Archive for the ‘Premsa internacional / International press’ Category

Lip Dub per la Independència

divendres, octubre 29th, 2010

El Lip Dub del que us parlava fa uns dies ja està complert.

Fa força patxoca.

Gaudiu-lo, hem batut un nou rècord mundial:

Actualització 05/11/2010 16:30 El comptador registra 568.333 visites!.

Actualització 02/11/2010 13:32 El comptador registra 378.330 visites!.

Actualització 01/11/2010 13:19 El comptador registra 295.643 visites!.

Actualització 31/10/2010 09:51 El comptador registra 212.599 visites!.

Actualització 30/10/2010 22:37 El comptador registra 151.086 visites!.

Actualització 30/10/2010 22:10 El comptador registra 116.196 visites!.

Actualització 30/10/2010 15:00 El comptador registra més de 105.000 visites!.

Ahir 30/10/2010 us comentava:

El comptador no és en temps real, així que pot ser que de 6.676 visites passin a 21.808 (les que marca ara) perquè l’actualitzen més o menys sovint en funció de l’èxit del vídeo.

Donat que ara marca 21.808 i l’han actualitzat fa dues hores el vídeo està tenint molt d’èxit.

Entrada curta per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1z2

S’en fa ressò: La Repubblica.it

Laporta guanyarà les eleccions

dissabte, octubre 9th, 2010

Fart d’enquestes més falses que judes, publicades pels mitjans espanyolistes, i en que sovint ni tant sols hi són tots els partits que s’hi presenten (Laporta, Reagrupament), he decidit fer la meva pròpia predicció.

Crec que aquesta predicció serà més acurada perquè em relaciono amb persones de totes les orientacions polítiques, i he palès el canvi de visió de Catalans de pares espanyols, que m’han confessat que estan farts de com ens tracta espanya, en l’aspecte econòmic, cultural, de no permetre’ns decidir, i per violar l’estatutet, i que votaran Independència.

També he copsat l’emprenyament de molts votants socialistes en veure com el PSOE menysté els Catalans i la democràcia. Aquests no votaran o ho faran per la Independència.

Moltes persones votaran Laporta perquè el coneixen i perquè saben que té collons.

I farà que Catalunya guanyi la Champions del món, o si més no que hi jugui amb resultats de primera.

I si finalment m’equivoco, ho faig de bona fe, perquè ningú em paga per dir mentides. Només vull que els meus fills creixin en un país lliure i democràtic.

Així doncs no és un estudi científic. Ho podeu considerar opinologia, però si jo llegís aquest article me’l creuria molt més que qualsevol enquesta de “el periódico” o “la vanguardia”, que treballen descaradament per a espanya i contra la llibertat d’informació.

Ampliació de la informació en que em baso. Les meves estimacions:

Partit polític Parlamentaris
Solidaritat Catalana (Laporta) 31
Reagrupament 10
CiU 41
Esquerra 9
icv 7
PSOEC 28
PP 9
anglada 0
ciudadanos 0

Solidaritat Catalana aconseguiria un gran número de vots per la popularitat de Laporta, a qui coneix tothom, i captaria molt votant de CiU que s’adona que l’únic vot útil és la Independència. Molts empresaris, fins i tot els més recalcitrants, ja recolzen de manera massiva la Independència.

Penso que Reagrupament pot aconseguir aquests resultats o millors perquè he vist molta gent treballant darrera. Societat civil, grans persones que mai havien estat en política, i grans polítics.

Del milió i mig de Catalans que ens manifestàrem sota el lema “Som una Nació. Tenim Dret a Decidir” en calen només un milió tres cents mil per a proclamar la Independència.

CiU baixaria per botiflers i unionistes.

Esquerra es quedaria només amb els vots dels que hi treballen i de les seves famílies.

El partit de pijos comunistes icv baixaria encara més per la patètica actuació traint el país i el territori, amb la velocitat a 80 Km/h, les càrregues dels mossos, emprenyant i multant tothom, llepant-li el cul a espanya, anant a madrid a suplicar que rectifiquin per l’assassinat del President Lluís Companys…

El PSOEC baixaria en picat per enfonsar i espoliar Catalunya, i per tenir un president analfabet, malcarat i mentider que només treballa per a espanya. (Recordem que el govern no és una ONG on qualsevol pobret tingui dret a ser president. Calen persones competents, preparades, i honestes)

El PP baixaria més pel seu fanatisme antiCatalà i antidemocràtic que fa vergonya fins a Europa (i ara volen anul·lar la decisió del Parlament Català de prohibir la tortura de braus anant a Europa!).

El partit d’anglada, tot i que molta gent el votarà per la nefasta gestió del PSOE en seguretat i en immigració, no aconseguiria representació parlamentària.

L’espanyolista mentider ple d’odi cap a Catalunya, ribera de ciudadanos, no aconseguiria cap parlamentari doncs fins els seus votants han vist les mentides, manipulacions i odi furibund cap a tot el que és Català.

Això només és una estimació a data 9 d’Octubre de 2010. És possible que els esdeveniments facin que s’incrementi el vot favorable cap a la Independència a les properes setmanes.

Cap independentista abstencionista!.

A partir d’aquí ja sabeu que intentaran els poders espanyolistes:

  • No parlar de Laporta ni de Reagrupament ni d’Independència als seus diaris

Notícia: Sostres confirma que el grup godó ha prohibit esmentar Laporta

Notícia: rivera demana a TV3 que practiqui el buit informatiu a Solidaritat

  • Calumniar sense proves (com en el cas del rosell que acusa la junta de Laporta de corrupte però no publica la suposada auditoria, escampa merda sense proves).
  • Infondre por, com a una acció armada per part d’espanya en cas d’Independència (fa molta gràcia perquè dins Europa això els portaria a l’expulsió i a ser la Sèrbia d’Europa mentre nosaltres quedaríem dins)

Notícia: Reaccions de rebuig a les amenaces de corbacho

Notícia: Encara més decadència (per Salvador Cardús)

  • Difondre enquestes en que els partits independentistes aconseguirien 0 diputats (hahaha!)

Veure: Comparació d’enquestes de les eleccions catalanes al Parlament 2010 (març 2010)

Si els meus resultats són correctes Laporta + Reagrupament aconseguiria més Parlamentaris que CiU.

Llavors CiU hauria de decidir si s’asocia amb els socialistes, amb el PP, i se suïcida políticament, o deixa de ser una vergonya i se suma a la Independència. Les restes del naufragi d’Esquerra haurien de decidir si donen suport a la Independència o a un CiU unionista o un agregat espanyolista de PSOE + PP + icv.

En tot cas tants esforços espanyolistes només aconseguirien retardar l’inevitable a les properes Eleccions i fer que la gent s’adoni, per l’empobriment exagerat i brutal dels Catalans, que dins espanya només patirem misèria, espoli, odi i manca de democràcia.

Amb el temps tot es posa al lloc que li correspon.

Així que tots a votar Independència que tot està per fer i tot és possible.

Votem Independència

dissabte, juliol 31st, 2010

Recordo fa un temps, que ara sembla llunyà però només representa uns mesos, en que no vaig entendre molt bé el sentit de Suma independència – SI.

Conec personalment alguns dels promotors de la iniciativa, com el catedràtic  i cap visible de deumil: Enric Canela, per qui sento un gran respecte, i sé que és un patriota de pedra picada, així que sabia que havia de ser una cosa bona, de manera que quan el cap informàtic em va dir si els podia ajudar, vaig dir-li que sí en tasques puntuals dins de la meva limitada agenda, tot i comentar-li que en aquells moments no acabava de veure clar el sentit d’aquella iniciativa. I vaig encertar creient en ells perquè la idea d’unitat que promouen va quallar i ara forma part del pensament col·lectiu de tots.

Fins llavors Reagrupament era la única alternativa i Carretero va conquerir molts seguidors dient sense manies que proclamaria la Independència per la via unilateral des del Parlament. Idea que també ha quallat absolutament.

Quan es va constituir Suma Independència molta gent no ho va entendre i els van criticar amb un gran nivell de violència. Que separaven enlloc d’unir, etc…

Ara el discurs violent es repeteix contra Solidaritat Catalana de Joan Laporta.

Jo em sento orgullós de ser societat civil. No m’he implicat amb cap partit, perquè no ho he vist clar, perquè sóc una persona que dic el que penso i prefereixo anar per lliure i no pas encubicar-me amb estretors d’actuació en un partit i seguir la seva disciplina, impensable en allò en que no estic d’acord, però he ajudat a tots. He ajudat a partits, a organitzacions, i a nivell tècnic he reportat problemes de webs, forats de seguretat, he ajudat amb les consultes, he ajudat a eliminar virus i recuperar la conta de MySpace a músics del país, etc… a tots els que m’han semblat honrats i que treballaven a favor de la nostra Llibertat Nacional tot i que no hi coincidís del tot o gaire en pensament econòmic o polític.

Veient aquestes baralles entre independentistes això em fa pensar que s’esbudella a Benach per posar-se una taula al cotxe per treballar, però callem com putes quan a les espanyes amb els nostres diners, no s’en gasten 6 sinó 600 o apareixen casos de corrupció brutal a casa nostra per part  dels partits espanyolistes, però sabem que no ens faran ni cas perquè som els seus esclaus.

Passa el mateix amb la guàrdia civil i els mossos.

La guàrdia civil o la policia espanyola et pegava un cop de puny i tothom callava, perquè sabies que no et faria cas cap jutge ni cap autoritat i l’endemà te’n foterien un altre i no els passaria res, i en canvi als mossos a la més mínima incorrecció se’ls critica sense pietat i se’ls diu incompetents.

I potser no ho fan bé de vegades. Potser els podríem puntuar amb un 6 sobre 10 en algun cas hipotètic, però és que amb la policia espanyola els puntuaríem sovint amb un -10 sobre 10 (ironia per a dir que entre el 0 i el 10 estan a menys deu, per sota del mínim valor possible).

On vull anar a parar és que critiquem sense pietat a gent que està treballant per objectius nobles, per la Independència, i no diem res dels que ens insulten, menystenen i ens fan perdre bous i esquelles cada dia.

Conec personalment algunes de les persones involucrades en Suma Independència i sé que són patriotes de primera. Només volen que el país sigui lliure per tornar a la seva feina, que tracten de fer tan bé com poden.

Carretero és un Català que està orgullós de viure a Puigcerdà, que valora casa seva i ho diu ben orgullós, tot demostrant també que estima Barcelona, la capital de Catalunya. Ens va bé gent orgullosa de la Catalunya no metropolitana, perquè Catalunya som tots, i hi ha moltíssima gent genial als pobles de Catalunya tot i que la visió socialista intenti imposar una imatge falsa que tot el que és Català és retrògrad i que si no ets a la ciutat i a més parles un Català pulcre ets un babau. Ens va bé gent ferma.

Laporta ha fet que el Barça més Català sigui el més universal. Ha projectat Catalunya al món i ha demostrat una cosa que també es desprecia des dels cercles espanyolistes: que és Catalanista sense complexes, que diu la veritat, i que té collons. I ressalto els collons perquè per proclamar la Independència a més de ser idealista i voler construir una Catalunya millor pels nostres fills calen collons. Collons per a proclamar la Independència unilateralment des del Parlament. Laporta sap estar, és educat, i pot parlar amb personalitats de tot el món de tu: presidents de països, bancs, etc… és competent.

Un amic meu diu que Catalunya necessita les 3 C: Cor, Cap i Collons. El meu amic diu que ens cal un líder amb cap perquè de Cor i de Collons ens en sobren. :-)

Bé, perquè dic tot això?.

Doncs com en el cas de la policia espanyola, ens trobem que tenim 3 forces polítiques dirigides per persones molt valuoses, amb carrera, amb prestigi, i ens dediquem a esbudellar-los, criticar-los, insultar-los i esquinçar-nos les vestidures perquè no hi ha unitat.

Jo no sé quin panorama hi haurà a les eleccions, espero i desitjo, que com m’explicaven a Suma Independència fa mesos, i molt abans a Catalunya Acció (partit Força Catalunya) hi hagi una candidatura unitària que reculli tots els vots independentistes i no es dissipin per la regla d’Hondt.

Ho espero de veritat perquè necessitem urgentment la Independència i ens la mereixem.

Però al marge del que pugui passar el que sí que vull dir és:

Aquests tres grups no són l’enemic.

Aquests tres grups volen millorar les coses.

Tenim uns enemics despietats, que com en el cas del policia al que si denunciaves se’t riurien i et pegarien més, la fan cada dia grossa.

Els socialistes s’esforcen per destruir Catalunya des de dins i desviar tots els diners cap a espanya i que romanguem dormits mentre el vaixell s’enfonsa, mentre menteixen a tort i a dret sense escrúpols.

Els del pp, són un partit que es val de la democràcia per promoure el seu feixisme. Juntament i de bracet amb els socialistes utilitzaran totes les eines i trucs que tinguin per a negar i trepitjar la sobirania a nivell Català i a nivell individual.

Els ciudadanos són una caricatura, una ganyota desfigurada del feixisme més ranci, uns personatges patètics que odien la cultura Catalana i menteixen cada cop que parlen.

I lamentant-ho molt ciu i esquerra i iniciativa també són l’enemic, perquè treballen per a espanya amb tal de conservar la cadira, la nòmina, i altres prevendes que si s’instaura la renovació política i la transparència de la que parla Reagrupament, sortiran a la llum. La ILP sobre independència que han tombat n’és una prova sobre per a qui treballen.

I us vull dir una cosa: El govern no és una ONG.

Els Catalans no som uns babaus que els paguem una bona vida a un exèrcit d’inútils.

El govern no és per a allotjar tot un grapat de gent incompetent que no trobaria feina a l’empresa privada i que puguin jugar a ser importants. Hem de ser rigorosos i exigir qualitat.

Tenen la responsabilitat de liderar el país cap endavant o com a mínim no obstaculitzar la gran energia i ganes que té aquest poble de progressar.

I hem de ser implacables exigint responsabilitats en cas d’incompetència i desídia. Això només ho podrem aconseguir amb les nostres lleis i el nostre Estat.

Si un polític diu que no vol la independència que expliqui perquè. Perquè prefereix que els Catalans paguem més que ningú i rebem menys que ningú, i que siguem tractats d’una manera que cap ciutadà Europeu no aguantaria ni cinc minuts.

Perquè ens condemnen a l’atur i als nostres fills a la pobresa?. Perquè?. Que responguin perquè i que indiquin alguna avantatja objectiva per als Catalans, si és que són capaços de trobar-la, de que Catalunya estigui sota espanya.

Per tant, el que vull demanar-vos és que reflexioneu sobre tot això i que quan hi hagi eleccions aneu a votar.

Potser els partits que volen la Independència per via unilateral no ho hauran fet bé i aniran per separat, o potser sí, o potser que vagin separats aglutina diferents sensibilitats i no és una opció tan dolenta com molta gent creu, ho veurem en els propers tres mesos, però estic segur que ho hauran fet infinitament millor que el psoe, que ens ha dut a una ruïna absoluta, i que li posaran bona voluntat.

I com els he dit a algunes amigues i amics que m’han dit que si ens independitzem els polítics d’aquí també robaran, amb el govern de l’estat a Catalunya des d’aquí podrem canviar les coses. Tindrem la nostra constitució i la canviarem quan calgui, i les lleis les modificarem si ho necessitem. Com fa qualsevol país democràtic.

Fins i tot el més unionista reconeix que és més fàcil canviar les lleis des d’aquí si som independents, que no pas mirar que les canviïn a madrid, on sempre som i serem minoria i sempre ens imposaran el que vulguin amb la seva òptica mono-nacional i castellanocèntrica.

Fins i tot si votem quelcom sobre el que la Generalitat té competències, es poden treure de la màniga un recurs d’inconstitucionalitat, una esmena al seu senat, o declarar que allò és d’interès nacional (espanyol) i atribuir-se’n les plenes competències com volen fer amb la prohibició de la tortura dels braus.

Per tant, enrecordeu-vos de la metàfora de la policia espanyola que et pega i no et pots queixar perquè és una dictadura i la policia Catalana de la que et pots queixar fins i tot de ximpleries i mirem de valorar el que tenim.

Ja sabeu que el discurs del psoe i del periódico serà intentar desacreditar, tal i com han fet barroerament i salvatge amb Laporta, els qui defensin la Independència i la Democràcia, quan resulta que els socialistes estan amb la merda fins el coll per temes de corrupció.

No fem cas de l’odi que miren d’injectar-nos i pensem com volem que sigui el demà. Siguem generosos.

Mirem de construir una Catalunya millor, òptima, on doni gust viure ara i al futur.

Voteu. És igual a qui, però voteu Independència.

I ara us deixo un poti poti de coses relacionades:

Entrevista a Imma Tubella:

“Fa pocs dies vam fer un acte acadèmic en què Edward Hugh va ser molt clar: hem de decidir si volem ser Argentina o volem ser Finlàndia. Espanya, per tota una sèrie de factors polítics, econòmics i socials, s’encamina cap a Argentina. En canvi, Catalunya té moltes possibilitats d’anar cap a Finlàndia. Pensi que la nostra història està absolutament lligada a la modernitat i a la innovació!”

Discurs del Doctor Joan Carretero on diu algunes veritats:

Per cert, heu observat el contrast entre la preparació de tots els que volen la Independència (catedràtics, advocats, economistes… tots amb feines de nivell a l’empresa privada o bé amb una reputació a la universitat) en contrast amb la indigència intel·lectual i la manca d’experiència laboral fora de “el partido” dels socialistes?.

Una argumentació que pot entendre tothom:

La no-Independència ens surt molt cara en tots els sentits, de manera gràfica i fàcil d’entendre: en no tenir un aeroport hub intercontinental, un port connectat amb TGVs (Trens d’Alta Velocitat) amb Europa que reculli totes les mercaderies d’Àsia i Àfrica i les porti a Europa, en no permetre’ns que hi hagi una empresa Catalana súper-poderosa (recordeu les reaccions per fecsa-endesa quan Gas Natural volia comprar-la; abans italiana o alemanya que Catalana)… perdem molts milions, el que significa molta gent que podria treballar a l’atur, i que el nostre nivell de vida és baix quan podria ser magnífic, la tercera renda per càpita de la unió europea.

Penseu quan hi va haver el núvol de cendre i no hi havia vols a mitja Europa, si Barcelona hagués estat connectada amb Perpinyà per TGV, hauríem estat la porta d’Europa.

Tota la gent que hagués volgut anar cap a Europa o baixar cap abaix, hagués pogut fer-ho amb el TGV i Catalunya hagués ingressat una fortuna, que ha perdut per no tenir les infraestructures que fa dècades que es reclamen i l’estat espanyol no fa.

Discurs de Santiago Espot:

Enllaç curt per a Twitter: http://wp.me/szeab-votem

Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència

dissabte, juliol 10th, 2010

Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.

Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.

Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.

Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.

Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.

Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.

Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.

Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga

Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.

Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.

Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.

Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.

Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.

Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.

El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.

Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.

Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.

A les cinc ja tot era ple a besar.

La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.

Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.

Vaig anar trobant amics d’arreu:

amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.

Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.

De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.

També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.

Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.

Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació” i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.

Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.

Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.

Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.

esquerra una altra que tal.

Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.

Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.

Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.

A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.

Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.

No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.

Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.

Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.

La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.

Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.

“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.

Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.

No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.

L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.  Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”

En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.

Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.

Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.

Les samarretes també eren molt interessants:

Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:

– Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.

És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.

Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:

– Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.

– montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!

La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.

Un bon home d’uns 60 anys em va dir:

– I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut

– Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:

1) Que ho deia de debó

2) Que la Independència ja la tenim guanyada.

I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.

Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.

Prou!.

Aquesta foto és d’una amiga:

Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.

Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:

La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)

Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:

Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:

Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:

Xile: La tercera

USA: FoxNews

Anglaterra: BBC

Itàlia: Giornaletissimo

frança: france24

frança: le figaro

Alemanya: Deutsche Welle

euronews

Al Jazeera

Bèlgica: Le Soir

Quebec: La Presse

Quebec: Le Journal de Montréal

Quebec: Radio Canada

Argentina: El Clarín

A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre

Relacionats:

http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp

http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA

El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions

Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya

La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC

Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya

Kosovo independence not illegal, says UN court

Enllaç curt a aquest article:

http://wp.me/pzeab-1qV

Cataluña espanya

diumenge, juliol 4th, 2010

Avui amb el diari “el periódico” per 1,95€ es pot adquirir el dvd “Cataluña-espanya”.

Aquest magnífic reportatge ofereix informacions molt interessants i acaba amb dubtes i falsos mites.

Acompanyant aquestes línies una captura de l’instant 08:54 en que es mostra un establiment retolat en Català i en àrab que s’exhibeix en aclarir que cap llengua està prohibida, sinó que la llei estableix que com a mínim s’ha de retolar en Català.

A espanya tenen lleis que garanteixen que els comerços i els productes es retolin en castellà, però mai s’ho plantegen això. El que practiquen els espanyols ens està prohibit als Catalans.

No penso callar

divendres, maig 21st, 2010

No m’agraden els fanàtics que intenten imposar la seva visió.

No m’agraden els fanàtics radicals que no tenen arguments més que la violència.

I no m’agrada el fanatisme en el que respecta a atacar Israel.

Veig un odi visceral, i una manipulació a base de repetir mentides i amagar veritats.

No em va agradar la cobertura informativa que va donar tv3 que va fer que molts l’anomenéssim tele-hamàs, per la seva parcialitat, manipulació i defensa d’un grup terrorista islamista que massacra als palestins i palestines que no pensen com ells.

La informació al periodisme ha de ser imparcial i transparent.

No tothom ha de pensar igual, però els periodistes han d’explicar la veritat, que la gent ja té les seves idees.

D’Israel s’ha d’explicar (no ocultar):

– Que és la única democràcia de la zona

– Que la dona i l’home tenen els mateixos drets

– Que la població àrab té els mateixos drets que la jueva

– Que l’àrab és idioma oficial juntament amb l’Hebreu

– Que als hospitals d’Israel s’atenen per igual als ferits dels dos bàndols, fins al punt que sovint àrabs ferits es deixen detenir per a ser guarits en hospitals jueus on saben que els tractaran correctament enlloc d’en hospitals palestins on podrien patir amputacions

– Que hamàs dispara 5.000 míssils l’any sobre la població d’Israel (no contra objectius militars sinó contra la població)

– Que els míssils de hamàs no són “casolans” com diu tv3, sinó míssils d’exèrcit modern totalment mortífer

– Que hamàs utilitza famílies, contra la seva voluntat, com escuts humans

– Que hamàs recluta nens de 15 i 16 anys com a carn de canó

– Que assessina palestins per no seguir preceptes musulmans (per exemple per posar música en una boda)

– Que entra dins edificis de la onu i dispara míssils des d’allí contra els israelians, així quan s’hi tornen la onu pot dir que han destruït un edifici seu (i el pitjor és que la onu ho sap)

En aquest article al diari el punt joan roure, periodista de tv3 que ocupa el càrrec de sots-cap de premsa internacional, justifica els atacs de hamàs i diu obertament que no creu en la objectivitat.

Mercè Escarrà, protesta amb raó, al seu article al Matí digital.

No penso callar mentre es diuen mentides sobre Israel, i mentre els socialistes i els comunistes utilitzen tv3 per a fer la seva propaganda.

Cosa que toquen els socialistes del psoe-c i els comunistes d’iniciativa cosa que manipulen i trenquen i tracten de fer servir als seus interessos partidistes.

No penso callar mentre es diuen mentides, s’insulta i s’ataca de manera sectària Israel i es fa propaganda socialista.

La transparència informativa és bàsica al món civilitzat i obligatòria en la televisió nacional d’un país com Catalunya on estimem la Llibertat.

No tolero ni que es menteixi sobre els actes d’un, ni sobre els dels altres.

Per a fer mentir descaradament i per a servir a interessos partidistes ja hi ha televisions com telemadrid, intereconomia, canal 9 a País Valencià, etc… que causen vergonya aliena.

Avui per avui, tv3 i molts “periodistes” també me’n causen.

La premsa a Catalunya està manipuladíssima i no diu la veritat.

No van parlar de samaranch com corresponia a un franquista que va tancar les portes a l’esport Català amb la seva reforma des del comité olímpic internacional el 1996, sinó que van amagar la seva obscura trajectòria, i tampoc van parlar de com la premsa internacional estava informant de la nul·la qualitat i manca de rigor/llibertat d’expressió de la premsa a Catalunya i a espanya.

Us recomano aquests article de vilaweb:

samaranch és la prova

La premsa internacional defineix a Samaranch com un oportunista que va revolucionar els Jocs Olímpics

I aquest bloc.

10.000 a la ONU a Ginebra

diumenge, maig 9th, 2010

Us faig un breu resum de la meva experiència amb 10.000 a les Nacions Unides (ONU), Ginebra 08/05/2010.

Aquesta cita era molt important de cara a internacionalitzar el conflicte, i dir alt i clar a la seu de les Nacions Unides, que els Catalans volem un Estat propi i reclamem exercir el nostre Dret a la Autodeterminació.

Jo era voluntari de la organització en diferents àrees.

Després de molt deliberar vaig decidir anar-hi en un dels autobusos organitzats per deumil.

El vol costava uns 300 € i es perllongava per una hora i mitja, mentre que el viatge en autobús costava 80 €, però el viatge suposava entre 12 i 13 hores.

Vaig optar per l’autobús per dos motius, pel núvol de cendra que amenaçava amb fer-me tirar els diners i no permetre’m de viatjar (us imagineu com en aquesta situació si Catalunya tingués un TGV Barcelona-Perpinyà seria la porta d’Europa i la de milions que ingressaríem. La no Independència ens fa perdre molt), i el segon motiu era la crisi, que m’afectava com a moltes persones que m’havien manifestat que volien venir però no s’ho podien pagar.

Per al viatge em vaig fer amb una càmera Toshiba Camileo S10 que si bé és una càmera força dolenta, en condicions òptimes de llum ofereix una resolució de 1440×1080 (HD 1080P, no és full hd) i permet fer fotografies a 5 megapíxels.

Pel seu preu, 88 €, permet d’enregistrar a 1440×1080 amb una compressió que fa que la imatge no sigui tan nítida com amb càmeres millors, però destacable per a Internet i sobretot, em permetrà d’enregistrar moltes hores amb una tarja de 32 GB SDHC (40 €).

La bateria dura força, però l’avantatja principal és que em permet enregistrar alhora que està endollada al correct elèctric.

Justet, però suficient per a poder enregistrar aquest increïbles moments amb una qualitat acceptable.

Des del punt de vista tècnic us en podeu fer una idea amb les imatges i els vídeos, des del punt de vista de país, espero que gaudiu amb l’article. :-)

Resum en imatges:

Un esmorzar per tal d’agafar forces a un bar a tocar de la frontera amb Suïssa:

Un curt vídeo que mostra com estava el muntatge a les 09:53 i com s’apropen els gegants del mitjà de comunicació la veu digital i l’extra.

Una cosa divertida és una gran quantitat de japonesos que es van parar i van fotografiar i també un petit grup d’indis que copsaran amb les seves càmeres el caminar de la Nació Catalana.

Les pancartes reivindicatives van ser perfectes, sense eufemismes, dient les coses clares i Catalanes:

Catalunya és una Nació,

No volem ser una colònia d’espanya.

Va venir gent de l’Alguer, Ses Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, el Principat de Catalunya i Catalans residents a diferents països (Alemanya, Holanda…).

També hi va venir gent de diferents Nacions, com Veneti, Quebec, Euskal Herria, Galícia, Occitània, Llombardia..

Fins i tot hi havia missatges en esperanto…

Un vídeo de les 09:53, l’acte començava a les 12:00, on es mostra quan arriben els gegants.

La Catalogne

contre le fascisme

espagnol.

En Démocratie

vers l’ Indepéndence.

Sobre les 10:40 aquesta era la vista general:

Aquesta bandera d’Europa que sostenen per l’altra cara té una senyera.

Ja comença a ser-hi la gent:

La gent ja s’esperava durant l’assaig:

Unes fotos de la meva amiga Indiketa, que m’ha autoritzat a reproduir aquí:

El responsable d’organitzar Holanda Decideix també va fer un parlament molt entretingut:

Quan quedava una hora per al començament oficial de l’acte van fer una entrada triomfal els motoristes vinguts d’arreu de Catalunya:

Aquests dos vídeos els vaig fer des de dalt de l’escenari i des de baix respectivament, durant els assajos, abans de l’inici de l’acte i es pot veure l’animació i la gentada que hi havia:

Des del punt on jo col·laborava tenia una vista parcial.
Aquesta és la vista que tenia mentre preparàvem els assajos:

La nació Veneta també lluita per la seva independència i acostuma a venir, i donar suport, a les nostres manifestacions per Europa:

Moltes Estelades:

L’organitzador d’Holanda decideix duia unes sabates tradicionals holandeses on lluia una estelada o una bandera espanyola i ho va emprar per a dir que hem de decidir Catalunya independent o espanya.

De Lombardia:

Veneto is not italy:

I finalment, després de recollir, una mica de relax:

L’indret es diu “Les Brassessiers”, fa un horari de menjars apte per a mediterranis i té una gran quantitat de cerveses artesanes que fan ells mateixos.

És davant de l’estació. A 5 minuts en tramvia de la Plaça de les Nacions.

Molt breu vídeo emès per tv3 ahir 08/05/2010:

També en parlen:

vilaweb.cat: A Ginebra per un Estat propi

crònica.cat: 2.500 catalans reclamen el dret a l’autodeterminació a Ginebra

URL curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1ky

Lleonard i la casa reial Catalana d’Itàlia

diumenge, abril 11th, 2010

Us deixo aquest document de Jordi Bilbeny, forma part del Projecte Leonard:

ProjecteLleonard-0004-Lleonard_Intent_desfalsificacio_restauració biografica-JB (també deixo una còpia local en PDF)

Explica, amb arguments i fonts, les línies que apuntarien que Lleonard da Vinci seria Català, emparentat amb la casa reial Catalana, i que ens trobem davant d’un altra robatori a la història de la Nació Catalana.

Es pot ser Català, espanyol o italià, i estimar el teu país i també la transparència, el que no es pot fer és ser un feixista fanàtic i ignorar, negar o destruir les proves per a inventar una glòria robant-lis la història a uns altres.

Les investigacions de Bilbeny mereixen el recolzament internacional i que se’ls doni tota l’atenció.

El món ha de saber l’espoli que ha patit la Nació Catalana i que espanya, frança, itàlia i anglaterra, ens han pres el pèl a tots repartint-se els èxits d’una gran Nació que encara brilla tot i els esforços salvatges d’alguns per destruir-la.

Cito un fragment a l’atzar d’aquest document:

“[…]

Sembla, també, que el Mestre es va quedar a la cort d’Isabel d’Aragóuna temporada llarga. Per En Robert Payne, “En Lleonard l’havia de conèixeren molts nivells: com a cortesà, com a pintor, probablement com a cantor, icertament com a consultor en força problemes d’enginyeria que confrontàamb ella”15. I rubrica: “Com que En Lleonard visqué a prop seu, i fou el pintorde la cort, era inevitable que es trobessin i que la pogués pintar”16. A l’agostdel 1499, En Lleonard escriu en una pàgina del Còdex Atlàntic: “Per escalfarl’aigua de la caldera de la duquessa, afegeix tres parts d’aigua calenta aquatre parts d’aigua freda”17. Atent a la jugada, En Nicholl, anotaimmediatament que “la duquessa en qüestió ha de ser Isabel d’Aragó, víduad’En Gian Galeazzo. Ella i En Lleonard eren veïns; Isabel s’allotjava a l’altraala de la Corte Vecchia, amb el seu fill malalt, Francesco, el «Duchino»”18.Si realment la duquessa a qui En Lleonard escalfa aigua fos Isabeld’Aragó, i els fets passessin un cop aquesta ja fos vídua, això ens podriaindicar que el nostre home no deuria entrar a la seva cort per la influència dela nissaga Sforza sinó de la casa reial catalana. És una conjectura, és clar.Però el fet que, mort l’Sforza, En Lleonard es mantingués al servei actiud’Isabel d’Aragó ho podria fer sospitar. Majorment, perquè, poc després, jael veiem al servei d’un altre membre de la família reial catalana: Cèsar Borja.I, atès que la seva germana Lucrècia, llavors era casada amb l’Alfons d’Este–nét del rei Ferran I de Nàpols i nebot d’Alfons II–, En Lleonard va entrar deretop, també, una altra vegada, a servir dins de la família reial napolitana.

[…]”

Us pot interessar:

Bloc de Nova Història

Vídeo: La televisió RT parla de les Consultes i de la Independència de Catalunya

Dimarts, març 2nd, 2010

No ho llegireu a cap diari de la colònia ni de l’ “imperio”…

<ironia>un 10 per a la llibertat de premsa, la seva funció social, per al concepte quart poder i la democràcia </ironia>

…perquè ens fan el buit informatiu, quan no ens calumnien, però el cert és que arreu del planeta es parla de la iniciativa dels Catalans i els Referèndums d’Independència.

La televisió RT, vista a parts d’Amèrica, llatinoamèrica, Rússia…  a través del seu canal en castellà Actualidad RT fa un petit reportatge (en castellà):

http://www.youtube.com/watch?v=E5fYVQIAs7I

I en portada, notícies de màxim interès (top news), destaquen Catalonia continues calls for independence amb aquest vídeo en anglès:

Com anècdota a l’instant 00:53 subtitulen per error un home que no ho és, com n’Alfons Lòpez Tena.

Després parla en Tena i l’etiqueten correctament.

Parlen moltíssim de DEMOCRÀCIA.

Alfons Lòpez Tena – respon a preguntes de lectors de elmundo

dissabte, febrer 27th, 2010

La publicació espanyolista elmundo organitzà un xat entre Alfons Lòpez Tena i lectors que li feien preguntes.

N’Alfons dóna respostes molt intel·ligents.

Adreça a elmundo:

http://www.elmundo.es/encuentros/invitados/2010/02/4051/

Còpia local en PDF.

Esquellot ha traduït l’entrevista:

Quan l’Alfons té gana, es menja als lectors de El Mundo… (còpia local en PDF)

Vídeo Euronews: La Catalogna si separerà dalla Spagna?

Dimarts, febrer 16th, 2010

Aquest és el documental d’euronews sobre la Independència de Catalunya.

En aquest cas és en Italià, però s’entén molt bé.

L’he trobat al bloc de l’Hereu Riera que fa uns comentaris molt oportuns.

Bàsicament la majoria dels entrevistats són unionistes galdosos que no aporten arguments sinó demagògia (que el Català és una llengua minoritària de Catalunya i que la llengua de Catalunya és el castellà, que no té sentit posar fronteres; però jo no veig que espanya corri a ser una regió de frança; que 7 milions de Catalans perdran un mercat de 45 milions d’espanyols (en realitat seria 45-7= 38), és a dir que l’únic argument de que Catalunya continuï sota espanya és el xantatge que sinó no ens compraran, com si ens compressin per gust carai!) i parlen només del Principat com a Catalunya i no pas de tota la Nació.

Fa temps que detecto un corrent espanyol de l’estil de “ja que Catalunya s’independitzarà, és inevitable, anem a intentar que País Valencià i Ses Illes restin a espanya”.

Deixo una còpia d’aquest vídeo al servidor, per si mai l’eliminessin de Youtube.

El vídeo també està disponible en castellà a euronews, amb un retuf ranci espanyolista que tomba.

L’adreça curta d’aquest article de Codi Ç és: http://wp.me/pzeab-1cC