Archive for the ‘Salut’ Category

Salveu els vostres animals de companyia

dilluns, desembre 6th, 2010

Totes les persones que tenen animals de companyia i els alimenten amb pinso del supermercat haurien de trucar al seu veterinari ara mateix i preguntar-li:

– Què en penses del pinso del supermercat?

La resposta, si és un bon professional, us deixarà garratibats, esfereïts, esporuguits, corglaçat, corpresos, compungit, irats i enfurismats.

I és que el pinso que venen als supermercats és verí per a les mascotes.

No és que sigui verí en el sentit literal, sinó que conté enormes quantitats de magnesi i altres minerals, que a efectes pràctics taponen els conductes urinaris dels animals de companyia, gats i gossos, i en el pitjor dels casos provoquen la mort, o l’amputació del penis en els gats.

És un tema del que no se’n fa publicitat. Totes les empreses volen vendre pinso barat. Doncs és molt lucratiu.

En venen a supermercats, a benzineres, a botigues de tot a un euro, etc…

No us heu demanat mai perquè el pinso del veterinari costa 20 € i el del supermercat 1,5 €, o 70 € el del veterinari i 5 € el del supermercat?.

Salveu les vostres mascotes!.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1FY

Invent: gronxador per a persones en cadira de rodes: Gronxa’t (Wheelchair Swing)

dissabte, abril 24th, 2010

Un inventor Català ha inventat i desenvolupat el primer gronxador per a persones en cadira de rodes.

M’ha semblat un invent curiós i divertit de fer servir per a les persones en cadira de rodes, que permet amb una total autonomia pujar, gronxar-se i baixar.

A més ha dissenyat el giny com un gronxador anti vandàlic amb la idea que es pugui instal·lar a parcs.

El vídeo parla per sí sol.

La seva web: gronxat.com

Vídeo: ReWalk – Exosquelet que permet caminar, alçar-se i seure a persones paraplègiques

dilluns, gener 25th, 2010

Un inventor Israelí ha creat un giny que permet a persones paraplègiques posar-se dempeus, caminar, pujar i baixa escales, i asseure’s.

El giny, anomenat ReWalk – tornar a caminar, consisteix en un exosquelet que obeeix les comandes que s’estableixen des d’una polsera.

S’estima que costarà uns $20,000 (14.134 €).

M’ha recordat a ‘Hal 3′, un exosquelet concebut a una universitat de Japó que permet a una persona normal aixecar sacs de quaranta kilograms sense esforç.

La tecnologia en aquest cas és diferent, perquè detecta els impulses elèctrics dels músculs, i s’anticipa, de manera que el giny fa quasi tot l’esforç en el moviment o la càrrega de pesos.

També resulta curiós aquest robot “caminador” que és com una cadira que es desplaça amb dues cames hidraúliques:

En la línia del ‘Hal 3′ hi ha un exoesquelet desenvolupat a la universitat de Utah (Estats Units) però per a ús militar:

Per a acabar paga la pena veure el vídeo d’aquest propotip de Toyota, que és alhora cotxe i sistema de desplaçament personal.

Possible cura per a la esclerosi múltiple

dilluns, gener 4th, 2010

El 21 de Novembre va aparèixer aquesta notícia al web de la televisió CTV British Columbia de Canadà.

La va reproduir el 26 gizmag, i comença a escampar-se pel món.

Permeteu-me esplaiar-me uns instants en la història d’aquest investigador italià per a passar després als detalls més tècnics.

El catedràtic de la universitat de Ferrara, al nord d’Itàlia, i anteriorment cirurgià cardíac va començar la seva carrera particular contra la malaltia que estava afectant a la seva dona, la esclerosi múltiple, 10 anys enrere.

En veure el patiment de la seva dona, que tenia problemes de visió, fins i tot ceguesa durant algun temps, fatiga, debilitat muscular, manca d’equilibri… el Dr. Zamboni va començar a estudiar tot el que queia a les seves mans sobre el mal, amb l’objectiu de tractar de curar-la.

Va descobrir que les persones que patien esclerosi múltiple acostumaven a presentar elevades concentracions de ferro al cervell no acords amb la seva edat.

A la fotografia una imatge de ressonància magnètica del cervell (MRI) d’un pacient amb esclerosi múltiple.

El color groc són dipòsits de ferro.

El doctor va descobrir que els dipòsits de ferro seguien un patró únic, que molt sovint es formaven al centre del cervell i s’agrupaven als voltants de les venes que drenen la sang del cap.

Fins aleshores cap investigador havia explicat els motius d’aquesta concentració de ferro i ho atribuïen a un efecte de la malaltia.

El Dr. Zamboni es va començar a preguntar si el ferro provenia de sang incorrectament acumulada al cervell.

Mitjançant ultrasons Doppler va començar a examinar els colls de paciens d’esclerosi múltiple (MS en anglès) i va fer una troballa sorprenent:

Quasi el 100% dels pacients presentaven una reducció, caragolament o un bloqueig absolut de les venes que se suposa que serveixen per a netejar la sang del cervell.

En contrastar les observacions amb persones sanes no hi trobà cap d’aquestes malformacions.

Tampoc les hi va trobar en persones que patien altres malalties neurològiques.

Va decidir investigar-ho amb fermesa.

El que el va deixar corprès va ser comprovar que no tan sols la sang no abandonava el cervell, sinó que fluïa altra volta cap amunt, d’on venia.

Va quedar corglaçat en descobrir que els dipòsits de ferro es trobaven exactament al voltant de les venes i va començar a imaginar que es podia deure a un problema en el drenatge de la sang.

En les seves paraules:

Això és molt important, perquè el ferro és molt perillós, puix que produeix radicals lliures, i els radicals lliures són assassins per a les cèl·lules. Així que necessitem eliminar l’acumulació de ferro.

El Dr. Zamboni va anomenar la malaltia CCSVI o Insuficiència Crònica Cereborespinal Venosa, i va començar a publicar prompte la seva recerca a diaris sobre neurologia.

El següent pas va ser descobrir que la severitat dels símptomes de la esclerosi múltiple era proporcional a la severitat del bloqueig de les venes.

Com més venes bloquejades, més greu era la malaltia.

El catedràtic va localitzar bloqueigs no només a les venes del coll, just sota el cervell, les jugulars, nogensmenys en una vena central del cervell, la acigós (azygos), que buida la sang del cervell al llarg de la columna vertebral.

Els bloquejos en aquesta vena es troben associats a les formes més greus de la malaltia, que deterioren als pacients de forma molt ràpida i en que actualment no hi ha tractament efectiu (llevat de la possible cura esmentada en aquest article).

El Doctor Zamboni es va apropar a diversos neuròlegs, i en la seva majoria el van menystenir.

Però un especialista a l’hospital Bellaria, a Bolonya, el Dr. F. Salvi, va quedar intrigat pels descobriments del Dr. Zamboni i va començar a enviar-li pacients d’esclerosi múltiple per a que pogués comprovar si les seves observacions eren correctes a nivell general.

Les imatges de venes estretes, bloquejades, o amb restriccions en el flux sanguini eren irrefutables per al doctor F. Salvi.

Però el protagonista d’aquesta història no en tenia prou amb descobrir un possible origen de la malaltia.

Volia solucionar-la.

Si les venes bloquejades eren el causant del patiment, podien ser desbloquejades?.

Prenent una pàgina de l’angiografia estàndard, en què els metges fan servir globus per obrir les artèries bloquejades, que s’alimenten de la sang del cor, va aconseguir per a la seva investigació l’ajut del cirurgià vascular Dr. R. Galeotti, també a la Universitat de Ferrara i l’Hospital de Santa Anna.

Fa tres anys, l’equip va començar un estudi en el que van tractar 65 pacients amb EM per veure si la cirurgia endovascular podia restablir el flux en aquests vasos i disminuir els símptomes de l’EM.

Els resultats van ser publicats el 24 de Novembre de 2009 a “Journal of Vascular Surgery” però els resultats preliminars ja mostraven una disminució en el nombre de nous atacs d’esclerosi múltiple, una gran reducció en el nombre de lesions al cervell, i una millor qualitat de vida.

L’única vegada que els símptomes van tornar als pacients van ser quan les venes es reduïen.

– Atès que la EM és una malaltia progressiva i afecta a persones joves, si perdem el temps, hi ha un munt de joves en que es desenvoluparà sense possibilitat de recuperar-se. Això és molt dur per a mi- va declarar.

El nom amb el que han batejat el tractament per a desbloquejar les venes, ja sigui per mitjà d’un globus, o de la implantació d’una minúscula malla metàl·lica que manté les venes obertes és tractament d’Alliberament.

El Dr. Zamboni també ha estat estudiant la prevalença de CCSVI amb un equip de la Universitat de Buffalo a Nova York, en col·laboració amb el Dr. Robert Zivadinov.

Aquest estudi, que es publicarà aquest gener, ha analitzat 16 pacients amb EM, entre ells vuit dels Estats Units d’Amèrica i vuit d’Itàlia.

En tots s’han trobat que les venes estaven bloquejades, tal com descrivia Zamboni, i finalment tots es van sotmetre al tractament d’Alliberament.

Un dels pacients va ser de resident de Buffalo Kevin Lipp. Lipp tenia esclerosi múltiple des de fa més d’una dècada, i com a part de l’estudi, va descobrir que tenia cinc venes bloquejades al coll. Després de sotmetre’s al tractament, 10 mesos enrere, diu que no ha tingut cap nou atac d’esclerosi múltiple.

Zamboni posa l’accent en que el tractament de l’Alliberament no fa que les persones en cadires de rodes tornin a caminar.

Més aviat, sembla que deixa el desenvolupament de nous atacs de MS, i en alguns casos, millora la circulació i disminueix la fatiga debilitant, que són les característiques de l’EM.

La fundació que ha patrocinat la investigació Zamboni, la Fundació Hilarescere, també insta a la prudència i a la moderació en l’eufòria fins a tenir més evidències:

“No podem donar la il.lusió als pacients que es tracta d’un tractament garantit i és fàcil. Això no està bé. I mai no hem fet això”, diu el president Hilarescere Fabio Roversi-Monaco. “No diem que aquesta és una cura per l’EM Només dir que la investigació avança, i hi ha dades encoratjadores, però estem a l’espera per obtenir més conclusions.”

El Dr. Zivadinov a Buffalo està iniciant un nou estudi, amb 1.600 adults i 100 nens voluntaris, la meitat d’aquests, pacients d’EM.

Barrina usar ultrasons i ressonància magnètica per a confirmar si les persones amb EM també pateixen les obstruccions a les venes indicades pel CCSVI i si els membres de la seva família tenen les mateixes anomalies.

El catedràtic Dr. Mark Haake, un neuro-científic d’imatges de la Universitat McMaster i la Universitat Estatal de Wayne a Detroit, també està intrigat pels resultats de Zamboni.

Ell ha estat observant durant molt de temps els dipòsits de ferro en el cervell dels pacients amb EM mitjançant una anàlisi de ressonància magnètica especialitzada anomenada SWI – imatge ponderada específica.

Quan va veure les publicacions inicial Zamboni, immediatament es posà en contacte amb el metge italià i va començar a col.laborar.

Les societats d’EM de Canadà i els EUA són reticents a donar suport a les teories Zamboni.

Ells sostenen que: “En base als resultats publicats sobre aquests resultats a la data, no hi ha proves suficients per dir que l’obstrucció de les venes causa l’EM… Encara no està clar si alleujar l’obstrucció venosa seria beneficiós”.

A l’enllaç que us proporciono s’exposen alguns casos de recuperacions miraculoses, especialment en l’aspecte de l’energia, la fatiga que patien.

La cirereta més dolça és el cas de la dona del Dr. Zamboni, que va ser una de les primeres pacients a sotmetre’s a la operació, tenia completament obturada la vena azigos, i des de llavors es troba lliure dels símptomes.

Article CTV British Columbia (Canadà) (anglès, traducció al Català).

Article a gizmag (anglès, traducció al Català).

Un metge italià ha estat aconseguint resultats espectaculars amb un nou tipus de tractament per l’esclerosi múltiple, que afecta 2,5 milions de persones a tot el món.

En un estudi inicial, el Dr Paolo Zamboni va prendre 65 pacients amb EM remitent-recidivant, feu una senzilla operació per desbloquejar les venes de sortida del flux sanguini al cervell- i dos anys després de la cirurgia, el 73% dels pacients no tenien símptomes.

Sembla ser que aquest mètode pot oferir a moltes víctimes una curació completa.

Lents de contacte per a diabètics

dilluns, gener 4th, 2010

El catedràtic de Química i Enginyeria Bioquímica Jin Zhang, de la universitat de l’Oest d’Ontario a Canadà (University of Western Ontario) ha desenvolupat unes lents de contacte que permeten mesurar el nivell de sucre : canvien de color en funció de la quantitat de sucre present a les llàgrimes.

El giny es basa en unes nanopartícules dins les lents d’hidrogel.

Aquestes nanopartícules reaccionen amb la molècula de glucosa que hi ha a les llàgrimes.

Quan els nivells de sucre varien (amunt o avall) una reacció química fa que les lents canviïn de color.

El 16 de Desembre l’investigador revé $216,342.00 (150.300 €) de la fundació per a la innovació del Canadà (Canada Foundation for Innovation – CFI) per a continuar la seva investigació amb nanocomposts multifuncionals.

Font: gizmag | jkOnTheRun

Al 2005 la companyia Israelí Glucon va aconseguir la patent d’un rellotge que monitoritzava els nivells de glucosa a la sang mitjançant ones foto acústiques als vasos sanguinis però sembla que no s’ha arribat a comercialitzar.

Segons l’article de globes.co.il el 13 de Juny de 2006 una altra empresa, OrSense, també treballava en aquesta tecnologia.

Via: Medgadget | jkOnTheRun

El cacau redueix el risc d’infart cardíac

dilluns, agost 17th, 2009

800px-Cacao-pod-k4636-14El catedràtic de Bioquímica i Química Molecular de la UB, i organitzador de 10.000 a Brussel·les, el doctor Enric Canela publica al seu bloc una interessant notícia.

S’ha comprovat que la xocolata, de fet el cacau, redueix el risc de patir un infart cardíac en un 66%.

Fotografia de la planta del cacau de la vikipèdia.

El cannabis fa perdre la memòria

dissabte, agost 8th, 2009

icemethgrafTenia ganes de parlar-vos d’aquest tema als més joves.

Hi ha moltes persones que pensen que el cannabis, els porros, la “maria”, herba, “marihuana”, “petes”, “canyamo”, cànem de l’Índia, hachís o com volgueu dir-li, o fins i tot el “polen”, diferent però similar en efectes, i de pitjor qualitat, no tenen efectes perjudicials sobre la salut.

Això no és cert. Totes les drogues tenen efectes perjudicials i causen addicció, però hi ha altres efectes que no són coneguts. Em centraré en el cannabis, o marihuana. El que han descobert els científics:

– Augmenta l’agressivitat en la vida quotidiana. Tot el jovent que es passa el dia al carrer fumant porros, i que són agressius sempre i sense motiu són un bon exemple.

– Pot generar esquizofrènia, fins a deu anys després d’haver-la deixat de consumir. Depen molt de l’ADN. No tothom és igual de vulnerable. Algunes persones, amb un sol porro, podrien desenvolupar esquizofrenia.

– Fa perdre la memòria. Segons han descobert investigadors de la UPF.

Les meves impressions particulars amb amistats que consumeixen:

– Tenen els ulls groguencs, com si patissin hepatitis.

– S’entravanquen en parlar. Tartamudegen molt.

– Solen estar molt nerviosos tot el dia. Només es tranquilitzen per la nit, que fumen la seva dosi. Llavors tot el món els sembla meravellós.

– No ho poden deixar. Forma part de la seva vida. Ja saben quan tornaran a fumar i no s’imaginen mai vivint sense els porros. Estan enganxats.

– Pèrdua de memòria. Despistats.

– Problemes respiratoris: estuseguen, tenen asma.

A mi em fa llàstima veure amics meus, bona gent, enganxats i degradant-se dia a dia. I em molesta que el jovent no percebi els perills d’aquesta subtància psicotròpica.

No hi ha cap droga que sigui bona. Cap ni una. Però si consumeixes una droga és imprescindible que estudiis a fonts acreditades, llibres mèdics per exemple, els efectes que provoquen. A qualsevol secció de psicologia o psiquiatria de llibreries com ara abacus, podreu trobar uns quants molt bons llibres sobre el tema.

El cos humà té una droga fenomenal que és la endorfina. Totes les drogues artificials intenten provocar els mateixos efectes.

Però la única sense efectes secundaris són les endorfines. Les endorfines són una droga natural que fabrica el cos humà. Quan estem feliços, enamorats, o després de fer esport, o quan escoltem una peça musical que ens fa vibrar, ben segur que pel nostre cos hi circulen una bona quantitat d’aquestes mol·lècules. Quan algú ens acaricia, el que impedeix que aquesta sensació ens provoqui dolor, són també les endorfines.

Hi ha un efecte terrible de totes les drogues: destrueixen la capacitat natural del cos per a fabricar endorfines.

Per això les persones addictes necessiten prendre cada cop més sovint les drogues externes. Al marge d’estar enganxats, que n’estan, el seu cos és incapaç de fabricar endorfines, així que tot els fa sentir malament cada cop amb més intensitat.

Per això als camps de desintoxicació els fan treballar la terra, per a que amb l’exercici, poc a poc, es reactivi la seva capacitat per a generar endorfines, i la satisfacció de la feina ben feta generi en el seu cos aquest torrent natural que els farà sentir-se bé, i anar-se allunyant de la perniciosa substància.

A vosaltres que sou joves, us informo d’aquest infern en que podríeu caure, i us encoratjo a que cerqueu informació.

Rel·lacionats:

La marihuana – una droga que no cal prendre

Les cabines de bronzejat són considerades cancerígenes

dissabte, agost 1st, 2009

melanoma-Image113aL’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) ha determinat que les cabines de bronzejat, rajos ultraviolats, provoquen càncer.

La prestigiosa revista britànica “The Lancet Oncology” en un número especial així ho publicà i canvià la consideració actual de “possiblement cancerígena” a “cancerígena”.

Els govern espanyol pot dir missa, però teniu dret a saber-ho.

324 ens diu:

Els científics de l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) creu que l’ús dels aparells de rajos ultraviolats comporten un gran risc de desenvolupar un càncer de pell. Els investigadors adverteixen que tot i que es cregui el contrari, totes les radiacions de rajos ultraviolats són igual de perilloses.

El científics adverteixen que les cabines de bronzejat provoquen la mutació genètica que causa l’aparició del melanoma, un tumor cutani especialment agressiu i responsable del 75% de les morts que es produeixen a l’any com a conseqüència del càncer de pell. Per això, l’organisme ha decidit incloure aquests dispositius dins la categoria de risc 1, la de més perillositat, i treure-la del grup 2 on estava fins ara, que les anomenava “possiblement cancerígens”.

Segons els seus estudis, una exposició continuada als rajos UVA abans dels 30 anys fa créixer un 75% el risc de càncer de pell, i també dels ulls.

A més del melanoma cutani, els experts del IARC alerten que buscar un bronzejat ràpid en aquests aparells pot provocar tumors oculars.

Recomano la lectura de l’article Estudi sobre les diferents radiacions solars sobre la pell. D’allà n’he tret l’imatge que acompanya l’article. Còpia local en PDF.

Article al diari de Girona: L´OMS classifica les cabines de bronzejat com a cancerígenes

El Cercle d’Estudis Sobiranistes demostra que un sistema de Seguretat Social i Pensions Català és viable amb matrícula

dimecres, juny 17th, 2009

acte_cercle_okLlegeixo a elsingulardigital.cat que el Cercle d’Estudis Sobiranistes ha presentat les conclussions del seu estudi sobre els sistema de Pensions i Seguretat Social i ha determinat que en una Catalunya Independent:

“es podrien augmentar les pensions, augmentar els fons de reserva o baixar les carregues que s’imposen a treballadors i empresaris entre un 20 i 25%”

“En aquest sentit, l’estudi posa de manifest que per a l’any 2007, la pensió mitjana en un sistema de seguretat Social català hagués pogut augmentar en 174’73 euros mensuals i 2.446’26 euros anuals. D’una pensió mitjana anual de 9.856’84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303’2 euros.”

També afegeix que sense Catalunya, el sistema de seguretat social dels espanyols seria deficitari. El seu superàvit es deu a les aportacions Catalanes.

Vídeo: Josep Maria Caralps, cirurgià a tv3

divendres, maig 8th, 2009

Magnífic vídeo del cirurgià Josep Maria Caralps.

Aquest especialista que tornà dels Estats Units analitza la situació de la sanitat a Catalunya i la situació política de Catalunya i el país del costat, sense oblidar esmentar el Barça. :-)

Unes cames robotitzades que ajuden a caminar

dimecres, abril 29th, 2009

Vídeo on es mostra el funcionament d’uns assistents de caminar creats per Honda.

Via: emeshing

La cafeïna podria reduïr un 65% el risc de patir Alzheimer

dijous, abril 2nd, 2009

Segons l’estudi Caide dut a terme per la universitat Kuopio (Finlàndia), l’Institut Karolinska d’Estocolm i la universitat de Hèlsinki.

 

La investigació, duta a terme amb una mostra de 1.409 individus, que prèviament va formar part del North Karolia Project i d’un altre estudi, va estar en observació una mitjana de 21 anys.

 

La investigació constata que els consumidors habituals de cafeïna, entre tres i cinc tasses de cafè al dia, tenen menys risc de patir Alzheimer o una altra demència respecte als no consumidors de cafeïna.

La cafeïna redueix un 65% les possibilitats de tenir Alzheimer i altres demències, segons l’estudi Caide, fet per neuròlegs de la universitat de Kuopio (Finlàndia), l’Institut Karolinska d’Estocolm i la universitat de Hèlsinki.

Fa poc l’Universitat de Barcelona (UB) feu públic un estudi conjunt amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer (Idibaps) de l’Hospital Clínic de Barcelona en què va destacar que la cafeïna estimula el sistema nerviós central i millora el temps de resposta i rendiment en tasques de memòria a curt termini.

Via: Noticiesdot.com

Científics de la universitat d’UCLA aconsegueixen generara neurones a partir de cèl·lules pluritotens

dimecres, febrer 25th, 2009

Investigador de la Universitat d’UCLA han aconsguit les primeres neurones actives elèctricament a partir de cèl·lules pluripotents (stem (iPS) cells). 

És un gran salt endavant ja que es podran emprar aquestes noves neurones en l’estudi de les malalties degeneratives.

phpaw2aiaam

Via: http://www.examiner.com/x-1242-Science-News-Examiner~y2009m2d25-UCLA-team-creates-functional-neurons-from-adult-somatic-cells