Archive for the ‘Virtualització’ Category

Executar màquines virtuals a 64 bits en un VMWare Server 2.0

diumenge, agost 23rd, 2009

ccodic.cat-mini-IMG_1904-BIOS-VT_EnabledUna de les preguntes recurrents amb Vmware Server 2.0 és si podem executar màquines virtuals de 64 bit, tot i tenir el Windows a 32 bit.

Sí, es pot instal·lar i executar màquines virtuals a 64 bit amb Vmware Server 2.0 instal·lat en un sistema windows a 32 bit.

Aquest dubte sorgeix puix que moltes persones reben un missatge d’error indicant que l’ordinador (virtual) només suporta 32 bit.

Només hi ha una versió de Vmware Server 2.0 que funciona per a 32 i per a 64 bit, i permet executar màquines virtuals a 64 bit independentment de si windows és instal·lat en 32 o en 64 bit a l’ordinador amfitrió.

Per a poder instal·lar i executar sistemes operatius de 64 bit en una màquina virtual d’Vmware Server caldrà que tinguem l’activat a la BIOS: Intel (R) Virtualization Technology o VT. (el mode de virtualització d’Intel)

La bios és un petit programa que es pot carregar quan s’encen l’ordinador, abans que carregui windows, i que permet ajustar alguns paràmetres del funcionament del maquinari.

Normalment ho indica en arrencar, i per entrar, s’ha de prémer F2, Supr o F10 (depèn de l’ordinador).

Novell allibera SUSE Studio 1.0

dilluns, agost 3rd, 2009

codic_cat-suse_studioNovell netware, la propietària de SUSE, empresa coneguda per Suse Linux i  OpenSuse, ha alliberat SUSE Studio 1.0.

Aquest genial servei permet, des de la seva web, crear una distribució customitzada de Linux, escollint els paquets de programari que s’hi volen incloure, així com el format: Live CD o DVD, imatge Vmware, imatge de disc dur o d’USB o Xen.

Fins i tot afegir propi programari per tal de crear Linux amb demostracions d’empresa.

És destacable com la indústria s’ha volcat i ja dóna suport complet a la virtualització.

Aquesta propassada setmana ja duien més de 5.000 distribucions descarregades.

Via: Slashdot.org

Virtualitzant i clonant Ubuntu 8.04 TLS server amb VMWARE Server

dijous, juliol 30th, 2009

Aquesta breu guia comenta els problemes més comuns quan instal·lem VMWARE Server i Ubuntu 8.04 TLS Server.

Si hem tractat d’instal·lar VMWare Server 2.0 per a Windows potser ens ha trobat que l’instal·lador falla.

Es tracta d’un bug de microsoft amb paquets d’instal·lació msi molt grans.

Fins que no surti el proper Service Pack, podem instal·lar un pedaç de seguretat de microsoft com detalla el seu article: http://support.microsoft.com/kb/925336

Per als servidors Windows 2003 Server de 32 bit, plana de descàrrega.

Per als servidors Windows 2003 Server 64 bit, plana de descàrrega.

Vmware Server 2.0 per a Windows suporta sistemes operatius host tant de 32 com de 64 bit.

Ara bé, per a poder instal·lar màquines virtuals de 64 bits no en tindrem prou amb que el processador ho suporti.

Caldrà activar, des de la bios del servidor host, l’opció VT-Enabled i apagar l’ordinador. No n’hi ha prou amb simplement fer un reinici per software o CTRL + ALT + DEL, sinó que cal apagar del tot el servidor.

Si instal·lem VMWARE Server en un servidor amb dos targes de xarxa amb adreces diferents o bé connectades a switchs de xarxa diferents ens podem trobar que la tarja que detecta la màquina virtual, és la que no ens interessa.

codic_cat-vmware_manage_virtualEn aquest cas emprarem l’utilitat Manage Virtual Networks.

Des d’ella podrem definir amb quines targes de xarxa físiques es correspon cadascun dels dispositius de xarxa virtuals d’Vmware que després emprarem des de la màquina virtual.

Si hem creat el servidor virtual amb una adreça Ip estàtica i l’hem clonat (n’hem fet una còpia) per tal de tenir un servidor idèntic, ens trobarem amb el problema que Ubuntu no reconeixerà la xarxa en aquesta nova màquina virtual.

codic_cat-vmware_virtual_network_editor

El que ha passat és que Ubuntu ha detectat una nova tarja de xarxa, amb una nova Mac address, i l’ha afegit a la configuració del sistema, però associant-la a un altre tarja de xarxa.

Si empràvem DHCP tot haurà funcionat, nogensmenys fallarà amb adreces ip estàtiques.

El vostre /etc/network/interfaces lluirà similar a :

auto eth0

iface eth0 inet static
address 192.168.1.10
netmask 255.255.255.0
network 192.168.1.0
broadcast 192.168.1.255
gateway 192.168.1.1

(tal vegada les entrades broadcast i network no són completades)

La primera xarxa és eth0, doncs ubuntu haurà associat la nova nic (network interface card, o tarja de xarxa) com a eth1. Com el fitxer de configuració /etc/network/interfaces no la contempla i la MAC associada a eth0 no és del sistema (és de la màquina virtual original; vmware ha creat una nova per a aquest clon) simplement no tindrem xarxa.

El missatge d’error que estarem obtenint quan tractem d’arrencar la xarxa amb sudo /etc/init.d/networking restart serà aquest:

SIOCSIFADDR No such device eth0 error while getting interface flags

Text complet d’un missatge d’error:

eth0: ERROR while getting interface flags: No such device
There is already a pid file /var/run/dhclient.eth0.pid with pid 6847440
Internet Systems Consortium DHCP Client V3.0.4
Copyright 2004-2006 Internet Systems Consortium.
All rights reserved.
For info, please visit http://www.isc.org/sw/dhcp/ 

SIOCSIFADDR: No such device
eth0: ERROR while getting interface flags: No such device
eth0: ERROR while getting interface flags: No such device
Bind socket to interface: No such device
Failed to bring up eth0.

Fixing-Failedtobringupeth0-inUbuntuVirtualMachine1

Llavors, simplement hem de:

1. editar el fitxer, amb permissos d’escriptura, /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules que és el que conté la relació de targes de xarxa i els seus números MAC.

sudo vi /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules

Editant /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules

Com la MAC address o adreça MAC figurarà a la línia corresponent a la eth1, ho normal seria esborrar les 3 primeres línies que defineixen la MAC, és a dir, des de # PCI device … fins a , NAME=”eth0″

Llavors canviar NAME=”eth1″ per NAME=”eth0″ a les 3 línies inferiors, com mostra la captura de pantalla.

2. Editar /etc/network/interfaces

només si cal canviar l’adreça ip estàtica de la eth0.

Si l’heu d’editar caldrà permissos d’escriptura, així que empreu sudo.

3. Executar sudo /etc/init.d/udev restart per a que ubuntu Linux s’adoni dels canvis de MAC.

4. Aixecar la xarxa amb sudo /etc/init.d/networking restart

5. Comprovar amb ifconfig i ping que ja tenim xarxa

De manera barroera es podria fer funcionar la màquina virtual simplement editant /etc/network/interfaces i canviar l’adreça estàtica de eth0 per eth1. Però no és gens elegant i ens pot donar problemes de xarxa al futur, puig si es clona des d’aquesta, la següent màquina necessitarà el canvi a eth3 i totes tindran els números mac del primer i el segon servidor… associats a /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules

Rel·lacionats:

He emprat una imatge de how to geek.

Referències al problema d’altres usuaris a Ubuntu forums.

Referències de pas de dhcp a adreça estàtica a cyberciti.biz

Configurar els DNS als manuals de networking d’Ubuntu.

Alliberat Virtual Box 3.0

dimecres, juliol 1st, 2009

virtualbox_osx_beta_3S’ha alliberat la versió 3.0 de VirtualBox.

VirtualBox ens permet crear màquines virtuals, amb fins a 32 nuclis virtuals assignats.

Aquesta versió ofereix algunes millores, sobretot en l’aspecte gràfic (Open GL 2.0 i DirectX 8 i 9)

Aquest programari també permet crear servidors virtuals MAC OS X a més a més de GNU/Linux i Windows.

El present programari de virtualització és disponible en Català en totes les seves versions i el seu ús és gratuït.

La llista de tots els canvis.

Via: SomGNU

El mot de pas d’VMWare Server 2.0

dimecres, juliol 1st, 2009

vmware-2-loginUn dubte prou important després d’instal·lar VMWare Server 2.0, el servidor gratuït de virtualització d’VMWare és quin és el mot de pas o contrassenya per a accedir.

En l’anterior versió, no es demanava pas mot de pas. I no hi ha documentació que acompanyi l’instal·lació que ho aclareixi.

Aquesta versió del programari incorpora un servidor web Apache Tomcat, i l’usuari i mot de pas que requereix, és qualsevol del sistema amb permissos d’administració.

Així si en el vostre sistema: Windows Server, Vista, Xp… teniu un usuari amb permissos d’Administrador anomenat “jordi” amb mot de pas “Catalunya”, això és el que heu d’introduïr a Login Name i Password.

En el cas de Linux es pot emprar la conta root (equivalent a AdministratorAdministrador de sistemes Windows).

codic_cat-vmwware_server2

Via: tipandtrick.net

Feed tècnic d’VMWare

dijous, març 5th, 2009

VMWare és una empresa líder en virtualització.

Els seus productes més famosos són VMWare Worstation, que permet crear una màquina virtual i disposar en un mateix ordinar de diversos ordinadors independents en una finestra i VMWare Player, programari gratuït que permet executar màquines virtuals si bé no modificar-nes les propietats.

Però VMWare disposa de producte empresarials que han permès d’estalviar milions a les empreses.

La idea és senzilla, enlloc de tenir 4 servidors, un amb 4 gigues de ram, dos amb 1 giga, i un amb dos gigas, i amb diferents velocitats, i haber de pagar espai en rack per a quatre servidors a més de trobar-te que s’ha de parar un servidor per tal d’ampliar-lo, o que migrar a un servidor més potent no és gens fàcil per que s’ha de reinstal·lar Windows Server (sí, és bastant punyent el tema de que si canvia el maquinari molts cops els servidors Windows demanen ser reinstal·lats des de 0) i que el servidor de 4 gigues en consumeix 0,5 i el servidor de 1 GB, en necessitaria dos més, o que l’espai en disc sigui desaprofitat a dos servidors, i molt necessari en un altre… doncs la idea és tenir un sol o més servidors, executant Servidors Virtuals que poden ser moguts a qualsevol altre màquina sense que detectin canvi de Hardware, ja que el Hardware o maquinari, virtual és el mateix, podent realitzar canvis en l’assignació de la memòria RAM d’una màquina virtual amb dos clicks, o podent afegir nous discs virtuals, proporcionant espai lliure al Servidor Virtual i aprofitant de veritat els recursos disponibles al Servidor real o físic.

De nou ens trobem que Vmware ofereix les versions enterprise, de pagament i que suporten hardware com cabines de discos per fibra, però també el Vmware Server, que és la versió gratuïta i que també permet fer servir iScsi (Scsi sobre xarxa).

De fet aquest post té l’objectiu de parlar d’una iniciativa brillant que és que des de la seva web, posen a disposició un feed, per tal d’informar de tots el bugs, possibles solucions, publicació de patches (actualitzacions).

Sens dubte tots els desenvolupadors i tècnics de sistema que treballen amb un producte valoren disposar, via rss, de les novetats i anuncis d’error dels productes amb que es barallen.

El feed d’VMWare és http://vmware.simplefeed.net/.

També podeu trobar interessant el blog d’un tècnic de sistemes que comparteix el seu coneixement d’aquest Software bevirtual.blogspot.com (castellà).

VMWare for Mobile permet executar Android i Windows plegats

divendres, febrer 27th, 2009

El programari de virtualització VMWare for Mobile permet executar Android i Windows alhora.

Via Gizmodo.