Explico què fer, de manera que per menys de 100€ el vostre ordinador vagi a una velocitat acceptable i fins i tot ràpid.

Ordinadors portàtils

1. Ampliació de memòria

La majoria d’ordinadors van molt lents perquè no tenen prou memòria i l’ordinador passa molta estona deixant al disc dur la informació que hi ha a la memòria RAM que menys s’utilitza, per a que els programes més utilitzats disposin de recursos.

Després es recupera la informació del disc dur i es torna a posar en memòria.

Com el disc dur és molt més lent que la memòria ram, aquest procés és un via crucis.

Els ordinadors portàtils es poden ampliar.

Tenen una tapeta a sota per a posar-lis més memòria.

Els antics normalment vénen precarregats amb una pastilla de 512 MB o amb dues pastilles de 256 MB.

Una pastilla de memòria de 2 GB DDR2 a 800 Mhz per a portàtil (2 GB són 2048 MB) costa uns 40 € i la majoria de botigues us obriran l’ordinador, i us instal·laran la memòria correcta (hi ha tipus i si compreu una del tipus que no és no la podreu utilitzar) sense cost.

Alguns ordinadors portàtils només tenen un banc de memòria lliure (socket),  i duen 512 MB soldats a la placa, per tant podreu ampliar-lo afegint 2 GB al banc de memòria lliure i fer un total de 2,5 GB i d’altres tenen dos bancs de memòria i podreu arribar a instal·lar 4 GB (2 mòduls de 2 GB).

La majoria dels netbooks només tenen un banc de memòria ocupat per una pastilla de 1 GB, i poden ser substituïts per una pastilla de 2 GB.

Nota:

Windows en les seves versions de 32 bit habituals només veurà 3 GB i no aprofitarà el quart Gigabyte de memòria. Linux o les versions de windows de 64 bits sí que l’aprofitaran.

Windows 7 starter edition 32 bit només permet 2 GB de RAM.

Vista starter edition 32 bit només permet 1 GB de RAM.

XP starter edition 32 bit només suporta 512 MB (0,5 GB) de RAM.

Veure els límits de memòria de les versions de windows.

Si no sabeu on anar jo us indicaré una botiga on us ho faran amb molt de gust.

2. Disc dur

Els disc durs dels portàtils antics solien ser de 40 GB o de 60 GB.

Poc per a les necessitats actuals.

Ara fa poc vaig comprar un disc dur de portàtil SATA per a una amiga de 500 GB i costava 90 €.

A més, els discs durs actuals són més ràpids i porten més memòria caché (memòria intermitja que accelera les comandes recordant les àrees més demanades).

El vostre disc dur por ser SATA o IDE (més antic).

La meva recomanació és que també us ho canviïn a la botiga al moment, com la memòria.

Atenció: Jo he descobert que alguns portàtils antics i disc durs nous grans, en instal·lar-lis windows xp (service pack 2) en les versions de 32 o de 64 bits, no són capaços d’arrencar després d’instal·lar-se correctament.

Penso que és un error (bug) de windows xp sp2 que no és capaç d’iniciar-se en una partició gran.

Jo ho he solucionat sempre creant una partició de sistema de 120 GB i després d’instal·lar correctament i comprovar que windows inicia bé, des de l’administrador de discs creo una altra partició amb la resta de l’espai disponible.

El número màxim de particions primàries és de 4.

Important:

En un algun cas, per a que windows detecti el disc, he hagut de desactivar la opció de la BIOS “Usar el mode SATA natiu” (Use the SATA native mode), en cas contrari en iniciar-se l’ordinador, no “veia” el disc dur.

3. Bateria

Si la bateria s’us ha fet malbé no recomano de comprar-ne una nova.

Per una bateria us demanaran entre 100 € i 140 €.

Hi ha portàtils nous més potents a partir de 300 €.

Penso que no paga la pena gastar-se els diners en una bateria nova per a un portàtil antic.

Ordinadors de sobre taula

La gràcia dels pc és que es poden ampliar moltíssim.

Només cal obrir la tapa i podrem instal·lar diversos disc durs i plaques.

Un disc dur de 1 TB (Terabyte. 1 Terabyte = 1024 Gigabyes) per a ordinador de sobretaula (format 3,5″) costa uns 100 €.

També podem ampliar la RAM. Els ordinadors de sobretaula acostumen a disposar d’entre 4 i 6 bancs de memòria.

Hi ha mòduls de memòria de 4 GB bastant econòmics (això sí de memòria més o menys actual DDR-3 i DDR-2), així que podríeu arribar a instal·lar 24 GB de RAM.

Amb tot, la limitació en un portàtil de sobretaula ve donada per la placa base i pel processador.

Si el vostre ordinador és molt antic, podeu instal·lar-li un Linux que farà que vagi a una bona velocitat i comprar-ne un de nou molt més potent per uns 300 € (només la torre, sense monitor, ni teclat, ni ratolí).

Consells generals

1. Formatar

El sistema d’arxius de windows tendeix a fragmentar la informació.

Això vol dir que quan més s’ompleni el disc més lent anirà l’ordinador, perquè la informació està dispersa pel disc dur.

Encara que després feu neteja i buideu espai, la informació ja estarà fragmentada.

Per a que un windows vagi a màxima velocitat s’ha de formatar el disc i reinstal·lar cada sis mesos.

Això és molt incòmode de fer, i quan es formata el disc s’esborra tota la informació, així que cal fer una còpia de seguretat abans i tornar a instal·lar tots els programes en cabat.

(Jo recomano instal·lar un disc dur nou i guardar el vell una temporada ja que normalment la gent troba a faltar coses de les que no va fer còpia).

2. Desfragmentar

Com formatar és complicat, podeu fer que millori molt la situació fent espai en disc i llavors desfragmentant.

Desfragmentar vol dir que un programa organitza els blocs d’informació del disc dur per a que la informació es trobi contigua i l’ordinador tardi menys temps a recuperar-la.

El típic comportament d’un arxiu a un disc dur fragmentat és que quan veieu una pel·lícula gravada a l’ordinador la imatge i/o la veu salta.

3. Anar tancant les finestres de Facebook

He trobat finestres de facebook que em consumien més de 400 MB de RAM.

Sembla ser que per la manera en que està programat, quan més temps passin les planes obertes sense ser tancades, més informació acumulen i més memòria consumeixen.

Si anem tancant les finestres de Facebook i no les deixem obertes durant dies, veurem que el consum de memòria és molt inferior i la velocitat de l’equip molt superior.

4. Desactivar Flash

Flash és un gran menjador de recursos.

Consumeix moltíssim temps del processador.

Aquells molests banners publicitaris que tantes planes contenen, alenteixen molt l’ordinador.

Jo us recomano utilitzar google chrome en Català i el complement Flash Block, que no executa el flash a no ser que li ho permeteu.

La màquina revifarà mentre navegueu.

5. Només per a mac

Mac OS X deixa bona part dels programes en memòria encara que els tanquem.

El millor és dir sortir des de la barra del finder.

Si teniu un Apple G4 (els que no eren Pc’s) o G5, apple ja no ven peces per a aquests equips.

Si necessiteu més memòria i no en trobeu, hi ha memòria clònica compatible i els discs durs són el mateix que en els pc.

Enllaços interessants:

Memory upgrades (traduït per google al Català)

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

També us podria resultar interessant:

• 2009/11/23 -- Comparativa de rendiment de processadors de portàtils (2)
• 2010/05/01 -- Productes similars a iPad (1)
• 2010/04/18 -- Asus incorpora USB 3.0 als netbooks (0)
• 2010/04/04 -- Linux reiserfs 25 Segmentation fault (0)
• 2010/04/02 -- Llista de processadors (CPU) per potència (3)
• 2010/03/08 -- Portàtil LG X300 lleuger i prim a la venda a Àsia (0)
• 2010/02/20 -- Novetats tecnològiques Pc’s sobretaula i portàtils (2)
• 2010/02/15 -- La competència (1)
• 2010/02/11 -- El que s’està coent en portàtils (0)
• 2009/12/29 -- Novetats tecnològiques que gaudirem al 2010 (1)

Això provoca alentiment en l’entrega de la informació del disc a l’ordinador.

La situació ideal és que els arxius estan guardats amb tots els blocs d’informació que el conformen, de manera contínua al disc. (és com un antic disc de vinil)

Això és així quan acabem de formatar el disc dur i hi copiem arxius per primera vegada.

Windows degrada molt el rendiment del disc ja que el seu sistema d’arxius provoca molta fragmentació. Per a ser exactes no és windows sinó el sistema d’arxius que empra: NTFS.

Linux té un sistema d’arxius molt més intel·ligent, que enregistra la informació al disc d’una forma prou òptima dipositant la informació en el millor lloc per tal que no es fragmenti (i no el primer foradet lliure que troba).

Tot i això també es pot fragmentar.

Per exemple si creem una base de dades mysql i aquesta va creixent, durant temps, i hi ha més moviment d’arxius.

El sistema d’arxius de Linux (ext2, ext3) pot patir de fragmentació també si omplim el disc, o bé som aprop de fer-ho.

Us passo aquesta utilitat que és un programa escrit en Perl, Open Source, allotjat a la prestigiosa Source Forge.

Es diu Linux File-system defragmenter. I està en alpha des de fa 888 dies. (Atenció: Una alpha podria tenir molts errors, jo no he observat cap comportament erroni del programa)

Permet defragmentar directoris sense desmuntar el volum. La comanda per a defragmentar el directori /usr:

./defragfs /usr

Això sí, us recomano parar els serveis com MySql per tal que els arxius no estiguin bloquejats i puguin ser defragmentats.

Sempre que fem una operació d’aquesta mena és imprescindible fer una còpia de seguretat per si alguna cosa surt malament.

Windows porta una utilitat per a defragmentar el disc. Habitualment un ordinador amb windows sense defragmentar a partir dels 6 mesos ja és evidentment més lent que després de ser instal·lat.

En aquest article Web Upd8 ens explica, en anglès, com defragmentar sistemes linux amb les eines defrag i Shake.

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

També us podria resultar interessant:

• 2010/04/04 -- PDF Creator (0)
• 2010/02/22 -- Consells per a allargar la vida del vostre ordinador (6)
• 2010/02/15 -- La competència (1)
• 2009/04/27 -- El Punt entrevista a Marc Belzunces, de SoftCatalà (0)
• 2009/03/17 -- La policia francesa estalvia 50 milions d’euros amb Suse Linux (0)
• 2010/05/27 -- Alliberat Slackware 13.1 (0)
• 2010/05/21 -- Alliberat Virtual Box 3.2 (0)
• 2010/05/18 -- Actualització a Ubuntu 10.4 LTS (0)
• 2010/05/15 -- Android en iPhone (hackejat) (0)
• 2010/05/01 -- Productes similars a iPad (1)