Archive for the ‘Vídeo conferència’ Category

Google Voice i Google Vídeo alliberats per a Linux

dilluns, agost 23rd, 2010

Fa uns tres dies que va aparèixer a la web de google aquesta novetat:

Ara és possible, des de Linux, mantenir vídeo conferències, o converses de veu, des de la finestra de xat de Gmail des del navegador.

De fet és possible mantenir vídeo conferències amb altres usuaris de:

  • Gmail
  • iGoogle
  • orkut.

Simplement cal descarregar el complement o extensió (plugin) per a vídeo de la web de google:

http://www.google.com/chat/video?hl=ca

Els navegadors suportats són: Firefox 2.0 o superior, Internet Explorer 6.0 o superior, Safari 3.0 o superior, i Google Chrome.

Trobo a faltar Opera a la llista.

Aquí hi ha un divertit vídeo que ha fet google per a mostrar com funciona:

Via: WebUp8

Google oferirà connexions de 1 Gbit/segon en algunes poblacions americanes

dimecres, febrer 10th, 2010

Pensa en gran amb un GigabitGoogle està decidida a impulsar l’evolució d’Internet i ha decidit començar a fer una sèrie de proves per les quals oferirà connexions d’1 Gigabit a un mínim de 50.000 persones, i probablement a 500.000.

Per a que us feu a la idea 1 Gigabit/s són 1.000 Megabits/s.

Compareu-ho ara amb els 6 Mbit/s que permet timofònica o 1 Mbit/s que és el màxim que proporcionen a molts pobles de Catalunya (altres no tenen, simplement, possibilita de connectar adsl).

Per a tenir una altra mesura, un cdrom sencer, a vesar, ocupa 700 MB (Megabytes), 720 Megabytes són 5.760 Megabits, el que significa que amb una connexió adsl a 6 Megas (Megabits) funcionant al màxim tarda 960 segons a arribar-nos, o 16 minuts.

Amb una connexió d’1 Giga (Gigabit), tardaria 5,7 segons.

Al Japó la connexió normal és de 50 Mbit i per uns 45 € tenen una connexió a 100 Mbit/segon.

El lector Joan S. m’indica que a Finlàndia tenen 100 Mbit per 10 € al mes.

Per a qui no ho sàpiga 1 Megabyte són 8 Megabits.

Cal anar amb compte quan ens parlen de “Megas” ja que s’utilitza de manera confusa per a parlar de Megabytes i de Megabits.

Els Megabytes s’escriuen en majúscula MB i el Megabits amb la b en minúscula Mb.

Però en podem trobar de tot perquè les botigues cometen moltes errades.

Norlament quan parlem de “Megas” en connexió ADSL o en la velocitat d’una xarxa local, parlem de Megabits.

Quan parlem de “Megas” de capacitat d’un disc dur o de memòria RAM per a l’ordinador, o de targes de memòria per a càmera parlem de Megabytes o Gigabytes.

Una notícia també molt interessant és que Google, des de 2006, ofereix connexió gratuita a Mountain View (Califòrnia, Nord Amèrica) a tothom.

Amb aquesta capacitat d’innovació de Google, estan llaurant pel futur.

Aprofundint sobre l’expansió de 1 Gbit per segon a les cases: Vídeo sota demanda a Full HD, veu Ip, videoconferències, televisió per Internet, ordinadors que treballen contra el “núvol”, poder veure models 3D dels vehicles que es vol comprar o comprar des de casa al supermercat com si hi fóssim…

Si em permeteu un rodolí:

No pensis en petit,

tens un Gigabit.

Google explica el projecte en aquest vídeo d’un minut i mig de durada:

Via: Official Google Blog

2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin

diumenge, març 22nd, 2009

xavier_sala_i_martin-catalunya-calaotada-2009-03-21Fa temps va aparèixer a televisió de Catalunya, el mundialment famós i catedràtic de la Universitat de Colúmbia, el professor Xavier Sala i Martin i va explicar que tenia quasi 5.000 amics al Facebook, en aquell moment vora del límit de fb (Facebook).

El mur del Facebook d’en Xavier Sala i Martin s’ha convertit en un espai en que els seus amics virtuals, estudiants a Amèrica o a Catalunya, empresàries/is, emprenedores/rs, etc… debaten temes d’actualitat econòmica, i els articles/notes que publica en Xavier Sala i Martin.

La dinàmica és creativa i de sumar.

És sorprenent i molt agradable veure que el professor publica els esboranys dels seus futurs articles al diari la vanguàrdia, i que les persones el comenten, hi fan aportacions o correccions que sovint s’incorporen a l’article final. 

En aquest mur hi ha molt bon ambient, i això ens porta a la 2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin que és el que comentaré en aquest article.

La Calçotada tenia com a fet destacat que s’escriuria l’article per a la vanguàrdia entre 5.000 persones. Una característica del professor Sala i Martin és que és un pencaire extraordinari i fins i tot en un sopar amb els amics del Facebook es treballa.

101_4007Això es materialitzava en que hi havia 100 assistens en un entorn de treball tipus universitari, i per altra banda es podia connectar qualsevol a un xat a on es retransmetia l’esdeveniment en directe. De tant en tant es recollien algunes de les opinions del xat, que tothom podia seguir en directe mitjantçant la imatge d’un projector.

L’esdeveniment es forjà a l’hotel Bcn events a Castelldefels.

hotel-bcnevents bcnevents1

Va haber uns problemes tècnics aliens als organitzadors que van provocar que només 35-37 persones poguessin escriure al xat simultàniament, si bé tothom podia veure la vídeo conferència.

Gràcies als organitzadors la vídeo conferència de la primera part de la sessió de treball es pot veure (2 hores). El sopar i posteriors aportacions no es van retransmetre).

També un blocaire especialitzat en economia va publicar un petit resum al seu bloc.

amics_xsim

Retransmeto un resum dels punts més importants del que va ser aquesta sessió de treball:

En Gustav G. es presenta i informa que farà de moderador. Són a la taula principal en Vicenç A.,  en Xavier Sala i Martin, la Ruth H. i Xavier P. que recollirà les opinions del xat i les comentarà en diverses ocassions durant el devat. La organització corre a càrrec del grup “Fem bullir l’olla”.

La Ruth informa que la sessió de treball és com el que es faria a un cafè, però tots junts els parcipants que hi són fisicament i virtual.

També comenta que hi ha una fractura digital, i que no és tant sols en el número de persones que tenen Internet, si no en l’ús que en fan i l’accès.

En Xavier Sala i Martin comenta que es farà l’article entre 5.000 persones (número d’amics del seu perfil al fb).

En Gustav presenta els espònsors, que han aportat diversos premis per als assistents físics i virtuals. Penseu que és una transcripció basada en els meus apunts i memòria i pretenc compartir les idees. Les frases poden ser resums o no literals.

Aquests són:

Conserves Ferrer: tres lots de productes diversos ben farcidets.
Mesless: 2 lots de carregadors universals que carreguen tota mena de dispositius de manera simultània. Són emprenedors Catalans. Enllaç al grup fb I love my Mesless.
Hotel bcn-events: que regala una nit d’hotel per a dues persones entre la millor aportació al xat.

Comença la sessió de treball en que es debaten 10 punts per a ressoldre la crisi. I es comença pel punt 1:

1.- Crisis financera. Mesures a curt termini.

 a) Bad banks. Fons destinats a adquirir els derivats tòxics de les entitats financera per rendibilitar aquesta inversió a llarg termini i netejar el balanç de les entitats. Titularitat pública o privada? Com es valoren els actius?

b) Compra d’actius tòxics per part de l’estat. Com es valoren els actius? Si es tracta d’una adquisició per sobre el valor de mercat, problema d’incentius perversos a les entitats financeres: premi al risc.

c) Intervenció limitada al subjacent: préstecs amb garantia hipotecària. Incentivar la renegociació dels crèdits, avals de l’estat, cessió dels crèdits amb risc d’insolvència l’estat. Problema d’incentius perversos a les famílies: premi al risc i al palanquejament.

d) No intervenir: el més eficient sobreviu. Problema: inconsistència temporal.

Intervencions:

Carles M. – creu que el més lògic és no intervindre. Regalar diners públics a una empresa privada que ha tingut grans beneficis i que si té problemes és per que ha apalancat (demanat prestat per a invertir) i ho han fet malament és de bojos. S’ha de deixar que s’arreglin sols igual que passa amb totes les empreses privades. Proposa crear un Good Bank. Enlloc de que els governs regalin diners als bancs per a que no petin, i que aquests diners no arribaran a les empreses per que els banc estan malament i potser petaran igual, amb aquests diners crear un Good Bank, que comenci des de 0 i pugui donar liquiditat a les empreses que es vegin factibles. Matitsa que la idea d’un Good Bank ja s’havia comentat al Mur de XSiM.

Algú comenta que un banc creat amb capital públic pot fer la competència als bancs privats. Una competència deslleial. I que ningú diu que l’estat sàpiga fer de banquer. I que la gent pot treure els dipòsits dels seus bancs per a ingressar-los al nou banc que saben que està bé, i d’aquesta manera enfonsarien els bancs privats.

Vicenç A. – respon que el banc no té per que ser públic, que també es pot incentivar un banc privat. Incideix sobre possibles pànics.

XSiM- Responent a Vicenç A. que ningú sap que pot passar si es crea un nou banc i si peten alguns dels bancs actuals. Comenta que podria haber, exemple hipotètic, dos anys sense crèdits, però que ja portem un any sense crèdit. Explica què és un credit crunch, que consisteix en que una manca de crèdit es carrega/fa cruixir tota la economia.

Miquel C. – comenta que la seva empresa fa instal·lacions a bancs de cablejat, etc… i que afortunadament fa un any van diversificar els clients i serveis (van deixar de treballar només per a bancs) per que ara haurien hagut de tancar puig els bancs no els donen feina practicament.

XSiM- comenta que les persones que han estat acomiadades ara deixaran de cobrar l’atur i per tant no podran pagar la hipoteca i d’aquí a 5 mesos els vancs tindran una muntanya d’impagats. Diu que espanya serà el país que més patirà del món doncs el 19% del seu PIB depen de la construcció. Diu que a un país (del primer món) normal, el PIB de la construcció és un 4%. També comenta que a USA se segueix innovant i creant productes tipus facebook, google (diu facebooks, googles…).

Algú comenta que els bancs estan tallant les pòlisses a les empreses, i hi ha un assentiment general.

Carles M. – comenta que respecte a la possibilitat que hi hagi pànic a la ciutadania (i per tant retirin diners del banc) i les accions a emprendre per sortir de la crisi és ben difícil determinar-les per que no hi ha transparència i per tant és difícil saber com actuar. Si ningú sap com està cada banc per que hi ha un hermetisme per part dels bancs i dels goberns.

Ruth H. – diu que la gent aquí “a espanya” no és emprenedora. I que hi ha un problema de mentalitat.

La fòrmula “aquí a espanya” serà utilitzada diverses vegades per diferents oradors/es i diverses persones diferenciaran Catalunya i espanya, i la majoria parlaran de “el país” per a referir-se a Catalunya. Totes les intervencions d’aquesta reunió d’alt nivell són en Català fins i tot el xat. (la directiva de la reunió va ser que cadascú parlés la llengua que volgués)

Ruth (una altra) – diu que sí que s’innova a Catalunya, però que no hi ha financiació de capital risc. Diu que per al seu projecte que es va consolidar, van anar a demanar finançament directament a l’estranger.

Gustav G. – Explica que va presentar un projecte a la generalitat i aquests li van dir que era molt maco i que mirarien a veure si algú dins de la generalitat els podria ajudar. També el van remetre a provar sort a empreses privades.

(Jo també em vaig reunir al seu moment amb el subsecretàri d’indústria, ramaderia i pesca per un invent que permetia estalviar milions de litres d’aigua i em va dir “està bé” per que no proves a la roca, o a agbar… li vaig dir que si s’adonava que tinc una idea que ajudaria a tothom i que es pot exportar i que em deia que fos jo que mirés a veure si algú em feia cas i només va aixecar les espatlles com dient “sí, però i jo què hi puc fer”. Aquest funcionari per cert va arribar tard, i jo el vaig veure quan vaig arribar 5 minuts abans de l’hora, xerrant amb companys de vanalitats. No vaig poder explicar això per que érem molts i el temps molt limitat i havíem de repartir el temps).

XSiM- la innovació no pot existir sense un sistema d’inversió. Els projectes d’innovació van 99 malament i 1 té un èxit espectacular (posar Google d’exemple). Indica que la seguretat va renyida amb la innovació. Diu que espanya és un país segur, per als estalvis de la tieta o de la Iàia, però que això no permet innovar. Proposa compaginar la Seguretat amb la finançar altíssim risc per a la Innovació: ultraregulant la inversió segura (el que es pot fet i el que no), i un sistema de “llibertat total” per a l’altra inversió.

n8154002653_9756Jordi V. – del grup fb We love Xavier Sala i Martin jackets comenta que “en aquest país” no la tindrem mai la mentalitat d’innovar.

Em sembla que en general majoritàriament no hi estem d’acord, és la meva percepció.

(la foto és de la primera trobada Facebook)

XSiM- l’estat del benestar ha matat els incentius. La socialització, no, la socialistalització ha matat els incentius. Els nens creixen veient que tot és gratis i no suporten el fracàs. 

Per a ser Bill Gates, continua, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar i veu que hi ha una diferència extraordinària entre els seus estudiants de Nova York i els de Barcelona. Els de Nova York tots volen montar empreses, els de Barcelona volen ser funcionaris.

Comenta que la socialdemocràcia ha anestesiat a la societat.

Josep M.P. – Sóc pintor no subvencionat, i exporto les meves obres a fora.

XSiM responent a les propostes que van en la línia de no intervenir als bancs doncs han causat els seus propis problemes- Per primer cop a la història estem escribint un article molt més liberal del que seria jo sense vosaltres. :-)

El riure i el bon humor van ser els acompanyants d’aquesta vetllada.

En algun moment XSiM fa un comentri molt bo, però no el tinc enregistrat en ordre cronològic així que el poso aquí.

XSiM – Que es pot esperar de la mentalitat d’un país on el referent, l’heroi de la societat de la obra més reconeguda de la seva literatura, és un nen que roba a un cec?. Això és impregnat a la societat.

(Jo vaig pensar en Torrente com a referent actual).

Xavier A. – en 3 generacions hem tingut 3 models diferents d’ensenyament. La classe política de Catalunya o espanya és molt mediocre. Les mesures són pedaços populistes per a que els tornin a votar.

Hi ha quòrum a la sala en que els polítics treballen per a la reelecció amb mesures populistes.

Xavier A. – S’ha de diferenciar a la classe segons el Talent. I Catalunya està dins d’espanya per molt que no ens agradi.

XSiM- No tornem a començar – riures.  Això va per que s’ha discutit força últimament sobre la Independència de Catalunya al Mur.

Gustav G. – Diu que és emprenedor i que estem aconseguint proximitat amb aquesta sessió i que això és molt positiu per que incrementa les relacions profitoses entre els participants (Networking, que significa treballar en xarxa, per exemple que jo presenti a dos clients que tenen negocis complementaris i que poden treballar junts i beneficiar-se d’aquesta coneixensa).

Maria D. – és directora d’un institut públic, és funcionària i denuncia que els funcionaris que volen innovar no poden. Reitera que els polítics sembla que pensin de 4 en 4 anys. Diu que quan actuar algú ha de ternir els pebrots de prendre aquesta decissió. Diu que si algú pren una decissió valenta se li tira tothom al damunt.

Una persona de qui no aconsegueixo anotar el nom – de vegades es fa un esforç en la direcció equivocada. Recomana el bloc de Òscar Sànchez.

Estem parlant sobre la incidència de la religió en la societat. Si la fa passiva per les pors, per la obediència cega sense creativitat, etc… 

XSiM- diu que els sociòlegs acostumen a justificar el nivell econòmic d’una societat per la seva religió, però que això no explica com un país pobre com Irlanda, experimenta un creixement econòmic que la fa avançar Anglaterra, sense canviar de religió. Comenta que llavors els sociòlegs comenten que és la religió el que fa que experimentin el creixement econòmic. :-) 

Posa en evidència que si s’acusava a Xina de que la seva religió feia que no progressessin econòmicament, no es pot indicar que el que fa que ara prosperin és la religió, ja que aquesta no ha canviat.

Carles O. des del xat – Fixeu-vos que el capitalisme es desenvolupa inicialment als països protestants.

XSiM: incideix sobre la religió que condemnava als rics i a la riquesa, cita: és més fàcil que un camell passi pel fil d’una agulla que un ric entri al cel.

Sara C. fa un comentari molt divertit- S’ha d’obrir la ment. El meu somni és ser funcionària. Jo vull continuar estudiant i l’horari de funcionària m’ho permet. Creu que s’hauria d’acabar amb el bipartidisme.

XSiM sobre els canvis estructurals necessaris – Qui ho pot fer no té ganes de fer-ho. No pots comprar una vacuna contra la manca de cultura de l’esforç.

Vicenç A. pregunta – quins són els incentius per a que la gent actui d’aquesta manera. 

Un noi anomenat Xavi – la crisi pot ser la vacuna per a canviar la mentalitat i proporcionar els incentius per a innovar i ser més productiu.

Algú comenta que com era possible que a Andalussia es contractessin immigrants per a fer la recollida als camps amb la taxa d’atur tant gran que hi havia, i parlava de la picaresca de treballa el mínim imprescindible per a tenir el PER.

XSiM- Finlàndia era pitjor que espanya (en productivitat i ganes de treballar) però al 1992 van tenir una crisi molt forta i van fer les reformes que calia.

XSiM- Algú es va inventar el dolor per algun motiu, Déu o Darwin- riures. (és un tema que se n’ha parlat força també amb motiu de l’any Darwin)- quan algú es crema, li fa mal, i això li obliga a treure la mà. La crisi ens pot ajudar a solucionar els problemes estructurals.

David C.- Solucionar la crisi de Catalunya passa per la Independència.

Lluís – La independència no és una utopia i jo també hi crec. La lacra d’Europa és l’estat del benestar. Els sindicats defensen als treballadors, però qui defensa els aturats?.

Algú fa un comentari que no vaig poder recollir i en XSiM respon:

XSiM- Això és com dir que la principal causa del divorci és el matrimoni – riures generals.

Gustav G. – Comenta l’article de Vicenç Partal del que es va parlar al Mur i del que ens volen fer als independentistes. 

Poso un extracte:

“Ja tenim ací la trampa

El Consell d’Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l’objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l’estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP. 

…”

Carlota – comenta que ha creat un mapa conceptual amb tot el que s’ha dit, que només l’entendria ella. :-) – pregunta- Som tots iguals?. L’educació i la religió ens vol convertir a tots iguals. La religió es basa en la por.

Xavier P. – s’hauria de subvencionar la materia gris que hi ha a l’estranger per que torni.

XSiM – Portant aquí la matèria gris els mataries. 

Mas Culells, catedràtic de la universitat de Harvard va tornar, i un Català que ha escrit el millor llibre de micro-economia del món també.

Però tots els que han tornat i s’han quedat no han avançat gens.

El que fa que et sentis a gust i que progressis és estar rodejat d’un entorn creatiu. Comenta com a Colúmbia, si ell té una idea a les tres del matí, i no se’n surt, pot picar a la porta del costat a la dreta hi ha un Nobel que també està treballant a les tres del matí, i si no se’n surten, a l’esquerra, una miqueta més enllà n’h iha un altre, també treballant o estudiant un tema.

Comenta de diferents Catalans d’èxit visquent a l’estranger, com un Olotí que està dirigint una multinacional a Shangai (el van anar a buscar per a que la dirigís). Diu que aquesta gent, quan diuen aquí el que guanyen, se’n riuen. Per que és una quantitat a la que ni remotament s’apropen aquí per a pagar als/a les millors.

A tot això les reporteres de tv3 entraven i sortien i enregistraven quan els semblava.

En XSiM reprodueix la definició de Reagan de la social democràcia:

A tot el que es mou, li fots un impost.

Si es torna a moure, li fots un altre impost.

Si no es mou, li dones un subsidi.

 

:-) Aquí els riures van tornar a ser generals.

Es va riure molt i a gust. No un riure de maliciós, contra ningú, si no un riure compartit, positiu, i de tocar la realitat i el sentit comú amb sentit de l’humor.

XSiM insisteix en la importància del incentius com a manera que es vulguin fer les coses.

Objectius que portin als emprenedors a expressar el seu Talent.

Ramon B. cita la frase de no recordo qui: subvencionar un ¿catedràtic? és convertir-lo en un funcionari.

101_4011 101_4012 101_4021 Dos Pantalles 2ª Calçotada Xavier Sala i Martin XSiM

Com a curiossitat final, el USB Peple, ninot USB del Xavier Sala i Martin va ser encarregat dilluns a la Xina, i era a Barcelona dimecres. 100 unitats.

101_4050La Alícia va fer salsa de calçots per a 100 persones. Jo no vaig tastar la que ens va obsequiar a tots Ferrer, però la de l’Alícia era molt bona i molt millor que la de l’hotel (que per cert ens van posar un potet igual que el que ens va fer l’Alícia individualment per a cada taula).

A la foto és veu el Xavier Sala i Martin amb la jaqueta del xandall que li van regalar que té les fotos de les 200 persones que van indicar que hi anirien. El xandall igual que l’americana que li van regalar a la primera trobada és realitzada per uns emprenedors Catalans.

Em quedo amb una frase de les moltes bones que es van dir aquesta nit:

XSiM (en el context de la despesa pública):

Els metges diuen que un got de vi al dia és bo per la salut amb una excepció…

Els alcoholics.

I els polítics són alcohòlics.

(riure general, així que matisa)

Els polítics són addictes gastar.


embotits-catalunya-calaotada-2009-03-21-xavier-sala-i-martin

Els embotits que veieu van ser cortesia d’un dels assistents (per a 100 persones!!!).

Estaven boníssims. No us ho puc descriure. Però la botifarra d’ou, estava increible. 

Els embotits els va portar Embotits Consul.

El potet de salsa individual és la salsa de calçots que va fer l’Alícia.

Sobre el plat es pot veure el USB people del XSiM amb l’americana rosa. :-)

Hi havia persones vingudes de tot arreu, des de Catalunya, Lituània, frança… una noia que estudiava a frança va comentar que els estudiants portaven mesos amb totes les universitats de frança tancades contra el plà bolonya , i que aquí es notava la manipulació de la premsa quan ningú en parla o els polítics diuen que fem el ridícul i que tota europa l’accepta.

També va comentar que va proposar fer votacions secretes, amb papereta, doncs allà les fan a mà alçada, i va guanyar el no movilitzar-se, però que els partidaris de movilitzar-se van ignorar la majoria i van blocar les universitats.