A l'article original i a televisió no el van treure cap per vall. Nogensmenys crec que és més apropiat mostrar-lo així, com tots els que volen mal a Catalunya.
Il·lustre senyor diputat,
m’adreço a vostè com a exmilitant de Convergència per fer-li algunes preguntes i compartir unes reflexions arran de les declaracions que ha fet avui a Els Matins de TV3.
Vostè ha dit que abans de parlar de referèndums cal “sortir del sot” i que són necessaris una sèrie de passos previs. No creu que ajudarien a sortir del sot 22.000 milions d’euros anuals, que són els que ens roba cada any l’estat espanyol?
Sembla què vostès basaran la campanya electoral en el concert econòmic. M’agradaria que m’expliqués com s’aconsegueix que aquest estat espoliador et torni el què et pren i que permet viure a la resta amb l’esquena dreta sent inconstitucional. El sistema de finançament de Catalunya és el que marca la LOFCA per no ser comunitat foral; per si això no fos suficient la sentència del TC impedeix qualsevol relació de bilateralitat Catalunya-Espanya per negociar un sistema de finançament. Com és que en aquests vint-i-tres anys no han estat capaços d’aconseguir-ho? Què els fa pensar que ara ho podran fer? Crec sincerament que després de la retallada de l’Estatut, anunciar a l’electorat que la seva prioritat quan estiguin al govern serà demanar el concert econòmic és enganyar.
També voldria saber a què es deu aquesta afició de CiU de supeditar la política catalana a l’espanyola. Em refereixo a les últimes declaracions d’Artur Mas dient que esperarien a passades les eleccions espanyoles per començar les negociacions. Quina diferència hi ha entre que guanyi el PP o els PSOE? O potser és que sabent que el PP està a punt d’assolir el poder, faran intercanvi de cromos? El PP s’absté en l’investidura d’Artur Mas i a canvi CiU recolza el govern popular a Madrid? Penseu castigar el país amb un Majèstic 2?
No crec que quedi ningú que s’empassi aquest engany. No aconseguirem mai el concert econòmic; Pepiño Blanco ja va advertir Mas l’endemà d’aquestes declaracions. I què dir del PP? El Partit Popular és qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, ho recorda senyor Pujol?
Potser el que els passa és que ara que es veuen a punt de tocar poder després de set anys a l’oposició i això els encega i no els deixa sentir el clam de tot un poble: INDEPENDÈNCIA! A la maniferstació del 10-J no se sentia ningú cridant CONCERT ECONÒMIC! O INDEPENDÈNCIA PERÒ ARA NO TOCA!
Allà ja devia comprovar que de problemes d’autoestima els catalans no en tenim. Potser en tindrem si seguim tenint al govern autonomistes, diputats convergents còmodes amb l’estat espanyol i que priven a la ciutadania d’engegar un referèndum d’independència. En definitva, que van sumint la nostra Nació en aquest pou de misèria que és Espanya i en una dolça decadència.
Com a última reflexió voldria indicar-li que tan se val si a Catalunya hi ha un govern fort o no, un tripartit o una sociovergència, o el què sigui. Els espanyols tenen molt clar què cal fer amb Catalunya, i mentre no disposem d’un Estat propi, són ells qui tenen la paella pel mànec en tots els assumptes.
Carles Móra, el batlle d’Arenys de Munt fa un discurs magnífic a la Universitat Catala d’Estiu a Catalunya Nord.
Tothom l’hauria de veure i pensar sobre les coses que diu: sobre com hi ha més Catalans pobres a Catalunya que ciutadans a Extremadura, sobre com després de l’estiu hi haurà moltes més empreses tancades, sobre com espanya ens pren un 10% del PIB quan a Canadà o a Estats Units més d’un 2,5% és il·legal o a Alemanya un 4% inconstitucional, sobre com els jubilats sobreviuen amb una assignació mísera.
També diu que no se’ls podrà perdonar (als polítics independentistes) si no presenten una llista unitària.
És un orgull conèixer a aquest gran home i considerar-me’n amic.
Sigui com sigui aquestes eleccions voteu Independència. Hi hagi un partit o 25, però voteu Independència o després no us queixeu.
Recordo fa un temps, que ara sembla llunyà però només representa uns mesos, en que no vaig entendre molt bé el sentit de Suma independència – SI.
Conec personalment alguns dels promotors de la iniciativa, com el catedràtic i cap visible de deumil: Enric Canela, per qui sento un gran respecte, i sé que és un patriota de pedra picada, així que sabia que havia de ser una cosa bona, de manera que quan el cap informàtic em va dir si els podia ajudar, vaig dir-li que sí en tasques puntuals dins de la meva limitada agenda, tot i comentar-li que en aquells moments no acabava de veure clar el sentit d’aquella iniciativa. I vaig encertar creient en ells perquè la idea d’unitat que promouen va quallar i ara forma part del pensament col·lectiu de tots.
Fins llavors Reagrupament era la única alternativa i Carretero va conquerir molts seguidors dient sense manies que proclamaria la Independència per la via unilateral des del Parlament. Idea que també ha quallat absolutament.
Quan es va constituir Suma Independència molta gent no ho va entendre i els van criticar amb un gran nivell de violència. Que separaven enlloc d’unir, etc…
Jo em sento orgullós de ser societat civil. No m’he implicat amb cap partit, perquè no ho he vist clar, perquè sóc una persona que dic el que penso i prefereixo anar per lliure i no pas encubicar-me amb estretors d’actuació en un partit i seguir la seva disciplina, impensable en allò en que no estic d’acord, però he ajudat a tots. He ajudat a partits, a organitzacions, i a nivell tècnic he reportat problemes de webs, forats de seguretat, he ajudat amb les consultes, he ajudat a eliminar virus i recuperar la conta de MySpace a músics del país, etc… a tots els que m’han semblat honrats i que treballaven a favor de la nostra Llibertat Nacional tot i que no hi coincidís del tot o gaire en pensament econòmic o polític.
Veient aquestes baralles entre independentistes això em fa pensar que s’esbudella a Benach per posar-se una taula al cotxe per treballar, però callem com putes quan a les espanyes amb els nostres diners, no s’en gasten 6 sinó 600 o apareixen casos de corrupció brutal a casa nostra per part dels partits espanyolistes, però sabem que no ens faran ni cas perquè som els seus esclaus.
Passa el mateix amb la guàrdia civil i els mossos.
La guàrdia civil o la policia espanyola et pegava un cop de puny i tothom callava, perquè sabies que no et faria cas cap jutge ni cap autoritat i l’endemà te’n foterien un altre i no els passaria res, i en canvi als mossos a la més mínima incorrecció se’ls critica sense pietat i se’ls diu incompetents.
I potser no ho fan bé de vegades. Potser els podríem puntuar amb un 6 sobre 10 en algun cas hipotètic, però és que amb la policia espanyola els puntuaríem sovint amb un -10 sobre 10 (ironia per a dir que entre el 0 i el 10 estan a menys deu, per sota del mínim valor possible).
On vull anar a parar és que critiquem sense pietat a gent que està treballant per objectius nobles, per la Independència, i no diem res dels que ens insulten, menystenen i ens fan perdre bous i esquelles cada dia.
Conec personalment algunes de les persones involucrades en Suma Independència i sé que són patriotes de primera. Només volen que el país sigui lliure per tornar a la seva feina, que tracten de fer tan bé com poden.
Carretero és un Català que està orgullós de viure a Puigcerdà, que valora casa seva i ho diu ben orgullós, tot demostrant també que estima Barcelona, la capital de Catalunya. Ens va bé gent orgullosa de la Catalunya no metropolitana, perquè Catalunya som tots, i hi ha moltíssima gent genial als pobles de Catalunya tot i que la visió socialista intenti imposar una imatge falsa que tot el que és Català és retrògrad i que si no ets a la ciutat i a més parles un Català pulcre ets un babau. Ens va bé gent ferma.
Laporta ha fet que el Barça més Català sigui el més universal. Ha projectat Catalunya al món i ha demostrat una cosa que també es desprecia des dels cercles espanyolistes: que és Catalanista sense complexes, que diu la veritat, i que té collons. I ressalto els collons perquè per proclamar la Independència a més de ser idealista i voler construir una Catalunya millor pels nostres fills calen collons. Collons per a proclamar la Independència unilateralment des del Parlament. Laporta sap estar, és educat, i pot parlar amb personalitats de tot el món de tu: presidents de països, bancs, etc… és competent.
Un amic meu diu que Catalunya necessita les 3 C: Cor, Cap i Collons. El meu amic diu que ens cal un líder amb cap perquè de Cor i de Collons ens en sobren. :-)
Bé, perquè dic tot això?.
Doncs com en el cas de la policia espanyola, ens trobem que tenim 3 forces polítiques dirigides per persones molt valuoses, amb carrera, amb prestigi, i ens dediquem a esbudellar-los, criticar-los, insultar-los i esquinçar-nos les vestidures perquè no hi ha unitat.
Jo no sé quin panorama hi haurà a les eleccions, espero i desitjo, que com m’explicaven a Suma Independència fa mesos, i molt abans a Catalunya Acció (partit Força Catalunya) hi hagi una candidatura unitària que reculli tots els vots independentistes i no es dissipin per la regla d’Hondt.
Ho espero de veritat perquè necessitem urgentment la Independència i ens la mereixem.
Però al marge del que pugui passar el que sí que vull dir és:
Aquests tres grups no són l’enemic.
Aquests tres grups volen millorar les coses.
Tenim uns enemics despietats, que com en el cas del policia al que si denunciaves se’t riurien i et pegarien més, la fan cada dia grossa.
Els socialistes s’esforcen per destruir Catalunya des de dins i desviar tots els diners cap a espanya i que romanguem dormits mentre el vaixell s’enfonsa, mentre menteixen a tort i a dret sense escrúpols.
Els del pp, són un partit que es val de la democràcia per promoure el seu feixisme. Juntament i de bracet amb els socialistes utilitzaran totes les eines i trucs que tinguin per a negar i trepitjar la sobirania a nivell Català i a nivell individual.
Els ciudadanos són una caricatura, una ganyota desfigurada del feixisme més ranci, uns personatges patètics que odien la cultura Catalana i menteixen cada cop que parlen.
I lamentant-ho molt ciu i esquerra i iniciativa també són l’enemic, perquè treballen per a espanya amb tal de conservar la cadira, la nòmina, i altres prevendes que si s’instaura la renovació política i la transparència de la que parla Reagrupament, sortiran a la llum. La ILP sobre independència que han tombat n’és una prova sobre per a qui treballen.
I us vull dir una cosa: El govern no és una ONG.
Els Catalans no som uns babaus que els paguem una bona vida a un exèrcit d’inútils.
El govern no és per a allotjar tot un grapat de gent incompetent que no trobaria feina a l’empresa privada i que puguin jugar a ser importants. Hem de ser rigorosos i exigir qualitat.
Tenen la responsabilitat de liderar el país cap endavant o com a mínim no obstaculitzar la gran energia i ganes que té aquest poble de progressar.
I hem de ser implacables exigint responsabilitats en cas d’incompetència i desídia. Això només ho podrem aconseguir amb les nostres lleis i el nostre Estat.
Si un polític diu que no vol la independència que expliqui perquè. Perquè prefereix que els Catalans paguem més que ningú i rebem menys que ningú, i que siguem tractats d’una manera que cap ciutadà Europeu no aguantaria ni cinc minuts.
Perquè ens condemnen a l’atur i als nostres fills a la pobresa?. Perquè?. Que responguin perquè i que indiquin alguna avantatja objectiva per als Catalans, si és que són capaços de trobar-la, de que Catalunya estigui sota espanya.
Per tant, el que vull demanar-vos és que reflexioneu sobre tot això i que quan hi hagi eleccions aneu a votar.
Potser els partits que volen la Independència per via unilateral no ho hauran fet bé i aniran per separat, o potser sí, o potser que vagin separats aglutina diferents sensibilitats i no és una opció tan dolenta com molta gent creu, ho veurem en els propers tres mesos, però estic segur que ho hauran fet infinitament millor que el psoe, que ens ha dut a una ruïna absoluta, i que li posaran bona voluntat.
I com els he dit a algunes amigues i amics que m’han dit que si ens independitzem els polítics d’aquí també robaran, amb el govern de l’estat a Catalunya des d’aquí podrem canviar les coses. Tindrem la nostra constitució i la canviarem quan calgui, i les lleis les modificarem si ho necessitem. Com fa qualsevol país democràtic.
Fins i tot el més unionista reconeix que és més fàcil canviar les lleis des d’aquí si som independents, que no pas mirar que les canviïn a madrid, on sempre som i serem minoria i sempre ens imposaran el que vulguin amb la seva òptica mono-nacional i castellanocèntrica.
Fins i tot si votem quelcom sobre el que la Generalitat té competències, es poden treure de la màniga un recurs d’inconstitucionalitat, una esmena al seu senat, o declarar que allò és d’interès nacional (espanyol) i atribuir-se’n les plenes competències com volen fer amb la prohibició de la tortura dels braus.
Per tant, enrecordeu-vos de la metàfora de la policia espanyola que et pega i no et pots queixar perquè és una dictadura i la policia Catalana de la que et pots queixar fins i tot de ximpleries i mirem de valorar el que tenim.
Ja sabeu que el discurs del psoe i del periódico serà intentar desacreditar, tal i com han fet barroerament i salvatge amb Laporta, els qui defensin la Independència i la Democràcia, quan resulta que els socialistes estan amb la merda fins el coll per temes de corrupció.
No fem cas de l’odi que miren d’injectar-nos i pensem com volem que sigui el demà. Siguem generosos.
Mirem de construir una Catalunya millor, òptima, on doni gust viure ara i al futur.
Voteu. És igual a qui, però voteu Independència.
I ara us deixo un poti poti de coses relacionades:
“Fa pocs dies vam fer un acte acadèmic en què Edward Hugh va ser molt clar: hem de decidir si volem ser Argentina o volem ser Finlàndia. Espanya, per tota una sèrie de factors polítics, econòmics i socials, s’encamina cap a Argentina. En canvi, Catalunya té moltes possibilitats d’anar cap a Finlàndia. Pensi que la nostra història està absolutament lligada a la modernitat i a la innovació!”
Discurs del Doctor Joan Carretero on diu algunes veritats:
Per cert, heu observat el contrast entre la preparació de tots els que volen la Independència (catedràtics, advocats, economistes… tots amb feines de nivell a l’empresa privada o bé amb una reputació a la universitat) en contrast amb la indigència intel·lectual i la manca d’experiència laboral fora de “el partido” dels socialistes?.
Una argumentació que pot entendre tothom:
La no-Independència ens surt molt cara en tots els sentits, de manera gràfica i fàcil d’entendre: en no tenir un aeroport hub intercontinental, un port connectat amb TGVs (Trens d’Alta Velocitat) amb Europa que reculli totes les mercaderies d’Àsia i Àfrica i les porti a Europa, en no permetre’ns que hi hagi una empresa Catalana súper-poderosa (recordeu les reaccions per fecsa-endesa quan Gas Natural volia comprar-la; abans italiana o alemanya que Catalana)… perdem molts milions, el que significa molta gent que podria treballar a l’atur, i que el nostre nivell de vida és baix quan podria ser magnífic, la tercera renda per càpita de la unió europea.
Penseu quan hi va haver el núvol de cendre i no hi havia vols a mitja Europa, si Barcelona hagués estat connectada amb Perpinyà per TGV, hauríem estat la porta d’Europa.
Tota la gent que hagués volgut anar cap a Europa o baixar cap abaix, hagués pogut fer-ho amb el TGV i Catalunya hagués ingressat una fortuna, que ha perdut per no tenir les infraestructures que fa dècades que es reclamen i l’estat espanyol no fa.
Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.
Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.
Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.
Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.
Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.
Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.
Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.
Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga
Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.
Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.
Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.
Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.
Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.
Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.
El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.
Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.
Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.
A les cinc ja tot era ple a besar.
La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.
Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.
Vaig anar trobant amics d’arreu:
amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.
Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.
De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.
També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.
Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.
Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació″ i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.
Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.
Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.
Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.
esquerra una altra que tal.
Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.
Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.
A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.
Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.
No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.
Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.
Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.
La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.
Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.
“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.
Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.
No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.
L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa. Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.
“Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”
En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.
Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.
Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.
Les samarretes també eren molt interessants:
Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:
- Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.
És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.
Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:
- Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.
- montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!
La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.
Un bon home d’uns 60 anys em va dir:
- I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut
- Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:
1) Que ho deia de debó
2) Que la Independència ja la tenim guanyada.
I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.
Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.
Prou!.
Aquesta foto és d’una amiga:
Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.
Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:
La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)
Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:
Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:
Avui amb el diari “el periódico” per 1,95€ es pot adquirir el dvd “Cataluña-espanya”.
Aquest magnífic reportatge ofereix informacions molt interessants i acaba amb dubtes i falsos mites.
Acompanyant aquestes línies una captura de l’instant 08:54 en que es mostra un establiment retolat en Català i en àrab que s’exhibeix en aclarir que cap llengua està prohibida, sinó que la llei estableix que com a mínim s’ha de retolar en Català.
A espanya tenen lleis que garanteixen que els comerços i els productes es retolin en castellà, però mai s’ho plantegen això. El que practiquen els espanyols ens està prohibit als Catalans.
En aquesta magnífic vídeo de Vilaweb debaten Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, les conseqüències del tribunal espanyol sobre l’estatutet i el comportament d’alguns dels polítics poca-penes.
És molt interessant, especialment per les reflexions al voltant de les properes passes dels dirigents espanyols en el seu desig de fer desaparèixer la nostra llengua i cultura i sobre l’escanyament que representa espanya roba als Catalans, en el sentit liberal (és a dir prendre recursos i capacitat als ciutadans), un 40% del PIB mentre que amb el dictador franco era un 10% del PIB Català el que s’emportava espanya.
Crec que un espoli fiscal com el que patim a Catalunya no es dóna a cap indret amb democràcia del món (la solidaritat acostuma a ser un 3%).
En Salvador Cardús té unes paraules molt encertades sobre la transversalitat de l’independentisme i em colpeix i li dono tota la raó quan alerta sobre la gent que diu que no vol la Independència si no mana un govern d’esquerres.
Afegeixo aquest altre, preciós, de Reus, en que el poble espontàniament comença a cridar Independència.
Crec que la Independència ja és aquí. La tenim a tocar. Vivim moments històrics que explicarem a les properes generacions, que ja naixeran lliures.
Magnífic vídeo de Vilaweb on persones d’origen espanyol que viuen a Sabadell defensen la Independència el dia de la Consulta.
Quasi tots parlen en castellà, però és refrescant comprovar que hi ha persones agraïdes amb el país i la societat que els ha obert els braços i que defensen Catalunya contra la injustícia flagrant que patim tots els que hi vivim.
Segueixo citant articles interessants que he trobat sobre com les decisions polítiques electoralistes i nacionalistes espanyoles enfonsen Catalunya (i també espanya) en la misèria.
En aquest cas els dos articles d’avui sobre els tgv (trens de gran velocitat), comparant la despesa que comporten, i com Estats Units, Alemanya o frança han descartat, per inviable, connexions amb molts més viatgers, mostren la corglaçadora realitat. I com en l’article d’ahir, ja sabem qui voldran que pagui la factura.
En temps de crisi adquireixen proporcions més grotesques les inversions de nou-ric fetes en temps de bonança. La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmica, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys. Quina diferència amb una via de mercaderies que connectés l’eix mediterrani (que acumula el 40% de les exportacions de l’Estat) amb Europa, inversió molt més barata i rendible.
L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies.
[...]
L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic”.
[...]
En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.
No m’agraden els fanàtics que intenten imposar la seva visió.
No m’agraden els fanàtics radicals que no tenen arguments més que la violència.
I no m’agrada el fanatisme en el que respecta a atacar Israel.
Veig un odi visceral, i una manipulació a base de repetir mentides i amagar veritats.
No em va agradar la cobertura informativa que va donar tv3 que va fer que molts l’anomenéssim tele-hamàs, per la seva parcialitat, manipulació i defensa d’un grup terrorista islamista que massacra als palestins i palestines que no pensen com ells.
La informació al periodisme ha de ser imparcial i transparent.
No tothom ha de pensar igual, però els periodistes han d’explicar la veritat, que la gent ja té les seves idees.
D’Israel s’ha d’explicar (no ocultar):
- Que és la única democràcia de la zona
- Que la dona i l’home tenen els mateixos drets
- Que la població àrab té els mateixos drets que la jueva
- Que l’àrab és idioma oficial juntament amb l’Hebreu
- Que als hospitals d’Israel s’atenen per igual als ferits dels dos bàndols, fins al punt que sovint àrabs ferits es deixen detenir per a ser guarits en hospitals jueus on saben que els tractaran correctament enlloc d’en hospitals palestins on podrien patir amputacions
- Que hamàs dispara 5.000 míssils l’any sobre la població d’Israel (no contra objectius militars sinó contra la població)
- Que els míssils de hamàs no són “casolans” com diu tv3, sinó míssils d’exèrcit modern totalment mortífer
- Que hamàs utilitza famílies, contra la seva voluntat, com escuts humans
- Que hamàs recluta nens de 15 i 16 anys com a carn de canó
- Que assessina palestins per no seguir preceptes musulmans (per exemple per posar música en una boda)
- Que entra dins edificis de la onu i dispara míssils des d’allí contra els israelians, així quan s’hi tornen la onu pot dir que han destruït un edifici seu (i el pitjor és que la onu ho sap)
En aquest article al diari el punt joan roure, periodista de tv3 que ocupa el càrrec de sots-cap de premsa internacional, justifica els atacs de hamàs i diu obertament que no creu en la objectivitat.
No penso callar mentre es diuen mentides sobre Israel, i mentre els socialistes i els comunistes utilitzen tv3 per a fer la seva propaganda.
Cosa que toquen els socialistes del psoe-c i els comunistes d’iniciativa cosa que manipulen i trenquen i tracten de fer servir als seus interessos partidistes.
No penso callar mentre es diuen mentides, s’insulta i s’ataca de manera sectària Israel i es fa propaganda socialista.
La transparència informativa és bàsica al món civilitzat i obligatòria en la televisió nacional d’un país com Catalunya on estimem la Llibertat.
No tolero ni que es menteixi sobre els actes d’un, ni sobre els dels altres.
Per a fer mentir descaradament i per a servir a interessos partidistes ja hi ha televisions com telemadrid, intereconomia, canal 9 a País Valencià, etc… que causen vergonya aliena.
Avui per avui, tv3 i molts “periodistes” també me’n causen.
La premsa a Catalunya està manipuladíssima i no diu la veritat.
No van parlar de samaranch com corresponia a un franquista que va tancar les portes a l’esport Català amb la seva reforma des del comité olímpic internacional el 1996, sinó que van amagar la seva obscura trajectòria, i tampoc van parlar de com la premsa internacional estava informant de la nul·la qualitat i manca de rigor/llibertat d’expressió de la premsa a Catalunya i a espanya.
I com convencem els europeus i els espanyols?
Hem de guanyar-nos els alemanys. Ells necessiten un Estat econòmicament fort al sud d’Europa, que no n’hi ha cap, i Catalunya ha de fer aquest paper. Hem de convèncer Alemanya perquè allargui els fons socials europeus deu anys més a Espanya. Així tothom hi sortirà guanyant: Catalunya serà independent, Espanya tindrà els diners que no li aportarà Catalunya i Europa tindrà un Estat fort al sud.
[...]
Com a empresari, creu que el poder econòmic donarà suport a la declaració d’independència que proposa?
El pes de Catalunya en el món ha baixat, l’economia catalana està molt tocada i ens està arrossegant la mala política econòmica d’Espanya. Estar dins d’Espanya és una pèrdua per a tots els empresaris.
Per què?
En un món global, en el qual hem de competir amb empreses franceses amb l’Estat francès al darrere, amb empreses alemanyes amb l’Estat alemany al darrere, amb empreses italianes amb l’Estat italià al darrere, les empreses catalanes, si no tenim també un Estat al darrere, no serem competitives. El món global és el món dels comerciants catalans des de sempre.
Ho lligo amb la notícia que llegí ahir avui:
“S&P rebaixa la qualificació creditícia de Catalunya” a el país.
Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació creditícia a llarg termini de Catalunya del nivell “AA-” al nivell “A +” i va reiterar que la perspectiva econòmica de la comunitat és “negativa”. En un comunicat, en què l’agència resumeix l’informe realitzat pels seus analistes, l’agència de qualificació de risc (que posa nota a productes financers amb vista a orientar els inversors sobre la salut i la perspectiva dels mateixos) va informar que la rebaixa del deute de Catalunya és conseqüència d’una revisió dels pronòstics econòmics per a aquesta regió i de la constatació que el dèficit dels comptes catalanes ha empitjorat.La nota actual del deute a llarg termini (“A +”) és la cinquena en un rànquing que comença amb “AAA” i acaba amb “CCC”.
Lamentablement si no ens independitzem aviat ens podríem trobar, no tan sols que espanya ens enfonsi econòmicament d’una manera total i absoluta, sinó que anem fora de l’euro en la moneda, empesos per una espanya que només sap apujar imposts, marginar-nos en inversions, i saquejar les arques per tal de comprar vots dels espanyols amb prestacions i subsidis.
Subscriure's per RSS/Atom
Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.
Loading ...