Posts Tagged ‘Drets Civils’

espanya colonitza – assassinant el Català

dimecres, desembre 22nd, 2010

espanya ha tornat a demostrar el que és: un estat que deplora qualsevol cultura que no sigui la castellana, i que tracta de colonitzar a la força tots aquells a qui la llibertat els va ser privada per la força de les armes.

espanya tracta, com feu anglaterra amb Índia, de colonitzar i assimilar els nadius Catalans, i ara ens priva de la nostra llengua a casa nostra.

Ara espanya ha decidit que la llengua vehicular a Catalunya no pot ser el Català, que ha de ser també el castellà.

<ironia>I com són tan democràtics i hi ha separació de poders han esperat a que acabessin les eleccions al Parlament de Catalunya</ironia> per a fer-ho.

Als meus amics que vau votar cyu: ja us ho vaig dir. espanya no pararà fins a fer-nos desaparèixer i cap partit autonomista no podrà arreglar res ni aturar els cops de les continues violacions dels nostres Drets Humans que perpetren des de madrid.

Als que no vau pensar a votar un partit independentista, només hi ha una manera de viure amb dignitat. I és amb llibertat i que ningú trepitgi els nostres Drets Humans. Això només ho aconseguirem amb la Independència. En tenir un Estat Català, farem les nostres lleis i ningú no ens les podrà discutir.

Als que vau votar un partit que odia els Catalans i que promou la nostra destrucció: feu-vos ho mirar. Quina classe de persones sou?. Us mireu al mirall?.

S’està veient que al món hi ha tres tipus de països:

– Els que respecten els Drets Humans i viuen en democràcia. Correcte.

– Els que no respecten els Drets Humans i tracten d’aixafar els altres.

– Les víctimes.

Dels que no respecten els Drets Humans i tracten d’aixafar els altres en tenim diversos exemples: la xina contra el Tibet, el marroc contra el Sahara, espanya contra Catalunya, espanya contra el País Basc, qattar contra els homosexuals i les dones, països islàmics on es mata per no dur vel, per tenir un amant, per ser homosexual o per posar música…

A la segona guerra mundial franco, hitler i mussolini foren d’aquesta mena, dels que trepitgen els Drets Humans i tracten d’annexionar, conquerir, esclavitzar i assimilar.

La rèmora franquista no va ser jutjada i condemnada i ara segueix campant a plaer.

espanya és una vergonya per a la humanitat i els Catalans estem cridats un cop més a rebel·lar-nos.

En aquesta era tenim la sort que no ens poden matar ni bombardejar cada trenta anys com solien, però no dubteu que ho farien si poguessin.

espanya ataca per tots els fronts. A País Valencià es veu clarament, com també es veu a Catalunya Nord la ofensiva que feu l’estat francès i les seves devastadores conseqüències sobre els Catalananoparlants.

No en tingueu el dubte. Som els bons.

Nosaltres no pretenem reprimir ni assimilar un altre poble, ni obligar que a les espanyes parlin la nostra llengua.

ells sí que ho fan a casa nostra. No respecten les votacions del nostre Parlament, ni els nostres referendums.

Aneu-vos fent a la idea que cal enfrontament.

No podem seguir defugint l’enfrontament.

Ens hem d’enfrontar a espanya, que és l’abusananos de classe.

Pacíficament, però amb tots els mitjans al nostre abast.

Tot val: no acatament de sentències, resistència passiva, ignorar l’ocupant (com feien alguns països davant l’ocupació nazi), plantar-nos des del govern i no fer cas a les imposicions feixistes…

Però una cosa tinc clara: artur mas i cyu són uns xaiets. És un partit que no vol l’enfrontament, només governar les engrunes. Només mantenir adormits els Catalans.

Orgullosos com són els espanyols ni tan sols li donaran la oportunitat a cyu, escenificant una planejada obra de teatre, de presentar-se com els salvadors de la situació per garantir-se un govern autonomista amic a Catalunya durant anys.

Al govern de les espanyes són orgullosos. Es creuen que són superiors. Creuen que la seva llengua i la seva cultura s’ha d’imposar als aborígens, tan si els plau com si no.

No en tenen prou de tenir sotmesos els colonitzats si no que els han d’humiliar. I quina nova humiliació podia arribar per a Catalunya?. Sense diners, amb un gran deute, amb una quantitat d’immigració en un brevíssim temps que sobrepassa el que han absorbit a Europa… carregar-se la immersió lingüística.

Evidentment no és el darrer dels atacs, només és un més dins l’estratègia d’acabar amb la nostra cultura mil·lenària.

Alhora atacaran Ses Illes, País Valencià, la Franja, seguiran tancant repetidors de TV3 a País Valencià, es carregaran les lleis que obliguen a retolar, com a mínim, en Català… i no us estranyi que imposin quotes de castellà obligatori a les televisions.

Tot s’hi val en aquests atacs feixistes pro la “supremacía espanñola”.

Resistim, però fins quan?. És evident que no podem resistir per sempre i és evident que un a un aniran multant, i destrossant la vida a qui ofereixi resistència a les seves imposicions colonials: professors que es rebel·len, polítics que es neguen a acatar, batlles, regidors, Acció Cultural del País Valencià…

Ens enfrontem a un estat depredador que ens roba i ens vol destruir.

Només hi ha un camí: tallar d’un cop i per sempre amb l’estat espanyol.

I això es fa votant Independència massivament i proclamant la Independència per via unilateral.

I punt.

Catalans de sempre, de poques generacions, o de nova arribada, només podrem viure com persones si som lliures i decidim el nostre destí.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1I3

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Entrevista a Jordi Bilbeny a La Vanguardia

divendres, setembre 3rd, 2010

Aquest estiu Jordi Bilbeny ha estat entrevistat a TV3:

http://www.tv3.cat/videos/3052910

Gràcies a aquesta entrada d’Amer decideix us puc penjar el vídeo.

i a la vanguardia:

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100817/53984500052/jordi-bilbeny-cristobal-colon-fue-embajador-de-la-generalitat-residio-en-barcelona-y-participo-en-la.html

Sóc un ferm admirador del seu treball. :-)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Un dia al centre de Barcelona

diumenge, agost 29th, 2010

Dissabte. Arribo a Barcelona al matí, he quedat amb uns amics i aprofito per a fer vàries coses al centre.

Aparco el cotxe i sorpresa! La zona blava sí que es paga aquí en ple agost.

El parquímetre no funciona, rebutja les monedes. Camino cercant un altre parquímetre que sí que m’ exten el tiquet del darrer sistema d’extorquir els Catalans dels socialistes.

Camino per la plaça universitat on a la tarda veuré uns nois joves amb monopatins saltant sobre els banc de marbre tot fent-los malbé. Hi són sempre, des de fa anys i tant els hi fa si t’asseus al banc, ells hi salten.

Pels carrers laterals una senyora d’uns 60 anys em diu:

– Hola guapo – em diu

– Gràcies – li contesto, mentre continuo caminant

– Gràcies! – exclama, agraint que li hagi contestat i en un to com li si hagués salvat la vida.

Se m’acosta i em diu que és prostituta i si vull anar amb ell – No gràcies – li responc.

– Parles Català? – em pregunta

– Sí, sóc Català.

– Jo també sóc Catalana – i continua en Català.

Em diu que és prostituta, que no m’enganya i que no té diners per a pagar el pis. Normalment no m’hagués aturat però he vist quelcom en aquesta senyora, i el fet que una dona tan gran, Catalana, es prostitueixi per sobreviure em colpeix.

La veig abatuda i necessitada de parlar amb algú. Com no tinc presa, li dic que no m’interessen els seus serveis però que si vol la convido a prendre un cafè.

Accepta tot donant-me les gràcies i em diu que està sola, i que volen fer-la fora del pis, que el carrer està molt difícil perquè la gent no té diners i hi ha molta competència, i que ella sobreviu exercint la prostitució perquè és molt voluntariosa i que hi és des de les 6 del matí, però que porta dos dies sense fer cap client.

Fa anys que denuncio que hi ha Catalans als carrers. No parlo d’immigrants rumans, subsaharians o tronats vinguts d’altres nacions, que també hi són, parlo de gent nascuda a Catalunya que es troba a la misèria.

He parlat amb alguns d’ells, i m’he interessat per com han acabat d’aquella manera.

Amb altres he sabut que eren Catalans perquè quan anaven desorientats caminant, i ens hem trobat, quasi parlant sols m’han dit – perdó- o -disculpi- i han seguit el seu camí.

En altres ocasions he trobat gent gran, correctament vestits, remenant contenidors.

Són coses que passen a diari a Catalunya, de les que no en parla el periódico ni els súper-guais incompetents i mentiders espanyolistes del psc-psoe.

Bo i vigilant la cartera en tot moment, que una cosa és convidar-la a prendre un cafè i escoltar-la i una altra ser un tòtil, em va explicar que està pendent d’una ajuda que li ha de donar serveis socials, i que ara té por de perdre el pis de lloguer on viu.

Després d’insistir-me unes quantes vegades amb oferir-me els seus serveis i dir-li que no gràcies, que només volia donar-li un cop de mà va marxar.

Em va dir que si podia ajudar-la m’ho tornaria quan cobrés, i li vaig dir que no calia que em tornés res -tampoc tinc clar que m’ho hagués pogut tornar encara que parlés de veres-, i li vaig donar uns euros. No m’en sobren, però sé el que és passar privacions.

Em va dir que Déu m’ho pagaria i li vaig contestar que jo no sóc creient, que en tenia prou amb ajudar-la.

Després vaig estar mirant components electrònics a les botigues d’informàtica i allà hi vaig trobar una noia amb qui vàrem conversar mentre fèiem cua.

Ella parlava en castellà, i jo li parlava en Català. Em va explicar que li agradava la fotografia digital i cercava un portàtil i els dubtes que tenia i li vaig donar quatre indicacions per a que no fes una mala tria. Va haver-hi bona sintonia.

Li vaig preguntar a què es dedicava quan no es dedicava al seu hobbie i em contestà que és professora de primària.

Em va sorprendre que una professora de primària no parlés Català i immediatament em va venir al cap el tripartit i el mal que han estat fent al país.

Com en algun moment posava cara de no haver entès del tot el que li deia, li vaig preguntar si entenia el Català i em va dir que sí, però que no el parla perquè no li agrada que li obliguin, i es va quedar tan ample, com si allò fos una resposta normal.

– Vinga! – vaig pensar – una altra de ciudadanos!.

El seu accent castellà era andalús.

Li vaig dir que a mi m’obligaven a parlar en castellà, per exemple els policies espanyols, els jutges, al cinema on no hi havia pel·lícules en Català, als supermercats on no hi havia productes… i que això és una dictadura a la que li en diuen democràcia.

Es va sorprendre de la meva reacció no mesella i contundent, nogensmenys sense cap mena d’agressivitat ni retret, sinó dient-li la cosa com era.

Al cap d’uns segon em va contestar que ella no estava per la política encara que la seva expressió delatava un – ni jo mateixa m’ho crec.

Malaguanyada- vaig pensar. El cas és que semblava una persona agradable però amb aquell tema estava imbuïda pel nacionalisme espanyol més feixista.

Què pot empènyer una persona que ha deixat casa seva per què no hi trobava feina i a qui una altra nació li ha ofert una feina, i l’ha acollit, a ser tan verinós amb qui l’acull?. I què hi fa donant classe a nens petits si no vol parlar la llengua?. Allò no se li hagués acudit de fer-ho a Anglaterra, ni li ho haguessin permès.

Em va donar temps a proposar-li una juguesca:

– jo viuré una setmana el 100% del temps en castellà, només parlant castellà, comprant en castellà, veient cinema en castellà i tu viu una setmana en Català, parlant en Català, veient cinema en Català, comprant productes en Català… qui creus que tindrà més problemes?.

La noia era expressiva i els seus ulls oberts, com globus, em van fer entendre involuntàriament que s’ho estava imaginant i que si intentés viure en Català no ho passaria gaire bé.

Llavors ens va tocar el torn a la cua i vam ser atesos, cadascun per una banda.

Jo acabí abans. Vaig esperar una estona, i quan va acabar d’assessorar-se li vaig dir que si volia podia ajudar-la a aclarir-se. M’ho va agrair i em va fer unes quantes preguntes a les que li vaig respondre. Li vaig comentar sobre l’article en que puntuo el rendiment dels processadors de portàtil i es va apuntar el meu bloc, i li vaig explicar sobre la imminent sortida massiva dels portàtils i netbooks amb USB 3.0.

Va marxar agraïda.

M’havia caigut bé, però aquell fanatisme anti-Català feia impossible qualsevol entesa més enllà de l’ajuda prestada.

Sort – li vaig desitjar com a comiat.

Paro a recarregar energies a un bar, i a la barra hi veig un noi d’aspecte sud americà. Prim, cabells llargs arrissats.

Em crida l’atenció que es fixi en el meu calçat només entrar. Ho mira tot i a tothom. Fixa una mirada intensa com si li importés un rave o cregués que els altres no el poden veure.

Com a resposta em fixo en el seu calçat: bambes. Malament, les bambes les usen els dolents perquè els permeten de sortir corrents.

Em fixo que clava els ulls en totes les bosses que entren. Hi clava la mirada i les segueix, com si volgués obrir-les amb la mirada.

Veig bastant clara la intenció i trec la càmera i el fotografio.

Se n’adona i marxa veient que allà no hi té res a fer. No paga, havia pagat per endavant, no sé si per poder marxar ràpid quan volgués o bé per exigències dels cambrers que no ho veien clar.

Vaig continuar caminant, i davant de la Ronda Universitat una senyora d’uns cinquanta anys va caure a terra quan travessava, pel mig del carrer (moooolt lluny de qualsevol pas de peatons). Un noi que esperava l’autobús va còrrer a ajudar-la i també un noi prim, molt probablement un drogoaddicte vaig pensar.

Van collir les monedes que li havien caigut i li van donar, i mentre la senyora fou ajudada pel noi de la parada d’autobús a acabar de creuar el carrer, a les seves esquenes el drogoaddicte tot veient que d’esquenes no el guaitaven va collir una moneda i se la guardà a la butxaca.

Quan senyora accidentada i noi de la parada d’autobús foren marxats, el ionky, amb un altre company en el mateix estat cadavèric interromperen la circulació dels cotxes que passaven per mirar si quedaven monedes. Alguna en van trobar.

Després d’això iniciaren un periple cap a Plaça Catalunya, on cada poc metres demanaven diners a un vianant. Alguns li en donaven. No detecto comportaments violents o agressius, amenaçadors cap als vianants.

Continuo el meu periple per Plaça Catalunya fins Rambla Catalunya on sento uns crits.

És un rumà que està pelant uns cables assegut al portal d’una casa, davant la terrassa d’un bar.

El rumà, prim, d’un trenta cinc anys, amb unes tenalles esmolades, pela el cable que llença a terra, per a fer-se amb el coure.

De tant en tant crida com si es cagués en els cambrers, que dedueixo, li duen haver dit que marxés.

La cosa és que aquest individu està espantant els clients del bar amb els seus crits.

Arriba una patrulla de la guàrdia urbana.

A un senyal dels agents obedient com un xaiet s’aixeca, subreptíciament s’amaga unes tenalles esmolades als pantalons.

Vaig a avisar els agents quan un d’ells, que ho ha vist, li diu que la tregui.

Els agents parlen amb ell, explica no sé quina història gesticulant amb els braços, i li diuen que se’n vagi.

El rumà no s’ho pot creure i jo tampoc. Li diuen que se’n vagi i li tornen les eines (dues tenalles molt esmolades).

No miren dins la bossa d’esquena que du i el rumà marxa.

Al·lucino. Amb aquesta merda de lleis no anirem enlloc. Per canviar-les cal la Independència. A madrid fa massa anys que ho fan tot malament i no canviaran.

A la nit veig dos rumans al terra d’un contenidor. Han tret bosses de brossa de dins i les obren al carrer, bo i escampant la merda al seu voltant.

Veig que apilen dos tetrabrics, un de llet i un de suc. Imagino que cerquen menjar.

No m’agrada Barcelona. No m’agrada la Barcelona en que l’ha convertit espanya. I dins d’espanya incloc la gestió dels inefables alcaldes no electes socialistes.

Per redreçar Catalunya cal la Independència. Amb la Independència fer unes lleis com cal, i tornar a apostar pels valors que ens ensenyaren els nostres pares i avis.

Treball dur, honradesa, i també que qui la fa la paga.

M’avergonyeix Barcelona. Em fa vergonya que vinguin estrangers i els robin a les Rambles, al metro, a l’estació, a l’autopista.

Em fa vergonya que al tanatori robin al descuit, les pertinences de la gent que està vetllant els morts.

M’avergonyeix i m’indigna que el 90% d’aquests lladres estiguin fitxadíssims i enregistradíssims per les càmeres, i amb les lleis no els tanquin tot i acumular més de 500 detencions i ser detinguts en plena acció, i amb proves de càmeres de seguretat.

Ningú s’atreveix a moure un dit. El papà estat és qui ho ha d’arreglat tot. Però aquest estat és incompetent i inútil.

De fet ho únic que farà serà fer-nos passar més privacions, tenir encara menys funcionaris (el Principat de Catalunya som l’indret d’Europa amb menys funcionaris per cada 1000 habitants) i ofegar-nos en els nostres Drets Nacionals i Drets Civils.

No és època de socialistes covards que només miren de conservar la cadira i els seus súper-sous mentre diuen que són tope-xuli-súper solidaris mentre miren de fer desaparèixer el Català.

Cal un canvi, una renovació. Tampoc no ho arreglarà un ciu, mesells amb les lleis d’espanya.

Cal un trencament, i fer un país del que ens puguem sentir orgullosos.

Independència ara.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeos actuals sobre el procés d’Independència

dijous, juliol 1st, 2010

En aquesta magnífic vídeo de Vilaweb debaten Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, les conseqüències del tribunal espanyol sobre l’estatutet i el comportament d’alguns dels polítics poca-penes.

És molt interessant, especialment per les reflexions al voltant de les properes passes dels dirigents espanyols en el seu desig de fer desaparèixer la nostra llengua i cultura i sobre l’escanyament que representa espanya roba als Catalans, en el sentit liberal (és a dir prendre recursos i capacitat als ciutadans), un 40% del PIB mentre que amb el dictador franco era un 10% del PIB Català el que s’emportava espanya.

Crec que un espoli fiscal com el que patim a Catalunya no es dóna a cap indret amb democràcia del món (la solidaritat acostuma a ser un 3%).

En Salvador Cardús té unes paraules molt encertades sobre la transversalitat de l’independentisme i em colpeix i li dono tota la raó quan alerta sobre la gent que diu que no vol la Independència si no mana un govern d’esquerres.

Afegeixo aquest altre, preciós, de Reus, en que el poble espontàniament comença a cridar Independència.

Crec que la Independència ja és aquí. La tenim a tocar. Vivim moments històrics que explicarem a les properes generacions, que ja naixeran lliures.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Quan la censura afecta a la xarxa (Alba Prat)

dilluns, maig 24th, 2010

Reprodueixo aquí el text d’una bona amiga i patriota a qui Facebook li va cancel·lar el compte:

QUAN LA CENSURA AFECTA A LA XARXA

El dia 6 de maig vaig penjar en el meu perfil les fotos oficials del Príncipe Felipe de Borbón, en les que, com ja és sabut, apareix amb diferents uniformes, però amb el mateix cap. Un clar exemple de photoshop cutre. El títol que li vaig posar al peu de foto va ser: “Al Príncipe Felipe li han tallat el cap !!”
Unes hores després els “senyors” del facebook m’envien una nota advertint-me que havia comès una irregularitat al haver penjat fotos que podien “incitar al racisme, atemptar contra la moralitat o amb un contingut explícitament sexual”.
Unes hores després em tallen el compte del facebook sense ni tan sols donar-me l’opció de defensar-me.
Al dia següent, aconsellada per molts de vosaltres, vaig crear un nou mail i un nou compte al facebook, tenint la precaució de no penjar cap foto meva i canviant-me el nom d’usuari.
Dotze hores després la “bona gent” del facebook m’eliminen del seu clan per segona vegada, aquest cop sense donar-me cap explicació.
La llògica conclusió que en vaig treure de tot això és que tenien l’IP del meu ordinador en la seva “llista negra”, juntament, m’imagino, amb la dels terroristes islàmics, pederastres i aberzales radicals. Ah…això sí, als grups feixistes espanyols ni tocar-los !!!

Ara tinc aquest nou perfil. Per a poder crear-lo he hagut d’actuar com en l’època més fosca de la clandestinitat franquista. Aviat em coneixeré tots els locutoris i centres d’internet de Valparaiso !! Tot això per evitar d’usar el meu ordinador personal.
És trist, oi? Estem en el segle XXI, en l’era de la informació i del coneixement…però també en l’era del control que exerceix el “sistema” sobre als qui no pensem com ells, als qui anem contra corrent, als qui ens atrevim a qüestionar pilars tan sagrats com la monarquia, l’unitat d’Espanya o el capitalisme neo-liberal.

No sóc cap heroína. Sóc una persona més de les moltes que lluitem per a canviar les coses. Aquest cop m’ha tocat a mi, potser perquè visc a 12.000 Km del meu país i l’única forma que tenen de fer-me callar és clausurant-me les xarxes socials que són l’únic mitjà que tinc d’arribar a vosaltres.
Però hi ha molta més gent afectada per la “dictadura” que controla la xarxa. Gent com en Josep Calvet, El Silenci dels Ciutadans, en Jab Cat, la Miliciana Maria José, etc…han vist com les seves pàgines i tot el seu contingut (dotzenes d’escrits, reflexions, opinions, protestes, inquietuts…) desapareixien de cop i sense deixar rastre. ALGÚ va donar l’ordre als “senyors” del facebook, i jo no en tinc cap dubte de que varen ser els meus “estimats” amics de la Brigada de Información Tecnológica de la Policia Nacional.

Voldria donar les gràcies a tota la gent que s’ha solidaritzat amb mi. Centenars de persones que us heu adherit a la meva pàgina de suport o que m’heu enviat mails personals. Em sap greu no haver pogut contestar-vos a tots, però no dubteu pas de que us porto molt a dins del meu cor. Gràcies Anna T, David C, Xavier T, Oriol P, Isaac A, Carles D, Anna M….etc….etc…etc…. No podria anomenar-vos a tots !!

No tingueu por….la lluita continúa !! Si ens tanquen els comptes, n’obrirem d’altres !! No podran amb nosaltres !! NO ENS FARAN CALLAR !!

VISCA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ !! VISCA CATALUNYA LLIURE !!


Relacionats:

A Facebook, a la censura li diuen deshabilitació

Adreça curta d’aquest article, per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1o9

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Esperpèntic espectacle antidemocràtic del psc

divendres, maig 14th, 2010

Actualització: Enquesta de la vanguardia:

Fa uns dies us avisí d’ho terríblement fàcil que és falsificar una base de dades emmagatzemada en un ordinador, i sobre perquè el vot no pot ser electrònic i ha de ser en paper en democràcia.

Després de saltar-se qualsevol mena de garantia, el psoe-c capitanejat per l’inefable jordi hereu boher, han muntat una vergonyosa i esperpèntica maniobra anti-democràtica per a fer el que sempre fan: el que els dóna la gana , passant de la democràcia i utilitzar els diners públics per als seus interessos.

Ja sigui tenir un bloc de 315.000 €/any (un altre enllaç) que és propaganda de l’hereu a càrrec de la nostra butxaca i de bloc no en té res, com fer propaganda del seu partit de mil maneres amb els diners de les institucions o colar-se a tv3 a fer discursos de pa sucat amb oli on no diuen res… els socialistes ens prenen a tots per imbècils. Pels seus esclaus particulars.

Però aquest cop s’ha acabat.

El seu tarannà absolutista i antidemocràtic ha quedat completament al descobert.

hereu ha d’aturar aquesta farsa calamitosa i dimitir.

Us resumeixo els punts més importants de perquè són uns impresentables, i perquè aquesta votació s’ha d’anul·lar i no pot ser feta amb ordinadors:

– hereu va mentir dient que havia votat i no ho havia fet.

Experts en lectura de llavis han fet pública la conversa amb l’informàtic:

“No, no funciona. Potser, llavors, diguem-los que vostè ja ha votat…” “Sí, sí, exacte” – va dir segons publica la vanguardia. Veieu el vídeo a la vanguardia o aquest de youtube.

Va mentir dient que no hi havia problemes tècnics.

Va tornar a mentir quan va dir que la consulta havia costat menys de 3 milions d’euros i ha costat més.

– hereu amaga la opció C.

La ‘junta electoral’ de la consulta recuerda al gobierno municipal que está obligado a explicar las tres opciones de voto”

Als caixers de Caixa Catalunya només es podia vota les opcions A o B, la C no hi era. (directe.cat)

Aporto el meu vídeo enregistat avui al carrer de Sants on es veu un plafó sencer per a la opció A i un altre per a la B ben grans i de la C no hi és, només hi ha una minúscula línia dient que existeix una “opció 3” en un plafó ple de text.

– la opció C ja no és “deixar-la com està” sinó ni la A ni la B

D’aquesta manera es reserven el dret de fer el que els doni la gana.

Els negocis ja els tenen preparats d’antuvi, només busquen la manera de fer-ho sense que es noti. Exactament com el pp amb el Cabanyal.

– No hi ha garanties per als ciutadans que no es falsifiquen les eleccions

Tant si diuen que han votat 100.000 com dos milions, el ciutadà no pot verificar-ho. No hi ha paperetes que comptar.

I un cop s’ha votat canviar el resultat de 100.000 vots per a la C, 2 per a la A i un per a la B, per 100.000 per a la A, 50.000 per a la B, 7.000 per a la C, és tan fàcil com executar una instrucció d’una línia i esperar 1 segons i ningú se n’adonarà.

Amb això el PSOE s’ha posat a l’alçada de la dictadura bananera més cutre.

– És possible un control polític

El vot ja no és secret. Resulta que aquests personatges mediocres guarden el DNI i el vot, de manera que es pot tenir clar qui ha votat cada cosa.

Perfecte per a exercir la repressió, violar dret civils, privacitat, etc…

Estan enregistrant el DNI i el vot emès com ho demostra el fet que han retrocedit el vot fals d’algú que va suplantar la identitat del pepero alberto fernández díez. I si l’han retrocedit, sabien què havia votat.

– El vot es pot falsificar.

La gota que vesa el vas en un referèndum vinculant.

Nombrosos diaris han confirmat que han pogut votar per una altra persona.

La Vanguardia: La Vanguardia demuestra que es posible la suplantación de voto en la consulta de la Diagonal

Directe.cat ens deia que amb el DNI i la data de naixement n’hi ha prou, i són dades que tenen moltes empreses de marketing, telefonia, elèctriques, el videoclub si té una fotocòpia del dni… i que estan disponibles en molts casos a Internet, fins i tot en publicacions del propi ajuntament.

La vanguardia va votar en nom de dos habitants de Barcelona, amb el seu permís, per a demostrar com no hi ha seguretat al sistema.

Vilaweb entrevista a un dels tres membres del comitè auditor de la consulta que diu: Miquel Soriano: ‘El vot per internet de la Diagonal no seria vàlid en unes eleccions’

El que volen és fer el mateix amb les eleccions a Catalunya per tal de poder governar fraudulentament i que no ens independitzem.

Relacionades:

Racó Català: La consulta de la Diagonal deixa en evidència l’Ajuntament de Barcelona

Bloc mai 9: L’Hereu és imbècil, part XCV: Votar C

Ferran Requejo catedràtic de Ciència Política de la UPF

‘Hi ha més garanties del vot a les consultes sobre la independència que a la de la Diagonal’

Els pixafredes encara defensen que l’abominació que nomenen consulta de la diagonal  és segura:

La comissió de seguiment i garanties considera que és ‘inacceptable’ qüestionar la ‘fiabilitat’ de la consulta de la Diagonal

El Punt 13/10/2010: La consulta de la Diagonal fa aigües

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1m7

La credibilitat de la consulta, en qüestió

La vanguardia 21/04/2010: votad con libertad lo que yo os diga

17/05/2010 e-notícies penja uns instants de l’entrevista de josep cuní a l’alcalde mentider

19/05/2010 directe.cat Hereu torna a mentir per rebaixar el cost de la consulta sobre la Diagonal (em ve al cap alcalde pinotxo)

Racó Català: Adéu hereu

22/05/2010 lavanguardia em dóna la raó al seu article: Va ser de debò secret el vot de l’Avinguda Diagonal? (traduït al Català per google, veure l’enllaç original en castellà ¿Fue de verdad secreto el voto de la Avenida Diagonal?)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

socialistes insultant i carregant contra Terribas

dimecres, març 17th, 2010

Els socialistes del psoe-c estan carregant de manera furibunda contra Mònica Terribas.

Per mi és evident que entrevistar-se en l’horari del programa de màxima audiència a Catalunya, el Crackòvia, és un acte de voler protagonisme de montilla.

Un personatge gris que no hi ha qui l’aguanti, i aprofitant el seu càrrec, s’introdueix desvergonyadament i subrepticia als nostres televisors en l’horari de màxima audiència buscant maliciosament millorar una imatge i fer campanya pel seu partit, quan el psoe i ell són els únics responsables del declivi de Catalunya.

Sembla que volia ser entrevistat només per xupar càmera, aparèixer com un heroi, i que li preguntessin el que volia. Dic això, perquè els socialistes del psoe-c estan atacant de manera salvatge a Terribas i mostrant el seu autèntic tarannà repressor.

Encara que les esquerres venguin un discurs de ser “els bons”, històricament esquerres comunistes/socialistes han dut a terme genocidis massius (Pe: 1) l’Holodomor -terme ucraïnès que significa plaga de fam o també causar la mort amb la gana- en que van morir entre 5 i 10 milions de persones durant els anys 1932 i 1933 – stalin, 2) Gulag 3) milions d’assassinats en les dictadures comunistes i socialistes: 20 milions de persones a la unió soviètica, 65 milions a la república popular de xina, 2 milions a corea del nord, 2 milions a camboia, 1 milió a vietnam, 1 milió a l’Europa de l’est, la purga de mao amb 690.000 persones assassinades). Bàsicament el sistema socialista ha de reprimir, perquè plantegen una economia planificada en que un òrgan central ho decideix i planifica tot, i els altres, tots iguals encara que no ho siguin, han de ser i fer el que diu el partit. Per tant el socialisme i el comunisme porten la repressió i la manca d’incentius de manera implícita.

Jo no vaig veure montilla més que uns segons, suficient per veure que no responia a les preguntes, i que culpava als altres de tot. Em va semblar que Terribas era massa suau amb montilla, tal i com denuncia Salvador Sostres a “assumptes privats” però els socialistes del psoe-c han optat per insultar Terribas.

A la imatge que acompanya aquest article vista a directe.cat, miguel a. martin, conseller del districte de Sant Martí del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, escriu en castellà, i sense accents, que Mònica Terribas “està mal follada” al seu facebook.

Altres “barons” del psoe-c han carregat contra Mònica Terribas per fer la seva feina de periodista, tal i com ens indica directe.cat a “Terribas encén el socialisme” (còpia local en pdf):

‘A un President de Catalunya no se’l pot interrompre constantment, ni intentar fer-lo caure en paranys o contradiccions’, assegurava Ferran al seu blog.

Una expressió maxista, cavernícola, i en el cas dels altres amb un clar desig de menystenir i d’intimidar els periodistes (enllaç a quan bolaño, cap de premsa de la Generalitat, va dimitir després de les seves amenaces a Jordi Barbeta, periodista de la vanguardia), que tot i que no coincideixo amb ella en moltes coses, mereix respecte i ha de poder desenvolupar la seva feina sense que se la insulti, intimidi i menystingui a l’estil mafiós.

Crec que la manera de fer dels socialistes no pot ser considerada democràtica i no podem consentir que aquests personatges ho destrossin tot i intimidin els periodistes, com si fossin els factòtums i els botxins de la llibertat en una dictadura comunista.

La premsa ha de ser lliure.

Els independentistes optem a un país amb llibertat de premsa, amb una Constitució Catalana que obligui a la transparència a les institucions polítiques i que eviti les “cacicades”, les mentides dels polítics i el robatori i on els drets civils siguin respectats.

Et pot interessar:

2009-11-18 Resum de notícies feixistes.

2009-07-24 pepe montilla menteix a tots els Catalans en una entrevista amb Mònica Terribes

2009-06-16 cosetes dels socialistes

2009-04-19 té estudis en saura?

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1fn

També parlen d’aquesta notícia:

directe.cat – ‘La Vanguardia’ linxa el linxador

iTaxista

Xavier Mir: Muriel Casals, Òmnium, el PSOE-C i la Terribas “mal follada”

Somnotícia: El PSC força una entrevista a Zapatero a TV3 en “prime time” per compensar el ridícul de Montilla

directe.cat: Catalans amb Terribas

cronica.cat: Quim Monzó demana l’expulsió de l’alt càrrec del PSC que va insultar a Terribas

El PSC porta qüestionant la tasca de Mònica Terribas des del primer dia
Des que Mònica Terribas va assumir el càrrec de directora de Televisió de Catalunya, són nombroses les vegades que el PSC ha fet servir la sessió de control de la Corporació per criticar els continguts de TV3, que al parer dels socialistes són massa ‘nacionalistes’. En aquest sentit, no cal oblidar que el portaveu socialista al Parlament, Joan Ferran, va demanar que no es parlés tan de les consultes sobiranistes del 13-D, pressions que van servir perquè les consultes del 28-F veiessin reduïda substancialment la seva cobertura per la televisió pública.

cronica.cat Terribas i la impotència socialista

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Una cambrera francesa li diu a Salvador Sostres “parla en espanyol que som a espanya”

dijous, agost 13th, 2009

French-NazisA l’article d’avui de Salvador Sostres: entre petáin i franco, a l’avui, ens explica com en demanar un suc de taronja una cambrera francesa li va deixar anar que “parli en espanyol, perquè som a espanya”. (en español que estamos en españa).

Ell demanà el full de reclamacions, i li respongueren que no en tenien, i llavors va fer el que podem i hem de fer tots en aquest cas. Trucar als mossos per a que denunciïn el local per incomplir la seva obligació de tenir fulls de reclamació a disposició dels clients.

Només falta que anem com a clients a un establiment i ens manin que parlem en castellà i ens alliçonin sobre política unionista/franquista.

Aquesta mateixa cambrera no li diria a un Alemany que li diu “guten morgen” o a un Anglès “good morning” o a un italià “bon jorno” o a un japonès “conitxiua” que parlés en castellà, perquè és a espanya. Miraria d’entendre’l si és que no té unes competències bàsiques, degut a la professió, en diverses llengües. Aquesta mala educació, mala baba, bilis barroera escopida contra els Catalans, forma part del racisme visceral dels espanyolistes i dels aficionats feixistes que pretenen deixar anar la seva foscor humana i el seu odi als Drets Humans sobre una terra que els ha acollit, els dóna de menjar i on la ciutadania suporten estoicament que siguin immigrants no integrats, incapaços de fer el mínim esforç d’entendre que taronja és “naranja” o que cafè amb llet és “café con leche” o que tallat és “cortado”.

Qualsevol persona amb una mínima bona fe, el primer que faria és aprendre els vocables natius més típics i no anar escopint verí als clients.

Estic segur que practicament qualsevol Català o Catalana que anés a un altre país el primer dia ja hauria demanat i apuntat en un paper la correspondència entre el que demanen els clients en les seves llengues i el que ha de servir.

En aquests casos també es pot denunciar l’empresa verinoosa a la Plataforma per la Llengua que treballen molt bé, i recomano fermament no donar de menjar als miserables que ens insulten i ens menystenen. No deixar diners a locals racistes, Catalanòfobs, feixistes, i en general que donin mal servei.

Volem l’excelència, no alimentem als miserables i als mediocres, perquè si ho fem, seguiran fent-ho igual, es multiplicaran i seguiran malmetent els nostres esforços de millorar el país amb la seva porqueria de servei, insultant, degradant i propi de persones egoistes sense esperit de superació, que els Catalans ni volem, ni ens mereixem, ni dessitgem per als turistes que ens vinguin a veure.

A l’article en Salvador Sostres, ens dóna l’adreça exacta i el nom del local. Detall que agraeixo per a no deixar-m’hi caure mai a no ser que sigui per comprovar si rebo el mateix tracte, i omplir així una altra reclamació, i avisar als mossos si no em volen facilitar, com és la seva obligació, el full de reclamacions i denunciar-los si incompleixen la llei, per exemple per no tenir la carta en Català.

La fotografia és de la frança de vichy on podeu veure els francesos fent la salutació nazi, a la plana http://www.moonbattery.com/archives/2006/11/enlightened_fra.html que descriu com uns aficionats francesos van perseguir violentament, el 27 de Novembre de 2006, a uns seguidors del Tel Aviv que havia guanyat a l’Arsenal a la final de la uefa, mentre els cridaven “Jueus de merda” “mort als Jueus”.. i explica com Yaniv Hazout va salvar la vida gràcies a que un policia de paisà va obrir foc en defensa pròpia quan la turba hi estava a sobre en un carreró.

No podem permetre que el feixisme espanyolista o de qualsevol país, ens torni a massacrar i a trepitjar els nostres Drets Humans. Insisteixo en que espanya hauria d’haver deixat ben clar a tothom que el franquisme va estar malament i que el racisme contra els Catalans és deplorable. Com han demostrat que no pararan fins a exterminar-nos, independitzem-nos.

Actualització:

Enllaço l’article d’un xic de País Valencià que ha vingut a Catalunya, i que n’estava fart de no poder parlar en Català  a València. El perquè de tot plegat i com un venedor de bitllets d’autobus a Alacant no el volgué atendre per parlar en Valencià, ho volia en castellà.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

La bandera de la Nació Catalana oneja a Amèrica amb les de països lliures. Gràcies Amèrica!. Thank You America!.

dilluns, abril 20th, 2009

2009-04-20-gracies_america_tallat

El govern d’Amèrica fa un especial sobre els Drets Humans. I a pantalla complerta, una gran imatge mostra la bandera del nostre País, onejant d’igual a igual amb la bandera d’altres països lliures, i al costat de la de la unió europea.

Deixeu-me oferir unes paraules d’agraiment als meus amics Americans. Abaix els links a més informació.

 

Dear American friends, people that love the Freedom…

Thank you

Thank you from the very deep of my inside.

This flag, our Catalan flag: “la senyera” waving at the same level of the flags of free countries makes me feel like an human being with the same human rights, and an human being that have hope of Freedom for my future sons.

Freedom for Catalonia is freedom for one of the most ancient Nations in the world… that were made slaves by the imposition of weapons. The end of a shame for the human kind. 

Many studies point to that Cristòfol Colom, the discoverer of America was Catalan, working for the Catalan Country.

This doesn’t matters. The truth appears always.

The important thing is that today so many Catalans are happy like me, and grateful to such big and generous Country: The United States.

You’ve many friends here.

Thank you.

USA is great!!! Thank You America.

En Català / In Catalan:

Estimats amics, persones que estimeu la Llibertat … 

Gràcies

Gràcies des del fons del meu interior.
Aquesta bandera, la nostra bandera Catalana: “la senyera”, onejant al mateix nivell que les banderes dels països lliures em fa sentir com un ésser humà amb els mateixos drets humans, i un ésser humà que té l’esperança de Llibertat per als meus futurs fills. 

La Llibertat de Catalunya és la Llibertat per a una de les més antigues Nacions en el món … que van ser fetes esclaves per la imposició de les armes. La fi d’una vergonya per a la humanitat. 

Molts estudis apunten que Cristòfol Colom, el descobridor d’Amèrica, era Català treballant per al País Català. 

Això no importa. La veritat sempre apareix. 

L’important és que avui tants catalans són feliços com jo, tot gràcies a aquest gran i generós país: Els Estats Units. 

Hi teniu molt amics aquí. 

Gràcies.

 

El Departament d’Estat del govern Nord Americà, responsable de la política exterior i dirigit per Hillary Clinton, qui fa uns dies fou preguntada sobre si donaria suport a la Indepèndencia de Catalunya (veure vídeo) és la responsable d’aquest departament.

 

Font: The United States of America, special declaration of Human Rights of United Nations

Font: Departament d’Estat Nord Americà

Via: Racó Català

Via: Vilaweb

Enllaç: Declaració Universal dels Drets Humans

Ho va descobrir: Josep Sort

Més enllaços: latafanera

Més enllaços: Xavier Cavallé l’home dibuixat

Més enllaços: Eduard Gamonal

Més enllaços: Catalunya Acció Internacional

Més enllaços: Es Poblat d’en Talaiòtic

Més enllaços: Lobby per la Independència

[Actualització 2009-04-21 01:25]

Més enllaços: avui.cat

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Dictadura europea: La unió europea vol punxar les trucades VoIp

dimecres, febrer 25th, 2009

La unió europea vol trobar la manera de poder punxar les trucades VoIp (veu sobre Ip) de programes com Skype.

L’excusa és estar amatents per detectar possibles crims.

Jo proposo que es reuneixin amb saura i decideixin quines altres mesures totalitàries podrien implantar.

Per exemple:

– que només puguin circular per les autopistes qui tingui carnet del psoe (no fos cas que es tractés d’un delinquent)

– revisar les despesses de visa dels ciutadans, no sigui cas que algú gasti burguesament en sopars. (bé, les visa del partit no ehhhh)

– posar micròfons a les barres dels bars, ja se sap que és per a la nostra seguretat.

– que totes les televissions tinguin webcam incorporada per a poder vigilar als ciutadans, perdó, els delinquents, no fos cas que algun planegés algun delicte mentre veu la quarta persona seguida parlant en castellà per tv3.

La notícia original: http://www.noticiesdot.com/2009/02/25/la-unio-europea-preten-punxar-els-nostres-telefons-voip/

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy