Activar el micròfon amb Ubuntu

març 9th, 2012

He trobat moltes persones que tenien problemes per a fer funcionar el micròfon amb Ubuntu Linux.

Especialment a l’hora de voler parlar amb algú per Skype.

La solució és ben senzilla.

Resulta que Ubuntu per defecte desactiva el micròfon. Realment té lògica, ja que és un sistema operatiu que mira de preocupar-se per la seguretat, i un dispositiu d’entrada com és el micròfon activat, ben mirat suposa una amenaça a la nostra privacitat.

Aquí us indico les passes per a activar-lo.

Les captures de pantalla són amb Ubuntu 11.10 però el procediment és el mateix per a les versions anteriors d’Ubuntu.

Premem amb el botó dret sobre l’icone de so situat a la barra superior, a la dreta i seleccionem preferències de so o sound preferences.

Després anem als dispositius d’entrada, i desmarquem la casella mute o silenciar.

Ens assegurem que la selecció que tenim i l’indret on tenim el micròfon connectat coincideix (connector de darrera / rear connector, connector d’enfront / front connector).

I vet-ho aquí, ja ho tenim.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Problemes migrant tema del bloc

març 9th, 2012

Porto uns dies mirant de migrar el tema (paquet relatiu a l’aspecte gràfic i d’altres funcionalitats) del bloc.

Havia escollit un model base, sobre el que feia les meves modificacions estètiques i de codi PHP.

El tema que escollí fou Twenty Eleven 1.3 de 2011.

Malauradament he hagut d’aturar l’actualització puix que la pàgina principal tringa 70 vegades més en carregar que amb el tema anterior (i l’actual ara mateix).

Això vol dir més de 70 segons per a carregar la plana principal, totalment inasumible.

Estic investigant si aquest problema es deu a unes modificacions que he fet a l’arxiu functions.php per a que la navegació utilitzi el component wp_pagenavi.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Em van intentar robar el gos

març 4th, 2012

El meu pare havia anat a baixar el gos, així que quan la meva mare, des de el cotxe, el va veure va pensar que darrera venia ell.

Va aturar el cotxe per a saludar l’animal, que es va apropar alegre, i la sorpresa va ser majúscula en veure que qui duia el gos no era el meu pare si no un moro (marroquí).

La meva mare va començar a cridar -que hace con mi perro!!! devuélvamelo ahora mismo.

I el tio va respondre – es mío- amb el convenciment que posen tots els lladres quan els enxampen robant, que sempre ho neguen.

Ma mare va començar a demanar auxili, però eren les 20:00 i en aquells moments no passava ningú pel carrer així que va agafar la directa i s’encarà al moro.

– Que me devuelva a mi perra!!!- i sense esperar va alliberar l’animal de la corretja i li va dir que pugés al cotxe.

Llavors el moro es va desemmascarar amb un – ah! es hembra?- per algun motiu pensava que robava un gos i no una gossa.

Ma mare va tancar la porta del cotxe i va tornar i cridant li va dir – devuélveme eso!- la corretja que encara duia el moro a la mà, i va anar cap a ell i li va arrabassar de les mans.

Llavors es va ficar al cotxe i va començar a trucar tothom.

El moro se’n va anar caminant tan tranquil.

Per a tensar més la situació quan ma mare trucava el meu pare penjava el telèfon.

Llavors va trucar a un bar que li agrada, i va preguntar si era allà, i resulta que el meu pare s’estava prenent una cervesa i havia deixat la gossa lligada fora del bar i com conversava amb un amic penjava el telèfon.

Vam sortir a buscar el moro cabró però no el vam trobar.

Amb aquesta merda de lleis si l’haguessin trobat i hagués tret un ganivet i tot i això l’haguéssim estomacat, ens haguessin condemnat a nosaltres.

Així que em cago en cyu, en el pp i les putes esquerres filles de papà que van de bons salva-pobres i en tots els polítics que viuen protegits per guardaespatlles a les zones altes mentre a nostres ens deixen rodejats de púrria, que no només no va a presó si no que té més drets que nosaltres, i es dediquen a fer el mal tot el dia. I no sóc tan ingenu de pensar que ho fan per inoperància, si no perquè els interessa que visquem amb por. Així quan els seus policies ens estomaquin per reclamar la independència o qualsevol dret, no se’ls podrà odiar del tot perquè són qui ens protegeix dels delinqüents que mai entren a presó, ja que les lleis ens condemnen si ens auto-defensem.

Si un ciutadà treballador i honrat es defensa d’un delinqüent, i és fàcil determinar qui és cada cosa perquè els delinqüents estan fitxats i són multireincidents i els ciutadans no estan fitxats i tenen un medi de subsistència demostrable, les regles de mesurar no poder ser les mateixes.

I les regles no poden ser les mateixes per a gent que ha nascut a Catalunya que per a gent que ha vingut aquí sense contracte de treball, sense que el país li hagi demanat que vingui, i sense jurar que complirà les nostres lleis, entre elles el respecte a la dona.

Una amiga brasilera va viure 10 anys al barri del raval i no s’explica com la nostra societat tolera les barrabassades que fan els moros a les seves esposes a Catalunya.

I sé de què parlo perquè he evitat uns quants robatoris fins la data sempre per part de moros i rumans.

En canvi he vist tota la vida com els pakistanesos carregaven ampolles de butà per un sou míser, com els indis venien roses, eren botiguers o buscaven la manera de guanyar-se la vida honradament, estalviaven, i després d’anys muntaven negocis.

Això ho he vist jo que he crescut veient com es deteriorava la meva ciutat Barcelona, i el meu país: Catalunya. I he vist el que passa a d’altres països d’Europa on la tensió social és a punt d’esclatar, i he parlat amb amics d’aquests països i m’han explicat que són els que els roben i els problemes que causen.

La situació amb els marroquins és insostenible. Vénen de manera il·legal i no s’adapten, delinqueixen i els polítics no els tanquen. La propera vegada potser és al president de la generalitat a qui roben quan vagi al metro a fer el paperina inaugurant una estació a l’any i dient que no ens va tan malament sense la Independència.

Si no juren complir les nostres lleis, i això serveix per a tota Europa, i no se’ls contracta en orígen, no poden venir aquí en massa i quedar-se.

El que vingui a treballar, i cumpleixi les lleis, cap problema, però tenim un problema colossal i no podem mirar cap a un altre costat.

I què volia fer-li el puto moro a la meva gossa?.

Aquí van algunes hipòtesis:

– vendre-la als rumanesos que perpetren baralles de gossos a mort. Aquesta gent utilitzen gossos domèstics per a que els seus gossos assassins els destrossin i mantenir desperta així la seva agressivitat.

– matar-la. Hi ha una yihad del món musulmà contra els gossos, animals que consideren impurs.

– vendre-la a algun conegut per als seus fills

No m’explico com la meva gossa se’n va anar amb un desconegut, normalment borda. Potser van preparats i els donen algun premi.

Hi ha molta mala gent. Tingueu molta precaució de no deixar els vostres animals de companyia sols lligats.

Deixo alguns enllaços:

Vatican insider: ¿una yihad contra los perros? (en castellà, còpia local en PDF)

Atenció: si busqueu yihad contra gossos us podeu trobar amb articles que mostres fotos de gossos assassinats molt crues.

També trobareu que a Lleida s’han assassinat molts gossos i que els musulmans del sector del transport reclamen que no puguin pujar gossos als autobusos, taxis, etc…

Us deixo enllaços que parlen del tema però sense imatges de la brutalitat.

http://www.jihadwatch.org/2011/10/spain-jihad-against-dogs.html

http://www.hudson-ny.org/2480/spain-dog-poisoning

The blaze: are spanish muslims wagins an anti-dog yihad by poisoning them?

 

 

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Curs de formació PHP

març 2nd, 2012

Estic a punt de començar a impartir un curs nocturn per a ser Programador Junior en PHP.

El curs que començo a donar el 12 de Març, és molt pràctic i està orientat a persones que treballen o estiguin en situació d’atur i que vulguin fer-se una carrera en el món de la informàtica, encara que també se’n poden beneficiar emprenedors que vulguin programar els projectes per la seva banda.

Es tracta d’una formació presencial, a Barcelona, de 20:00 a 22:00 hores de dilluns a dijous, i té una durada d’un mes.

Ofereixo facilitats de pagament.

Si esteu interessats/des o voleu rebre més informació contacteu-me.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Cotton Candy: un ordinador de la mida d’un pendrive

març 1st, 2012

Les característiques d’aquest ordinador són realment notables:

Dual Core ARM Cortex A9@1.2GHz CPU
Quad Core ARM Mali-400MP Graphics Processing Unit
1GB DRAM
Up to 64GB memory local storage (microSD)
480p/720p/1080p decode of MPEG4-SP/H.263/H.264 AVC/MPEG-2/VC1
USB 2.0, connector mascle per a energia i connexió a dispositius que soporten emmagatzament massiu USB
MicroUSB
HDMI 1.3 Connector amb aúdio
Wifi 802.11b/g/n
Bluetooth 2.1 + EDR

 

Incorpora Android 4 i a més a més és compatible amb Ubuntu, és a dir, pot executar-lo i suporta dues pantalles.

Aquest ordinador pot funcionar de manera autònoma, o es pot connectar a un ordinador i ser executat amb un programa d’emulació embedit que incorpora.

Un giny increïble.

Val 150 €, $199 aproximadament. Podeu trobar més informació o comprar-lo a la seva web:

http://www.cstick.com/

 

Vist a: http://www.webupd8.org/2012/02/usb-stick-pc-cotton-candy-available-for.html

També us pot interessar l’econòmic RaspBerry Pi.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Alliberat VirtueMart 2.0.2

febrer 27th, 2012

El proppassat dia 25 dou alliberat VirtueMart eCommerce Solution 2.0.2.

VirtueMart és un complement per a Joomla que converteix el lloc web en una botiga, el que coneixem per un eCommerce.

Podeu veure la notícia aquí:

http://virtuemart.net/news

 

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Aportacions per al Lip Dub de Perpinyà

febrer 26th, 2012

Els Catalans del Nord s’han proposat fer un Lip Dub per la Llengua Catalana que superi el rècord mundial de participació.

L’objectiu és reivindicar el Català com a llengua pròpia de Catalunya Nord.

Per això ens demanen de ser el 31 de Març, a les 14:00 h, al Castellet de Perpinyà.

Tots a Catalunya Nord s’han bolcat amb el projecte, i hi han aportat molts diners, però finalment els mancaven 2000 €, pel que han obert un projecte a verkami.

Codi Ç ha aportat 50 €.

Ara mateix només els manquen 875 €, si voleu fer les vostres aportacions:

http://www.verkami.com/projects/1428-lipdub-per-la-llengua-catalana-a-perpinya

Ens hi ajudeu?.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Diem prou

febrer 24th, 2012

Honestament els admiro.

www.diemprou.cat

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Alliberat Sublime Text 2 (beta) build 2181

febrer 23rd, 2012

S’ha alliberat la versió 2181 de Sublime Text Editor 2.

Aquesta versió està disponible en beta (encara no és versió final).

L’editor Sublime és un entorn de programació (IDE) per a programar en diferents llenguatges.

És molt lleuger, ja que està escrit en Python i no pas en Java com es fa habitualment, i és multiplataforma.

Es troba disponible per a:

Linux 32 bit

Linux 64 bit

Mac Os X

windows 32

windows 64 bit

Aquest programa no és Programari Lliure si no que demanen que si s’utilitza es registri. Nogensmenys té un preu baix.

Bàsicament aquesta versió presenta millores, encara que segueix sense poder-se imprimir i la súper útil funcionalitat Ctrl + el nom del mètode o la variable, tampoc no està implementat.

El podeu descarregar des de la seva web:

http://www.sublimetext.com/download

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Solucionat problema amb generació de PDF

febrer 23rd, 2012

Per un problema de configuració en fer la migració la generació de PDF dels articles no funcionava.

L’enllaç que hi ha a cada article que diu “versió en PDF“.

Ha quedat esmenat.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Alliberat VLC 2.0

febrer 20th, 2012

El genial reproductor gratuït i multiplataforma VLC ha estat presentat en la seva versió 2.0.

Ja estarà disponible amb la propera Ubuntu 12.04, entretant el podeu descarregar de la seva web:

http://www.videolan.org/

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Dos articles que m’agraden sobre Catalunya

febrer 19th, 2012

Avui he llegit dos articles al bloc americà ready-set-jet que m’han agradat molt.

Escrits per noies americanes, joves, i emprenedores, els dos fan incidència sobre que el factor clau que els ha enamorat de Barcelona… els Catalans.

I el procés que els ha dut a aprendre la nostra llengua, que per cert, es pot estudiar a universitats de Nova York.

El primer article es titula the time we build human castles in Catalonia i els segon catalana al cor.

Una cosa que m’ha arribat, i que m’han repetit algunes persones que han vingut a viure a Catalunya, és que els dol saber que mai podran sentir de la mateixa manera que sent un Català, no podran saber el que hem patit per els atacs d’espanya, però que estimen molt Catalunya i els Catalans.

Realment ho he sentit de diverses persones, de diverses nacionalitats, en poc temps. I la veritat és que m’omple.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Quim Masferrer a l´acte de l´ANC de Girona 2012-02-12

febrer 17th, 2012

Absolutament genial la intervenció de Quim Masferrer en aquest esdeveniment.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Conte en Català: l’impacte

febrer 12th, 2012

El so de les onades esclatant contra les roques ho va omplir tot, tot era pau, i retornaren a la seva ment els records d’infància. Els records d’una infància feliç a Pals.

Però la seva ment alerta li recordà que havia de tornar dels seus ensonyaments i atendre assumptes urgents i crítics.

Obrí els ulls i es trobà allà, aferrat fortament amb els seus dits enèrgics, a una roca escarpada.

Un cert dolor d’impacte al cos, i talls per la lluita prèvia, que començava a recordar amb les escarpades roques.

Sang que li rajava eixuta i calenta del front, i la visió dantesca del seu vaixell, el Verge de Montserrat, destrossat contra les roques, les seves restes surant a l’aigua, juntament amb els cossos inerts dels seus companys almogàvers.

 

Recordà.

 

Anaven a acabar amb la sífils. Unes criatures pèrfides que havien atemorit la població de Ses Illes, mig dones, mig serps. Amb uns ulls que eren el reflex del mal.

 

Aquestes critatures que feien tres metres si s’erguien, si estiraven la seva llarga qua, que era alhora el tronc inferior, i sobre el que corbat s’eixien, talment com una cobra, havien segrestat uns nens de la Pobla.

 

Bèsties sense ànima, sempre àvides de carns, veié com algunes d’aquelles males bèsties mossegaven els cossos sense vida dels seus valents companys, sentia la carn esquitllar-se quan la rossegaven i sorolls orrorosos quan l’engolien.

 

I sense pensar-s’hi prengué la determinació.

Podia haver-se amagat, on?. Encara que aquesta pregunta no arribà a fer-se al seu cap.

No era important viure o morir, però sí fer pagar aquelles monstruositats el mal que havien fet als seus companys, i a tants Catalans innocents de la costa.

 

Es palpà el cos revisant estar sencer, i localitzar les armes que l’acompanyaven. Empunyà la seva fidel companya, l’espasa curta, rígida, i tant esmolada que podia partir en dos d’un cop l’imponent roc de maó pur d’una muralla romana i romandre essent una arma mortal, i sentí com la seva força es feia més gran, es posà d’empeus i començà una magnífica carrera, saltant sobre les punxegudes roques enfollides, cap als seus enemics.

La primera bèstia en veure’l, rossegava el cos d’un heroi caigut i emeté un estrepitós crit, poc abans de que l’espassa li travessés el cervell.

Les altres, alertades per l’avís d’aquesta es dirigien cap a ell, 5 o 6 o 7 d’aquelles bèsties grosses i salvatges. Impulsades per un esperit maligne volien acabar ell.

Però ell no afluixà el pas, apretà a córrer envers aquelles coses horribles que havien atemorit tants pobles a la terra, i espasa en alt afrontà aquell mal.

La primera escomesa vingué del centre, un cap amb dents enormes venia propulsat per aquell cos de serp, que envià com un ressort aquell mig cos mortal cap endavant.

Amb uns reflexos prodigiosos l’almogàver s’impulsà amb sa cama esquerra cap a la dreta, apretant les dents i girant el seu cos a l’aire envers la cosa executà el moviment mortal que tallà el cap per sempre a aquella cosa.

Després tot passà molt ràpid. Clava, finta, escomet, tot a una velocitat endimoniada. Rodola sobre el cos serpèntic encara erguit d’una bèstia, ja morta, mentre deslliures una destral de la teva esquena amb un hàbil moviment i la llença sobre aquella cosa que queda partida literalment en dos, a l’alçada del cap, clava, salta i esquiva, talla, i contempla aquells cossos amputats mentre recobra l’aler.

Llavors remata el que queda, amb una precisió metòdica, per si de cas.

No hagués calgut.

 

N’havia matat 8, estava segur que n’hi havia més. I si els nens del poble eren vius, si hi havia una possibilitat els trobaria. O obriria una per una aquelles bèsties i trobaria els petits ossos i els duria de tornada al poble, per a donar-lis cristiana sepultura.

 

Com tornar no estava clar, sense vaixell no hi havia tornada. Però això ara no importava.

Potser no sobreviuria al cau d’aquells monstres, així que ja s’ocuparia d’aquest detall si sobrevivia, ara per ara els faria pagar car les maldats.

 

Recollí la seva destral, la netejà d’aquella sang verdosa, si és que en corria, de sang, pels cossos d’aquelles coses i s’avituallà amb les armes dels seus companys caiguts.

 

  • Perdoneu amics, que manllevi vostres armes, però en faré bon ús. Els faré pagar a aquestes coses, el que us han fet.

 

I causalitat o no, les onades mogueren els braços dels companys a l’aigua com si diguessin endavant, acaba amb aquestes coses, fes-lis-ho pagar.

 

Armat amb diverses espases, destrals, ganivets de mides desproporcionades, i amb l’esperit encès i la sang bullent al cap amb una sola idea, es dirigí cap a l’interior de les coves on es refugiava aquella ciutat del mal, l’últim bastió d’una civilització malèfica que havia mossegat la medul·la de tantes civilitzacions prop de costa durant mil·lennis.

 

Mentre entrava a la cova, mentre s’endinsava dins la gola del diable, i la negre nit anava ocupant-ho tot, i els crits malèfics d’aquelles criatures es feien més forts, crits que fondrien la valentia dels meus valents, ell s’endinsava sense minorar el pas; destral curta en mà dreta, espasa fidelíssima a l’esquerra, i un únic pensament: els faria pagar car tot el mal que havien fet o moriria delmant el número d’aquells éssers.

Recordà el seu pare, també almogàver, afectuós i enèrgic quan li deia:

  • Els Catalans som ésser lliures i nobles. Hi ha països on les persones són súbdits dels reis, sotmesos a les seves lleis i als seus capricis. Els Catalans som homes lliures, coneguts com homes francs, per ser veritablement lliures, i honrats. Tenim un rei, que jurà complir les lleis del nostre regne. És un guia, no pas nostre propietari. Tu lluites per la llibertat. Pel bé de la terra. Que no defalleixi mai la teva força a fer el correcte. Honraràs a Catalunya i a tots nosaltres.

 

Amb pas segur, travessant les tenebres, s’endinsà a la fosca, disposat a donar el primer cop, i també l’últim.

 

Tot es precipità llavors, arribà a un punt que s’obria donant pas a una enorme galeria en forma de plaça que s’extenia, cap avall, en una alçada d’uns trenta metres. Les parets de la cova s’eixamplaven a a tot l’espai de la plaça inferior, amb un petit espai que permetia que tot just una persona, amb penes i treballs, rodegés la cova.

Una llarga rampa conduïa a la plaça inferior ocupada per dues centes d’aquelles feres infernals que festejaven com posseïdes, i enganxada a la paret una gegantina serp, d’uns quaranta metres d’alçada i quatre de diàmetre, alçada a mig cos i que tenia el seu cap ple d’escates quasi al nivell de l’heori.

De l’extremitat inferior de la bèstia neixien un ou llefiscós i verdós, mig transparent. El darrer que veié abans sentir els crits d’alerta foren els nens.

Plorant, i tremolant de por i de fred, però vius, eren la futura vianda de les abominacions que sortirien dels ous.

 

Dues dotzenes d’aquelles coses es precipitaren rampa amunt cap on ell era.

No havien avançat dos metres que quatre queien partides en dos, per l’efecte de les espases llargues dels companys caiguts, que havia llençat fent una espiral.

Les bèsties no sabien quina una li en passava pel cap.

 

Desafiant esperà, mentre un número de bèsties increïblement nombrós es precipitaven rampa amunt, de cacera, proferint crits terribles i esfereïdors.

Quan el primer cap es llençà mossegar-lo, ell saltà cap a la vorera lateral de la paret, seguint el seu pla traçat i comença una folla carrera pels esquerps laterals de la paret que culminà amb un salt directament sobre la gran bèstia, que poc s’ho esperava.

 

La caiguda era mortal, però clavà la destral en aquell gran ull malèfic i la seva noble arma forjada pels artesans de València en les carns verdes de la cosa, alhora que les seves hàbils mans es coordinaven i s’aferraven ambdues al mànec, amb força.

Caigué, però l’espasa segava la bèstia i esmorteïa la seva violenta caiguda.

Fou una baixada plàcida per a ell, i terrible per a la cosa.

 

Les feres guardianes comprengueren tard el seu error i es precipitaren rampa avall cap a l’ésser de carn que havia ferit greument la seva reïna.

 

Li farien pagar molt cara la gosadia. El matarien entre terribles patiments, allargant-li la vida i desmembrant-lo poc a poc.

L’almogàver veié que allò era dat i beneit. Cent noranta sis bèsties s’apropaven a ell. Podia llençar-lis algunes de les armes que encara duia, i reduir el seu avanç, però ell sabia que la bèstia grossa que se sacsejava convulsa i furiosa pel sofriment, era el cabdill d’aquelles hosts.

Disposat a acabar amb aquella maledicció al preu que fos desenfundà amb el braç dret l’espasa llarga del company, que duia a l’esquena, i la clava al lateral del tronc de la bèstia amb tanta força que la clavà a la paret.

Ràpidament, amb ambdues mans, l’empentà amb ambdues mans fent el moviment d’una palanca, una tisora mortal que cisellà en dos aquell cos antic i malvat.

 

Amb una pesant caiguda el tronc superior es precipità sobre tantes criatures, esclafant-les i atrapant els seus cossos inerts, i creà un mur natural en el flanc de l’almogàver que el protegia parcialment d’atacs, en reduir l’espai disponible per a atacar-lo a una línia recte d’uns 3 metres d’amplada.

Insuficient, però, ja que cent setanta bèsties ja no pensaven a fer-lo patir si no que es dirigien mortalment contra ell, amb tanta fúria que saltaven unes sobre les altres, per tal de destruir la seva carn.

Llavors sí les armes volaren i feren noves víctimes, corregué cap al mal per a guanyar distància respecte el final de la cova i allunyar la lluita dels nens i escometé amb el que li quedava, la seva fidel espasa curta, el ganivet llarg i ample d’esbudellar cavalleria, i una destral i un ganivet per a les batalles curtes.

Esquivà, tallà, en una lluita desigual i perduda d’antuvi, disposat a vendre cara la pell i a endur-se tantes d’aquelles coses com li fos possible.

Esquivà un atac que donà de cap amb el mur de pedra, alhora que tallava el cap d’aquell ésser de l’abisme, i hagué de retrocedir un centímetre davant una altra escomesa.

En una lluita aferrissada perdia centímetre a centímetre. Les bèsties queien, però d’altres es precipitaven furioses sobre dels cossos caiguts i llençaven mortals atacs que només els seus ràpids reflexes pogueren esquivar.

 

Saltà contra la paret i s’hi propulsà per a descarregar la mortal maniobra sobre un enemic alçat sobre diversos cossos abatuts.

La següent escomesa no pogué evitar-la i s’endugué una ferida al turmell, uns ullals esmolats li havien travessat la carn i encara que la cosa l’havia perdut el cap, difícilment podria resistir.

 

Retrocedí una passa i es propulsà endavant.

 

Clavà i tallà fins que l’imponent ganivet es quebrà, la destral es feu astelles, amb l’esmolat ganivet curt feu estralls fins que es va esmicolar contra aquells cossos pèrfids.

 

Només la fidelíssima espasa forjada pels mestres artesans de València seguia al seu costat en la seva desesperada defensa.

 

Les bèsties veieren la feblesa i s’aturaren, disposades a cobrar-se la seva venjança en grup.

 

La lluita li havia fet anar retrocedir terreny, no perquè ell retrocedís si no perquè els atacs conjunts, i el fet d’esquivar-los, provocava una pèrdua de terreny inevitable però que cobrava cara amb les vides dels seus enemics.

 

Els fills de l’infern se’l miraven anticipant-li el seu destí i les més properes al cos de la reina caiguda miraren els nens obscenament i van emetre una s sonora amb les seves llengües bífides refregant-li pèrfidament que gaudirien fent mal als nens.

Es posaren totes les unes contra les altres, formant envers ell, deleroses de masegar aquella carn i triturar aquells ossos i fer patir el seu enemic.

I l’heroi, sense arronsar-se, es preparà per tallar fins el final.

Premé les dents, mirà els nens i els digué:

  • No patiu, jo no us deixaré.

Mirà aquelles coses als ulls desafiant i colpejant contra la roca furiosament cridà un cop i un altre:

  • Desperta ferro!
  • Desperta ferro!

 

Mentre les guspires saltaren i envaïren l’espai, el món semblà aturar-se, i algunes d’aquelles bèsties saberen el que és la por.

L’almogàver saltà i tallà, i clavà, i desenes de caps monstruosos de dents esmolades es llençaren a l’uníson contra ell…

 

 

 

Fou llavors quan les armes volaren, els crits humans s’alçaren, i les bèsties més endarrerides caigueren a un ritme trepidant.

 

Altres vaixells d’almogàvers de la Companyia havien vist el desastre del primer i es precipitaven per l’entrada i sortien d’arreu.

Un grup més impacient havia saltat de la rampa els últims metres directament sobre les bèsties, i creant un cercle havien separat l’avantguarda més propera als nens, de la major part de les bèsties, que ara es debatien en dos flancs.

 

No en quedà cap d’aquells monstres.

Fins els ous foren cremats.

 

I quan els vencedors almogàvers cercaven els nens, i retiraren piles de cadàvers de les sífils, van trobar amb grata sorpresa, que sota aquell munt de cossos verds, que no havien matat ells, romania l’almogàver, viu i amb l’espasa fermament aferrada, ple de ferides però victoriós, i darrera seu, abraçats a ell, els nens als que havia protegit fins amb el seu cos, dels atacs de les hosts malignes.

 

  • M’alegro de veure-us amics- va dir l’almogàver als seus companys -m’he quedat sense transport i aquests pobres nens tenen fred i gana, i han de veure els seus pares.

 

L’escrivà va prendre nota de l’episodi per a les cròniques de la Corona Catalana, tot i que estava profundament impactat per la indiferència d’aquell home davant la gesta heroica que havia protagonitzat.

Els seus companys rigueren, i celebraren aquella manifestació, ben pròpia de l’esperit combatiu que els empenyia a lluitar contra la injustícia.

 

Aquella nit, sota les estrelles, a l’esguard de l’estendard Català, la Senyera, amb el so de la mar mediterrània, i ben protegits per valents que donarien la vida per salvar-los, aquells nens assaboriren pa amb tomàquet i fuet, botifarra amb seques i escudella, mentre la nau feia rumb a Catalunya.

 

Recobraren les forces, i l’endemà els seus pares emocionats, els abraçaren amb llàgrimes als ulls i donaren gràcies a Déu nostre Senyor perquè la seva estimada pàtria, el país de la llibertat, comptés amb aquells homes intrèpids, coratjosos, i honrats, sempre disposats a lluitar per la justícia i allà on fos que calgués defensar els innocents.

 

Conte escrit per en Carles de Codi Ç.

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy

Vídeo: Mònica Oltra plantant cara, i dient les coses com són. Genial

febrer 8th, 2012

Absolutament genial la seva intervenció, i lamentable les continues interrupcions dels “democráticos” membres del pp.

Aquest vídeo va ser censurat a canal 9, per a no variar.

 

 

Vist a Cathalonia: http://cathalonia.wordpress.com/2012/02/06/video-censurat-a-canal-9-3/

Català-Catalunya English-USA Traduir a l'Anglès. Translate to English Compartir: La TafaneraIndependènciaCatosfera|FacebookTwitterFriend Feed|googleDeliciousDiggTechnoratiredditmixxyahoolivestumbleuponsimpy