Posts Tagged ‘Barcelona’

M’han robat el cotxe

divendres, abril 4th, 2014

El meu cotxe és un cotxe petit, vell del 1991.

Va venir una grua a la una del migdia i se’l va endur.

Els pirates vestien similar a la guàrdia urbana. La grua era blanca, sense distintius, similar a una de les que fa servir l’ajuntament, i els lladres anaven vestits de manera similar a la policia, amb armilles reflectants. Jo no els he vist però diversos veïns m’han assegurat que creien que eren policies (no duien plaques ni enlloc deia que fossin policies, però anaven vestits molt similar i amb l’actitut típica de prepotència)

El fet que ho fessin a la una del migdia indica amb quina impunitat actuen.

Una veina que ho va veure va pensar que era la grua oficial, però no va ser així.

Quan vaig arribar a casa realment pensava que havia estat la guàrdia urbana, i com són tan sapastres vaig creure que el fet que no hi hagués enganxina a terra es debia deure a que no els n’hi debien quedar.

Després de trucar a tots els números possibles i que m’asseguressin que només ells podien retirar un vehicle, i que ells no havien estat, vaig prendre consciència de la realitat.

La policia local em va explicar que saben que hi ha grues pirates que s’enduen cotxes vells per a desguaçar-los i vendre’n les peces.

Jo recordo quan vaig tenir un cop i es va trencar el vidre de darrera, que el mecànic em va dir que el seu preu de cost era de 600 €. Sembla ser que les peces de cotxes antincs són força cares.

Vaig posar la denúncia als mossos.

Em van explicar els veïns que s’anaven a endur un BMW gran, força nou, però que tenia les rodes desinflades i estava brut per fora, però que el propietari, un marroquí que treballava a la construcció -abans- i que era a casa, ho va veure des de la terrasa, i va baixar i els va dir que no se l’enduguessin. Realment es pensava que eren policies.

Llavors es van endur el meu. Jo era treballant.

Havia passat molt bons moments amb aquell cotxe, havíem rigut molt amb els amics, i m’havia portat cap amunt i cap avall quan ho necessitava i la situació econòmica era més que precària.

També va ser l’últim lloc on va ser la meva gossa abans de morir, i li tenia molt d’afecte i no volia desempallegar-me’n.

A sobre al maleter hi tenia objectes personals: fotos meves de joventut, un dietari personal, documentació com nòmines, i Cd’s de música que ja no es troben…

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Drupal Developer Days 2012 Barcelona

dissabte, juny 16th, 2012

Sóc a la Drupal Dev Conf, al Citilab de Cornellà, Barcelona.

Els nois de drupal.cat i també de l’associació de drupal espanyola s’ho han treballat molt bé i tot rutlla a la perfecció.

Hi ha un bon grapat de professionals de primer ordre, vinguts de tot el món, que vénen aquests dies.

De fet, fa una setmana que corren per aquí, escrivint el futur Drupal 8 i treballant conjuntament en mòduls.

Deixo opinions, comentaris i fotografies.

Fins ara el programa ha estat força interessant, amb sales atapeïdes segons la sessió.

Disposem d’espais de treballs oberts, amb endolls, encara que no gaire abundants, i Wifi obert (que falla de tant en tant), però en general força satisfactori.

També hi ha espais de treball per a unir-se als grups que estan contribuint a Drupal 8.

Hem tingut croissants, cafè, aigües gratis, i productes de promoció de part dels espònsors, com una companyia del nord d’Europa que ens regada un motlle metàl·lic per a fer galetes amb el logo de drupal.

He conegut una empresa Start up de Barcelona que busca Desenvolupadors Drupal.
Aviseu-me si esteu interessats.

Podeu seguir el hashtag de Twitter #drupaldevdays

Diumenge

A la Drupal eCommerce Kickstart v2.
Es tracta d’un producte comercial per a fer botigues de comerç electrònic amb drupal.

Un dels nois que feia la presentació m’ha semblat una mica pagat de si mateix, per això m’ha fet gràcia que els petés en directe una funcionalitat de la demo.

A la presentació de Llocs Multillengua (Multilingual Websites with a clik).

Darrera actualització Diumenge 17 a les 11:20

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Cita: La participació a la consulta del 10A supera la de la Diagonal a tots els districtes de Barcelona

diumenge, abril 17th, 2011

Deixo aquest article del directe.cat ja que que m’ha semblat molt refrescant constatar l’èxit de la Consulta. :-)

http://www.directe.cat/noticia/145797/la-participacio-a-la-consulta-del-10a-supera-la-de-la-diagonal-a-tots-els-districtes-de-ba

Percentatge de participació per districtes
Ciutat Vella  22,81%
Eixample  26,46%
Gràcia  29,48%
Horta-Guinardó 16,99%
Les Corts  20,25%
Nou Barris  14,89%
Sant Andreu  18,33%
Sant Martí  17,85%
Sants-Monjuïc  18,78%
Sarrià-St. Gervasi  29,95%

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1OU

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Barcelona votes on Catalan independence from Spain

dimecres, abril 13th, 2011

El diari anglès The Guardian parla de la Consulta a Barcelona i del desig d’Independència del nostre poble.

http://www.guardian.co.uk/world/2011/apr/10/barcelona-votes-catalan-independence

Deixo una còpia local en PDF.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Col·legis a Barcelona Decideix

diumenge, abril 10th, 2011

La web de Barcelona Decideix està caiguda, especulo que molt probablement per un atac informàtic de la caverna.

Deixo aquí una còpia dels llocs on pots votar extretes del cache de google. Seguiu l’enllaç i feu clic al mapa, sobre les ombres, per a veure els detalls.

Actualització: insereixo el mapa google més a baix.

http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:http://www.barcelonadecideix.cat/collegis-electorals-10a

Deixo més captures:

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Oz

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

10A – Normalitat absoluta a les consultes a Sants, Barcelona Decideix

diumenge, abril 10th, 2011

M’he passejat pel barri de Sants i he copsat l’ambient a la votació.

La gent no ha parat d’entrar i sortir del col·legi electoral, tal i com fan en qualsevol votació oficial, i l’ambient és tranquil i relaxat, i la gent parla sense complexes.

He parlat amb veïns i la majoria havien votat anticipadament i he conegut un immigrant de República Dominicana que va votar anticipat i un d’Itàlia que m’ha dit entre riures que si no votava la seva dona, Catalana, li demanava el divorci.

També he parlat amb una senyora gran d’arrels espanyoles, que parlant entre castellà i Català, m’ha dit que s’ha de votar.

Ahir vaig parlar amb un home d’uns cinquanta anys que em demanava on es podia votar a Pobe Nou, ja que la seva filla volia exercir el Dret a votar.

I és que amb aquestes dones, i amb aquest poble, és impossible que no assolim la llibertat!.

Ahir em vaig passejar per Barcelona amb la samarreta de 10A Barcelona Decideix, i vaig orientar a algunes persones que em demanaven on i com es podria votar, i avui també he orientat sobre les escoles on es pot votar.

Avui és un dia històric. D’aquí a uns anys, independents, els fills ens demanaran sobre aquest dia i on érem i què vam fer. T’ho perdràs?.

Vota, el que vulguis: Sí, No o en blanc, però vota.

Relacionat: Ara.cat 1.000 vots en la consulta de Barcelona en els primers 10 minuts

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Ov

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Pujol vota Sí anticipadament a la Consulta d’Independència

dijous, març 31st, 2011

Vilaweb explicava en aquest article:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3867929/20110331/jordi-pujol-vota-independencia-consulta-barcelona.html

que Jordi Pujol ha votat Sí, de manera anticipada, a la Consulta d’Independència de Barcelona.

Jo crec que ho fa perquè veu que s’acaben els seus dies i no vol passar a la història com el gran traïdor, i de pas, manté la franquícia al seu fill.

Encerti o m’equivoqui, celebro que hagi votat Sí a la Independència.

Us animo a totes i a tots a votar. Seria magnífic tenir molts més vots que la consulta que va montar jordi hereu i en la que es va gastar 3 milions d’euros. :-)

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1O6

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Una nit a Barcelona sense (massa) violència

diumenge, gener 30th, 2011

Ahir dissabte vaig anar a can Barça, al miniestadi, a veure el Barça B.

Arribava tard i els meus amics ja eren dins.

Vaig anar a l’accés al qual eren, i vaig preguntar a seguretat on comprava les entrades.

Em van indicar que a la porta número 5.

Jo vaig anar fins la porta número 5 del mini estadi, camina camina, i allò no tenia gaire pinta de que s’hi venguessin entrades. Vaig preguntar a un altre vigilant, que d’això no en mancaven, i em va dir que les havia de comprar a l’estadi del FCB, accès número 5.

Però em va indicar malament i vaig acabar donant la volta a tot l’estadi.

Mentre feia via per la vorera vaig veure molts estrangers. I en aquestes que vaig veure un estranger que demanava orientació, en anglès, a un grup de joves, format per marroquins i una noia i un noi del país, que eren els únics que li contestaven en anglès.

Com no li sabien aclarir l’estranger, negre, per l’accent Americà, d’uns 35 anys i ben vestit va fer via.

Llavors un dels marroquins li va dir en castellà – t’ha caigut això- i assenyala amb el peu un paper qualsevol del terra.

És un parany.

Jo m’havia aturat i contemplava privilegiat des de molt a prop tota l’escena. Era darrera del grup de marroquins.

Jo adonant-me’n, li vaig fer que no amb la mà. I l’Americà, que no era pas ximple, va dir que no era d’ell mentre seguia caminant a pas més viu que el grup de delinqüents.

Després els meus amics em van explicar que és vox populi, que aquella zona és plena de turistes i que els moros fan el seu agost robant-lis la cartera.

Després vaig anar a l’Abacus on vaig veure aquelles guixetes tan comunes d’on roben amb tanta facilitat, i més tard a decathlon on vaig veure atrafegats els vigilants de seguretat, puix que, algú s’havia endut roba sense pagar.

Al centre de Barcelona, la Plaça Catalunya, entre immigrants de diferents races que esperaven qui sap què (en realitat no semblava que esperessin a ningú si no que simplement eren allà), gent alcoholitzada crònica asseguda a terra, venedors d’articles diversos dels que corren quan veuen la policia, i brutícia, feia bastant mala pinta, i al metro vaig veure un grup d’uns 20 nois negres aparentment sense cap ocupació.

Vaig sopar sense incidents, però vigilant la cartera doncs la comanda es feia en una qua i dues persones s’apropaven innecessàriament massa i vaig fer camí cap a un bar. Entre crits de gent, i joves alterats fent xivarri o bevent al carrer, però no hi va haver cap episodi violent.

A mida que m’apropava al bar vaig veure dos nois joves asseguts a terra.

No em va agradar perquè se’n fotien de la gent a la seva cara i els deien bajanades.

Seien fora del bar al que jo anava, així que en passar també em van dir alguna impertinència a la que vaig respondre amb un – què passa “enanos”- mentre entrava al bar.

Darrera meu van dir – eh no somos enanos. Mira mira si somos enanos- i es van alçar mentre reien del que havien interpretat una fugida.

A mi no em va donar la gana que pensessin que defugia el combat i em vaig girar i vaig sortir per a la seva sorpresa i els vaig etzibar un directe – sou enanos d’edat-, -18 anys- em va contestar un, – doncs això- vaig continuar i els vaig increpar que estaven fumant porros i ficant-se amb la gent i que això no estava bé.

Van quedar bocabadats.

Per sortir per Barcelona s’ha de ser un Guerrer Català, un Catalan Warrior o Warrior Català tirant d’anglicismes. Doncs la ciutat és plena de perills, i els ciutadans som els criminals a qui l’ajuntament desploma i que podem anar a presó per defensar-nos dels lladres, mentre els lladres campen a plaer com els Uruk Hai (orcs) del Senyor dels Anells que sembren la destrucció i la mort arreu de Terra Mitja.

Va seguir una conversa de besucs en que un deia que no fumaven porros, només tabac, i m’ensenyà les cigarretes. Per allí feia flaire a petard.

L’altre em va preguntar -perquè?- (perquè és dolent). I jo els vaig dir que enriure’s de la gent i molestar està malament així com autodestruir-se.

Un dels nois em va donar la raó i l’altre va començar a fer-me preguntes i va dur la conversa al camp de la religió.

Em va explicar que l’havien educat en una escola de l’opus.

Tota l’estona em parlaven en castellà, però comprenien el Català.

Totes les persones que he conegut de l’opus a Catalunya, han rebut l’educació en castellà. Aquest és un tema que tothom esquiva, però perquè a les escoles de l’opus day a Catalunya no s’aplica la immersió lingüística, i a sobre reben subvencions de la Generalitat?.

No només han rebut educació en castellà si no que són nacionalment castellans, i ignoren tota la nostra cultura popular i fins i tot cançons com l’Estaca!.

Bé, el noi parlava, i feia preguntes. Exposava el que pensava i jo li contestava amb sinceritat.

Que si la realitat és una i només una, que si un cotxe és blanc és blanc… que és el que ell pensava.

Li vaig dir que creia que repetia el que li havien ensenyat els religiosos. I que hi ha ionkis de la droga i ionkis de la religió.

I que la realitat no era només una si ens ateníem a la física quàntica.

Com considerava que els éssers humans eren la perfecció de la creació, els més intel·ligents, i que els animals només útils a nosaltres, li vaig dir que no teníem proves que les balenes o els dofins, que es comuniquen entre ells, no siguin més intel·ligents que nosaltres.

Aquelles idees el revoltaven i no s’ho podia creure.

Ell s’aferrava a la religió per a fer front a la incertesa de la vida. Cosa que he vist també en tots els de l’opus.

Li vaig dir que en la meva opinió moríem i s’acabava tot. I com havia citat a Descartes (l’error de Descartes deia) i Sant Tomàs d’Aquino jo li vaig citar les paraules de la Mare Teresa de Calcuta (Agnes Gonxhe Bojaxhiu) – mai a la vida m’havia pogut imaginar que fos possible sentir tant de dolor- referint-se a l’insuportable dolor que li provocava la seva malaltia a les darreries de la seva vida.

Em va preguntar com em podia llevar cada dia pensant que moriria i que no hi hauria res. I li vaig contestar que això és així per a molta gent. Que et lleves per complir les teves obligacions, i que hi ha coses bones també.

Li vaig dir que si creia que hi havia un Déu bo que ho havia creat tot perquè permetia que nens petits morissin de fam a l’Àfrica, o perquè hi havia gent dolenta. Com els violadors va afegir ell.

L’amic que hi era al principi va dir que això era el que no li quadrava de tota la història que li venien, que hi hagués tant de patiment.

La veritat és que amb una família amb molts diners, que et puguin pagar un any sabàtic sense fer res, i que et doni tots els capricis, és molt difícil pensar algunes coses, fer-te el teu propi criteri i tenir la satisfacció de les coses que has aconseguit tot i els obstacles. Aquests nois són presa del seu buit existencial perquè no han passat carestia i no han hagut de lluitar per res.

Vam estar una bona estona departint, de vegades s’ajuntaven amics seus a la conversa, i em va demanar el telèfon.

Estava molt content de poder parlar amb algú “normal”, del carrer, fora del seu cercle d’amics de l’opus, dels temes que li preocupaven.

No li vaig donar, però li vaig dir que em donés l’email i que li escriuria, i així ho faré.

Bàsicament per si li pot servir d’ajuda parlar sobre algunes coses i potser deixar de ser un ionki de la religió.

Però sense cap interès de convèncer-lo.

El que jo penso és fruit de la meva reflexió i no vull convèncer a ningú de res. Però sí que puc compartir amb ell els meus pensaments si en té ganes i si crec que es comporta com un fanàtic perquè no coneix res més però vol meditar i arribar a les seves pròpies conclusions.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

El meu 11 de Setembre

dilluns, setembre 13th, 2010

Començo el dia amb la idea d’anar a l’acte en honor del General Moragues que organitza Reagrupament.

Jo no en sóc militant, però ajudo a tots. I em sembla un heroi i màrtir de Catalunya que mereix reconeixement.

Ahir em vaig assegurar de tenir la càmera ben carregada, la tarja de memòria buida (16GB), de tenir llesta l’Estelada, la Barretina, una ampolla d’aigua que a les manifestacions fa molta calor, un bloc per a apuntar i diversos bolígrafs (li en regalaré un a una persona famosa que no en té i el necessitarà) i uns diners per si els caixers són plens al centre o han exhaurit la seva provisió  i em ve de gust comprar samarretes o marxandatge, una bossa de carregar a l’esquena per a deixar els diferents fulletons que s’han editat per a la ocasió i el que compri i unes bambes esportives per si l’infame saura o l’espanyolista montilla utilitzen els mossos per atacar la societat civil una altra vegada.

Vaig a l’acte en honor del General Josep Moragues i Mas.

Abans de començar vaig veure desplegada la pancarta: Pel Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català.

Ho vaig comentar amb un parell de dones que s’ho miraven i no entenien el missatge.

- Que donarem suport al Parlament Sobirà que proclami l’Estat Català, sigui qui sigui qui el proclami- els vaig dir.

L’acte no se sent. La gent que hi ha al voltant fa que només les primers files, situades en cercle, s’assabentin del discurs.

És per culpa de l’ajuntament socialista, que en una mostra més del seu feixisme, reclamava 1.840 € per muntar un petit escenari i altaveus.

Em trobo amb uns amics que vaig conèixer al viatge amb 10.000 a Ginebra.

Ells són reagrupats, jo no, el meu amic em diu que té por que Laporta faci un altre tripartit (tristpartit jo l’anomeno).

Li dic que crec que Laporta no és així, que el conec en persona, i em sembla que és una persona que té collons i que vol la Independència.

Durant la manifestació algunes persones em traslladaran la seva opinió de que Lòpez Tena i Uriel Bertran són infiltrats de ciu i esquerra respectivament, per tal de dinamitar els moviments independentistes des de dins.

Crec que no és el cas, encara que el seu comportament a les Consultes Sobiranistes, no ha estat correcte.

El missatge que repetiré avui és:

Cap independentista abstencionista.

Voteu Independència. És igual a qui, però voteu Independència.

Mentre sóc allí veig tres comportaments de la jihad hispànica, la caverna espanyolista:

1. Passa una furgoneta i ens crida “hijos de puta”

2. Passa un cotxe i crida “viva españa”

3. Passa un taxista i ens crida “hijos de puta”

Ja és trist que una gent que van venir de fora, ells o els seus pares, per que a casa seva no es podien guanyar la vida escupin verí al país que els ha donat educació, feina, sanitat…

L’acte comença puntual, de fet força gent arribarà més tard i preguntarà si ja s’ha fet; és breu, directe. Després es canta els Segadors i es fa la ofrena floral a l’heroi.

Allà conec a un grup de maçons Catalans. M’expliquen que Moragues era maçó.

Una de les maçones m’explica que als inicis de la maçoneria de la que forma part estava composada íntegrament per dones.

La seva web és:

granorient.cat

I la descripció que fan dels maçons és la següent:

Els francmaçons som homes i dones lliures i de bona voluntat, que treballem plegats emprant el simbolisme, tot buscant el perfeccionament individual i el de tota la Humanitat.

Amb aquesta definició no m’estranya que els mediocres i els sectaris els hagin volgut exterminar tota la vida.

Als mediocres per definició, els espanten les persones lliures amb capacitat per pensar i obrar correctament.

Els mediocres només saben seguir normes, encara que no les entenguin, i imposar-les als altres.

Entre una de les magnífiques sorpreses que em regalarà aquest dia està el trobar-me amb el Manuel, que visc eufòric, com un autèntic honor.

Recordareu un home de 88 anys, que viu al Canadà i que va viatjar expressament dels Estats Units a Brussel·les, per venir amb els 10.000.

Doncs he tingut el goig de trobar-lo, aquest cop també ha vingut expressament a Catalunya, a votar a les eleccions d’enguany i a assistir a la Diada.

En dies com avui em sap greu no tenir una càmera millor, perquè sóc conscient que estem fent història i que el que ara enregistrem ho estudiaran els nostres fills i néts.

Tenim una conversa agradable i aprofito per aprendre dels seus coneixements i experiències.

Em comenta que en la seva opinió la lluita de classes és falsa i inexistent, i que si de veritat hi creguessin els sindicalistes de Catalunya lluitarien per apropar els sous dels treballadors de la Xina, Índia, etc… i en canvi només es mouen pels d’aquí.

Em comenta que els polítics al Parlament Català només volen mantenir l’status quo, i el seu seient, cobrar.

M’explicà que al Salvador passà el mateix amb les esquerres quan governaven i que finalment els lliberals van treure el país de la ruïna i van pactar la pau amb la guerrilla (els d’esquerres, molt propers a la guerrila, no ho havien pogut fer).

Enfilo a dinar a un restaurant xinés, mentre molta gent va cap al dinar popular que ha organitzat Reagrupament molt aprop.

Jo no he assistit a altres actes del matí, però us deixo una fotografia dels Miquelets de la Núria C.

Aquest grup recrea, pagant de la seva butxaca, els vestits d’època i les armes.

Avui Diumenge el punt, a la plana 40, ha mostrat una fotografia espectacular, no he estat capaç de trobar-la al seu web, així que us la mostro escanejada.

També em van explicar que en acabar els actes oficials a Rafael Casanovas la gent va començar a cridar Independència, quelcom que no havia succeït mai fins la data.

També que van escridassar el botifler de don artur mas.

A plaça Universitat, la universitat lluïa orgullosa una Senyera.

De camí a dinar al restaurant xinés veig moltes Senyeres i Estelades als balcons. M’omple de goig.

També torno a veure els patinadors que destrossen els bancs de marbre de plaça Universitat.

Són estrangers, es veu per la fisonomia, i com altres vegades, amb diferents cares, els veig equipats amb càmeres cares amb les que enregistren en vídeo les seves acrobàcies tan perjudicials per al mobiliari urbà.

Potser ho venen com material exòtic per Internet o al seu país.

També vaig veure vàries d’aquestes persones que viuen en la misèria a Catalunya, mentre a espanya es poleixen els nostres diners en fer aeroports per a 60 persones, línies d’alta velocitat deficitàries, regalar ordinadors als nens a Extremadura, finançar l’injust PERT (subsidi que només es cobra a Andalussia i a Extremadura i que es cobra 6 mesos si presentes un full on diu que has treballat uns dies al camp).

Com va indicar el batlle d’Arenys de Munt, Carles Móra, hi ha més pobres a Catalunya que població té Extremadura.

En el mateix camí al restaurant un altre cercant als contenidors:

Veig una parella de rumans, després en veuré molts a diferents xanflans (una vegada vaig veure com d’un luxós 4×4 negre marca BMW amb els vidres tintats anaven baixant rumaneses vestides d’aquesta manera estil refugiades cada 20 metres o cada poma), són del prototip dels que roben al descuit així que els vigilo per assegurar-me que no roben a ningú o intervenir si ho fan, fins que un d’ells s’asseu a pidolar.

És el mateix sistema que fan servir unes noies menors que es fan passar per sordmudes i que porten un full de signatures fals d’una suposada ONG.

Mentre t’aturés a signar, les 3 o quatre t’envolten i et pispen la cartera, el moneder, etc… sense que te n’adonis.

En altres ocasions jo he vist parlar animadament entre elles a aquestes suposades sordmudes fins que han vist a una possible víctima i han començat a fer la comèdia.

El Corte Inglés va lluir una gegantina Senyera:

Vaig a dinar, el restaurant on volia dinar està tancat per vacances. Entro a un local nou però la forta pudor a tabac em tira cap enrere i marxo.

Vaig a un restaurant xinés woc on no es pot fumar.

Demano una aigua, que em porten oberta i que sospitosament té sabor a l’aixeta (vaig fer els càlculs i a 100 aigües per dia cobrades a 1,5 € són 150 € al dia * 30 = 4.500 €/mes d’estafa reomplint ampolles). No els dic res però acaben de quedar-se sense la propina.

Parlo en Català amb la noia xinesa, repeteix el que li dic però en castellà, i en acabar li dic gràcies en la seva llengua i somriu.

La taula del davant, formada per una parella amb un noi que vesteix una samarreta de tirants i exhibeix tatuatges als braços i espatlles, i du el cabell parcialment rapat i amb rastes, diu indiscretament a la seva parella en veu alta:

- Le habla en Catalán a la china!… y si no le entiende!?- com sorprès.

El miro i l’ignoro, ja se n’adonarà que la cambrera ho entén tot, o del contrari jo marxaria i potser ompliria una reclamació. Ja seria massa que al meu país, com a client, essent jo qui paga, hagi de parlar en l’idioma estranger que vol el comerciant.

Els faré el favor al restaurant de pagar-lis amb monedes d’euro i de dos euros, ja que m’han manifestat que s’han quedat sense canvi i m’ofereixo puix que en portava força per l’aparcament.

Em queden agraïts i marxo acomiadant-me amb un “adéu” i després dient-los-ho en el seu idioma, fet que els arrencarà un somriure.

Vull fotografiar els rètols que ha penjat el Cercle Català de Negocis a la Plaça Catalunya, sota el rètol de caja madrid, que diuen “bye bye spain”,  “Adéu espanya” i “espanya ens costa 60 milions d’euros cada dia”.

A continuació caminant per la zona fotografia la Senyera a la llibreria Catalonia.

Decideixo passejar, i veure com està el centre de la capital, a l’espera de que comenci la manifestació. Tinc entès que comença a les 17:00 (no era a les 17:00).

Passejo, veig molts rètols “en venda” i “en lloguer”, i també moltes Estelades.

Crec que la societat s’adona de la crisi terrible a la que ens porta (ja fa molts anys) espanya.

Passejo, i moltes turistes em somriuen i em saluden amb la mà, els corresponc.

Algunes i alguns demanen de fer-se una foto amb mi o si me la poden fer, i en tots els casos accedeixo amb un somrís.

Una senyora d’uns quaranta anys em veu somrient i accelera el pas i s’atreveix a preguntar-me:

- Perdona, perdona, esta bandera que significa- es refereix a la llarga Estelada blava, la d’en Macià, que duc penjada del coll descansant sobre les espatlles.

- La Independència- li contesto en Català, sorprès, tot val a dir-ho, sense abandonar el meu somrís.

Em demana quin significat té l’Estel i el fons blau, i li dic que les quatre barres són la Senyera, la bandera de Catalunya, i que l’Estel sobre el triangle conjuntament, formen la bandera independentista.

Quan algú em parla en castellà, sempre li parlo en Català, però redueixo la velocitat del a pronuncia procurant vocalitzar clarament de manera que els facilito que em comprenguin.

Entén tot el que li dic.

Caminant, un noi d’uns vint-i-cinc anys em veu, se li il·luminen els ulls i em diu tot content:

- Molt bé! Molt bé! – exclama. Certament la barretina, la samarreta de 1714 ho recordo, i l’Estelada no passen desapercebudes.

M’aturo, em dóna la mà i xerrem una estona.

- A veure si ens en sortim – em diu i m’explica que els seus pares tenen una altra ideologia però que ell vol la Independència.

- És normal – li contesto amb tota naturalitat, i escoltant-me reflexiono per a mi mateix: és que és la veritat. És normal que ell vulgui que el seu país sigui lliure, i no haver de suportar tots els maltractaments del país veí. El que no és normal és que algú vulgui mantenir-se sotmès, a no ser com en el cas de ciu en la meva opinió, que tingui interessos econòmics en que es mantingui la submissió. Qui vol que l’insultin, l’espoliïn, el tractin com el cul i no respectin el que vota en referèndum?.

Li comento que en l’aspecte econòmic la Independència és la única manera de sortir endavant, i que en el cultural també.

Ens acomiadem amb un somrís.

Davant d’un edifici de Gaudí, atapeït de turistes, veig una altra romanesa de les que sé que tenen el modus operandi de robar al descuit i l’enregistro tot restant amatent a si sostreu quelcom a algú per a intervenir.

Penso en la mala imatge que dóna això a la ciutat, i m’en recordo dels alcaldes socialistes xupi-guais que han ignorat tots aquests problemes, i en els polítics a madrid que no han reformat les lleis que permeten els lladres robar, ser detinguts, sortir immediatament de comissaria i tornar a robar.

No en tinc cap dubte que independents ho farem millor, i sobretot podrem canviar el que no funciona, cosa que ara mai podrem fer, ja que a espanya no tenim cap possibilitat de canviar cap llei.

Com la meva càmera és molt modesta i la duració de la seva bateria, tot i que per sobre del que se n’espera, limitada demano a un local si puc carregar-la mentre faig la consumició i em diuen que no, que no els ho deixen fer. Els dic que ho entenc i vaig a un altre local, a un pans and company.

Repeteixo la pregunta, on veig a la noia apurada dient-me que no sap si hi ha endolls. Jo he vist endolls lliures al costat d’on és ella, i entenc que la poso en un compromís.

- Puc preguntar-li a l’encarregat?.

- Sí, millor- diu alleujada.

Jo li parlo en Català i ella em contesta en castellà.

Li pregunto a l’encarregat, que parla amb una persona que s’hi dirigeix en Català, i em diu que sí. És sud-americà.

Li ho agraeixo i em diu que no és res.

Li comento a la xiqueta, que contenta connecta la càmera.

Penso que em gastaré uns dinerets aquí mentre faig temps, a manera d’agraïment.

Demano un suc de taronja i una pasta i la noia m’informa que hi ha una oferta, amb la que m’estalvio diners.

És molt amable i informarà a tots els clients que passin de les ofertes que els beneficien.

Hi ha estones en que ella ha de romandre sola, així que tenim una animada conversa.

És d’Ecuador. Porta 11 anys a Catalunya, des dels 16. I va estudiar aquests darrers anys en Català. No el parla, però l’entén.

Li dic que pot deixar de banda la timidesa i parlar-lo quan ella vulgui, que no pateixi molt per l’accent, que el Català avarca moltes variants dialectals i una pronuncia que li sembla incorrecta pot ser la que facin servir a Tortosa o a Lleida, o a País Valencià, i que segur que l’entendran.

S’anima a deixar-se anar amb algunes paraules a l’estona que xerrarem.

Em pregunta si vinc d’algun acte i li dic que sí, i que després aniré a la Manifestació per la Independència.

Li explico que avui és 11 de Setembre i celebrem el dia Nacional de Catalunya.

- Ah clar! Per això és festa avui- exclama en castellà.

La meva sorpresa és majúscula, encara que no se n’adonarà, que una persona que porta 11 anys vivint al país no sàpiga quin dia és i que representa la Diada.

Li explico amb un somrís.

Moltes persones estrangeres no tenen cap animadversió cap als Catalans, ni els estranya que ens vulguem independitzar, ni senten cap odi cap a nosaltres, al contrari més aviat empatia, tot el contrari que moltes persones espanyoles que ens tracten amb un menyspreu només comparable a l’exercit pels nazis ver els jueus abans d’iniciar el seu extermini.

Als estrangers els costa d’entendre que ens tinguin aquest odi i se sorprenen quan descobreixen aquestes actituds violentes envers nosaltres.

Mentre sóc al bar carregant la càmera diverses persones em demanen a mi o a la meva nova amiga si els poden orientar.

Ella no parla gaire anglès, res de francès, i no es pot moure del mostrador, així que em demana que orienti a una mare i a un fill d’un divuit anys sobre on es troben diverses ubicacions.

La mare em parla en castellà, jo els contesto en Català pausadament i gesticulant – cap allà-, -cap abaix- i la mà acompanya la direcció.

No estic del tot si m’han entès, porten un mapa, i els pregunto – enteneu Català?- i em contesten un -no- sincer.

Els pregunto en castellà d’on són, i em responen que de madrid, que estan de visita.

Els contesto que així doncs és una mica difícil que entenguin el Català, assenteixen i riem tots.

Els indico els punts que cerquen, els aclareixo on és la Sagrada Família, i els comento que hi haurà una manifestació independentista a la plaça Urquinaona (a aquella hora ja m’ha trucat un responsable de sumaindependencia.cat i m’han indicat que la manifestació comença a les 18:00 encara que nosaltres hi serem abans).

Em demanen si hi haurà gaire gent.

- Mínim 50.000 persones- els contesto en castellà – jo hi seré- els dic orgullós, però no pas amb supèrbia sinó amb l’orgull i satisfacció sincera de qui fa allò en que creu.

Jo els ho he dit per si volen veure l’espectacle, deu ser un fet totalment insòlit per a ells, però també per si, pel contrari, volen escapolir-se de tanta aglomeració de persones.

Em diuen que moltes gràcies, que prefereixen anar per carrers secundaris puix que no els agrada la massa de gent.

Ens acomiadem amb un somriure.

Una noia ve amb un mapa i la cambrera em demana si li puc traduir. Cerca un museu dels perfums que jo no sabia ni que existia.

És grega. Li ho pregunto doncs a la guia veig els caracters de la seva escriptura. Diu que sí, i li dic orgullós que jo sóc Català.

Ens acomiadem amb un somriure. Espero que sàpiga que aquí som Catalans, doncs a Grècia encara es conserva la frase “Deú et lliuri de la picada de l’escorpí i de la venjança del Català” i sé que diuen als nens que si no es porten bé vindran els Catalans (com aquí l’home del sac) ho diuen com a expressió però no saben que els Catalans som persones d’un país.

Després ajudo a un matrimoni francès, a petició de la cambrera, que no s’aclareixen amb el menú.

Els parlo en la seva llengua i els explico que els entrepans petits del menú s’han acabat i que per això la meva companya de conversa l’hi ha ofert un de gran.

No m’agrada parlar en francès perquè em dol el que ha fet frança amb els Catalans del Nord de Catalunya (Catalunya Nord) i amb el Català, i amb els Occitans i l’Occità, i amb els Bascos i l’Euskera, però veig que els ajudaré i aquelles persones no tenen res a veure amb el que han fet els jacobins governs de frança.

El marit m’ho agraeix molt cortesament (em tracta de senyor, “messier”).

M’acomiado de la meva amiga, marxo, després d’haver pres dos sucs de taronja, tres aigües i unes galetes.

Necessito forces i hidratació puix que la Manifestació serà dura, farà calor, i jo ja porto moltes hores caminant.

Al carrer un italià molt content em demana si em pot fotografiar.

Em fa diverses fotos i aprofita que uns Americans, dels que em faré amics, s’han fet una foto amb mi per demanar-los si poden fer-li una foto al meu costat.

Ho fan, i m’asseguro que la Senyera amb l’Estel, llueixin ben clarament a la foto.

Els meus nous amics Americans ho saben tot de Catalunya, i que no té res a veure amb espanya i que volem la Independència.

Els explico que igual que ells eren una colònia anglesa i es van independitzar, nosaltres som una colònia espanyola que també ho volem fer.

Els ulls se’ls obren i assenteixen comprenent. Ells millor que ningú poden comprendre l’exemple doncs van patir les injustícies del colonialisme despiatat.

Continuo caminant i una noia molt maca d’uns vint i pocs passa al meu costat entonant fort, somrient i dedicant-me “Catalonia Free” “Catalonia Free”.

Somric completament i per uns instants canto i faig un saltiró al compàs “Catalonia Free”.

L’escena és tan tendre i agradable que ometo dir-li que nosaltres diem “Freedom for Catalonia”.

L’empatia de la gent envers nosaltres fa que voldria parar el temps i gaudir d’aquests instants tan intensos que passen fugaçment deixant passant a altres instants també intensos.

Somriem, la saludo, i cadascú segueix el seu camí com un fugaç raig de llum.

Vaig trobant amics i un m’explica que ahir va anar a l’acte de Vilanova i la Geltrú i que una àvia duia un rètol que deia “Tinc 102 anys i vull veure la Independència”.

Corprenedor, esbalaïdor, quina alegria aquesta senyora tan eixerida!.

A partir d’aquí les coses es precipiten a tota velocitat, les imatges fugen com una centella. Arreu gent amb Estelades.

M’he trobat amb els meus amics de sumaindependencia.cat i anem a reunir-nos amb Reagrupament.

És una bona notícia que hi ha hagut coalició. Entre els partits aglutinats al projecte de Suma Independència i Reagrupament.

Arribo i em sorprèn veure el camió d’esquerra al final de tot, com pretenent que les persones que arribaven es posessin darrera seu.

Ja l’he trobat a d’altres manifestacions. El posen cara als seus, de manera que el camió tapa el que passa davant, i es munten l’espectacle privat per als seus seguidors. Sembla una secta.

Hi ha molt pocs militants d’esquerra.

Jo em vaig escapar vàries vegades del grup per a fer fotografies, tan en marxa com quan esperàvem. Cap endavant, cap enrere.

– A veure quants devem ser…

Durant l’espera per a que comencés la marxa de la Manifestació una noia des del camió d’esquerra, no parava de clavar un discurs apassionat pel micròfon per als pocs militants del final, s’engrescava sola, i en un moment en que va arribar al seu clímax dient “esquerra mai mai renunciarà a la independència” va sorgir un crit espontani per part de la gent que hi era al voltant:

xiulets de desaprovació

uuuuuuhhhhhh

-botiflers!!!!

Puc dir que va sorgir de l’ànima i era ben trist el paper que feia esquerra.

Durant el recorregut va haver uns moments en que va bufar vent amb molta força i la meva pancarta de Suma Independència es va trencar amb el resultat que va sortir volant i va aterrar sobre el cap d’una reagrupada amb qui havia estat parlant abans.

- Plaf!- li cau plana al cap.

- Ai!- un primer crit més de por que de mal. Afortunadament la pancarta era d’una qualitat molt bona, impermeable i lleugeríssima.

- T’ha fet mal?-

- No, no.

I a continuació els riures.

- Ara trenquem la coalició!- va dir ella de broma.

- Sí, sóc un enviat de el mundo. He anat fotent-li la pancarta pel cap a tots els reagrupats però res!. Que els Catalans són resistents!. Quina resiliència!. No renuncien a la Independència- riures.

- Ja veuràs demà les portades del abc i el mundo: nuestro infiltrado no consigue boicotear la orgía separatista.

- Ara aniré a Solidaritat Catalana i també els aniré fotent la pancarta pel cap…- més riures.

Tota la Manifestació va ser així, plena de riures i bons moments.

Una senyora gran, en castellà amb accent andalús, em va preguntar si sabia on eren els qui tocaven els tambors.

Jo li vaig respondre en Català, i em comprenia (fins fa uns anys el 99,3% de la gent comprenia el Català, ara la mitja ha baixat amb la immigració marroquina, sud-americana i d’altres indrets). Em va explicar que el seu nét hi tocava.

Vaig pensar que això estava molt bé. Els néts independentistes, i la senyora sabia que no hi ha cap problema en anar a una manifestació Catalana/Independentista.

També em vaig trobar a una amiga molt estimada algueresa. Li vaig preguntar si havia vingut expressament des de l’Alguer per a la manifestació i em va dir que sí.

Un noi que duia una Estelada roja em va ajudar a posar-me bé la meva Estelada. Va estar molt bé, vaig pensar, que la gent no sigui dogmàtica.

En un moment en que duia la pancarta de Suma Independència em va fer molta gràcia que una dona d’un quaranta anys va dir:

- Suma Independència, jo em poso amb aquests- li va dir a la seva amiga.

Em vaig passejar per tota la manifestació, abans que arranqués, amb un cartell de Suma Independència, vaig passar per davant del ben farcit, nombrós, grup de Solidaritat Catalana i alguns em miraven sorpresos i divertits.

No em va agradar quan Solidaritat Catalana va utilitzar les sigles de SI, ja que aquestes eren les que feia servir força abans Suma Independència.

Els que volem la Independència no volem personalismes, volem que es proclami i viure com persones lliures i normals a Europa (Jo preferiria que no estiguéssim a Europa i que forméssim una aliança amb Estats Units i amb Israel, perquè Europa té un Parlament caríssim amb interessos enfrontats i tendeix a híper-regular-ho tot com en el cas de les Festes del Foc, però tinc la percepció que la majoria dels Catalans volen estar integrats a Europa).

En un compromís una mica més gran em van posar unes persones que en veurem amb el rètol amb van preguntar:

- Aquests de Suma Independència què tal?- directament, sense marejar la perdiu.

- Bé, són patriotes, per això els dono suport.

- Això ja ho sabem, però a qui votem? – em van preguntar demanant-me una resposta que no els podia donar.

- Jo no us puc dir a qui heu de votar, però voteu el que voteu, voteu Independència. Ni un independentista abstencionista.

El que els deia els semblava bé però insistien en una resposta.

Eren molt trempats i no estaven per romanços, deien el que pensaven sense embuts, i això està molt bé.

Em van manifestar la seva preocupació de que els dos, ara que Reagrupament i els partits integrats al voltant de la conferència independentista i Suma Independència es presenten en coalició, gran blocs: Laporta i Reagrupament + Suma, no es presentessin units, com molta gent em transmetria durant la Diada.

Jo no veig tan malament que hi hagi dues forces independentistes que es presentin al Parlament. Nogensmenys els vaig comentar que encara hi ha temps, i que es treballa per a presentar-se units. Encara en tinc la esperança.

Sobretot veig que el poble ho demana.

A la capçalera de Reagrupament vaig saludar el catedràtic Enric Canela, el batlle d’Arenys de Munt Carles Móra, Carles Bonaventura un dels independentistes torturats per la policia espanyola el 1992 amb la aquiescència de garzón. La protecció d’aquesta activitat terrorista per part de l’estat converteix el jutge espanyol en còmplice i en prevaricador.

Curiosament les lleis només són importants quan qui no les compleix no és l’estat espanyol sinó algun dels seus pobles esclavitzats i colonitzats.

Jo sí que vull TGV (tren de gran velocitat) però no per sota la Sagrada Família.

Vilaweb ha fet un vídeo magnífic de la Manifestació.

Una cosa que em va molestar va ser la gran dificultat per a saber la hora en que es celebraria la manifestació.

No vaig ser capaç de trobar-ho ni a la web de Reagrupament, ni a la de Catalunya Acció, ni a la de Sobirania i Progrés.

És quelcom que ha de millorar, doncs ja ens fan prou el joc brut els mitjans finançats per l’espanyolisme i l’unionisme com per a que a sobre no posem clares les dates dels esdeveniments importants.

De fet aquest any he vist al càmera de televisió espanyola, duia l’enganxina arrencada de la càmera de manera que no se sabés de quina televisió era, però jo ja l’he vist a d’altres actes com Arenys de Munt i diverses manifestacions.

Nogensmenys no vaig veure-hi la tv3.

La meva amiga Nuri denuncia al seu FB que tv3 es va dedicar a mostrar tots els esports del món i no a parlar de la Diada Nacional de Catalunya.

També he rigut molt quan la premsa recollia que la guàrdia urbana havia comtpabilitzat 9.000 assistents.

He estat a moltes manifestacions i n’eren molts més.

A més l’11 de Setembre se celebra amb intensitat a tot el Principat així que és raonable que 30.000 persones es manifestin a Barcelona, i altres milers a Girona, Tarragona, Lleida.

Quan se’m va acabar la bateria, al final de l’acte, la Núria C. va tenir l’amabilitat de fer aquesta foto per a mi:

Quan va acabar la Manifestació, vam anar a fer una cervesa amb la Núria i la seva parella, amb qui m’havia trobat durant el trajecte, i vaig anar saludant alguns amics que em trobí a l’Arc del Triomf, entre les paradetes de tota mena.

Vaig visitar la parada de la xecna.cat on vaig comprar alguns desperta ferros de taronja i una ampolla d’un cava que porta un temps al mercat però que jo no coneixia:

Cava rosat Sant Jordi.

Patró de Catalunya.

Allà hi tenen un cotxe de competició que esponsoritzen, retolat amb motius de desperta ferro, vaig fer amistat amb el pilot i em va convidar a seure al seient del conductor.

Cal una certa tècnica per a entrar. És ben estret!. :-)

També vaig visitar el Cercle Català de Negocis i hi vaig comprar-me el llibre de les raons econòmiques de la Independència amb la idea de deixar-lo a alguns amics que em pregunten sobre aquest tema.

Mentre redacto aquest article alguns amics ja s’han fet ressò de les dades i a el punt ha sortit publicat que Catalunya ha perdut un terç de la seva indústria d’ençà de la crisi (font anuari econòmic de Catalunya Caixa.

Ja poden sortir montilla’s, puigcercosos, saura’s, castells i zpinotxos dient mentides, i dient que essent robats per espanya vivim molt bé, que els números i la realitat no donen lloc a creure cap engany ni manipulació.

Els morts a les llistes d’espera són culpa d’espanya i de tots els vividors anti-demòcrates que ens mantenen agenollats com esclaus, mentre treballem com bèsties per a que ells puguin viure bé i comprar vots a espanya regalant els nostres diners i atiant un discurs d’odi contra els Catalans. Diners que en roben que són la nostra vida, el nostre temps, el nostre sacrifici, i el temps que hauríem de gaudir amb les nostres família.

La manca de policia, de metges, de mestres, els barracons enlloc d’escoles (som el territori d’Europa amb menys funcionaris per cada 1.000 habitants)… tot això és pel sagnant espoli fiscal, sense igual al món civilitzat.

En anar passejant vaig saludar a un dels fundadors de Soft Català, i diversos amics i amigues que m’aniria trobant.

Em va agradar que les begudes que se servien eren begudes etiquetades en Català. Majoritàriament de la xecna.

Un cop acabada la Manifestació em va sorprendre molt la gran quantitat d’Estelades que fan romandre als actes musicals fins al final.

Enguany la gent no guardava les Estelades, no marxaven a casa… enguany la gent es quedava, amb les seves Estelades, amb les seves reivindicacions, i es va fer un ambient molt maco en que tots sabíem que estàvem vivint moments històrics i que a la matinada es mantenia. Germanor.

També em va agradar molt constatar la gran quantitat de jovent, entre 16 i 24 anys, que hi eren presents.

Un grup de joves d’uns 18 anys em van oferir prendre de les seves begudes. Em van preguntar si militava en algun partit i els vaig dir que no, però que ajudava a tots.

Tots van mirar a un que era el que més en sabia de política i em va preguntar:

- Ets anarquista?-

- No

- Comunista?-

- No, sóc lliberal- davant el seu astorament ja que em va confessar que era comunista.

- Jo no crec en el comunisme, però aconseguim entre tots la independència i després decidim com ens governem.

Va assentir.

També vaig conèixer una professora, una noia molt agradable que lluïa una Estelada sospesa sobre un pal de fusta.

Vam conversar un estona i com vaig veure que tenia calor li vaig oferir un desperta ferro fresquet que va acceptar encantada. Cadascun ens en vam veure un.

Vaig conèixer dues noies. Els vaig demanar l’hora, i es van esforçar en dir-me-la en Català.

Després d’uns segons meditant mirant el rellotge – Deu minuts per les deu. Es diu així?- va dir la noia del cabell curt amb un somriure.

- Gràcies. Tres quarts i cinc de deu- vaig acabar el que em semblava que havia volgut dir inicialment.

- Sempre em confonc. És que nosaltres ho fem al revés. Tres quarts passats de les nou.

- Els Catalans sempre mirem endavant. Aquest exemple us pot servir – és un exemple que vaig fer meu d’un article de Víctor Alexandre a qui per cert també vaig saludar mentre signava llibres i com estava força atrafegat vaig obsequiar-li un desperta ferro de taronja ben fresquet – també us podeu imaginar un pastís que representen les deu, i del qual ens n’hem menjat tres quartes parts. Tres quarts de deu. Les 21:45.- Aquest és de la meva collita. ;-)

La noia del cabell curt era de França i vivia aquí, i la noia del cabell més llarg era Canària.

Vam parlar de moltes coses, em van expressar el seu punt de vista.

Em van dir que creien que si en arribar aquí hagués estat obligatori el Català, s’hi haguessin fet, però que en poder comunicar-se en castellà, ara creien que no s’havia d’imposar.

Realment creien el que deien, i els vaig exposar el meu punt de vista.

El Català és la nostra llengua, i si el castellà és tan present és simplement perquè els feixistes ens van matar i van prohibir la nostra llengua.

Els vaig explicar que durant quaranta anys el Català ha estat prohibit a l’ensenyament, i perseguit. Que els policies et pegaven si els parlaves en Català.

I que actualment s’etiqueta en castellà perquè hi ha moltes lleis a espanya que ho protegeixen i no pas per un criteri econòmic, ja que, els vaig argumentar, a Andorra són uns pocs centenars de milers d’habitants i els productes s’etiqueten en Català i els fabricants guanyen diners.

Els vaig informar que el cinema doblat el va introduir el dictador sense ànima franco, i que modificava els texts per a introduir frases nacional socialistes i catòliques com “por el sagrado cuerpo de cristo”…

I com no sóc hipòcrita els vaig dir ben clar que una persona que no sàpiga el Català no hauria de poder treballar de cara al públic a Catalunya. Perquè està donant un mal servei als Catalano parlants.

Tot això no va ser un monòleg sinó que vam anar discutint els punts i els vaig argumentar.

Van comprendre-ho i em van dir.

- No sé perquè la gent d’aquí no ens havia explicat les coses. Tu ens ho expliques i les entenem.

Durant les hores que vam conversar, la noia de Canàries em va confessar que no se sentia espanyola, i que la seva mare era anti-Catalana, i que un dia que parlaven per telèfon li va preguntar un xic indignada com és que parlava en Català quan la va sentir conversar amb els seus amics Catalans.

Va ser una estona molt agradable.

Quan ja no podia amb la meva ànima vaig enfilar cap a casa.

Però no s’havien acabat les sorpreses que fornia i guarnia la nit per a mi.

Cansat, molt cansat, amb els peus dolorits, caminava lentament. A l’esguard dels semàfors verds pels vianants passava prudent, que a la nit molta gent condueix massa ràpid o borratxa, i esperava encara que no vingués cap cotxe quan no em corresponia.

Veia molta gent passar en vermell, alguns fins i tot, cansats com jo passaven en vermell tot i que venien cotxes. Alçaven la mà disculpant-se la majoria dels cops.

I així va ser que caminava lentament quan a la meva esquena vaig sentir el so d’un cotxe que anava ràpid i frenava fort, seguit d’un impacte.

Jo m’havia girat de seguida i vaig veure unes persones acabant de passar en vermell, i el cotxe que frenava.

Vaig pensar que el cop que havia sentit era l’impacte de la roda amb unes proteccions de plàstic en forma de fava negres.

Ningú havia pres mal, però la conductora discutia amb el grup:

- Esteu bojos- els va dir en castellà, cridant.

- Escolta noia que nosaltres passàvem en verd i a mig creuar s’ha posat en vermell- va dir una senyora amb més seny.

Hi ha haver un creuament d’insults entre la noia i un dels nois del grup.

- Subnormals- els va dir. Entre d’altres coses.

Al cotxe hi havia dues noies més i un noi que no havien sortit del cotxe i no volien brega. No per por, sinó perquè consideraven que per una discussió de trànsit no tenia sentit de fer-ho.

La conductora havia baixat indignada i el grup d’independentistes, que no havien deixat de caminar s’allunyaven.

Llavors un dels passatgers del cotxe que també havia baixat li va dir que li havien trencat el mirall (aquest era el cop que havia sentit abans). Un cop fet expressament, segurament amb un pal de bandera.

La noia tota indignada va dir – ara sí que vaig- i se’n va anar corrents fent saltironets, ja que els seus grans tacons no li permetien correr d’una altra manera.

Era una mica còmic veure-la vent aquells bots que eren més cap amunt que cap endavant ja que amb l’estret taló no era fàcil mantenir l’equilibri.

Una amiga del cotxe va sortir corrents per vetllar per ella.

Quan la noia s’allunyava jo vaig veure el passatger masculí del vehicle recollint les peces del mirall esmicolat en tres parts.

Jo palplantat era un convidat de pedra a aquella escena, podia haver imaginat el que passaria a continuació però jo no tenia res contra els uns ni contra els altres.

Al cap d’una estona d’insults i tensió la noia de les sabates altes, que era la conductora i lluïa una camisa de seda, anava arreglada per sortir de festa, va tornar indignada amb la seva amiga protectora.

En veurem allà, a cinc metres, se’m va posar a cridar:

- Estais todos locos con vuestra banderitas, y vuestros palos, ya las podíais coger todas y iros a la luna… – cridava fora de sí.

- Escolta, jo no els conec i no tinc res a veure amb ells.

Jo encara no havia encaixat totes les peces del que havia passat, ella seguia cridant-me, i s’apropava a mi amb pas ferm i movent la mà i em va fer esclatar i li vaig cridar que estava boja i algun altre improperi.

La noia es va dirigir al seu cotxe, dient-me alguna cosa més mentre continuava caminant i es va oblidar de mi i tot mirant als seus amics va dir – les tenia que haber pegado. Les tenía que haber pegado -.

Vaig veure el noi, alt fort i cepat,  intentant tornar a bastir les peces del mirall i llavors vaig comprendre tota l’escena.

Al cap d’uns segons, però, va tornar cap a mi i em va dir:

- Oye perdona, lo siento tú no tienes la culpa, es que a veces uno rompe una ventana y se piensa mal de todos (referint-se al col·lectiu independentista)…

Ella parlava sincerament, vaig mirar-la als ulls i vaig veure que els tenia vermells, quasi plorosos, per la barreja d’ira, ràbia continguda, frustració, impotència.

Sense dir res la vaig abraçar. I em va correspondre alliberant part de la tensió que tenia acumulada.

Va ser una abraçada sincera, vam romandre així uns quants segons.

Entenia com se sentia i era una injustícia el que li havien fet.

Després d’aquesta abraçada ens vam fer algunes més. I ja rient, vam comentar la jugada amb els seus amics.

Els vaig dir que el grup no tenia cap dret a trencar-li el mirall i que no tenien raó.

La noia que havia abraçat explicava als seus amics com havia anat la trifulga:

- Me han dicho española de mierda por hablar castellano- no s’ho podia creure.

Això no em va semblar bé.

Conec molta gent d’espanya que són magnífiques persones.

Sóc el primer que he dit que la immigració massiva espanyola que va enviar franco ens ha causat molts problemes i que molta no es va integrar.

Però també hi ha gent magnífica. No està bé que la insultessin així, especialment quan ells passaven en vermell i li havien trencat el mirall.

Vaig comprovar que el grup del cotxe eren gent molt maca i agradable, i la meva sorpresa va ser majúscula quan em van dir que dues de les noies eren Mallorquines, la noia amb qui ara parlava, que era la que havia anat a recolzar la conductora, Catalana, i el noi no sé d’on era. Jo li parlava en Català i m’entenia.

En aquest punt la conductora i els altres xerraven amb mi en Català.

Quan vaig saber que uns independentistes els havien fet aquesta mala jugada a dues noies de Mallorca, a una Catalana i a un altre noi, immediatament vaig deixar la bossa a terra, vaig obrir-la… – que ens vas a fer un present?- va dir una noia somrient murri amb l’accent de Mallorca – sí- vaig dir somrient.

Vaig extreure l’ampolla de cava Sant Jordi i els la vaig donar.

Les seves cares somrients van il·luminar el passeig.

- Jo no us puc arreglar el mirall, però us puc regalar aquesta ampolla de cava – vaig dir amb un somrís – ara, això sí, és súper-independentista- vaig afegir.

- Sant Jordi!?!!?!- va exclamar la noia Catalana que havia fet de guarda espatlles.

- Això és molt dolç- va dir la conductora – Sant Jordi és molt dolç- va afegir en referència a que en el seu dia regalem la rosa.

Van ser uns moments entendridors amb aquelles persones que feia uns instants eren estranyes, i ara érem amics.

Amb el -clac!- del retrovisor que el noi havia aconseguit tornar a encaixar, sembla que només havien fet que els mecanismes de subjecció saltessin però que res s’havia trencat, va arribar el nostre comiat.

Ells van marxar, més relaxats i somrient, i jo vaig continuar el meu periple amb els peus destrossats però content d’aquest episodi en que d’un fet negatiu vam fer quelcom positiu i maco per recordar.

Vaig mantenir la meva indumentària. Sabia que algun brètol em podia dir alguna ximpleria o fins i tot que podia tenir problemes, però també podia ser que els turistes em preguntessis o que hi hagués gent que s’adonés que el país no s’arronsa. Existim i existirem lliures!.

Els guiris que van dir -españa- i els vaig fer que no amb el dit es van quedar sorpresos.

Després un grup d’un 10 noies espanyols van dir -viva españa- em vaig girar vaig fer que no amb el dit enèrgicament i vaig seguir caminant. No van dir res més.

Ja quasi arribant al meu destí em vaig creuar amb unes prostitutes negres, i la segona em va dir amb la cara plena d’ira i com si em llancés una maledicció: españa no gana nada.

Jo vaig somriure pensant que jo sóc Català i que la pobre no sabia ni distingir les banderes, i que si la selecció espanyola, la que no deixa que existeixi la Selecció Catalana, ho perd tot, ja m’està bé. Al cap i a la fi el feixisme asfixiant que practica espanya és tant menyspreable i tant miserablement injust com el que exercia hitler amb els Jueus abans de començar el genocidi, el que es feia a Àustria abans de la segona guerra mundial (tal i com explica Matthew Tree) o el mateix tracte rebut per nosaltres els Catalans durant la dictadura.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest article és acabat.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Un dia al centre de Barcelona

diumenge, agost 29th, 2010

Dissabte. Arribo a Barcelona al matí, he quedat amb uns amics i aprofito per a fer vàries coses al centre.

Aparco el cotxe i sorpresa! La zona blava sí que es paga aquí en ple agost.

El parquímetre no funciona, rebutja les monedes. Camino cercant un altre parquímetre que sí que m’ exten el tiquet del darrer sistema d’extorquir els Catalans dels socialistes.

Camino per la plaça universitat on a la tarda veuré uns nois joves amb monopatins saltant sobre els banc de marbre tot fent-los malbé. Hi són sempre, des de fa anys i tant els hi fa si t’asseus al banc, ells hi salten.

Pels carrers laterals una senyora d’uns 60 anys em diu:

– Hola guapo – em diu

– Gràcies – li contesto, mentre continuo caminant

– Gràcies! – exclama, agraint que li hagi contestat i en un to com li si hagués salvat la vida.

Se m’acosta i em diu que és prostituta i si vull anar amb ell – No gràcies – li responc.

– Parles Català? – em pregunta

– Sí, sóc Català.

– Jo també sóc Catalana – i continua en Català.

Em diu que és prostituta, que no m’enganya i que no té diners per a pagar el pis. Normalment no m’hagués aturat però he vist quelcom en aquesta senyora, i el fet que una dona tan gran, Catalana, es prostitueixi per sobreviure em colpeix.

La veig abatuda i necessitada de parlar amb algú. Com no tinc presa, li dic que no m’interessen els seus serveis però que si vol la convido a prendre un cafè.

Accepta tot donant-me les gràcies i em diu que està sola, i que volen fer-la fora del pis, que el carrer està molt difícil perquè la gent no té diners i hi ha molta competència, i que ella sobreviu exercint la prostitució perquè és molt voluntariosa i que hi és des de les 6 del matí, però que porta dos dies sense fer cap client.

Fa anys que denuncio que hi ha Catalans als carrers. No parlo d’immigrants rumans, subsaharians o tronats vinguts d’altres nacions, que també hi són, parlo de gent nascuda a Catalunya que es troba a la misèria.

He parlat amb alguns d’ells, i m’he interessat per com han acabat d’aquella manera.

Amb altres he sabut que eren Catalans perquè quan anaven desorientats caminant, i ens hem trobat, quasi parlant sols m’han dit – perdó- o -disculpi- i han seguit el seu camí.

En altres ocasions he trobat gent gran, correctament vestits, remenant contenidors.

Són coses que passen a diari a Catalunya, de les que no en parla el periódico ni els súper-guais incompetents i mentiders espanyolistes del psc-psoe.

Bo i vigilant la cartera en tot moment, que una cosa és convidar-la a prendre un cafè i escoltar-la i una altra ser un tòtil, em va explicar que està pendent d’una ajuda que li ha de donar serveis socials, i que ara té por de perdre el pis de lloguer on viu.

Després d’insistir-me unes quantes vegades amb oferir-me els seus serveis i dir-li que no gràcies, que només volia donar-li un cop de mà va marxar.

Em va dir que si podia ajudar-la m’ho tornaria quan cobrés, i li vaig dir que no calia que em tornés res -tampoc tinc clar que m’ho hagués pogut tornar encara que parlés de veres-, i li vaig donar uns euros. No m’en sobren, però sé el que és passar privacions.

Em va dir que Déu m’ho pagaria i li vaig contestar que jo no sóc creient, que en tenia prou amb ajudar-la.

Després vaig estar mirant components electrònics a les botigues d’informàtica i allà hi vaig trobar una noia amb qui vàrem conversar mentre fèiem cua.

Ella parlava en castellà, i jo li parlava en Català. Em va explicar que li agradava la fotografia digital i cercava un portàtil i els dubtes que tenia i li vaig donar quatre indicacions per a que no fes una mala tria. Va haver-hi bona sintonia.

Li vaig preguntar a què es dedicava quan no es dedicava al seu hobbie i em contestà que és professora de primària.

Em va sorprendre que una professora de primària no parlés Català i immediatament em va venir al cap el tripartit i el mal que han estat fent al país.

Com en algun moment posava cara de no haver entès del tot el que li deia, li vaig preguntar si entenia el Català i em va dir que sí, però que no el parla perquè no li agrada que li obliguin, i es va quedar tan ample, com si allò fos una resposta normal.

– Vinga! – vaig pensar – una altra de ciudadanos!.

El seu accent castellà era andalús.

Li vaig dir que a mi m’obligaven a parlar en castellà, per exemple els policies espanyols, els jutges, al cinema on no hi havia pel·lícules en Català, als supermercats on no hi havia productes… i que això és una dictadura a la que li en diuen democràcia.

Es va sorprendre de la meva reacció no mesella i contundent, nogensmenys sense cap mena d’agressivitat ni retret, sinó dient-li la cosa com era.

Al cap d’uns segon em va contestar que ella no estava per la política encara que la seva expressió delatava un – ni jo mateixa m’ho crec.

Malaguanyada- vaig pensar. El cas és que semblava una persona agradable però amb aquell tema estava imbuïda pel nacionalisme espanyol més feixista.

Què pot empènyer una persona que ha deixat casa seva per què no hi trobava feina i a qui una altra nació li ha ofert una feina, i l’ha acollit, a ser tan verinós amb qui l’acull?. I què hi fa donant classe a nens petits si no vol parlar la llengua?. Allò no se li hagués acudit de fer-ho a Anglaterra, ni li ho haguessin permès.

Em va donar temps a proposar-li una juguesca:

– jo viuré una setmana el 100% del temps en castellà, només parlant castellà, comprant en castellà, veient cinema en castellà i tu viu una setmana en Català, parlant en Català, veient cinema en Català, comprant productes en Català… qui creus que tindrà més problemes?.

La noia era expressiva i els seus ulls oberts, com globus, em van fer entendre involuntàriament que s’ho estava imaginant i que si intentés viure en Català no ho passaria gaire bé.

Llavors ens va tocar el torn a la cua i vam ser atesos, cadascun per una banda.

Jo acabí abans. Vaig esperar una estona, i quan va acabar d’assessorar-se li vaig dir que si volia podia ajudar-la a aclarir-se. M’ho va agrair i em va fer unes quantes preguntes a les que li vaig respondre. Li vaig comentar sobre l’article en que puntuo el rendiment dels processadors de portàtil i es va apuntar el meu bloc, i li vaig explicar sobre la imminent sortida massiva dels portàtils i netbooks amb USB 3.0.

Va marxar agraïda.

M’havia caigut bé, però aquell fanatisme anti-Català feia impossible qualsevol entesa més enllà de l’ajuda prestada.

Sort – li vaig desitjar com a comiat.

Paro a recarregar energies a un bar, i a la barra hi veig un noi d’aspecte sud americà. Prim, cabells llargs arrissats.

Em crida l’atenció que es fixi en el meu calçat només entrar. Ho mira tot i a tothom. Fixa una mirada intensa com si li importés un rave o cregués que els altres no el poden veure.

Com a resposta em fixo en el seu calçat: bambes. Malament, les bambes les usen els dolents perquè els permeten de sortir corrents.

Em fixo que clava els ulls en totes les bosses que entren. Hi clava la mirada i les segueix, com si volgués obrir-les amb la mirada.

Veig bastant clara la intenció i trec la càmera i el fotografio.

Se n’adona i marxa veient que allà no hi té res a fer. No paga, havia pagat per endavant, no sé si per poder marxar ràpid quan volgués o bé per exigències dels cambrers que no ho veien clar.

Vaig continuar caminant, i davant de la Ronda Universitat una senyora d’uns cinquanta anys va caure a terra quan travessava, pel mig del carrer (moooolt lluny de qualsevol pas de peatons). Un noi que esperava l’autobús va còrrer a ajudar-la i també un noi prim, molt probablement un drogoaddicte vaig pensar.

Van collir les monedes que li havien caigut i li van donar, i mentre la senyora fou ajudada pel noi de la parada d’autobús a acabar de creuar el carrer, a les seves esquenes el drogoaddicte tot veient que d’esquenes no el guaitaven va collir una moneda i se la guardà a la butxaca.

Quan senyora accidentada i noi de la parada d’autobús foren marxats, el ionky, amb un altre company en el mateix estat cadavèric interromperen la circulació dels cotxes que passaven per mirar si quedaven monedes. Alguna en van trobar.

Després d’això iniciaren un periple cap a Plaça Catalunya, on cada poc metres demanaven diners a un vianant. Alguns li en donaven. No detecto comportaments violents o agressius, amenaçadors cap als vianants.

Continuo el meu periple per Plaça Catalunya fins Rambla Catalunya on sento uns crits.

És un rumà que està pelant uns cables assegut al portal d’una casa, davant la terrassa d’un bar.

El rumà, prim, d’un trenta cinc anys, amb unes tenalles esmolades, pela el cable que llença a terra, per a fer-se amb el coure.

De tant en tant crida com si es cagués en els cambrers, que dedueixo, li duen haver dit que marxés.

La cosa és que aquest individu està espantant els clients del bar amb els seus crits.

Arriba una patrulla de la guàrdia urbana.

A un senyal dels agents obedient com un xaiet s’aixeca, subreptíciament s’amaga unes tenalles esmolades als pantalons.

Vaig a avisar els agents quan un d’ells, que ho ha vist, li diu que la tregui.

Els agents parlen amb ell, explica no sé quina història gesticulant amb els braços, i li diuen que se’n vagi.

El rumà no s’ho pot creure i jo tampoc. Li diuen que se’n vagi i li tornen les eines (dues tenalles molt esmolades).

No miren dins la bossa d’esquena que du i el rumà marxa.

Al·lucino. Amb aquesta merda de lleis no anirem enlloc. Per canviar-les cal la Independència. A madrid fa massa anys que ho fan tot malament i no canviaran.

A la nit veig dos rumans al terra d’un contenidor. Han tret bosses de brossa de dins i les obren al carrer, bo i escampant la merda al seu voltant.

Veig que apilen dos tetrabrics, un de llet i un de suc. Imagino que cerquen menjar.

No m’agrada Barcelona. No m’agrada la Barcelona en que l’ha convertit espanya. I dins d’espanya incloc la gestió dels inefables alcaldes no electes socialistes.

Per redreçar Catalunya cal la Independència. Amb la Independència fer unes lleis com cal, i tornar a apostar pels valors que ens ensenyaren els nostres pares i avis.

Treball dur, honradesa, i també que qui la fa la paga.

M’avergonyeix Barcelona. Em fa vergonya que vinguin estrangers i els robin a les Rambles, al metro, a l’estació, a l’autopista.

Em fa vergonya que al tanatori robin al descuit, les pertinences de la gent que està vetllant els morts.

M’avergonyeix i m’indigna que el 90% d’aquests lladres estiguin fitxadíssims i enregistradíssims per les càmeres, i amb les lleis no els tanquin tot i acumular més de 500 detencions i ser detinguts en plena acció, i amb proves de càmeres de seguretat.

Ningú s’atreveix a moure un dit. El papà estat és qui ho ha d’arreglat tot. Però aquest estat és incompetent i inútil.

De fet ho únic que farà serà fer-nos passar més privacions, tenir encara menys funcionaris (el Principat de Catalunya som l’indret d’Europa amb menys funcionaris per cada 1000 habitants) i ofegar-nos en els nostres Drets Nacionals i Drets Civils.

No és època de socialistes covards que només miren de conservar la cadira i els seus súper-sous mentre diuen que són tope-xuli-súper solidaris mentre miren de fer desaparèixer el Català.

Cal un canvi, una renovació. Tampoc no ho arreglarà un ciu, mesells amb les lleis d’espanya.

Cal un trencament, i fer un país del que ens puguem sentir orgullosos.

Independència ara.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Esperpèntic espectacle antidemocràtic del psc

divendres, maig 14th, 2010

Actualització: Enquesta de la vanguardia:

Fa uns dies us avisí d’ho terríblement fàcil que és falsificar una base de dades emmagatzemada en un ordinador, i sobre perquè el vot no pot ser electrònic i ha de ser en paper en democràcia.

Després de saltar-se qualsevol mena de garantia, el psoe-c capitanejat per l’inefable jordi hereu boher, han muntat una vergonyosa i esperpèntica maniobra anti-democràtica per a fer el que sempre fan: el que els dóna la gana , passant de la democràcia i utilitzar els diners públics per als seus interessos.

Ja sigui tenir un bloc de 315.000 €/any (un altre enllaç) que és propaganda de l’hereu a càrrec de la nostra butxaca i de bloc no en té res, com fer propaganda del seu partit de mil maneres amb els diners de les institucions o colar-se a tv3 a fer discursos de pa sucat amb oli on no diuen res… els socialistes ens prenen a tots per imbècils. Pels seus esclaus particulars.

Però aquest cop s’ha acabat.

El seu tarannà absolutista i antidemocràtic ha quedat completament al descobert.

hereu ha d’aturar aquesta farsa calamitosa i dimitir.

Us resumeixo els punts més importants de perquè són uns impresentables, i perquè aquesta votació s’ha d’anul·lar i no pot ser feta amb ordinadors:

– hereu va mentir dient que havia votat i no ho havia fet.

Experts en lectura de llavis han fet pública la conversa amb l’informàtic:

“No, no funciona. Potser, llavors, diguem-los que vostè ja ha votat…” “Sí, sí, exacte” – va dir segons publica la vanguardia. Veieu el vídeo a la vanguardia o aquest de youtube.

Va mentir dient que no hi havia problemes tècnics.

Va tornar a mentir quan va dir que la consulta havia costat menys de 3 milions d’euros i ha costat més.

– hereu amaga la opció C.

La ‘junta electoral’ de la consulta recuerda al gobierno municipal que está obligado a explicar las tres opciones de voto”

Als caixers de Caixa Catalunya només es podia vota les opcions A o B, la C no hi era. (directe.cat)

Aporto el meu vídeo enregistat avui al carrer de Sants on es veu un plafó sencer per a la opció A i un altre per a la B ben grans i de la C no hi és, només hi ha una minúscula línia dient que existeix una “opció 3” en un plafó ple de text.

– la opció C ja no és “deixar-la com està” sinó ni la A ni la B

D’aquesta manera es reserven el dret de fer el que els doni la gana.

Els negocis ja els tenen preparats d’antuvi, només busquen la manera de fer-ho sense que es noti. Exactament com el pp amb el Cabanyal.

– No hi ha garanties per als ciutadans que no es falsifiquen les eleccions

Tant si diuen que han votat 100.000 com dos milions, el ciutadà no pot verificar-ho. No hi ha paperetes que comptar.

I un cop s’ha votat canviar el resultat de 100.000 vots per a la C, 2 per a la A i un per a la B, per 100.000 per a la A, 50.000 per a la B, 7.000 per a la C, és tan fàcil com executar una instrucció d’una línia i esperar 1 segons i ningú se n’adonarà.

Amb això el PSOE s’ha posat a l’alçada de la dictadura bananera més cutre.

– És possible un control polític

El vot ja no és secret. Resulta que aquests personatges mediocres guarden el DNI i el vot, de manera que es pot tenir clar qui ha votat cada cosa.

Perfecte per a exercir la repressió, violar dret civils, privacitat, etc…

Estan enregistrant el DNI i el vot emès com ho demostra el fet que han retrocedit el vot fals d’algú que va suplantar la identitat del pepero alberto fernández díez. I si l’han retrocedit, sabien què havia votat.

– El vot es pot falsificar.

La gota que vesa el vas en un referèndum vinculant.

Nombrosos diaris han confirmat que han pogut votar per una altra persona.

La Vanguardia: La Vanguardia demuestra que es posible la suplantación de voto en la consulta de la Diagonal

Directe.cat ens deia que amb el DNI i la data de naixement n’hi ha prou, i són dades que tenen moltes empreses de marketing, telefonia, elèctriques, el videoclub si té una fotocòpia del dni… i que estan disponibles en molts casos a Internet, fins i tot en publicacions del propi ajuntament.

La vanguardia va votar en nom de dos habitants de Barcelona, amb el seu permís, per a demostrar com no hi ha seguretat al sistema.

Vilaweb entrevista a un dels tres membres del comitè auditor de la consulta que diu: Miquel Soriano: ‘El vot per internet de la Diagonal no seria vàlid en unes eleccions’

El que volen és fer el mateix amb les eleccions a Catalunya per tal de poder governar fraudulentament i que no ens independitzem.

Relacionades:

Racó Català: La consulta de la Diagonal deixa en evidència l’Ajuntament de Barcelona

Bloc mai 9: L’Hereu és imbècil, part XCV: Votar C

Ferran Requejo catedràtic de Ciència Política de la UPF

‘Hi ha més garanties del vot a les consultes sobre la independència que a la de la Diagonal’

Els pixafredes encara defensen que l’abominació que nomenen consulta de la diagonal  és segura:

La comissió de seguiment i garanties considera que és ‘inacceptable’ qüestionar la ‘fiabilitat’ de la consulta de la Diagonal

El Punt 13/10/2010: La consulta de la Diagonal fa aigües

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1m7

La credibilitat de la consulta, en qüestió

La vanguardia 21/04/2010: votad con libertad lo que yo os diga

17/05/2010 e-notícies penja uns instants de l’entrevista de josep cuní a l’alcalde mentider

19/05/2010 directe.cat Hereu torna a mentir per rebaixar el cost de la consulta sobre la Diagonal (em ve al cap alcalde pinotxo)

Racó Català: Adéu hereu

22/05/2010 lavanguardia em dóna la raó al seu article: Va ser de debò secret el vot de l’Avinguda Diagonal? (traduït al Català per google, veure l’enllaç original en castellà ¿Fue de verdad secreto el voto de la Avenida Diagonal?)

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Flash als mòbils

Dimarts, febrer 16th, 2010

En la línia de l’article que us comentava ahir, la competència, i demostrant que no s’estaran quiets mentre els altres milloren i els mengen terreny, Adobe anuncià ahir al Mobile World Congress a Barcelona que properament presentarà Adobe Air, que incorpora Flash per als mòbils.

Còpia local en PDF.

Serà la versió Flash 10.1.

Això donarà ales a la plataforma ja que s’esperà que pràcticament tots els mòbils tinguin suport per a Flash, i per tant, escriure una aplicació, un joc, o qualsevol peça de programari en Flash per a mòbil, permetrà que estigui disponible per a una multitud diferent de plataformes.

(no he vist si hi ha compatibilitat amb les aplicacions Flash que funcionen en Pc, Mac i Linux)

En aquest vídeo Adobe explica Flash per a mòbils:

Via: The Flash Blog | Adobe official announcements | Download Squad

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Immigració al programa banda ampla

dijous, gener 21st, 2010

He vist el programa banda ampla, “arran de Vic” i aquí van unes reflexions.

La immigració estava molt ben filtradeta. Quasi tothom parlava Català i el noi àrab (no deien d’on) que sortia amb una samarreta demanant l’alliberament de “l’escamot dixan” i texans blaus ja l’havia vist en un altre programa de tv3. Estic quasi segur que era en un programa en que aquest noi es presentava com Iraquià. Duia una túnica blanca, un barret de tipus cilíndric blanc i unes ulleres de sol. Nogensmenys no he pogut trobar el vídeo.

Crec que el programa estava ben manipulat, a l’estil socialista, però tot i les mancances han sorgit algunes coses força interessants.

M’han mancat diverses coses sobre les que no s’ha parlat, com era d’esperar, i com que les he trobat a faltar les comparteixo amb vosaltres:

1. Immigració representativa:

1.1 on són les rumanes que es fan les sordomudes i roben al descuit mentre signes qualsevol manifest fals? on eren les rumanes que baixen de 4×4 luxosos i van essent repartides en una àrea de carrers en un sistema mafiós i que pidolaran assegudes davant els supermercats i les fleques? On eren aquestes mateixes rumanes que amb 14 anys les deixen prenyades i ja tenen una criatura amb la que pidolen, faci fred o calor, al carrer, i que quasi sempre llur criatura està dormint (més d’un cop he sentit que droguen als infants per a que romanguin adormits)?.

1.2 on eren el marroquins que roben al metro al descuit? i els que roben amb violència? on eren els enganxats a la cola adhesiva o a qualsevol altre droga i que viuen de robar i dormen al carrer?.

1.3 on eren els marroquins que han violat dones i menors i que consideren que la dona no és res?.

1.4 On els marroquins que consideren que la dona no val res i no té cap dret?. Això és clau quan parlem d’integració. Respectar les lleis, la Cultura, i els Drets Humans dels que gaudim i no tenen als seus països.

1.5 On eren les dones marroquines que no parlen Català ni castellà i que vieuen a l’hombra dels seus marits?.

1.6  on eren els peruans i colombians detinguts més de 350 vegades i al carrer?.

1.7 on eren els espanyols que no saben parlar Català, de baix nivell educatiu i que tenen un comportament violent, masclista i primari?.

1.8 on era el que va mostrar una pistola en la manifestació i que en saura amb la seva “dilatada experiència” tenia per segur que era falsa i era una “performance”, o els que diuen amb paraules o cops que s’ha de destruir Israel, o que el Sahara és marroquí?.

Podeu trobar molts exemples, jo cito aquest text de Vicenç Partal i l’article a Vilaweb:

…El tema és preocupant. Bàsicament perquè el Marroc no és una democràcia i per tant no hi ha possibilitat de mantenir un diàleg franc i real sobre tot plegat. Quan fa uns dies un grup de gent es manifestava a Lleida amb banderes sahrauis van ser increpats i agredits per un grup de marroquins d’origen que reivindicaven la pertanyença del territori de la República Àrab Sahraui Democràtica al regne del Marroc.

1.9 On eren les famílies albano-kosovars que viuen 14 en un pis, no parlen Català, ni castellà, i ningú sap d’on treuen els diners per pagar el lloguer i per a a estar sempre al bar o jugant a les màquines escurabutxaques?.

1.10 On eren les dones africanes que volen mutilar els genitals de les seves filles (ablació)?.

1.11 On eren els musulmans que volen obligar a les seves filles menors d’edat a casar-se amb musulmans als països dels pares?.

1.12 On eren les noies a qui volen obligar a casar-se o a qui els pares obliguen a dur el vel?.

2. Dades

2.1 On eren els informes oficials amb dades sobre la delinqüència per part d’immigrants?. Aquestes dades que podem llegir al diari:

“Les xifres també indiquen que a la presó hi ha 9.134 homes, 423 joves -considerats entre 18 i 21 anys-, i 711 dones empresonades. A més, el nombre de presos d’origen estranger també ha crescut, situant-se en el 40% de la població reclusa, quan l’any 2000, amb menys presos, era el 20%. Per origen, la majoria són magrebins, un 35,6%; seguit pels llatinoamericans, un 27,3; europeus comunitaris, 16,1%; africans, un 9,4%; europeus no comunitaris, un 6%, i asiàtics i Pròxim Orient, un 5,1%.”

Diari de Girona 17 de Juliol de 2008 (còpia local en PDF)

2.2 On eren les dades sobre immigració als Països Catalans?. Perquè no s’ha comparat amb la immigració a espanya?.

3 Representació oficial

3.1 Ha mancat la figura d’un mosso d’esquadra que pogués parlar sobre els conflictes que han de resoldre i la incidència de la immigració en la delinqüència.

3.2 Ha mancat la figura d’un/a o més mediadors/es culturals, per a que aportessin la seva visió i experiència

3.3 Ha mancat algun polític en matèria d’immigració (Catalunya no té competències) de la Generalitat, que digués si la policia espanyola està enviant autobusos des de madrid i andalussia cap a Barcelona plens de subsaharians, que abandonen a la Plaça Catalunya.

3.4 Ha mancat un polític que confirmés o negués el que tothom diu: que al immigrants se’ls dóna ajudes (com regalar el carret per al nadó) sense demanar cap document, mentre que als Catalans se’ns nega, no hi ha quasi policia (pregunteu-li a qualsevol Americà que hagi vingut a Catalunya).

3.5 Ha mancat algun responsable d’ensenyament que digués clarament com una afluència massiva d’immigrants condueix al fracàs escolar a molts alumnes. Conec un noi que ara té 18 anys, i mentre tenia 16-17 anys a la seva classes eren 2 Catalans, i la resta immigrants de diferents nacionalitats (1 espanyol), molts no parlaven ni Català ni castellà i alguns dels quals feien xivarri i no se’ls podia expulsar. Tenia un company marroquí que amb 17 anys tocava el cul a totes les noies…

4 La veritat sobre la manca de poder de Catalunya

4.1 Ha mancat dir clarament: Catalunya no té competències i no les tindrà fins que no tingui l’estat propi. I sobre els que critiquen Vic, resulta que a madrid estan negant l’empadronament als immigrants.

4.2 Ha mancat dir: Catalunya no té diners. L’espoli fiscal, tots els diners que s’emporta espanya, impossibiliten fer res. Els nens estudien en barracons, no hi ha nous hospitals, et diuen que tornis al cap d’un mes a la seguretat social per a fer-te unes proves on t’hi pot anar la vida perquè no tenen diners (cas real patit per una persona propera meva).

5. La immigració espanyola

5.1 Ha faltat parlar de la immigració espanyola en el passat que ha tingut comportaments, en molts casos, conflictius i una gran majoria no s’integraren i no aprengueren la llengua pròpia de Catalunya.

6. Mala educació

6.1 No s’ha parlat sobre normes d’educació bàsiques que els Catalans tenim i que molts immigrants no tenen

6.1.1 Jo he vist més d’un home sudamericà tallant-se les ungles dels peus assegut al vagó del metro amb gent al costat.

6.1.2 Jo he tingut al costat a una conferència a una noia jove sudamericana que es mossegava les ungles (més aviat se les tallava amb les dents) i se sentia el clec clec quan saltaven.

6.1.3 Gent sudamericana que entra a empentes al metro i enlloc de demanar perdó es justifica dient “tenia que entrar y no había sitio” havia d’entrar i no hi havia lloc… així que m’obro pas a cops.

6.1.4 Gent espanyola i sudamericana que escup contínuament a terra amb el “txx” o amb moc “gggggggggggrrrrrr-txx”

6.1.5 Gent marroquina que s’ofen per qualsevol cosa. “Me cierras la puerta como si fuera un perro” Em tanques la porta com si fos un gos. En aquest cas concret ho vaig veure a un marroquí que anava a robar a un noi i aquest li va dir: ja sé que el que anaves a fer així que no ho intentis i va tancar la porta de la porteria a la Plaça Reial. (el marroquí li havia intentat fer l’estrategia de fer-li la traveta i dir “ves hago como los futbolistas” veus faig com els futbolistes, i mentre la persona mira de no caure li manllevaven la cartera de la butxaca de darrera sense que se n’adoni).

6.1.6 marroquins capaços d’animalades, per exemple, jo vaig veure com un marroquí li ensenyava el penis a un vigilant de seguretat que no li deixava entrar a robar a un mc donnald’s de Plaça Catalunya. El marroquí era darrera d’un grup de noies Catalanes que no se n’adonaren inicialment i aquesta maldat el feia sentir més prepotent. He vist alguns que tenen unes frustracions per les quals trepitjant a gent civilitzada se senten poderosos, superiors, s’exciten. Clarament no es pot conviure amb gent així.

6.1.7 espanyols de caràcter violent. Agressivitat, parlar a crits, amenaçant amb pegar o fent-ho.

6.1.8 He vist mares sudamericanes i cubanes tenir als seus nens desperts a les 5 del matí voltant per un bar ple de fum mentre elles feien de cambreres i he vist mares passant olímpicament dels fills en una línia que mai se’ns passaria pel cap a la nostra societat Catalana (pe: aquests que deixen als nens tancats al cotxe mentre van a emborratxar-se).

6.1.9 Les mones que agafen alguns sudamericans cada dia.

6.1.10 Les baralles que provoquen la gent de Santo Domingo i els cubans quasi sempre que són borratxos i l’endemà tornen a ser amics, tornen a emborratxar-se i barallar-se. (parlo del que he vist i de les trencadises de vidres que han ocasionat, tallant-se fins i tot amb els vidres)

6.1.11 Els problemes que ocasionen a les comunitats de veïns on viuen 30 en un sol pis (dormen per torns de 8 hores compartint llit)

6.1.12 El costum de posar la música fins la matinada (ho he observat en gent d’Illes tropicals que sabent que cal parar a les 22:00 la següent nit hi tornen, cada dia, entre setmana, i en fills d’espanyols que no parlen Català i que trafiquen amb droga i converteixen el pis dels pares quan aquests s’han jubilat en discoteques on venen la seva merda)

6.1.13 Els anglesos que venen a emborratxar-se totalment i a buscar brega (normalment acaben sent robats pels marroquins a les Rambles. De les noies no se’n parla però algunes són violades mentre dormen borratxes al carrer)

7 Higiene

7.1 Manca d’higiene en persones de diverses nacionalitats que no practiquen la higiene diària, no es dutxen, ni cada dia ni cada dos dies. I la olor de suor corporal acumulada, ofen l’olfacte quan te’ls trobes o coincideixes en un espai públic.

Quan dic aquestes veritats, que són fruit del que jo he observat i he patit en la meva vida com a Català, en un país ocupat pels socialistes espanyolistes, el que implica que jo, per la meva Cultura he respectat tothom, i tots els forasters han volgut trepitjar tot el que jo defensava: si jo m’esforçava per tenir un bon nivell cultural, hi havia polítics espanyolistes posats a dit que eren analfabets o espanyols que ho acabaven amb “que no me repliques o te parto la cara” (no em repliquis o et parteixo la cara), si jo era educat amb tothom la policia i la guardia urbana em podien tutejar, tractar-me amb males maneres, que no passava res, si jo respectava a tothom els espanyols o Catalans de primera generació (nascuts a Catalunya però de pares espanyols) exhibien la seva violència impunement, i si jo m’esforçava per ser bo en una cosa, treballant per a pagar-me els estudis, els socialistes endollaven al càrrec als seus amiguets.

Si jo, i els altres milions de Catalans ens esforçàvem per que Catalunya fos una terra acollidora per als nouvinguts, poder mostrar amb orgull el nostre país als turistes, n’hi havia uns altres, de fora sempre segons les meves observacions, que es pixaven a la paret, o que robaven reincidentment i no es presentaven als judicis i els jutges els deixaven anar, i la policia dels alcaldes no electes socialistes no venia quan els cridaves, i pobre de tu com et defensessis d’un lladre que et denunciaria per agressió i et tancarien a tu. Això sí, de multes als conductors sí que en sabien posar, amb raó o sense, i sempre en castellà…

Quan dic aquestes veritats, continuo, hi ha gent que em felicita, perquè veu reflectit el que ha patit i pensa, i hi ha gent que m’insulta.

Normalment són els col·lectius que esmentava, els que no tenen educació, els qui m’insulten. A banda d’insultar cap ha pogut raonar quan els ho requerit.

I això ens porta a un tema que els espanyols sempre han evitat i evitaran fins la nostra independència: la diferència cultural nacional.

Els Catalans que provenen totalment o en part, de família Catalana, han viscut uns valors. Han estat banyats en uns valors com el respecte al proïsme, el treball dur, la honestedat.

Pot haver-hi caradures, i traïdors com a tots els països, o gent com en millet, però:

Quants Catalans de pares Catalans no han ajudat pencant en els negocis familiars?. Jo no en conec cap.

Mentre que la immigració que patim, prové d’unes altres educacions.

Alguns de dictadures com el cas del Marroc, on no els consideren res, la policia els estova per no res, i consideren a la dona menys que un zero a l’esquerra.

Alguns de països que s’estan enfonsant a ritme vertiginós com Veneçuela.

Alguns països sudamericans sense classe mitja on si tens diners ets déu i si no en tens no et res, i així es comporten a les feines: en el moment en que tenen un sou, els altres ja són iguals que ells i per tant, els clients, no són res.

Alguns d’indrets on es moren de gana, com alguns països africans.

Alguns de Cuba, on no tenen res i si aquí l’estat els dóna una paga, o càritas menjar, no mouran un dit per a treballar. (també ho he vist i conec el comentari “sí que eres tonto que trabajas, yo voy allí y me lo dan todo gratis” sí que ets tonto que treballes, jo vaig allí i m’ho donen tot gratis)

Alguns d’espanya, amb una visió imperialista del “derecho de conquista” (dret de conquesta), i amb molt poca educació (estudis). Perquè diguem la veritat, a espanya li interessa tenir una població analfabeta, o el més semblant possible a això. Li interessa una població que no pensi gaire i els deixi fer els negocis que ja feien durant el franquisme. Una població que no causi problemes i que amb una subvenció proporcioni fidelitat eterna. I també necessita uns esclaus que generin els diners per a pagar aquestes subvencions i que financin les seves megalomanies particulars de dir que juguen a la “champions league de la economia”.

I per a tota aquesta gent d’aquests països Catalunya és el paradís.

Són els trets Culturals Nacionals. Igual que a alguns països nòrdics la gent no roba, o és radicalment democràtica o tenen altres qualitats, el nostre País té unes qualitats, uns valors Culturals, o de caracter, Nacionals propis, i que considero molt bons.

Nosaltres som educats envers tothom, però no podem permetre que pixin on vulguin, en sentit literal i metafòric.

Necessitem tenir un Estat dirigit per gent valenta, gent honesta, i fer lleis que garanteixin que a Catalunya no regna la decadència, i protegir, crear un marc on es puguin desenvolupar i s’admirin els nostres valors com el treball, la honestedat, la feina ben feta, la cultura de l’esforç, el giny, l’educació, el seny i la rauxa.

Molts Catalans fills d’espanyols tenen problemes per a acceptar que molta gent del país dels seus pares tenen comportaments enfrontats als valors Catalans i que nosaltres no acceptarem. Per exemple: fugir del treball dur, mentida sistemàtica, manca de rauxa emprenedora, masclisme, instint primari d’invasió i esclavatge d’altres pobles, cap respecte al Dret d’Autodeterminació, nul interès en aprendre noves llengües i descobrir noves cultures, amor per sortir de nit i al·lèrgia a matinar, manca d’amor i de respecte per la llibertat individual, integrisme religiós (catòlic), amor per una monarquia escollida a dit pel dictador i que va jurar “seguir los principios del movimiento”…

Fins i tot hi ha espanyols i alguns Catalans de primera generació, que neguen que la Nació Catalana tingui uns valors que li són intrínsecs.

Però qualsevol Català de pares Catalans sap que és veritat.

I els espanyols també ho saben.

Per això a molts encara els fa més ràbia que no desapareixem.

I per això, enlloc de voler millorar, trien tractar de fer-nos desaparèixer (ara) culturalment. No poden resistir que siguem com som, que siguem més que ells i que no vulguem ser com ells.

El cas d’espanya és el mateix cas del sàdic que enlloc d’estudiar i esperonar-se a millorar en la visió de l’altre, tracta de fer la vida impossible al bon estudiant, i obté així un plaer sàdic en trepitjar-lo i se sent més que ell mentre el trepitja.

Estaria en la seva mà fer com el bon estudiant, però té una natura sàdica, i sobretot ha triat el camí injust que no li comporta esforç, i no millorar.

O el del guàrdia civil analfabet que apallissant i humiliant a una persona culta desarmada, se sentia important.

Així que el que jo veig en referència a la immigració, és que hi ha un xoc cultural.

De nou els Catalans patim les decisions de governs de malvats o inútils polítics espanyols: enviar de manera massiva immigrants cap als Països Catalans.

I els Catalans, amb la nostra paciència i sabent-nos un país ocupat i massacrat, aguantem un altre intent d’extermini de la nostra Cultura, per part dels colons espanyols i mirem de vèncer una altra rabiosa escomesa.

Però això ho hem d’aturar.

No ens mereixem tots aquests maltractes ni treballar fort cada dia per a no reeixir, per a que els nostres fills siguin pobres i per a que ens robin el futur.

La situació crítica a la que els socialistes (que n’estan detenint un munt per corrupció) han dut a la capital de Catalunya, Barcelona, ha d’acabar.

I Catalunya, tot el territori de parla Catalana, necessita fer les seves pròpies lleis i tenir un Estat que no li vagi a la contra sinó que faci que Catalunya prosperi, que la llengua revisqui i no es perdi, que pugui legislar en matèria d’immigració, com en totes les altres, que tingui diners per a poder afrontar les polítiques que decidim i que si acull a un immigrant, aquest se senti protegit i tingui clar que té uns deures per a complir, i que també tindrà drets, però que sàpiga que és afortunat/da de viure en un país que el veurà com un igual sempre i quant aporti a la societat, i respecti els nostres valors i cultura.

De la mateixa manera que un Català se sentiria agraït si passés gana al nostre país i li obrissin la porta a Amèrica i li permetessin d’alimentar la seva família.

Amb aquest article no he volgut generalitzar per a dir que tots els individus d’un país/Nació són iguals. Això és fals.

Però sí que per educació, situació d’un país en dictadura, història o el motiu que sigui, considero que hi ha uns valors intrínsecs a les Nacions.

Valors que els espanyols neguen que existeixen en el cas Català però sí que reconeixen per als espanyols.

I Catalunya té el dret a no permetre que matin els seus valors, i a poder fer brillar el país a nivell internacional a partir de tots els valors bons que tenim.

La Independència ens ho permetrà.


Actualització:

Al bloc del programa, on parlen d’aquest capítol, hi ha un grapat de comentaris interessants de Catalans, i he vist el d’un cavernícola castellà dels que us ementava.

Us els copio i també deixo una còpia en PDF local.

Lluis ha escrit:
Jo crec que si es tracta d’un problema humà, que ho és, abans d’empadronar-se a l’ajuntament, haurien d’anar a la policia i que els hi facin un DNI, i desprès empadronar-los. L’Estat ha passat la “patata calenta” als ajuntaments i això és que està malament.
20/01/2010 22:47:40
DAVID ha escrit:
JA NO RECONEC EL MEU BARRI NI LA MEVA CIUTAT ESTEM SENT ENVAITS PER MILIONS DE EXTRABGERS, I CAP POLITIC TE LA DECENCIA D’ATURAR AQUESTA INVASIÓ, ES INSOPORTABLE I ESCLATARÀ D’ALGUNA MANERA PERQUE AIXO NO POT SEGUIR AIXI
20/01/2010 22:57:55
Jordi ha escrit:
Hi ha molta por a dir el que realment es pensa per no ser acusat de racista.
S’ha d ‘admetre a persones amb treball i voluntat d’integració, no pot ser que gent que entri de forma irregular facin servir serveis que es paguen entre tots i això repercuteixi negativament amb les persones que treballem i contribuïm amb els nostres impostos a la sanitat, educació…
Aqui es creuen amb el dret de exigir de tot i no tenen nasos de fer-ho en el seu propi país que es on radica realment el problema.
20/01/2010 22:58:32
Joan Imbert ha escrit:
No estem parlant de inmigració, sino de inmigració ilegal. Qualsevol pais civilitzat, que pretén donar serveis públics al seus ciutadans, inmigrants o no, ho pot fer si aquests ciutadans amb les seves aportacions generen els recursos necessaris. No hi ha res gratis, i aqui no hi cap tothom. Aleshores, quan una persona entra ilegalment, el que cal és exigir que ho faci legalment, i si no, que se l’expulsi, en lloc de donar tots els serveis, que no es poden pagar.
Cal enfrontar la realitat tal com és.
20/01/2010 23:01:15
LLuis ha escrit:
La manca de recursos és bàsicamenbt perque els immigrans tenen les mateixes o millors atencions que nosaltres els autoctons: sanitat, colegi, menjador, pisos, etd. ¿Què han pagat ells? Res o poc. ¿Qué em pagat nosaltres? tot. Tot la vida pagant impostos perquè ara nijguin aquests desarrapats sense papers i desestabilitzin el pais. No estic en contra de l’immigració. Això no. Amb contracte i un cop llest el cintracte a casa falta gen.
20/01/2010 23:11:35
esther de vic ha escrit:
Si el problema són els recursos, perquè no busquen els recursos en el seu propi país?? Si una persona autòctona perd la feina i els seus fills necessiten menjar, se li facilitarà vals de supermercats?? si no pot pagar una sortida d’escola , els seus fills podran anar a la sortida o s’els hi negarà??? Si tant fàcil és arreglar tot el que passa amb la inmigraciño en aquest país, perquè no van amb aquests comentaris i propostes al seu propi país i ho exposen als seus governants???
20/01/2010 23:31:46
Montserrat ha escrit:
No pot ser que vinguin sense contractes i sense papers. Si trevallen, que paguin els impostos. No hi ha dret que una dona sense papers li facin amb carrec a la Seguritat Social un tractament in-vitro, i la meva mare va morir als 95 any sense haver cobrat la llei de dependencia que li havien valorat i concedit. Se saben tots els drets i no saben les obligacions. A Castelldefels els meus net no van tenir plaça escolar perque es guardaven pels inmigrants i van tenir d’anar a Gavá. A mes, les dones de fer feines sense papers cobren 10 € l’hora, i trevallen al menys 30 horas a la setmana i no paguen cap impost i tenen dret a tot.Quan tenen un fill els hi donen u n cotxet i les pots veure recollin vals i menjars sobre tot les marroquines que no trevallen i estan amb els nens pels parcs.
20/01/2010 23:43:07
Eufemia Ramirez Llopis ha escrit:
Sóc inmigrant RETORNADA.
Quan vaig surtir daqui era necessári portar a la destinació tots els papers en regla. En cas contrari no surtias. (anys 60)
El retorn va ser caótic. Ni el consulat d’Espanya ni les autoritats d’aqui fins fa 5 anys
tenian cap normativa a Catalunya per tots els que retornavan!!!
Va ser molt difícil empadronar-se, filiar-se i convalidar els estudis desprès de 25 anys encara és un laberint!!!
però estic a casa meva…
Mia
20/01/2010 23:54:20
Pierre ha escrit:
Vic ha sido una demostración de la rigidesa retógrada de unos lobbies burgueses y capitalistas que quieren hacernos olvidar todo el provecho que sacarón ellos, de esos personales hace cuatro días…

Espero que el futuro les enseñe otra vez a emigrar…

De una cosa podemos ser orgullosos y es que la gente de todo el planeta pueda disfrutar de esa tierra, para comer, para vivir, para soñar.

Los delincuentes no pueden escapar siempre…
21/01/2010 00:14:00
montse ha escrit:
estic amb la gent de vic

de fora vingeren i de casa ens tregeren
21/01/2010 00:18:56
montse ha escrit:
es tic tipa de pagar impostos per que ells pugin viure sensa fotra res
i encara diuen que son resistes
Fes al seu pais! i a veura si tu vols entra amb sebates a una mezquita et deixaran
21/01/2010 00:24:52
Juas ha escrit:
El problema de la immigració musulmana es que les dones accepten i pasejen, amb la seva vestimenta, la discriminació sexual que el Islam representa. En una Europa on les dones han de tenir els mateixos drets i deures que els homes això es un retràs.
21/01/2010 00:35:13
isa lucas ha escrit:
la inmigració si hagués sigut legal i controlada les coses haurian sigut diferents, ja que en la realitat en la qual vivim dia a dia , hi ha degradació de barris , comunitats de veïns, hi ha moltes persones que han hagut de marxar de casa seva perquè la convivència es feia difícil, llavors aquí realment hi ha un gran problema , els politics per una banda legalitzen als ilegals , i per altra banda no escolten les veus dels autòcton , jo no soc hipòcrita i dic sempre el que penso de la inmigració, però tambñe he de reconèixer que te tracten de racista i xenòfoga quan no és així, per tant el conviure cada dia amb inmigrants sobre tot africans i marroquins ,si no es volen adaptar a les comunitats de veïns al final ets tu qui has de marxar, jo quan tots’arregli , deixaré el meu pis que tant m’agrada per poder viure amb dignitat i sense angoixa ,perquè aquests africans que tin vivint a sota meu no es volen adaptar i cada dia per a mi es un mal viure
21/01/2010 00:37:23
mireia ha escrit:
Es trist veure com els autoctens que estant a l’atur i van justos, demanen ajuts i no els hi concedeixen, encavi els que venen de fora rebent qualsevol ajut.
Fins hi tot quan tenen fills els hi regalen cotxes, (que les marques que porten son molt cares) ni els del pais, sino ets rics no te’ls pots permetre.

Si tu vas el seu pais t’has de adeptar a la seva cultura i moltes vegades a la religio, pq sino ets una persona mal vista.

Ells si que son racistes.
21/01/2010 00:45:59

Actualització 20:16:

S’ha obert un debat al mur Facebook d’un amic.

Adjunto alguns comentaris:

Carles > Jo estic d’acord amb la Mercè.
Si aquí s’acaben les ajudes marxaran. Ningú no pagarà la pensió dels joves d’avui, amb el treball de qui es paguen els serveis per als no contribuents.
Latifa no comparteixo el teu discurs.
Molta immigració, començant per l’espanyola, fa impossible la convivència i no fa cap esforç per a integrar-se en la nostra societat que l’acull i no causar problemes.
És molt progre dir que tots som iguals, però quan t’hipoteques a 35 anys amb l’aigua fins al coll i l’ajuntament et posa uns pisos gratuïts conflictius (immigrants sense ingresos ni educació, pisos patera, reubicació de barris de la droga…) al costat i la teva propietat perd valor, i a sobre et fan la vida impossible, t’entren a robar, venen drogoaddictes a comprar a la zona… veus la realitat.
Quan no pots comprar un carret per al teu fill, i a tu te’l neguen però a una immigrant indocumentada li el donen sense més, quan no pots pagar el servei de menjador i et neguen la beca, però tot d’immigrants el reben gratis… veus la realitat.
Quan et mareges i t’han de fer un TAC a l’hospital i et diuen que tornis d’aquí a un mes que no tenen diners, i veus com van donant hora abans que tu a nou vinguts… veus la realitat.
Que és que uns quants paguem l’estat de benestar dels altres.
És un tema d’educació i de respecte.
Molts immigrants que han vingut no tenen educació, i això es veu cada dia pel carrer, i no tenen respecte.
I són aquest immigrants els que s’haurien d’adaptar als costums del país.
Jo penso que les coses es demostren no es diuen.
Si tu vols allotjar a casa teva a compatriotes teus i pagar-lis el menjar, l’escola, etc… em semblarà molt solidari.
Jo no vull pagar la seguretat social ni pisos gratis d’un flux interminable de gent que creua la frontera de manera il·legal, que no tenen educació (parlo de pixar a les parets, d’escupir a terre, de molestar les noies, d’emputjar la gent a l’autobús, d’emborratxar-se, de fer soroll de matinada…), que no fan el mínim esforç per aprendre la meva llengua i per descomptat no vull que els 30 visquin en un pis a la meva escala fent torns de 8 hores per dormir.
Si una persona no té feina, ha de viure de la beneficència, que té un cost per als qui treballen, o robar per menjar.
I ho dic amb sinceritat.
Hi ha nacionalitats que causen problemes i hi ha nacionalitats que no en causen.
És evident que un Americà no necessita integració perquè el seu país és una democràcia on respecte la llei, i en canvi el marroquins són el col·lectiu immigrant més present a les presons.
A mi m’és igual un borratxo Americà que un borratxo equatorià que un borratxo magrebí. És la mateixa molèstia.
I m’és igual un lladre espanyol que un lladre rumà.
Un lladre se l’ha de tancar a la presó i si és immigrant a més a més expulsar del país.
I si algú treballa sigui negre, blanc, o violeta i respecta els altres no tinc cap problema amb ell.
Però si no respecta les normes d’educació bàsiques, causa problemes de convivència, conflictes, trafica amb drogues, roba i és una sagnia d’imposts…. llavors ha d’anar fora.
I bona part de la culpa és dels polítics espanyols que han enviat massivament la immigració cap aquí i que deixen al carrer a lladres i violadors, i quan tornen a reincidir la nostra indignació creix.
Jo també veig un pensament miserable, mesquí, egoista i perillós en tenir la sort que un país democràtic t’aculli i enlloc d’estar agraït, pretendre imposar que és la obligació d’aquella societat acollir tothom i pagar-li tots els serveis marginant als autòctons.
Crec que això ho haurien de reclamar els immigrants als seus països d’origen. Acabar amb les dictadures i la pobresa que els han fet marxar.

20:20

Carles> Mathew, jo ho he explicat en el el meu escrit i en el meu bloc.

La immigració espanyola ha estat terrible i insuportable majoritàriament, tot i que lògicament també hi ha hagut magnífiques persones. La qüestió és que la immigració dolenta espanyola la hem patit sense tenir ni veu ni vot i aguantant els seus brots violents, masclistes, racistes i anti-Catalans i això que, a part dels posats a dit pel dictador, ells venien per a poder menjar.

La immigració espanyola va ser enviada pel franco per a acabar amb nosaltres.

La immigració actual ha estat enviada per espanya cap als Països Catalans per a acabar la feina del dictador.

La immigració actual n’hi ha de dos menes: la que treballa o vol treballar i la que no vol treballar, que vol robar o viure del “sistema de benestar” o casar-se amb algun autòcton confiat i que el/la mantingui.

I també: la que no causa problemes i la que causa problemes.

I agradi o no, el nivell cultural i la bona educació de la immigració que ha vingut, és majoritàriament, molt inferior que la dels Catalans i això ens crea problemes molt greus de convivència.

Hi ha uns quants exemples que jo he viscut detallats al bloc, com un marroquí ensenyant el penis per bacil·lar a un vigilant de seguretat al costat d’unes noies Catalanes, robatoris, o un sudamericà tallant-se les ungles dels peus al metro amb gent asseguda al costat, gent que posa la música fins les 6 del matí, o borratxos que cada dia s’emborratxen i dia sí dia també es barallen.

http://www.codic.cat/2010/01/21/immigracio-al-programa-banda-ampla/

I no crec que els Catalans, ni ningú, hagi de treballar per a mantenir als espanyols a espanya i a un flux continu d’immigrants que no tindrà fi, per que als seus països viuen molt pitjor que aquí. (o aquí viuen gratis)

No sé si sabies que hi ha màfies al Marroc que per 50 € t’empadronen a Barcelona. Llavors quan s’han d’operar, paguen el vol i la operació i la estança a l’hospital durant la recuperació els surt gratis. És molt més barat això, i de més qualitat, que el que els suposaria operar-se allà.

Això incrementa la pressió financera sobre els contribuents, i com espanya ens fot tots els calés i no es construeixen més hospitals, ni més escoles, ni hi ha diners, es discrimina als autòctons.

Tothom té dret a voler una vida millor.

Però ho hem de poder regular. I si hi ha feina per a 100.000 persones 6 mesos, doncs això és el que s’ha de contractar.

I hem de donar prioritat a qui s’ho mereix: qui no tingui antecedents penals (el sudamericà violador i assassí vigilant de l’aparcament tenia antecentens penals al seu país), qui no tingui malalties infeccioses (quan tardarà en arribar un brot d’èbola o similar?), qui tingui estudis qualificats, qui tingui una recomanació d’algú del país, qui hagi treballat bé la temporada anterior…

I donar la residència o nacionalitat a qui tingui mèrits forts que puguin ajudar a enriquir el país.

Hi ha gent magnífica que ho ha passat fatal per a venir, i que només volen treballar. Tinc una opinió magnífica dels subsaharians però no podem estar rebent més i més immigrants. La immigració ha d’arribar amb contracte de treball, i en bones condicions. I se l’ha de formar en els costums del país i rebutjar els que no respecten les dones, ni la llibertat d’expressió (mira el que va passar a Dinamarca amb la vinyeta de mahoma), ni els valors del poble que els acull o que no volen aprendre la llengua.

Respecte a la riquesa que poden aportar, ja ho dit la Mercè.

Si s’acaben les prestacions marxaran.

La SS espanyola és ruïnosa. Se salva per l’espoli fiscal i perquè deixen morir els nostres esperant una operació a l’hospital.

Pensa que per a pagar una pensió d’un Català (sou més alt), calen les contribucions de diversos immigrants.

I quan toqui pagar les jubilacions dels que treballem (si no ens independitzem) no hi haurà prou gent per pagar-les. Ho tinc molt clar.

Suposo que un immigrant que es jubili a Catalunya, tornarà al seu país amb la pensió, que és una fortuna.

I em sembla correcte que ho facin, perquè tothom té dret a voler una vida millor i aquells diners ajudaran a fer més ric el seu país pobre i traurà gent de la misèria.

També em sembla bé que el que guanyen aquí ho enviïn al seu país. Qui no voldria ajudar la família?. I això ajuda a créixer als seus països d’origen.

Però penso que molta immigració té mala educació i crea tensions de convivència. Que serien molt menors amb una Catalunya independent sense les estretors de l’espoli fiscal i per tant més recursos.

I que els serveis “socials” ens porten a la ruïna absoluta i a una pèssima qualitat de vida on els autòctons subsidien tot de serveis gratuïts a immigrants que no contribueixen econòmicament. (i el problema és els que no volen contribuir) i que a més hem d’aguantar la mala educació i patim robatoris, violacions, etc… de vegades per part d’una gent que considera que la dona no és res.

Si no entenen que aquí homes i dones som iguals, no poden viure entre nosaltres.

Actualització: Article de López Tena: Immigrants, vot i padró.

El Punt: atrapen uns lladres que robaven botigues trencant la porta amb tapes de claveguera

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo de presentació de la Nòmina Catalana del Cercle Català de Negocis a Barcelona, 3 de Desembre 2009

dilluns, gener 11th, 2010

Aquest vídeo el vaig enregistrar el dia 3 de Desembre de 2009, a la presentació de CCN de la Nòmina Catalana.

La idea de la Nòmina Catalana és ben simple: s’agafa l’espoli fiscal (diners que es paguen a espanya i mai tornen) al Principat de Catalunya i es fa una simulació d’una sèrie d’inversions i prestacions addicionals que faria l’Estat Català (per exemple la reducció d’un 72,4% de l’impost de societats fins al 9%, el valor més baix d’Europa), i amb els diners que sobren d’aquestes possibles inversions s’aplica un descompte als treballadors i jubilats.

Això dóna uns diners que serien els diners que guanyarien de més els treballadors i els jubilats si Catalunya tingués un Estat propi i apliqués aquest mètode.

Qualsevol pot omplir el formulari amb les dades de la nòmina, i veure els diners que està perdent per ser sota espanya.

I en prémer CALCULAR rebem el resultat:

Jo he introduït unes dades a ull a mode de prova.

Fixeu-vos com en el cas d’un salari baix de 1.400 € bruts mensuals, amb una deducció de 280 € mensuals d’IRPF, 100 € en dietes, i amb 14 pagues, l’espoli fiscal és de 240,80 € mensuals, és a dir 3.371,20 € anuals, que enlloc de ser a la butxaca del treballador són gastades a espanya.

A la presentació CCN indicava que un mileurista tindria una paga extra més i al vídeo s’indiquen 3 casos amb valors reals de sous: baix, mig i alt.

Com els imposts són progressius, com més alt és el salari, més espoli es pateix.

És molt interessant de veure com en la vida útil del treballador (uns 40 anys) amb les dades que jo he introduït, l’espoli fiscal li suposa unes pèrdues de 134.848 €.

És a dir, el valor d’un pis. I a sobre quan ens morim apliquen impost de successions a la família!.

CCN fa unes consideracions addicionals:

Si el teu / la teva cònjuge treballa, calcula el seu espoli i suma’l per obtenir-ne el valor de la unitat familiar.

El promig d’espoli per una família Catalana de 4 membres és de 12.000 € anuals, i la teva?

A part de la reducció en la nòmina, l’impost de societats es reduiria en un 72,4%, és a dir que enlloc del 30% actual quedaria al 9% el valor més baix de tot Europa.

No obstant, des del CCN creiem que el model de país que cal per la Catalunya Estat, hauria de destinar part de l’espoli fiscal actual a la millora d’infraestructures, les pensions i altres serveis socials.

A partir d’aquí, aquesta redistribució dels recursos seria una qüestió política a decidir en funció de qui governi l’Estat Català.

Els càlculs de la Nòmina Catalana han estat realitzats per catedràtics i economistes de prestigi, entre ells:

  • Elisenda Paluzié
  • Jacint R. Hombravella
  • M. Casals
  • Xavier Roig
  • Joan Tugores

CCN és un lobby de pressió per a aconseguir l’Estat propi format per empresaris, directius i professionals, i la seva darrera campanya ha estat contractar falques publicitàries a RAC1, ràdio FlashBack i

Aquí hi ha un enllaça a Presentacio Nomina Catalana CCN 22-11-2009.pdf amb les explicacions detallades.

No us perdeu la secció d’estudis i col·laboracions.

Si ho voleu compartir per Twitter aquesta és la url curta: http://wp.me/pzeab-15S

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Barcelona Decideix!

dijous, desembre 10th, 2009

Ahir dimecres vaig ser a la presentació de Barcelona Decideix.

Barcelona Decideix farà una consulta a Barcelona per a que dos milions de persones puguin votar.

La consulta de Barcelona s’ha organitzat sense que la participació dels partits polítics de la capital.

Hi havia prohoms com Carles Mora, Tximenis, Èric Bertran, Ramon Carner… entre molts d’altres.

Hi va haver molts mitjans, entre ells l’agència Catalana de notícia (ACN) i vilaweb.

També vaig veure-hi a Josep Castany de Catalunya Acció, Àngel Colom, Uriel Bertran, gent del Cercle Català de Negocis

Em va cridar l’atenció que la televisió colonial tve duia una càmera betamax.

No vaig poder escoltar els parlaments perquè hi havia tants periodistes entre càmeres, fotògrafs, gent que enregistrava l’aúdio amb iphones amb extensions de bateria, gravadores, periodistes que prenien notes en un bloc i gent, no sé si periodistes o no, que feien fotos i enregistraven amb càmeres compactes que era impossible apropar-se.

Un cop acabada la roda de premsa vam estar-hi una bona estona en un ambient molt distés on es podia parlar amb els personatges públics esmentats i es comentava l’horitzó que ara s’obre amb aquesta consulta a la capital de Catalunya (sud) a l’Abril de 2010.

També en parla:

Crònica.cat – el psc i el pp en contra de les consultes a Barcelona

Segueix la consulta als mitjans: www.vullvotar.cat – www.directe.cat – www.avui.cat – catalunyadecideix.cat – www.cronica.cat – www.llibertat.catwww.naciodigital.cat
Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy