Posts Tagged ‘Estat Català’

9 de Juliol – manifestació independentista

dilluns, juliol 11th, 2011

Començo el meu matí comprant el diari, l’Ara, em fa molta gràcia un acudti que explica que un Català és a un vaixell amb la Scarlett Johanson quan el vaixell naufraga i van a parar tots dos a una illa deserta.

Aquella situació fa que intimin i tinguin relacions. Llavors l’home li demana a la Scarleth que es vesteixi amb roba d’home.

Ella cretient que es tracta d’una fantasia hi accedeix i llavors l’home arrenca – home Pep! No et creuràs amb qui vaig fer-ho l’altre dia.

Aquest acudit fou fet servir per a il·lustrar la reacció del pp amb el pacte amb cyu.

Continuo el meu dia i dino amb un amic que té la desgràcia de tenir un cap mentider i inútil.

A l’hora del cafè coincideixo amb un federalista i parlem una mica. – Perquè dius que el psc són botiflers? perquè no pensen com tu- sentencia. El deixo acabar i li contesto -no, un botifler és algú que essent fill de Catalunya vota contra que puguem expressar-nos en Català a Europa. És algú que treballa contra Catalunya i els Catalans.

L’home queda tocat i sense gaire esma afegeix -però potser creu que fa més bé a la majoria recolzant el castellà.

– Aquesta és la diferència, ells sempre intenten trepitjar-nos mentre que nosaltres no els volem pas cap mal – i continuo – mira, no trobaràs ni un sol Català que pretengui que a madrid s’hi parli Català i no s’hi parli castellà, o que s’oposi a la oficialitat del castellà a Europa.

– És que seria una estupidesa- contesta

– Sí, però resulta que la majoria d’espanyols sí que volen que a Catalunya s’hi parli castellà i no s’hi parli Català. Llavors el nacionalisme espanyol sempre vol destruir-nos mentre que per part nostra no volem pas perjudicar-los.

Admet el meu raonament i em confesa que a ell li agradaria que ens federèssim, però admet també el que li dic que per a federar-se cal tenir algú amb qui poder federar-se i aquest no és el cas d’espanya, que no ens vol pas tractar d’iguals si no tenir-nos subjugats.

Em comenta que creu que els polítics d’aquí també són inútils i robaran més si som independents i hi ha més diners.

Jo li argumento que ja mirarem per a detenir-los, però que en tot cas 20.000 milions d’euros extres ens vindran molt bé, i en tot cas, en lloc de TGV a Toledo amb nou passatgers al dia, tindrem el TGV Catalunya-Europa, el corredor mediterrani o trens de rodalies decents.

Em dóna la raó i afegeix – o aeroports fantasmes com els de villa-real.

I el més important és que podrem decidir: si volem ser hub intercontinental, doncs ho poderm ser, podrem ampliar el port, que tant ho necessita, etc…

I no ens insultaran cada dia…

Ens acomiadem coordialment car jo enfilo cap a la manifestació.

He quedat amb una amiga que també ve de fora de Barcelona. Aparco sense problemes, doncs molta gent és fora de vacances i hi ha lloc per a aparcar a cor que vols.

Agafo la meva Estelada, amb el seu magnífic pal, m’ha acompanyat a unes quantes manifestacions, i em dirigeixo cap al punt intermedi de trobada.

Un motorista en una scotter circulant massa ràpid mou violentament el coll, el gira i avança a tota velocitat sense mirar endavant; es juga la vida per a cridar-me:

– subnormal

En aquells moments recordo que aquest és un altre motiu per a la Independència i que cada any, quan em veuen amb una Estelada o  una Senyera, sempre hi ha espanyolistes en cotxe que en passar m’insulten violentament. Homes o dones. En això són iguals.

Continuo caminant i a una terrassa uns nois assentats, amb accent estranger em diuen – Visca Catalunya- els somric i afegeixo -Freedom for Catalonia!- i aixequen els braços en senyal de suport. M’aturo uns instants i els pregunto d’on són, i em contesten en anglès que d’Austràlia. Els dic Thank you amb un darrer somrís i em diuen amb el seu accent anglès -Endavant- guanyant-se la meva simpatia.

Em trobo amb la meva amiga i caminant, ens sorprén agradablement un vigilant de seguretat que s’aparta un moment i ens dedica unes paraules eufòriques:

– Visca Catalunya! Visca la meva gent! aquest és el meu el meu poble!!!! Ja fa un any!

Vam adelantar un grup de francesos joves, i un li va demanar a l’altre quina era la nostra bandera (la Estelada) i li va dir espagne, al que vaig dir Catalonia, i tots van fer veus d’aprobació “ah! Catalonia”.

Als semàfors m’aturava, perquè un Català que es manifesta, encara ha de donar exemple, i el fet de dur un estandard imposava respecte perquè la gent no passava en vermell com acostumen. Quan el semàfor prenia el color verd, i jo avançava, tots em seguien. Era graciós de veure i viure.

A la Plaça Catalunya una nena petita que no va la manifestació li diu a la seva mare amb la seva veueta – Independència- i em creuo amb un noi que em diu en Euskera -Independentzia Socialismoa!- No em dóna temps a explicar-li que no sóc pas socialista, si no liberal (libertarianist en angès).

La plaça Urquinaona és plena tot i que ja fa més de mitja hora que han arrencat i són tres quarts de set.

Allà hi havia membres del servei d’ordre dels organitzadors.

Un noi Català explicava a uns estrangers el motiu de la manifestació.

– It’s a celebration?- preguntaven.

– No, it’s not a celebration- contestava el noi.

Era lògic que ho pensessin puix que tothom reia i l’ambient és festiu i amable.

No fa progre dir-ho però és cert, durant tota la manifestació vaig vigilar que no em furtessin la cartera. Habitualment els marroquins s’introdueixen a les manifestacions per a robar discretament.



Una bona col·lecció de samarretes:

Missatges plens de sabiesa:

Les Estelades foren les grans guanyadores de l’esdeveniment.

 

 

Dos grups de falcons femenins van amenitzar la jornada amb les seves figures humanes i fent pilars.

I els símbols Catalans arreu:

Bones pancartes:

Algunes fotografies que no he realitzat jo:

 

trias s’ha guanyat l’anipatia de milers de Catalans en no permetre muntar els entarimats en cap dels 3 o quatre punts proposats.

Els nostres herois nacionals hagueren de fer el discurs pujats en grua a un camió. Vergonyós.

Molts crits de “amb cyu no hi ha independència”.

Aquest article encara és en construcció. Hi treballo a les estones que puc.

Adreça curta Twitter:  http://wp.me/pzeab-1Qx

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència

dissabte, juliol 10th, 2010

Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.

Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.

Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.

Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.

Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.

Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.

Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.

Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga

Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.

Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.

Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.

Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.

Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.

Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.

El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.

Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.

Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.

A les cinc ja tot era ple a besar.

La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.

Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.

Vaig anar trobant amics d’arreu:

amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.

Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.

De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.

També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.

Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.

Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació” i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.

Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.

Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.

Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.

esquerra una altra que tal.

Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.

Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.

Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.

A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.

Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.

No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.

Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.

Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.

La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.

Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.

“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.

Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.

No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.

L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.  Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”

En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.

Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.

Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.

Les samarretes també eren molt interessants:

Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:

– Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.

És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.

Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:

– Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.

– montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!

La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.

Un bon home d’uns 60 anys em va dir:

– I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut

– Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:

1) Que ho deia de debó

2) Que la Independència ja la tenim guanyada.

I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.

Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.

Prou!.

Aquesta foto és d’una amiga:

Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.

Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:

La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)

Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:

Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:

Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:

Xile: La tercera

USA: FoxNews

Anglaterra: BBC

Itàlia: Giornaletissimo

frança: france24

frança: le figaro

Alemanya: Deutsche Welle

euronews

Al Jazeera

Bèlgica: Le Soir

Quebec: La Presse

Quebec: Le Journal de Montréal

Quebec: Radio Canada

Argentina: El Clarín

A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre

Relacionats:

http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp

http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA

El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions

Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya

La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC

Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya

Kosovo independence not illegal, says UN court

Enllaç curt a aquest article:

http://wp.me/pzeab-1qV

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Podem ser Independents en dos anys

dimecres, novembre 18th, 2009

Alfons Lòpez Tena comenta el que li ha afirmat un comissari europeu a Brussel·les:

Això vol dir que d’aquí a dos anys tindrem les negociacions per a l’ampliació interior amb un nou estat membre.

Catalunya.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

11 de Setembre manifestació per a la Independència de Catalunya a les 17:00 a Plaça Urquinaona, Barcelona, Catalunya

dilluns, setembre 7th, 2009

529px-Josep_Moragues_i_MasEl proper 11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, hi haurà una manifestació independentista convocada a les 17:00 a la Plaça Urquinaona de Barcelona.

La convoquen:

Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP), Deumil.cat, el Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure i una quarantena d’entitats més.

Per descomptat Regrupament hi dóna suport.

Em sento molt cofoi per aquesta decisió, i orgullós de formar part de la mateixa Nació de qui impulsa aquesta manifestació.

Alguns dels qui han confirmat la seva assistència:

Joan Laporta, Víctor AlexandreMatthew Tree, Màrius Serra, Joel Joan, Sergi López, Agustí Bassols, Xavier Hernàndez, el bateria dels Pets Joan Reig, l’historiador Enric Vila, Francesc Ribera “Titot”…

Estic molt content de fer-li una botifarra ben grossa a en maragall, i a tots els autonomistes, col·laboracionistes, encaixistes, i unionistes que pretenien convertir la de l’11 de Setembre en una manifestació submisa de protesta per l’estatutet, com tímids xaiets protestant fluixet mentre el llop els esquartera.

I una botifarra enorme, amb sentiment, dedicada als feixistes nacionalistes espanyols, i amics de la falange, els socialistes.

Hi ha moltes webs que parlen d’aquesta manifestació. Sabem que no ens recolzaran ni els diaris (amb honroses excepcions com el Punt), ni la ràdio, ni la televisió.

Aquest cop ho farem com ho faria Braveheart, no deixarem que ens pispin la cartera, no creurem en la manca de malícia d’aquells que ens han enredat tantes vegades. Aquest cop sortirem al carrer a cridar ben Alt i Fort, que volem l’ESTAT PROPI. L’ESTAT CATALÀ. UN NOU ESTAT AL MÓN.

No importa si som 1.000.000 o 200.000, molts i moltes d’altres es manifestaran als seus pobles (cosa que sempre obvia la premsa estatalista espanyolista).

pvbruselas3703094Com ja vam fer els 10.000 a Brussel·les, autèntics patriotes sortirem al carrer per dir que volem ser Lliures. Que volem un món millor. Amb lleis ben fetes. Amb respecte per a la nostra Cultura i la nostra preciosa Llengua Catalana. Que volem que Barcelona tingui un aeroport Hub internacional, i ser el corredor Mediterrani, que volem que Catalunya jugui amb Estats Units partits de futbol internacionals, que volem que el Català sigui llengua oficial a Europa, que volem anar pel món amb passaport Català i que tothom ens reconegui i digui “són els dels Castells, els de la Moreneta, els de Montserrat, els de la Sardana, la gralla, els Correfocs, la Patum, els Gegants, el Porró, les Sabatilles de 7 betes, els de Josep Moragues, Jaume Roca, Pau Macip, els dels almogàvers, els que lluitaren valerosament 5.000 contra 80.000 un 11 de Setembre de 1714, els que resistiren les bombes dels nazis i els feixistes italians el 1936 i el genocidi i la repressió feixista espanyolista, com Macià, com Lluís Companys l’únic president d’Europa executat, Pau Casals, Gaudí, Dalí… són Catalans. Benvinguts Catalans, treballadors, brillants, cultes i honrats Catalans”.

Sortirem al carrer i cridarem que volem la Llibertat, i la guanyarem.

I el dia 13 a Arenys, juntament amb les televisions internacionals.

El moment de la nostra Llibertat és cada dia més aprop.

I d’aquí a un temps mirarem el cel i respirarem Lliures, mirarem als ulls als nostres fills, i sabrem que ells també són lliures, i que creixeran lliures, i sense por.

I sabrem, sense cap mena de dubte, que hem fet un món millor.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Un llibre en Anglès, per un escriptor Americà, sobre l’origen Català de Cristòfol Colom

divendres, maig 1st, 2009

codiccat-colom-catalonia-christopher-columbus-revealed

Ens arriba un llibre en Anglès sobre l’origen Català d’en Cristòfol Colom, escrit per un escriptor Americà.

cristoforcolomprincepdecatalunya-bilbeny-738119Jordi Bilbeny porta més de 10 anys investigant sobre aquest tema i rebent el descrèdit i els insults espanyolistes, i lamentablement també de catalanistes i també independentistes, per indicar amb proves i referències, que la història que ens han venut és una més de les manipulacions de la corona castellana, ara espanya.

Com a curiositat per a qui no té coneixements d’estudis sobre Colom, la corona espanyola va prohibir publicar qualsevol llibre sobre Amèrica sense passar pels censors reials, primer amb penes de presó i després amb pena de mort. I va privar a Colom de tots els drets que tenia com a Virrei i el dret econòmic sobre tots els diners que generés el nou continent (li corresponia un %). Un espoli perfecte.

Aquí el podeu comprar el llibre de Charles J. Merrill:

Amazon

Flipkart

DemersBooks

Alibris

eBay

El que diu la vikipèdia sobre Charles J. Merril:

Charles J. Merrill és professor de llengües europees i estudis medievals al seminari Mount St. Mary’s, als Estats Units. És expert en literatura catalana medieval i va col·laborar amb el canal Discovery Channel en un documental sobre Cristòfor Colom.

La primavera de 2008 publica Colom: Solving the Enigma of Columbus’ Origins[1], en què sosté que Colom era català, nascut en una família hostil a la dinastia que governava el seu país. Graduat a la Duke University, l’investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l’almirall.

És una traducció de la seva fitxa a DemersBooks:

CHARLES J. MERRILL is associate professor of foreign languages at Mount Saint Mary’s University in Emmitsburg, Md. He graduated from Dartmouth College and earned master’s and doctorate degrees from Duke University. He has done extensive research in medieval Catalan literature and has appeared on a Discovery Channel documentary that examined the life of Christopher Columbus.

Per a veure la fitxa de Charles J. Merill a zoominfo en Anglès.

Demers Books recull unes opinions molt interessants sobre el llibre:

 

 “This is not the first time a Catalan nationality has been claims for Columbus … but Merrill … argues convincingly that Columbus’s name was Catalan … ”      �
College & Research Libraries News / George M. Eberhard, senior editor of American Libraries (September 2008)
 “Merrill, a witty writer …  emerged from the darkenss with this interesting book … (and) ultimately convinced me that Christopher Columbus of Genoa was really Cristofor Colom of Catalonia … ”              

-http://confluencecity.blogspot.com

“It has been speculated that … Columbus was not Italian … Merrill … takes up the case that Columbus was from … Catalonia. … Absolute proof is unlikely … but Merrill’s argument is solid.”              

-Book News Inc. (July 2008)

Un briefing (introducció) a Demer Books:

codiccat-colom-columbus-charles-j-merrill-3012158953_81116e4f42_mWas Columbus Catalonian?

School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World for the Spanish only because that country’s sovereigns gave him the money for the project. The idea that Columbus was Italian also fits well with some histories of the Renaissance, which hold that Italy was the birthplace of the Renaissance and that it spread from there. In fact, the Renaissance in Spain is often said to have begun in 1492, the year Columbus, an Italian, “discovered” the Americas.

But what if Columbus were born somewhere else? What if he were Spanish or Catalonian, an area of Spain with Barcelona as its political and cultural center? Such a finding could have far-reaching implications for historical scholarship and for national identities—in fact, it could provide evidence for other historical theories which hold that Italy’s role in the Renaissance may be less prominent than previously thought.

These are some of the implications that stem from Professor Charles J. Merrill’s 40-year program of research to discover the origins of Columbus, the findings of which are summarized in this book. “There‘s no question that some of the proponents of the revisionist theories of Columbus’ origins have been moved by nationalism or other non-scholarly considerations,” Merrill writes in the Introduction. “The best of the unofficial theories have been published in books and journals with minimal circulation, often in obscure languages, that take a good deal of effort to find and read. Having taken the trouble to find and read them, I propose briefly to rehearse those alternative theories … then to give the standard, Italian version and explain … the objections that have been made to it; and then to expound … the thesis that I think is most likely to be the true one: namely, that Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his country.

Contents

Preface
Introduction
Map
Chapter 1   Claims That Columbus Was Not Italian
Chapter 2  The Official Story: Columbus Was Italian
Chapter 3   Weaknesses in the Official Story
Chapter 4   History of Columbus’ Catalan Origins
Chapter 5   Colom Catal�
Chapter 6   The Trastámaras
Chapter 7   Questions Answered
Chapter 8   Conclusion
Bibliography
Index

 

Alibris diu:

ISBN: 9780981600222
Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus Revealed
by Charles J Merrill

About this title: Long overdue in the eyes of many scholars, this comprehensive examination into the life of Christopher Columbus rehearses the many alternative theories of Columbus’s origins and the objections each has to the Italian theory of his birth. School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World for the Spanish only because that country’s sovereigns gave him the money for the project; many scholars throughout history, however, have cast doubt onto this version of the explorer’s story. After digging up these counter-cultural theories and discussing their individual merits and prejudices, this scholarly investigation selects the theory most likely to be true: Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his newly united country.

 

Als anys 30 ja hi havia numbrosos historiadors Catalans que havien determinat la Catalanitat de Colom, com el mateix historiador Jordi Bilbeny ha indicat en tantes ocassions.

A nivell internacional era quelcom vox populi, però la guerra civil, la disctadura i la segona guerra mundial van parar tantes coses, i van provocar la destrucció d’obres i llibres, sobretot a Catalunya on la crema de llibres en Català va assolir tases corprenedores.

Una llista d’articles de Charles J. Merrill (zoominfo).

Els estudis de Jordi Bilbeny també revelen que el Colom Català fou una persona sensibilíssima que es preocupà del benestar dels indis i mai els volgué esclavitzar sinó que fosin ciutadans iguals (subdits, no esclaus).

Recomano la lectura de l’article a la seva web:

En Cristòfor Colom i el respecte als indis

Altres articles d’interés.

 

També se n’ha fet ressó: Xavier Caballé – l’home dibuixat

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Èxit dels vídeos de 10.000 a Brussel·les

Dimarts, març 10th, 2009

El primer vídeo Català pujat a youtube sobre els 10.000 a Brussel·les: 10.000 per la Llibertat ha tingut la següent evolució:

Pujat el 8 de Març a les 22:00 GMT +1 aprox.:

5 minuts: 7 visites
20 minuts: 35 visites
13 hores: 300 visites = 23 visites/hora
37 hores: 2.326 visites = 63 visites/hora
39 hores: 2.412 visites (13:28 10/03/2009) = 62 visites/hora
44 hores: 2.575 visites, 21 comentaris publicats (18:03 10/03/2009) = 58 visites/hora
60 hores: 3.185 visites, 22 comentaris publicats (10:16 11/03/2009) = 53 visites/hora
84 hores: 3.900 visites, 24 comentaris publicats (10:16 13/03/2009) = 46 visites/hora 
7 dies: 4.450 visites, 27 comentaris publicats, 1 vídeo resposta d’independentistes de la Nació Veneti que van ser-hi.

La vídeo resposta:

També podeu veure el vídeo de Flanders News.

Veure el nostre primer post sobre el tema.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy