Posts Tagged ‘Democràcia Catalana’

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Sobre Democràcia Catalana i Joan Laporta i SI

diumenge, març 13th, 2011

Fa dies que volia escriure sobre el trencament de relacions entre Joan Laporta i SI.

Molts m’havíeu demanat opinió, i us vaig comentar que amb aquestes coses el primer que cal és tranquil·litzar-se i esperar un parell de dies, que tot s’aclareixi.

Ara que ja ha reposat, que alguns han posat el crit al cel, altres han fet reflexions madures, i uns i altres n’han dit la seva us comentaré el que en penso.

Penso que en Laporta és un líder. No dic que sigui perfecte, que no l’és, és un ésser humà, però té les qualitats necessàries: té un projecte, és intel·ligent, té bona formació, sap el que vol, és Catalanista i té collons. A més atreu masses i ens ha fet orgullosos del millor Barça de la història. No només pels èxits esportius, si no per la seva defensa de la catalanitat i per UNICEF, pel valor d’acabar amb els grups violents.

Feta aquesta presentació, penso que el que cal és deixar treballar a aquest home.

Si us fixeu, tots els moviments assemblearis peten pel mateix: tants caps tants barrets, opinions dispars, baralles, enveges, desig de poder…

Reagrupament ja va tenir la seva crisi quan des de dins es van oposar al que volia el líder.

Llavors, utilitzant un exemple del Xavier Sala i Martin, si comparem els partits polítics al futbol, veiem que en el futbol es guanyen partits perquè s’és molt efectiu.

I ha un sol entrenador molt bo que pren les decisions i l’equip treballa a una.

Si els jugadors haguessin de decidir de manera assembleària si avui s’entrena o no, o quina tàctica han de seguir, el més probable és que no entrenessin gaire, no es posessin d’acord en les tàctiques i que acabessin barallats.

Jo dono recolzament a Joan Laporta, en primer lloc perquè el conec i me’n refio. Hi he parlat algunes vegades en esdeveniments benèfics, i crec que és una persona honrada. És amic del Xavier Sala i Martin, per a mi un senyal molt bo també. I finalment perquè té una competència fora de dubte.

No entraré a valorar si aquests han fet allò o allò altre.

Considero que és una llàstima que gent tant potent com el Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, l’Hèctor López Bofill… no vagin en el mateix vaixell que Joan Laporta.

De qui és culpa?. No és l’objectiu. Jo tinc la meva idea, però no en parlaré.

No em disgusta excessivament que hi hagi diversos partits independentistes i que es presentin en coalició quan ho considerin. L’objectiu de tots és el mateix i així que tots anirem junts a proclamar la Independència de Catalunya. Així que més tard o més d’hora hi haurà unitat, encara que sigui a una votació.

I crec que tothom s’ha de posar al seu lloc. I com si fos una lliga, qui sigui més efectiu aconseguirà millors resultats i es veurà.

En aquest context aposto per Democràcia Catalana (a fb) perquè vull un partit que sigui liderat per un sol general, de qui me’n refio. El líder que he triat és Laporta. He vist que té el caràcter i la capacitat per aconseguir el que es proposa. Per exemple quan va aconseguir que el mundial pagui els equips per endur-se els jugadors dels clubs (sovint tornaven lesionats) i dignitat per a defensar-nos, com quan decidir que el club no viatjaria més amb la feixista anticatalana air berlin.

No vull un partit assembleari. Vull un partit que actuï a una, que no tingui infiltrats que sabotegen des de dins sota el pretext de democràcia interna.

No vull que ningú es baralli. Hi tinc molts amics i amigues a Solidaritat Catalana, hi tinc amics a Reagrupament, hi tinc amics a Suma Independència (per cert Solidaritat els va manllevar les sigles SI. Això em va semblar molt lleig), a Catalunya Acció

Els nostres enemics van a una. Es posen d’acord a atacar-nos de cop i ataquen sense pietat. Els mou l’interès de trepitjar-nos i de desposseir-nos de tot: cultura, i diners.

Llavors treballem a una. M’és igual si des de 20 partits polítics o des de un.

La meva aposta per Laporta és perquè hi confio i perquè crec que necessitem un general que coordini els moviments de la gent mobilitzada per aconseguir la llibertat.

No vull acabar l’article sense puntualitzar que odio esquerra. Odio esquerra, que ha renunciat a dir-se ERC, odio a la seva direcció egòlatra que ha renunciat als seus principis, i que ha donat l’esquena al territori i ha llepat les botes a l’espanyolisme, a canvi de seure a la cadira, no odio a les bases on hi ha gent que ha treballat molt per la Independència.

El que he vist a la nostra nació és que hi ha molts ploramiques i gent que es baralla. Deixeu de fer el mourinho! (plourinho).

Si la vostra gran il·lusió és entrar a ajudar a un partit per després des de dins començar a barallar-vos per tal de sentir-vos poderosos, o engreixar el vostre ego, sigueu honrats i dediqueu-vos a fer pizzes!. Feu el que sigui però mantingueu-vos lluny de qualsevol lloc on pugueu fer mal.

O millor, entreu en partits obertament imperialistes com el pp, psc-psoe, o ciudadanos i des de dins parleu-los de democràcia interna i feu el corcó com ho heu fet a partits Catalans. Així ens ajudareu i no ens perjudicareu.

El que no estigui disposat a ajudar a la Independència, que s’aparti i que no ens posi obstacles.

Necessitem gent que construeixi no que destrueixi.

Penseu que cada dia que passa mor gent a les llistes d’espera dels hospitals per l’espoli fiscal. Cada dia que passa a gent se li acaba l’atur i no té feina amb que pagar el pis. Cada dia embarguen pisos i cada dia tanquen empreses.

Com més tardem a independitzar-nos més mal gratuït rebrem.

Treballeu per la Independència des d’on volgueu però no us baralleu entre vosaltres. Si ens han d’insultar que siguin els nostres enemics. Nosaltres a treballar.

Quan arribi el moment ja anirem junts els projectes més reeixits a votar el que hem de votar: la proclamació d’Independència.

Si no podeu sumar, aparteu-vos. No feu nosa.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Nd

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy