Archive for the ‘Virtualització’ Category

Ubuntu Cloud AMI Locator

dimecres, juny 27th, 2012

Si voleu saber quines són les AMI oficials d’Ubuntu, han creat una plana per a aquest fi.

És la Ubuntu Cloud AMI Locator, i podeu executar la vostra instància amb només un clic del ratolí (obre una nova plana cap a ec2 amb l’ID de l’AMI de l’enllaç).

Des de Amazon EC2 també podeu localitzar les instàncies d’Ubuntu filtrant per “ubuntu-images/“.

 

Servidor estable

Dimarts, març 27th, 2012

Fa 11 dies que vaig actualitzar el servidor virtual amazon ec2 de Codi Ç, de la instància micro a la smart, millorant el rendiment de disc, i quasi triplicant la memòria disponible, i per ara el servidor no s’ha quedat penjat,fregit,bloquejat com solia.

El servidor encara és un CentOS però ja tinc una instància amb Ubuntu Server preparada per a fer la migració quan tingui un xic de temps.

Actualitzat servidor

divendres, març 16th, 2012

Després d’un temps testejant que tal funciona amazon ec2, amb CentOS i la versió més lleugera, i experimentar els problemes de manca de penjades de la màquina virtual, que deixa de respondre fins per ssh, he decidir ampliar el servidor.

Bàsicament passem de la instància més petita, la micro instance, a la següent, la small instance.

Les característiques de la micro són:

Micro Instance

613 MB memory
Up to 2 EC2 Compute Units (for short periodic bursts)
EBS storage only
32-bit or 64-bit platform
I/O Performance: Low
API name: t1.micro

I les característiques de la small que ara hi ha són:

Small Instance – default*

1.7 GB memory
1 EC2 Compute Unit (1 virtual core with 1 EC2 Compute Unit)
160 GB instance storage
32-bit or 64-bit platform
I/O Performance: Moderate
API name: m1.small

 

Aquesta ampliació forma part del projecte de seguir investigant a fons la plataforma EC2 d’Amazon, per tal de poder-vos oferir la millor informació sobre la plataforma i sobre si és escaient per als vostres projectes.

Comentar-vos que ampliar la instància és tan fàcil com parar la màquina virtual, i dir-li des del panell change instance type.

Enllaç als diferents tipus d’instància.

Cotton Candy: un ordinador de la mida d’un pendrive

dijous, març 1st, 2012

Les característiques d’aquest ordinador són realment notables:

Dual Core ARM Cortex A9@1.2GHz CPU
Quad Core ARM Mali-400MP Graphics Processing Unit
1GB DRAM
Up to 64GB memory local storage (microSD)
480p/720p/1080p decode of MPEG4-SP/H.263/H.264 AVC/MPEG-2/VC1
USB 2.0, connector mascle per a energia i connexió a dispositius que soporten emmagatzament massiu USB
MicroUSB
HDMI 1.3 Connector amb aúdio
Wifi 802.11b/g/n
Bluetooth 2.1 + EDR

 

Incorpora Android 4 i a més a més és compatible amb Ubuntu, és a dir, pot executar-lo i suporta dues pantalles.

Aquest ordinador pot funcionar de manera autònoma, o es pot connectar a un ordinador i ser executat amb un programa d’emulació embedit que incorpora.

Un giny increïble.

Val 150 €, $199 aproximadament. Podeu trobar més informació o comprar-lo a la seva web:

http://www.cstick.com/

 

Vist a: http://www.webupd8.org/2012/02/usb-stick-pc-cotton-candy-available-for.html

També us pot interessar l’econòmic RaspBerry Pi.

Facebook allibera Hip Hop PHP Virtual Machine per a duplicar el rendiment de PHP

dimecres, desembre 14th, 2011

Facebook ha desenvolupat un producte anomenat Hip Hop PHP Virtual Machine, que permet duplicar el rendiment del seu codi PHP.

D’aquesta manera els mateixos servidors han pogut doblar en rendiment dels servidors.

Si tens milers de servidors, això comporta un estalvi milionari en servidors i electricitat.

A més a més han alliberat el seu producte com a Programari Lliure (Open Source)

Nota de Facebook.

Vist a Ars Technica.

Amazon ec2: Reinici del servidor planificat

dilluns, desembre 12th, 2011

Pels que seguiu l’evolució del bloc en amazon ec2, ahir vam tenir el primer reinici planificat d’amazon.

Em van avisar, via email, que estaven ampliant maquinari i que necessitarien reiniciar la meva màquina per a fer unes operacions de manteniment a nivell d’instal·lar programari o bé canviar el maquinari on la instància corria.

De fet vaig rebre un altre email avisant que el maquinari sobre el que corria la màquina virtual estava experimentant problemes tècnics i si volia podia parar la màquina virtual i iniciar-la per a que ho fes en un altre servidor físic sense problemes.

Ahir dia 10 van dur a terme la operació.

Després de les tasques de l’esdeveniment planificat he notat un increment notable de la velocitat de servei de planes.

 

Més sobre la migració a cloud

diumenge, octubre 30th, 2011

Com és un tema que us interessa bastant us adjunto més detalls sobre la migració.

Per a ser més concrets, el primer any tinc gratuïtament 750 hores d’ús al mes, això vol dir aproximadament un mes d’ús continuat (31 dies * 24 hores) durant el primer any.

Característiques de la modalitat gratuïta Free Usage Tier.

Després pago per hora de ús, en el cas de la instància més petita, la micro, i Linux, el seu cost és de $0.025, és a dir 0,017 €

Això és 18 dolars al mes o 12,71 € amb el tipus de canvi d’avui.

Amb això m’entra 1 GB de tràfic sortint (l’entrant és gratuït) i disposo d’una ip pública que no canvia sempre i quan no apagui la instància.

La resta de tràfic a $0.120 , és a dir, que transferir 10 GB al mes em costarà (10-1)*$0.120 = $1,08 , menys d’un euro. (A Catalunya pagava 50 € + IVA i no podia arribar a les velocitats que pot oferir Amazon)

Sovint us havia parlat que cap emprenedor Català podia muntar projectes emprenedors com youtube o dropbox perquè el tràfic als data centers és salvatgement car (com passa als països subdesenvolupats).

Gràcies a les tecnologies com Amazon Cloud Computing els Catalans podem esquivar un cop més les restriccions que ens imposa ser presoners de l’estat espanyol, i emprant la intel·ligència i essent pràctics fer negoci.

He tingut algun problema extra amb imatges que Firefox havia catxejat però que realment no es veuen al navegador dels visitants nous. Es devia a una extensió en majúscula que un programa de windows em va posar en unes imatges.

També he afegit una elastic ip, que és el terme que fa servir amazon per a referir-se a una ip fixa.

Quan s’assigna una elastic ip a una instància, aquesta deixa de respondre amb la ip pública per defecte, pel que mentre es refrescaven els dns el bloc pot haver deixat de veure’s durant uns minuts (o hores si passes a través d’un proxy).

La gràcia de les elastic ip és que un cop me n’assignen una, jo la puc associar a un servidor o a un altre amb un clic de ratolí.

Això permet fer coses com no haver de canviar els dns si migro un servidor.

Disposar d’ip fixa incrementa en una fracció ridícula el cost d’enviament de cada GB de dades.

Seguint l’enllaç podeu veure tots els preus d’amazon ec2.

Altres problemes que he tingut: el primer dia que he activat el bloc ja m’estaven atacant spammers per a intentar enviar correu brossa des del meu server.

També vaig tenir un problema amb la web, no podia veure-la, però va resultar que el Firefox de l’ordinador amb el que ho revisava s’havia quedat catatònic a conseqüència dels canvis de DNS. (Els navegador catxegen les entrades DNS per a anar més ràpid, i es va corrompre alguna cosa. Vaig revisar que en un altre equip es veia, ho vaig provar amb el lynx i en tancar i tornar a obrir el Firefox tot va funcionar).

Migració al cloud

dissabte, octubre 29th, 2011

Després de barrinar-ho un temps he decidit migrar el bloc als serveis cloud d’amazon.

Aquests serveis es diuen amazon ec2 (elastic cloud) i tenen alguns avantatges:

– El primer any no pago res per la màquina virtual més bàsica, amb CentOS, 10 GB d’espai i 620 MB de RAM

– La velocitat de servir les planes pot arribar fins a 250 Mbit/segon amb la màquina més senzilla

Fins ara disposava de vàries màquines virtuals VmWare dins d’un servidor físic de la meva propietat amb dos processadors Xeon de dos nuclis amb 12 GB de RAM.

La màquina virtual del bloc era Windows 2003 Server de 32 bit, amb 3 GB de RAM on hi tenia projectes que anava desenvolupant.

El bloc corria amb Apache, MySQL i PHP.

Tenia capacitat per a enviar 10 Mbit/segon i un tràfic mensual base contractat de 10 GB (Gigabytes) i pagava per excés de tràfic.

Tenia diverses adreces Ip i per tot pagava 150 € al mes.

Ara passaré a pagar 0 € al mes durant el primer any.

Feia temps que pensava a fer aquesta migració però m’agradava tenir un servidor connectat a Internet, per a poder fer proves de rendiment i optimització, experimentar i descobrir més coses en detall. Amb la mala passada que m’han fet a la feina, he decidit fer el pas definitiu.

La migració ha anat bé, vaig instal·lar Apache i MySQL + PHP + pear a la màquina base, he migrat les dades del servidor antic (el tràfic entrant a amazon no es paga): base de dades i arxius, i he configurat l’apache amb diferents directives i he activat els rewrites i he corregit un problema amb uns arxius amb extensió en majúscula que es veien en windows però en Linux no (windows no distingeix entre majúscules i minúscules a nivell de noms d’arxiu però unix sí).

Finalment, una cosa que molta gent no sap com solucionar, s’ha de modificar la configuració des del tauler de wordpress per a indicar-li on deixarà les imatges que pugem.

Si trobeu problemes si us plau feu-m’ho saber.

Alliberat VMWare Workstation 6.5.4

dijous, agost 5th, 2010

Ahir va ser alliberat Vmware Workstation en la seva versió 6.5.4.

Workstation és un producte que permet crear màquines virtuals i executar diferents sistemes operatius en el mateix ordinador a la vegada.

Aquesta és una versió de manteniment de la línia 6.5.

La línia 7 de Vmware Workstation és la més moderna i presenta impressionants avantatges com suport per a fins a 8 nuclis (cores).

Vmware Workstation costa un $180 però hi ha versions del producte amb prestacions similars com Vmware Server o ESX (ESX necessita un servidor dedicar i un equip amb windows xp per a gestionar-lo amb VSphere, una eina de control).

Alliberat Virtual Box 3.2

divendres, maig 21st, 2010

El proppassat dia 18 de Maig s’alliberà la versió 3.2 de Virtual Box.

Aquest programari que permet virtualitzar ordinadors, i per tant fer còrrer diferents sistemes operatius com Linux, servidor i estacions de treball Windows, Solaris x86, Free BSD… incorpora força millores.

Sens dubte una de les que seran més apreciades pels usuaris de Mac és la possibilitat de fer còrrer màquines virtuals Mac Os X.

Segons el web aquesta possibilitat és només per a usuaris que utilitzin maquinari Mac, però sembla una limitació més aviat burocràtica i no tècnica puix que els Mac són pc’s.

Aquesta versió és la primera alliberada des que Oracle, que comprà Sun, que comprà Virtual Box, es feu amb la companyia.

I es nota el seu regust empresarial pel suport a cabines de disc SAN / NAS, millores a les imatges de la màquina virtual (snapshot), suport per a afegir processadors virtuals en calent (hot plug), suport per a Ubuntu i Oracle Enterprise Linux 5.5.

Podeu veure les novetats d’aquesta versió a la wiki de Virtual Box.

El programari és gratuït per a ús personal i de pagament per a ús empresarial, a partir de $50 per llicència.

La competència

dilluns, febrer 15th, 2010

Fa dies que volia comentar-vos, en relació als projectes i empreses d’Internet, que ja ningú pot estar tranquil. No hi ha un monopoli que tingui la supremacia.

Il·lustraré alguns exemples:

Intel

El fabricant de processadors ha tingut un èxit innegable.

Porta anys i panys produint els processadors 80×86, que són els que s’empren en la majoria d’ordinadors portàtils.

Després d’alguns moments de lluita més o menys acarnissada amb Amd, la competència, i amb Via en l’àmbit dels mini-pc, semblava que Intel havia guanyat la batalla.

Però ai las! Vet-ho aquí que Qualcomm presenta les seves CPU Snapdragon, que funcionen fins a 1 Ghz en telèfons mòbils, i fins a 1,5 Ghz en mini-portàtils.

La diferència en aquest cas, és que no són compatibles amb Intel, i per tant no executaran windows, però sí que executaran Linux.

Ves per on.

També els processador basats en ARM: Nvdia Tegra, són compatibles amb Ubuntu Linux, però no amb els processadors Intel ni amb windows.

A la Xina, han decidit fa uns anys, que fabricaran els seus propis processadors (anomenats Loongson, Godson i Dragon chip).

I això què vol dir?.

Que 1.600 milions de persones podran comprar més barat un portàtil fet al seu país, i que la Xina començarà a vendre aquests portàtils més barats a la resta del món.

Intel pot començar a tremolar.

Aquests portàtils xinesos no seran compatibles amb Intel, ni amb windows, però sí amb Linux. (Nota: tenen millores de rendiment per a executar emulació via QEMU)

De fet seran els primers portàtils 100% programari lliure, ja que es preveu que també la BIOS (una memòria d’un xip dels ordinadors Pc) sigui programari lliure.

De sobte Xina exportarà tecnologia i podrà vendre al primer món, potser ordinadors més potents i econòmics.

Això ens porta al següent punt.

Windows

Si tot d’ordinadors incompatibles amb els Pc (Intel) apareixen al mercat, ordinadors que no podran instal·lar windows, és clar que la multinacional que té l’hegemonia dels sistemes operatius se’n ressentirà.

Haurà de fer-ho molt bé per a poder superar aquest atzucac, i si no ho fa serà una altra companyia més que plega o que passa de tità a empresa gran o amb més pena que glòria.

De fet microsoft ja ha vist com li passaven la mà per la cara amb el món dels telèfons mòbils, però d’això en parlaré després.

En el cas de microsoft val a dir que no s’ha fet especialment popular per el seu escàs suport al Català; apple no ha donat pràcticament cap mena de suport al Català tot i els usuaris fidels que té a Catalunya. Ubuntu Linux és gratuït i està traduït 100% al Català.

Adobe

Adobe ha tingut els seus moments de glòria a Internet amb Flash.

Semblava líder indiscutible, han comés moltes errades, però també han innovat.

Ara bé, microsoft ha tret un producte per a competir amb flash: Silverlight.

Certament, flash és el que més carrega el meu ordinador quan navego.

Fins a tal punt és així que em vaig instal·lar un meravellós complement (plugin) per a Chrome (FlashBlock) que desactiva tot el flash (i silverlight) de les planes per les que navego, a no ser que jo indiqui el contrari.

No contents amb l’aparició de Silverlight, el nou estàndard HTML 5 permet visualitzar vídeos sense haver d’instal·lar Flash.

I no oblidem que apple no instal·la Flash als seus telèfons iPhone.

Telèfons mòbils

Va haver un temps en que Nokia era la reina dels telèfons mòbils.

A mi em resultava emprenyador que no suportessin el Català i que els telèfons es desbloquegessin sols (per exemple a la butxaca).

Nokia va seguir amb el seu sistema operatiu tancat, i vet-ho aquí que altres marques com Blackberry, palm, eren molt més àgils per a treballar amb el correu electrònic i Internet.

Windows mobile va guanyar quota per un temps, però la seva lentitud i manca de funcionalitats (al principi la possibilitat d’incorporar molts programes prometia) va fer que hagi quedat relegat a un sistema perdedor.

iPhone va donar un cop dur als telèfons nokia i als telèfons windows mobile.

Els amants de BlackBerry no canvien, però Palm sí que s’està quedant enrere.

iPhone va ser un killer-phone (assassí de telèfons de la competència) i es va imposar per una experiència d’usuari agradable, facilitat d’ús i la possibilitat d’instal·lar una infinitat de programes, tot i que físicament era molt més trasto (és molt gran). Tot i que la càmera era molt dolenta van incorporar un programa que tria la millor de les fotos de manera que l’usuari rep un resultat força positiu.

iPhone té algunes coses emprenyadores, bàsicament de caràcter monopolístic i manca de funcionalitats com ara poder accedir a tots els arxius del telèfon simplement per USB (s’ha d’instal·lar iTunes i només es poden veure arxius concrets com les fotos) i un actitud barroera en no permetre moltes aplicacions a la seva botiga online.

Nogensmenys, quan semblava que iPhone s’ho menjava tot, apareix Google amb el Nexus One.

I aquí Google ha tornat a donar fort, perquè a més de contar amb una interfície gràfica molt agradable, similar a l’iPhone, resulta que és un Linux, és programari lliure, podem fer el que vulguem amb el telèfon sense restriccions monopolístiques i modificar-lo per dins, i també disposen de botiga en línia amb un gran número d’aplicacions.

Operadores timofòniques

Les operadores de telefonia eren un dels monopolis més odiats, i ho segueixen essent.

Però amb l’aparició de programes com Skype van haver de començar a donar tarifes planes de trucades, davant la por que els marxessin els clients.

Nogensmenys han seguit extorquint amb els seus preus.

L’aparició de Google Voice, un programa per trucar a través d’Internet de manera gratuita a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, pensat per a fer servir amb el mòbil a través de la connexió de dades, torna a posar contra les cordes a les operadores més afamades i mandroses.

Intenten vetar amb totes les seves forces el progrés, perquè els obliga a treballar, i si no ho fan bé se’ls acaba el monopoli.

Música a 18 €

Les companyies discogràfiques segueixen venent Cd’s de música a 18 €.

Cd’s que si en compres 2, en els quals el single que escoltaves per la ràdio era bo, però la resta del disc és una porqueria et vénen ganes d’engegar el disc i la companyia a dida.

Cd’s que ens havien dit que eren tota la vida i quan hem descobert que es ratllen amb molta facilitat, també hem descobert que no ens els canvien.

I cd’s que algunes companyies com Sony, van carregar sense avisar amb un programa que s’instal·la a l’ordinador sense dir res i que l’alenteix. Era un sistema de seguretat anti-còpia, que s’acabava comportant com un virus.

Apareixen empreses com iTunes que venen cançons a 1 € legalment i guanyen molts diners.

Però els monopolis musicals tracten d’imposar el seu vell model, i culpen a Internet de la baixada de les seves vendes, i donen suport a entitats amb comportaments mafiosos com la sgae o la riaa a Amèrica.

I quan apareixen empreses que pretenen cobrar a les perruqueries o als casals d’avis per posar la ràdio (les ràdios ja paguen l’odiat cànon), o que cobren dels concerts i programes benèfics, el que passa és que la gent els agafa animadversió.

Existeix un tipus de música que es diu Copyleft, en la que els autors la regalen a la humanitat i diuen: feu-ne el que vulgueu.

Trobo més probable que un autor de música Copyleft es faci famós i guanyi més diners (pe: actuacions en directe) si poso la seva música en una pel·lícula meva gratuita a Internet i aquesta té èxit que si ha de passar pel cicle clàssic de les companyies discogràfiques tradicionals.

Estic segur que aviat la música copyleft començarà a desplaçar, legítimament, a les cançons suportades pels monopolis musicals i noves empreses òptimes a nivell de productivitat, inventaran maneres innovadores de guanyar diners donant als consumidors el que volen i sense que aquests se sentin abusats.

Conclusions

Tota aquesta lliure competència genera millores per al consumidor final.

Ara bé, també vol dir que cap companyia es pot adormir i no tractar de millorar contínuament.

I que si una ho fa, pot passar de ser un gran gegant, a ser una anotació als llibres d’història.

Aquest canvi de paradigma és prou interessant i suposa algunes incerteses, com si paga la pena invertir en determinades empreses, o en R+D si no podrem afrontar la competència ferotge.

Com a emprenedor sovint he tingut una idea, la he implementat, l’han vist, me l’han copiat, i m’han passat la mà per la cara per manca de recursos.

Del que no hi ha dubte és que aquesta competitivitat millora la relació qualitat preu per al consumidor final (podem comprar un millor producte més barat).

Com és lògic, i com estableix el liberalisme, aquesta lliure competència ha de ser protegida, i per això als països avançats existeixen les lleis anti-monopoli mentre que a les dictadures socialistes es fan prevaldre els monopolis on els preus sempre són més cars, el servei pitjor, i en tot cas, no es pot escollir ni tampoc canviar de proveïdor.

Crec que aquest article planteja noves preguntes davant la incertesa de no poder-nos afermar a companyies/certeses absolutes.

A mode d’epíleg

Sobre els processadors de la Xina, podríem desconfiar, en el sentit que és raonable pensar que instal·lessin alguna mena de porta del darrera (backdoor) per a poder espiar o hackejar quan els interessi.

Tot i això windows també té fama de tenir moltes portes del darrera, però no és això sobre el que volia parlar.

D’alguna manera sembla que el lliure mercat castiga “el costat fosc”, la mala praxi, i premia a qui fa les coses de manera correcta.

Hom mai perdonarà si Facebook comercia amb les dades personals, o si ho fa google, i si apareix un servei millor que ofereixi més per menys, avançarà als actuals líders indiscutibles.

Potser aquesta és la conclusió, no hi ha líders indiscutibles, els líders ho són mentre són capaços de ser els millors en el seu camp, quan deixen de ser-ho passen a ser ex-líders. I crec que ha de ser així.

Fujitsu Lifebook UH900

diumenge, desembre 6th, 2009

fujitsu_uh900_2_500x375Fujitsu ha anunciat avui el seu ultraportàtil de 500 grams de pes i 20,4 x 10,65 x 2,38 cms.

Recorda certament als portàtils Sony Vaio P, però la pantalla és més petita: 5,6 polzades per a les 8 dels Sony.

Tot i això ofereix una resolució de 1280×800 píxels.

La pantalla és multi-touch (es pot fer anar amb més d’un dit polsant a la vegada) i incorpora Bluetooth, Wifi N i 3.5G (HSPA, Internet a través de telefonia mòbil amb més velocitat que 3G)

Ara per ara la bateria de 2 cel·les oferiria una autonomia d’unes 3 hores.

fujitsu_uh900_3_500x375Les seves característiques destacades són:
Connector de xarxa

Connector VGA

Disc dur SSD de 62GB

Pantalla LCD tàctil multi-touch

2 ports USB i Bluetooth

Wifi 802.11a/b/g/n

Lector de targes SDHC

2GB RAM

Processador Intel Atom Z530 a 1,6 Ghz

Windows 7 Home Premium

Incorpora Webcam i micròfon

Per a mi un punt negatiu és que no incorpora port HDMI.

Actualment si haig de triar trobo més lògic incorporar un port HDMI que un VGA, i a més és més petit.

Tampoc m’agrada que el processador sigui un Intel Atom Z530 que és a 32 bit i no suporta 64 bit, nogensmenys sí que suporta virtualització.

Hauria d’estar disponible a diferents països a partir de gener de 2010.

Via:  netbooked | Cnet Asia

Alliberat CentOS 5.4

Dimarts, octubre 27th, 2009

CentOS_5La distribució de Linux CentOS 5.4 fou alliberada el propassat dia 23 d’Octubre.

Aquesta distribució és la que es fa servir per a virtualitzar amb Xen que és un producte que permet virtualitzar Linux amb una tècnica anomenada paravirtualització que ofereix molt bon rendiment per als programes comuns a tota la plataforma, però pèssim per a aquells que s’instal·len en exclusiva i diferents a les màquines virtuals.

No atenc a rumors però em cridà l’atenció que Josep Ros al seu bloc (castellà, traducció amb google) comentà que Citrix podria ser apunt d’abandonar Xen, allibarar-lo com open source, i passar a treballar amb hyper-v, el producte de virtualització de microsoft.

Aquesta versió incorpora:

Apache-2.2php-5.1.6

kernel-2.6.18

Gnome-2.16

KDE-3.5

OpenOffice.org-2.3

Evolution-2.12

Firefox-3.0

Thunderbird-2.0

MySQL-5.0

PostgreSQL-8

GCC 4.4

Ara se suporten fins a 192 CPU, 1 GB “hugepages”.

A Unix Craft ens expliquen com actualitzar des de la versió 5.3 (anglès, traducció al Català amb google).

Via: OS News

Compilació de Seguretat de la proppassada setmana – Windows Vista, MAC OS X, Linux

Dimarts, setembre 15th, 2009

santang-rambo-tux-2036El dia de la celebració de la Consulta d’Arenys de Munt, el 13 de Setembre,  s’alliberà el kernel de Linux 2.4.37.6. S’han modificat 51 fitxers del kernel i afegit un de nou. S’han eliminat 80 línies de codi, se n’han modificat 2.903, i se n’ha afegit 2.961.

El kernel Linux 2.6.31 ha estat alliberat dos dies abans de la nostra Diada nacional. (2009/09/09)

Aquesta nova versió suporta USB 3.0, IEEE 802.15.4, IPv4 sobre Firewire i ha incorporat suport per a molt de Hardware (ATI, Intel Wireless Multicomm 3200…).

La llista de noves funcionalitats, en anglès.

hero_snowleopardApple ha alliberat una actualització per al seu nou sistema operatiu. (2009/09/10)

Actualització MAC OS X 10.6.1.

Via: OSNews

El 10 de Setembre es publicà la versió 3.5.3 del navegador Firefox i la 3.0.14. Soluciona diversos problemes de seguretat. Via: L’home dibuixat.

El proppassat 08 de Setembre aparegueren diverses actualitzacions de seguretat per a Windows Vista.

És important actualitzar-se puix que permeten accedir a terceres persones o programes no autoritzades.

Per a actualitzar-se update.microsoft.com

vsphere-host-update-utility-3patches-2El 07 de Setembre VMWare alliberà una actualització de Firmware i per a les VMWare Tools, i el 6 d’Agost una altra de Firware, totes per a Esxi.

En tots tres casos és possible actualitzar-se fàcilment amb Vmware Host Update Utility.

Aneu amb compte puix l’eina d’actualització reinicia els servidors actualitzats sense demanar permís.

Alliberat microsoft hyper-v server 2008 R2

dissabte, setembre 5th, 2009

microsoft_virtualization_smallEl proppassat 28 d’Agost microsoft alliberà hyper-v server 2008 R2.

Aquest producte de virtualització, que funciona de forma independent sobre el servidor (no necessita un windows), ofereix serveis de virtualització en clara competència amb VMWare.

VMWare alliberà fa poc la versió 4 d’Esxi, que permet utilitzar cabines de disc scsi i nfs. D’aquesta manera oferien totalment i gratuïta un producte d’una qualitat excepcional, amb la idea que moltes empreses decidiran adquirir les versions Enterprise, que encara tenen més funcionalitats i potència (com alta disponibilitat).

Pesa 1.541,1MB (1,5 GB). Per a descarregar-lo.

Via: Ars Technica