CODI Ç

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)