Archive for the ‘viatges’ Category

Dos articles que m’agraden sobre Catalunya

diumenge, febrer 19th, 2012

Avui he llegit dos articles al bloc americà ready-set-jet que m’han agradat molt.

Escrits per noies americanes, joves, i emprenedores, els dos fan incidència sobre que el factor clau que els ha enamorat de Barcelona… els Catalans.

I el procés que els ha dut a aprendre la nostra llengua, que per cert, es pot estudiar a universitats de Nova York.

El primer article es titula the time we build human castles in Catalonia i els segon catalana al cor.

Una cosa que m’ha arribat, i que m’han repetit algunes persones que han vingut a viure a Catalunya, és que els dol saber que mai podran sentir de la mateixa manera que sent un Català, no podran saber el que hem patit per els atacs d’espanya, però que estimen molt Catalunya i els Catalans.

Realment ho he sentit de diverses persones, de diverses nacionalitats, en poc temps. I la veritat és que m’omple.

Jo també dedicaré la Independència de Catalunya als que ja no hi són

diumenge, març 27th, 2011

Sóc el primer independentista de la meva família.

Sempre hem estat orgullosos de ser Catalans, encara que no s’en parlava explícitament.

A la meva família sempre hem estimat la feina dura i la hem vist com el que és normal. Feina dura, però amb intel·ligència, treballar dur, i mirar de millorar.

Els meus Iàius desprenien Catalanitat. No és que fessin bandera, és que vivien la seva Catalanitat amb naturalitat.

Honestedat, treball dur, amor per la seva cultura i per la seva llengua, de manera natural.

I aquesta Catalanitat natural no estava renyit amb l’estimació per aprendre coses noves i formar-se en disciplines a través de l’emprenedoria o de la lectura, i el plaer de viatjar i de descobrir altres països i cultures com no ho està en els ciutadans de qualsevol país del món. Al contrari del que ens volen fer creure els espanyols fanàtics monolingües que tracten d’associar Catalanitat amb tancament, quan de fet, nosaltres mediterranis, mai hem estat tancats, en canvi ells pobrets, només parlen una llengua i creuen que Déu ha fet girar l’univers al voltant d’espanya.

Els meus Iàius van viatjar molt i van donar diverses vegades la volta al món.

Jo sóc el primer independentista de la família. Ho tenia clar des de petit. I els meus se sorprenien dels meus pensaments. Però per a mi, viure en llibertat sempre havia estat l’escenari normal i natural que havíem de fer real.

La meva Iàia va viure els anys foscos del franquisme. Aquells anys en que estava prohibit el Català i perseguit.

El meu Iàiu va ser al bàndol de la República.

La meva Iàia sempre tenia por que no em fessin mal. La policia espanyola, skinheads analfabets amb auto-odi, etc…

Els darrers anys, en una conversa sobre política ella em va confessar que veia el país preparat per a ser Independent, que no ens faltava res i que ens podíem valdre per nosaltres mateixos completament.

La meva amiga Isabel, Isa, al Cel sigui, o il·luminada amb Buda, doncs ella era budista (de budisme tibetà), m’explicava com quan tenia quinze anys, cantaven l’estaca a l’escola, i els grisos, la policia franquista, picava a la porta per reprimir-les, i quan l’escola obria tothom callava, i tan bon punt marxaven, a tocar de la porta, tornaven a cantar ben fort, per provocar aquelles males bèsties.

També m’explicà com en innombrables ocasions, ja a la universitat, havien hagut de córrer per escapar de les porres famolenques de sang dels grisos.

El meu amic Domingo, ja molt gran, m’explicava com en una manifestació la secreta i els grisos anaven en tramvia a reprimir, i ell va abocar ciment ràpid a la palanca de canvi, en aquella època els tramvies escollien la via per la que anar mitjançant una palanca a terra, i d’aquesta manera el tramvia marxava en la direcció contrària a on eren els manifestants.

I recordo altres casos de nens i nenes bufetejats brutalment, fent-los caure a terra, pel simple fet de parlar Català.

La història dels meus amics i família estan plenes de patir repressió i de resistència.

També vull recordar les dones violades als camps de concentració fets pels francesos, com el camp d’Argelers, la gent que es llevava la vida ofegant-se al mar, els milers de republicans assassinats fent treballs forçats per exemple al diabòlic “valle de los caídos”, i la pressió espanyola per a que no es donés un premi Nobel a un Català. El meu reconeixement pel Doctor Trueta, que inventà un mètode de cirurgia que salvà milers i milers de persones, i d’extremitats, i que segueix fent-se servir.

Els espanyols intoxicats per les mentides que els ven la premsa hereva del franquisme no s’ho poden ni imaginar i no es fan a la idea de fins a quin punt la seva identitat, el que donen per certeses, està construït sobre violència, repressió -que no es queda curta al costat de gadafi, iran o la xina- i sobre genocidi cultural.

Fa força temps que rumio una idea que és el que vull expressar en aquest article.

He tingut l’honor de conèixer gent magnífica que ja no hi és, gent que no ha pogut veure la Independència.

Gent a qui m’agradaria poder ensenyar-lis com ho aconseguim i quin magnífic país tenim.

I el que vull dir, és que el dia que tinguem la Independència els dedicaré aquest dia a tots els que m’estimo, que ja no hi són, i no ho han pogut veure.

I desitjo de tot cor que la meva lluita diària faci que aquest sigui un país magnífic per a viure, amb gent honrada i treballadora, orgullosa del seu esforç i progrés. Gent sense por que mira el futur amb alegria i optimisme.

Gent que vaig amb el cap ben alt, orgullós dels seus èxits i dels èxits col·lectius del país, i que no tingui por a que cap analfabet l’insulti i el menysprei pel simple fet de ser Català. Gent que serà acollida amb les portes obertes a qualsevol país, on seran contents de comptar amb Catalans, que treballen tan bé, doncs la nostra fama ens precedirà.

Jo dedicaré la Independència a la gent que m’estimo i que ja no hi són.

I com jo, sé que som milions de persones.

I pensant sobre això m’adono, que ningú podrà vèncer un poble amb aquesta determinació.

La nostra Independència és inevitable, és indeturable, ens la mereixem i viurem tan bé quan la tinguem!. Però això serà només la base, una bona base, per a poder seguir creixent i desenvolupar el nostre autèntic potencial.

La independència ha de reparar una injustícia històrica, el patiment ofegat de milions de persones, el mal marcant el pas d’un poble. La independència és justa, ens la mereixem, la voldrem i la tindrem.

Sense que ningú m’ho hagi dit ni demanat la Independència és una manera d’honrar la gent que m’estimo, Catalaníssims, que ja no hi són.

Gent que em va ensenyar paraules i expressions com si sou servits (al dinar o al sopar), com poca solta, i que deien expressions que m’agraden tant i que ja no escolto com camina pinzell, té un fetge com una rajada, vés que vinc. Gent amb molta educació, paciència i afectuosos.

Sopar de Nadal d’Umbele

diumenge, desembre 12th, 2010

Umbele – un futur per a l’Àfrica- ha organitzat enguany un sopar de Nadal benèfic.

He tingut la sort de ser-hi i d’ajudar amb el meu granet de sorra en aquest esdeveniment i amb la meva modesta aportació econòmica.

Pels que no ho conegueu umbele és l’associació que va fundar Xavier Sala i Martin per a ajudar a l’Àfrica i té un funcionament ben peculiar.

Umbele va néixer després d’un viatge que realitzà l’economista en que descobrí tota la misèria en que viuen.

Un parent de Xavier Sala i Martin és missioner i el primer decidí parlar amb ell per veure la manera en que podien ajudar a solucionar la pobresa extrema que patien moltes persones.

A partí d’aquí nasqué l’original sistema d’Umbele pel que un missioner que es troba a l’Àfrica detecta una necessitat o un problema, aquest s’adreça a Umbele descrivint la situació i Umbele publica la informació a la web.

La gent decideix a quin dels projectes fa el donatiu.

El funcionament d’Umbele és realment únic, i el seu lema és 1€ = 1€, un euro és igual a un euro, ja que tots els diners que rep la associació es destinen a projectes.

Cap de les persones que treballa cada dia per tal que això rutlli cobra ni un euro. D’aquesta manera es garanteix que els diners van destinats a allò que han d’anar i que no es perden en despeses inútils, sous, etc…

La gràcia que fa diferent la organització és l’absoluta transparència i el fet el donant escull a quin projecte fa la donació.

Moltes persones s’han implicat en la elaboració de calendaris, activitats, venda de turrons de Nadal, així com empreses que han cedit els seus espais i el seu personal per tal que Umbele hi pogués fer actes sense gastar ni un cèntim de manera que tots els euros recaptats vagin cap on han d’anar.

El sopar es va celebrar a l’hotel gran Ultonia de Girona, situat a la Gran Via Jaume I, número 22.

Cent vint persones s’hi desplaçaren, moltes de lluny, com el meu cas, o encara més el Xavier Sala i Martin que va venir directament des d’Estats Units i que va haver de córrer per un problema tècnic en l’avió que el portava, que l’obligà a tornar a terra i haver d’enlairar-se en un altre vol hores més tard.

La reserva es podia fer a través de la plana www.amicsumbele.org o bé a través d’una plana Facebook habilitada expressament per a aquest fet.

Se n’havia fet difusió a la plana Facebook dels Amics de Xavier Sala i Martin, pel que s’esperava una afluència important de persones conegudes, i l’expectació i el bon rotllo es trobaven al màxim.

El preu era de 50 € per persona i cal destacar que les persones que participaven en l’esdeveniment i sopaven també van pagar.

En arribar una ronda de salutacions, cares noves conegudes que van arribant, alegria de coincidir, persones noves que ens presenten els amics.

Localitzo els organitzadors i em poso a ajudar amb la el que puc:

Vídeo, informàtica, estudio la sala per veure des d’on seria millor l’enregistrament de l’esdeveniment, ubico una sabata d’endolls en un punt estratègic de fàcil accés per tal de carregar bateries de càmeres i gadgets.

El Gustav i el Jordi munten cables, col·loquen ordinadors, solucionen problemes i dubtes dels músics, fan les proves de vídeo conferència amb els Estats Units, de retransmissió en viu a través de www.livestream.com/umbele mentre jo vaig a buscar un altre portàtil que connectarem al projector.

Aquí podeu veure els vídeos enregistrats per livestream tal i com els veieren les persones que seguien l’esdeveniment i comentaven pel xat en viu:

Watch live streaming video from umbele at livestream.com

Watch live streaming video from umbele at livestream.com

umbele on livestream.com. Broadcast Live Free

Watch live streaming video from umbele at livestream.com

Mentre nosaltres acabàvem d’enllestir en una sala annexa servien un pica pica de molta qualitat, i un vi escumós afruitat que estava boníssim i que va ser un regal que van fer per a aquesta nit a Umbele.

I per a que veieu com eren les taules de la sala del sopar abans de començar:

La gent que assistia al sopar tenen un gran nivell de formació i són exigents en la recerca de la excel·lència.

Es van veure alguns portàtils, tablets (samsung galaxy i ipad) i telèfons 3G sobretot iPhones 4 i BlackBerrys.

Es connectaven a la xarxa Wifi oberta que l’hotel i la organització van preparar per a aquest fi; a l’inici del sopar ho van comunicar.

Això també permeté comunicar-se en directe amb els habituals del mur del Xavier Sala i Martin que seguien l’esdeveniment a través de livestream.

En acabar el refrigeri vàrem seure a la sala gran.

Tothom podia seure on volgués a excepció de la taula del Xavier que estava assignada a amistats del Xavier, persones col·laboradores i patrocinadors que més tard participarien en l’espectacle.

Un ordinador Apple era l’encarregat d’enviar la imatge de la seva webcam a livestream.

Un cop asseguts va començar el concert de la coral nembe, formada per adults i nens.

Nembe és un lloc del continent Africà a més de significar Nem bé, frase molt emprada per Xavier Sala i Martin per parlar del Barça de les sis copes.

Tots dúiem una etiqueta amb el nostre nom, d’aquesta manera era molt més fàcil fer coneixença i reconèixer persones que coneixem de Facebook.

Gina Tost, comunicadora 2.0, presentadora de televisió (TV3, Televisa Mèxic, cuatro, sexta…), blocaire famosa, vídeo productora, artista i emprenedora presentava l’espai. Va venir de madrid expressament.

Va conduir l’espai amb desimboltura i simpatia bo i improvisant amb les dificultats no previstes que van aparèixer, com problemes amb la línia Internet en mig de la vídeo conferència, un cert retard en l’horari, etc…

Vaig afegint vídeos i comentant-ho.

Gina comenta el tema de les enganxines i parla amb els nens mentre fa temps a que tothom segui.

Es presenta el grup Nembe i es canta la primera Nadala.

Es canta la segona Nadala amb els nens: Pastorets de la muntanya.

La carta es basa en plats de Nadal típicament africans.

En Xavier dóna les gràcies i parla sobre la situació de l’Àfrica:

L’entrevista amb Jordi Graupera va ser molt divertida.

El grup Marge d’Error va amenitzar la jornada amb la seva boníssima música. El facebook de Marge d’Error.

En Xavier Sala i Martin va signar pacientment els llibres i pòsters d’Umbele que li portaven.

I també es va fer moltíssimes fotografies amb tothom que li ho va demanar.

El tió solidari va sortejar viatges, fuets, xoriços, sessions d’spa i massatges.

El grup de música All i oli va amenitzar les darreres hores de la nit amb versions de cançons conegudes de rock en Català, anglès, i castellà.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1G9

Treballadors de spanair roben dins les maletes

dissabte, desembre 4th, 2010

Moltes persones han reportat que els ha passat el mateix, però em centraré en el cas de la experta en comunicació 2.0, blocaire, presentadora de televisió (tv3, televisa Mèxic, etc…) i de ràdio (Catalunya ràdio) Gina Tost.

Segons explicà al seu perfil de facebook el passat dijous va embarcar amb spanair a l’aeroport de madrid, facturà la maleta, que duia tancada amb un candau, i en arribar a Barcelona i recollir-la li havien trencat el candau i les joies, el maquillatge, etc… no hi eren.

Arrel que ho publiqués al seu facebook moltes persones van explicar que també els havia passat amb spanair, fins i tot els havien robat l’ordinador portàtil de dins la maleta un cop embarcada.

És lamentable i intolerable que passin aquestes coses.

Tant costa posar càmeres per a vigilar l’espai on es manipulen els equipatges?.

Tinc clar que a Catalunya, Estat de la Unió Europea, aquestes coses no poden succeir i no hem de permetre res de similar. Hem de cercar l’excel·lència.

Pareu compte si viatgeu.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1FK

Companyies aèries que empren el Català

dimecres, octubre 13th, 2010

La Plataforma per la Llengua ha publicat un estudi en que indica les companyies que utilitzen el Català i les que no.

L’informe analitza diversos aspectes com les companyies que empren  megafonia enregistrada en Català i les que no, les que tenen el web en Català i les que no, les que empren el Català per a comunicar-se entre els empleats durant el vol…

L’estudi només tracta l’actuació al Principat de Catalunya.

Utilitzen la megafonia en Català en algun vol NO utilitzen la megafonia en Català en cap vol
Ryanair (web en Català)

Spanair (web en Català)

Swiss Air Lines

Iberia (web en Català)

American Air Lines (web en Català)

Click Air

Australian Air Lines

vueling (web en Català)

lufthansa

easyjet (web en Català)

air europa (web en Català)

delta air lines

air france

us airways

sas

klm

cimber sterling

brussels air lines

british airways

alitalia

air transat

air norway

aer lingus

turkish air lines

royal air lines

jet4you

avianca

air berlin (web en 15 idiomes i NO en Català)

Informe de la Plataforma per la Llengua: Resum (còpia local en PDF)

Tunnelblick una VPN per a Mac OS X

diumenge, maig 30th, 2010

Tunnelblick és un programari lliure per a Mac OS X, que aporta una interfície gràfica, per al famós OpenVPN.

Tunnelblick 3.0 funciona a partir de Mac OS X Tiger (10.4) o versions superiors.

Nogensmenys l’antiga versió Tunnelblick 2.0.1 funciona en OS X Panther (10.3).

Aquest programari es troba parcialment traduït al Català.

espanya ens enfonsa

diumenge, maig 23rd, 2010

Segueixo citant articles interessants que he trobat sobre com les decisions polítiques electoralistes i nacionalistes espanyoles enfonsen Catalunya (i també espanya) en la misèria.

En aquest cas els dos articles d’avui sobre els tgv (trens de gran velocitat), comparant la despesa que comporten, i com Estats Units, Alemanya o frança han descartat, per inviable, connexions amb molts més viatgers, mostren la corglaçadora realitat. I com en l’article d’ahir, ja sabem qui voldran que pagui la factura.

Un anomenat Xarop de bastó, de la catedràtica Elisenda Paluzié.

En temps de crisi adquireixen proporcions més grotesques les inversions de nou-ric fetes en temps de bonança. La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmica, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys. Quina diferència amb una via de mercaderies que connectés l’eix mediterrani (que acumula el 40% de les exportacions de l’Estat) amb Europa, inversió molt més barata i rendible.

L’altre anomenat: L’ave: la ruïna de l’estat.

L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies.

[…]

L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic”.

[…]

En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.

L’article del Doctor i professor universitari Francesc Canosa “que trabajen ellos” al singular digital, bo i que diferent dels dos anteriors, més informal i un xic histriònic conté una gran càrrega de veritat.

24/05/2010 indirecte.cat ZP malgasta i carrega el deute als Ajuntaments

10.000 a la ONU a Ginebra

diumenge, maig 9th, 2010

Us faig un breu resum de la meva experiència amb 10.000 a les Nacions Unides (ONU), Ginebra 08/05/2010.

Aquesta cita era molt important de cara a internacionalitzar el conflicte, i dir alt i clar a la seu de les Nacions Unides, que els Catalans volem un Estat propi i reclamem exercir el nostre Dret a la Autodeterminació.

Jo era voluntari de la organització en diferents àrees.

Després de molt deliberar vaig decidir anar-hi en un dels autobusos organitzats per deumil.

El vol costava uns 300 € i es perllongava per una hora i mitja, mentre que el viatge en autobús costava 80 €, però el viatge suposava entre 12 i 13 hores.

Vaig optar per l’autobús per dos motius, pel núvol de cendra que amenaçava amb fer-me tirar els diners i no permetre’m de viatjar (us imagineu com en aquesta situació si Catalunya tingués un TGV Barcelona-Perpinyà seria la porta d’Europa i la de milions que ingressaríem. La no Independència ens fa perdre molt), i el segon motiu era la crisi, que m’afectava com a moltes persones que m’havien manifestat que volien venir però no s’ho podien pagar.

Per al viatge em vaig fer amb una càmera Toshiba Camileo S10 que si bé és una càmera força dolenta, en condicions òptimes de llum ofereix una resolució de 1440×1080 (HD 1080P, no és full hd) i permet fer fotografies a 5 megapíxels.

Pel seu preu, 88 €, permet d’enregistrar a 1440×1080 amb una compressió que fa que la imatge no sigui tan nítida com amb càmeres millors, però destacable per a Internet i sobretot, em permetrà d’enregistrar moltes hores amb una tarja de 32 GB SDHC (40 €).

La bateria dura força, però l’avantatja principal és que em permet enregistrar alhora que està endollada al correct elèctric.

Justet, però suficient per a poder enregistrar aquest increïbles moments amb una qualitat acceptable.

Des del punt de vista tècnic us en podeu fer una idea amb les imatges i els vídeos, des del punt de vista de país, espero que gaudiu amb l’article. :-)

Resum en imatges:

Un esmorzar per tal d’agafar forces a un bar a tocar de la frontera amb Suïssa:

Un curt vídeo que mostra com estava el muntatge a les 09:53 i com s’apropen els gegants del mitjà de comunicació la veu digital i l’extra.

Una cosa divertida és una gran quantitat de japonesos que es van parar i van fotografiar i també un petit grup d’indis que copsaran amb les seves càmeres el caminar de la Nació Catalana.

Les pancartes reivindicatives van ser perfectes, sense eufemismes, dient les coses clares i Catalanes:

Catalunya és una Nació,

No volem ser una colònia d’espanya.

Va venir gent de l’Alguer, Ses Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, el Principat de Catalunya i Catalans residents a diferents països (Alemanya, Holanda…).

També hi va venir gent de diferents Nacions, com Veneti, Quebec, Euskal Herria, Galícia, Occitània, Llombardia..

Fins i tot hi havia missatges en esperanto…

Un vídeo de les 09:53, l’acte començava a les 12:00, on es mostra quan arriben els gegants.

La Catalogne

contre le fascisme

espagnol.

En Démocratie

vers l’ Indepéndence.

Sobre les 10:40 aquesta era la vista general:

Aquesta bandera d’Europa que sostenen per l’altra cara té una senyera.

Ja comença a ser-hi la gent:

La gent ja s’esperava durant l’assaig:

Unes fotos de la meva amiga Indiketa, que m’ha autoritzat a reproduir aquí:

El responsable d’organitzar Holanda Decideix també va fer un parlament molt entretingut:

Quan quedava una hora per al començament oficial de l’acte van fer una entrada triomfal els motoristes vinguts d’arreu de Catalunya:

Aquests dos vídeos els vaig fer des de dalt de l’escenari i des de baix respectivament, durant els assajos, abans de l’inici de l’acte i es pot veure l’animació i la gentada que hi havia:

Des del punt on jo col·laborava tenia una vista parcial.
Aquesta és la vista que tenia mentre preparàvem els assajos:

La nació Veneta també lluita per la seva independència i acostuma a venir, i donar suport, a les nostres manifestacions per Europa:

Moltes Estelades:

L’organitzador d’Holanda decideix duia unes sabates tradicionals holandeses on lluia una estelada o una bandera espanyola i ho va emprar per a dir que hem de decidir Catalunya independent o espanya.

De Lombardia:

Veneto is not italy:

I finalment, després de recollir, una mica de relax:

L’indret es diu “Les Brassessiers”, fa un horari de menjars apte per a mediterranis i té una gran quantitat de cerveses artesanes que fan ells mateixos.

És davant de l’estació. A 5 minuts en tramvia de la Plaça de les Nacions.

Molt breu vídeo emès per tv3 ahir 08/05/2010:

També en parlen:

vilaweb.cat: A Ginebra per un Estat propi

crònica.cat: 2.500 catalans reclamen el dret a l’autodeterminació a Ginebra

URL curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1ky

Manifest 10.000 Cap a l’ONU per l’Estat propi

Dimarts, març 30th, 2010

Reprodueixo aquí el text del manifest.

També hi és en PDF.

Ja sabem que la premsa “dels socialistes” no en parlarà, ni la tv3, així que doneu-li difusió.



Cap a l’ONU per l’Estat propi

Des de ja fa molts mesos milers de catalans estem compromesos a aconseguir que
l’autodeterminació de la nació catalana i consegüentment la seva independència
figurin en l’agenda internacional.
Alhora volem que els partits polítics nacionals, arrossegats per la nostra determinació,
es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programa
electoral. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-la.
Durant aquest darrer any s’ha produït un esclat a tot el territori que ha fet que milers
de ciutadans hagin votat a favor de la independència en una consulta popular. El
procés encara no ha conclòs, però creiem que, amb l’aval de les votacions ja
realitzades, ha arribat el moment de mostrar a la comunitat internacional,
representada per l’Organització de les Nacions Unides, la nostra voluntat inequívoca i
determinada a favor de la independència.
És per això que totes les entitats signants convoquem la nació per al dia 8 de maig a les
12 del migdia a Ginebra per donar suport al lliurament d’un document als
representants de l’ONU i per manifestar davant la comunitat internacional la nostra
ferma voluntat que la nació catalana torni a ser un Estat lliure i independent.
Barcelona, 8 d’abril de 2010
FUNDACIÓ
SOCIETAT I CULTURA
Som
10 Milions
Cap a l’ONU per l’Estat Propi

Des de ja fa molts mesos milers de catalans estem compromesos a aconseguir quel’autodeterminació de la nació catalana i consegüentment la seva independènciafigurin en l’agenda internacional.Alhora volem que els partits polítics nacionals, arrossegats per la nostra determinació,es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programaelectoral. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-la.Durant aquest darrer any s’ha produït un esclat a tot el territori que ha fet que milersde ciutadans hagin votat a favor de la independència en una consulta popular. Elprocés encara no ha conclòs, però creiem que, amb l’aval de les votacions jarealitzades, ha arribat el moment de mostrar a la comunitat internacional,representada per l’Organització de les Nacions Unides, la nostra voluntat inequívoca ideterminada a favor de la independència.És per això que totes les entitats signants convoquem la nació per al dia 8 de maig a les12 del migdia a Ginebra per donar suport al lliurament d’un document alsrepresentants de l’ONU i per manifestar davant la comunitat internacional la nostraferma voluntat que la nació catalana torni a ser un Estat lliure i independent.Barcelona, 8 d’abril de 2010FUNDACIÓSOCIETAT I CULTURASom10 MilionsCap a l’ONU per l’Estat Propi

Portàtil de doble pantalla

dimecres, desembre 16th, 2009

doble-monitor-pantalla-onkyo-dx-01Fins ara s’havia presentat el Kohjinsha que bàsicament era un portàtil amb un processador AMD Athlon Neo MV-40 (1.6GHz d’un sol nucli), fins a 4 GB de memòria RAM i dues pantalles que es desplegaven de manera que feien un escriptori de 2 x (1024 x 768), és a dir 2048×768 tot en 1,84  Kg de pes.

També es podia treballar amb una sola pantalla a 1024×768.

Ara Onkyo ha presentat (japonès, traduir al Català) una nova versió d’aquest ordinador, però les pantalles suporten 1366×768, és a dir, que si despleguem ambdues tenim un escriptori de 2732×768 punts.

És el que es coneix com rebranding que consisteix en que una marca agafa un equip d’una altra marca, li canvia algun detall o no, i el ven amb la seva etiqueta i marca (brand).

Això és una alternativa interessant per a qui viatgi i necessiti grans resolucions per a editar vídeos, com els reporters de la premsa internacional que vaig trobar-me el 13-D a Sant Cugat.

El nou model estarà disponible a finals d’enguany 2009, a un preu de 656 € / 84.000 yen / $955.

Veure una anàlisi de Netbooked.

Aquí podeu veure un vídeo de la versió de 1024×768:

Turisme a Catalunya / Tourism in Catalonia

divendres, maig 29th, 2009

Gwyneth Paltrow recommends her favorite places: http://www.goop.com/newsletter/37/

Castells a Israel:

http://www.ynetnews.com/Ext/Comp/ArticleLayout/CdaArticlePrintPreview/1,2506,L-3717081,00.html

Els voltors cobegen l’èxit de Catalunya i del Barça

diumenge, maig 10th, 2009

catalonia-is-not-spain-6389121_7cb3e1e29a

Després d’haber sentit la ximpleria que el Barça és un equip espanyol, sí, com les Sardanes, que als jocs de xina van ser presentades com “la Sardana española”, ara els voltors planen sobre els èxits del Barça.

zp-mentider-images566Quan encara tremolem de l’emoció, aquells que han mentit més que el pinotxo, aquells que neguen a Catalunya totes les promesses que li van fer, aquells que tenen a Catalunya i els Ajuntaments a la bancarrota per no haber transferit el finançament, però sí que tenen 4.000 milions d’euros per regalar a l’fmi (fons monetari internacional), aquells que neguen que som una Nació… ara resulta que volen anar a Roma, la nostra Roma, a la nostra final de la Champions, i fer-se la foto amb la copa si guanyem.

En la meva opinió aquest personatge,zp, és un megalòman que busca protagonisme d’una manera malatisa. Un mentider compulsiu que té Catalunya a la vora del colpase amb l’inestimable colaboració del messell montilla, espanyolista al servei d’espanya, amb la connivència de tot el PS(OE)C que mai ha votat en contra “del partido”, el PSOE.

I després d’incomplir totes les promeses, de no tenir encara els papers de Salamanca (una petita part van arribar), ni de tenir finançament, ni de rodalies que havien de ser Catalanes l’1 de gener de 2008, ni de defensar el Català a Europa com prometeren, i després de tots els incompliments, vol passar davant del soci, amb ho difícil que és aconseguir entrades, seure a la llotja, i fer-se la foto amb la Copa si guanyem.

No gràcies.

S’ha creat el grup: zapatero i montilla no es mereixen ser a Roma a la final de la Champions

[2009-05-25 Actualització] el rei dels espanyols s’apunta i també anirà a Roma. Link de la vanguardia.

 

Aprofito per embedir un vídeo diferent sobre l’espoli fiscal, el que es veu cada dia als Països Catalans i no ens n’adonem:

 

He rebut aquesta iniciativa: A la final de la Copa del rei dels espanyols, quan soni el seu himne, tots d’esquenes al camp.

Benvolguts compatriotes i amics,


Mitjançant aquest correu us trametem adjunt el “cartell” relatiu a l’acció
que hom proposa de fer el dia de la final de la copa del rei (d’Espanya) a
València. Consisteix simplement a GIRAR-NOS TOTS D’ESQUENA A LES GRADERIES
DE MESTALLA QUAN SONI L’HIMNE DELS ESPANYOLS.
Si n’esteu d’acord feu-ho córrer per la xarxa. A veure si ens en sortim
entre tots.
Important: si aneu a l’estadi feu fotocòpies per repartir.

Una abraçada i endavant!

En Euzkara:

“Futbol zelain espainiako ereserkia entzuten denean jiratu eta bizkarra emango diogu guztiok”

“No som espanyols ni francesos.

Ez gara espainolak, oz gara frantsesak”

catalunya-euzkadi-tots_d_esquenes

 

I com no podia ser d’una altra manera, deixo aquí la magnífica locució a RAC1 del gol que ens va obrir la porta a Roma:

 

Una bona notícia és que el Català serà l’idioma oficial del Barça per a la final de la Champions, és a dir, la llengua que s’emprarà per megafonia de la banda del Futbol Club Barcelona.

Gràcies Laporta.

Via: e-notícies

 

Notícies rel·lacionades: In.directe.cat zp no tens dret a anar a Roma

També parla de donar-se la volta: Catalans reaccionem

[2009/05/15] Salvador Sostres

10.000 a Brussel·les, quan les dictadures i la manipulació són impotents davant les noves tecnologies i la globalització

diumenge, març 8th, 2009

 

Amb l’esdeveniment de 10.000 a Brussel·les ha quedat clara una cosa:

La informació no es pot manipular. Per que si ho fas acabes descobert, desacreditat i la gent marxa a mitjans dels que es puguin refiar.

Tot el món s’ha fet ressò de la situació a Catalunya gràcies a aquesta manifestació, i les imatges que demostren que ha estat un èxit no permeten gaires maniobres mesquines.

Adjuntem algunes informacions d’aquest increible esdeveniment:

Agència efe: PDF en Català indicant que la policia de Brussel·les deia que hi havia entre 3.000 i 5.000 manifestants.

Manifestació dels 10.000 a Brussel·lesFotografia de l’article d’El Punt.
pvbruselas3703094Enllaç a l’article de lavanguardia (diuen que hi havia 3.000 segons la policia belga i no entre 3.000 i 5.000 com indica l’agència efe)                       

La fotografia a l’esquerra és de la mateixa adreça web de la vanguardia.

Diverses fotografies de l’article de Vilaweb. Link al vídeo.

3552715_6895 3552715_6895_2 Vilaweb 10.000 a Brussel·les Vilaweb capcelera 10.000 a Brussel·les Vilaweb 10.000 a Brussel·les diversos mitjans

Imatge de Flanders TV
catalonia_is_not_spain

Articles apareguts al món:

FlandersNews: flandersnews_catalonia_catalunya_brussels_brusselales Independece for Catalonia

Libre Belgique: Les Catalans manifestent à Bruxelles pour l’indépendance

Le Soir: Manifestation pour l’indépendance de la Catalogne à Bruxelles i article ampliat (cal registrar-se gratuitament)

OK notizie a Itàtia: Manifestazione per l’indipendenza catalana a Bruxelles, gli organizzatori: è stato un successo

L’Expresso de Portugal: Bélgica: Milhares de manifestantes em Bruxelas a favor da autodeterminação da Catalunha

Le Figaro: 3000 manifestants pour la Catalogne

(A Le Figaro diuen que van venir independentistes Bascos, Venecians, Escocesos i Finesos)

RTL: Des Catalans manifestent à Bruxelles pour leur indépendance

La Jornada de Mèxic.

El Periódico de México

MBL.IS (Islàndia): 3.000 gengu fyrir frelsi Katalóníu

Times of Malta

Gara al País Basc

Breu comentari a USA Today

Ha estat un honor per a mi poder retransmetre aquesta informació des de Brussel·les i poder participar en aquest acte històric.

Actualització: 2009/03/10 vídeo de TV3

Vídeo a on va passant gent sense parar: :-)

Vídeo de “El Demà”:

Fotos del Flickr d’ Erik D’hamers:

erik_d_hamers-3336171697_95a4f49360_m erik_d_hamers-3336168003_d9cdfd59e5_m erik_d_hamers-3336075871_59aa9e351f_m

erik_d_hamers-3336111211_070ced0755_m erik_d_hamers-3336084765_9dfc1b1df8_m

erik_d_hamers-3336895366_9328e28a64_m erik_d_hamers-3336901936_ec7cc7ffab_m erik_d_hamers-3336916250_caea5591fd_m

erik_d_hamers-3336940114_4779b734c6_m erik_d_hamers-3336944002_25ccd5cbb8_m erik_d_hamers-3336975276_3271c3569f_m

erik_d_hamers-3336984946_f7444b31af_m erik_d_hamers-3336953676_3e7b9a3e88_m erik_d_hamers-3336988998_0fc5b4c4b0_m erik_d_hamers-3336996476_364d0324d0_m

Vídeo reportatge de Vilaweb cobrint el desplaçament a la manifestació, la manifestació i recollint opinions.

Excel·lent locució de Jordi Basté 10/03/2009 08:00 a Rac1:

Actualització 02/04/2009: M’arriba aquest excel·lent vídeo reportatge emés per Esglugues TV. El podeu veure a sota:

 

També incloc enllaç a l’article de Xavier Mir, un dels que encapçalaven la manifestació, a on es pot veure el debat que van fer a Esplugues TV persones com l’Alfons Lòpez Tena, l’Enric Massip i altres destacats lluitadors pel dret a l’autodeterminació del nostre poble.

Incloc també aquest vídeo de TV3, que sembla que comença a fer alló que és el seu deure, descobert gràcies a un altre post d’en Xavier Mir.

[2009-04-25] Incloc una foto de la Rosa:

10.000 a Brussel·les dsc08127

Marc Serena podria guanyar el premi més important de blogs de viatges

divendres, febrer 27th, 2009

volta-25El periodista Marc Serena podria guanyar el premi Lonely Planet al millor blog de viatges en llengua no anglesa.

En Marc va decidir fer la volta al mon i entrevistar 25 joves de tot el mon i explicar-ho al seu blog: la volta dels 25.

El veredicte es donarà el proper 26 de Març a San Francisco als Estats Units en funció dels vots que votin els internautes des d’aquí: http://lplabs.com/2009/02/25/voting-open-for-the-2009-travel-blogger-awards/

2009-02-27-lonely_planet

Més informació: http://www.directe.cat/article/un-catala-opta-al-premi-mes-important-de-blogs-de-viatges-12672