Posts Tagged ‘Catalunya’

Catalunya dictadura

divendres, maig 27th, 2011

Avergonyit de viure en aquesta Catalunya. A Egipte es manifesten i a Catalunya no es pot perquè cusen a òsties gent que no ofereix resistència i fins i tot als periodistes.
No tinc perquè compartir els mètodes o tots els pensaments dels indignats, però estimo la democràcia.
I avui m’he tornat a sentir com fa 20 anys, quan teníem por de la policia i en volies estar lluny perquè et podien fer mal i senties la impotència que ningú al sistema t’ajudaria, era la policia de la desraó i de la por, la policia repressora espanyola al servei d’uns jutges colonials i una política d’esclavatge al nostre poble.
Els mossos d’esquadra fan honor als pitjors cossos de repressió espanyols de la història.
A quins interessos serveix cyu?. qui ha donat l’ordre?.
Avui he recordat aquella foto dels grisos en que atonyinaven un Xirinacs desarmat i pacifista.

28/05/2011 Actualització:

Una reflexió: A Catalunya hi ha delinqüents que tenen més de 500 detencions. Hi ha lladres que roben cada dia al metro, ho tenen a les càmeres, i si els detenen els tornen a deixar anar. A aquesta gent la policia els tracta amb màxima delicadesa.

En canvi ciutadans que paguen els seus impostos poden veure atropellats els seus drets salvatgement.

CyU dimisió.

M’ha sorprès aquest matí la quantitat de mitjans a nivell mundial que parlaven del que ha succeït a Barcelona. La premsa a Catalunya i a espanya està descafeïnada, controlada, manipulada, censurada, castrada, però per Internet t’arriba tot el que circula pel món.

Gent que recolza els moviments ciutadans pro-democràcia de Síria, Líbia. Egipte… es fan ressò de la brutalitat policial a Barcelona.

A Canàries i a espanya també organitzen manifestacions de solidaritat.

Necessitem independitzar-nos d’espanya però també independitzar-nos del sistema polític de vividors professionals que enlloc de servir al poble, se serveix del poble.

Aquest vídeo esfereidor demostra que aquests salvatges que atonyinen la gent i fins i tot la premsa, i es neguen a identificar-se, haurien de ser entre reixes.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1PQ

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Cita: La participació a la consulta del 10A supera la de la Diagonal a tots els districtes de Barcelona

diumenge, abril 17th, 2011

Deixo aquest article del directe.cat ja que que m’ha semblat molt refrescant constatar l’èxit de la Consulta. :-)

http://www.directe.cat/noticia/145797/la-participacio-a-la-consulta-del-10a-supera-la-de-la-diagonal-a-tots-els-districtes-de-ba

Percentatge de participació per districtes
Ciutat Vella  22,81%
Eixample  26,46%
Gràcia  29,48%
Horta-Guinardó 16,99%
Les Corts  20,25%
Nou Barris  14,89%
Sant Andreu  18,33%
Sant Martí  17,85%
Sants-Monjuïc  18,78%
Sarrià-St. Gervasi  29,95%

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1OU

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Barcelona votes on Catalan independence from Spain

dimecres, abril 13th, 2011

El diari anglès The Guardian parla de la Consulta a Barcelona i del desig d’Independència del nostre poble.

http://www.guardian.co.uk/world/2011/apr/10/barcelona-votes-catalan-independence

Deixo una còpia local en PDF.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

10A – Normalitat absoluta a les consultes a Sants, Barcelona Decideix

diumenge, abril 10th, 2011

M’he passejat pel barri de Sants i he copsat l’ambient a la votació.

La gent no ha parat d’entrar i sortir del col·legi electoral, tal i com fan en qualsevol votació oficial, i l’ambient és tranquil i relaxat, i la gent parla sense complexes.

He parlat amb veïns i la majoria havien votat anticipadament i he conegut un immigrant de República Dominicana que va votar anticipat i un d’Itàlia que m’ha dit entre riures que si no votava la seva dona, Catalana, li demanava el divorci.

També he parlat amb una senyora gran d’arrels espanyoles, que parlant entre castellà i Català, m’ha dit que s’ha de votar.

Ahir vaig parlar amb un home d’uns cinquanta anys que em demanava on es podia votar a Pobe Nou, ja que la seva filla volia exercir el Dret a votar.

I és que amb aquestes dones, i amb aquest poble, és impossible que no assolim la llibertat!.

Ahir em vaig passejar per Barcelona amb la samarreta de 10A Barcelona Decideix, i vaig orientar a algunes persones que em demanaven on i com es podria votar, i avui també he orientat sobre les escoles on es pot votar.

Avui és un dia històric. D’aquí a uns anys, independents, els fills ens demanaran sobre aquest dia i on érem i què vam fer. T’ho perdràs?.

Vota, el que vulguis: Sí, No o en blanc, però vota.

Relacionat: Ara.cat 1.000 vots en la consulta de Barcelona en els primers 10 minuts

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Ov

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Cita: L’execonomista en cap de l’FMI sosté que ‘Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món’

dissabte, abril 9th, 2011

Vull recomanar aquest article.

http://www.directe.cat/noticia/140140/l-execonomista-en-cap-del-fmi-soste-que-catalunya-aillada-seria-un-dels-paisos-mes-rics-de

Cito un fragment:

El professor d’Economia de la Universitat de Harvard i execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, Kenneth Rogoff, ho té clar: ‘Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món’. Així ho assegura en una entrevista a la revista Capital, en què també assegura que ‘si cau l’economia espanyola, fins i tot també podria caure França’. Les declaracions de Rogoff coincideixen plenament amb l’estudi presentat per ERC el novembre de l’any passat, La viabilitat econòmica de Catalunya Estat (pdf), en què es demostra que una Catalunya independent se situaria entre els 10 països més rics d’Europa, només per sota de Luxemburg, Irlanda, Països Baixos, Àustria i Suècia.

Deixo còpia de l’article en PDF.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Oo

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Jo també dedicaré la Independència de Catalunya als que ja no hi són

diumenge, març 27th, 2011

Sóc el primer independentista de la meva família.

Sempre hem estat orgullosos de ser Catalans, encara que no s’en parlava explícitament.

A la meva família sempre hem estimat la feina dura i la hem vist com el que és normal. Feina dura, però amb intel·ligència, treballar dur, i mirar de millorar.

Els meus Iàius desprenien Catalanitat. No és que fessin bandera, és que vivien la seva Catalanitat amb naturalitat.

Honestedat, treball dur, amor per la seva cultura i per la seva llengua, de manera natural.

I aquesta Catalanitat natural no estava renyit amb l’estimació per aprendre coses noves i formar-se en disciplines a través de l’emprenedoria o de la lectura, i el plaer de viatjar i de descobrir altres països i cultures com no ho està en els ciutadans de qualsevol país del món. Al contrari del que ens volen fer creure els espanyols fanàtics monolingües que tracten d’associar Catalanitat amb tancament, quan de fet, nosaltres mediterranis, mai hem estat tancats, en canvi ells pobrets, només parlen una llengua i creuen que Déu ha fet girar l’univers al voltant d’espanya.

Els meus Iàius van viatjar molt i van donar diverses vegades la volta al món.

Jo sóc el primer independentista de la família. Ho tenia clar des de petit. I els meus se sorprenien dels meus pensaments. Però per a mi, viure en llibertat sempre havia estat l’escenari normal i natural que havíem de fer real.

La meva Iàia va viure els anys foscos del franquisme. Aquells anys en que estava prohibit el Català i perseguit.

El meu Iàiu va ser al bàndol de la República.

La meva Iàia sempre tenia por que no em fessin mal. La policia espanyola, skinheads analfabets amb auto-odi, etc…

Els darrers anys, en una conversa sobre política ella em va confessar que veia el país preparat per a ser Independent, que no ens faltava res i que ens podíem valdre per nosaltres mateixos completament.

La meva amiga Isabel, Isa, al Cel sigui, o il·luminada amb Buda, doncs ella era budista (de budisme tibetà), m’explicava com quan tenia quinze anys, cantaven l’estaca a l’escola, i els grisos, la policia franquista, picava a la porta per reprimir-les, i quan l’escola obria tothom callava, i tan bon punt marxaven, a tocar de la porta, tornaven a cantar ben fort, per provocar aquelles males bèsties.

També m’explicà com en innombrables ocasions, ja a la universitat, havien hagut de córrer per escapar de les porres famolenques de sang dels grisos.

El meu amic Domingo, ja molt gran, m’explicava com en una manifestació la secreta i els grisos anaven en tramvia a reprimir, i ell va abocar ciment ràpid a la palanca de canvi, en aquella època els tramvies escollien la via per la que anar mitjançant una palanca a terra, i d’aquesta manera el tramvia marxava en la direcció contrària a on eren els manifestants.

I recordo altres casos de nens i nenes bufetejats brutalment, fent-los caure a terra, pel simple fet de parlar Català.

La història dels meus amics i família estan plenes de patir repressió i de resistència.

També vull recordar les dones violades als camps de concentració fets pels francesos, com el camp d’Argelers, la gent que es llevava la vida ofegant-se al mar, els milers de republicans assassinats fent treballs forçats per exemple al diabòlic “valle de los caídos”, i la pressió espanyola per a que no es donés un premi Nobel a un Català. El meu reconeixement pel Doctor Trueta, que inventà un mètode de cirurgia que salvà milers i milers de persones, i d’extremitats, i que segueix fent-se servir.

Els espanyols intoxicats per les mentides que els ven la premsa hereva del franquisme no s’ho poden ni imaginar i no es fan a la idea de fins a quin punt la seva identitat, el que donen per certeses, està construït sobre violència, repressió -que no es queda curta al costat de gadafi, iran o la xina- i sobre genocidi cultural.

Fa força temps que rumio una idea que és el que vull expressar en aquest article.

He tingut l’honor de conèixer gent magnífica que ja no hi és, gent que no ha pogut veure la Independència.

Gent a qui m’agradaria poder ensenyar-lis com ho aconseguim i quin magnífic país tenim.

I el que vull dir, és que el dia que tinguem la Independència els dedicaré aquest dia a tots els que m’estimo, que ja no hi són, i no ho han pogut veure.

I desitjo de tot cor que la meva lluita diària faci que aquest sigui un país magnífic per a viure, amb gent honrada i treballadora, orgullosa del seu esforç i progrés. Gent sense por que mira el futur amb alegria i optimisme.

Gent que vaig amb el cap ben alt, orgullós dels seus èxits i dels èxits col·lectius del país, i que no tingui por a que cap analfabet l’insulti i el menysprei pel simple fet de ser Català. Gent que serà acollida amb les portes obertes a qualsevol país, on seran contents de comptar amb Catalans, que treballen tan bé, doncs la nostra fama ens precedirà.

Jo dedicaré la Independència a la gent que m’estimo i que ja no hi són.

I com jo, sé que som milions de persones.

I pensant sobre això m’adono, que ningú podrà vèncer un poble amb aquesta determinació.

La nostra Independència és inevitable, és indeturable, ens la mereixem i viurem tan bé quan la tinguem!. Però això serà només la base, una bona base, per a poder seguir creixent i desenvolupar el nostre autèntic potencial.

La independència ha de reparar una injustícia històrica, el patiment ofegat de milions de persones, el mal marcant el pas d’un poble. La independència és justa, ens la mereixem, la voldrem i la tindrem.

Sense que ningú m’ho hagi dit ni demanat la Independència és una manera d’honrar la gent que m’estimo, Catalaníssims, que ja no hi són.

Gent que em va ensenyar paraules i expressions com si sou servits (al dinar o al sopar), com poca solta, i que deien expressions que m’agraden tant i que ja no escolto com camina pinzell, té un fetge com una rajada, vés que vinc. Gent amb molta educació, paciència i afectuosos.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

La Independència de Catalunya guanyarà un referèndum

dissabte, febrer 26th, 2011

Aquest cop la Fundació Carulla i ESADE ho han dit en un estudi que fou realitzat abans de la sentència del tribunal colonial español.

Quan de temps podrà evitar el règim hereu del franquisme que Catalunya s’independitzi ara que som a Europa?.

Crec que ben poc…

http://www.cronica.cat/noticia/El_SI_a_la_independencia_guanyaria_segur_el_referendum

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

espanya colonitza – assassinant el Català

dimecres, desembre 22nd, 2010

espanya ha tornat a demostrar el que és: un estat que deplora qualsevol cultura que no sigui la castellana, i que tracta de colonitzar a la força tots aquells a qui la llibertat els va ser privada per la força de les armes.

espanya tracta, com feu anglaterra amb Índia, de colonitzar i assimilar els nadius Catalans, i ara ens priva de la nostra llengua a casa nostra.

Ara espanya ha decidit que la llengua vehicular a Catalunya no pot ser el Català, que ha de ser també el castellà.

<ironia>I com són tan democràtics i hi ha separació de poders han esperat a que acabessin les eleccions al Parlament de Catalunya</ironia> per a fer-ho.

Als meus amics que vau votar cyu: ja us ho vaig dir. espanya no pararà fins a fer-nos desaparèixer i cap partit autonomista no podrà arreglar res ni aturar els cops de les continues violacions dels nostres Drets Humans que perpetren des de madrid.

Als que no vau pensar a votar un partit independentista, només hi ha una manera de viure amb dignitat. I és amb llibertat i que ningú trepitgi els nostres Drets Humans. Això només ho aconseguirem amb la Independència. En tenir un Estat Català, farem les nostres lleis i ningú no ens les podrà discutir.

Als que vau votar un partit que odia els Catalans i que promou la nostra destrucció: feu-vos ho mirar. Quina classe de persones sou?. Us mireu al mirall?.

S’està veient que al món hi ha tres tipus de països:

– Els que respecten els Drets Humans i viuen en democràcia. Correcte.

– Els que no respecten els Drets Humans i tracten d’aixafar els altres.

– Les víctimes.

Dels que no respecten els Drets Humans i tracten d’aixafar els altres en tenim diversos exemples: la xina contra el Tibet, el marroc contra el Sahara, espanya contra Catalunya, espanya contra el País Basc, qattar contra els homosexuals i les dones, països islàmics on es mata per no dur vel, per tenir un amant, per ser homosexual o per posar música…

A la segona guerra mundial franco, hitler i mussolini foren d’aquesta mena, dels que trepitgen els Drets Humans i tracten d’annexionar, conquerir, esclavitzar i assimilar.

La rèmora franquista no va ser jutjada i condemnada i ara segueix campant a plaer.

espanya és una vergonya per a la humanitat i els Catalans estem cridats un cop més a rebel·lar-nos.

En aquesta era tenim la sort que no ens poden matar ni bombardejar cada trenta anys com solien, però no dubteu que ho farien si poguessin.

espanya ataca per tots els fronts. A País Valencià es veu clarament, com també es veu a Catalunya Nord la ofensiva que feu l’estat francès i les seves devastadores conseqüències sobre els Catalananoparlants.

No en tingueu el dubte. Som els bons.

Nosaltres no pretenem reprimir ni assimilar un altre poble, ni obligar que a les espanyes parlin la nostra llengua.

ells sí que ho fan a casa nostra. No respecten les votacions del nostre Parlament, ni els nostres referendums.

Aneu-vos fent a la idea que cal enfrontament.

No podem seguir defugint l’enfrontament.

Ens hem d’enfrontar a espanya, que és l’abusananos de classe.

Pacíficament, però amb tots els mitjans al nostre abast.

Tot val: no acatament de sentències, resistència passiva, ignorar l’ocupant (com feien alguns països davant l’ocupació nazi), plantar-nos des del govern i no fer cas a les imposicions feixistes…

Però una cosa tinc clara: artur mas i cyu són uns xaiets. És un partit que no vol l’enfrontament, només governar les engrunes. Només mantenir adormits els Catalans.

Orgullosos com són els espanyols ni tan sols li donaran la oportunitat a cyu, escenificant una planejada obra de teatre, de presentar-se com els salvadors de la situació per garantir-se un govern autonomista amic a Catalunya durant anys.

Al govern de les espanyes són orgullosos. Es creuen que són superiors. Creuen que la seva llengua i la seva cultura s’ha d’imposar als aborígens, tan si els plau com si no.

No en tenen prou de tenir sotmesos els colonitzats si no que els han d’humiliar. I quina nova humiliació podia arribar per a Catalunya?. Sense diners, amb un gran deute, amb una quantitat d’immigració en un brevíssim temps que sobrepassa el que han absorbit a Europa… carregar-se la immersió lingüística.

Evidentment no és el darrer dels atacs, només és un més dins l’estratègia d’acabar amb la nostra cultura mil·lenària.

Alhora atacaran Ses Illes, País Valencià, la Franja, seguiran tancant repetidors de TV3 a País Valencià, es carregaran les lleis que obliguen a retolar, com a mínim, en Català… i no us estranyi que imposin quotes de castellà obligatori a les televisions.

Tot s’hi val en aquests atacs feixistes pro la “supremacía espanñola”.

Resistim, però fins quan?. És evident que no podem resistir per sempre i és evident que un a un aniran multant, i destrossant la vida a qui ofereixi resistència a les seves imposicions colonials: professors que es rebel·len, polítics que es neguen a acatar, batlles, regidors, Acció Cultural del País Valencià…

Ens enfrontem a un estat depredador que ens roba i ens vol destruir.

Només hi ha un camí: tallar d’un cop i per sempre amb l’estat espanyol.

I això es fa votant Independència massivament i proclamant la Independència per via unilateral.

I punt.

Catalans de sempre, de poques generacions, o de nova arribada, només podrem viure com persones si som lliures i decidim el nostre destí.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1I3

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Ràdio arrels en dificultats per culpa dels problemes econòmics de la Generalitat de Catalunya

Dimarts, novembre 23rd, 2010

Ràdio arrels, la ràdio de Catalunya Nord en Català té problemes econòmics perquè la Generalitat no ha fet efectiu el pagament de cinquanta mil euros que havia compromés a ràdio arrels.

La situació de desastre econòmic de la Generalitat més espanyolista està perjudicant greument fins els Catalans del Nord.

A ràdio arrels hi treballen 6 persones i és un magnífic referent de la nostra cultura a Catalunya Nord.

Cada any fan un molt bon seguiment de la Universitat Catalana d’Estiu, i ara un seguiment de l’escenari polític al sud del Principat de Catalunya.

Us recomano aquestes entrevistes als polítics per a les eleccions a la Generalitat.

Si volem salvar la nostra meravellosa cultura necessitem urgentment ser independents.

Segons informaven avui a les 11:20 obriran la possibilitat de fer aportacions econòmiques. Us informaré en breu.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1C1

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Lip Dub per la Independència

divendres, octubre 29th, 2010

El Lip Dub del que us parlava fa uns dies ja està complert.

Fa força patxoca.

Gaudiu-lo, hem batut un nou rècord mundial:

Actualització 05/11/2010 16:30 El comptador registra 568.333 visites!.

Actualització 02/11/2010 13:32 El comptador registra 378.330 visites!.

Actualització 01/11/2010 13:19 El comptador registra 295.643 visites!.

Actualització 31/10/2010 09:51 El comptador registra 212.599 visites!.

Actualització 30/10/2010 22:37 El comptador registra 151.086 visites!.

Actualització 30/10/2010 22:10 El comptador registra 116.196 visites!.

Actualització 30/10/2010 15:00 El comptador registra més de 105.000 visites!.

Ahir 30/10/2010 us comentava:

El comptador no és en temps real, així que pot ser que de 6.676 visites passin a 21.808 (les que marca ara) perquè l’actualitzen més o menys sovint en funció de l’èxit del vídeo.

Donat que ara marca 21.808 i l’han actualitzat fa dues hores el vídeo està tenint molt d’èxit.

Entrada curta per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1z2

S’en fa ressò: La Repubblica.it

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Diumenge 24 – a les 16:00 Vic Lip Dub per a la Independència

dissabte, octubre 23rd, 2010

Demà Diumenge dia 24 a les 16:00 a la plaça de Vic es farà un lib dub per a la Independència en que s’omplirà la plaça d’Estelades.

Es vol que sigui la gravació escènica-musical amb més participació del món (certificarà The World Records Academy).

http://lipdubindependencia.wordpress.com/suport/

Entre altres suports, podeu veure al seu web els vídeos de suport de:

Els Pets, músics; Francesc Ribera “Titot”, cantautor; Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Ernest Benach, president Parlament Catalunya; Muriel Casals, presidenta Òmnium Cultural; Joel Joan, actor i director; Isabel Clara-Simó, escriptora; Pep Poblet, músic; Jordi Fàbrega, delegat govern Cat.Central; Laura Vilagrà, presidenta Decidim.cat; Joan Fortuny, elèctrica dharma; Oriol Junqueras, eurodiputat; Santiago Espot, polític; Rosa Calafat, escriptora; Jordi Banacolocha, actor; Josep Tero, cantautor; Quico Sallés, periodista; Cesc Freixas, cantautor; Joan Puigcercós, polític; Rut Carandell, política; Màrius Serra, escriptor; Ferran Latorre, alpinista; Xavier Roig, empresari;Joan Canadell, polític; Laia Jurado, política; Pilarín Bayés, dibuixant; Victor Terradellas, CATmón; Joan Auric, capellà; Adam Majó, polític; Josep Camprubí, periodista; David Bonvehí, polític; Jaume Puig, president Òmnium Bages; Lluís Oliveras, polític; Sagals d’OsonaEnric Canela, polític; Agustí Esparducer, informàtic Deumil.cat;  Josep Anton Martínez Llorach, territori Deumil.cat;

Un Lip Dub és la interpretació d’una coreografia musical on intervé molta gent de manera coordinada i que s’enregistra d’una sola tirada. Hi ha molts exemples, us deixo aquest exemple de la Shorewood High School (Shoreline, WA) d’Estats Units, que té el fet curiós que està enregistrat a l’inrevés i l’exitós de la universitat de Quebec a Montreal.

En el nostre cas s’hi representaran diferents mostres de la Cultura Catalana.

A Vic ja hi tenen molta experiència com es pot veure en aquesta notícia/vídeo de TV3 sobre com es va fer el Lip Dub rècord de participació a Catalunya que es va enregistrar a principis d’enguany a la Universitat de Vic.

Porta la teva Estelada i vine a fer història!.

Actualització: El Lib Dub per la Independència ha batut el rècord mundial

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Laporta guanyarà les eleccions

dissabte, octubre 9th, 2010

Fart d’enquestes més falses que judes, publicades pels mitjans espanyolistes, i en que sovint ni tant sols hi són tots els partits que s’hi presenten (Laporta, Reagrupament), he decidit fer la meva pròpia predicció.

Crec que aquesta predicció serà més acurada perquè em relaciono amb persones de totes les orientacions polítiques, i he palès el canvi de visió de Catalans de pares espanyols, que m’han confessat que estan farts de com ens tracta espanya, en l’aspecte econòmic, cultural, de no permetre’ns decidir, i per violar l’estatutet, i que votaran Independència.

També he copsat l’emprenyament de molts votants socialistes en veure com el PSOE menysté els Catalans i la democràcia. Aquests no votaran o ho faran per la Independència.

Moltes persones votaran Laporta perquè el coneixen i perquè saben que té collons.

I farà que Catalunya guanyi la Champions del món, o si més no que hi jugui amb resultats de primera.

I si finalment m’equivoco, ho faig de bona fe, perquè ningú em paga per dir mentides. Només vull que els meus fills creixin en un país lliure i democràtic.

Així doncs no és un estudi científic. Ho podeu considerar opinologia, però si jo llegís aquest article me’l creuria molt més que qualsevol enquesta de “el periódico” o “la vanguardia”, que treballen descaradament per a espanya i contra la llibertat d’informació.

Ampliació de la informació en que em baso. Les meves estimacions:

Partit polític Parlamentaris
Solidaritat Catalana (Laporta) 31
Reagrupament 10
CiU 41
Esquerra 9
icv 7
PSOEC 28
PP 9
anglada 0
ciudadanos 0

Solidaritat Catalana aconseguiria un gran número de vots per la popularitat de Laporta, a qui coneix tothom, i captaria molt votant de CiU que s’adona que l’únic vot útil és la Independència. Molts empresaris, fins i tot els més recalcitrants, ja recolzen de manera massiva la Independència.

Penso que Reagrupament pot aconseguir aquests resultats o millors perquè he vist molta gent treballant darrera. Societat civil, grans persones que mai havien estat en política, i grans polítics.

Del milió i mig de Catalans que ens manifestàrem sota el lema “Som una Nació. Tenim Dret a Decidir” en calen només un milió tres cents mil per a proclamar la Independència.

CiU baixaria per botiflers i unionistes.

Esquerra es quedaria només amb els vots dels que hi treballen i de les seves famílies.

El partit de pijos comunistes icv baixaria encara més per la patètica actuació traint el país i el territori, amb la velocitat a 80 Km/h, les càrregues dels mossos, emprenyant i multant tothom, llepant-li el cul a espanya, anant a madrid a suplicar que rectifiquin per l’assassinat del President Lluís Companys…

El PSOEC baixaria en picat per enfonsar i espoliar Catalunya, i per tenir un president analfabet, malcarat i mentider que només treballa per a espanya. (Recordem que el govern no és una ONG on qualsevol pobret tingui dret a ser president. Calen persones competents, preparades, i honestes)

El PP baixaria més pel seu fanatisme antiCatalà i antidemocràtic que fa vergonya fins a Europa (i ara volen anul·lar la decisió del Parlament Català de prohibir la tortura de braus anant a Europa!).

El partit d’anglada, tot i que molta gent el votarà per la nefasta gestió del PSOE en seguretat i en immigració, no aconseguiria representació parlamentària.

L’espanyolista mentider ple d’odi cap a Catalunya, ribera de ciudadanos, no aconseguiria cap parlamentari doncs fins els seus votants han vist les mentides, manipulacions i odi furibund cap a tot el que és Català.

Això només és una estimació a data 9 d’Octubre de 2010. És possible que els esdeveniments facin que s’incrementi el vot favorable cap a la Independència a les properes setmanes.

Cap independentista abstencionista!.

A partir d’aquí ja sabeu que intentaran els poders espanyolistes:

  • No parlar de Laporta ni de Reagrupament ni d’Independència als seus diaris

Notícia: Sostres confirma que el grup godó ha prohibit esmentar Laporta

Notícia: rivera demana a TV3 que practiqui el buit informatiu a Solidaritat

  • Calumniar sense proves (com en el cas del rosell que acusa la junta de Laporta de corrupte però no publica la suposada auditoria, escampa merda sense proves).
  • Infondre por, com a una acció armada per part d’espanya en cas d’Independència (fa molta gràcia perquè dins Europa això els portaria a l’expulsió i a ser la Sèrbia d’Europa mentre nosaltres quedaríem dins)

Notícia: Reaccions de rebuig a les amenaces de corbacho

Notícia: Encara més decadència (per Salvador Cardús)

  • Difondre enquestes en que els partits independentistes aconseguirien 0 diputats (hahaha!)

Veure: Comparació d’enquestes de les eleccions catalanes al Parlament 2010 (març 2010)

Si els meus resultats són correctes Laporta + Reagrupament aconseguiria més Parlamentaris que CiU.

Llavors CiU hauria de decidir si s’asocia amb els socialistes, amb el PP, i se suïcida políticament, o deixa de ser una vergonya i se suma a la Independència. Les restes del naufragi d’Esquerra haurien de decidir si donen suport a la Independència o a un CiU unionista o un agregat espanyolista de PSOE + PP + icv.

En tot cas tants esforços espanyolistes només aconseguirien retardar l’inevitable a les properes Eleccions i fer que la gent s’adoni, per l’empobriment exagerat i brutal dels Catalans, que dins espanya només patirem misèria, espoli, odi i manca de democràcia.

Amb el temps tot es posa al lloc que li correspon.

Així que tots a votar Independència que tot està per fer i tot és possible.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

El meu 11 de Setembre

dilluns, setembre 13th, 2010

Començo el dia amb la idea d’anar a l’acte en honor del General Moragues que organitza Reagrupament.

Jo no en sóc militant, però ajudo a tots. I em sembla un heroi i màrtir de Catalunya que mereix reconeixement.

Ahir em vaig assegurar de tenir la càmera ben carregada, la tarja de memòria buida (16GB), de tenir llesta l’Estelada, la Barretina, una ampolla d’aigua que a les manifestacions fa molta calor, un bloc per a apuntar i diversos bolígrafs (li en regalaré un a una persona famosa que no en té i el necessitarà) i uns diners per si els caixers són plens al centre o han exhaurit la seva provisió  i em ve de gust comprar samarretes o marxandatge, una bossa de carregar a l’esquena per a deixar els diferents fulletons que s’han editat per a la ocasió i el que compri i unes bambes esportives per si l’infame saura o l’espanyolista montilla utilitzen els mossos per atacar la societat civil una altra vegada.

Vaig a l’acte en honor del General Josep Moragues i Mas.

Abans de començar vaig veure desplegada la pancarta: Pel Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català.

Ho vaig comentar amb un parell de dones que s’ho miraven i no entenien el missatge.

- Que donarem suport al Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català, sigui qui sigui qui el proclami- els vaig dir.

L’acte no se sent. La gent que hi ha al voltant fa que només les primers files, situades en cercle, s’assabentin del discurs.

És per culpa de l’ajuntament socialista, que en una mostra més del seu feixisme, reclamava 1.840 € per muntar un petit escenari i altaveus.

Em trobo amb uns amics que vaig conèixer al viatge amb 10.000 a Ginebra.

Ells són reagrupats, jo no, el meu amic em diu que té por que Laporta faci un altre tripartit (tristpartit jo l’anomeno).

Li dic que crec que Laporta no és així, que el conec en persona, i em sembla que és una persona que té collons i que vol la Independència.

Durant la manifestació algunes persones em traslladaran la seva opinió de que Lòpez Tena i Uriel Bertran són infiltrats de ciu i esquerra respectivament, per tal de dinamitar els moviments independentistes des de dins.

Crec que no és el cas, encara que el seu comportament a les Consultes Sobiranistes, no ha estat correcte.

El missatge que repetiré avui és:

Cap independentista abstencionista.

Voteu Independència. És igual a qui, però voteu Independència.

Mentre sóc allí veig tres comportaments de la jihad hispànica, la caverna espanyolista:

1. Passa una furgoneta i ens crida “hijos de puta”

2. Passa un cotxe i crida “viva españa”

3. Passa un taxista i ens crida “hijos de puta”

Ja és trist que una gent que van venir de fora, ells o els seus pares, per que a casa seva no es podien guanyar la vida escupin verí al país que els ha donat educació, feina, sanitat…

L’acte comença puntual, de fet força gent arribarà més tard i preguntarà si ja s’ha fet; és breu, directe. Després es canta els Segadors i es fa la ofrena floral a l’heroi.

Allà conec a un grup de maçons Catalans. M’expliquen que Moragues era maçó.

Una de les maçones m’explica que als inicis de la maçoneria de la que forma part estava composada íntegrament per dones.

La seva web és:

granorient.cat

I la descripció que fan dels maçons és la següent:

Els francmaçons som homes i dones lliures i de bona voluntat, que treballem plegats emprant el simbolisme, tot buscant el perfeccionament individual i el de tota la Humanitat.

Amb aquesta definició no m’estranya que els mediocres i els sectaris els hagin volgut exterminar tota la vida.

Als mediocres per definició, els espanten les persones lliures amb capacitat per pensar i obrar correctament.

Els mediocres només saben seguir normes, encara que no les entenguin, i imposar-les als altres.

Entre una de les magnífiques sorpreses que em regalarà aquest dia està el trobar-me amb el Manuel, que visc eufòric, com un autèntic honor.

Recordareu un home de 88 anys, que viu al Canadà i que va viatjar expressament dels Estats Units a Brussel·les, per venir amb els 10.000.

Doncs he tingut el goig de trobar-lo, aquest cop també ha vingut expressament a Catalunya, a votar a les eleccions d’enguany i a assistir a la Diada.

En dies com avui em sap greu no tenir una càmera millor, perquè sóc conscient que estem fent història i que el que ara enregistrem ho estudiaran els nostres fills i néts.

Tenim una conversa agradable i aprofito per aprendre dels seus coneixements i experiències.

Em comenta que en la seva opinió la lluita de classes és falsa i inexistent, i que si de veritat hi creguessin els sindicalistes de Catalunya lluitarien per apropar els sous dels treballadors de la Xina, Índia, etc… i en canvi només es mouen pels d’aquí.

Em comenta que els polítics al Parlament Català només volen mantenir l’status quo, i el seu seient, cobrar.

M’explicà que al Salvador passà el mateix amb les esquerres quan governaven i que finalment els lliberals van treure el país de la ruïna i van pactar la pau amb la guerrilla (els d’esquerres, molt propers a la guerrila, no ho havien pogut fer).

Enfilo a dinar a un restaurant xinés, mentre molta gent va cap al dinar popular que ha organitzat Reagrupament molt aprop.

Jo no he assistit a altres actes del matí, però us deixo una fotografia dels Miquelets de la Núria C.

Aquest grup recrea, pagant de la seva butxaca, els vestits d’època i les armes.

Avui Diumenge el punt, a la plana 40, ha mostrat una fotografia espectacular, no he estat capaç de trobar-la al seu web, així que us la mostro escanejada.

També em van explicar que en acabar els actes oficials a Rafael Casanovas la gent va començar a cridar Independència, quelcom que no havia succeït mai fins la data.

També que van escridassar el botifler de don artur mas.

A plaça Universitat, la universitat lluïa orgullosa una Senyera.

De camí a dinar al restaurant xinés veig moltes Senyeres i Estelades als balcons. M’omple de goig.

També torno a veure els patinadors que destrossen els bancs de marbre de plaça Universitat.

Són estrangers, es veu per la fisonomia, i com altres vegades, amb diferents cares, els veig equipats amb càmeres cares amb les que enregistren en vídeo les seves acrobàcies tan perjudicials per al mobiliari urbà.

Potser ho venen com material exòtic per Internet o al seu país.

També vaig veure vàries d’aquestes persones que viuen en la misèria a Catalunya, mentre a espanya es poleixen els nostres diners en fer aeroports per a 60 persones, línies d’alta velocitat deficitàries, regalar ordinadors als nens a Extremadura, finançar l’injust PERT (subsidi que només es cobra a Andalussia i a Extremadura i que es cobra 6 mesos si presentes un full on diu que has treballat uns dies al camp).

Com va indicar el batlle d’Arenys de Munt, Carles Móra, hi ha més pobres a Catalunya que població té Extremadura.

En el mateix camí al restaurant un altre cercant als contenidors:

Veig una parella de rumans, després en veuré molts a diferents xanflans (una vegada vaig veure com d’un luxós 4×4 negre marca BMW amb els vidres tintats anaven baixant rumaneses vestides d’aquesta manera estil refugiades cada 20 metres o cada poma), són del prototip dels que roben al descuit així que els vigilo per assegurar-me que no roben a ningú o intervenir si ho fan, fins que un d’ells s’asseu a pidolar.

És el mateix sistema que fan servir unes noies menors que es fan passar per sordmudes i que porten un full de signatures fals d’una suposada ONG.

Mentre t’aturés a signar, les 3 o quatre t’envolten i et pispen la cartera, el moneder, etc… sense que te n’adonis.

En altres ocasions jo he vist parlar animadament entre elles a aquestes suposades sordmudes fins que han vist a una possible víctima i han començat a fer la comèdia.

El Corte Inglés va lluir una gegantina Senyera:

Vaig a dinar, el restaurant on volia dinar està tancat per vacances. Entro a un local nou però la forta pudor a tabac em tira cap enrere i marxo.

Vaig a un restaurant xinés woc on no es pot fumar.

Demano una aigua, que em porten oberta i que sospitosament té sabor a l’aixeta (vaig fer els càlculs i a 100 aigües per dia cobrades a 1,5 € són 150 € al dia * 30 = 4.500 €/mes d’estafa reomplint ampolles). No els dic res però acaben de quedar-se sense la propina.

Parlo en Català amb la noia xinesa, repeteix el que li dic però en castellà, i en acabar li dic gràcies en la seva llengua i somriu.

La taula del davant, formada per una parella amb un noi que vesteix una samarreta de tirants i exhibeix tatuatges als braços i espatlles, i du el cabell parcialment rapat i amb rastes, diu indiscretament a la seva parella en veu alta:

- Le habla en Catalán a la china!… y si no le entiende!?- com sorprès.

El miro i l’ignoro, ja se n’adonarà que la cambrera ho entén tot, o del contrari jo marxaria i potser ompliria una reclamació. Ja seria massa que al meu país, com a client, essent jo qui paga, hagi de parlar en l’idioma estranger que vol el comerciant.

Els faré el favor al restaurant de pagar-lis amb monedes d’euro i de dos euros, ja que m’han manifestat que s’han quedat sense canvi i m’ofereixo puix que en portava força per l’aparcament.

Em queden agraïts i marxo acomiadant-me amb un “adéu” i després dient-los-ho en el seu idioma, fet que els arrencarà un somriure.

Vull fotografiar els rètols que ha penjat el Cercle Català de Negocis a la Plaça Catalunya, sota el rètol de caja madrid, que diuen “bye bye spain”,  “Adéu espanya” i “espanya ens costa 60 milions d’euros cada dia”.

A continuació caminant per la zona fotografia la Senyera a la llibreria Catalonia.

Decideixo passejar, i veure com està el centre de la capital, a l’espera de que comenci la manifestació. Tinc entès que comença a les 17:00 (no era a les 17:00).

Passejo, veig molts rètols “en venda” i “en lloguer”, i també moltes Estelades.

Crec que la societat s’adona de la crisi terrible a la que ens porta (ja fa molts anys) espanya.

Passejo, i moltes turistes em somriuen i em saluden amb la mà, els corresponc.

Algunes i alguns demanen de fer-se una foto amb mi o si me la poden fer, i en tots els casos accedeixo amb un somrís.

Una senyora d’uns quaranta anys em veu somrient i accelera el pas i s’atreveix a preguntar-me:

- Perdona, perdona, esta bandera que significa- es refereix a la llarga Estelada blava, la d’en Macià, que duc penjada del coll descansant sobre les espatlles.

- La Independència- li contesto en Català, sorprès, tot val a dir-ho, sense abandonar el meu somrís.

Em demana quin significat té l’Estel i el fons blau, i li dic que les quatre barres són la Senyera, la bandera de Catalunya, i que l’Estel sobre el triangle conjuntament, formen la bandera independentista.

Quan algú em parla en castellà, sempre li parlo en Català, però redueixo la velocitat del a pronuncia procurant vocalitzar clarament de manera que els facilito que em comprenguin.

Entén tot el que li dic.

Caminant, un noi d’uns vint-i-cinc anys em veu, se li il·luminen els ulls i em diu tot content:

- Molt bé! Molt bé! – exclama. Certament la barretina, la samarreta de 1714 ho recordo, i l’Estelada no passen desapercebudes.

M’aturo, em dóna la mà i xerrem una estona.

- A veure si ens en sortim – em diu i m’explica que els seus pares tenen una altra ideologia però que ell vol la Independència.

- És normal – li contesto amb tota naturalitat, i escoltant-me reflexiono per a mi mateix: és que és la veritat. És normal que ell vulgui que el seu país sigui lliure, i no haver de suportar tots els maltractaments del país veí. El que no és normal és que algú vulgui mantenir-se sotmès, a no ser com en el cas de ciu en la meva opinió, que tingui interessos econòmics en que es mantingui la submissió. Qui vol que l’insultin, l’espoliïn, el tractin com el cul i no respectin el que vota en referèndum?.

Li comento que en l’aspecte econòmic la Independència és la única manera de sortir endavant, i que en el cultural també.

Ens acomiadem amb un somrís.

Davant d’un edifici de Gaudí, atapeït de turistes, veig una altra romanesa de les que sé que tenen el modus operandi de robar al descuit i l’enregistro tot restant amatent a si sostreu quelcom a algú per a intervenir.

Penso en la mala imatge que dóna això a la ciutat, i m’en recordo dels alcaldes socialistes xupi-guais que han ignorat tots aquests problemes, i en els polítics a madrid que no han reformat les lleis que permeten els lladres robar, ser detinguts, sortir immediatament de comissaria i tornar a robar.

No en tinc cap dubte que independents ho farem millor, i sobretot podrem canviar el que no funciona, cosa que ara mai podrem fer, ja que a espanya no tenim cap possibilitat de canviar cap llei.

Com la meva càmera és molt modesta i la duració de la seva bateria, tot i que per sobre del que se n’espera, limitada demano a un local si puc carregar-la mentre faig la consumició i em diuen que no, que no els ho deixen fer. Els dic que ho entenc i vaig a un altre local, a un pans and company.

Repeteixo la pregunta, on veig a la noia apurada dient-me que no sap si hi ha endolls. Jo he vist endolls lliures al costat d’on és ella, i entenc que la poso en un compromís.

- Puc preguntar-li a l’encarregat?.

- Sí, millor- diu alleujada.

Jo li parlo en Català i ella em contesta en castellà.

Li pregunto a l’encarregat, que parla amb una persona que s’hi dirigeix en Català, i em diu que sí. És sud-americà.

Li ho agraeixo i em diu que no és res.

Li comento a la xiqueta, que contenta connecta la càmera.

Penso que em gastaré uns dinerets aquí mentre faig temps, a manera d’agraïment.

Demano un suc de taronja i una pasta i la noia m’informa que hi ha una oferta, amb la que m’estalvio diners.

És molt amable i informarà a tots els clients que passin de les ofertes que els beneficien.

Hi ha estones en que ella ha de romandre sola, així que tenim una animada conversa.

És d’Ecuador. Porta 11 anys a Catalunya, des dels 16. I va estudiar aquests darrers anys en Català. No el parla, però l’entén.

Li dic que pot deixar de banda la timidesa i parlar-lo quan ella vulgui, que no pateixi molt per l’accent, que el Català avarca moltes variants dialectals i una pronuncia que li sembla incorrecta pot ser la que facin servir a Tortosa o a Lleida, o a País Valencià, i que segur que l’entendran.

S’anima a deixar-se anar amb algunes paraules a l’estona que xerrarem.

Em pregunta si vinc d’algun acte i li dic que sí, i que després aniré a la Manifestació per la Independència.

Li explico que avui és 11 de Setembre i celebrem el dia Nacional de Catalunya.

- Ah clar! Per això és festa avui- exclama en castellà.

La meva sorpresa és majúscula, encara que no se n’adonarà, que una persona que porta 11 anys vivint al país no sàpiga quin dia és i que representa la Diada.

Li explico amb un somrís.

Moltes persones estrangeres no tenen cap animadversió cap als Catalans, ni els estranya que ens vulguem independitzar, ni senten cap odi cap a nosaltres, al contrari més aviat empatia, tot el contrari que moltes persones espanyoles que ens tracten amb un menyspreu només comparable a l’exercit pels nazis ver els jueus abans d’iniciar el seu extermini.

Als estrangers els costa d’entendre que ens tinguin aquest odi i se sorprenen quan descobreixen aquestes actituds violentes envers nosaltres.

Mentre sóc al bar carregant la càmera diverses persones em demanen a mi o a la meva nova amiga si els poden orientar.

Ella no parla gaire anglès, res de francès, i no es pot moure del mostrador, així que em demana que orienti a una mare i a un fill d’un divuit anys sobre on es troben diverses ubicacions.

La mare em parla en castellà, jo els contesto en Català pausadament i gesticulant – cap allà-, -cap abaix- i la mà acompanya la direcció.

No estic del tot si m’han entès, porten un mapa, i els pregunto – enteneu Català?- i em contesten un -no- sincer.

Els pregunto en castellà d’on són, i em responen que de madrid, que estan de visita.

Els contesto que així doncs és una mica difícil que entenguin el Català, assenteixen i riem tots.

Els indico els punts que cerquen, els aclareixo on és la Sagrada Família, i els comento que hi haurà una manifestació independentista a la plaça Urquinaona (a aquella hora ja m’ha trucat un responsable de sumaindependencia.cat i m’han indicat que la manifestació comença a les 18:00 encara que nosaltres hi serem abans).

Em demanen si hi haurà gaire gent.

- Mínim 50.000 persones- els contesto en castellà – jo hi seré- els dic orgullós, però no pas amb supèrbia sinó amb l’orgull i satisfacció sincera de qui fa allò en que creu.

Jo els ho he dit per si volen veure l’espectacle, deu ser un fet totalment insòlit per a ells, però també per si, pel contrari, volen escapolir-se de tanta aglomeració de persones.

Em diuen que moltes gràcies, que prefereixen anar per carrers secundaris puix que no els agrada la massa de gent.

Ens acomiadem amb un somriure.

Una noia ve amb un mapa i la cambrera em demana si li puc traduir. Cerca un museu dels perfums que jo no sabia ni que existia.

És grega. Li ho pregunto doncs a la guia veig els caracters de la seva escriptura. Diu que sí, i li dic orgullós que jo sóc Català.

Ens acomiadem amb un somriure. Espero que sàpiga que aquí som Catalans, doncs a Grècia encara es conserva la frase “Deú et lliuri de la picada de l’escorpí i de la venjança del Català” i sé que diuen als nens que si no es porten bé vindran els Catalans (com aquí l’home del sac) ho diuen com a expressió però no saben que els Catalans som persones d’un país.

Després ajudo a un matrimoni francès, a petició de la cambrera, que no s’aclareixen amb el menú.

Els parlo en la seva llengua i els explico que els entrepans petits del menú s’han acabat i que per això la meva companya de conversa l’hi ha ofert un de gran.

No m’agrada parlar en francès perquè em dol el que ha fet frança amb els Catalans del Nord de Catalunya (Catalunya Nord) i amb el Català, i amb els Occitans i l’Occità, i amb els Bascos i l’Euskera, però veig que els ajudaré i aquelles persones no tenen res a veure amb el que han fet els jacobins governs de frança.

El marit m’ho agraeix molt cortesament (em tracta de senyor, “messier”).

M’acomiado de la meva amiga, marxo, després d’haver pres dos sucs de taronja, tres aigües i unes galetes.

Necessito forces i hidratació puix que la Manifestació serà dura, farà calor, i jo ja porto moltes hores caminant.

Al carrer un italià molt content em demana si em pot fotografiar.

Em fa diverses fotos i aprofita que uns Americans, dels que em faré amics, s’han fet una foto amb mi per demanar-los si poden fer-li una foto al meu costat.

Ho fan, i m’asseguro que la Senyera amb l’Estel, llueixin ben clarament a la foto.

Els meus nous amics Americans ho saben tot de Catalunya, i que no té res a veure amb espanya i que volem la Independència.

Els explico que igual que ells eren una colònia anglesa i es van independitzar, nosaltres som una colònia espanyola que també ho volem fer.

Els ulls se’ls obren i assenteixen comprenent. Ells millor que ningú poden comprendre l’exemple doncs van patir les injustícies del colonialisme despiatat.

Continuo caminant i una noia molt maca d’uns vint i pocs passa al meu costat entonant fort, somrient i dedicant-me “Catalonia Free” “Catalonia Free”.

Somric completament i per uns instants canto i faig un saltiró al compàs “Catalonia Free”.

L’escena és tan tendre i agradable que ometo dir-li que nosaltres diem “Freedom for Catalonia”.

L’empatia de la gent envers nosaltres fa que voldria parar el temps i gaudir d’aquests instants tan intensos que passen fugaçment deixant passant a altres instants també intensos.

Somriem, la saludo, i cadascú segueix el seu camí com un fugaç raig de llum.

Vaig trobant amics i un m’explica que ahir va anar a l’acte de Vilanova i la Geltrú i que una àvia duia un rètol que deia “Tinc 102 anys i vull veure la Independència”.

Corprenedor, esbalaïdor, quina alegria aquesta senyora tan eixerida!.

A partir d’aquí les coses es precipiten a tota velocitat, les imatges fugen com una centella. Arreu gent amb Estelades.

M’he trobat amb els meus amics de sumaindependencia.cat i anem a reunir-nos amb Reagrupament.

És una bona notícia que hi ha hagut coalició. Entre els partits aglutinats al projecte de Suma Independència i Reagrupament.

Arribo i em sorprèn veure el camió d’esquerra al final de tot, com pretenent que les persones que arribaven es posessin darrera seu.

Ja l’he trobat a d’altres manifestacions. El posen cara als seus, de manera que el camió tapa el que passa davant, i es munten l’espectacle privat per als seus seguidors. Sembla una secta.

Hi ha molt pocs militants d’esquerra.

Jo em vaig escapar vàries vegades del grup per a fer fotografies, tan en marxa com quan esperàvem. Cap endavant, cap enrere.

– A veure quants devem ser…

Durant l’espera per a que comencés la marxa de la Manifestació una noia des del camió d’esquerra, no parava de clavar un discurs apassionat pel micròfon per als pocs militants del final, s’engrescava sola, i en un moment en que va arribar al seu clímax dient “esquerra mai mai renunciarà a la independència” va sorgir un crit espontani per part de la gent que hi era al voltant:

xiulets de desaprovació

uuuuuuhhhhhh

-botiflers!!!!

Puc dir que va sorgir de l’ànima i era ben trist el paper que feia esquerra.

Durant el recorregut va haver uns moments en que va bufar vent amb molta força i la meva pancarta de Suma Independència es va trencar amb el resultat que va sortir volant i va aterrar sobre el cap d’una reagrupada amb qui havia estat parlant abans.

- Plaf!- li cau plana al cap.

- Ai!- un primer crit més de por que de mal. Afortunadament la pancarta era d’una qualitat molt bona, impermeable i lleugeríssima.

- T’ha fet mal?-

- No, no.

I a continuació els riures.

- Ara trenquem la coalició!- va dir ella de broma.

- Sí, sóc un enviat de el mundo. He anat fotent-li la pancarta pel cap a tots els reagrupats però res!. Que els Catalans són resistents!. Quina resiliència!. No renuncien a la Independència- riures.

- Ja veuràs demà les portades del abc i el mundo: nuestro infiltrado no consigue boicotear la orgía separatista.

- Ara aniré a Solidaritat Catalana i també els aniré fotent la pancarta pel cap…- més riures.

Tota la Manifestació va ser així, plena de riures i bons moments.

Una senyora gran, en castellà amb accent andalús, em va preguntar si sabia on eren els qui tocaven els tambors.

Jo li vaig respondre en Català, i em comprenia (fins fa uns anys el 99,3% de la gent comprenia el Català, ara la mitja ha baixat amb la immigració marroquina, sud-americana i d’altres indrets). Em va explicar que el seu nét hi tocava.

Vaig pensar que això estava molt bé. Els néts independentistes, i la senyora sabia que no hi ha cap problema en anar a una manifestació Catalana/Independentista.

També em vaig trobar a una amiga molt estimada algueresa. Li vaig preguntar si havia vingut expressament des de l’Alguer per a la manifestació i em va dir que sí.

Un noi que duia una Estelada roja em va ajudar a posar-me bé la meva Estelada. Va estar molt bé, vaig pensar, que la gent no sigui dogmàtica.

En un moment en que duia la pancarta de Suma Independència em va fer molta gràcia que una dona d’un quaranta anys va dir:

- Suma Independència, jo em poso amb aquests- li va dir a la seva amiga.

Em vaig passejar per tota la manifestació, abans que arranqués, amb un cartell de Suma Independència, vaig passar per davant del ben farcit, nombrós, grup de Solidaritat Catalana i alguns em miraven sorpresos i divertits.

No em va agradar quan Solidaritat Catalana va utilitzar les sigles de SI, ja que aquestes eren les que feia servir força abans Suma Independència.

Els que volem la Independència no volem personalismes, volem que es proclami i viure com persones lliures i normals a Europa (Jo preferiria que no estiguéssim a Europa i que forméssim una aliança amb Estats Units i amb Israel, perquè Europa té un Parlament caríssim amb interessos enfrontats i tendeix a híper-regular-ho tot com en el cas de les Festes del Foc, però tinc la percepció que la majoria dels Catalans volen estar integrats a Europa).

En un compromís una mica més gran em van posar unes persones que en veurem amb el rètol amb van preguntar:

- Aquests de Suma Independència què tal?- directament, sense marejar la perdiu.

- Bé, són patriotes, per això els dono suport.

- Això ja ho sabem, però a qui votem? – em van preguntar demanant-me una resposta que no els podia donar.

- Jo no us puc dir a qui heu de votar, però voteu el que voteu, voteu Independència. Ni un independentista abstencionista.

El que els deia els semblava bé però insistien en una resposta.

Eren molt trempats i no estaven per romanços, deien el que pensaven sense embuts, i això està molt bé.

Em van manifestar la seva preocupació de que els dos, ara que Reagrupament i els partits integrats al voltant de la conferència independentista i Suma Independència es presenten en coalició, gran blocs: Laporta i Reagrupament + Suma, no es presentessin units, com molta gent em transmetria durant la Diada.

Jo no veig tan malament que hi hagi dues forces independentistes que es presentin al Parlament. Nogensmenys els vaig comentar que encara hi ha temps, i que es treballa per a presentar-se units. Encara en tinc la esperança.

Sobretot veig que el poble ho demana.

A la capçalera de Reagrupament vaig saludar el catedràtic Enric Canela, el batlle d’Arenys de Munt Carles Móra, Carles Bonaventura un dels independentistes torturats per la policia espanyola el 1992 amb la aquiescència de garzón. La protecció d’aquesta activitat terrorista per part de l’estat converteix el jutge espanyol en còmplice i en prevaricador.

Curiosament les lleis només són importants quan qui no les compleix no és l’estat espanyol sinó algun dels seus pobles esclavitzats i colonitzats.

Jo sí que vull TGV (tren de gran velocitat) però no per sota la Sagrada Família.

Vilaweb ha fet un vídeo magnífic de la Manifestació.

Una cosa que em va molestar va ser la gran dificultat per a saber la hora en que es celebraria la manifestació.

No vaig ser capaç de trobar-ho ni a la web de Reagrupament, ni a la de Catalunya Acció, ni a la de Sobirania i Progrés.

És quelcom que ha de millorar, doncs ja ens fan prou el joc brut els mitjans finançats per l’espanyolisme i l’unionisme com per a que a sobre no posem clares les dates dels esdeveniments importants.

De fet aquest any he vist al càmera de televisió espanyola, duia l’enganxina arrencada de la càmera de manera que no se sabés de quina televisió era, però jo ja l’he vist a d’altres actes com Arenys de Munt i diverses manifestacions.

Nogensmenys no vaig veure-hi la tv3.

La meva amiga Nuri denuncia al seu FB que tv3 es va dedicar a mostrar tots els esports del món i no a parlar de la Diada Nacional de Catalunya.

També he rigut molt quan la premsa recollia que la guàrdia urbana havia comtpabilitzat 9.000 assistents.

He estat a moltes manifestacions i n’eren molts més.

A més l’11 de Setembre se celebra amb intensitat a tot el Principat així que és raonable que 30.000 persones es manifestin a Barcelona, i altres milers a Girona, Tarragona, Lleida.

Quan se’m va acabar la bateria, al final de l’acte, la Núria C. va tenir l’amabilitat de fer aquesta foto per a mi:

Quan va acabar la Manifestació, vam anar a fer una cervesa amb la Núria i la seva parella, amb qui m’havia trobat durant el trajecte, i vaig anar saludant alguns amics que em trobí a l’Arc del Triomf, entre les paradetes de tota mena.

Vaig visitar la parada de la xecna.cat on vaig comprar alguns desperta ferros de taronja i una ampolla d’un cava que porta un temps al mercat però que jo no coneixia:

Cava rosat Sant Jordi.

Patró de Catalunya.

Allà hi tenen un cotxe de competició que esponsoritzen, retolat amb motius de desperta ferro, vaig fer amistat amb el pilot i em va convidar a seure al seient del conductor.

Cal una certa tècnica per a entrar. És ben estret!. :-)

També vaig visitar el Cercle Català de Negocis i hi vaig comprar-me el llibre de les raons econòmiques de la Independència amb la idea de deixar-lo a alguns amics que em pregunten sobre aquest tema.

Mentre redacto aquest article alguns amics ja s’han fet ressò de les dades i a el punt ha sortit publicat que Catalunya ha perdut un terç de la seva indústria d’ençà de la crisi (font anuari econòmic de Catalunya Caixa.

Ja poden sortir montilla’s, puigcercosos, saura’s, castells i zpinotxos dient mentides, i dient que essent robats per espanya vivim molt bé, que els números i la realitat no donen lloc a creure cap engany ni manipulació.

Els morts a les llistes d’espera són culpa d’espanya i de tots els vividors anti-demòcrates que ens mantenen agenollats com esclaus, mentre treballem com bèsties per a que ells puguin viure bé i comprar vots a espanya regalant els nostres diners i atiant un discurs d’odi contra els Catalans. Diners que en roben que són la nostra vida, el nostre temps, el nostre sacrifici, i el temps que hauríem de gaudir amb les nostres família.

La manca de policia, de metges, de mestres, els barracons enlloc d’escoles (som el territori d’Europa amb menys funcionaris per cada 1.000 habitants)… tot això és pel sagnant espoli fiscal, sense igual al món civilitzat.

En anar passejant vaig saludar a un dels fundadors de Soft Català, i diversos amics i amigues que m’aniria trobant.

Em va agradar que les begudes que se servien eren begudes etiquetades en Català. Majoritàriament de la xecna.

Un cop acabada la Manifestació em va sorprendre molt la gran quantitat d’Estelades que fan romandre als actes musicals fins al final.

Enguany la gent no guardava les Estelades, no marxaven a casa… enguany la gent es quedava, amb les seves Estelades, amb les seves reivindicacions, i es va fer un ambient molt maco en que tots sabíem que estàvem vivint moments històrics i que a la matinada es mantenia. Germanor.

També em va agradar molt constatar la gran quantitat de jovent, entre 16 i 24 anys, que hi eren presents.

Un grup de joves d’uns 18 anys em van oferir prendre de les seves begudes. Em van preguntar si militava en algun partit i els vaig dir que no, però que ajudava a tots.

Tots van mirar a un que era el que més en sabia de política i em va preguntar:

- Ets anarquista?-

- No

- Comunista?-

- No, sóc lliberal- davant el seu astorament ja que em va confessar que era comunista.

- Jo no crec en el comunisme, però aconseguim entre tots la independència i després decidim com ens governem.

Va assentir.

També vaig conèixer una professora, una noia molt agradable que lluïa una Estelada sospesa sobre un pal de fusta.

Vam conversar un estona i com vaig veure que tenia calor li vaig oferir un desperta ferro fresquet que va acceptar encantada. Cadascun ens en vam veure un.

Vaig conèixer dues noies. Els vaig demanar l’hora, i es van esforçar en dir-me-la en Català.

Després d’uns segons meditant mirant el rellotge – Deu minuts per les deu. Es diu així?- va dir la noia del cabell curt amb un somriure.

- Gràcies. Tres quarts i cinc de deu- vaig acabar el que em semblava que havia volgut dir inicialment.

- Sempre em confonc. És que nosaltres ho fem al revés. Tres quarts passats de les nou.

- Els Catalans sempre mirem endavant. Aquest exemple us pot servir – és un exemple que vaig fer meu d’un article de Víctor Alexandre a qui per cert també vaig saludar mentre signava llibres i com estava força atrafegat vaig obsequiar-li un desperta ferro de taronja ben fresquet – també us podeu imaginar un pastís que representen les deu, i del qual ens n’hem menjat tres quartes parts. Tres quarts de deu. Les 21:45.- Aquest és de la meva collita. ;-)

La noia del cabell curt era de França i vivia aquí, i la noia del cabell més llarg era Canària.

Vam parlar de moltes coses, em van expressar el seu punt de vista.

Em van dir que creien que si en arribar aquí hagués estat obligatori el Català, s’hi haguessin fet, però que en poder comunicar-se en castellà, ara creien que no s’havia d’imposar.

Realment creien el que deien, i els vaig exposar el meu punt de vista.

El Català és la nostra llengua, i si el castellà és tan present és simplement perquè els feixistes ens van matar i van prohibir la nostra llengua.

Els vaig explicar que durant quaranta anys el Català ha estat prohibit a l’ensenyament, i perseguit. Que els policies et pegaven si els parlaves en Català.

I que actualment s’etiqueta en castellà perquè hi ha moltes lleis a espanya que ho protegeixen i no pas per un criteri econòmic, ja que, els vaig argumentar, a Andorra són uns pocs centenars de milers d’habitants i els productes s’etiqueten en Català i els fabricants guanyen diners.

Els vaig informar que el cinema doblat el va introduir el dictador sense ànima franco, i que modificava els texts per a introduir frases nacional socialistes i catòliques com “por el sagrado cuerpo de cristo”…

I com no sóc hipòcrita els vaig dir ben clar que una persona que no sàpiga el Català no hauria de poder treballar de cara al públic a Catalunya. Perquè està donant un mal servei als Catalano parlants.

Tot això no va ser un monòleg sinó que vam anar discutint els punts i els vaig argumentar.

Van comprendre-ho i em van dir.

- No sé perquè la gent d’aquí no ens havia explicat les coses. Tu ens ho expliques i les entenem.

Durant les hores que vam conversar, la noia de Canàries em va confessar que no se sentia espanyola, i que la seva mare era anti-Catalana, i que un dia que parlaven per telèfon li va preguntar un xic indignada com és que parlava en Català quan la va sentir conversar amb els seus amics Catalans.

Va ser una estona molt agradable.

Quan ja no podia amb la meva ànima vaig enfilar cap a casa.

Però no s’havien acabat les sorpreses que fornia i guarnia la nit per a mi.

Cansat, molt cansat, amb els peus dolorits, caminava lentament. A l’esguard dels semàfors verds pels vianants passava prudent, que a la nit molta gent condueix massa ràpid o borratxa, i esperava encara que no vingués cap cotxe quan no em corresponia.

Veia molta gent passar en vermell, alguns fins i tot, cansats com jo passaven en vermell tot i que venien cotxes. Alçaven la mà disculpant-se la majoria dels cops.

I així va ser que caminava lentament quan a la meva esquena vaig sentir el so d’un cotxe que anava ràpid i frenava fort, seguit d’un impacte.

Jo m’havia girat de seguida i vaig veure unes persones acabant de passar en vermell, i el cotxe que frenava.

Vaig pensar que el cop que havia sentit era l’impacte de la roda amb unes proteccions de plàstic en forma de fava negres.

Ningú havia pres mal, però la conductora discutia amb el grup:

- Esteu bojos- els va dir en castellà, cridant.

- Escolta noia que nosaltres passàvem en verd i a mig creuar s’ha posat en vermell- va dir una senyora amb més seny.

Hi ha haver un creuament d’insults entre la noia i un dels nois del grup.

- Subnormals- els va dir. Entre d’altres coses.

Al cotxe hi havia dues noies més i un noi que no havien sortit del cotxe i no volien brega. No per por, sinó perquè consideraven que per una discussió de trànsit no tenia sentit de fer-ho.

La conductora havia baixat indignada i el grup d’independentistes, que no havien deixat de caminar s’allunyaven.

Llavors un dels passatgers del cotxe que també havia baixat li va dir que li havien trencat el mirall (aquest era el cop que havia sentit abans). Un cop fet expressament, segurament amb un pal de bandera.

La noia tota indignada va dir – ara sí que vaig- i se’n va anar corrents fent saltironets, ja que els seus grans tacons no li permetien correr d’una altra manera.

Era una mica còmic veure-la vent aquells bots que eren més cap amunt que cap endavant ja que amb l’estret taló no era fàcil mantenir l’equilibri.

Una amiga del cotxe va sortir corrents per vetllar per ella.

Quan la noia s’allunyava jo vaig veure el passatger masculí del vehicle recollint les peces del mirall esmicolat en tres parts.

Jo palplantat era un convidat de pedra a aquella escena, podia haver imaginat el que passaria a continuació però jo no tenia res contra els uns ni contra els altres.

Al cap d’una estona d’insults i tensió la noia de les sabates altes, que era la conductora i lluïa una camisa de seda, anava arreglada per sortir de festa, va tornar indignada amb la seva amiga protectora.

En veurem allà, a cinc metres, se’m va posar a cridar:

- Estais todos locos con vuestra banderitas, y vuestros palos, ya las podíais coger todas y iros a la luna… – cridava fora de sí.

- Escolta, jo no els conec i no tinc res a veure amb ells.

Jo encara no havia encaixat totes les peces del que havia passat, ella seguia cridant-me, i s’apropava a mi amb pas ferm i movent la mà i em va fer esclatar i li vaig cridar que estava boja i algun altre improperi.

La noia es va dirigir al seu cotxe, dient-me alguna cosa més mentre continuava caminant i es va oblidar de mi i tot mirant als seus amics va dir – les tenia que haber pegado. Les tenía que haber pegado -.

Vaig veure el noi, alt fort i cepat,  intentant tornar a bastir les peces del mirall i llavors vaig comprendre tota l’escena.

Al cap d’uns segons, però, va tornar cap a mi i em va dir:

- Oye perdona, lo siento tú no tienes la culpa, es que a veces uno rompe una ventana y se piensa mal de todos (referint-se al col·lectiu independentista)…

Ella parlava sincerament, vaig mirar-la als ulls i vaig veure que els tenia vermells, quasi plorosos, per la barreja d’ira, ràbia continguda, frustració, impotència.

Sense dir res la vaig abraçar. I em va correspondre alliberant part de la tensió que tenia acumulada.

Va ser una abraçada sincera, vam romandre així uns quants segons.

Entenia com se sentia i era una injustícia el que li havien fet.

Després d’aquesta abraçada ens vam fer algunes més. I ja rient, vam comentar la jugada amb els seus amics.

Els vaig dir que el grup no tenia cap dret a trencar-li el mirall i que no tenien raó.

La noia que havia abraçat explicava als seus amics com havia anat la trifulga:

- Me han dicho española de mierda por hablar castellano- no s’ho podia creure.

Això no em va semblar bé.

Conec molta gent d’espanya que són magnífiques persones.

Sóc el primer que he dit que la immigració massiva espanyola que va enviar franco ens ha causat molts problemes i que molta no es va integrar.

Però també hi ha gent magnífica. No està bé que la insultessin així, especialment quan ells passaven en vermell i li havien trencat el mirall.

Vaig comprovar que el grup del cotxe eren gent molt maca i agradable, i la meva sorpresa va ser majúscula quan em van dir que dues de les noies eren Mallorquines, la noia amb qui ara parlava, que era la que havia anat a recolzar la conductora, Catalana, i el noi no sé d’on era. Jo li parlava en Català i m’entenia.

En aquest punt la conductora i els altres xerraven amb mi en Català.

Quan vaig saber que uns independentistes els havien fet aquesta mala jugada a dues noies de Mallorca, a una Catalana i a un altre noi, immediatament vaig deixar la bossa a terra, vaig obrir-la… – que ens vas a fer un present?- va dir una noia somrient murri amb l’accent de Mallorca – sí- vaig dir somrient.

Vaig extreure l’ampolla de cava Sant Jordi i els la vaig donar.

Les seves cares somrients van il·luminar el passeig.

- Jo no us puc arreglar el mirall, però us puc regalar aquesta ampolla de cava – vaig dir amb un somrís – ara, això sí, és súper-independentista- vaig afegir.

- Sant Jordi!?!!?!- va exclamar la noia Catalana que havia fet de guarda espatlles.

- Això és molt dolç- va dir la conductora – Sant Jordi és molt dolç- va afegir en referència a que en el seu dia regalem la rosa.

Van ser uns moments entendridors amb aquelles persones que feia uns instants eren estranyes, i ara érem amics.

Amb el -clac!- del retrovisor que el noi havia aconseguit tornar a encaixar, sembla que només havien fet que els mecanismes de subjecció saltessin però que res s’havia trencat, va arribar el nostre comiat.

Ells van marxar, més relaxats i somrient, i jo vaig continuar el meu periple amb els peus destrossats però content d’aquest episodi en que d’un fet negatiu vam fer quelcom positiu i maco per recordar.

Vaig mantenir la meva indumentària. Sabia que algun brètol em podia dir alguna ximpleria o fins i tot que podia tenir problemes, però també podia ser que els turistes em preguntessis o que hi hagués gent que s’adonés que el país no s’arronsa. Existim i existirem lliures!.

Els guiris que van dir -españa- i els vaig fer que no amb el dit es van quedar sorpresos.

Després un grup d’un 10 noies espanyols van dir -viva españa- em vaig girar vaig fer que no amb el dit enèrgicament i vaig seguir caminant. No van dir res més.

Ja quasi arribant al meu destí em vaig creuar amb unes prostitutes negres, i la segona em va dir amb la cara plena d’ira i com si em llancés una maledicció: españa no gana nada.

Jo vaig somriure pensant que jo sóc Català i que la pobre no sabia ni distingir les banderes, i que si la selecció espanyola, la que no deixa que existeixi la Selecció Catalana, ho perd tot, ja m’està bé. Al cap i a la fi el feixisme asfixiant que practica espanya és tant menyspreable i tant miserablement injust com el que exercia hitler amb els Jueus abans de començar el genocidi, el que es feia a Àustria abans de la segona guerra mundial (tal i com explica Matthew Tree) o el mateix tracte rebut per nosaltres els Catalans durant la dictadura.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest article és acabat.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Votem Independència

dissabte, juliol 31st, 2010

Recordo fa un temps, que ara sembla llunyà però només representa uns mesos, en que no vaig entendre molt bé el sentit de Suma independència – SI.

Conec personalment alguns dels promotors de la iniciativa, com el catedràtic  i cap visible de deumil: Enric Canela, per qui sento un gran respecte, i sé que és un patriota de pedra picada, així que sabia que havia de ser una cosa bona, de manera que quan el cap informàtic em va dir si els podia ajudar, vaig dir-li que sí en tasques puntuals dins de la meva limitada agenda, tot i comentar-li que en aquells moments no acabava de veure clar el sentit d’aquella iniciativa. I vaig encertar creient en ells perquè la idea d’unitat que promouen va quallar i ara forma part del pensament col·lectiu de tots.

Fins llavors Reagrupament era la única alternativa i Carretero va conquerir molts seguidors dient sense manies que proclamaria la Independència per la via unilateral des del Parlament. Idea que també ha quallat absolutament.

Quan es va constituir Suma Independència molta gent no ho va entendre i els van criticar amb un gran nivell de violència. Que separaven enlloc d’unir, etc…

Ara el discurs violent es repeteix contra Solidaritat Catalana de Joan Laporta.

Jo em sento orgullós de ser societat civil. No m’he implicat amb cap partit, perquè no ho he vist clar, perquè sóc una persona que dic el que penso i prefereixo anar per lliure i no pas encubicar-me amb estretors d’actuació en un partit i seguir la seva disciplina, impensable en allò en que no estic d’acord, però he ajudat a tots. He ajudat a partits, a organitzacions, i a nivell tècnic he reportat problemes de webs, forats de seguretat, he ajudat amb les consultes, he ajudat a eliminar virus i recuperar la conta de MySpace a músics del país, etc… a tots els que m’han semblat honrats i que treballaven a favor de la nostra Llibertat Nacional tot i que no hi coincidís del tot o gaire en pensament econòmic o polític.

Veient aquestes baralles entre independentistes això em fa pensar que s’esbudella a Benach per posar-se una taula al cotxe per treballar, però callem com putes quan a les espanyes amb els nostres diners, no s’en gasten 6 sinó 600 o apareixen casos de corrupció brutal a casa nostra per part  dels partits espanyolistes, però sabem que no ens faran ni cas perquè som els seus esclaus.

Passa el mateix amb la guàrdia civil i els mossos.

La guàrdia civil o la policia espanyola et pegava un cop de puny i tothom callava, perquè sabies que no et faria cas cap jutge ni cap autoritat i l’endemà te’n foterien un altre i no els passaria res, i en canvi als mossos a la més mínima incorrecció se’ls critica sense pietat i se’ls diu incompetents.

I potser no ho fan bé de vegades. Potser els podríem puntuar amb un 6 sobre 10 en algun cas hipotètic, però és que amb la policia espanyola els puntuaríem sovint amb un -10 sobre 10 (ironia per a dir que entre el 0 i el 10 estan a menys deu, per sota del mínim valor possible).

On vull anar a parar és que critiquem sense pietat a gent que està treballant per objectius nobles, per la Independència, i no diem res dels que ens insulten, menystenen i ens fan perdre bous i esquelles cada dia.

Conec personalment algunes de les persones involucrades en Suma Independència i sé que són patriotes de primera. Només volen que el país sigui lliure per tornar a la seva feina, que tracten de fer tan bé com poden.

Carretero és un Català que està orgullós de viure a Puigcerdà, que valora casa seva i ho diu ben orgullós, tot demostrant també que estima Barcelona, la capital de Catalunya. Ens va bé gent orgullosa de la Catalunya no metropolitana, perquè Catalunya som tots, i hi ha moltíssima gent genial als pobles de Catalunya tot i que la visió socialista intenti imposar una imatge falsa que tot el que és Català és retrògrad i que si no ets a la ciutat i a més parles un Català pulcre ets un babau. Ens va bé gent ferma.

Laporta ha fet que el Barça més Català sigui el més universal. Ha projectat Catalunya al món i ha demostrat una cosa que també es desprecia des dels cercles espanyolistes: que és Catalanista sense complexes, que diu la veritat, i que té collons. I ressalto els collons perquè per proclamar la Independència a més de ser idealista i voler construir una Catalunya millor pels nostres fills calen collons. Collons per a proclamar la Independència unilateralment des del Parlament. Laporta sap estar, és educat, i pot parlar amb personalitats de tot el món de tu: presidents de països, bancs, etc… és competent.

Un amic meu diu que Catalunya necessita les 3 C: Cor, Cap i Collons. El meu amic diu que ens cal un líder amb cap perquè de Cor i de Collons ens en sobren. :-)

Bé, perquè dic tot això?.

Doncs com en el cas de la policia espanyola, ens trobem que tenim 3 forces polítiques dirigides per persones molt valuoses, amb carrera, amb prestigi, i ens dediquem a esbudellar-los, criticar-los, insultar-los i esquinçar-nos les vestidures perquè no hi ha unitat.

Jo no sé quin panorama hi haurà a les eleccions, espero i desitjo, que com m’explicaven a Suma Independència fa mesos, i molt abans a Catalunya Acció (partit Força Catalunya) hi hagi una candidatura unitària que reculli tots els vots independentistes i no es dissipin per la regla d’Hondt.

Ho espero de veritat perquè necessitem urgentment la Independència i ens la mereixem.

Però al marge del que pugui passar el que sí que vull dir és:

Aquests tres grups no són l’enemic.

Aquests tres grups volen millorar les coses.

Tenim uns enemics despietats, que com en el cas del policia al que si denunciaves se’t riurien i et pegarien més, la fan cada dia grossa.

Els socialistes s’esforcen per destruir Catalunya des de dins i desviar tots els diners cap a espanya i que romanguem dormits mentre el vaixell s’enfonsa, mentre menteixen a tort i a dret sense escrúpols.

Els del pp, són un partit que es val de la democràcia per promoure el seu feixisme. Juntament i de bracet amb els socialistes utilitzaran totes les eines i trucs que tinguin per a negar i trepitjar la sobirania a nivell Català i a nivell individual.

Els ciudadanos són una caricatura, una ganyota desfigurada del feixisme més ranci, uns personatges patètics que odien la cultura Catalana i menteixen cada cop que parlen.

I lamentant-ho molt ciu i esquerra i iniciativa també són l’enemic, perquè treballen per a espanya amb tal de conservar la cadira, la nòmina, i altres prevendes que si s’instaura la renovació política i la transparència de la que parla Reagrupament, sortiran a la llum. La ILP sobre independència que han tombat n’és una prova sobre per a qui treballen.

I us vull dir una cosa: El govern no és una ONG.

Els Catalans no som uns babaus que els paguem una bona vida a un exèrcit d’inútils.

El govern no és per a allotjar tot un grapat de gent incompetent que no trobaria feina a l’empresa privada i que puguin jugar a ser importants. Hem de ser rigorosos i exigir qualitat.

Tenen la responsabilitat de liderar el país cap endavant o com a mínim no obstaculitzar la gran energia i ganes que té aquest poble de progressar.

I hem de ser implacables exigint responsabilitats en cas d’incompetència i desídia. Això només ho podrem aconseguir amb les nostres lleis i el nostre Estat.

Si un polític diu que no vol la independència que expliqui perquè. Perquè prefereix que els Catalans paguem més que ningú i rebem menys que ningú, i que siguem tractats d’una manera que cap ciutadà Europeu no aguantaria ni cinc minuts.

Perquè ens condemnen a l’atur i als nostres fills a la pobresa?. Perquè?. Que responguin perquè i que indiquin alguna avantatja objectiva per als Catalans, si és que són capaços de trobar-la, de que Catalunya estigui sota espanya.

Per tant, el que vull demanar-vos és que reflexioneu sobre tot això i que quan hi hagi eleccions aneu a votar.

Potser els partits que volen la Independència per via unilateral no ho hauran fet bé i aniran per separat, o potser sí, o potser que vagin separats aglutina diferents sensibilitats i no és una opció tan dolenta com molta gent creu, ho veurem en els propers tres mesos, però estic segur que ho hauran fet infinitament millor que el psoe, que ens ha dut a una ruïna absoluta, i que li posaran bona voluntat.

I com els he dit a algunes amigues i amics que m’han dit que si ens independitzem els polítics d’aquí també robaran, amb el govern de l’estat a Catalunya des d’aquí podrem canviar les coses. Tindrem la nostra constitució i la canviarem quan calgui, i les lleis les modificarem si ho necessitem. Com fa qualsevol país democràtic.

Fins i tot el més unionista reconeix que és més fàcil canviar les lleis des d’aquí si som independents, que no pas mirar que les canviïn a madrid, on sempre som i serem minoria i sempre ens imposaran el que vulguin amb la seva òptica mono-nacional i castellanocèntrica.

Fins i tot si votem quelcom sobre el que la Generalitat té competències, es poden treure de la màniga un recurs d’inconstitucionalitat, una esmena al seu senat, o declarar que allò és d’interès nacional (espanyol) i atribuir-se’n les plenes competències com volen fer amb la prohibició de la tortura dels braus.

Per tant, enrecordeu-vos de la metàfora de la policia espanyola que et pega i no et pots queixar perquè és una dictadura i la policia Catalana de la que et pots queixar fins i tot de ximpleries i mirem de valorar el que tenim.

Ja sabeu que el discurs del psoe i del periódico serà intentar desacreditar, tal i com han fet barroerament i salvatge amb Laporta, els qui defensin la Independència i la Democràcia, quan resulta que els socialistes estan amb la merda fins el coll per temes de corrupció.

No fem cas de l’odi que miren d’injectar-nos i pensem com volem que sigui el demà. Siguem generosos.

Mirem de construir una Catalunya millor, òptima, on doni gust viure ara i al futur.

Voteu. És igual a qui, però voteu Independència.

I ara us deixo un poti poti de coses relacionades:

Entrevista a Imma Tubella:

“Fa pocs dies vam fer un acte acadèmic en què Edward Hugh va ser molt clar: hem de decidir si volem ser Argentina o volem ser Finlàndia. Espanya, per tota una sèrie de factors polítics, econòmics i socials, s’encamina cap a Argentina. En canvi, Catalunya té moltes possibilitats d’anar cap a Finlàndia. Pensi que la nostra història està absolutament lligada a la modernitat i a la innovació!”

Discurs del Doctor Joan Carretero on diu algunes veritats:

Per cert, heu observat el contrast entre la preparació de tots els que volen la Independència (catedràtics, advocats, economistes… tots amb feines de nivell a l’empresa privada o bé amb una reputació a la universitat) en contrast amb la indigència intel·lectual i la manca d’experiència laboral fora de “el partido” dels socialistes?.

Una argumentació que pot entendre tothom:

La no-Independència ens surt molt cara en tots els sentits, de manera gràfica i fàcil d’entendre: en no tenir un aeroport hub intercontinental, un port connectat amb TGVs (Trens d’Alta Velocitat) amb Europa que reculli totes les mercaderies d’Àsia i Àfrica i les porti a Europa, en no permetre’ns que hi hagi una empresa Catalana súper-poderosa (recordeu les reaccions per fecsa-endesa quan Gas Natural volia comprar-la; abans italiana o alemanya que Catalana)… perdem molts milions, el que significa molta gent que podria treballar a l’atur, i que el nostre nivell de vida és baix quan podria ser magnífic, la tercera renda per càpita de la unió europea.

Penseu quan hi va haver el núvol de cendre i no hi havia vols a mitja Europa, si Barcelona hagués estat connectada amb Perpinyà per TGV, hauríem estat la porta d’Europa.

Tota la gent que hagués volgut anar cap a Europa o baixar cap abaix, hagués pogut fer-ho amb el TGV i Catalunya hagués ingressat una fortuna, que ha perdut per no tenir les infraestructures que fa dècades que es reclamen i l’estat espanyol no fa.

Discurs de Santiago Espot:

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/szeab-votem

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència

dissabte, juliol 10th, 2010

Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.

Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.

Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.

Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.

Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.

Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.

Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.

Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga

Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.

Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.

Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.

Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.

Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.

Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.

El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.

Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.

Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.

A les cinc ja tot era ple a besar.

La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.

Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.

Vaig anar trobant amics d’arreu:

amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.

Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.

De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.

També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.

Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.

Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació” i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.

Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.

Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.

Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.

esquerra una altra que tal.

Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.

Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.

Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.

A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.

Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.

No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.

Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.

Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.

La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.

Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.

“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.

Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.

No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.

L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.  Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”

En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.

Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.

Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.

Les samarretes també eren molt interessants:

Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:

– Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.

És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.

Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:

– Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.

– montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!

La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.

Un bon home d’uns 60 anys em va dir:

– I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut

– Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:

1) Que ho deia de debó

2) Que la Independència ja la tenim guanyada.

I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.

Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.

Prou!.

Aquesta foto és d’una amiga:

Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.

Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:

La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)

Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:

Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:

Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:

Xile: La tercera

USA: FoxNews

Anglaterra: BBC

Itàlia: Giornaletissimo

frança: france24

frança: le figaro

Alemanya: Deutsche Welle

euronews

Al Jazeera

Bèlgica: Le Soir

Quebec: La Presse

Quebec: Le Journal de Montréal

Quebec: Radio Canada

Argentina: El Clarín

A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre

Relacionats:

http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp

http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA

El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions

Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya

La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC

Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya

Kosovo independence not illegal, says UN court

Enllaç curt a aquest article:

http://wp.me/pzeab-1qV

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy