CODI Ç

És molt d’agrair la feina de l’escriptor Víctor Alexandre, incansable defensor dels Drets Humans del nostre país.

En aquest article llistat de les “valenties” d’esquerra, desemmascara esquerra en els seus servilismes a espanya, i ho fa cronològicament.

Encara n’hi ha que viuen enganyats i és escandalós el discurs d’esquerra, que fins i tot ha renunciat a dir-se ERC, en el que tenen la barra d’auto-definir-se com a vot útil independentista i com a valents.

Gaudiu de l’article.

per Víctor Alexandre

dijous, 18 novembre 2010

S’ha acabat una legislatura i és hora de passar comptes per tal que aquells que ens van enredar una vegada no ho tornin a fer. Tenen al seu favor -sempre hi compten- la fragilitat de la nostra memòria, desbordada per la quantitat de coses que arriben a esdevenir-se en quatre anys i també la nostra bona fe, procliu a creure’ns de nou les mentides que prediquen quan s’acosten eleccions i necessiten el nostre vot per retenir el poder. En aquests quatre anys que ara s’acaben, ningú no ha mentit ni ha estafat tan descaradament els seus votants com ho ha fet la direcció d’Esquerra. Si no hagués estat així, no sols no hauria perdut milers de militants i més de la meitat dels votants sinó que el proper 28-N arrasaria. Però només cull qui sembra, i Esquerra no ho ha fet. I la prova la tenim en la segura victòria de CiU, que s’ha vist elevada a la categoria de Braveheart gràcies a la política claudicant dels republicans. CiU, per tant, amb noblesa, haurà d’agrair a Esquerra que li hagi servit les claus de la Generalitat en safata d’argent. D’acord amb això, és hora de menjar cues de pansa i recordar la brillant política independentista d’Esquerra (‘la valenta’) al govern de Catalunya. Heus aquí cinquanta de les seves millors glòries:

• 5/12/2006: Montilla imposa la bandera espanyola a la conselleria de Governació i Puigcercós obeeix.
• 20/2/2007: Viatge de Carod a l’Índia: l’única bandera que el representa és l’espanyola.
• 27/3/2007: Esquerra retira l’oferta de referèndum a CiU feta per Xavier Vendrell en una calçotada.
• 10/10/2007: Esquerra considera una mostra de “normalitat institucional” que Montilla assisteixi a la desfilada militar de la Hispanitat.
• 5/1/2008: Ridao desitja que Catalunya tingui un finançament com el del País Basc l’any 2023.
• 27/2/2008: Ridao: “El referèndum del 2014 és un esquer. Si no existeix, no passarà res.”
• 21/4/2008: La ponència oficial per al congrés d’Esquerra obvia el referèndum.
• 29/4/2008: Esquerra es manifesta en contra del transvasament a Amposta, s’absté a Madrid i hi dóna suport a Barcelona.
• 16/5/2008: José Zaragoza (PSOE), sobre les eleccions internes a Esquerra: “Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós.”
• 1/7/2008: Ridao diu que la marxa d’Antoni Bassas és només per motius professionals.
• 7/7/2008: La Coordinadora d’Associacions per la Llengua denuncia la submissió del govern català davant la tercera hora d’espanyol.
• 23/7/2008: Catalunya estrena cursos d’integració de metges estrangers. La formació s’imparteix en espanyol.
• 20/9/2008: El govern català rebutja modificar la llei del tabac “per a no distanciar-nos d’Espanya”.
• 18/11/2008: El tripartit rebutja exigir la llengua catalana als advocats d’ofici.
• 21/1/2009: Carod reivindica els avantatges de no ser Estat.
• 25/1/2009: Esquerra demana poder incorporar distintius “autonòmics” a les matrícules.
• 1/2/2009: La delegada del govern català a la UE diu que “el català ja hi està perfectament reconegut”.
• 5/2/2009: Esquerra demana que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid.
• 25/2/2009: El govern català subvenciona cursos impartits i publicitats només en espanyol.
• 8/4/2009: El govern català atorga la Creu de Sant Jordi a Ana María Matute, signant del “Manifiesto por la lengua común”.
• 14/5/2009: Ridao diu que no li van agradar els xiulets a l’himne espanyol a la final Barça-Athletic.
• 1/6/2009: L’Obra Cultural Balear considera “inacceptable” la substitució del senyal de TV3 pel del canal internacional.
• 12/6/2009: El jugador d’hoquei Miquel Masoliver denuncia que la reivindicació de les seleccions catalanes s’ha abandonat.
• 14/6/2009: Neix la plataforma “La nostra televisió” per a denunciar el baix nivell lingüístic de TV3.
• 16/6/2009: Esquerra rebutja la ILP per convocar un referèndum d’autodeterminació.
• 3/7/2009: El govern català diu que “Hem de mantenir els peatges per a regular la mobilitat”.
• 4/7/2009: Esquerra pacta amb el PP el Consell de Garanties Estatutàries i impedeix que hi hagi majoria CiU-Esquerra.
• 19/7/2009: Ridao respon “No” a la pregunta “Convocaria demà, si pogués, un referèndum d’autodeterminació?”
• 26/7/2009: Ridao admet que l’acord de finançament no compleix 100% l’Estatut.
• 4/9/2009: Carod, sobre el veto de l’Estat espanyol a la consulta d’Arenys de Munt: “Els marcs legals s’han de respectar.”
• 10/9/2009: Esquerra justifica el menyspreu de Montilla a la consulta d’Arenys de Munt.
• 21/9/2009: El Servei d’Ocupació de Catalunya no pot atendre en català.
• 1/10/2009: Normalització Lingüística elimina els cursos de nivell D.
• 7/10/2009: Un estudi constata que els telenotícies de TV3 prioritzen el marc espanyol en política i economia.
• 19/10/2009: Ridao matisa la proclama del Puigmal: “El dret de decidir no és ni condició ni ultimàtum per als pactes.”
• 13/12/2009: Puigcercós planteja una consulta en què una opció sigui “intentar reformar la Constitució”.
• 14/12/2009: Puigcercós rebutja impulsar ara un referèndum d’àmbit nacional.
• 24/2/2010: Neix el grup de periodistes Control Ç per reclamar que TV3 i Catalunya Ràdio recuperin el paper de “mitjans nacionals”.
• 10/3/2010: S’aprova la llei de consultes, que requerirà sempre el permís de l’Estat espanyol.
• 4/4/2010: Puigcercós: “El tripartit no ha fracassat i no descarto repetir.”
• 21/4/2010: Carod defineix el feixista Samaranch com “el català més important del món de l’esport”.
• 29/4/2010: Xavier Vendrell (Esquerra) diu que “La legislatura vinent no és la de la independència”.
• 6/7/2010: Carod fa costat a Montilla en la polèmica per la capçalera de la manifestació del 10-J.
• 14/7/2010: Ernest Benach justifica el seu vot contrari a la ILP per la consulta sobre la independència.
• 2/9/2010: La conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa (Esquerra) es fa enrere i nega l’obligatorietat del nivell C a la Universitat.
• 11/9/2010: El govern prohibeix l’accés del públic al monument de Rafael Casanova i és retirada la tradicional estelada.
• 30/9/2010: Plega la històrica llibreria Ona. La seva responsable denuncia que la conselleria de Cultura (Esquerra) se n’ha desentès.
• 20/10/2010: Mobicat denuncia que Esquerra paralitza l’operador de telefonia en català.
• 28/10/2010: Puigcercós: “Montilla s’equivoca rebutjant un nou tripartit.”
• 29/10/2010: El nou model de finançament avalat per Esquerra aporta menys ingressos que els tres anys anteriors.

Aquesta és una petitíssima mostra de l’acció de govern portada a terme per Esquerra (‘la valenta’) en la legislatura que va començar el 2006. “I la llei de cinema?”, preguntarà algú. La llei de cinema es fa només quan els dirigents d’Esquerra s’adonen del naufragi electoral que els espera. Per això la fan al cap de 7 anys de ser al govern. I com que la fan a corre-cuita, no tenen temps d’acabar-la i de fer-ne el Reglament. Tampoc no diuen que, en el supòsit que la llei s’arribi a aplicar, no podrà ser realment efectiva fins d’aquí a vuit anys. Fins a l’any 2018! I mentre reivindiquen la memòria històrica del president Companys reten homenatge en el Palau de la Generalitat a un destacat dirigent dels seus assassins.

Aquestes són coses d’una gravetat extrema que certifiquen que la direcció d’Esquerra -hi ha molts militants que, pel bé del partit, desitgen que el 28-N rebi una patacada ben forta per poder-la foragitar- ha comès un frau electoral sense precedents. Per això ara es veu obligada a donar per bona -com si fos un èxit esclatant- la pèrdua de sis diputats. És a dir, passar de 21 a 15. I és que, davant la molt alta probabilitat de quedar-se amb 10, segons algunes enquestes, l’esmentada direcció està fabricant un discurs triomfant per a la nit de les eleccions. Aquest discurs: “Atès que les enquestes ens donaven únicament 10 diputats i n’hem tret 15, és evident que n’hem guanyat 5. Podem dir, per tant, que aquestes eleccions han estat un èxit esclatant per a Esquerra. Visca Catalunya!”.

Còpia local en PDF.

Adreça curta per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1BG

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||