que tenim una llengua pròpia)

auca07-717648En aquests 350 anys la llengua mai fou reconeguda, fins l’any passat per un estret marge. Durant tot aquest temps fou perseguida brutalment, reprimida a l’escola… es castigava tots els infants que parlaven Català i la llengua de l’administració només era una: el francès.

A aquest genocidi lingüístic i cultural hi col·laborà entusiastament espanya, sempre delerosa d’acabar amb nostra Cultura i d’assimilar-nos.

Fins i tot quan anem cap a Perpinyà des de Girona, descobrim la vergonya que tots els rètols diuen “Perpignan” i no pas Perpinyà, com s’esperaria que promogués la Generalitat de Catalunya sota l’estat espanyol.

Com anècdota us explicaré que quan hitler va envair frança li va oferir a franco, com a regal, retornar-li Catalunya Nord, doncs sabia que havia pertanyut a Catalunya, al que va respondre rebutjant l’oferta i menystenint els Catalans que ja en tenia prou de Catalans.

Ahir 7 Novembre de 2009, 5.000 persones d’arreu de la Nació Catalana fórem a Perpinyà per exigir la caiguda del mur que separa el sud i el nord de Catalunya i per a fer costat als nostres germans dels Nord, que mantenen viva la cultura, les tradicions, les danses, la seva parla Catalana transmesa de pares i fills i a qui l’estat francès obliga a viure en francès, i com a francesos i tracta, mirant que desaparegui qualsevol rastre de Catalanitat, d’una manera que hauria d’avergonyir a qualsevol persona que estimi la Llibertat i les Cultures.

És el mur de Berlin Català, expressió que vaig sentir a Jordi Bilbeny, i que descriu a la perfecció el patiment al que han conduït al nostre poble.

frança ha conduit cap a l’extermini el Català, el Bretó, l’Occità i el Basc als indrets que ocupa.

Vaig veure prohoms com Enric Canela, Agustí Esparducer, Xavier Mir, i amics dels 10.000 a Brussel·les, amics de País Valencià…

Publicitat dels partits “titànic” c-i-u i esguerra.

codic-cat-tv3-IMGP3567_700x525TV3 va ser-hi, com a mínim va entrevistar algú abans de l’inici de la manifestació.

Em pregunto si van arribar a retransmetre la notícia.

Premeu sobre la foto per a ampliar-la.

Hi havia paradetes on poder comprar productes com vi Muscat (és un tipus de raïm), personalment m’agrada molt el de tipus dolç, la xecna també hi tenia els seus productes: desperta ferro, whisky Jaume I – el nostre rei, moscatell Moraguel, cola Catalana cola lliure…, hi era la Bressola l’escola laica Catalana, la plataforma per la llengua, dni.cat, productes de la terra, intersindical csc, som lo que sembrem, catganers, ràdio arrels, edicions trabucaire, 350 anys

codic-cat-Estats-Units-CATALUNYA-IMGP3564

No hi van faltar Castellers, bastoners, tamboriners, gralles, Estelades gegantines… fins i tot onejaven algunes banderes occitanes.

Comento la manifestació amb algunes fotos.

Europa mai podrà ser una cosa bona per a la humanitat, un indret que transmeti valors de pau, tolerància, germanor entre pobles del món, progrés i felicitat, mentre hi hagi estats feixistes, que no volen deixar de ser-ho, i que mantenen Nacions presoneres per la força de les armes, mentre anorreen les seves cultures.

Potser la lluita entre el bé i el mal és més viva que mai.

També en parla:

Vilaweb – Més de 5.000 persones es manifesten a Perpinyà amb el lema “Esborrem el tractat dels pirineus”

Llibertat.cat – Una manifestació multitudinària a Perpinyà exigeix la reunificació del país

Directe.cat – 5.000 persones es manifesten a Perpinyà per uns Països Catalans sense fronteres

Directe.cat – 350 anys intentant recuperar el Nord

Vilaweb.tv corprenedor vídeo.

Veure nota d’Agasalla – Joves de Catalunya Nord.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Entrevista a l’Institut Nova Història sobre la Catalanitat de Cristòfol Colom, la Celestina, El Quixot, El Llatzer de Tormos (conegut com “el Lazarillo de Tormos”)

dijous, novembre 5th, 2009

cristoforcolomprincepdecatalunya-bilbeny-738119El punt publica aquesta interessant entrevista a l’Institut Nova Història sobre l’autoria Catalana de la descoberta d’Amèrica:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/98608.html

Jordi Bilbeny duu més de 10 anys investigant i denunciant la manipulació de la història per part de la corona castellana.

No és res estrany, per exemple hi va haver pena de mort per a qui publiqués quelcom sobre la descoberta d’Amèrica sense permís dels censors reials.

Ja s’estudiava a principis del segle XX abans del genocidi franquista.

Mantinc una còpia en PDF de l’entrevista.

Imatges de "Codi ColRecentment dos historiadors americans: Charles J. Merrill i  Estelle Irizarry han publicat les seves conclusions en dos llibres que afirmen la Catalanitat de Cristòfol Colom.

Títol traduït: “Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica

Títol original: “Colom of Catalonia: origins of Christopher Columbus revealed
Autor: Charles J. Merrill
Cossetània Edicions, col·lecció “El tinter”, 99
Primera edició, octubre 2009
ISBN 978–84-9791–567-0
Preu: 18,90 €

Estelle Irizarry –professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA– conclou que el descobridor d’Amèrica va créixer sota els dominis de la Corona d’Aragó i la seva llengua materna era el català.

The DNA of the writings of Columbus (l’ADN dels escrits de Colom), la professora nord-americana, autora d’una trentena de llibres de crítica literària, compara el sistema d’escriptura del navegant amb manuscrits procedents de Galícia, Castella i Gènova, entre altres procedències.

Via el Punt: Colom més Català que mai.

Notícia, més antiga sobre la tesi de Charles J. Merill, publicada també a Vilaweb.

Pels que penseu que són males notícies que en Colom fos Català (pel genocidi que van fer els castellans): Colom era catòlic i considerava els indis persones iguals. Colom fou apartat de l’empresa pels reis castellans, i el genocidi fou dut a terme pels castellans.

Veure notícia publicada al Jerusalem Post:

Columbus was Catalan, possibly Jewish, Georgetown professor says

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Tots a Perpinyà

divendres, octubre 30th, 2009

350-anys-de-resistencia-esborrem-el-tractat-dels-pirineusEl proper 7 de novembre se celebrarà una manifestació a Perpinyà, a la Plaça Catalunya, amb el lema “esborrem el tractat dels Pirineus“.

Pel tractat dels Pirineus el rei castellà escapçà il·legalment Catalunya, violant la llei, i regalà a frança Catalunya Nord.

Els Catalans de Catalunya Nord porten 350 anys resistint. Fins l’any 1960 la majoria de persones parlaven Català.

Una política de convertir Catalunya Nord en la zona més pobre de la dominació de l’estat francès forçà molts Catalans a haver de marxar per que patien fam i pobresa.

D’aquesta manera la política genocida de cultures de l’estat francès, tan inhumana com l’espanyola forçaren l’èxode dels Catalans.

Actualment el 33% per cent de la població parla el Català encara que la majoria de persones l’entenen.

L’estat francès va ser polèmica fa no gaires mesos per la seva negativa a incloure el Català com a llengua cooficial a Catalunya Nord, i la mala imatge internacional en fou notòria. En una següent votació es va aprovar per la mínima.

Per això penso que els Catalans estem rodejats d’estats imperials i feixistes.

La darrera vegada que vaig ser a Perpinyà haguí de comprar un giny a l’fnac i tot i que els rètols eren en la nostra llengua, no vaig trobar cap treballador/a que m’atengués en Català.

Els Catalans del Nord s’han mantingut ferms tot i la repressió ferotge d’aquests 350 anys en que per exemple castigaven els nens que parlaven Català a l’escola.

Sempre plena, amb llargues cues d’espera per a poques places, i amb pocs mitjans, la Bressola, l’escola laica Catalana, duu a terme una tasca fantàstica on s’educa als vailets de manera afectuosa i se’ls ensenya a emprar la raó.

Tan és així que fins i tot francesos arribats a Catalunya Nord duen els seus nens a les nostres escoles perquè el mètode d’ensenyament és fantàstic.

La Universitat Catalana d’Estiu se celebra cada any a Catalunya Nord, des de fa 41 anys, i reuneix gent de tots els indrets on la flama és present i tracta temes culturals, històrics, i polítics de la Nació.

El que volen fer espanya i frança tractant de fer desaparèixer la nostra Cultura i la nostra Nació és un fet esgarrifós, demostra que el món és ple de gent dolenta i miserable que no s’atura davant de res per a saciar el seu afany de poder i de diners (robats), i que el feixisme segueix ben viu al segle XXI.

Per a dir no a tot això, per a dir que existim i que volem viure Lliures, en Pau i en Català i per a abraçar-nos als nostres germans Catalans del Nord…

Tots/es a Perpinyà.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

espanya és una genocida de Cultures

divendres, octubre 30th, 2009

President_CompanysRecentment he hagut d’anar a les oficines de la policia imperial per a renovar el passaport.

A l’entrada hi havia uns aparells composts per una pantalla tàctil on s’havia d’escollir si es volia renovar un dni, un passaport, o ambdós.

Un funcionari en castellà, vestit amb roba de carrer, donava instruccions a la gent sobre el que havia de fer.

Feia el posat enfadós típic dels policies espanyols, mentre atenia una ingent quantitat de persones que no s’aclarien amb aquelles andròmines.

Els aparells duien un adhesiu que deia “renovació del dni digital” i quan li preguntí en Català si per a la meva gestió també havia de fer el procediment arrufà el front i el seu semblant es tornà més esquerp i com si em llencés un totxo per parlar-li en la nostra llengua em respongué en colonial (castellà) “clar, és el mateix”,  i retrocedí mig pas.

Alhora que doní per acabada la “interessant” conversa un noi d’uns 25 anys amb cabell llarg recollit en una cua i una generosa barba, espessa, però no gaire llarga se li atansà i li preguntà, també en la nostra llengua.

Una senyora que anava perduda enfrontant-se a aquella maquinota, es va figurar que jo entendria més que ella i en la nostra llengua em digué:

-Jo no sé com va, que saps què haig de fer? m’ajudes?.

I vaig començar a ajudar-la – miri, ha de triar si vol renovar el dni, o el passaport, ambdós documents… ara triï si vol indicar qui és amb el número de dni.

L’expressió de l’home es tornà de desconcert i retrocedí un pas sencer amb una cama i mig amb l’altra. La seua mirada ja era fora d’òrbita, com si volgués escapar d’aquell indret, com si no pogués comprendre com els indígenes s’atrevien a parlar-li en Català.

Un policia espanyol uniformat que repassava indiscretament, de dalt abaix, les noies quan es donaven la volta s’ho mirava com si estigués a l’Àfrica, a la missió estrangera, obligat a ordenar als indígenes de la colònia com havien de viure, i com si tots els costums natius, la llengua, i la insistència en ser com eren, li resultés tan estrany, tan kafkià, que renunciés a analitzar-ho.

Llavors, imaginant la situació, anà al rescat el primer funcionari de l’estat espanyol, que recordi, que m’ha atès en Català; i el mono-lingüe, que ja es trobava en retirada, visiblement alleugerit desaparegué.

Jo havia descobert que hi havia unes banderetes petitones a dalt, a la dreta, on havia vist les quatre barres.

– Perdoni, podem tornar al menú?, si hi ha l’opció de fer-ho en Català, ho vull fer en Català.

L’home sorprès accedí de bon grat, però en acabar el procés, al moment d’imprimir el tiquet, l’insolent màquina (ara bé, que no en tenia cap culpa, doncs la culpa era de les persones que l’havien programat i de qui havia donat les ordres) contestà que no era possible imprimir el ticket i que la màquina era fora de servei.

Així amb tres de les quatre o cinc ferralles tàctils.

Finalment seguint un altre circuït, vàrem podem imprimir el tiquet, que em donava torn.

I quan la màquina va tornar al menú principal ho vaig veure.

– La mare que els va parir- vaig exclamar.

– Quins collons- continuí sense poder ni voler amagar la meva indignació. L’amable funcionari m’observava sorprès i prudent.

– Han posat com un idioma diferent el Valencià i el Català!

L’home entengué.

La pantalla tenia banderetes de Galícia, Euskadi, Catalunya i País Valencià.

– Quins desgraciats, posen el Valencià com si fora una llengua diferent del Català. La mare que els va matricular!.

Avergonyit l’home digué un tímid – sí-

– Suposo que també deuen tenir el colombià, l’argentí… – vaig dir irònicament, i l’home somrigué.

No va ser una situació tensa. El funcionari era Català, i sabia que allò era una aberració. I la meva actitud era serena i no violenta, però les paraules tenien la intensitat que havien de tenir.

En aquells moments no sabia si era funcionari o un Català de la policia espanyola. Després m’explicà que era funcionari i que quan era jove la repressió del dictador fou terrible. Compartí amb mi que quan va ser legal va anar a catalanitzar-se el nom i a la comissaria espanyola no li van voler fer.

– Per a una lletra no paga la pena- li digueren en colonial (la llengua de l’ “imperio”).

(Per si no ho sabeu a en Johan Cruiff tampoc li van deixar inscriure el seu fill com a Jordi)

Esperàvem asseguts, i el mecanisme per a assabentar-se de quan és el torn, era mirar una pantalla de televisió, n’hi havia com a mínim tres, d’unes 32 polzades, en que el 90% de la pantalla era ocupat per propaganda dels cossos de policia en que sortien joves  corrent, sostenint-se en una barra, i banderes espanyoles, furgonetes de policia espanyola amb la seva bandera pintada, i un seguit de suposades activitats que duia a terme aquell cos armat.

Lluita antiterrorista, etc…

(Vaig recordar les detencions a nens de 14 anys, les tortures a independentistes, la il·legalització de partits…)

El 10% restant de la pantalla, en una columna a la dreta, indicava quin número havia de dirigir-se a quina taula.

És a dir, havies de mirar la propaganda feixista per pebrots.

Esperar 45 minuts és quasi tan avorrit com sentir un discurs del montilla en que diu allò de “sigueu optimistes (amb la crisi)” “gasteu” “el pessimisme no farà marxar la crisi” “als Catalans no els interessa la Independència”… però vaig descobrir que quan s’actualitzava la pantalla sonava un avís acústic, així doncs no calia estar veient aquell espectacle d’auto-propaganda estil nazi que acabava tractant de convèncer a algun pobre desgraciat de la conveniència d’apuntar-se a aquella organització amb un text que apareixia en pantalla “si eres español y tienes entre 18 y…”.

Valia més pensar en les coses que havia de fer i així aprofitar el temps d’una manera positiva.

Mentre esperava el meu torn vaig trobar-me un grapat de gent parlant en Català. Feia temps que no trobava tants independentistes fora d’una manifestació o activitat programada.

Una mare, amb la seva filla a la trentena, em van dir -veus això?- assenyalant la paraula “españa” del seu passaport tot just acabat d’enllestir, – doncs mentre tinguem això ja sabem que ens tractaran malament- i la mare tota eixerida afegí -ja falta poc per a que ens independitzem!- i marxaren més contentes que un gínjol, deixant-me astorat i palplantat de tanta rauxa i simpatia.

Llavors vaig pensar que era ben trist i gris ser un policia, un militar, un fiscal falangista, un jutge o qualsevol altre mena de personatge tèrbol de les forces repressores d’ocupació en una terra, i en una Nació, que saben que no és seva i on hi són per la força de les armes.

Vaig pensar que era lògic que estiguessin sempre enfadats, sempre violents.

Perquè si tenen entranyes com podien dormir sabent que maltractaven a un poble?. Que odien a un poble que mantenen presoner per la força, que no aprenen la llengua i no s’integren i viuen com si fossin franquistes que s’haguessin instal·lat a la casa de qualsevol pobre pagès, per la força i amenaçant-lo amb fusells, li fotessin l’aviram, li matessin el bestiar i li plantessin la bandera opressora al balcó i l’obliguessin a dir que és castellà cada matí.

I encara pitjor, vaig pensar que els espanyols estaven duent a terme un genocidi amb les cultures Catalana, Basca, Galega. Segurament també fan mal a la Canària (van exterminar tots els autòctons i de la llengua en queden minúcies que se n’han salvat).

I quan dic cultura Catalana parlo de la Nació, àdhuc Principat de Catalunya (sud), Catalunya Nord, Ses Illes i País Valencià, la Franja, el Carxe.

Que el govern espanyol faci un programa, i planes web en que intenten separar una llengua en dos només per a afeblir-la i fer-la desaparèixer, que ataquin els avenços en matèria lingüística a Galícia, a Euskadi, a País Valencià (on els jutges i la policia protegeixen als nazis que apallissen o maten Catalans-Valencians) i ho intentin al Principat fins i tot al parlament europeu, que tanquin tv3 a País Valencià, a Ses Illes, i a Catalunya Nord (amb la tdt)… no té paraules que pugui articular una persona civilitzada.

En ple segle XXI, els espanyols (no tots, però molts, i especialment el seu estat) segueixen intentant destruir la nostra i d’altres cultures de la mateixa manera que descriu el cant dels Segadors modern “endarrere aquesta gent, tan ufana i tan superba”.

Cito d’exemple el discurs del rei dels espanyols al 2001 “nunca fué la nuestra lengua de imposición si no de encuentro, a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”… tan insultant com infame que s’atreveixi a dir tals mentides.

En la mateixa línia de celebrar la seva festa nacional per haver arrasat un continent, enlloc d’amagar-se sota les pedres i demanar perdó pel més gran genocidi de tota la història de la humanitat. 100 milions d’indis exterminats, violats i fets esclaus, vàries races i llengües desaparegudes per sempre més.

Un altre discurs del rei dels espanyols en la mateixa línia, al 2005, amb el seu exèrcit lloà franco i primo de rivera a qui presentà com grans soldats.

I aquest matí he conegut a una noia andalusa, que ha justificat el seu desig d’imposar el castellà dient que el Català només és la llengua dels Catalans de pares Catalans i avis Catalans i que a Barcelona són pocs. Li he dit que el Català és la llengua de qualsevol Català, és a dir, de qualsevol que hagi nascut a Catalunya.

Les seves paraules venien a dir quelcom com “no queda gaire de la vostra raça i ara en som més nosaltres, així que us foteu”.

La conversa ha acabat quan ha dit que a Euskadi havien de parlar castellà, perquè l’Euskar era un dialecte, i sense enfadar-me però sense poder callar li he dit: No. És una llengua. I és d’una gran ignorància això que dius.

No ha replicat, perquè sabia que jo tenia raó i que ella només podia vomitar odi i nacionalisme espanyol analfabet i que quan més parlés més en evidència es posaria la seva indigència intel·lectual, la seva ignorància, el seu racisme i el seu fanatisme.

No calia dir-li, i no ho he fet, que si tingués una mica de decència s’adonaria que viure a Catalunya i insultar-nos, a part d’una mala educació terrible i un desagraïment propi d’un vampir sanguinolent, l’assenyala com una persona de gran baixesa moral.

Inútil, impotent, i incapaç, perquè no havent estat capaç de trobar feina a casa seva, insulta i menysté una terra i una gent que l’ha acollit i li ha permès de guanyar-se un jornal.

Vindria a ser com si jo vaig a treballar a un altre país perquè a Catalunya no tinc feina i em dedico a insultar els habitants d’aquell país que em dóna feina i a menystenir la seva llengua.

Un caràcter tòxic.

Bé, més tard, reflexionant sobre l’agressivitat de considerar-se superior perquè la raça Catalana es va mestissar, el que ha dit que no hi ha gaires Catalans de pares Catalans i iàius Catalans, m’ha vingut al cap la resposta amb una enorme claredat:

No n’hi ha tants perquè els espanyols ens vau matar.

Els Catalans i les Catalanes es van casar amb persones d’altres nacions perquè els espanyols van matar centenars de milers de Catalans i després enviaren un allau migratori que deixà els Catalans en minoria.

(Calculo que quedaven un milió i mig de Catalans al Principat de Catalunya en acabar la guerra civil i franco va enviar 3 milions d’espanyols).

El pp s’afanya a traslladar els fossars comuns trobats a País Valencià, més de 26.000 assassinats hi ha, i encara mantenen contra la voluntat dels familiars a milers de republicans Catalans en aquella abominació del “valle de los caídos” on encara es fan misses amb banderes franquistes.

Ens trobem que Alemanya demanà perdó per haver entregat al President Lluís Companys a franco, i espanya no demana perdó per haver-lo executat.

espanya vol que tothom oblidi. Es vol fer passar per un país modern, trepitjant els morts i els vius.

I llavors, sota tanta ocultació, tant negacionisme, i sota tanta repressió i imposició vetllada, m’ha vingut al cap una pregunta:

Quants Catalans coneixeu que no hagin tingut cap parent mort per l’exèrcit espanyol?.

Jo no en conec cap.

Si en coneixeu algun, segur que no en coneixeu cap que no tingui cap parent que hagués estat tancat a la presó, apallissat o perseguit pels grisos o la policia espanyola o a qui no s’hagués obligat a cantar el cara al sol i parlar en castellà.

Aquesta és la veritat que espanya i els espanyols amaguen, la que no volen mirar, i tracten de deixar enrere amb més violència, amb més amenaces, amb més prohibicions, agressions, i imposicions per la força o fent lleis a la seva mida (o incomplint les seves pròpies lleis), una mostra tan desagradable d’agressions en pretendre fer-nos ser una cosa que no som, tant si volem com si no, com la de portar la “E” d’ESCLAU o espanyol per imposició, a les matrícules dels cotxes.

Hi ha persones que saben que fan el mal, saben que fan el mal, sense cap mena d’escrúpol, o si cal s’inventen qualsevol excusa per a justificar els seus comportaments.

És el cas dels nazis exterminant als Jueus, és el cas dels espanyols exterminant als Catalans, els xinesos exterminant als Tibetans i d’altres assassins.

El món no pot ser un lloc bo fins que aquests assassins de persones i de cultures siguin desemmascarats i siguin jutjats, i fins que nosaltres no siguem lliures.

El mal que fa espanya a Catalunya ha d’aixecar les veus de protesta a nivell mundial i s’ha de deixar clar que el feixisme, el maltractament de Nacions, la tortura i d’altres maldats no poden existir.

Les injustícies a nivell mundial han d’acabar.

Quan Catalunya s’independitzi, i m’agradaria que fos tota la Nació i no només el Principat, el món serà un lloc millor per viure per a tota la humanitat.

I ho aclareixo per a que ningú en pugui tenir dubtes: no hi ha res dolent en que dues persones de races diferents s’ajuntin i tinguin fills si ho volen.

Però forçar l’extermini d’una raça és un crim contra la humanitat.

La gent gran us podrà explicar com enviaven a tots els homes Catalans a morir a la guerra del marroc, que se sabia perduda, amb la finalitat de que no quedessin homes i forçar un mestissatge.

La famosa setmana tràgica té a veure amb la revolta de Barcelona per l’enviament dels homes a la mort al marroc, violentíssimament reprimida (altra vegada) per les forces d’ocupació espanyoles.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

L’estat de la llengua: conjuga el verb fer

dijous, octubre 22nd, 2009

Bizanci_AlmogaversQue la nostra llengua és en greu risc de desaparèixer per l’acció deliberada de l’espanyolisme més acarnissat, violentament explícit a alguns indrets dels Països Catalans, sibil·lina en d’altres ho té clar qualsevol persona que no llegeixi el periòdico, el mundo, la vanguardia, l’abc o l’expansión… i conegui un mínim d’història (decretos de nueva planta, primo de rivera, el dictador assassí franco, declaracions del rei dels espanyols…).

Nogensmenys molts no s’adonen, pel control informatiu, de la maldat amb que espanya tracta d’exterminar la cultura Catalana i del profund odi racista amb que ataquen tota la cultura Catalana des dels seus jutjats, la seva policia, el seu “defensor del pueblo”, des dels seus europarlamentaris, des dels ministeris de cultura (cultura castellana), de “fomento”, d’indústria…

Però molts més encara dubten que la llengua Catalana es trobi amenaçada.

Jo us voldria fer un petit test.

Contesteu-me a aquestes preguntes senzilles:

Com es diu en castellà jo vaig fer?.

“hice” tothom ho té clar.

Ara dieu-me com es diu jo vaig fer en Català, en la forma simple, no la composta o perifràstica (sense utilitzar el “vaig”).

Penseu-hi.

….

Una pista:

tu feres

ell feu

jo ….

….

ho sabeu?.

Es diu jo fiu.

Enllaç a conjugació del verb fer. (a la plana feu click a la dreta on diu mostra per a veure la conjugació)

I jo vaig ésser o jo vaig ser?.

tu fores

ell fou

La resposta és: jo fui o jo fon.

Enllaça  a la conjugació del ver ésser.

I jo vaig acabar?.

tu acabares

ell acabà

Es diu jo acabí.

Ens acabem d’adonar que som Catalans, i que no sabem conjugar verbs tant habituals com el ser, fer, o acabar.

Sabem que en Català som aquí, i no “estem aquí”?. (com a l’anglès)

Sabem què vol dir quelcom? Pe: he de prendre quelcom contra el mal de cap.

Sabem emprar nogensmenys, puix que, car, àdhuc?.

Sabem que nosaltres hem d’anar a treballar i no “tenim que”?.

Sabem què és un fadrí, o una pubilla, o que en Català disposem de la forma vos, per a parlar a d’altra gent amb respecte?.

Pe: com esteu avui mossèn? Molt bé, i vos?.

Pe: Vos que en penseu de l’espoli fiscal?.

Sabem de quin any parlem si diem enguany (aquest any), o que podem parlar del proppassat dimecres?.

Sabem que quan li volem dir quelcom a algú volem dir-li-ho?.

Sabem que per a solucionar un problema no és el mateix que fer quelcom per la Maria, és a dir, que per a tu i per tu són coses diferents?. (per a tu vol dir que tu n’ets el destinatari “para ti”, per tu vol dir mitjançant la teva persona o a conseqüència de la teva persona “por ti”)

Sabem què és un gripau, un llangardeix, una granota (pot ser un vestit de treball), un ruc?.

Sabem què és un giny, el tarannà, perquè no té traducció enraonar, que ensinistrar ve de sinistra que vol dir costat esquerra (en castellà diuen “adiestrar”)?.

Sabem com es diu en la nostra llengua “tornillo”, “saltamontes”, “grillo”, “taladro”, “alcayata”?

Les respostes són: cargol, llagosta, grill, trepant, clau de ganxo.

Si jo aní a València vol dir que hi vaig anar o hi vaig haver anat o que jo hi haguí anat.

En definitiva, si Catalans nascuts a Catalunya que poguérem estudiar (els menors de 40 anys i majors de 75) en Català no sabem com es conjuga un verb tan important com el ser, l’anar, l’acabar o el fer, vol dir que la llengua es troba en un atzucac, en una situació de perill de mort.

Per a salvar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre futur, considero que cal la Independència, i que la única llengua oficial sigui la pròpia, la natural de Catalunya: Principat sud de Catalunya, de Catalunya Nord, de ses Illes i de País Valencià, de la Franja de Ponent, del Carxe i de l’illa de l’Alguer, és a dir, el Català.

Del contrari, ja sigui per les lleis que se’ns fan evidentment a la contra (com que espanya no permet que el Català sigui llengua oficial de la unió europea, ni frança, el tancament de TV3 a País Valencià i a ses Illes i amb la TDT a Catalunya Nord, o que hi ha 151 lleis per a etiquetar en castellà, però només dos en Català, per exemple tots els medicaments els trobareu etiquetats només en castellà, que els jutges i la policia espanyols no saben Català quan a Canadà tots els funcionaris han de dominar l’anglès i el minoritari francès…), com per la persecució sectària que en fan els socialistes que han aconseguit avergonyir-nos amb la nul·la qualitat del Català (o el castellà que parlen tant) a tv3 i a Catalunya ràdio… aconseguiran destruir una altra cultura i sumar-la a la celebració que fan el dia del pilar.

Vergonya n’haurien de tenir d’haver comés el major genocidi de la història exterminant races i eliminant 100 milions de vides a Amèrica.

M’adelanto al que penseu: sabem que Colom fou Català, però també sabem que ell treballava per a la Generalitat i no per a castella, i pels seus escrits que ell intentà que es considerés als indis com a súbdits, igual que ell mateix, és a dir ciutadans iguals que nosaltres i no pas esclaus.

Un altre dia us puc parlar del genocidi cultural comés amb l’espoliació d’obres escrites en Català per Catalans, i que anonimitzaren i escrigueren en castellà per a fer-les seves. El llàtzer de Tormos, el Quixot de Miquel de Servent, la Celestina…

La censura reial castellana no pogué esborrar els comentaris dels autors europeus, còpies o originals anteriors, referències d’autors citant la Catalanitat dels autors… gràcies al que hem pogut conservar una part de la nostra literatura.

Us deixo una reflexió final en que em va fer pensar en Toni Strubell, nét de Josep Trueta, el doctor que salvà milers de vides i membres (extremitats), amb la seva invenció tècnica per a operacions a teixit gangrenat, i de qui sempre es comenta que no li donaren el premi nobel, com a tants d’altres, pel fet de ser Català.

La reflexió és:

Som l’únic país d’Europa que llur equip, el Barça, ha jugat una final de la Champions i el partit no s’ha pogut veure en la seva llengua.

En canvi ahir dimecres 21 d’Octubre de 2009, tv3 retransmeté un partit del real madrid i un altre equip espanyol.

Creieu que és casualitat?.

Per a un altre dia deixaré enriure-me’n dels qui diuen que no s’ha de barrejar política i esport mentre prohibeixen que tinguem seleccions Catalanes i obliguen a que els i les esportistes Catalans competeixin amb la selecció “española”, sota amenaces de no permetre’ls jugar a la lliga, si s’hi neguen.

Llista de verbs Catalans al viccionari.

Inferències gramaticals del castellà sobre el Català

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Autoria Catalana de la Celestina

dimecres, octubre 21st, 2009

Aquest proppassat dimarts vaig atansar-me a la ponència que feia en Jordi Bilbeny, i la fundació Nova Història, sobre l’original perdut de la Celestina.

codic.cat-celestina-Catalana-gent-IMG_8234-cut2

El que us relataré a continuació són els apunts que vaig prendre durant l’esmentada conferència.

Això ho fiu d’oïda, puc haver comés errades i hi ha fragments molt sintètics en format apunt. Tingueu-ho present.

Quan veieu un text en cursiva (o itàlica) i en negreta, vol dir que l’he traduït de la citació feta en castellà.

Us encoratjo a que llegiu els llibres de Jordi Bilbeny, i com ell diu, comproveu per vosaltres mateixos/es les referències que dóna i respecte a d’altres obres: literàries, pintura… tingueu els ulls oberts a les coses que es donen per segures que corresponien suposadament a autoria castellana, fixeu-vos en les fruites de les que es parla, en els detalls, i potser descobrireu noves peces que no encaixen…

En Jordi Bilbeny comença la seva exposició indicant que hi ha una edició que està desapareguda i manca un autor.

L’obra ha estat feta i refeta. Diferències entre edicions:

1499 Ed. Burgos – 16 actes – “comedia de Calixto y Melivea con sus argumentos nuevamente añadidos”.
1501 Ed. Sevilla – mateix títol però apareix la carta d’un autor a “un su amigo”. S’hi afegeixen 6 octaves del corrector de l’obra Alonso de Proasa.
1502 Ed. Sevilla- s’hi refereixen com “tragicomedia”. Pròleg nou. 3 noves octaves (9)
1514 Ed. València – de 22 actes.
1518 Ed. València – apareix gravat autor i corrector.
1529 València – despareix el corrector. El gravat de l’autor ha estat modificat.

És evident que pel mig hi ha tot un procés de canvis.

L’investigador matisa que la quasi totalitat d’autors erudits diuen que hi ha un autor esborrat.

celestina-gracianJa en una conferència el novembre de 2008 en Jordi Bilbeny va presentar dos documents dels segles XVII i XVIII que proven que l’autor era aragonès (de la Corona d’Aragó) i que per algun motiu el van encobrir o esborrar.

Al llibre ‘La agudeza y Arte de Ingenio’ de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment: y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea’

Manel Capdevila recollí aquesta interessant conferència. Còpia local en PDF.

La carta a “un su amigo” (no us recorda a un seu amic o un amic seu?) diu que sigui qui sigui és “digne de recordable memòria per la invenció, per la gran còpia de sentències inseriedes … gran filòsof era“.

Cita també d’una edició la justificació per a no dir el nom de l’autor: “Amb temor d’altres escriptors i llengües més velades a copiar que a inventar encobrí el seu nom“, però a continuació apareix el nom. És ben estrany dir que no s’indicarà l’autor, per a continuació dir-lo.

Sobre fernando de Rojas. Fins fa poc es pensava que era un nom inventat. Apareix a la documentació i prou.
Diuen que aquest autor no creà res més fins a la seva mort (1541).
No hi hauria hagut relació ni amb els editors, ni escriptors, ni ningú del món editorial. Això és estrany i excepcional.

És pràcticament impossible que l’escriptor sigui un estudiant de Salamanca puix que tenia molta experiència de la vida, descripcions molt completes i acurades de la ciutat.

Juan de Valdes, al s. XVI, però Francisco Calero és l’autor d’un llibre que explica que Juan de Valdes és Joan Lluís Vives.

En el s. XVI diu que hi ha un autor que el va escriure, i un altre que el va re-elaborar. En aquella època la inquisició (i la seva censura) era molt potent a castella.

D’aquella època també es té el testimoni de Servent (li diuen Cervantes) que diu “que jo essent pare em convertiren en padrastre” (de la seua obra).

Julio Pecador digué: “hagué d’haver-hi una edició anterior

(un autor de qui no poguí anotar el nom) “Em guardaré de negar-ho” (que no fos escrita per un Català)

Julio Pecador també apunta al text citat a dalt “amb els seus arguments novament afegits“.

Jordi Bilbeny apunta que hi ha errors a la primera edició castellana per culpa de copiar-los i traduir-los malament d’una edició anterior en una altra llengua.

També comenta que hi ha una edició falsificada perquè es descobrí que la marca de paper és de 1795!!.

Menendez Pelayo diu: “les 9 edicions ens han arribat en fragments com les restes d’un naufragi“.

Jordi Bilbeny rebla el clau apuntant que 3 d’elles s’han conservat en edició del mateix any. Però les llicències es donaven per a que un sol editor pogués fer-ho, és impossible el mateix any 3 edicions diferents.

Respecte a on passa l’acció:

Menendez Pelayo diu que la història s’escrigué a Salamanca però no tenia perquè parlar d’allà. Digué que en res no s’assembla a Salamanca.

El text diu q hi ha unes “blanqueries al costat del riu”.
El que no s’ha vist mai són les naus que diu Melivea.
El riu és navegable al llibre així que no es pot tractar de Salamanca.
Toledo tampoc tenia riu navegable, fins felip II, 80 anys després.

Llavors només podria ser Sevilla, però ningú no troba indicis de la parla ni dels costums andalusos.

Al llibre s’ementa que hi ha diversos jutges, universitat el que no passava en cap llogaret (poblet petit o ciutat petita).
Hi ha un burdell que sovintegen abads, bisbes.. no pot ser doncs un poble petit.

Antonio Maravall per a justificar-ho diu, no serien navíos sinó “barquichuelos”.

Diu que som davant d’un gran mercader que mercadeja amb el comerç marítim en les primeres etapes capitalistes.

Ni Sevilla ni Toledo en foren al segle XV.

Manuel Triado de Val diu : “con puerto de cierta importancia en que los navíos podrían ser observados”. Diu que podria ser Toledo, Salamanca o Lisboa.
Ernesto Borge diu, en contra del Quixot, de cavallers, parla de “la otra espanya”.
També diu que “es un país mediterráneo de navegantes y mercaderes con algo moro abierto a la índia”.
Diu: una de tantes ciudades populosas de la costa de levante.
Tot el que ha vingut dient creu que parla d’una ciutat al mar o a amb un gran riu al mediterrani, més que no pas a l’atlàntic.
gran ciutat, port, mercaders, substracte àrab, comunicació amb itàlia.

Hi ha hagut manipulació per posar naus a la meseta o per a amagar les ciutats costaneres de la Nació Catalana?. ;-)

El llibre també diu que apareix un eclipsi.
Bilbeny exposa que n’hi ha 2 al segle XV. Un que toca a la costa de Galícia, i després un altre que passava a València. (Juliol)

És molt possible que parléssim de València.

Garcia Valdecasas va publicar “la adulteración de la Celestina”. Creu que del món jurídic, de dret, de les lleis, del món institucional… creu que pel coneixment del món mitjeval només podia tractar-se de: Saragosa o València.
Parla d’un bruixa que és al pedestal i se’n riu dels seus botxins. Ha passat dues i tres vegades.
A castella, amb la inquisició arrelada, no hagués rigut gaire.
Apareixen 3 cementiris que desenterrava la bruixa.
No seria fàcil trobar comunitat musulmana com la que hi havia aquí.

Aparició de Sant Jordi!. “un San Jorge”. Hauria dit això una vella castellana? es pregunta Valldecasas.

Se’n recordaria de “Santiago” i no de Sant Jordi.
Sant Jordi era part de la cultura al territori Aragonés (corona Catalanoaragonesa).

Els pregadors serien els que podrien intercedir pel reu (pregar), aquesta institució no és castellana. Corona Aragó.
Apareix l’expressió “el rei” “el rei”. No deien això a castella. dirien la reina. A Catalunya era el rei.
“Celestina la de la cuchillada. esa señaleza. aquel rasguño que tenía por las narices”. La pena al rostre només fou comú a castella fins al segle xx.

Detenir i executar en 4 hores de diferència a delinqüents. a salamanca les lleis deien que havien de fer un procés tipus judici.
No es pot atribuïr a un batxiller de lleis de Salamanca, doncs li haurien ensenyat com es feien les coses allà.

bisbes i abats a la mateixa ciutat. Hi havia d’haver hagut una trobada per a que anessin a un burdell. Serien de temporada. Creu que s’hi celebraven corts. Corts generals. regne aragó. corts de 4 seus i abats de 8 monestirs.

temerías/blanqueries i indústria del cuir.

sembla que hi ha una ciutat de sexe, bellesa. Quixot, tirant lo Blanc, també apunten al mateix tipus.
Hi ha palaus. Calixt viu en un palau.
Hi ha més de 1.000 matrimonis (la celestina descasaba 1000 casados)

hi ha horts que la gent visita. Hi ha hortes de llauradors. Hi ha taronjers (azaar). Hi ha rellotges públics i mecànics.
Al llatzer ho explica, hi ha molt poques ciutats que ho tinguessin.
celestina 19 referències als rellotges i a les hores.

Hi ha un mestre rellotger pel cap baix.
ciutat moderna amb rellotges, hi ha mercat, hi ha 5 referències a l’esglèsia de la Madalena. València en té una.
Hi ha una parròquia de Sant Miquel. A València n’hi ha.
encara hi ha el carrer dels blanquers. També és al riu i amb una petita elevació.

S’utilitza el nom diners. or?
Salnitre com una cosa natural. Mines de Collbató. Per a fabricar la pòlvora.

el pare li diu a la menivea.
diu “vamos a ver…la deleitosa vista de los navíos”.
hi ha d’haver un gran port perquè sempre espera trobar naus.

el pare diu de què m’ha servit a mi construir naus.
Hi ha moltes referències al mar: si fueras por conserva, de cosario a cosario, menja sardines, nunca dio placer sin zozobra (en Català té un significat diferent i en Coromines diu que és una paraula Catalana), Melivea li diu a Calisto: “si vols creuar el mar vine amb mi“.
Les dones hereten, per tant hi ha pubilles. (“una sola heredera a su padre plebella”).
Hi ha la influència dels trobadors d’Occitània, que mai anaren a castella (“trobando está nuestro amo”).
Hi ha un Cort, destil·leries (“licor de pensamiento”), “en su casa hacía perfumes” (cosmètica), joieria: no es donava a qualsevol lloc.
Hi ha una relació amb Sicília. parla de los montes Edneos. Ednia és un volcà de Sicília.
Hi havia sucrera. A castella mai hi hagué indústria sucrera al s. xv.

Es porta seda de manera natural.
Hi ha vi de morvedre, hi ha un sindicat, la noblesa és qüestionada (també es fa en la revolta dels agermanats)
per a Menéndez Pelayo la Celestina fou escrita abans de la conquesta de Granada (1492).
Es practicava cirurgia.
A València hi ha una de les primeres càtedres de cirurgia d’europa.

Ens podria relacionar amb Leonard da Vinci (també hi ha indicis que apunten que era Català) que fa unes descripcions anatòmiques, les més profundes.

Edició de 1518 el corrector Alonso de Proasa no diu l’autor. Diu “el autor maduro”.

El corrector és un personatge de carn i ossos totalment documentat.

A la següent edició el personatge històric ha desaparegut. I s’ha canviat (imatges sobre els poemes).

Alfonso de Proasa és el secretari de bisbe de Carcasona (no vaig sentir-ho bé, crec que va dir això), és editor de Ramon Llull, és valencià, treballa a la universitat.

Gaspar Escolano (que tb és valencià) diu que és de nació andalusa. I un altre autor (que no puc apuntar) diu que és d’Astúries. Salts de nació bastant estranys i radicals.
El llibre és ple de Catalanismes: per a mi això és clau. En Bilbeny té 4 folis plens. Us en cito uns quants:

S’usa Che continuament (txe arcàicac) “che hermano” que no existia al castellà i sí a País Valencià

a borgollones

parla, parla a tuerto y a derecho

agras palabras

se sienten unos pasos (se senten unes passes)

se vuelve la hoja (es tomba, es torna)

debajo de aquel ala de dragó

es parla d’Alejandro Magno però dos cops es diu Alexandre

li posen un “mote” (mot)

no nada (mala traducció de no res)

se trae (enlloc de “se lleva”)

poner escalas en su muro

se ha hecho grande (per a dir que s’ha fet gran)

me ha muerto de amores

he salido fuera

hay pluvias

“un pernil de tocino”

un jornada (jorn)

“señora mujer duermes?” (senyora muller)

pocos hay que de legañas se enamoran (expressió Catalana)

confusió amb els pronoms febles i subjuntiu

el ministro gordo (el gros, el més important)

estando todo ellos entre sí rasonando (enraonant o raonant)

“hacia su bandera nos acostamos” (ens acostem)

un jarro desbocado (esbocat=escantonat)

vete de ahí (fuig d’aquí)

ir a un ruido (quan hi un renou o enrenou)

“alló y a melibea” (hi troba, troba-hi)

el autor a un suo amigo.

NO HO SABIEN TRADUIR!. Podeu consultar per vosaltres mateixos les citades males traduccions del Català.

Al s. xvii 2 , han autoritzar.
Diu: “el ingenionísimo aragonés, era encubierto”.

A les diverses edicions modernes diu el mateix: el encubierto aragonés.

En Joan Lluís Vives al llibre de Disciplines té 3 aparicions (totes consultables a la biblioteca de Catalunya ) disciplinis 1531.

Diu en llatí que qui va escriure en la nostra llengua (in nostra llengua scripsis) l’obra.

celestina-vives

Bilbeny explica que contactà amb una investigadora amiga seva i li preguntà: No falta qui “in” nostra lingua?.

Ella li respongués que no cal, es podria posar, però ho consultar amb un expert major.
Els pares de Lluís Vives eren monolingües en Català, i els 4 avis també. Algun cop diu: atenció amb les que cecean (referint-se a les minyones castellanes que cuidaven als nens).
En Lluís Vives només es podia referir com “la nostra llengua” al Català.

Sota el franquisme es va editar la Celestina com: “en nuestro vulgar castellano, la tragicomedia celestina”. (vulgar castellano es referirien a Català)

1 ed. d’Anglaterra es diu obertament que l’acció passa a València. Una del segle XVIII. No l’han pogut localitzar. Se sap per dos estudiosos que diuen “no sabem perquè diuen que passa a València”.

Mapa de València:

mapa_valencia_tosca

Cito del bloc nova història:

El fet que hagués estat escrita en català explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els errors de traducció que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català. Recordem que l’Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d’aquestes catalanades.

Apuntà tambè que José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, seguint les traces d’aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l’obra ‘havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d’Aragó’, i que els tres ‘cimenterios‘ (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, ja que Castella havia proscrit per llei l’estada de musulmans en els seus dominis, mentre que a València va ser normalíssim trobar-n’hi durant tot el segle XV.

En Bilbeny acabà mostrant un plànol de la ciutat de València del s.XVII per indicar-hi la localització geogràfica d’alguns llocs: el riu, les blanqueries, l’església de la Magdalena (núm. 18), la parròquia de Sant Miquel (núm. 13), comparant-los amb els llocs descrits dins l’obra, allà on es desenvolupa l’acció: una gran ciutat, al costat d’un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea.

L’obra diu textualment: ‘Subamos, señor, al açotea alta, porque desde allí goze de la deleytosa vista de los navíos’. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren quasi la totalitat dels entesos. Amb tot, Encara hi ha qui diu que la versió prínceps va ser feta en prosa i situada en una ciutat imaginària Salamanca-Toledo, i la versió posterior de Rojas la va situar a Sevilla (salvant allò dels ‘navíos‘).

L’Alejandro Sendra resseguint la referència de l’eclipsi de sol, també havia apuntat que la localització de l’obra havia de ser València.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy