M’ha agradat molt, com quasi tot el que escriu, la lectura de la carta d’opinió de Vicent Partal, director de vilaweb: Què vol ara juan carlos?.
Us el recomano.
![]() ![]() | Compartir: ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() |
CODI ÇBlog de tecnologia en Català
|
|
![]() |
M’ha agradat molt, com quasi tot el que escriu, la lectura de la carta d’opinió de Vicent Partal, director de vilaweb: Què vol ara juan carlos?.
Us el recomano.
![]() ![]() | Compartir: ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Us recomano aquest article sobre Empreneduria i com ho fa USA amb Silicon Valley.
http://gigaom.com/2012/09/22/silicon-valley-is-stupid-which-is-why-it-works/
L’autor indica, entre moltes d’altres coses, que no és que el govern ajudi, és que no es fot pel mig i és molt fàcil crear una empresa.
Podeu llegir-lo en Català amb la traducció automàtica de google (que no és perfecta però si no sabeu anglès ajuda):
![]() ![]() | Compartir: ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Un gran article de Santiago Espot que aclareix les paraules i accions de cyu.
http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/volen-ser-espanyols-i-no-els-deixen
![]() ![]() | Compartir: ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
És molt d’agrair la feina de l’escriptor Víctor Alexandre, incansable defensor dels Drets Humans del nostre país.
En aquest article llistat de les “valenties” d’esquerra, desemmascara esquerra en els seus servilismes a espanya, i ho fa cronològicament.
Encara n’hi ha que viuen enganyats i és escandalós el discurs d’esquerra, que fins i tot ha renunciat a dir-se ERC, en el que tenen la barra d’auto-definir-se com a vot útil independentista i com a valents.
Gaudiu de l’article.
per Víctor Alexandre | |
dijous, 18 novembre 2010 | |
![]() D’acord amb això, és hora de menjar cues de pansa i recordar la brillant política independentista d’Esquerra (‘la valenta’) al govern de Catalunya. Heus aquí cinquanta de les seves millors glòries: |
Aquesta és una petitíssima mostra de l’acció de govern portada a terme per Esquerra (‘la valenta’) en la legislatura que va començar el 2006. “I la llei de cinema?”, preguntarà algú. La llei de cinema es fa només quan els dirigents d’Esquerra s’adonen del naufragi electoral que els espera. Per això la fan al cap de 7 anys de ser al govern. I com que la fan a corre-cuita, no tenen temps d’acabar-la i de fer-ne el Reglament. Tampoc no diuen que, en el supòsit que la llei s’arribi a aplicar, no podrà ser realment efectiva fins d’aquí a vuit anys. Fins a l’any 2018! I mentre reivindiquen la memòria històrica del president Companys reten homenatge en el Palau de la Generalitat a un destacat dirigent dels seus assassins.
Aquestes són coses d’una gravetat extrema que certifiquen que la direcció d’Esquerra -hi ha molts militants que, pel bé del partit, desitgen que el 28-N rebi una patacada ben forta per poder-la foragitar- ha comès un frau electoral sense precedents. Per això ara es veu obligada a donar per bona -com si fos un èxit esclatant- la pèrdua de sis diputats. És a dir, passar de 21 a 15. I és que, davant la molt alta probabilitat de quedar-se amb 10, segons algunes enquestes, l’esmentada direcció està fabricant un discurs triomfant per a la nit de les eleccions. Aquest discurs: “Atès que les enquestes ens donaven únicament 10 diputats i n’hem tret 15, és evident que n’hem guanyat 5. Podem dir, per tant, que aquestes eleccions han estat un èxit esclatant per a Esquerra. Visca Catalunya!”.
Adreça curta per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1BG
![]() ![]() | Compartir: ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Magnífica la carta oberta que ha escrit Mercè Escarrà a ciu.
Podeu visitar l’entrada original aquí.
A l'article original i a televisió no el van treure cap per vall. Nogensmenys crec que és més apropiat mostrar-lo així, com tots els que volen mal a Catalunya.
Il·lustre senyor diputat,
m’adreço a vostè com a exmilitant de Convergència per fer-li algunes preguntes i compartir unes reflexions arran de les declaracions que ha fet avui a Els Matins de TV3.
Vostè ha dit que abans de parlar de referèndums cal “sortir del sot” i que són necessaris una sèrie de passos previs. No creu que ajudarien a sortir del sot 22.000 milions d’euros anuals, que són els que ens roba cada any l’estat espanyol?
Sembla què vostès basaran la campanya electoral en el concert econòmic. M’agradaria que m’expliqués com s’aconsegueix que aquest estat espoliador et torni el què et pren i que permet viure a la resta amb l’esquena dreta sent inconstitucional. El sistema de finançament de Catalunya és el que marca la LOFCA per no ser comunitat foral; per si això no fos suficient la sentència del TC impedeix qualsevol relació de bilateralitat Catalunya-Espanya per negociar un sistema de finançament. Com és que en aquests vint-i-tres anys no han estat capaços d’aconseguir-ho? Què els fa pensar que ara ho podran fer? Crec sincerament que després de la retallada de l’Estatut, anunciar a l’electorat que la seva prioritat quan estiguin al govern serà demanar el concert econòmic és enganyar.
També voldria saber a què es deu aquesta afició de CiU de supeditar la política catalana a l’espanyola. Em refereixo a les últimes declaracions d’Artur Mas dient que esperarien a passades les eleccions espanyoles per començar les negociacions. Quina diferència hi ha entre que guanyi el PP o els PSOE? O potser és que sabent que el PP està a punt d’assolir el poder, faran intercanvi de cromos? El PP s’absté en l’investidura d’Artur Mas i a canvi CiU recolza el govern popular a Madrid? Penseu castigar el país amb un Majèstic 2?
No crec que quedi ningú que s’empassi aquest engany. No aconseguirem mai el concert econòmic; Pepiño Blanco ja va advertir Mas l’endemà d’aquestes declaracions. I què dir del PP? El Partit Popular és qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, ho recorda senyor Pujol?
Potser el que els passa és que ara que es veuen a punt de tocar poder després de set anys a l’oposició i això els encega i no els deixa sentir el clam de tot un poble: INDEPENDÈNCIA! A la maniferstació del 10-J no se sentia ningú cridant CONCERT ECONÒMIC! O INDEPENDÈNCIA PERÒ ARA NO TOCA!
Allà ja devia comprovar que de problemes d’autoestima els catalans no en tenim. Potser en tindrem si seguim tenint al govern autonomistes, diputats convergents còmodes amb l’estat espanyol i que priven a la ciutadania d’engegar un referèndum d’independència. En definitva, que van sumint la nostra Nació en aquest pou de misèria que és Espanya i en una dolça decadència.
Com a última reflexió voldria indicar-li que tan se val si a Catalunya hi ha un govern fort o no, un tripartit o una sociovergència, o el què sigui. Els espanyols tenen molt clar què cal fer amb Catalunya, i mentre no disposem d’un Estat propi, són ells qui tenen la paella pel mànec en tots els assumptes.
![]() ![]() | Compartir: ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Segueixo citant articles interessants que he trobat sobre com les decisions polítiques electoralistes i nacionalistes espanyoles enfonsen Catalunya (i també espanya) en la misèria.
En aquest cas els dos articles d’avui sobre els tgv (trens de gran velocitat), comparant la despesa que comporten, i com Estats Units, Alemanya o frança han descartat, per inviable, connexions amb molts més viatgers, mostren la corglaçadora realitat. I com en l’article d’ahir, ja sabem qui voldran que pagui la factura.
Un anomenat Xarop de bastó, de la catedràtica Elisenda Paluzié.
En temps de crisi adquireixen proporcions més grotesques les inversions de nou-ric fetes en temps de bonança. La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmica, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys. Quina diferència amb una via de mercaderies que connectés l’eix mediterrani (que acumula el 40% de les exportacions de l’Estat) amb Europa, inversió molt més barata i rendible.
L’altre anomenat: L’ave: la ruïna de l’estat.
L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies.
[…]
L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic”.
[…]
En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.
L’article del Doctor i professor universitari Francesc Canosa “que trabajen ellos” al singular digital, bo i que diferent dels dos anteriors, més informal i un xic histriònic conté una gran càrrega de veritat.
24/05/2010 indirecte.cat ZP malgasta i carrega el deute als Ajuntaments
![]() ![]() | Compartir: ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |