Archive for the ‘Premsa internacional / International press’ Category

The Wall Street Journal: Madrid Rebuffs Catalonia on Secession Vote

dissabte, gener 18th, 2014

Madrid rebutja Catalunya sobre el vot de secessió

Article publicat al The Wall Street Journal, USA, secció World News el 17 de Gener de 2014

Article publicat al TWSJ el 17 de Gener de 2014, a la secció World News, i ocupant un 40% de la plana (els diaris americans són com dos DIN A-4 d’alt, i un i mig d’ample).

A l’article s’analitza el No d’espanya a permetre votar i negociar, i a les peticions de millorar el finançament, i s’esmenta que oficials de la Unió Europea han dit que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea.

Personalment penso que si Europa és còmplice de no deixar-nos votar i té la maldat i inconsistència d’amenaçar de prendre’ns la nacionalitat europea que ja tenim: 1) No ens mereixem conviure amb aquells villans 2) Ens mereixem aliats que siguin més fiables i millors companys de viatge 3) La Unió Europea es mereixen una coça al cul i que en marxem 4) Estarem millor per lliure fora d’Europa i de les seves pràctiques extorquidores, sense adoptar l’Euro sino amb “CATS” com a moneda que podríem devaluar o apreciar a conveniència nostra.

Singulars amb Carles Boix

dijous, octubre 4th, 2012

Tota una lliçó la d’aquest Catedràtic Català als Estats Units que explica amb meridiana claredat (igual com ho fa també Xavier Sala i Martin habitualment) tots els temes de la independència de Catalunya i els aspectes econòmics.
El singulars d’ahir dimecres a TV3.

Prepotència espanyola

dilluns, juny 11th, 2012

Aquí la demostració pràctica de com la prepotència, mentides, xuleria, caspa i manca de preparació dels polítics espanyols són el pitjor enemic per a sortir de la crisi.

El Financial Times explica com rajoy ven el rescat com si fos una victòria. Ahir també se’n feia ressò la publicació Time.

El govern espanyol ha laminat qualsevol credibilitat davant la ciutadania Catalana i la espanyola, i cara a l’estranger, i això és el que fa que els mercats no hi confiïn.

Tu li deixaries els teus diners a un mentider sistemàtic?. Doncs els inversors tampoc.

Per molt que la seva premsa rància i casposa, finançada a cop de talonari amb els impostos de la gent, menteixi i tergiversi, ja no poden tancar espanya en una bombolla com feien els seus enyorats temps de la dictadura criminal franquista.

L’Ara se’n fa ressò: http://www.ara.cat/mon/critiques-premsa-internacional-Mariano-Rajoy_0_716928376.html

Catalunya perd rating, Barcelona sense espanya tindria el màxim

dissabte, maig 5th, 2012

Llegeixo al Nació Digital que Standard and Poor’s acaba de rebaixar el deute Català a la categoria de quasi inversió porqueria, i la d’espanya també (però una mica menys), però ha tingut la gentilesa d’indicar que si Barcelona no formés part d’espanya, la seva qualificació seria la més alta possible.

Barcelona té una qualificació de BBB+ i l’agència de qualificació de risc ha indicat que la tindria AA, la màxima, si no formés part d’espanya.

M’ha agradat la notícia, perquè encara hi ha Catalans traïdors que per afinitat espanyolista menteixen descaradament i deliberada sempre que poden per tractar de fer creure als ingenus que espanya sosté Catalunya i no a l’inrevés.

Per això m’agrada que diguin les coses les entitats potents del món, per a netejar tantes mentides interessades.

El Wall Street Journal al seu magnífic article del proppassat 26 d’Abril “Why Spain Won’t Reform” de RAYMOND ZHONG ho deixa ben clar quan diu que a Catalunya li prenen el 9% del seu PIB anualment, i que no hi ha cap zona a Europa o als Estats Units on es produeixi res de semblant.

Si voleu podeu llegir un bon resum que fa vilaweb.

Tal i com comenta el Col·lectiu Emma hi ha un canvi de tendència de la premsa internacional que ara dóna la raó a Catalunya sobre l’asfíxia a la que ens sotmet espanya.

Articles recents: The Huffington PostThe Financial TimesThe Wall Street Journal i The Guardian.

Amb més distància el passat 31 de Març de 2011 el New York Times parlava sobre Catalunya en el seu article “Deficits in Regions Compound Fears About Spain” per RAPHAEL MINDER on assenyala un drenatge del 10% anual del PIB Català (GDP en anglès).

Deixo una còpia local en PDF de l’article de Nació Digital.

Deixo una còpia local de l’article del Wall Street Journal “Why Spain Won’t Reform“.

Deixo una còpia local de l’article del New York Times: plana 1 , plana 2.

 Fins i tot la vanguardia gens sospitosa de pro-Catalana se'n feia ressò

abertis viola la llei

Dimarts, maig 1st, 2012

Aquesta jornada de #novullpagar ha estat intensa. Molt intensa.

Una autèntica revolta Catalana cívica i pacífica s’ha enfrontat a l’espoli continuat amb el tema dels peatges, contra abertis, i contra cyu, que havia amenaçat amb multes il·legals.

També hem pogut veure policia espanyola amb escopetes, que si “háblame en castellano” i mossos armats de la mateixa manera també, al més pur estil de dictadura monàrquica bananera.

tv3 sense informar, rac1 tampoc, les càmeres web de trànsit desconnectades expressament per a que no es veiés l’èxit de la convocatòria.

I a duran i lleida dient als Catalans que paguem al peatge… (et felicito fill)

Però el que més gràcia m’ha fet de la jornada és descobrir, via vilaweb, que segons denuncien assistents al #novullpagar abertis s’ha dedicat a cobrar, a la visa, aquesta tarda, hores més tard que passessin, l’import que han volgut.

Això em fa moltíssima gràcia perquè constitueix fer-se un froilán en tot el peu enorme:

1) Han cobrat associant la matrícula que han escrit a un paper, amb el número de VISA que tenien guardat d’altres vegades

Les implicacions que té això són fenomenals, perquè vol dir que:

a) Es guarden la VISA sense avisar-ho a l’usuari, violació de protecció de dades com a mínim

b) Han fet un cobrament il·legal sense el consentiment de l’usuari, és a dir robar

c) Han cobrat imports que no coincidien amb el trajecte realitzat, ja que el desconeixien

d) Han cobrat sense el suport físic amb la incertesa jurídica que comporta de patir altres cobraments futurs il·legals, i sense cap garantia jurídica ja que hi ha casos constats en que s’han equivocat en apuntar el número

Tot això suposa un cas interessantíssim per als advocats. Sé que la justícia de l’estat espanyol fa riure, però potser la justícia de la unió europea els pot fúmer un bon pal.

Espero les properes notícies de denúncies contra aquests delinqüents mafiosos.

01-05-2012 20:59 Actualització:

He tornat a consultar l’article de vilaweb i el text ha estat canviat. Ara diu que abertis ho nega i que el càrrec seria d’altres dies. Caldrà esperar què ha passat realment, però si han actuat il·legalment espero que els caigui el pel i els quedi com a en duran.

Dos articles que m’agraden sobre Catalunya

diumenge, febrer 19th, 2012

Avui he llegit dos articles al bloc americà ready-set-jet que m’han agradat molt.

Escrits per noies americanes, joves, i emprenedores, els dos fan incidència sobre que el factor clau que els ha enamorat de Barcelona… els Catalans.

I el procés que els ha dut a aprendre la nostra llengua, que per cert, es pot estudiar a universitats de Nova York.

El primer article es titula the time we build human castles in Catalonia i els segon catalana al cor.

Una cosa que m’ha arribat, i que m’han repetit algunes persones que han vingut a viure a Catalunya, és que els dol saber que mai podran sentir de la mateixa manera que sent un Català, no podran saber el que hem patit per els atacs d’espanya, però que estimen molt Catalunya i els Catalans.

Realment ho he sentit de diverses persones, de diverses nacionalitats, en poc temps. I la veritat és que m’omple.

Vídeo: Josep Carreras magnífic a l’Agora 12/01/2012

Dimarts, gener 24th, 2012

En dos minuts li dóna una lliçó a tants botiflers que s’omplen la boca cada dia i després actuen amb covardia.

 

Aviam, escolti’m, els Catalans som una gent extraordinària… però tenim un defecte, som del rajolí prim. El roc a la faixa, el peix al cove.

De tant en quant un ha d’expressar el que sent, de tant en quant, encara que això et comporti algun tipus de problema… un ha de treure els sentiments que porta dins.

Tot i afegir que canta amb un tros de senyera a la butxaca per passió pel seu país.

En teoria l’entrevista sencera es pot veure a TV3 en aquesta adreça, però ara mateix no funciona ni l’enllaç antic:

http://www.tv3.cat/videos/3896310/JOSEP-CARRERAS-ESTIC-TIP-DEL-TARANNA-DEL-CATALA-DE-RAJOLI-PRIM-DEL-ROC-A-LA-FAIXA-I-DEL-PEIX-AL-COVE

Ni amb el nou format de tv3 tampoc no funciona:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3896310

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

Humor: El mou petit quan brama…

divendres, agost 19th, 2011

El mou petit quan juguen…. brama brama brama !
El mou petit quan brama… brama amb el dit,
amb el dit dit dit… amb el dit dit dit… amb traïdoria i amb el dit.

pepe petit quan juguen… pega pega pega!
El pepe petit quan pega, pega amb el peu,
amb el peu peu peu… amb el genoll genoll genoll… amb el colze colze colze… així pega pepe-fight.

marcelo petit quan juga… pega pega pega!
marcelo petit quan salta, pega una de kick,
kickboxing xing xing… karate te te… a la panxa o lligaments.

Karate te te, kick boxing xing xing,
amb el colze colze colze,
amb el genoll genoll genoll,
amb el peu peu peu,
amb el dit dit dit,
així perd l’equip petit.

Cançó: En Joan petit quan balla (cançó popular Catalana)

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1RR

La història de l’Eric Bertran al cinema

dissabte, juny 25th, 2011

M’he assabentat que Joel Joan està intentant dur al cinema la història de l’Èric Bertran.

L’Èric és un noi que al 2004, quan tenia 14 anys, va ser acusat de terrorista per demanar a una cadena de supermercats l’etiquetatge en Català.

Ha seva història és corprenedora perquè a madrid el volien recloure durant 8 anys, i ell i la seva família enlloc d’acollonir-se van fer públic el que els estava passant.

Realment penso que l’Èric Bertran, a qui conec personalment, és un heroi a més d’una bona persona.

Entre d’altres putades que li van fer van tenir-lo hores sense deixar-lo anar al lavabo, el van tractar de pertorbat i li van ordenar “di que eres español o te encierro”.

Xevi Mató va fer un documental que va tenir diverses primers posicions a youtube en diferents categories durant un cert temps tot i una salvatge campanya de l’espanyolisme ranci per mirar de prohibir el vídeo i fer que tanquessin el perfil i el retiressin de youtube.

Actualment la primera part ha estat vista més d’un milió cent cinquanta mil vegades i l’Èric ha rebut el recolzament públic de personalitats com Noam Chomsky.

Seria molt bo que aquesta pel·lícula es realitzés per a que al món se sàpiga que al sud d’Europa hi ha un estat que amb tesis imperialistes i feixistes i mètodes brutals, continua perseguint salvatgement els ciutadans de la Nació Catalana.

Han iniciat una campanya per a captar donacions.

Des de la plana http://www.fenix1123.cat es pot fer un donatiu, i en fer-lo regalen samarretes, entrades, etc…

Aquí us deixo la primera part del documental del Xevi Mató, que es pot veure íntegre a youtube.

 

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Qd

Barcelona votes on Catalan independence from Spain

dimecres, abril 13th, 2011

El diari anglès The Guardian parla de la Consulta a Barcelona i del desig d’Independència del nostre poble.

http://www.guardian.co.uk/world/2011/apr/10/barcelona-votes-catalan-independence

Deixo una còpia local en PDF.

Cita: L’execonomista en cap de l’FMI sosté que ‘Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món’

dissabte, abril 9th, 2011

Vull recomanar aquest article.

http://www.directe.cat/noticia/140140/l-execonomista-en-cap-del-fmi-soste-que-catalunya-aillada-seria-un-dels-paisos-mes-rics-de

Cito un fragment:

El professor d’Economia de la Universitat de Harvard i execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, Kenneth Rogoff, ho té clar: ‘Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món’. Així ho assegura en una entrevista a la revista Capital, en què també assegura que ‘si cau l’economia espanyola, fins i tot també podria caure França’. Les declaracions de Rogoff coincideixen plenament amb l’estudi presentat per ERC el novembre de l’any passat, La viabilitat econòmica de Catalunya Estat (pdf), en què es demostra que una Catalunya independent se situaria entre els 10 països més rics d’Europa, només per sota de Luxemburg, Irlanda, Països Baixos, Àustria i Suècia.

Deixo còpia de l’article en PDF.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Oo

En directe des de l’hotel Zero Diagonal, celebració de Solidaritat Catalana

diumenge, novembre 28th, 2010

Penjo en directe algunes fotografies per a totes i tots vosaltres:

Actualització 2/12/2010 11:02 He pujat més fotografies. Properament n’apujaré de noves.

Actualització 2/12/2010 23:22 Més fotografies. Properament n’apujaré de noves.

Adreça Twitter: http://wp.me/pzeab-1E8

Darrer acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta

divendres, novembre 26th, 2010

Escric en directe, en forma de notes. Després ho treballaré més, però així teniu un seguiment en directe.

He arribat tard perquè no he pogut sortir de la diagonal, t’obliguen a seguir recte fins la illa diagonal, en moments com aquests penso que necessitem un alcalde intel·ligent que faci la feina i tenir els diners que ara ens pren espanya per a fer les obres; tot i que anava amb mitja hora de marge.

Em trobo amb la Maria Dolors Puertas. Amiga meva i candidata a les llistes de Solidaritat.

No sabeu quin orgull suposa i com aclareix les idees saber que amigues i amics teus, persones honrades, treballadores i amables, de la societat civil, són a les llistes d’un partit polític.

M’instal·lo amb els membres de premsa, al costat d’un noi Català de l’agència efe molt amable.

Al meu voltant tot són càmeres, periodistes amb portàtils (molt més grans que el meu i amb necessitat d’endollar-se a corrent) i a la mateixa filera seuen un periodista de l’avui, un del nació digital i davant som ràdio.

La instal·lació és correcta.

Els seients tenen una safata que s’extreu del seient del davant com els avions per a poder treballar amb el portàtil o prendre notes i dos endolls de corrent als peus.

També té dues connexions de xarxa que no emprarem.

Solidaritat ha muntat una xarxa wifi.

Em faciliten el mot de pas i un endoll per a carregar la meva modesta càmera però utilíssima per a enregistrar aquests moments que faran història.

Realment està molt ple.

A baix completament, a dalt quan arribo encara hi ha seients lliures a les darreres files però es van omplint amb la gent que segueix arribant després que jo.

Quan acaba l’acte ho veig completament ple.

Així doncs em perdo les paraules de l’estimadíssim Mossèn Ballarín, però cito les que va recollir el periodista Pep Lloveras de l’avui:

“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Francesc Xavier Segura, cap de llista per Lleida

Agraeix a tanta gent i organitzacions tot el que han fet pel país, entre elles el Cercle Català de Negocis.

Parla de que primer vam perdre la llibertat, i ara darrerament la dignitat.

– Estic convençut que hem perdut la dignitat en permetre que durant tant de temps els polítics ens hagin amagat la veritat.

Diu que Solidaritat farà recuperar la il·lusió i que passejant per Lleida, les persones li han fet saber

-que la brillantor dels seus ulls era per la idea que nosaltres transmetem. Aquesta idea de contundència, de radicalitat d’Independència del nostre país. Això ja ho esperava moltíssima gent. Ho esperàveu vosaltres si no no seríeu aquí.

Explica un cas o un acudit en que un grup de gent decideix a qui tirarien per la finestra per arreglar una situació, potser un vaixell que s’enfonsa o un globus aerostàtic que cau.

La gent comença a dir que si els advocats que defensen delinqüents, que si els polítics que fan que tot vagi malament… però una nena de 12 anys és qui diu la resposta més intel·ligent: a qui pesi més.

Riure a l’auditori. Hi ha haver molts moments de riure.

Respecte a si som una colònia d’espanya contesta: no sé si som una colònia o un perfu; més riures; en al·lusió a que espanya ens està deixant en res.

– La nostra terra, Lleida, és una terra que potser li convé més que a cap altra comarca de Catalunya. Ho dic perquè a Lleida el sector agroramader té molta importància. Los problemes o les solucions que es puguin establir per a aquest sector moltes vegades passen per Brussel·les. La nostra representació allà està feta avui en dia en clau espanyola. El tarannà espanyol no defensarà mai tan bé com defensarem nosaltres els interessos d’aquest sector. A Lleida, especialment, ens interessa esdevenir un nou estat. I per això som tan ben rebuts la gent de Solidaritat Catalana per la Independència. Us asseguro que som molt ben rebuts. Molt més que els que voldrien molts partits polítics.

Us adjunto el vídeo que vaig enregistrar. Si llegiu des d’un iphone o iPad el veureu des d’aquí.

Hèctor Lòpez Bofill, candidatura Tarragona, Terres de l’Ebre

Comenta moltes coses interessants i fa riure l’auditori, però alhora el seu discurs és ple d’energia i contundència.

– Aquests diputats titafredes de convergència i unió que sempre tenen excuses, d’esquerra republicana, iniciativa verds, per no portar el país a la Llibertat.

– quan no és l’esquerra són aquestes banalitats que sempre posen per davant de Catalunya.

– A Solidaritat Catalana ja no són les dretes, ni les esquerres, ni el centre, som les dretes, el centre, les esquerres, els socialistes, els marxistes… tots junts per portar el país a la Llibertat. No hi ha ni dretes ni esquerres ni res: només hi ha Catalunya i l’Estat propi que crearem.

Comenta que ha estat un goig encapçalar la candidatura per Tarragona i Terres de L’Ebre. Felicita el seu equip.

Comenta que ha conegut de primera mà – Totes aquestes problemàtiques que també afecten al sector primari, a les Terres de l’Ebre, al sector energètic.

– ens pretenen col·locar el cementiri d’Ascó i que nosaltres impedirem perquè precisament una de les iniciatives que farem és fer una proposició de llei per prohibir cementiris nuclears a Catalunya- grans aplaudiments.

Agraeix la paciència a la seva dona, i per tot el que li ha ensenyat del seu petit país que també va fer una Independència i que ara volen fer una unificació – com nosaltres també farem quan unifiquem els Països Catalans.

– Tinc molt nítidament el moment més emotiu d’aquesta campanya. El moment més emotiu va ser a Tortosa quan vaig conèixer un senyor de 90 anys i que com el Senyor Mossèn Ballarí va defensar Catalunya amb les armes. I jo sempre m’he preguntat com pot ser, com pot ser, que hi hagi hagut gent que hagi defensat Catalunya amb les armes i que nosaltres no siguem capaços de dipositar un vot en una urna.

Si teniu ipad o iphone per a veure el vídeo aneu a l’adreça de youtube directa.

Isabel Clara Simó

La nostra llengua s’està morint.

Hi ha moltes llengues al món que neixen, viuen i moren. Però també n’hi ha que que neixen viuen i són assassinades.

Posa com exemple el cas d’Irlanda que quan va ser independent ja no va ser a temps de salvar el Gael·lic.

Ens parla, amb la seva gràcia natural, dels:

– senyorets riquets de pedralbes que us agrada anar despullats.

Parla sobre el bilingüisme, i sobre la imposició del castellà.

Diu que la llengua de comunicació bàsica sempre és una, que ha de ser el Català, però que n’estem molt de ser políglotes.

– Cada vegada que el Català avança, cada vegada que fa un primer passet, com aquell poltre que acaba de néixer i fa aquells passets tan tímids i tan tremolosos. Aquest primer passet que fa el Català d’ençà que va morir franco. Immediatament se’ns tiren a sobre. ¡bilingüisme! ¡bilingüisme! i si no sou uns fanàtics, sou uns desgraciats, sou uns nazis- aplaudiments alliberadors -i s’organitzen en partits que van xulejant (o xulejats o xiulejats no ho sento bé) per la vida. Són uns mentiders! Estan mentint! – aplaudiments clamorosos -La seva llengua és una llengua pròpia, la nostra és una llengua que agonitza. Som nosaltres els que hem d’imposar que només volem donar suport a la llengua Catalana perquè la castellana no la necessita.

Segueix amb el bilingüisme:

– I a més parteixen d’una fal·làcia: diu escolteu és que la meitat són Catalanoparlants i la meitat castellanoparlants. No senyor rivera no! Tot el poble Català és castellanoparlant perquè ens han obligat a aprendre la llengua castellana. No n’hi ha ni un que no parli castellà. No menteixin que no és veritat.

– Ara quasi bé el 90% el compren, que gent que l’escriu està molt més avall. No estem en igualtat de condicions. Ni som el mateix nombre. No és veritat tot això que ens expliquen. Però és que a més a més on estaven los dos mil quinientos del manifiesto, on estaven el senyor rivera i companyia o els seus pares o els seus avis, on estaven tota aquesta gent quan van venir els immigrants d’extremadura, d’andalussia que els expulsaven del seu país a força de misèria. On estaven per a defensar-los?!. On estaven per a denunciar les barraques on vivien?!. On estaven per a donar-lis suport?!. No senyor, estaven sufocant partits Catalans Catalans Catalanistes. Nosaltres els vam obrir els braços!.

– Els senyorets de pedralbes no han obert mai els braços a ningú. Volen imposar per la llei de la força la seva pàtria que és espanya i la seva llengua que és la espanyola. I no ho consentirem. No els ho deixarem fer. Hem de defensar la nostra llengua.

Desemmascara les mentides dels feixistes que diuen que defensen el bilingüisme:

– No els he vist en un quarter de guàrdia civil reclamant que si parlen en castellà també han de parlar Català.

– No sé si us imagineu com és d’important dintre de la història de Catalunya aquesta nit. Perquè com aquell poltre tremolós de cames però que sap on va i al cap d’unes hores ja trota per tota la herba nosaltres som un partit que hem nascut amb moltes febleses, per exemple de temps. Hem tingut menys de quatre mesos per a formar-nos. Som un poltre molt petitet encara, i tanmateix ¡amb quina força hem arrelat!. Amb quina força hem crescut. I ara ja no ens tremolen les cames. I sabeu perquè és tan important?. Perquè avui fem el primer pas cap a la Independència… el segon pas el farem fent el corcó al Parlament de Catalunya. Un Parlament que no serveix de res, però tindran que sentir-nos. Ens sentiran! I parlarem fort.

Isabel emociona, ens fa embogir en aplaudiments. Quan una valenciana diu que ens sentiran és que ens sentiran. Aquest és un partit de valentes i valents.

Continua – Quan s’equivoquen o tracten de mentir-nos tenim en Lòpez Tena que no es deixarà enganyar… i els hi dirà ¡mentiders! ¡que sou uns mentiders!… i a més és valencià, garantia d’èxit- més riures. S’expressa amb molta gràcia. Amb una rauxa intel·ligent.

– Esteu defensant el concert econòmic i sabeu que és mentida que el tribunal constitucional ens ho ha prohibit. En una sentència en que se’ns diu que som una “especie del género español”. ¡Una especie del género español! Com feia Lineus en la classificació de les bèsties: los géneros y las  especies. ¡Que s’han pensat!. Ens han humiliat, ens han insultat, ens han arrabassat les petites competències que teníem… no teníem competència en llengua? doncs ja no la tenim. No teníem competència en cultura? Doncs ja no la tenim… i tindrem “corridas de toros”, que us hi jugueu?.

– Que som una província, i província ve de provinchere: vençuts

Comenta com els va fer tanta ràbia que en igual condicions 11 contra 11 (ja que ells ens volen sempre sotmesos), el Barça guanyés el madrid, i que aquell 2 a 6 era Catalunya contra espanya.

Adreça del vídeo a youtube.

Uriel Bertran

- Gràcies per omplir aquest palau sense bocates ni que us paguin el viatge com han de fer els altres partits- aplaudiments.

Comenta que som dues mil persones. Jo no sé quants som però el que sí que puc certificar és que la sala de baix i la de dalt són plenes a vesar, de gom a gom. Potser calculo un 95% d’ocupació.

– Les Nacions Lliures no es barallen, s’uneixen. Només les nacions pressoneres es barallen.

– Si el zapatero va dir que recolzaria l’estatut i mireu com va acabar, si ara diu que de concert res de res, és que res de res- en al·lusió a que ciu defensa quelcom que sap impossible.

Doneu llibertat de vot per a votar per la Independència de Catalunya,

Aquests diputats van tenir llibertat de vot per votar l’abolició, els demanarem que com a mínim tractin els Catalans igual que els toros.

Ni tv3, ni lavanguardia que han fet un boicot sistemàtic.

Comunicació directe amb les Nacions del món. I qui millor que Laporta el president del millor equip del món.

– La declaració unilateral d’Independència ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia de la ONU. Perquè l’ha reconegut en el cas de Kosova com a legítima, com a probable, com a possible, com a vàlida en el dret internacional públic.

– Mai Catalunya havia tingut tantes circumstàncies que ens porten a un mateix punt, com deia Joan Fuster, que ens aboquen a un únic punt, que és la declaració d’Independència.

– Deia jordi pujol que ja no troba raons en contra de la Independència. És que no n’hi ha. Per molt que busqui no en trobarà. No n’hi ha.

– Catalans i Catalanes no dubteu que ha tornat el Dream Team, que som tots nosaltres, aquestes 2000 persones que omplim aquesta sala som el Dream Team de Catalunya que s’ha posat a caminar per la Llibertat del nostre poble. I com deia Francesc Macià, el 28 de Novembre, Catalans i Catalanes siguem dignes de Catalunya. ¡Visca Catalunya Lliure!.

Vídeo a youtube.

Alfons Lòpez Tena

– Per primera vegada de la història hem aconseguit posar com a tema central de la campanya electoral, que està aquí per quedar-se, la Independència de Catalunya.

Alfons Lòpez Tena fa un discurs molt i molt sincer sobre la seva evolució fins a lluitar per la Independència de Catalunya.

El vídeo, que tractaré de pujar avui (27/11) és corprenedor i li recomano a tothom.

– Us diré d’on venim, de cara a haver arribar a aquesta situació, i haver de donar el pas públic, directe, obert, difícil, amb tota mena d’obstacles, sotmesos a tota mena d’injúries, de calúmnies, descalificacions, per la Llibertat del poble Català. Per la Independència de Catalunya.

– Jo en el moment que vaig veure el consell del poder judicial, abans pensava com molts Catalans, com molts dels que estem aquí segur que havíem pensat, que això és un procés gradual, que s’ha d’anar fent a poc a poc, bona lletra, no estirem massa de la corda, potser no n’hi ha gaire això, anem avançant a poc a poc. Perquè efectivament va haver-hi uns anys que les coses avançaven a poc a poc i s’avançava. Sobretot els que venim de la lluita contra la dictadura de franco, contra el genocida anti-Català, especialment els que estàvem a València. Allà tot és molt més dur, com sabeu. Ja pensàvem que això podria funcionar.

– Va ser al consell del poder judicial que vaig veure que no. Allà és quan vaig veure la voluntat sistemàtica, deliberada, explícita és destruir Catalunya, destruir els Catalans. Fer tot allò que sigui necessari per a que Catalunya es converteixi en una província assimilada sense cap mena d’element més que el folklore i sense cap mena de poder, ni polític ni de capacitat econòmica.

– Perquè quan estàs als òrgans d’un estat parlen d’una manera oberta.

– Jo he sentit dir: “yo he ido a ejercer mi profesión a Cataluña para colonizarla”. Persones que estan en l’actualitat al tribunal constitucional.

– Jo coneixia el que era la classe dirigent barcelonina… la veia com el que és, provinciana, mediocre, corrupta. I en veure el panorama espanyol i el de la casta dirigent barcelonina, vaig pensar això s’ha acabat. S’ha acabat però la meva obligació és dir-ho. Fer un acte de servei i escriure-ho. En aquell moment vaig pensar i vaig tornar a llegir un gran poema d’Anna Akhmàtova de la pitjor època de l’estalinisme en el qual hi ha un petit pròleg en que ella explica que està fent qua al davant d’una presó on va cada dia , com molta gent, a veure si hi ha notícies del seu marit, del seu fill, en aquest cas del seu fill que l’havia detingut la policia i no sabia si l’havien assassinat, si estava en un camp de concentració en aquelles circumstàncies una dona amb una cara que no tenia cap mena d’expressió se’m va girar i em va dir: vostè això ho pot escriure? llavors ella va contestar sí. Llavors comença el poema.

– Jo vaig pensar això, la meva obligació és escriure-ho. I d’allí vaig començar a escriure un llibre i confesso ara que la meva idea era que en el moment en el qual el publiqués, van ser tres anys de feina de documentació, seria l’últim servei a la Nació Catalana perquè la Nació Catalana era condemnada per una classe dirigent provinciana, mediocre, venuda i sense futur.

– La sorpresa va ser que en el moment de començar, i és un llibre que té un caràcter acadèmic, intel·lectualment complexe, per incorporar corrents angloamericans dels últims anys, la sorpresa va ser que això que jo pensava que tindria si de cas una influència purament acadèmica es va convertir en un gran èxit popular i d’allí va sortir el anar i fer moltes presentacions i allí vaig descobrir el Poble de Catalunya. Allà és quan vaig descobrir que hi ha un Poble, que hi ha una Nació. Que fora d’aquests petits cercles dels palaus, dels liceus, dels tennis, dels polos. Fora d’això hi ha una Nació. Amb tremp. Amb força. Que hi havia homes i dones que són capaços i que es mantenen fidels a la Nació. I llavors és quan vaig pensar que la meva obligació era anar i treballar per la Independència de Catalunya. Entenem Catalunya com la Nació Catalana sencera, com els Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Independitzar el Principat de Catalunya i incorporar la resta dels Països Catalans en funció de la seva voluntat i de la seva evolució política, cultural, econòmica, social.

– Ens hem trobat que aquesta etapa continuava en el mateix autisme, d’una manera “cansina”, sense cap mena ni d’il·lusió ni de voluntat, continuaven repetint les mateixes mentides de sempre: ara hem d’agafar un tren, ara no toca, que aquest tren passarà per Estrasburg, i llavors hi haurà una estació determinada que no se sap si serà en el segle 47 o en la galàxia llunyana d’Star Wars, no se sap, però ara no. Sempre ara no.

– Dels que ens diuen és que ara la Independència no toca perquè la prioritat és anar contra la crisi. Home, serien creïbles si abans de començar la crisi haguessin que la Independència ara sí que tocava. Però tampoc ho van dir.

– Van dir: desenvolupem un estatut, fem polítiques socials, fem pluja fina, pugem a l’Aneto, baixem i agafem un creuer per a anar a Itaca, sortim del sot, treiem el cotxe de la sorra. Tot això és el que deien, però la Independència no. Sempre hi havia una altra cosa que no fos la Independència. I sabeu perquè?. Perquè no la volen. Estan en contra!.

– Treiem-nos la vena dels ulls. No la volen. Ells volen la Independència com els creients volen anar al cel. Pot estar millor. Però no hi ha ningú que vulgui morir-se per anar al cel. L’objectiu és anar al cel, però una mica tard. No la volen. Volen la Independència si cal.

– … van tenir la seva funció, però ara ja estan condemnats a les escombraries de la història. No han estat capaços de defensar Catalunya quan la ofensiva espanyola ja s’ha convertit en radical i a per totes.

Amb 8 mesos d’espoli fiscal nosaltres rescatem irlanda.

A més espanya s’enfonsa, es convertirà en una nova argentina.

No ens interessa estar en aquest baixell que se’n va a l’aigua.

Joan aporta
En només quatre mesos hem aconseguit això.
Tinc dos moments molt gravats.
Quan el meu fill em va fer prometre-li que no em dedicaria a la política i no vaig poder i l’altre quan Xavier Sala i Martín va escriure l’article jo votaré Joan Laporta.
Catalunya paga la pena.

Farem un corredor mediterrani que tanta falta fa aquí i a València també.
Donarem beques a qui s’ho mereixi per descomptat.
Acabarem amb els barracons on estudien els nens en unes condicions inadequades.
Algú es creu que es podrà fer el referèndum o el concert.
Els Catalans hem d’anar orgullosos pel món.
No ens hem d’amagar de ser Catalans no sigui que s’emprenyin. On s’ha vist això!.
fan propostes que saben que no poden complir mentint.
És hora que deixin d’aquest joc d’anar a pidolar a madrid i tornar amb la cua entra les cames.

Quan un fa una cosa malament té una mala nota. I els nostres polítiques han demostrat la seva incompetència i han demostrat que no són dignes de dirigir aquest país perquè ens han dut a la crisi econòmica més gran de la nostra història. Si ho han fet malament han de suspendre. I han tret un molt deficient.

El vot útil és Solidaritat Catalana per la Independència.

Què farem mentre estant no aconseguim la Independència? No el practicarem. Mentre estant (que els polítics autonomistes) vagin a buscar els cales que ens prenen a madrid!!.

No han d’abaixar el sou als funcionaris, que recuperin els diners que ens foten a madrid i no hauran d’abaixar el sou als funcionaris.

És legítim que vulguem viure lliures.

650.000 Catalans van votar a les consultes sobiranistes.

A la proppassada manifestació vam ser 1.200.000. Si sumem el milió dos cents ja els tenim els 68 diputats, ja tenim la Independència.

Hem de ser protagonistes de la història.

Els Catalans, les Catalanes, els joves, els grans, els treballadors, els empresaris, els immigrants, tots han de participar d’aconseguir la Independència.

La Independència no ens l’ha de donar ningú, la Independència es pren.

La Independència no es contra ningú. És a favor nostre.

Ens deuran calés si ho posem a la balança!. Ara cal gent que negociï de debó no pidolaires.

Estic conveçut que la unió europea ho veurà bé perquè finalment tindrà un estat seriós al sud d’Europa.

Proclamarem la Independència de manera democràtica.

La nostra cultura no és excloent.

La llengua serà el Català. Això tothom ho ha de tenir clar.

La Independència no trenca cap vincle amb els familiars de fora.

L’endemà de la Independència anirem a treballar, però tindrem un estat que protegirà els interessos dels Catalans siguin quins siguin.

Entrarem amb Força al Parlament de Catalunya!.

Quan l’acusen de que s’ha aprofitat del Barça per a fer el salt a la política, diu “uns collons! hem posat la institució del Barça al servei del país!”.

D’aquí cap a la Independència perquè la volem i sabem que és possible.

Si a Catalunya es fes un campionat del món d’opinadors seríem els campions del món. Tenim opinadors de totes menes. Però n0 n’hi ha prou.

Demana un aplaudiment per a tots els suports anònims.

La volem, sabem que és possible, i la farem entre tots!.

—–

Em feia molta il·lusió fer-me unes fotos amb els candidats amb qui tinc amistat, amb en Jan, amb el Xavier Sala i Martín, amb Maria Dolors, amb el Harold, amb en Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, Anna Arqué… malauradament el periodista de nació digital va tenir un problema amb l’ordinador i em va demanar si li podia deixar el meu per a retransmetre la informació en directe. Es va demorar i ja no vaig ser a temps de fer les fotografies.

Va escriure un bon article.

Nogensmenys sí que vaig poder localitzar alguns a les acaballes de l’acte i fer algunes fotografies i tenir una xerradeta agradable.

Nota 27/11/2010 16:25 segueixo actualitzant l’article, pujant fotografies i vídeos fins que estigui acabat. Aneu-lo revisant durant el dia.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1CQ

Solidaritat es mou

diumenge, novembre 7th, 2010

Avui he anat a Castelldefels i hi he trobat un tendal de ciu on hi repartien globus als nens.

Indignat he recordat les darreres espanyolades de ciu: negar-se a retirar el monument franquista més gran de Catalunya i abstenir-se en la votació proposada per esquerra de convidar els veïns a col·locar Senyeres al barri a la visita del papa de roma (a qui jo tampoc no espero ni vull).

Afortunadament també hi havia una paradeta de Solidaritat Catalana on es repartia el programa electoral i informació sobre l’espoli fiscal que pateix Catalunya.

I és que Solidaritat no ha parat de moure’s, de visitar pobles i contrades, fins i tot a País Valencià (enllaç a Vinaròs News).

Els voluntaris i el mateix Laporta treballen de valent doncs són conscients del bloqueig informatiu.

El grupo godó (la vanguardia, mundo deportivo, rac1, rac 105…) va donar ordre de no parlar de Laporta a no ser que fos per mal parlar-ne, tal i com va denunciar Salvador Sostres, confés admirador de ciu i gens sospitós de ser fan de Joan Laporta. (còpia local en PDF)

I el linxament mediàtic al que van sotmetre Laporta ha estat tan descarat tan fals i indigne que fins i tot el mateix escriptor ho denuncià (còpia local en PDF).

I aquest bloqueig informatiu funciona ja que he conegut alguns casos de persones que no sabien que Joan Laporta es presenta a les eleccions, i encara menys que ho feia per a que Catalunya sigui independent.

I les difamacions funcionen perquè he enraonat amb algunes persones que tenien la opinió que Joan Laporta era un corrupte pel simple fet que havien llegit les acusacions suposades filtracions de el mundo deportivo.

Jo els he explicat que el conec, que l’ataquen pel simple fet de ser independentista, i que al seu bloc podien trobar l’explicació que no li havien deixat fer en públic i al bloc del Xavier Sala i Martin una explicació magistral (còpia local en PDF) sobre com sandro rosell havia mentit amb els comptes atribuint-se 70 milions d’euros de benefici que suposadament hauria fet guanyar al Barça el primer segon de posar el peu al Barça, és a dir, els diners que ha fet guanyar Laporta al Club, i que ara sandro diu que no els hi ha fet guanyar Laporta sinó que corresponen al seu exercici manipulant les dates. (còpia local en PDF)

Com a prova de que rosell no és la primera vegada que menteix us deixo el vídeo amb l’entrevista a Catalunya ràdio en que nega un sopar amb empresaris espanyolistes i artur mas, i la foto que va aparèixer després d’aquell sopar.

Però a l’objectiu d’aquest article: patim un bloqueig informatiu, tv3 tampoc no donarà espai a Solidaritat Catalana (Laporta) ni a Reagrupament, i els diaris no fan pas periodisme si no un exercici maquiavèl·lic georgeorwellià de mostrar una realitat per encàrrec i tractar d’empènyer els confiats lectors cap a l’objectiu de qui els paga.

Situació encara més vergonyosa quan resulta que el New York Times, la televisió pública francesa RTL i la del Canadà entrevistaran a Laporta.

Així doncs ho sabem, i mentre tractem d’aconseguir una premsa de veritat, transparència informativa, democràcia i un cop des dins del Parlament informar de tots els greuges que pateix Catalunya i del bé que podríem viure, cal que fem córrer la informació amb el boca orella i per Internet.

No fa gaire li van tancar els perfils del Facebook, però lluitador com és de mena i advocat, va fer que els els reobrissin en qüestió d’hores.

Sé que Solidaritat entrarà al Parlament amb molta força i que el nostre futur canviarà a millor.

Només una dada: malgrat tots els boicots informatius Joan Laporta és el candidat que més seguidors té al Facebook.

Us pot interessar: Carta que no enviaré al Punt de Toni Strubell (còpia local en PDF)

Antoni Maria Espadaler deixa de ser articulista de la vanguardia per la seva defensa de Laporta (article en castellà) (còpia local en PDF)