Posts Tagged ‘Cercle Català de Negocis (CCN)’

On van els impostos del Catalans?

Dimarts, gener 31st, 2012

Us adjunto aquesta presentació del Cercle Catala de Negocis – CCN:

PDF:  On van els impostos dels catalans

que descriu on van els impostos que es paguen a Catalunya.

Tenen raó en que no hi ha cap país del món on s’apliqui un espoli tan bèstia i fora lloc.

Qui no vegi que Catalunya és greument perjudicada per espanya és perquè políticament li interessa ser espanyol.

Però fins i tot al més espanyolista li convé veure com mor gent per que no hi ha diners per a que les operin? Que els seus fills estan en barracons?.

Ser sota espanya és insostenible i ens porta a la ruïna i a la misèria econòmica i moral més extrema.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Darrer acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta

divendres, novembre 26th, 2010

Escric en directe, en forma de notes. Després ho treballaré més, però així teniu un seguiment en directe.

He arribat tard perquè no he pogut sortir de la diagonal, t’obliguen a seguir recte fins la illa diagonal, en moments com aquests penso que necessitem un alcalde intel·ligent que faci la feina i tenir els diners que ara ens pren espanya per a fer les obres; tot i que anava amb mitja hora de marge.

Em trobo amb la Maria Dolors Puertas. Amiga meva i candidata a les llistes de Solidaritat.

No sabeu quin orgull suposa i com aclareix les idees saber que amigues i amics teus, persones honrades, treballadores i amables, de la societat civil, són a les llistes d’un partit polític.

M’instal·lo amb els membres de premsa, al costat d’un noi Català de l’agència efe molt amable.

Al meu voltant tot són càmeres, periodistes amb portàtils (molt més grans que el meu i amb necessitat d’endollar-se a corrent) i a la mateixa filera seuen un periodista de l’avui, un del nació digital i davant som ràdio.

La instal·lació és correcta.

Els seients tenen una safata que s’extreu del seient del davant com els avions per a poder treballar amb el portàtil o prendre notes i dos endolls de corrent als peus.

També té dues connexions de xarxa que no emprarem.

Solidaritat ha muntat una xarxa wifi.

Em faciliten el mot de pas i un endoll per a carregar la meva modesta càmera però utilíssima per a enregistrar aquests moments que faran història.

Realment està molt ple.

A baix completament, a dalt quan arribo encara hi ha seients lliures a les darreres files però es van omplint amb la gent que segueix arribant després que jo.

Quan acaba l’acte ho veig completament ple.

Així doncs em perdo les paraules de l’estimadíssim Mossèn Ballarín, però cito les que va recollir el periodista Pep Lloveras de l’avui:

“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Francesc Xavier Segura, cap de llista per Lleida

Agraeix a tanta gent i organitzacions tot el que han fet pel país, entre elles el Cercle Català de Negocis.

Parla de que primer vam perdre la llibertat, i ara darrerament la dignitat.

– Estic convençut que hem perdut la dignitat en permetre que durant tant de temps els polítics ens hagin amagat la veritat.

Diu que Solidaritat farà recuperar la il·lusió i que passejant per Lleida, les persones li han fet saber

-que la brillantor dels seus ulls era per la idea que nosaltres transmetem. Aquesta idea de contundència, de radicalitat d’Independència del nostre país. Això ja ho esperava moltíssima gent. Ho esperàveu vosaltres si no no seríeu aquí.

Explica un cas o un acudit en que un grup de gent decideix a qui tirarien per la finestra per arreglar una situació, potser un vaixell que s’enfonsa o un globus aerostàtic que cau.

La gent comença a dir que si els advocats que defensen delinqüents, que si els polítics que fan que tot vagi malament… però una nena de 12 anys és qui diu la resposta més intel·ligent: a qui pesi més.

Riure a l’auditori. Hi ha haver molts moments de riure.

Respecte a si som una colònia d’espanya contesta: no sé si som una colònia o un perfu; més riures; en al·lusió a que espanya ens està deixant en res.

– La nostra terra, Lleida, és una terra que potser li convé més que a cap altra comarca de Catalunya. Ho dic perquè a Lleida el sector agroramader té molta importància. Los problemes o les solucions que es puguin establir per a aquest sector moltes vegades passen per Brussel·les. La nostra representació allà està feta avui en dia en clau espanyola. El tarannà espanyol no defensarà mai tan bé com defensarem nosaltres els interessos d’aquest sector. A Lleida, especialment, ens interessa esdevenir un nou estat. I per això som tan ben rebuts la gent de Solidaritat Catalana per la Independència. Us asseguro que som molt ben rebuts. Molt més que els que voldrien molts partits polítics.

Us adjunto el vídeo que vaig enregistrar. Si llegiu des d’un iphone o iPad el veureu des d’aquí.

Hèctor Lòpez Bofill, candidatura Tarragona, Terres de l’Ebre

Comenta moltes coses interessants i fa riure l’auditori, però alhora el seu discurs és ple d’energia i contundència.

– Aquests diputats titafredes de convergència i unió que sempre tenen excuses, d’esquerra republicana, iniciativa verds, per no portar el país a la Llibertat.

– quan no és l’esquerra són aquestes banalitats que sempre posen per davant de Catalunya.

– A Solidaritat Catalana ja no són les dretes, ni les esquerres, ni el centre, som les dretes, el centre, les esquerres, els socialistes, els marxistes… tots junts per portar el país a la Llibertat. No hi ha ni dretes ni esquerres ni res: només hi ha Catalunya i l’Estat propi que crearem.

Comenta que ha estat un goig encapçalar la candidatura per Tarragona i Terres de L’Ebre. Felicita el seu equip.

Comenta que ha conegut de primera mà – Totes aquestes problemàtiques que també afecten al sector primari, a les Terres de l’Ebre, al sector energètic.

– ens pretenen col·locar el cementiri d’Ascó i que nosaltres impedirem perquè precisament una de les iniciatives que farem és fer una proposició de llei per prohibir cementiris nuclears a Catalunya- grans aplaudiments.

Agraeix la paciència a la seva dona, i per tot el que li ha ensenyat del seu petit país que també va fer una Independència i que ara volen fer una unificació – com nosaltres també farem quan unifiquem els Països Catalans.

– Tinc molt nítidament el moment més emotiu d’aquesta campanya. El moment més emotiu va ser a Tortosa quan vaig conèixer un senyor de 90 anys i que com el Senyor Mossèn Ballarí va defensar Catalunya amb les armes. I jo sempre m’he preguntat com pot ser, com pot ser, que hi hagi hagut gent que hagi defensat Catalunya amb les armes i que nosaltres no siguem capaços de dipositar un vot en una urna.

Si teniu ipad o iphone per a veure el vídeo aneu a l’adreça de youtube directa.

Isabel Clara Simó

La nostra llengua s’està morint.

Hi ha moltes llengues al món que neixen, viuen i moren. Però també n’hi ha que que neixen viuen i són assassinades.

Posa com exemple el cas d’Irlanda que quan va ser independent ja no va ser a temps de salvar el Gael·lic.

Ens parla, amb la seva gràcia natural, dels:

– senyorets riquets de pedralbes que us agrada anar despullats.

Parla sobre el bilingüisme, i sobre la imposició del castellà.

Diu que la llengua de comunicació bàsica sempre és una, que ha de ser el Català, però que n’estem molt de ser políglotes.

– Cada vegada que el Català avança, cada vegada que fa un primer passet, com aquell poltre que acaba de néixer i fa aquells passets tan tímids i tan tremolosos. Aquest primer passet que fa el Català d’ençà que va morir franco. Immediatament se’ns tiren a sobre. ¡bilingüisme! ¡bilingüisme! i si no sou uns fanàtics, sou uns desgraciats, sou uns nazis- aplaudiments alliberadors -i s’organitzen en partits que van xulejant (o xulejats o xiulejats no ho sento bé) per la vida. Són uns mentiders! Estan mentint! – aplaudiments clamorosos -La seva llengua és una llengua pròpia, la nostra és una llengua que agonitza. Som nosaltres els que hem d’imposar que només volem donar suport a la llengua Catalana perquè la castellana no la necessita.

Segueix amb el bilingüisme:

– I a més parteixen d’una fal·làcia: diu escolteu és que la meitat són Catalanoparlants i la meitat castellanoparlants. No senyor rivera no! Tot el poble Català és castellanoparlant perquè ens han obligat a aprendre la llengua castellana. No n’hi ha ni un que no parli castellà. No menteixin que no és veritat.

– Ara quasi bé el 90% el compren, que gent que l’escriu està molt més avall. No estem en igualtat de condicions. Ni som el mateix nombre. No és veritat tot això que ens expliquen. Però és que a més a més on estaven los dos mil quinientos del manifiesto, on estaven el senyor rivera i companyia o els seus pares o els seus avis, on estaven tota aquesta gent quan van venir els immigrants d’extremadura, d’andalussia que els expulsaven del seu país a força de misèria. On estaven per a defensar-los?!. On estaven per a denunciar les barraques on vivien?!. On estaven per a donar-lis suport?!. No senyor, estaven sufocant partits Catalans Catalans Catalanistes. Nosaltres els vam obrir els braços!.

– Els senyorets de pedralbes no han obert mai els braços a ningú. Volen imposar per la llei de la força la seva pàtria que és espanya i la seva llengua que és la espanyola. I no ho consentirem. No els ho deixarem fer. Hem de defensar la nostra llengua.

Desemmascara les mentides dels feixistes que diuen que defensen el bilingüisme:

– No els he vist en un quarter de guàrdia civil reclamant que si parlen en castellà també han de parlar Català.

– No sé si us imagineu com és d’important dintre de la història de Catalunya aquesta nit. Perquè com aquell poltre tremolós de cames però que sap on va i al cap d’unes hores ja trota per tota la herba nosaltres som un partit que hem nascut amb moltes febleses, per exemple de temps. Hem tingut menys de quatre mesos per a formar-nos. Som un poltre molt petitet encara, i tanmateix ¡amb quina força hem arrelat!. Amb quina força hem crescut. I ara ja no ens tremolen les cames. I sabeu perquè és tan important?. Perquè avui fem el primer pas cap a la Independència… el segon pas el farem fent el corcó al Parlament de Catalunya. Un Parlament que no serveix de res, però tindran que sentir-nos. Ens sentiran! I parlarem fort.

Isabel emociona, ens fa embogir en aplaudiments. Quan una valenciana diu que ens sentiran és que ens sentiran. Aquest és un partit de valentes i valents.

Continua – Quan s’equivoquen o tracten de mentir-nos tenim en Lòpez Tena que no es deixarà enganyar… i els hi dirà ¡mentiders! ¡que sou uns mentiders!… i a més és valencià, garantia d’èxit- més riures. S’expressa amb molta gràcia. Amb una rauxa intel·ligent.

– Esteu defensant el concert econòmic i sabeu que és mentida que el tribunal constitucional ens ho ha prohibit. En una sentència en que se’ns diu que som una “especie del género español”. ¡Una especie del género español! Com feia Lineus en la classificació de les bèsties: los géneros y las  especies. ¡Que s’han pensat!. Ens han humiliat, ens han insultat, ens han arrabassat les petites competències que teníem… no teníem competència en llengua? doncs ja no la tenim. No teníem competència en cultura? Doncs ja no la tenim… i tindrem “corridas de toros”, que us hi jugueu?.

– Que som una província, i província ve de provinchere: vençuts

Comenta com els va fer tanta ràbia que en igual condicions 11 contra 11 (ja que ells ens volen sempre sotmesos), el Barça guanyés el madrid, i que aquell 2 a 6 era Catalunya contra espanya.

Adreça del vídeo a youtube.

Uriel Bertran

- Gràcies per omplir aquest palau sense bocates ni que us paguin el viatge com han de fer els altres partits- aplaudiments.

Comenta que som dues mil persones. Jo no sé quants som però el que sí que puc certificar és que la sala de baix i la de dalt són plenes a vesar, de gom a gom. Potser calculo un 95% d’ocupació.

– Les Nacions Lliures no es barallen, s’uneixen. Només les nacions pressoneres es barallen.

– Si el zapatero va dir que recolzaria l’estatut i mireu com va acabar, si ara diu que de concert res de res, és que res de res- en al·lusió a que ciu defensa quelcom que sap impossible.

Doneu llibertat de vot per a votar per la Independència de Catalunya,

Aquests diputats van tenir llibertat de vot per votar l’abolició, els demanarem que com a mínim tractin els Catalans igual que els toros.

Ni tv3, ni lavanguardia que han fet un boicot sistemàtic.

Comunicació directe amb les Nacions del món. I qui millor que Laporta el president del millor equip del món.

– La declaració unilateral d’Independència ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia de la ONU. Perquè l’ha reconegut en el cas de Kosova com a legítima, com a probable, com a possible, com a vàlida en el dret internacional públic.

– Mai Catalunya havia tingut tantes circumstàncies que ens porten a un mateix punt, com deia Joan Fuster, que ens aboquen a un únic punt, que és la declaració d’Independència.

– Deia jordi pujol que ja no troba raons en contra de la Independència. És que no n’hi ha. Per molt que busqui no en trobarà. No n’hi ha.

– Catalans i Catalanes no dubteu que ha tornat el Dream Team, que som tots nosaltres, aquestes 2000 persones que omplim aquesta sala som el Dream Team de Catalunya que s’ha posat a caminar per la Llibertat del nostre poble. I com deia Francesc Macià, el 28 de Novembre, Catalans i Catalanes siguem dignes de Catalunya. ¡Visca Catalunya Lliure!.

Vídeo a youtube.

Alfons Lòpez Tena

– Per primera vegada de la història hem aconseguit posar com a tema central de la campanya electoral, que està aquí per quedar-se, la Independència de Catalunya.

Alfons Lòpez Tena fa un discurs molt i molt sincer sobre la seva evolució fins a lluitar per la Independència de Catalunya.

El vídeo, que tractaré de pujar avui (27/11) és corprenedor i li recomano a tothom.

– Us diré d’on venim, de cara a haver arribar a aquesta situació, i haver de donar el pas públic, directe, obert, difícil, amb tota mena d’obstacles, sotmesos a tota mena d’injúries, de calúmnies, descalificacions, per la Llibertat del poble Català. Per la Independència de Catalunya.

– Jo en el moment que vaig veure el consell del poder judicial, abans pensava com molts Catalans, com molts dels que estem aquí segur que havíem pensat, que això és un procés gradual, que s’ha d’anar fent a poc a poc, bona lletra, no estirem massa de la corda, potser no n’hi ha gaire això, anem avançant a poc a poc. Perquè efectivament va haver-hi uns anys que les coses avançaven a poc a poc i s’avançava. Sobretot els que venim de la lluita contra la dictadura de franco, contra el genocida anti-Català, especialment els que estàvem a València. Allà tot és molt més dur, com sabeu. Ja pensàvem que això podria funcionar.

– Va ser al consell del poder judicial que vaig veure que no. Allà és quan vaig veure la voluntat sistemàtica, deliberada, explícita és destruir Catalunya, destruir els Catalans. Fer tot allò que sigui necessari per a que Catalunya es converteixi en una província assimilada sense cap mena d’element més que el folklore i sense cap mena de poder, ni polític ni de capacitat econòmica.

– Perquè quan estàs als òrgans d’un estat parlen d’una manera oberta.

– Jo he sentit dir: “yo he ido a ejercer mi profesión a Cataluña para colonizarla”. Persones que estan en l’actualitat al tribunal constitucional.

– Jo coneixia el que era la classe dirigent barcelonina… la veia com el que és, provinciana, mediocre, corrupta. I en veure el panorama espanyol i el de la casta dirigent barcelonina, vaig pensar això s’ha acabat. S’ha acabat però la meva obligació és dir-ho. Fer un acte de servei i escriure-ho. En aquell moment vaig pensar i vaig tornar a llegir un gran poema d’Anna Akhmàtova de la pitjor època de l’estalinisme en el qual hi ha un petit pròleg en que ella explica que està fent qua al davant d’una presó on va cada dia , com molta gent, a veure si hi ha notícies del seu marit, del seu fill, en aquest cas del seu fill que l’havia detingut la policia i no sabia si l’havien assassinat, si estava en un camp de concentració en aquelles circumstàncies una dona amb una cara que no tenia cap mena d’expressió se’m va girar i em va dir: vostè això ho pot escriure? llavors ella va contestar sí. Llavors comença el poema.

– Jo vaig pensar això, la meva obligació és escriure-ho. I d’allí vaig començar a escriure un llibre i confesso ara que la meva idea era que en el moment en el qual el publiqués, van ser tres anys de feina de documentació, seria l’últim servei a la Nació Catalana perquè la Nació Catalana era condemnada per una classe dirigent provinciana, mediocre, venuda i sense futur.

– La sorpresa va ser que en el moment de començar, i és un llibre que té un caràcter acadèmic, intel·lectualment complexe, per incorporar corrents angloamericans dels últims anys, la sorpresa va ser que això que jo pensava que tindria si de cas una influència purament acadèmica es va convertir en un gran èxit popular i d’allí va sortir el anar i fer moltes presentacions i allí vaig descobrir el Poble de Catalunya. Allà és quan vaig descobrir que hi ha un Poble, que hi ha una Nació. Que fora d’aquests petits cercles dels palaus, dels liceus, dels tennis, dels polos. Fora d’això hi ha una Nació. Amb tremp. Amb força. Que hi havia homes i dones que són capaços i que es mantenen fidels a la Nació. I llavors és quan vaig pensar que la meva obligació era anar i treballar per la Independència de Catalunya. Entenem Catalunya com la Nació Catalana sencera, com els Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Independitzar el Principat de Catalunya i incorporar la resta dels Països Catalans en funció de la seva voluntat i de la seva evolució política, cultural, econòmica, social.

– Ens hem trobat que aquesta etapa continuava en el mateix autisme, d’una manera “cansina”, sense cap mena ni d’il·lusió ni de voluntat, continuaven repetint les mateixes mentides de sempre: ara hem d’agafar un tren, ara no toca, que aquest tren passarà per Estrasburg, i llavors hi haurà una estació determinada que no se sap si serà en el segle 47 o en la galàxia llunyana d’Star Wars, no se sap, però ara no. Sempre ara no.

– Dels que ens diuen és que ara la Independència no toca perquè la prioritat és anar contra la crisi. Home, serien creïbles si abans de començar la crisi haguessin que la Independència ara sí que tocava. Però tampoc ho van dir.

– Van dir: desenvolupem un estatut, fem polítiques socials, fem pluja fina, pugem a l’Aneto, baixem i agafem un creuer per a anar a Itaca, sortim del sot, treiem el cotxe de la sorra. Tot això és el que deien, però la Independència no. Sempre hi havia una altra cosa que no fos la Independència. I sabeu perquè?. Perquè no la volen. Estan en contra!.

– Treiem-nos la vena dels ulls. No la volen. Ells volen la Independència com els creients volen anar al cel. Pot estar millor. Però no hi ha ningú que vulgui morir-se per anar al cel. L’objectiu és anar al cel, però una mica tard. No la volen. Volen la Independència si cal.

– … van tenir la seva funció, però ara ja estan condemnats a les escombraries de la història. No han estat capaços de defensar Catalunya quan la ofensiva espanyola ja s’ha convertit en radical i a per totes.

Amb 8 mesos d’espoli fiscal nosaltres rescatem irlanda.

A més espanya s’enfonsa, es convertirà en una nova argentina.

No ens interessa estar en aquest baixell que se’n va a l’aigua.

Joan aporta
En només quatre mesos hem aconseguit això.
Tinc dos moments molt gravats.
Quan el meu fill em va fer prometre-li que no em dedicaria a la política i no vaig poder i l’altre quan Xavier Sala i Martín va escriure l’article jo votaré Joan Laporta.
Catalunya paga la pena.

Farem un corredor mediterrani que tanta falta fa aquí i a València també.
Donarem beques a qui s’ho mereixi per descomptat.
Acabarem amb els barracons on estudien els nens en unes condicions inadequades.
Algú es creu que es podrà fer el referèndum o el concert.
Els Catalans hem d’anar orgullosos pel món.
No ens hem d’amagar de ser Catalans no sigui que s’emprenyin. On s’ha vist això!.
fan propostes que saben que no poden complir mentint.
És hora que deixin d’aquest joc d’anar a pidolar a madrid i tornar amb la cua entra les cames.

Quan un fa una cosa malament té una mala nota. I els nostres polítiques han demostrat la seva incompetència i han demostrat que no són dignes de dirigir aquest país perquè ens han dut a la crisi econòmica més gran de la nostra història. Si ho han fet malament han de suspendre. I han tret un molt deficient.

El vot útil és Solidaritat Catalana per la Independència.

Què farem mentre estant no aconseguim la Independència? No el practicarem. Mentre estant (que els polítics autonomistes) vagin a buscar els cales que ens prenen a madrid!!.

No han d’abaixar el sou als funcionaris, que recuperin els diners que ens foten a madrid i no hauran d’abaixar el sou als funcionaris.

És legítim que vulguem viure lliures.

650.000 Catalans van votar a les consultes sobiranistes.

A la proppassada manifestació vam ser 1.200.000. Si sumem el milió dos cents ja els tenim els 68 diputats, ja tenim la Independència.

Hem de ser protagonistes de la història.

Els Catalans, les Catalanes, els joves, els grans, els treballadors, els empresaris, els immigrants, tots han de participar d’aconseguir la Independència.

La Independència no ens l’ha de donar ningú, la Independència es pren.

La Independència no es contra ningú. És a favor nostre.

Ens deuran calés si ho posem a la balança!. Ara cal gent que negociï de debó no pidolaires.

Estic conveçut que la unió europea ho veurà bé perquè finalment tindrà un estat seriós al sud d’Europa.

Proclamarem la Independència de manera democràtica.

La nostra cultura no és excloent.

La llengua serà el Català. Això tothom ho ha de tenir clar.

La Independència no trenca cap vincle amb els familiars de fora.

L’endemà de la Independència anirem a treballar, però tindrem un estat que protegirà els interessos dels Catalans siguin quins siguin.

Entrarem amb Força al Parlament de Catalunya!.

Quan l’acusen de que s’ha aprofitat del Barça per a fer el salt a la política, diu “uns collons! hem posat la institució del Barça al servei del país!”.

D’aquí cap a la Independència perquè la volem i sabem que és possible.

Si a Catalunya es fes un campionat del món d’opinadors seríem els campions del món. Tenim opinadors de totes menes. Però n0 n’hi ha prou.

Demana un aplaudiment per a tots els suports anònims.

La volem, sabem que és possible, i la farem entre tots!.

—–

Em feia molta il·lusió fer-me unes fotos amb els candidats amb qui tinc amistat, amb en Jan, amb el Xavier Sala i Martín, amb Maria Dolors, amb el Harold, amb en Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, Anna Arqué… malauradament el periodista de nació digital va tenir un problema amb l’ordinador i em va demanar si li podia deixar el meu per a retransmetre la informació en directe. Es va demorar i ja no vaig ser a temps de fer les fotografies.

Va escriure un bon article.

Nogensmenys sí que vaig poder localitzar alguns a les acaballes de l’acte i fer algunes fotografies i tenir una xerradeta agradable.

Nota 27/11/2010 16:25 segueixo actualitzant l’article, pujant fotografies i vídeos fins que estigui acabat. Aneu-lo revisant durant el dia.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1CQ

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

La independència arribarà abans que la sentència (avui.cat)

dissabte, maig 15th, 2010

Llegeixo una genial entrevista a Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis al diari avui:

La independència arribarà abans que la sentència

La recomano absolutament.

Cito tres paràgrafs de l’aspecte econòmic.

I com convencem els europeus i els espanyols?
Hem de guanyar-nos els alemanys. Ells necessiten un Estat econòmicament fort al sud d’Europa, que no n’hi ha cap, i Catalunya ha de fer aquest paper. Hem de convèncer Alemanya perquè allargui els fons socials europeus deu anys més a Espanya. Així tothom hi sortirà guanyant: Catalunya serà independent, Espanya tindrà els diners que no li aportarà Catalunya i Europa tindrà un Estat fort al sud.

[…]

Com a empresari, creu que el poder econòmic donarà suport a la declaració d’independència que proposa?
El pes de Catalunya en el món ha baixat, l’economia catalana està molt tocada i ens està arrossegant la mala política econòmica d’Espanya. Estar dins d’Espanya és una pèrdua per a tots els empresaris.

Per què?
En un món global, en el qual hem de competir amb empreses franceses amb l’Estat francès al darrere, amb empreses alemanyes amb l’Estat alemany al darrere, amb empreses italianes amb l’Estat italià al darrere, les empreses catalanes, si no tenim també un Estat al darrere, no serem competitives. El món global és el món dels comerciants catalans des de sempre.

Ho lligo amb la notícia que llegí ahir avui:

“S&P rebaixa la qualificació creditícia de Catalunya” a el país.

Llegir traducció en Català per google, veure article original en castellà.

Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació creditícia a llarg termini de Catalunya del nivell “AA-” al nivell “A +” i va reiterar que la perspectiva econòmica de la comunitat és “negativa”. En un comunicat, en què l’agència resumeix l’informe realitzat pels seus analistes, l’agència de qualificació de risc (que posa nota a productes financers amb vista a orientar els inversors sobre la salut i la perspectiva dels mateixos) va informar que la rebaixa del deute de Catalunya és conseqüència d’una revisió dels pronòstics econòmics per a aquesta regió i de la constatació que el dèficit dels comptes catalanes ha empitjorat.La nota actual del deute a llarg termini (“A +”) és la cinquena en un rànquing que comença amb “AAA” i acaba amb “CCC”.

Lamentablement si no ens independitzem aviat ens podríem trobar, no tan sols que espanya ens enfonsi econòmicament d’una manera total i absoluta, sinó que anem fora de l’euro en la moneda, empesos per una espanya que només sap apujar imposts, marginar-nos en inversions, i saquejar les arques per tal de comprar vots dels espanyols amb prestacions i subsidis.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo de presentació de la Nòmina Catalana del Cercle Català de Negocis a Barcelona, 3 de Desembre 2009

dilluns, gener 11th, 2010

Aquest vídeo el vaig enregistrar el dia 3 de Desembre de 2009, a la presentació de CCN de la Nòmina Catalana.

La idea de la Nòmina Catalana és ben simple: s’agafa l’espoli fiscal (diners que es paguen a espanya i mai tornen) al Principat de Catalunya i es fa una simulació d’una sèrie d’inversions i prestacions addicionals que faria l’Estat Català (per exemple la reducció d’un 72,4% de l’impost de societats fins al 9%, el valor més baix d’Europa), i amb els diners que sobren d’aquestes possibles inversions s’aplica un descompte als treballadors i jubilats.

Això dóna uns diners que serien els diners que guanyarien de més els treballadors i els jubilats si Catalunya tingués un Estat propi i apliqués aquest mètode.

Qualsevol pot omplir el formulari amb les dades de la nòmina, i veure els diners que està perdent per ser sota espanya.

I en prémer CALCULAR rebem el resultat:

Jo he introduït unes dades a ull a mode de prova.

Fixeu-vos com en el cas d’un salari baix de 1.400 € bruts mensuals, amb una deducció de 280 € mensuals d’IRPF, 100 € en dietes, i amb 14 pagues, l’espoli fiscal és de 240,80 € mensuals, és a dir 3.371,20 € anuals, que enlloc de ser a la butxaca del treballador són gastades a espanya.

A la presentació CCN indicava que un mileurista tindria una paga extra més i al vídeo s’indiquen 3 casos amb valors reals de sous: baix, mig i alt.

Com els imposts són progressius, com més alt és el salari, més espoli es pateix.

És molt interessant de veure com en la vida útil del treballador (uns 40 anys) amb les dades que jo he introduït, l’espoli fiscal li suposa unes pèrdues de 134.848 €.

És a dir, el valor d’un pis. I a sobre quan ens morim apliquen impost de successions a la família!.

CCN fa unes consideracions addicionals:

Si el teu / la teva cònjuge treballa, calcula el seu espoli i suma’l per obtenir-ne el valor de la unitat familiar.

El promig d’espoli per una família Catalana de 4 membres és de 12.000 € anuals, i la teva?

A part de la reducció en la nòmina, l’impost de societats es reduiria en un 72,4%, és a dir que enlloc del 30% actual quedaria al 9% el valor més baix de tot Europa.

No obstant, des del CCN creiem que el model de país que cal per la Catalunya Estat, hauria de destinar part de l’espoli fiscal actual a la millora d’infraestructures, les pensions i altres serveis socials.

A partir d’aquí, aquesta redistribució dels recursos seria una qüestió política a decidir en funció de qui governi l’Estat Català.

Els càlculs de la Nòmina Catalana han estat realitzats per catedràtics i economistes de prestigi, entre ells:

  • Elisenda Paluzié
  • Jacint R. Hombravella
  • M. Casals
  • Xavier Roig
  • Joan Tugores

CCN és un lobby de pressió per a aconseguir l’Estat propi format per empresaris, directius i professionals, i la seva darrera campanya ha estat contractar falques publicitàries a RAC1, ràdio FlashBack i

Aquí hi ha un enllaça a Presentacio Nomina Catalana CCN 22-11-2009.pdf amb les explicacions detallades.

No us perdeu la secció d’estudis i col·laboracions.

Si ho voleu compartir per Twitter aquesta és la url curta: http://wp.me/pzeab-15S

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Discurs Ramon Carner President del Cercle Català de Negocis

diumenge, octubre 18th, 2009

Al vídeo, realitzat per Anna Arqué, col·laboradora d’ autodeterminacio.cat i deumil.cat també hi apareix el catedràtic Enric Canela, entre altres prohoms del país.

Cito unes paraules de Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis – CCN:

Avui nosaltres els diem: que no s’escarrassin, que no es preocupin de la manca d’iniciativa i de lideratge empresarial al nostre país.

Catalunya no tornarà a tenir líders empresarials fins que no tinguem un Estat propi.
Perquè quin lideratge volen que sorgeixi en un país que no depen d’ell mateix?.

Quin lideratge volen que sorgeixi quan saps que el fruit de l’esforç dels empresaris Catalans només serveix per a mantenir les èlits econòmiques i polítiques d’un país que no és el nostre.

Avui a Catalunya no és possible sorgeixi cap líder empresarial perquè ja resulta prou difícil que sorgeixin empresaris.

Us convido a veure les dades de l’espoli fiscal de la web de la CCN (PDF).

Val la pena veure l’estudi, que cita les fonts, entre tant deixo tres imatges prou esclaridores:

codic-cat-captura-ccn-que-podriem-fer-amb-els-diners-que-ens-espolia-espanya-en-un-any

codic-cat-Barcelona-madrid-km-autovia-fet-1985-2005-20-600

codic-cat-ccn-Catalunya-Independencia-questio-prosperitat

Actualització 2009-10-20: Trobo força interessant aquesta entrevista a l’avui a Àngel Castiñeira “no podem aspirar a un país d’excel·lència amb uns polítics mediocres”.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Els euros són Catalans

dissabte, octubre 10th, 2009
IMG_2862-Ramon-Cut2-4La proppassada Diada, en acabar l’Acte en homenatge al comandant Moragues, en Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (CCN), qui surt a la fotografia, em va mostrar el següent.

Els bitllets de 20 € duen les quatre barres.

Posant-los a contrallum, s’hi pot distingir clarament un escut amb el nostre símbol nacional.

4barres_cut Fet en persona, encara és més impactant, puig el fons es veu daurat, per la llum, com l’escut d’or on van les nostres quatre barres.

Des que en Ramon Carner m’ho va ensenyar, sempre duc un bitllet de 20 € per a ensenyar-ho a les amistats.

Els rumors diuen que quan l’ansar se’n va assabentar va posar-se fet una fera.

No només els bitllets de 20 € ho duen, sinó també els de 500 €.

codic-cat-fons-bitllet-500-euros-7-platja-2-editat2-800-px

Els amics americans sempre estan donant-li voltes a si els seus bitllets duen amagats missatges maçons, prediccions del futur o sobre si es pot endevinar els propers esdeveniments o bé trobar-hi secrets sostrets a la vista en forma d’intel·ligentíssims criptogrames.

Quin significat podrien tenir les quatres barres als bitllets de la moneda europea de 20 euros, els més versàtis, i als de 500 euros, els més poderosos?.

I els Estels?.

codic-cat-estels-bitllets-500-euros-Estelada

codic-cat-estels-bitllets-500-euros-Estelada-gran

Quan algú us demani quina és la bandera del vostre país, podeu ensenyar un bitllet.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Crònica de la Diada 1 – Moragues, Reagrupament

dissabte, setembre 12th, 2009

2009-09-11-codic.cat-elpunt_dona_detinguda_policia_espanyola_per_parlar_CatalaLa meva Diada començà amb la lectura de la portada del diari el punt: una dona és detinguda per la policia espanyola per parlar Català pel mòbil.

Guardo el diari a la bossa bo i pensant que el dia promet, que sens dubte la societat ha entès que sense la Independència la misèria que ens comporta espanya seguirà caient-nos al damunt i fent malbé tot el que estimem. Avui serà una jornada que ens manifestarem alt i clar per a dir que “Volem l’Estat Català / We want a Catalan State”.

El segon pensament del dia, mentre em dirigeixo a l’Acte en honor a en Josep Moragues i Mas, heroi i màrtir Català és què passarà en el concert de la cantant Israeliana Noa (en aquest article del seu bloc contesta les mentides i els atacs que li han estat dirigint). Odio que els fonamentalistes comunistes i socialistes donin suport als fonamentalistes assassins de hamàs, i pretenguin boicotejar qualsevol presència Americana o Israeliana. Molts som els que voldríem que els comunistes d’icv es pronunciessin contra la dictadura de xina, contra la massacre que duu a terme xina contra els Tibetans i els dissidents xinesos, contra les massacres a l’Àfrica, contra les massacres dels russos a Txetxènia, i contra els milers de míssils que tira hamas cada any contra Israel, i contra el fet que aquest grup terrorista palestí assassina a tots els homosexuals, a qui incompleix les seves lleis fonamentalistes (posar la ràdio, no dur el vel…) i empren a la població com escuts humans (i no voluntaris)… contra el que fa el govern d’iran a la seva població, contra el que passa a Birmània… però els comunistes són fanàtics, igual que els socialistes. M’avergonyeix que alguns d’aquests comunistes i socialistes siguin Catalans (encara que en la seva majoria són espanyolistes).

A la capital de Catalunya, agafo un taxi i tinc l’agradable sorpresa que el conductor és un vell amic a qui havia perdut el contacte fa 12 anys. Recuperem el contacte.

IMG_2734-gentadaArribo a l’acte de reagrupament, i hi ha força gent.

Em sorprèn veure-hi força gent de l’esquerra. Cabells llargs, o arrissats, arracades grans a les orelles.

Estan barrejats amb ciutadans sense una ideologia que salti a la vista, i amb molts que duen samarretes de reagrupament. Ho interpreto com un bon senyal puix que la Independència l’hem d’aconseguir entre tots.

Veig Estelades blaves i socialistes.

Celebro que tots plegats escoltem l’acte i rendim homenatge a l’heroi Català.

Decideixo moure’m una mica, en part per a poder prendre millors fotografies, en part car sé que trobaré gent coneguda.

IMG_2742Un globus colpeja la meva barretina, l’home es disculpa, el duu el seu vailet, i somrient li dic que no passa res.

Al cap d’un moment se m’atansa i em diu, -disculpa, oi que tu érets a Brussel·les?- ells també eren dels deu mil Catalans (o més) que anàrem a Brussel·les.

Feliç coincidència que es repetirà durant tot el dia.

També em trobà en David, que ajudà a promoure la campanya per a donar a conèixer el que li feren els òrgans judicials i policials espanyols a l’Èric Bertran quan tenia 14 anys en el reportatge Èric and the army of the phoenix.

codic.cat-IMG_2754-totes_edats-cut codic.cat-IMG_2756-molta_gent

Senyera al vent

Moment del discurs d’en Toni Strubell, nét de l’eminent Doctor Josep Trueta, que salvà milers de vides durant la segona guerra mundial gràcies al seu mètode per a evitar les infeccions de teixit

Queia un sol de justícia i haig de criticar el sistema d’aúdio. No se sentia. Érem una gentada, però es feia difícil poder escoltar i entendre el que es deia si no s’era més o menys aprop.

Em va doldre especialment perdre’m bona part del discurs d’en Toni Strubell.

Després va parlar en Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat.

Cito les idees més importants d’aquests dos líders, que vaig poder recollir malgrat aquest inconvenient. Si algú té enregistrat el parlament d’en Toni Strubell, li agrairia que em fes arribar l’adreça o el vídeo/aúdio i el penjaré al bloc.

monument_a_Josep_Moragues - ajuntament_miserable

Només hem de témer a la por.

Com a país, hem de tornar a treballar en l’Excel·lència,

Hem d’estar orgullosos de ser Catalans i de la nostra Cultura

Que es construeixi un monument com cal a en Josep Moragues i Mas, i no aquella merda de supositori (el pal de fusta amb una, difícil de veure, placa, i on oneja la Senyera és el monument de l’ajuntament de Barcelona al gran heroi Josep Moragues)

Idees del discurs de Joan Carretero:

joan_carretero

Cal arribar a ser polític per a poder canviar la política

Cal regenerar la política Catalana

Volem fer un país on hi és benvingut tothom que estimi els valors democràtics

Els polítics han de treballar per als ciutadans i no per a l’amiguet a la cúpula del partit.

Cal canviar la política Catalana per a que s’assembli a les democràcies consolidades i avançades del món (clara referència al sistema anglosaxó: llistes obertes, política de proximitat…)

Polítics de proximitat: cal que hi hagi polítics locals que siguin escollits per i treballin per a un conjunt d’illes de pisos, i que ser escollit depengui dels vots d’aquells ciutadans i no de decisions del partit. Per tant aquests polítics seran més fidels a la ciutadania que no pas als seus partits.

Al projecte de Reagrupament no hi sobra ningú

Volem a tothom però no esperarem a ningú

No ens fa por perdre

I si caiem, ens tornarem a aixecar amb més força

A l’acte també participaven Carles Bonaventura de l’RC – Partit Republicà Català, la CCN – Cercle Català de Negocis.

També hi havia un rètol d’unitat (uncat), però desconec si també organitzaven l’acte o feien ofrena floral.

els_SegadorsEs va cantar els Segadors, l’Himne Nacional de Catalunya, guiats al so per un grup de joves amb alguns instruments tradicionals de la nostra Nació.

Després es procedí a l’ofrena floral acompanyats al so de la Muixeranga.

(a l’enllaç a la vikipèdia es pot escoltar)

En acabar l’acte vaig veure l’Elisenda Paluzie.

Havia sentit per megafonia que en Miquell Sellarès havia fet un discurs però no vaig tenir la sort d’escoltar-lo, ni de verure’l.

També vaig trobar-me amb el director de la xecna.

Em  convidà a prendre uns desperta ferros a la paradeta de la xecna i també m’obsequià una ampolla del moscatell Moragues.

cotxe_desperta_ferro

Abans però, de marxar de la plaça, vaig tenir l’immens plaer de poder saludar Mossèn Dalmau.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy