La independència arribarà abans que la sentència

La recomano absolutament.

Cito tres paràgrafs de l’aspecte econòmic.

I com convencem els europeus i els espanyols?
Hem de guanyar-nos els alemanys. Ells necessiten un Estat econòmicament fort al sud d’Europa, que no n’hi ha cap, i Catalunya ha de fer aquest paper. Hem de convèncer Alemanya perquè allargui els fons socials europeus deu anys més a Espanya. Així tothom hi sortirà guanyant: Catalunya serà independent, Espanya tindrà els diners que no li aportarà Catalunya i Europa tindrà un Estat fort al sud.

[...]

Com a empresari, creu que el poder econòmic donarà suport a la declaració d’independència que proposa?
El pes de Catalunya en el món ha baixat, l’economia catalana està molt tocada i ens està arrossegant la mala política econòmica d’Espanya. Estar dins d’Espanya és una pèrdua per a tots els empresaris.

Per què?
En un món global, en el qual hem de competir amb empreses franceses amb l’Estat francès al darrere, amb empreses alemanyes amb l’Estat alemany al darrere, amb empreses italianes amb l’Estat italià al darrere, les empreses catalanes, si no tenim també un Estat al darrere, no serem competitives. El món global és el món dels comerciants catalans des de sempre.

Ho lligo amb la notícia que llegí ahir avui:

“S&P rebaixa la qualificació creditícia de Catalunya” a el país.

Llegir traducció en Català per google, veure article original en castellà.

Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació creditícia a llarg termini de Catalunya del nivell “AA-” al nivell “A +” i va reiterar que la perspectiva econòmica de la comunitat és “negativa”. En un comunicat, en què l’agència resumeix l’informe realitzat pels seus analistes, l’agència de qualificació de risc (que posa nota a productes financers amb vista a orientar els inversors sobre la salut i la perspectiva dels mateixos) va informar que la rebaixa del deute de Catalunya és conseqüència d’una revisió dels pronòstics econòmics per a aquesta regió i de la constatació que el dèficit dels comptes catalanes ha empitjorat.La nota actual del deute a llarg termini (“A +”) és la cinquena en un rànquing que comença amb “AAA” i acaba amb “CCC”.

Lamentablement si no ens independitzem aviat ens podríem trobar, no tan sols que espanya ens enfonsi econòmicament d’una manera total i absoluta, sinó que anem fora de l’euro en la moneda, empesos per una espanya que només sap apujar imposts, marginar-nos en inversions, i saquejar les arques per tal de comprar vots dels espanyols amb prestacions i subsidis.

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

També us podria resultar interessant:

• 2009/10/18 -- Vídeo: Discurs Ramon Carner President del Cercle Català de Negocis (2)
• 2009/10/10 -- Els euros són Catalans (1)
• 2010/08/27 -- Carta de Mercè Escarrà a ciu (magnífica) (0)
• 2010/07/10 -- Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència (0)
• 2010/07/01 -- Vídeos actuals sobre el procés d’Independència (0)
• 2010/05/09 -- 10.000 a la ONU a Ginebra (0)
• 2010/03/30 -- Manifest 10.000 Cap a l’ONU per l’Estat propi (0)
• 2010/03/02 -- Vídeo: La televisió RT parla de les Consultes i de la Independència de Catalunya (3)
• 2010/01/16 -- Xifres que fan pensar (0)
• 2009/12/08 -- Vídeo: Toni Albà 13-D (0)

Aquest vídeo el vaig enregistrar el dia 3 de Desembre de 2009, a la presentació de CCN de la Nòmina Catalana.

La idea de la Nòmina Catalana és ben simple: s’agafa l’espoli fiscal (diners que es paguen a espanya i mai tornen) al Principat de Catalunya i es fa una simulació d’una sèrie d’inversions i prestacions addicionals que faria l’Estat Català (per exemple la reducció d’un 72,4% de l’impost de societats fins al 9%, el valor més baix d’Europa), i amb els diners que sobren d’aquestes possibles inversions s’aplica un descompte als treballadors i jubilats.

Això dóna uns diners que serien els diners que guanyarien de més els treballadors i els jubilats si Catalunya tingués un Estat propi i apliqués aquest mètode.

Qualsevol pot omplir el formulari amb les dades de la nòmina, i veure els diners que està perdent per ser sota espanya.

I en prémer CALCULAR rebem el resultat:

Jo he introduït unes dades a ull a mode de prova.

Fixeu-vos com en el cas d’un salari baix de 1.400 € bruts mensuals, amb una deducció de 280 € mensuals d’IRPF, 100 € en dietes, i amb 14 pagues, l’espoli fiscal és de 240,80 € mensuals, és a dir 3.371,20 € anuals, que enlloc de ser a la butxaca del treballador són gastades a espanya.

A la presentació CCN indicava que un mileurista tindria una paga extra més i al vídeo s’indiquen 3 casos amb valors reals de sous: baix, mig i alt.

Com els imposts són progressius, com més alt és el salari, més espoli es pateix.

És molt interessant de veure com en la vida útil del treballador (uns 40 anys) amb les dades que jo he introduït, l’espoli fiscal li suposa unes pèrdues de 134.848 €.

És a dir, el valor d’un pis. I a sobre quan ens morim apliquen impost de successions a la família!.

CCN fa unes consideracions addicionals:

Si el teu / la teva cònjuge treballa, calcula el seu espoli i suma’l per obtenir-ne el valor de la unitat familiar.

El promig d’espoli per una família Catalana de 4 membres és de 12.000 € anuals, i la teva?

A part de la reducció en la nòmina, l’impost de societats es reduiria en un 72,4%, és a dir que enlloc del 30% actual quedaria al 9% el valor més baix de tot Europa.

No obstant, des del CCN creiem que el model de país que cal per la Catalunya Estat, hauria de destinar part de l’espoli fiscal actual a la millora d’infraestructures, les pensions i altres serveis socials.

A partir d’aquí, aquesta redistribució dels recursos seria una qüestió política a decidir en funció de qui governi l’Estat Català.

Els càlculs de la Nòmina Catalana han estat realitzats per catedràtics i economistes de prestigi, entre ells:

• Elisenda Paluzié
• Jacint R. Hombravella
• M. Casals
• Xavier Roig
• Joan Tugores

CCN és un lobby de pressió per a aconseguir l’Estat propi format per empresaris, directius i professionals, i la seva darrera campanya ha estat contractar falques publicitàries a RAC1, ràdio FlashBack i

Aquí hi ha un enllaça a Presentacio Nomina Catalana CCN 22-11-2009.pdf amb les explicacions detallades.

No us perdeu la secció d’estudis i col·laboracions.

Si ho voleu compartir per Twitter aquesta és la url curta: http://wp.me/pzeab-15S

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

També us podria resultar interessant:

• 2009/06/28 -- El perquè de la Independència (0)
• 2010/08/29 -- Un dia al centre de Barcelona (0)
• 2009/11/22 -- L’ajuntament de Barcelona i la democràcia (0)
• 2009/10/18 -- Vídeo: Discurs Ramon Carner President del Cercle Català de Negocis (2)
• 2009/09/12 -- Crònica de la Diada 1 – Moragues, Reagrupament (3)
• 2009/08/01 -- Mapa de l’evolució de carreteres de Barcelona i madrid els darrers anys (0)
• 2010/07/24 -- Servidors web IIS i Apache alhora en el mateix servidor windows 2003 server (0)
• 2010/07/10 -- Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència (0)
• 2010/07/04 -- Cataluña espanya (0)
• 2010/06/25 -- Solució error MySql 1064 creant un procediment emmagatzemat (stored procedure) (0)

Al vídeo, realitzat per Anna Arqué, col·laboradora d’ autodeterminacio.cat i deumil.cat també hi apareix el catedràtic Enric Canela, entre altres prohoms del país.

Cito unes paraules de Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis – CCN:

Us convido a veure les dades de l’espoli fiscal de la web de la CCN (PDF).

Val la pena veure l’estudi, que cita les fonts, entre tant deixo tres imatges prou esclaridores:

Actualització 2009-10-20: Trobo força interessant aquesta entrevista a l’avui a Àngel Castiñeira “no podem aspirar a un país d’excel·lència amb uns polítics mediocres”.

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

També us podria resultar interessant:

• 2010/05/15 -- La independència arribarà abans que la sentència (avui.cat) (0)
• 2010/07/31 -- Votem Independència (1)
• 2010/04/25 -- Entrevista a Xavier Sala i Martin a tv3 (els matins) 16/04/2010 (0)
• 2010/01/19 -- Sublim anècdotes d’intolerància (0)
• 2010/01/16 -- Xifres que fan pensar (0)
• 2010/01/11 -- Vídeo de presentació de la Nòmina Catalana del Cercle Català de Negocis a Barcelona, 3 de Desembre 2009 (2)
• 2009/10/10 -- Els euros són Catalans (1)
• 2009/09/14 -- La nostra sentència: la Independència. Arenys de Munt és Catalunya, no és espanya. Consulta a Arenys de Munt (3)
• 2009/09/12 -- Crònica de la Diada 1 – Moragues, Reagrupament (3)
• 2009/06/28 -- El perquè de la Independència (0)

Els bitllets de 20 € duen les quatre barres.

Posant-los a contrallum, s’hi pot distingir clarament un escut amb el nostre símbol nacional.

Fet en persona, encara és més impactant, puig el fons es veu daurat, per la llum, com l’escut d’or on van les nostres quatre barres. Des que en Ramon Carner m’ho va ensenyar, sempre duc un bitllet de 20 € per a ensenyar-ho a les amistats. Els rumors diuen que quan l’ansar se’n va assabentar va posar-se fet una fera.

No només els bitllets de 20 € ho duen, sinó també els de 500 €.

Els amics americans sempre estan donant-li voltes a si els seus bitllets duen amagats missatges maçons, prediccions del futur o sobre si es pot endevinar els propers esdeveniments o bé trobar-hi secrets sostrets a la vista en forma d’intel·ligentíssims criptogrames.

Quin significat podrien tenir les quatres barres als bitllets de la moneda europea de 20 euros, els més versàtis, i als de 500 euros, els més poderosos?.

I els Estels?.

Quan algú us demani quina és la bandera del vostre país, podeu ensenyar un bitllet.

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

També us podria resultar interessant:

• 2010/05/15 -- La independència arribarà abans que la sentència (avui.cat) (0)
• 2009/10/18 -- Vídeo: Discurs Ramon Carner President del Cercle Català de Negocis (2)
• 2010/05/29 -- Vídeo: “Fear the Boom and Bust” un rap dels postulats econòmics de Hayek i de Keynes (0)
• 2010/05/23 -- espanya ens enfonsa (0)
• 2010/04/10 -- Gadget: Rellotge i mòbil (0)
• 2010/01/16 -- Xifres que fan pensar (0)
• 2010/01/11 -- Vídeo de presentació de la Nòmina Catalana del Cercle Català de Negocis a Barcelona, 3 de Desembre 2009 (2)
• 2009/11/29 -- Efectes especials projectats sobre edificis de nit (0)
• 2009/10/17 -- Preservatius en Català (0)
• 2009/09/26 -- Frases d’economia Liberal (0)

Guardo el diari a la bossa bo i pensant que el dia promet, que sens dubte la societat ha entès que sense la Independència la misèria que ens comporta espanya seguirà caient-nos al damunt i fent malbé tot el que estimem. Avui serà una jornada que ens manifestarem alt i clar per a dir que “Volem l’Estat Català / We want a Catalan State”.

El segon pensament del dia, mentre em dirigeixo a l’Acte en honor a en Josep Moragues i Mas, heroi i màrtir Català és què passarà en el concert de la cantant Israeliana Noa (en aquest article del seu bloc contesta les mentides i els atacs que li han estat dirigint). Odio que els fonamentalistes comunistes i socialistes donin suport als fonamentalistes assassins de hamàs, i pretenguin boicotejar qualsevol presència Americana o Israeliana. Molts som els que voldríem que els comunistes d’icv es pronunciessin contra la dictadura de xina, contra la massacre que duu a terme xina contra els Tibetans i els dissidents xinesos, contra les massacres a l’Àfrica, contra les massacres dels russos a Txetxènia, i contra els milers de míssils que tira hamas cada any contra Israel, i contra el fet que aquest grup terrorista palestí assassina a tots els homosexuals, a qui incompleix les seves lleis fonamentalistes (posar la ràdio, no dur el vel…) i empren a la població com escuts humans (i no voluntaris)… contra el que fa el govern d’iran a la seva població, contra el que passa a Birmània… però els comunistes són fanàtics, igual que els socialistes. M’avergonyeix que alguns d’aquests comunistes i socialistes siguin Catalans (encara que en la seva majoria són espanyolistes).

A la capital de Catalunya, agafo un taxi i tinc l’agradable sorpresa que el conductor és un vell amic a qui havia perdut el contacte fa 12 anys. Recuperem el contacte.

Arribo a l’acte de reagrupament, i hi ha força gent.

Em sorprèn veure-hi força gent de l’esquerra. Cabells llargs, o arrissats, arracades grans a les orelles.

Estan barrejats amb ciutadans sense una ideologia que salti a la vista, i amb molts que duen samarretes de reagrupament. Ho interpreto com un bon senyal puix que la Independència l’hem d’aconseguir entre tots.

Veig Estelades blaves i socialistes.

Celebro que tots plegats escoltem l’acte i rendim homenatge a l’heroi Català.

Decideixo moure’m una mica, en part per a poder prendre millors fotografies, en part car sé que trobaré gent coneguda.

Un globus colpeja la meva barretina, l’home es disculpa, el duu el seu vailet, i somrient li dic que no passa res.

Al cap d’un moment se m’atansa i em diu, -disculpa, oi que tu érets a Brussel·les?- ells també eren dels deu mil Catalans (o més) que anàrem a Brussel·les.

Feliç coincidència que es repetirà durant tot el dia.

També em trobà en David, que ajudà a promoure la campanya per a donar a conèixer el que li feren els òrgans judicials i policials espanyols a l’Èric Bertran quan tenia 14 anys en el reportatge Èric and the army of the phoenix.

Moment del discurs d’en Toni Strubell, nét de l’eminent Doctor Josep Trueta, que salvà milers de vides durant la segona guerra mundial gràcies al seu mètode per a evitar les infeccions de teixit

Queia un sol de justícia i haig de criticar el sistema d’aúdio. No se sentia. Érem una gentada, però es feia difícil poder escoltar i entendre el que es deia si no s’era més o menys aprop.

Em va doldre especialment perdre’m bona part del discurs d’en Toni Strubell.

Després va parlar en Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat.

Cito les idees més importants d’aquests dos líders, que vaig poder recollir malgrat aquest inconvenient. Si algú té enregistrat el parlament d’en Toni Strubell, li agrairia que em fes arribar l’adreça o el vídeo/aúdio i el penjaré al bloc.

	Només hem de témer a la por. Com a país, hem de tornar a treballar en l’Excel·lència, Hem d’estar orgullosos de ser Catalans i de la nostra Cultura Que es construeixi un monument com cal a en Josep Moragues i Mas, i no aquella merda de supositori (el pal de fusta amb una, difícil de veure, placa, i on oneja la Senyera és el monument de l’ajuntament de Barcelona al gran heroi Josep Moragues)
Idees del discurs de Joan Carretero:
	Cal arribar a ser polític per a poder canviar la política Cal regenerar la política Catalana Volem fer un país on hi és benvingut tothom que estimi els valors democràtics Els polítics han de treballar per als ciutadans i no per a l’amiguet a la cúpula del partit. Cal canviar la política Catalana per a que s’assembli a les democràcies consolidades i avançades del món (clara referència al sistema anglosaxó: llistes obertes, política de proximitat…) Polítics de proximitat: cal que hi hagi polítics locals que siguin escollits per i treballin per a un conjunt d’illes de pisos, i que ser escollit depengui dels vots d’aquells ciutadans i no de decisions del partit. Per tant aquests polítics seran més fidels a la ciutadania que no pas als seus partits. Al projecte de Reagrupament no hi sobra ningú Volem a tothom però no esperarem a ningú No ens fa por perdre I si caiem, ens tornarem a aixecar amb més força

A l’acte també participaven Carles Bonaventura de l’RC – Partit Republicà Català, la CCN – Cercle Català de Negocis.

També hi havia un rètol d’unitat (uncat), però desconec si també organitzaven l’acte o feien ofrena floral.

Es va cantar els Segadors, l’Himne Nacional de Catalunya, guiats al so per un grup de joves amb alguns instruments tradicionals de la nostra Nació.

Després es procedí a l’ofrena floral acompanyats al so de la Muixeranga.

(a l’enllaç a la vikipèdia es pot escoltar)

En acabar l’acte vaig veure l’Elisenda Paluzie.

Havia sentit per megafonia que en Miquell Sellarès havia fet un discurs però no vaig tenir la sort d’escoltar-lo, ni de verure’l.

També vaig trobar-me amb el director de la xecna.

Em  convidà a prendre uns desperta ferros a la paradeta de la xecna i també m’obsequià una ampolla del moscatell Moragues.

Abans però, de marxar de la plaça, vaig tenir l’immens plaer de poder saludar Mossèn Dalmau.

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

També us podria resultar interessant:

• 2010/07/31 -- Votem Independència (1)
• 2010/07/10 -- Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència (0)
• 2010/05/09 -- 10.000 a la ONU a Ginebra (0)
• 2009/11/18 -- Resum de notícies feixistes (1)
• 2009/09/08 -- 2009/09/08 dia a dia sobre la Consulta d’Independència d’Arenys – elpunt.cat fa l’enquesta prohibida (2)
• 2009/09/07 -- 11 de Setembre manifestació per a la Independència de Catalunya a les 17:00 a Plaça Urquinaona, Barcelona, Catalunya (0)
• 2009/06/28 -- El perquè de la Independència (0)
• 2009/05/30 -- A qui votar? (0)
• 2009/05/23 -- Vídeo: Partit Republicà Català per a les europees (0)
• 2010/05/30 -- Catalunya mai tindrà concert econòmic (0)