Aquest vídeo es va passar el dia 7 d’abril durant la presentació oficial ‘Cap a l’ONU per l’Estat propi’. Aquest 8 de maig toca anar a Ginebra a fer sentir la veu dels catalans i per ensenyar a la Seu de les Nacions Unides què està passant amb les consultes. En aquest vídeo podreu veure diferents suports de la societat civil catalana: Matthew Tree, Montserrat Carulla, Enric Calpena, Oriol Junqueras, Gerard Sesé, Vicent Sanchis, Màrius Serra, Mingo Ràfols, Toni Strubell, Titot i Martí Boada.
El proper dimecres 7 d’Abril, deumil organitza l’acte de presentació de 10.000 a les Nacions Unides, on els Catalans viatjarem de nou per a dir a la ONU, a Ginebra, que volem l’Estat propi.
L’entrada val 5 euros, però em sembla que s’ho val. Sé que hi aniran diverses personalitats del país, s’hi cantarà, hi haurà parlaments, parlaments enregistrats…
El que us puc dir és que m’ha arribat que una de les actuacions serà de Núria Inglès interpretant el corprenedor Cant de la Independència (veure vídeo).
Data: dimecres, 7 d’abril
Hora: 20:00
Lloc: Cercle Catòlic de Gràcia
Adreça: Carrer Santa Magdalena, 12 (L3 Fontana i FGC Gràcia)
Barcelona
Amics i amigues de la corda independentista!
Esteu tots convocats a assistir a l’acte de presentació oficial de l’esdeveniment ‘Cap a l’ONU per l’Estat propi’.
Aquesta és una iniciativa que compta amb el suport de totes les plataformes del teixit sobirnaista català (cada dia en rebem de noves) i, fins i tot, dia a dia rebem el suport de les coordinadores locals de cada poble que ha fet o farà la consulta independentista. Cal remarcar que, enguany, la concentració a Ginebra (on hi ha la seu de l’ONU a Europa) portarà simbòlicament el recompte de vots realitzats a les consultes per tal d’internacionalitzar encara més la nostra causa.
Així doncs, a l’acte comptarem amb la presència de les entitats i plataformes així com una àmplia gamma de representants de la societat civil catalana (escriptors, actors, periodistes, cantants…)
No us ho podeu perdre, hi haurà actuacions musicals, projeccions de vídeo, parlaments…!
No serà el típic acte ensopit!
No us oblideu de convidar a totes les vostres amistats, coneguts i saludats!
Ajudeu-nos a fer encara més gran la nostra lluita!
Ja sabem que la premsa “dels socialistes” no en parlarà, ni la tv3, així que doneu-li difusió.
Cap a l’ONU per l’Estat propi
Des de ja fa molts mesos milers de catalans estem compromesos a aconseguir que
l’autodeterminació de la nació catalana i consegüentment la seva independència
figurin en l’agenda internacional.
Alhora volem que els partits polítics nacionals, arrossegats per la nostra determinació,
es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programa
electoral. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-la.
Durant aquest darrer any s’ha produït un esclat a tot el territori que ha fet que milers
de ciutadans hagin votat a favor de la independència en una consulta popular. El
procés encara no ha conclòs, però creiem que, amb l’aval de les votacions ja
realitzades, ha arribat el moment de mostrar a la comunitat internacional,
representada per l’Organització de les Nacions Unides, la nostra voluntat inequívoca i
determinada a favor de la independència.
És per això que totes les entitats signants convoquem la nació per al dia 8 de maig a les
12 del migdia a Ginebra per donar suport al lliurament d’un document als
representants de l’ONU i per manifestar davant la comunitat internacional la nostra
ferma voluntat que la nació catalana torni a ser un Estat lliure i independent.
Barcelona, 8 d’abril de 2010
FUNDACIÓ
SOCIETAT I CULTURA
Som
10 Milions
Cap a l’ONU per l’Estat Propi
Des de ja fa molts mesos milers de catalans estem compromesos a aconseguir quel’autodeterminació de la nació catalana i consegüentment la seva independènciafigurin en l’agenda internacional.Alhora volem que els partits polítics nacionals, arrossegats per la nostra determinació,es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programaelectoral. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-la.Durant aquest darrer any s’ha produït un esclat a tot el territori que ha fet que milersde ciutadans hagin votat a favor de la independència en una consulta popular. Elprocés encara no ha conclòs, però creiem que, amb l’aval de les votacions jarealitzades, ha arribat el moment de mostrar a la comunitat internacional,representada per l’Organització de les Nacions Unides, la nostra voluntat inequívoca ideterminada a favor de la independència.És per això que totes les entitats signants convoquem la nació per al dia 8 de maig a les12 del migdia a Ginebra per donar suport al lliurament d’un document alsrepresentants de l’ONU i per manifestar davant la comunitat internacional la nostraferma voluntat que la nació catalana torni a ser un Estat lliure i independent.Barcelona, 8 d’abril de 2010FUNDACIÓSOCIETAT I CULTURASom10 MilionsCap a l’ONU per l’Estat Propi
El Consell de Deumil ha redactat un manifest anomenat Per què hi serem a Ginebra el 8 de Maig en que ens recorden la importància d’anar a les Nacions Unides a dir que els Catalans volem ser lliures.
Estem guanyant la partida, estem vivint en primera persona el procés d’Independència de Catalunya. Tot el món en parla a la premsa internacional.
En el darrer any els independentistes hem de recordar quatre dates: el 7 de març de 2009, quan vam celebrar la gran manifestació a Brussel·les sota el lema “Volem un Estat Català”; el 13 de setembre de 2009 quan va tenir lloc la Consulta per la independència a Arenys de Munt; el 13 de desembre de 2009 quan va tenir lloc la primera onada de la Consulta Nacional per la independència, i el 28 de febrer de 2010 quan es va fer la segona onada de la Consulta Nacional.
L’èxit que representa el conjunt d’aquesta mobilització per la independència del nostre país és extraordinari. El nombre de persones que han expressat el seu desig de poder celebrar un referèndum vinculant per l’autodeterminació de la nostra nació, més encara, per la independència és enorme i demostra la voluntat inequívoca de donar un salt endavant en l’expressió de la nostra sobirania.
Tanmateix, els catalans no podem oblidar que el 16 de juny de 2009 i el 22 de desembre de 2009 la Mesa del Parlament de Catalunya, amb el seu rebuig unànime a les Iniciatives Legislatives Populars que vam presentar, va negar-nos el dret a què la independència pogués discutir-se amb normalitat en el si de la Cambra Catalana.
La posició real dels polítics que ens representen, no en manifestacions més o menys populistes, sinó allà on s’expressa de forma oficial i s’hauria de decidir el nostre futur, és la negació a l’exercici de la voluntat popular.
Els ciutadans no podem restar al marge d’aquests fets. Hem avançat molt, però també ens queda molt per fer.
Els catalans hem de continuar arreu aquesta lluita fins la victòria final i per això té més sentit que mai continuar progressant amb la nostra reivindicació. Té el màxim sentit continuar la Consulta Nacional fins el final al mateix temps que sortim a demostrar al món qui som i que volem.
Per això us animem i us convoquen a treballar units per tal que el proper 8 de maig ens trobem pels carrers de Ginebra per portar a l’ONU el nostre manifest de llibertat per a la nostra nació.
Podria dir moltes coses, però només puc dir que ha estat senzillament increible, genial, apoteòsic.
El sí ha guanyat amb un 96,3 %. Sí a la Independència.
Algunes dades: La participació per a la consulta d’Arenys de Munt ha estat més alta que per a les europees i quasi tan alta com per a l’estatut.
CAP PARTIT polític feu campanya pel no. De fet s’ha demostrat que l’opció independentista és la única democràtica. Els unionistes volen que ningú pugui votar.
Ara us faig una petita crònica, us adjunto moltes fotos d’aquest dia tan especial, i al final adjunto alguns enllaços que us agradaran.
A la manifestació de l’11 de Setembre no parava de trobar-me gent i el 95% em van dir que anirien a Arenys de Munt.
Crec que, igual que jo, havien decidit anar a donar suport a Arenys de Munt davant dels feixistes de la falange, totalitaristes espanyols, l’equivalent al partit de hitler o mussolini a la espanyola, davant el feixisme continuista d’una espanya que és la vergonya d’Europa i del món, i davant el que calgués.
Si hi havia festa bé. Si havia merder també. A les verdes i a les madures.
Tots som Catalunya, tots som Arenys de Munt.
Les noves prohibicions de tràfic em feren recordar com necessitem d’expulsar una classe política que només sap prohibir, perseguir, reprimir, intimidar i sagnar-nos a impostos mentre ens avergonyeixen davant el món i insulten països democràtics com els Estats Units o Israel i li fan la pilota a dictadors sudamericans i a la xina, massacradora dels Tibetans.
Estil socialista i comunista.
A les nou en punt del matí en punt vaig aparcar.
A l’entrada del poble trobí un punt d’informació de voluntaris i voluntàries del MAPA – Moviment Arenyenc Per a l’Autodeterminació. Els demano per l’aparcament i m’indiquen, i em faciliten un planell amb unes mínimes indicacions de les activitats.
Un xic més amunt, a l’entrada del poble, hi ha un control dels mossos d’esquadra.
M’aturen, nogensmenys sense escorcollar-me, em permeten de seguir.
Hi ha més policia desplegada per el poble.
Els feixistes no podran causar el més mínim problema.
Celebro que la policia hagi encertat aquesta vegada i estigui al costat del país.
L’aparcament ja és ple, a les nou en punt.
Una parella d’Arenys de Munt marxa, i aparco allí. Amablement m’indiquen com arribar fins a la riera, i l’Ajuntament.
La votació no es podrà fer a l’Ajuntament per sentència d’una jutgesa a la petició de l’estat espanyol feta mitjançant l’advocat de l’estat que va presentar-se a eleccions amb els falangistes. Si encara ho és o no decidi-ho vosaltres mateixos/es. El directe.cat va capturar fotos del seu perfil del facebook on es veu que si no és falangista comparteix els mateixos pensaments.
Des de primera hora del matí hi haurà cua per votar.
Al principi la gent es concentrarà al local del costat de l’Ajuntament, on es votarà, però al cap d’una hora tota la riera serà plena de gent, joves, grans, famílies senceres amb nadons, gossos, gent en crosses, en cadira de rodes… gaudint de l’ambient festiu que s’hi respira.
Trobaré gent vinguda d’arreu dels Països Catalans.
Una família de País Valencià, un escriptor vingut expressament des de Mallorca.
La gent del poble era molt amable. L’Estelada Verda era un dels grans misteris. Ningú sabia què volia dir.
Jo li hi vaig preguntar a la senyora, i em va comentar que m’ho explicaria el seu marit. Vaig tornar tres vegades car no hi era i a la tercera el vaig trobar i em va explicar que feia anys que la posava i que significava:
Ecologia, sostenibilitat, Esperança.
Vaig veure uns col·lectius d’esquerres: punks, rapats, cabells llargs i arrecades, vestits de negre, que parlaven en castellà i que em va donar la sensació que eren col·lectius d’esquerra espanyols que havien vingut a Arenys de Munt amb la idea d’apallisar als feixistes.
El dispositiu policial estava molt ben desenvolupat, i el número d’efectius va poder evitar que matxuquesin al falangistes, que no debien ser més de 40-60.
Centenars de persones tenien envoltat el grup feixista, i si els Catalans ho haguèssim volgut els totalitaris no haguessin sortit d’una peça.
La policia els va protegir des que van arribar al poble, i no els van deixar moure’s, i els escortà fins que foren fóra.
Hi havia molts més periodistes que falangistes.
Periodistes de països democràtics com Estats Units, Anglaterra, Alemanya…
S’havien acreditat uns 60 mitjans, i hi havia, entre 200 i 300 periodistes. La majoria estrangers no espanyols.
Als 5 minuts de que els feixistes haguessin mostrat la seva simbologia feixista i haguessin saludat amb la mà alçada les imatges ja es veien a tot el món per a vergonya dels espanyols, que persegueixen votacions democràtiques i donen suport a feixistes. No oblidem que la falange matà a milers de Catalans i també d’espanyols i és un partit que vol implantar una dictadura.
Per l’actuació del govern espanyol, molta gent s’ha adonat que no vivim en una democràcia.
Com es pot observar a la fotografia inferior tot era ple de càmeres:
El poble va ser ple en tot moment i s’improvisaven demostracions de música i folclore popular.
Vaig trobar un noi vingut d’Occitània (Toulousse), i una Catalana vinguda expressament de Paris.
Es venien unes espardenyes genials!:
I hi havia l’espardenya que té el record guiness, i que és Catalana:
L’episodi socialista desagradable del dia el va constituir un noi que venia una revista. La cosa va anar així:
- La vols?- oferint-li a una amiga una revista amb el mapa dels Països Catalans.
Anava a agafar-la i de sobte va preguntar -la dónes?- i ell va respondre que no.
- Si no és gratis no, que jo no porto diners- va dir ella, i era cert, puix que els tenia un altre noi del grup.
-Igual el teu amic- referint-se a mi.
L’estètica del noi era típica d’esquerra: cabells llargs arrissats i arrecades.
Vaig donar un cop d’ull a la portada i a dalt en petit hi deia “socialista”.
- Espera, aquesta revista és socialista, i jo sóc liberal
El noi va fer una ganyota, com dient aquests no em compraran i qui no és socialista no m’interessa, i marxava.
Li vaig dir:
-Bé, primer independitzem-nos i després parlem de com volem viure.
-No en parlarem- va afegir dur mentre marxava, en la meva opinió amb un to de prepotència i supèrbia enorme. Jo vaig entendre que el que deia era “no en parlarem, imposarem el socialisme us agradi o no”.
No em vaig aguantar i li diguí – i tant que en parlarem! tots som Catalans- va marxar.
Ens va ploure una mica, i la riera va acabar enfangada.
Els mossos ens avisaren que baixava amb força, però afortunadament la pluja fou de poca consideració.
La gent seguia votant.
Tots esperàvem saber els resultats.
La votació es tancaria a les 20:o0, llavors començaria el recompte i les verificacions.
A la fotografia Enric Canela, organitzador dels 10.000.
Joan Reig, el bateria dels Pets:
El més emotiu era quan una persona gran anava a votar.
Tots aplaudíem corpresos de l’emoció, i notàvem l’alegria d’aquelles persones que havien conegut la República, hi havien patit la negre nit del franquisme.
No hi podien faltar els diables, els correfocs, i els gegants.
Les cadenes de televisió espanyoles anaven boges cercant algú a qui poguessin entrevistar en castellà.
A mi em van voler entrevistar els de “la sexta” i els vaig dir que d’acord. Llavors em van dir que havia de ser en castellà i els vaig dir que no. Que possessin subtítols, que si els espanyols són capaços de llegir subtítols en castellà quan parlen en anglès, no els donarà al·lèrgia per fer-ho en Català. Però no van voler.
tv3 hi va ser.
Va enregistrar molt.
Saben que era ple de gom a gom.
Però tots heu vist les imatges que han mostrat.
Han amagat l’èxit d’aquesta convocatòria.
Com sempre al servei de l’espanyolisme.
Com quan van fer el seguiment en directe de la vaga dels conductors d’autobusos, però no van donar per televisió la manifestació d’un milió de persones de l’1 de Desembre de 2007 per el Dret a Decidir.
Què debia buscar el de televisió espanyola? Un plànol sense gent? Algú a qui entrevistar en colonial (castellà)?.
He vist i saludat a n’Enric Canela, Agustí Esparducer, Lòpez Tena, Jordi Bilbeny, Titot, Joan Reig (bateria dels Pets), Núria Anglès, Elisenda Paluzié, a l’alcalde Carles Mora, Èric Bertran, Oriol Junqueres, Tardà…
Hem guanyat. No tardarem a ser Independents.
Avui el món és una mica millor
A Vilaweb hi teniu tot un reguitzell d’articles de diaris estrangers (USA, Anglaterra, Alemanya, Països Baixos, Flandes…)
Actualització 23/09/2009: No seria just acomiadar aquest article sense el reconeixement al MAPA i a la CUP (Candidatures d’Unitat Popular) puix que han estat crucials per a poder realitzar aquesta votació democràtica. Per molt que altres partits polítics hagin volgut rendibilitzar electoralment l’acte, o simplement hagin tractat inútilment de netejar-se la cara del botiflerisme que els conforma i fer veure que són independentistes. Els i les patriotes que han treballat molt durament a l’anonimat lluiten per la Nació Catalana i no són unionistes ni una vergonya com tants “líders” de convergència, unió, esquerra, iniciativa, i més gran vergonya per a la humanitat en el cas de partits obertament feixistes com psoe a Catalunya, pp, etc…
Adjunto aquest vídeo resum obra d’en David Morgades:
La pregunta de la consulta és: Desitja que Galícia continuï sent una colònia com en els últims 525 anys o, per contra, vol que a partir d’ara sigui una cosa completament diferent?
El proper 11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, hi haurà una manifestació independentista convocada a les 17:00 a la Plaça Urquinaona de Barcelona.
Joan Laporta, Víctor Alexandre, Matthew Tree, Màrius Serra, Joel Joan, Sergi López, Agustí Bassols, Xavier Hernàndez, el bateria dels Pets Joan Reig, l’historiador Enric Vila, Francesc Ribera “Titot”…
Estic molt content de fer-li una botifarra ben grossa a en maragall, i a tots els autonomistes, col·laboracionistes, encaixistes, i unionistes que pretenien convertir la de l’11 de Setembre en una manifestació submisa de protesta per l’estatutet, com tímids xaiets protestant fluixet mentre el llop els esquartera.
I una botifarra enorme, amb sentiment, dedicada als feixistes nacionalistes espanyols, i amics de la falange, els socialistes.
Hi ha moltes webs que parlen d’aquesta manifestació. Sabem que no ens recolzaran ni els diaris (amb honroses excepcions com el Punt), ni la ràdio, ni la televisió.
No importa si som 1.000.000 o 200.000, molts i moltes d’altres es manifestaran als seus pobles (cosa que sempre obvia la premsa estatalista espanyolista).
Com ja vam fer els 10.000 a Brussel·les, autèntics patriotes sortirem al carrer per dir que volem ser Lliures. Que volem un món millor. Amb lleis ben fetes. Amb respecte per a la nostra Cultura i la nostra preciosa Llengua Catalana. Que volem que Barcelona tingui un aeroport Hub internacional, i ser el corredor Mediterrani, que volem que Catalunya jugui amb Estats Units partits de futbol internacionals, que volem que el Català sigui llengua oficial a Europa, que volem anar pel món amb passaport Català i que tothom ens reconegui i digui “són els dels Castells, els de la Moreneta, els de Montserrat, els de la Sardana, la gralla, els Correfocs, la Patum, els Gegants, el Porró, les Sabatilles de 7 betes, els de Josep Moragues, Jaume Roca, Pau Macip, els dels almogàvers, els que lluitaren valerosament 5.000 contra 80.000 un 11 de Setembre de 1714, els que resistiren les bombes dels nazis i els feixistes italians el 1936 i el genocidi i la repressió feixista espanyolista, com Macià, com Lluís Companys l’únic president d’Europa executat, Pau Casals, Gaudí, Dalí… són Catalans. Benvinguts Catalans, treballadors, brillants, cultes i honrats Catalans”.
Sortirem al carrer i cridarem que volem la Llibertat, i la guanyarem.
El moment de la nostra Llibertat és cada dia més aprop.
I d’aquí a un temps mirarem el cel i respirarem Lliures, mirarem als ulls als nostres fills, i sabrem que ells també són lliures, i que creixeran lliures, i sense por.
I sabrem, sense cap mena de dubte, que hem fet un món millor.
Subscriure's per RSS/Atom
Traduir a l'Anglès. Translate to English
|
|
Com ja vam fer els 
Loading ...