Posts Tagged ‘Feina / Jobs’

Un bri d’esperança

dijous, febrer 7th, 2013

Fa dies que li dono voltes a aquest article i no sé com plantejar-lo, però sé que ho haig de fer.

És el correcte, i vull fer-ho, així que aquí va.

Jo m’he espavilat sempre, molt, per a ser “empleable” i no he tingut problemes mai per a trobar feina.

Sí que m’he trobat que em deien que estava sobrequalificat per a algunes feines, i he hagut de treballar per sota de la meva capacitat, diversos rangs per sota. Si era cap d’arquitectes, com a manobra, per a entendre’ns.

Sempre he treballat molt, he estudiat molt, he estat seriós amb la meva feina, i he tingut una fe inquebrantable en la meva capacitat de superació.

M’he esforçat en aprendre coses difícils, he apartat la mandra, la por, m’he arremangat i he après coses que altres no aprenien per mandra.

Així que sempre he anat endavant i sé que sempre sortiré endavant, perquè m’esforçaré el que calgui per a avançar.

A la vida he vist molta gent que es queixava. Es queixaven molt, durant 10 anys es queixaven de que a la feina els explotaven perquè els pagaven poc, però no feien res. No feien res per a canviar la seva situació.

Si tu ets d’aquests para de llegir.

Fa un temps vaig decidir ajudar a persones que em semblaven bones persones, intel·ligents, voluntarioses, però que la vida havia portat a situacions en que eren presoners o presoneres.

Per exemple, la noia que no podia suportar que els pares es barallesin i va marxar de casa amb 18 anys, amb una feina de cambrera. I en té 30 i segueix fent de cambrera i amb l’ai al cor sempre per si la faran fora, i difícilment arribant a fi de mes.

A aquestes persones he tractat d’orientar-les i ajudar-les a que trobessin una ocupació que els permetessin guanyar-se la vida dignament, i on progressar depengués de les seves possibilitats.

He ajudat a algunes persones i tinc l’orgull de veure com han sortit endavant.

He vist com altres deien sempre que volien sortir del pou, però alhora de la veritat no venien a classe, o no trucaven per començar.

Algunes persones no es volen enfrontar a les seves pors, o tenen por de no ser intel·ligents, o el fa mandra. I una cosa és queixar-se de que el món és molt dolent i dir que no pots fer res, que és fàcil, i una altra tenir una oportunitat de sortir endavant, però que només depengui del teu esforç, que implica òbviament el propi esforç.

Amb la meva empresa vaig muntar classes, on sempre hi havia algunes persones a les que “becava”. Les becava com si fos un inversor que inverteix en una Start up, però invertint en persones: Els deia: El curs val xxxx, pots fer el curs sense pagar-me res, i t’ajudaré a buscar feina en acabat.

Si trobes feina abans d’un any m’ho aniràs tornant poc a poc, mes a mes. I si en un any no has trobat feina, cosa que dubto perquè jo et preparé bé i t’ajudaré, no m’hauràs de pagar res.

Òbviament corria el risc de que m’enganyessin. Vull dir, que els puc formar, i que passi un any i em diguin que no han trobat res.

Això és molt difícil perquè les persones que jo formava en primer lloc són bones persones, o m’ho semblaven. I tinc bon criteri amb la gent.

En segon, perquè si una persona de veritat vol sortir del pou, i tu li brindes una mà, desinteressadament, ho normal és que sigui agraïda, i sigui la primera que si pot t’ho torni.

Si una persona fotuda fotuda a qui ajudes no t’ho agraeix, se’n pot anar a prendre vents. I al final, ella sortirà perdent, perquè es quedarà sola, i es veurà privada del suport que li aportes en xarxa.

Els cursos que jo donava són de programació en Web en PHP.

També he donat classes particulars en casos excepcionals.

Són molts anys de professió a les TI, conec el sector, m’apassiona la tecnologia i sé explicar molt bé.

Però això no és la meva forma de guanyar-me el pa.

Jo sóc emprenedor i empresari i em guanyo el pa treballant per a altres empreses, en coses molt molt difícils, tant que tenen dificultats per a trobar gent que els ho pugui fer. Si em contacten a mi, que són més car, és perquè no troben cap barat que els ho pugui fer o volen coses d’una gran qualitat i no xapuses. I si jo puc els ho faig, i si no en sé abans d’acceptar els dic que ho sento però no en sé, o que no en sé però en puc aprendre i els puc dir si ho podré fer o no en tres dies, quan m’hagi estudiat el tema.

Llavors, tot aquest llarg post que he escrit és per a dir, que si tu ets una d’aquestes persones que et trobes en una situació difícil, amb una feina de la que no saps com escapar mentre veus que envellegeixes, o et trobes a l’atur o per més que busques no trobes feina… si ets una d’aquestes persones que creus en la teva voluntat i en la teva capacitat d’insistir i esforçar-te per a sortir endavant, i estàs disposada a esforçar-te i a estudiar, encara que els conceptes et facin venir mal de cap. Si realment vols millorar la teva vida obrint-te camí en una professió on el sostre és molt molt amunt, i només depen de la teva capacitat.

Com li deia l’altre dia a una amiga, una feina de reposador a un supermercat no té més sostre, estaràs sempre omplint les estanteries, i com a molt podràs arribar a encarregat… quan es jubili l’encarregat. Tan hi fa ho bé que reposis el gènere, la posició té un límit de creixement.

Passa el mateix amb cambrer, perruquera, peixetera i tantes feines (en algunes hi ha graus com oficial de 1a, 2a, etc… però no es diferencia molt).

Llavors, si tu vols prosperar, i creus en el teu esforç, i estàs realment disposat/da a esforçar-te estudiant, i intentant fer els exercicis, potser et puc ajudar, ensenyant-te a programar.

Tots els negocis que s’obren a Internet necessiten programadors.

Com deien a Karate kid: Jo ensenyo, tu aprens.

Jo em comprometo a ensenyar-te, i tu et compromets a aprendre.

Entre les persones que m’escriguin, avaluaré la situació, les capacitats, i la voluntat, i n’escolliré a una a qui ajudaré de franc. Només dependrà del seu esforç.

Només cal ser bona persona, tenir una intel·ligència normal, molta voluntat, i estar molt motivat.

Ningú aprèn conceptes difícils escalfant seient. I jo realment trec temps personal per a ajudar a una persona que ho necessita. Així que ho ha de merèixer.

It’s up to you.

http://www.codic.cat/contactar/

Jo contestaré a tots els mails, si no t’he contestat seria perquè hi ha hagut problemes amb le servidor. Torna-hi.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

WTF: decathlon busca llicenciat en telecomunicacions per a descarregar camions

divendres, gener 6th, 2012

Impressionant, decathlon té una oferta de feina destinada a llicenciats en telecomunicacions, coneguts com telecos, per a descarregar camions.

La oferta es titula operari tècnic de caixes i la feina consisteix a:

descàrrega de camions, recepció informàtica, control de qualitat i picking

I la feina exigeix:

microsoft office nivell d’usuari i només el domini del “castellà”

Podeu veure la notícia original a e-noticies:

http://societat.e-noticies.cat/decathlon-ofereix-feina-a-enginyers-de-telecomunicacions–60373.html

Deixo una còpia local en PDF.

Teniu idea del que costa formar un enginyer en telecomunicacions?.

Són un mínim de quatre anys d’estudiar sense parar, assimilar coneixements, matemàtiques, més matemàtiques, electrònica, senyals…

Una persona formada en telecomunicacions pot fer grans coses, des d’invents a operar complicats equips de comunicacions (com enllaços de ràdio direccionals per a donar Internet a zones on no arriba) per això oferir una feina de descarregar camions en que es demana un llicenciat de telecomunicacions és un insult.

Un insult a tot el seu esforç, als diners i temps que han invertit, a la carrera, al coneixement.

Ens ve a dir que la gent brillant no té futur a Catalunya perquè se”ls dedicarà a feines que no requereixen de cap preparació.

Jo fidel al meu plantejament vital de que tothom s’ha d’espavilar només puc dir que si em trobés en la situació de ser un llicenciat en telecomunicacions sense feina, amb aquest panorama, emigraria.

I la gent brillant de Catalunya hi perdem tots. Perquè serem una societat cada cop més pobre i endarrerida, dependent d’importar tot el que faci olor a tecnologia d’Estats Units o d’altres indrets on es produeix, on es crea tecnologia.

La culpa no és de decathlon. Precisament és una empresa que tinc en bastant bona consideració perquè innoven molt i tenen grans productes a preus competitius.

Però els empresaris Catalans tenen un problema molt greu per a valorar el talent. No el valoren. De fet ells mateixos són els primers analfabets digitals.

No els culpo, ja que el que ens ve d’espanya és això: la corrupció triomfa, els “pelotazos”, suborns i comissions sota mà, ser amic d’un polític per a beneficiar-se de contractes infladíssims i passar la comissió sota mà…

Aquest és un altre dels motius pel que vull que Catalunya s’independitzi, per trencar amb tants vicis que ens vénen d’espanya i per a que tinguem lleis que persegueixin la corrupció.

El fet que decathlon exigeixi una llicenciatura en Telecomunicacions per a descarregar camions, però no exigeixi domini del Català, la llengua del país, mostra el món anormal i incoherent en el que viuen instal·lades moltes empreses.

El domini del Català és necessari, no només per a tractar cara al públic, si no per a poder comunicar-se amb els companys, proveïdors, etc..

Jo sóc dels que penso que el Català ha de ser exigit per a treballar a qualsevol feina als Països Catalans, altrament estem marginant els Catalanoparlants i fent que aquestes persones que contractem siguin incapaços de comunicar-se amb la major part de la població o que ho facin generant tensions als Catalanoparlants, o bé generant ineficiències al lloc de treball.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy