Posts Tagged ‘Economia’

Economia: perquè pleguen moltes empreses?

divendres, juliol 31st, 2009

50euros_cremantL’altre dia vaig parlar amb una amiga que estudià un mòdul superior de comptabilitat.

L’equivalent a l’antiga ftp, extesa.

Em va sorprendre que no sabia com funcionava la dinàmica de les factures i de la liquidació trimestral de l’IVA.

Així que li vaig explicar perquè moltes empreses que facturen grans quantitats, han de tancar.

Us trasllado aquesta coneixença.

Suposem que tenim una empresa que fa instal·lacions de xarxa. La competència està complicada així que s’estila el pagament a 30, 60 i fins i tot 90 dies.

Suposem que l’empresa fa una instal·lació, i emet la factura de 10.000 € + IVA.

La factura li pagaran a 7 dies a la vista (per rebut bancari).

El material li ha costat 3.000 € + IVA, que ha hagut de desemborsar.

Si el client no li paga, aquesta empresa es trobarà que haurà fet les següents despeses:

Concepte Import IVA Total
Compra de material per a l’instal·lació 3.000 480 3.480
Sous dues persones (prorateig 10 dies) 1.600 1.600
IVA  de 10.000 € = 1.600 €, però s’han de restar els 480 € d’IVA pagats 1.600 1.120
25% de beneficis a final d’any respecte a 10.000 €-3000€=7.000€ 1.750 1.750
Devolució del rebut bancari 3% de 11.600 € 348 348
Total 8.298

Us explico els conceptes:

Hem dit que el material li ha costat 3.000 € + IVA, és a dir, ha pagat 3.480 € en líquid, en cash, en efectiu, en caleronets frescos.

He calculat que 10 dies de  feina li costen a l’empresari 800 €, quantitat força realista si tenim en conta que la seguretat social percep el 40% del salari net.

Així una persona que cobri 1.000 € nets al mes amb 14 pagues, li costa a l’empresari 1.000 € + 40% * 1.000 € = 1.000 € + 400 € = 1.400 € per 14 pagues. És a dir, a l’any 1.400 € * 14 = 19.600 €, i repercutit en 12 mesos 1.633 € al mes.

El càlcul és aproximat puig les pagues extres tributen menys, però aquesta regla s’aproxima moltíssim a la xifra real final.

Llavors, els 1.600 € de l’IVA de la factura de 10.000 + IVA. A la hisenda espanyola li és igual si s’ha cobrat o no la factura. A la liquidació trimestral de l’iva cobren l’impost, s’hagi cobrat la factura o no. El que sí que es desconta són els els 480 € d’IVA que ha pagat del material (això s’anomena IVA soportat i IVA repercutit). És a dir, “només” haurà de pagar d’IVA 1.120 €.

El 25% dels beneficis. Les empreses a Catalunya gran, Galícia i espanya paguen un 25% dels beneficis. Evidentment si no s’ha cobrat una factura aquests diners no es tindran i per tant no s’hauran pogut gastar, així que la hisenda espanyola s’endurà un 25% de 10.000 € que no s’han cobrat. Com hi ha hagut unes despesses de 3.000 € en material, s’aplicarà el 25% de 7.000 i no sobre 10.000 €, és a dir 1.750 € per a hisenda sense moure ni un dit.

Abans es pagava un 35% a tota la Nació Catalana, a espanya, Galícia i Euskal Herria tributava el 32,5%.

Finalment la devolució d’un rebut bancari pot variar molt d’una entitat a una altra, depenent del director/a de l’oficina, i del volum de negoci. Un 3% i fins i tot més pot ser aplicat depenent de les condicions de cada entitat i de com valori l’oficina i l’entitat al client.

Ja sabem que els bancs són els únics que et donen un paraigua quan fa sol, i te’l prenen quan plou.

Si tornem a donar un cop d’ull a la taula veurem que l’empresari d’instal·lacions de xarxa, en quedar impagada la factura, ha perdut 8.298 €. Això sí, espanya ha cobrat.

Ara veiem un exemple més ideal, que no real, on no tingui costos de material. Seria el cas d’una empresa de programació, que no ven material sinó serveis i li paguen per transferència, així que obviarem el 3% de devolució:

Concepte Import IVA Total
Compra de material per a l’instal·lació 0 0 0
Sous dues persones (prorateig 10 dies) 2.500 2.500
IVA de 10.000 € 1.600 1.600
25% de beneficis a final d’any respecte a 10.000 € 2.500 2.500
Total 6.600

És a dir, que d’una factura que ha deixat d’ingressar 10.000 €, encara ha de pagar 6.600 €.

Si no tenim en conta els salaris, que són una mica més alts doncs el sector tecnològic rep sous més alts, veiem que l’empresari ha hagut de pagar 4.100 € a la hisenda d’espanya, sense haver cobrat res del seu client morós.

Lògicament ha deixat de dedicar els seus operaris a altres feines que sí li hagueren pagat, i haurà de pagar la part proporcional del sou d’una feina que mai cobrarà.

És a dir, depen del número d’impagats i de la seva tresoreria… directe a la ruïna. De cap al tancament.

Ara imagineu el cas de les empreses que treballen per a l’administració espanyola o la Generalitat, que actuen com empreses moroses puig hi ha molts casos en que després d’un any encara no han pagat les factures!.

Abans de la crisi, sembla que parli d’un escenari postapocalíptic estil madmax (i certament ho és), hi havia uns productes financers pels quals els banc avançaven l’import de la factura a les empreses, si el destinatari de la factura era un client solvent, i extenia un certificat de pagament, a canvi d’un 2% o 3% de l’import de la factura.

Les petites empreses ho acceptaven com un mal menor per a poder treballar sense escanyar-se i hipotecar la seva liquiditat.

Bé, he trobat que diverses empreses i empresaris que m’han comentat que els bancs no els descompten (avancen els diners) de les factures a l’estat!. (de fet no n’he trobat cap a qui li facin)

És a dir, que els propis bancs no confien en la capacitat de pagament de l’estat espanyol o de la Generalitat Catalana en un temps prudencial i en la supervivència de l’empresa, menyspreen uns guanys del 2% i el 3%, i per tant les empreses han de fer front a uns pagaments d’impostos a l’estat, pel concepte d’uns diners que encara no han cobrat del propi estat!. Així doncs, la pròpia Generalitat morosa, o l’estat espanyol morós força el tancament d’empreses que són incapaces de finançar la barra, la cara dura, la iniquitat, d’un govern nacional Català o de l’estat espanyol que encarrega i no paga.

Amb els autònoms funciona lleugerament diferent. No tributen l’impost de societats (25%), sinó que se’ls reté una quantitat de cada factura, és a dir, deixen de cobrar un % de cada factura, que l’empresa que rep la factura ingressa als comptes de l’hisenda espanyola. En funció de la declaració de renda, a l’autònom li retornaran una part, o haurà de pagar més a la declaració de renda. No tots els autònoms retenen i hi ha una modalitat anomenada mòduls en que paguen una quantitat fixa els vagi bé o malament.

Aquesta és una explicació a l’engrós sobre perquè moltes empreses es veuen obligades a tancar en no tenir líquid perquè empreses moroses no els paguen, o bé es demoren, i han d’abonar uns impostos a l’estat, en concepte d’un diner que no han cobrat. Cito les dades de la cambra de comerç de Girona.

>> Pimes (societats amb una facturació inferior a 8 milions d’euros): Tributen en un 25% sobre els primers 120.202,41 euros de benefici i un 30% sobre l’excés.

>> Grans empreses (societats amb una facturació superior a 8 milions d’euros): Tributen en un 30% sobre el benefici obtingut.

Cal indicar que si els socis reben un sou de la societat o dividends, hauran d’integrar aquests rendiments a la seva declaració de l’IRPF i tributar pels mateixos.

Realment ruïnós.

La clau del problema és que s’ha de pagar a hisenda un IVA 16% d’una factura que no s’ha cobrat i uns beneficis a final d’any, d’uns diners que no poden ser benefici perquè no s’han cobrat.

I les eines per a reclamar als morosos són bastant precàries. El que més es fa és trucar sense parar a veure si opten per pagar de l’avorriment. (tècnica no efectiva amb caradures professionals, cares de ciment, polítics i governs)

Així que finalment les empreses no tenen líquid (diners al banc o en mà) per a pagar els impostos, amb el que hisenda aplica recàrrecs i multes. Tampoc tenen diners per a pagar als proveïdors, així que finalment es queden sense gènere i han de tancar puig no poden vendre res.

Vull apuntar una reflexió: les empreses habitualment obtenen entre un 5% i un 15%, en alguns casos un 25% de benefici de les vendes. En el cas de l’informàtica, moltes empreses estan treballant amb un 3% de marge en alguns productes. En d’altres sectors, com en els monopolis franquistes, els guanys són espectaculars. Considerant una empresa rendible, que obtingui un 15% de benefici de cada venda, hauria de facturar 70.000 € per a cobrir un impagat de 10.000 € i quedar-se a 0.

A Estats Units les coses són molt millor i els deutors paguen o van a presó (o fins i tot van a presó tot i pagar).

Com fer condemnar a un empresari per no pagar una factura quan el principal morós és el govern nacional i l’estat?.

Segons un interessant article del diari d’Andorra, l’impost de societat a aquest país, serà aviat del 10% i s’estaria debatent d’establir un IVA entre el 4% (empresaris) i el 5,5% (partit socialista). En el mateix article es parla d’altres països amb baixos impostos, i és destacable l’enorme creixement que tingué Irlanda, amb un impost de societats no gaire superior al d’Andorra (12,5%). Còpia local en PDF.

De vegades, si l’empresa no és deutora, pot sol·licitar aplaçaments dels pagaments dels impostos.

Aquests impostos: socialisme salvatge, són malbaratats després pel govern espanyol amb coses com el pla E(stúpid). (ironia tristament real per a denominar aixecar un carrer i eixamplar-lo mig pam amb l’únic objectiu de tenir operaris ocupats i fer baixar unes dècimes l’indicador de l’atur al cost d’hipotecar la liquiditat futura i per força haver d’apujar els impostos mentre la riquesa i el PIB s’esmunyen a tota velocitat).

Gràcies al tripartit, espanya té aire per a mantenir les seves subvencions (per exemple el PER) i un nivell de despesa que no es podria permetre, ni remotament, sense tenir la Nació Catalana esclavitzada i sotmesa a un espoli insoportable i injust i a una economia colonial. Gràcies al suor de les Catalanes i els Catalans (que segueixen morint esperant operacions i fent cua a cal metge), a les jornades inacabables de treball, a estalviar-se actualitzar trens, carreteres (estalviem el cost, que vagin a 80 km/h!), línies elèctriques, tenir als nens en barracons i salvar el necessari cost de construir escoles, col·locar el mínim número de funcionaris per cada 1.000 habitsants de tot l’estat i no fer les infraestructures que les nostres empreses tant necessiten… a espanya poden tenir canvis de sexe gratuïts (Andalussia), ulleres i dentista gratuïts per als nens, pisos de protecció oficial a dojo, 100.000 ordinadors gratuïts a extremadura mentre el Principat de Catalunya en té 10.000 i en copagament amb els pares, sense oblidar el PER, una mena d’atur que se suposa un subsidi agrari per a zones sense treball però a on han de contractar milers d’immigrants cada any per a fer la feina (al 2003 hi havia 580.000 persones que cobraren el PER a andalussia i extremadura, el salari mitjà del PER fou de 920 € bruts mensuals al 2008. El PER és un subsidi que cobren a aquelles zones sense haver de treballar, simplement aportant firma d’un terratinent d’allà conforme han treballat unes mínimes hores. Està demostrat que hi ha moltíssimes trampes i que es compren les signatures enlloc de treballar. En referència a aquest subsidi sovint es diu que es compren els vots a andalussia, per això psoe mai ho eliminarà, per a no perdre les eleccions)… I quan ens tornin a enganyar, i tots sabem que ho faran, puig és insostenible el nivell de despesa dels governs espanyols, i zero la credibilitat dels seus polítics, a qui donaran la culpa els socialistes?. A Ciu? Al pp?. A no ser optimistes?.

Només l’independència podrà fer que els nostres fills no siguin pobres.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

El Cercle d’Estudis Sobiranistes demostra que un sistema de Seguretat Social i Pensions Català és viable amb matrícula

dimecres, juny 17th, 2009

acte_cercle_okLlegeixo a elsingulardigital.cat que el Cercle d’Estudis Sobiranistes ha presentat les conclussions del seu estudi sobre els sistema de Pensions i Seguretat Social i ha determinat que en una Catalunya Independent:

“es podrien augmentar les pensions, augmentar els fons de reserva o baixar les carregues que s’imposen a treballadors i empresaris entre un 20 i 25%”

“En aquest sentit, l’estudi posa de manifest que per a l’any 2007, la pensió mitjana en un sistema de seguretat Social català hagués pogut augmentar en 174’73 euros mensuals i 2.446’26 euros anuals. D’una pensió mitjana anual de 9.856’84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303’2 euros.”

També afegeix que sense Catalunya, el sistema de seguretat social dels espanyols seria deficitari. El seu superàvit es deu a les aportacions Catalanes.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Productivitat: vídeo del catedràtic Santiago Niño Becerra a tv3

dimecres, abril 15th, 2009

Aquest vídeo parla de la productivitat, que ha de ser el nou paradigma.

Productivitat vol dir fer menys amb el mateix. Produïr més.

També parla de que calcula un 30% d’atur a l’estat espanyol de cara al 2012.

 

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin

diumenge, març 22nd, 2009

xavier_sala_i_martin-catalunya-calaotada-2009-03-21Fa temps va aparèixer a televisió de Catalunya, el mundialment famós i catedràtic de la Universitat de Colúmbia, el professor Xavier Sala i Martin i va explicar que tenia quasi 5.000 amics al Facebook, en aquell moment vora del límit de fb (Facebook).

El mur del Facebook d’en Xavier Sala i Martin s’ha convertit en un espai en que els seus amics virtuals, estudiants a Amèrica o a Catalunya, empresàries/is, emprenedores/rs, etc… debaten temes d’actualitat econòmica, i els articles/notes que publica en Xavier Sala i Martin.

La dinàmica és creativa i de sumar.

És sorprenent i molt agradable veure que el professor publica els esboranys dels seus futurs articles al diari la vanguàrdia, i que les persones el comenten, hi fan aportacions o correccions que sovint s’incorporen a l’article final. 

En aquest mur hi ha molt bon ambient, i això ens porta a la 2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin que és el que comentaré en aquest article.

La Calçotada tenia com a fet destacat que s’escriuria l’article per a la vanguàrdia entre 5.000 persones. Una característica del professor Sala i Martin és que és un pencaire extraordinari i fins i tot en un sopar amb els amics del Facebook es treballa.

101_4007Això es materialitzava en que hi havia 100 assistens en un entorn de treball tipus universitari, i per altra banda es podia connectar qualsevol a un xat a on es retransmetia l’esdeveniment en directe. De tant en tant es recollien algunes de les opinions del xat, que tothom podia seguir en directe mitjantçant la imatge d’un projector.

L’esdeveniment es forjà a l’hotel Bcn events a Castelldefels.

hotel-bcnevents bcnevents1

Va haber uns problemes tècnics aliens als organitzadors que van provocar que només 35-37 persones poguessin escriure al xat simultàniament, si bé tothom podia veure la vídeo conferència.

Gràcies als organitzadors la vídeo conferència de la primera part de la sessió de treball es pot veure (2 hores). El sopar i posteriors aportacions no es van retransmetre).

També un blocaire especialitzat en economia va publicar un petit resum al seu bloc.

amics_xsim

Retransmeto un resum dels punts més importants del que va ser aquesta sessió de treball:

En Gustav G. es presenta i informa que farà de moderador. Són a la taula principal en Vicenç A.,  en Xavier Sala i Martin, la Ruth H. i Xavier P. que recollirà les opinions del xat i les comentarà en diverses ocassions durant el devat. La organització corre a càrrec del grup “Fem bullir l’olla”.

La Ruth informa que la sessió de treball és com el que es faria a un cafè, però tots junts els parcipants que hi són fisicament i virtual.

També comenta que hi ha una fractura digital, i que no és tant sols en el número de persones que tenen Internet, si no en l’ús que en fan i l’accès.

En Xavier Sala i Martin comenta que es farà l’article entre 5.000 persones (número d’amics del seu perfil al fb).

En Gustav presenta els espònsors, que han aportat diversos premis per als assistents físics i virtuals. Penseu que és una transcripció basada en els meus apunts i memòria i pretenc compartir les idees. Les frases poden ser resums o no literals.

Aquests són:

Conserves Ferrer: tres lots de productes diversos ben farcidets.
Mesless: 2 lots de carregadors universals que carreguen tota mena de dispositius de manera simultània. Són emprenedors Catalans. Enllaç al grup fb I love my Mesless.
Hotel bcn-events: que regala una nit d’hotel per a dues persones entre la millor aportació al xat.

Comença la sessió de treball en que es debaten 10 punts per a ressoldre la crisi. I es comença pel punt 1:

1.- Crisis financera. Mesures a curt termini.

 a) Bad banks. Fons destinats a adquirir els derivats tòxics de les entitats financera per rendibilitar aquesta inversió a llarg termini i netejar el balanç de les entitats. Titularitat pública o privada? Com es valoren els actius?

b) Compra d’actius tòxics per part de l’estat. Com es valoren els actius? Si es tracta d’una adquisició per sobre el valor de mercat, problema d’incentius perversos a les entitats financeres: premi al risc.

c) Intervenció limitada al subjacent: préstecs amb garantia hipotecària. Incentivar la renegociació dels crèdits, avals de l’estat, cessió dels crèdits amb risc d’insolvència l’estat. Problema d’incentius perversos a les famílies: premi al risc i al palanquejament.

d) No intervenir: el més eficient sobreviu. Problema: inconsistència temporal.

Intervencions:

Carles M. – creu que el més lògic és no intervindre. Regalar diners públics a una empresa privada que ha tingut grans beneficis i que si té problemes és per que ha apalancat (demanat prestat per a invertir) i ho han fet malament és de bojos. S’ha de deixar que s’arreglin sols igual que passa amb totes les empreses privades. Proposa crear un Good Bank. Enlloc de que els governs regalin diners als bancs per a que no petin, i que aquests diners no arribaran a les empreses per que els banc estan malament i potser petaran igual, amb aquests diners crear un Good Bank, que comenci des de 0 i pugui donar liquiditat a les empreses que es vegin factibles. Matitsa que la idea d’un Good Bank ja s’havia comentat al Mur de XSiM.

Algú comenta que un banc creat amb capital públic pot fer la competència als bancs privats. Una competència deslleial. I que ningú diu que l’estat sàpiga fer de banquer. I que la gent pot treure els dipòsits dels seus bancs per a ingressar-los al nou banc que saben que està bé, i d’aquesta manera enfonsarien els bancs privats.

Vicenç A. – respon que el banc no té per que ser públic, que també es pot incentivar un banc privat. Incideix sobre possibles pànics.

XSiM- Responent a Vicenç A. que ningú sap que pot passar si es crea un nou banc i si peten alguns dels bancs actuals. Comenta que podria haber, exemple hipotètic, dos anys sense crèdits, però que ja portem un any sense crèdit. Explica què és un credit crunch, que consisteix en que una manca de crèdit es carrega/fa cruixir tota la economia.

Miquel C. – comenta que la seva empresa fa instal·lacions a bancs de cablejat, etc… i que afortunadament fa un any van diversificar els clients i serveis (van deixar de treballar només per a bancs) per que ara haurien hagut de tancar puig els bancs no els donen feina practicament.

XSiM- comenta que les persones que han estat acomiadades ara deixaran de cobrar l’atur i per tant no podran pagar la hipoteca i d’aquí a 5 mesos els vancs tindran una muntanya d’impagats. Diu que espanya serà el país que més patirà del món doncs el 19% del seu PIB depen de la construcció. Diu que a un país (del primer món) normal, el PIB de la construcció és un 4%. També comenta que a USA se segueix innovant i creant productes tipus facebook, google (diu facebooks, googles…).

Algú comenta que els bancs estan tallant les pòlisses a les empreses, i hi ha un assentiment general.

Carles M. – comenta que respecte a la possibilitat que hi hagi pànic a la ciutadania (i per tant retirin diners del banc) i les accions a emprendre per sortir de la crisi és ben difícil determinar-les per que no hi ha transparència i per tant és difícil saber com actuar. Si ningú sap com està cada banc per que hi ha un hermetisme per part dels bancs i dels goberns.

Ruth H. – diu que la gent aquí “a espanya” no és emprenedora. I que hi ha un problema de mentalitat.

La fòrmula “aquí a espanya” serà utilitzada diverses vegades per diferents oradors/es i diverses persones diferenciaran Catalunya i espanya, i la majoria parlaran de “el país” per a referir-se a Catalunya. Totes les intervencions d’aquesta reunió d’alt nivell són en Català fins i tot el xat. (la directiva de la reunió va ser que cadascú parlés la llengua que volgués)

Ruth (una altra) – diu que sí que s’innova a Catalunya, però que no hi ha financiació de capital risc. Diu que per al seu projecte que es va consolidar, van anar a demanar finançament directament a l’estranger.

Gustav G. – Explica que va presentar un projecte a la generalitat i aquests li van dir que era molt maco i que mirarien a veure si algú dins de la generalitat els podria ajudar. També el van remetre a provar sort a empreses privades.

(Jo també em vaig reunir al seu moment amb el subsecretàri d’indústria, ramaderia i pesca per un invent que permetia estalviar milions de litres d’aigua i em va dir “està bé” per que no proves a la roca, o a agbar… li vaig dir que si s’adonava que tinc una idea que ajudaria a tothom i que es pot exportar i que em deia que fos jo que mirés a veure si algú em feia cas i només va aixecar les espatlles com dient “sí, però i jo què hi puc fer”. Aquest funcionari per cert va arribar tard, i jo el vaig veure quan vaig arribar 5 minuts abans de l’hora, xerrant amb companys de vanalitats. No vaig poder explicar això per que érem molts i el temps molt limitat i havíem de repartir el temps).

XSiM- la innovació no pot existir sense un sistema d’inversió. Els projectes d’innovació van 99 malament i 1 té un èxit espectacular (posar Google d’exemple). Indica que la seguretat va renyida amb la innovació. Diu que espanya és un país segur, per als estalvis de la tieta o de la Iàia, però que això no permet innovar. Proposa compaginar la Seguretat amb la finançar altíssim risc per a la Innovació: ultraregulant la inversió segura (el que es pot fet i el que no), i un sistema de “llibertat total” per a l’altra inversió.

n8154002653_9756Jordi V. – del grup fb We love Xavier Sala i Martin jackets comenta que “en aquest país” no la tindrem mai la mentalitat d’innovar.

Em sembla que en general majoritàriament no hi estem d’acord, és la meva percepció.

(la foto és de la primera trobada Facebook)

XSiM- l’estat del benestar ha matat els incentius. La socialització, no, la socialistalització ha matat els incentius. Els nens creixen veient que tot és gratis i no suporten el fracàs. 

Per a ser Bill Gates, continua, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar i veu que hi ha una diferència extraordinària entre els seus estudiants de Nova York i els de Barcelona. Els de Nova York tots volen montar empreses, els de Barcelona volen ser funcionaris.

Comenta que la socialdemocràcia ha anestesiat a la societat.

Josep M.P. – Sóc pintor no subvencionat, i exporto les meves obres a fora.

XSiM responent a les propostes que van en la línia de no intervenir als bancs doncs han causat els seus propis problemes- Per primer cop a la història estem escribint un article molt més liberal del que seria jo sense vosaltres. :-)

El riure i el bon humor van ser els acompanyants d’aquesta vetllada.

En algun moment XSiM fa un comentri molt bo, però no el tinc enregistrat en ordre cronològic així que el poso aquí.

XSiM – Que es pot esperar de la mentalitat d’un país on el referent, l’heroi de la societat de la obra més reconeguda de la seva literatura, és un nen que roba a un cec?. Això és impregnat a la societat.

(Jo vaig pensar en Torrente com a referent actual).

Xavier A. – en 3 generacions hem tingut 3 models diferents d’ensenyament. La classe política de Catalunya o espanya és molt mediocre. Les mesures són pedaços populistes per a que els tornin a votar.

Hi ha quòrum a la sala en que els polítics treballen per a la reelecció amb mesures populistes.

Xavier A. – S’ha de diferenciar a la classe segons el Talent. I Catalunya està dins d’espanya per molt que no ens agradi.

XSiM- No tornem a començar – riures.  Això va per que s’ha discutit força últimament sobre la Independència de Catalunya al Mur.

Gustav G. – Diu que és emprenedor i que estem aconseguint proximitat amb aquesta sessió i que això és molt positiu per que incrementa les relacions profitoses entre els participants (Networking, que significa treballar en xarxa, per exemple que jo presenti a dos clients que tenen negocis complementaris i que poden treballar junts i beneficiar-se d’aquesta coneixensa).

Maria D. – és directora d’un institut públic, és funcionària i denuncia que els funcionaris que volen innovar no poden. Reitera que els polítics sembla que pensin de 4 en 4 anys. Diu que quan actuar algú ha de ternir els pebrots de prendre aquesta decissió. Diu que si algú pren una decissió valenta se li tira tothom al damunt.

Una persona de qui no aconsegueixo anotar el nom – de vegades es fa un esforç en la direcció equivocada. Recomana el bloc de Òscar Sànchez.

Estem parlant sobre la incidència de la religió en la societat. Si la fa passiva per les pors, per la obediència cega sense creativitat, etc… 

XSiM- diu que els sociòlegs acostumen a justificar el nivell econòmic d’una societat per la seva religió, però que això no explica com un país pobre com Irlanda, experimenta un creixement econòmic que la fa avançar Anglaterra, sense canviar de religió. Comenta que llavors els sociòlegs comenten que és la religió el que fa que experimentin el creixement econòmic. :-) 

Posa en evidència que si s’acusava a Xina de que la seva religió feia que no progressessin econòmicament, no es pot indicar que el que fa que ara prosperin és la religió, ja que aquesta no ha canviat.

Carles O. des del xat – Fixeu-vos que el capitalisme es desenvolupa inicialment als països protestants.

XSiM: incideix sobre la religió que condemnava als rics i a la riquesa, cita: és més fàcil que un camell passi pel fil d’una agulla que un ric entri al cel.

Sara C. fa un comentari molt divertit- S’ha d’obrir la ment. El meu somni és ser funcionària. Jo vull continuar estudiant i l’horari de funcionària m’ho permet. Creu que s’hauria d’acabar amb el bipartidisme.

XSiM sobre els canvis estructurals necessaris – Qui ho pot fer no té ganes de fer-ho. No pots comprar una vacuna contra la manca de cultura de l’esforç.

Vicenç A. pregunta – quins són els incentius per a que la gent actui d’aquesta manera. 

Un noi anomenat Xavi – la crisi pot ser la vacuna per a canviar la mentalitat i proporcionar els incentius per a innovar i ser més productiu.

Algú comenta que com era possible que a Andalussia es contractessin immigrants per a fer la recollida als camps amb la taxa d’atur tant gran que hi havia, i parlava de la picaresca de treballa el mínim imprescindible per a tenir el PER.

XSiM- Finlàndia era pitjor que espanya (en productivitat i ganes de treballar) però al 1992 van tenir una crisi molt forta i van fer les reformes que calia.

XSiM- Algú es va inventar el dolor per algun motiu, Déu o Darwin- riures. (és un tema que se n’ha parlat força també amb motiu de l’any Darwin)- quan algú es crema, li fa mal, i això li obliga a treure la mà. La crisi ens pot ajudar a solucionar els problemes estructurals.

David C.- Solucionar la crisi de Catalunya passa per la Independència.

Lluís – La independència no és una utopia i jo també hi crec. La lacra d’Europa és l’estat del benestar. Els sindicats defensen als treballadors, però qui defensa els aturats?.

Algú fa un comentari que no vaig poder recollir i en XSiM respon:

XSiM- Això és com dir que la principal causa del divorci és el matrimoni – riures generals.

Gustav G. – Comenta l’article de Vicenç Partal del que es va parlar al Mur i del que ens volen fer als independentistes. 

Poso un extracte:

“Ja tenim ací la trampa

El Consell d’Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l’objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l’estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP. 

…”

Carlota – comenta que ha creat un mapa conceptual amb tot el que s’ha dit, que només l’entendria ella. :-) – pregunta- Som tots iguals?. L’educació i la religió ens vol convertir a tots iguals. La religió es basa en la por.

Xavier P. – s’hauria de subvencionar la materia gris que hi ha a l’estranger per que torni.

XSiM – Portant aquí la matèria gris els mataries. 

Mas Culells, catedràtic de la universitat de Harvard va tornar, i un Català que ha escrit el millor llibre de micro-economia del món també.

Però tots els que han tornat i s’han quedat no han avançat gens.

El que fa que et sentis a gust i que progressis és estar rodejat d’un entorn creatiu. Comenta com a Colúmbia, si ell té una idea a les tres del matí, i no se’n surt, pot picar a la porta del costat a la dreta hi ha un Nobel que també està treballant a les tres del matí, i si no se’n surten, a l’esquerra, una miqueta més enllà n’h iha un altre, també treballant o estudiant un tema.

Comenta de diferents Catalans d’èxit visquent a l’estranger, com un Olotí que està dirigint una multinacional a Shangai (el van anar a buscar per a que la dirigís). Diu que aquesta gent, quan diuen aquí el que guanyen, se’n riuen. Per que és una quantitat a la que ni remotament s’apropen aquí per a pagar als/a les millors.

A tot això les reporteres de tv3 entraven i sortien i enregistraven quan els semblava.

En XSiM reprodueix la definició de Reagan de la social democràcia:

A tot el que es mou, li fots un impost.

Si es torna a moure, li fots un altre impost.

Si no es mou, li dones un subsidi.

 

:-) Aquí els riures van tornar a ser generals.

Es va riure molt i a gust. No un riure de maliciós, contra ningú, si no un riure compartit, positiu, i de tocar la realitat i el sentit comú amb sentit de l’humor.

XSiM insisteix en la importància del incentius com a manera que es vulguin fer les coses.

Objectius que portin als emprenedors a expressar el seu Talent.

Ramon B. cita la frase de no recordo qui: subvencionar un ¿catedràtic? és convertir-lo en un funcionari.

101_4011 101_4012 101_4021 Dos Pantalles 2ª Calçotada Xavier Sala i Martin XSiM

Com a curiossitat final, el USB Peple, ninot USB del Xavier Sala i Martin va ser encarregat dilluns a la Xina, i era a Barcelona dimecres. 100 unitats.

101_4050La Alícia va fer salsa de calçots per a 100 persones. Jo no vaig tastar la que ens va obsequiar a tots Ferrer, però la de l’Alícia era molt bona i molt millor que la de l’hotel (que per cert ens van posar un potet igual que el que ens va fer l’Alícia individualment per a cada taula).

A la foto és veu el Xavier Sala i Martin amb la jaqueta del xandall que li van regalar que té les fotos de les 200 persones que van indicar que hi anirien. El xandall igual que l’americana que li van regalar a la primera trobada és realitzada per uns emprenedors Catalans.

Em quedo amb una frase de les moltes bones que es van dir aquesta nit:

XSiM (en el context de la despesa pública):

Els metges diuen que un got de vi al dia és bo per la salut amb una excepció…

Els alcoholics.

I els polítics són alcohòlics.

(riure general, així que matisa)

Els polítics són addictes gastar.


embotits-catalunya-calaotada-2009-03-21-xavier-sala-i-martin

Els embotits que veieu van ser cortesia d’un dels assistents (per a 100 persones!!!).

Estaven boníssims. No us ho puc descriure. Però la botifarra d’ou, estava increible. 

Els embotits els va portar Embotits Consul.

El potet de salsa individual és la salsa de calçots que va fer l’Alícia.

Sobre el plat es pot veure el USB people del XSiM amb l’americana rosa. :-)

Hi havia persones vingudes de tot arreu, des de Catalunya, Lituània, frança… una noia que estudiava a frança va comentar que els estudiants portaven mesos amb totes les universitats de frança tancades contra el plà bolonya , i que aquí es notava la manipulació de la premsa quan ningú en parla o els polítics diuen que fem el ridícul i que tota europa l’accepta.

També va comentar que va proposar fer votacions secretes, amb papereta, doncs allà les fan a mà alçada, i va guanyar el no movilitzar-se, però que els partidaris de movilitzar-se van ignorar la majoria i van blocar les universitats.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy