Archive for the ‘Premsa americana’ Category

The Wall Street Journal: Madrid Rebuffs Catalonia on Secession Vote

dissabte, gener 18th, 2014

Madrid rebutja Catalunya sobre el vot de secessió

Article publicat al The Wall Street Journal, USA, secció World News el 17 de Gener de 2014

Article publicat al TWSJ el 17 de Gener de 2014, a la secció World News, i ocupant un 40% de la plana (els diaris americans són com dos DIN A-4 d’alt, i un i mig d’ample).

A l’article s’analitza el No d’espanya a permetre votar i negociar, i a les peticions de millorar el finançament, i s’esmenta que oficials de la Unió Europea han dit que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea.

Personalment penso que si Europa és còmplice de no deixar-nos votar i té la maldat i inconsistència d’amenaçar de prendre’ns la nacionalitat europea que ja tenim: 1) No ens mereixem conviure amb aquells villans 2) Ens mereixem aliats que siguin més fiables i millors companys de viatge 3) La Unió Europea es mereixen una coça al cul i que en marxem 4) Estarem millor per lliure fora d’Europa i de les seves pràctiques extorquidores, sense adoptar l’Euro sino amb “CATS” com a moneda que podríem devaluar o apreciar a conveniència nostra.

Singulars amb Carles Boix

dijous, octubre 4th, 2012

Tota una lliçó la d’aquest Catedràtic Català als Estats Units que explica amb meridiana claredat (igual com ho fa també Xavier Sala i Martin habitualment) tots els temes de la independència de Catalunya i els aspectes econòmics.
El singulars d’ahir dimecres a TV3.

Catalunya perd rating, Barcelona sense espanya tindria el màxim

dissabte, maig 5th, 2012

Llegeixo al Nació Digital que Standard and Poor’s acaba de rebaixar el deute Català a la categoria de quasi inversió porqueria, i la d’espanya també (però una mica menys), però ha tingut la gentilesa d’indicar que si Barcelona no formés part d’espanya, la seva qualificació seria la més alta possible.

Barcelona té una qualificació de BBB+ i l’agència de qualificació de risc ha indicat que la tindria AA, la màxima, si no formés part d’espanya.

M’ha agradat la notícia, perquè encara hi ha Catalans traïdors que per afinitat espanyolista menteixen descaradament i deliberada sempre que poden per tractar de fer creure als ingenus que espanya sosté Catalunya i no a l’inrevés.

Per això m’agrada que diguin les coses les entitats potents del món, per a netejar tantes mentides interessades.

El Wall Street Journal al seu magnífic article del proppassat 26 d’Abril “Why Spain Won’t Reform” de RAYMOND ZHONG ho deixa ben clar quan diu que a Catalunya li prenen el 9% del seu PIB anualment, i que no hi ha cap zona a Europa o als Estats Units on es produeixi res de semblant.

Si voleu podeu llegir un bon resum que fa vilaweb.

Tal i com comenta el Col·lectiu Emma hi ha un canvi de tendència de la premsa internacional que ara dóna la raó a Catalunya sobre l’asfíxia a la que ens sotmet espanya.

Articles recents: The Huffington PostThe Financial TimesThe Wall Street Journal i The Guardian.

Amb més distància el passat 31 de Març de 2011 el New York Times parlava sobre Catalunya en el seu article “Deficits in Regions Compound Fears About Spain” per RAPHAEL MINDER on assenyala un drenatge del 10% anual del PIB Català (GDP en anglès).

Deixo una còpia local en PDF de l’article de Nació Digital.

Deixo una còpia local de l’article del Wall Street Journal “Why Spain Won’t Reform“.

Deixo una còpia local de l’article del New York Times: plana 1 , plana 2.

 Fins i tot la vanguardia gens sospitosa de pro-Catalana se'n feia ressò

abertis viola la llei

Dimarts, maig 1st, 2012

Aquesta jornada de #novullpagar ha estat intensa. Molt intensa.

Una autèntica revolta Catalana cívica i pacífica s’ha enfrontat a l’espoli continuat amb el tema dels peatges, contra abertis, i contra cyu, que havia amenaçat amb multes il·legals.

També hem pogut veure policia espanyola amb escopetes, que si “háblame en castellano” i mossos armats de la mateixa manera també, al més pur estil de dictadura monàrquica bananera.

tv3 sense informar, rac1 tampoc, les càmeres web de trànsit desconnectades expressament per a que no es veiés l’èxit de la convocatòria.

I a duran i lleida dient als Catalans que paguem al peatge… (et felicito fill)

Però el que més gràcia m’ha fet de la jornada és descobrir, via vilaweb, que segons denuncien assistents al #novullpagar abertis s’ha dedicat a cobrar, a la visa, aquesta tarda, hores més tard que passessin, l’import que han volgut.

Això em fa moltíssima gràcia perquè constitueix fer-se un froilán en tot el peu enorme:

1) Han cobrat associant la matrícula que han escrit a un paper, amb el número de VISA que tenien guardat d’altres vegades

Les implicacions que té això són fenomenals, perquè vol dir que:

a) Es guarden la VISA sense avisar-ho a l’usuari, violació de protecció de dades com a mínim

b) Han fet un cobrament il·legal sense el consentiment de l’usuari, és a dir robar

c) Han cobrat imports que no coincidien amb el trajecte realitzat, ja que el desconeixien

d) Han cobrat sense el suport físic amb la incertesa jurídica que comporta de patir altres cobraments futurs il·legals, i sense cap garantia jurídica ja que hi ha casos constats en que s’han equivocat en apuntar el número

Tot això suposa un cas interessantíssim per als advocats. Sé que la justícia de l’estat espanyol fa riure, però potser la justícia de la unió europea els pot fúmer un bon pal.

Espero les properes notícies de denúncies contra aquests delinqüents mafiosos.

01-05-2012 20:59 Actualització:

He tornat a consultar l’article de vilaweb i el text ha estat canviat. Ara diu que abertis ho nega i que el càrrec seria d’altres dies. Caldrà esperar què ha passat realment, però si han actuat il·legalment espero que els caigui el pel i els quedi com a en duran.

Dos articles que m’agraden sobre Catalunya

diumenge, febrer 19th, 2012

Avui he llegit dos articles al bloc americà ready-set-jet que m’han agradat molt.

Escrits per noies americanes, joves, i emprenedores, els dos fan incidència sobre que el factor clau que els ha enamorat de Barcelona… els Catalans.

I el procés que els ha dut a aprendre la nostra llengua, que per cert, es pot estudiar a universitats de Nova York.

El primer article es titula the time we build human castles in Catalonia i els segon catalana al cor.

Una cosa que m’ha arribat, i que m’han repetit algunes persones que han vingut a viure a Catalunya, és que els dol saber que mai podran sentir de la mateixa manera que sent un Català, no podran saber el que hem patit per els atacs d’espanya, però que estimen molt Catalunya i els Catalans.

Realment ho he sentit de diverses persones, de diverses nacionalitats, en poc temps. I la veritat és que m’omple.

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

Solidaritat es mou

diumenge, novembre 7th, 2010

Avui he anat a Castelldefels i hi he trobat un tendal de ciu on hi repartien globus als nens.

Indignat he recordat les darreres espanyolades de ciu: negar-se a retirar el monument franquista més gran de Catalunya i abstenir-se en la votació proposada per esquerra de convidar els veïns a col·locar Senyeres al barri a la visita del papa de roma (a qui jo tampoc no espero ni vull).

Afortunadament també hi havia una paradeta de Solidaritat Catalana on es repartia el programa electoral i informació sobre l’espoli fiscal que pateix Catalunya.

I és que Solidaritat no ha parat de moure’s, de visitar pobles i contrades, fins i tot a País Valencià (enllaç a Vinaròs News).

Els voluntaris i el mateix Laporta treballen de valent doncs són conscients del bloqueig informatiu.

El grupo godó (la vanguardia, mundo deportivo, rac1, rac 105…) va donar ordre de no parlar de Laporta a no ser que fos per mal parlar-ne, tal i com va denunciar Salvador Sostres, confés admirador de ciu i gens sospitós de ser fan de Joan Laporta. (còpia local en PDF)

I el linxament mediàtic al que van sotmetre Laporta ha estat tan descarat tan fals i indigne que fins i tot el mateix escriptor ho denuncià (còpia local en PDF).

I aquest bloqueig informatiu funciona ja que he conegut alguns casos de persones que no sabien que Joan Laporta es presenta a les eleccions, i encara menys que ho feia per a que Catalunya sigui independent.

I les difamacions funcionen perquè he enraonat amb algunes persones que tenien la opinió que Joan Laporta era un corrupte pel simple fet que havien llegit les acusacions suposades filtracions de el mundo deportivo.

Jo els he explicat que el conec, que l’ataquen pel simple fet de ser independentista, i que al seu bloc podien trobar l’explicació que no li havien deixat fer en públic i al bloc del Xavier Sala i Martin una explicació magistral (còpia local en PDF) sobre com sandro rosell havia mentit amb els comptes atribuint-se 70 milions d’euros de benefici que suposadament hauria fet guanyar al Barça el primer segon de posar el peu al Barça, és a dir, els diners que ha fet guanyar Laporta al Club, i que ara sandro diu que no els hi ha fet guanyar Laporta sinó que corresponen al seu exercici manipulant les dates. (còpia local en PDF)

Com a prova de que rosell no és la primera vegada que menteix us deixo el vídeo amb l’entrevista a Catalunya ràdio en que nega un sopar amb empresaris espanyolistes i artur mas, i la foto que va aparèixer després d’aquell sopar.

Però a l’objectiu d’aquest article: patim un bloqueig informatiu, tv3 tampoc no donarà espai a Solidaritat Catalana (Laporta) ni a Reagrupament, i els diaris no fan pas periodisme si no un exercici maquiavèl·lic georgeorwellià de mostrar una realitat per encàrrec i tractar d’empènyer els confiats lectors cap a l’objectiu de qui els paga.

Situació encara més vergonyosa quan resulta que el New York Times, la televisió pública francesa RTL i la del Canadà entrevistaran a Laporta.

Així doncs ho sabem, i mentre tractem d’aconseguir una premsa de veritat, transparència informativa, democràcia i un cop des dins del Parlament informar de tots els greuges que pateix Catalunya i del bé que podríem viure, cal que fem córrer la informació amb el boca orella i per Internet.

No fa gaire li van tancar els perfils del Facebook, però lluitador com és de mena i advocat, va fer que els els reobrissin en qüestió d’hores.

Sé que Solidaritat entrarà al Parlament amb molta força i que el nostre futur canviarà a millor.

Només una dada: malgrat tots els boicots informatius Joan Laporta és el candidat que més seguidors té al Facebook.

Us pot interessar: Carta que no enviaré al Punt de Toni Strubell (còpia local en PDF)

Antoni Maria Espadaler deixa de ser articulista de la vanguardia per la seva defensa de Laporta (article en castellà) (còpia local en PDF)

Catalunya is not spain. 10 de Juliol de 2010. Democràcia i Independència

dissabte, juliol 10th, 2010

Us ofereixo la meva crònica de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona amb el lema “Som una Nació. Nosaltres decidim”.

Remarco el lema, perquè per molt que els socialistes s’afartin de repetir que era una manifestació en defensa de l’estatut, no ho era.

Era una manifestació per dir que som una Nació, un poble, un país, i que nosaltres tenim la sobirania sobre el nostre futur.

Ja els agradaria a la delegació espanyola del psoe a Catalunya i als comunistes espanyolistes d’icv que la nostra màxima aspiració fos que a les espanyes ens acceptessin de tenir un estatutet amb tantes mancances i que perpetua l’espoli fiscal, sense igual al món, que patim els Catalans.

Vaig arribar a Barcelona als volts de les 12.

Em vaig calçar la barretina i vaig començar la meva recerca.

Volia comprar una Estelada perquè les meves s’han perdut en el darrer viatge a Ginebra, però no va haver manera de trobar-ne. Els quiosquers de les Rambles, que sempre en venen em van dir que s’havien exhaurit ahir!. Bon senyal.

Text en anglès, castellà, italià i francès però no en Català d'una botiga

Vaig caminar fins la plaça Sant Jaume preguntant a indis, pakistanesos i a qualsevol local que vengués banderes sense èxit.

Per sortir del pas provisionalment vaig comprar una Senyera de bona qualitat de les que es poden penjar com a bandera i me la vaig posar a l’esquena com una capa.

Equipat així, amb barretina i senyera vaig informar els turistes que em preguntaven sobre que som Catalans i no pas espanyols, em vaig deixar fotografiar: Un grup de Rumania, a qui va sorprendre molt positivament que fos capaç de dir-los dos paraules en la seva llengua, un grup d’Irlandesos a qui va ser fàcil d’entendre que no anem amb la selecció espanyola quan els vaig preguntar si ells animarien a la selecció anglesa, i que em van abraçar quan els vaig desitjar que ben aviat s’unifiqués Irlanda del tot, i diversos grups de diferents nacionalitats.

Afortunadament a la tarda, trobaria una paradeta, als volts de dos quarts de cinc on compraria una Estelada, la d’en Macià.

Al matí em vaig trobar amb una cosa curiosa. Caminava amb un amic i una senyora ens va fer sons amb el clàxon del cotxe, com ja ens havia passat per part de Catalans, però no va ser el cas ja que la senyora ens cridava en castellà “capullos” i d’altres insults i ens va aixecar el dit del mig.

Tant d’odi espanyolista no pot ser bo.

El meu amic em va dur a un restaurant xinés que li agrada on un cuiner ens volia convèncer de que no som Catalans sinó espanyols i que havíem d’animar la selecció imperial de futbol. Es va acabar ràpid el tema, li vam dir amb rotunditat que no, i va notar que si ens molestava aquella actitud tindria conseqüències.

Amb gran delir, els cambrers es van endur l’agradable sorpresa que després de demanar-los en Català els digués gràcies en la seva llengua.

Vaig contar una trentena de banderes espanyoles a balcons en el meu recorregut des de l’entrada de Barcelona.

A les cinc ja tot era ple a besar.

La guàrdia urbana no estava fent la seva feina, doncs era ple de gent però encara hi havia circulació de vehicles, que havien d’anar esquivant la gentada que cada cop més abandonava els saturats laterals i espai central i anava ocupant parts de la via dels automòbils.

Al final, avançant el que seria la manifestació, la gent va fer el que havien de fer les autoritats i va prendre definitivament Passeig de Gràcia.

Vaig anar trobant amics d’arreu:

amics que havia conegut a Brussel·les, amics de Catalunya Nord, i també vaig coincidir amb grups de Mallorca, Menorca i País Valencià.

Vaig veure-hi gent amb crosses i en cadira de rodes.

De tots els punts del país s’havien aplegat a defensar junts el dret a viure en Llibertat dels Catalans.

També vaig veure banderes de Galícia i de País Basc.

Un exemple de manual d’esquizofrènia el vaig trobar en ciu i en erc.

Mentre els primer regalaven globus de “Som una Nació” i “Catalonia is not spain”, una gent que només ha treballat pel peix al cove i per a que seguim essent una autonomia i que porta a la manifestació a un miserable, a una mòmia impresentable com en duran i lleida que té els collons de proclamar que el tribunal constitucional espanyol està per sobre de la voluntat dels Catalans.

Per cert, duran i lleida és de la Franja de Ponent. Per si algun cop us diuen que és Català.

Ja que ell no creu en els Països Catalans hauria de dir que és d’Aragó per ser coherent amb al seu pensament.

Mentre preníem una cervesa a un bar va venir un home i ens va començar a dir que tots havíem de votar a ciu, vam aguantar molt, però al final vam esclatar. Una amiga que és de les terres de l’ebre li va dir una per una totes les promeses incomplertes, les mentides, i les males actuacions i jo li vaig dir que com més parlava més odiava a ciu que ja és dir. Em va reconèixer que era militant d’aquell partit abans de marxar.

esquerra una altra que tal.

Regalaven mans de cartró que deien “Adéu espanya” (les minúscules a erc, ciu, espanya i a duran lleida les hi poso expressament perquè no es mereixen dur majúscula) però ells governen amb el psoe-c i amb els comunistes espanyolistes d’iniciativa.

Per cert, el lema “Adéu espanya” li han manllevat al PRC – Partit Republicà Català.

Mai havia estat en una manifestació en que estiguéssim tan enganxats. No ens podíem ni moure.

A ningú li feia gràcia anar darrera montilla, així que m’he alegrat que molta gent es posés davant el lema oficial amb pancartes d’Independència i cridessin “Nosaltres som el Poble” i “nosaltres decidim Independència”.

Tot i que vam haver d’estar moltes hores de peu i no vam arribar a la Plaça Tetuan fins les 22:00 va regnar el bon humor en tot moment.

No podia sentir res del que arribava de megafonia però la veu semblava la d’en montilla i la gent li xiulava.

Entre els lemes que es van corejar va haver-hi “In Inde Independència” però també d’altre com “Holanda! Holanda!” amb el somriure còmplice de molta gent.

Hi havia tanta gent que part de la manifestació es va desviar cap a la Rambla de Catalunya i va transcórrer per allí.

La indignació era molt forta per la sentència del tribunal franquista. El sentiment general era de que ens trobem a una dictadura i que no ho consentirem.

Vaig corejar “a l’escola, en Català” i “Estat Català” acompanyant de les persones del voltant i vaig proclamar la Independència davant el somrís amic de molta gent i aplaudiments.

“Interpretant els anhels del poble, proclamo la Independència de Catalunya”.

Una cosa que em va fer emprenyar molt va ser tot de rètols que té posats l’ajuntament a les faroles de Gran Via entre Plaça Catalunya i Plaça Tetuan en castellà i només en castellà.

No us en puc oferir fotografies perquè havia exhaurit la bateria però el crim hi és.

L’irlandès Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.  Shaw és l’única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint… i pels mateixos motius.”

En aquesta foto podem veure gent descansant abans de la manifestació.

Em va cridar l’atenció el tatuatge d’Shrek, la pel·lícula de la qual acaben d’estrenar una altra part en 3D però no en Català.

Una cosa que em va cridar l’atenció va ser diversos nadons que dormien plàcidament mentre tothom cridava Independència, i un pare i una mare que duien un infant de 6 mesets, i a la seva gorreta hi duia una senyera i un missatge que anunciava “vull créixer lliure”. Colpidor.

Les samarretes també eren molt interessants:

Recordo que quan la calor era insuportable vaig fer broma i vaig exclamar:

– Fa molta calor!- pausa – algú ho havia de dir- i la gent va exclamar en somriures.

És una paròdia del personatge d’en Tardà de Polònia.

Com havia passat una hora i no havíem avançat una sola passa vaig cridar:

– Què, proclameu la Indpendència ja? que tinc gana!- de nou riures i xerinola.

– montilla que hem d’anar endavant no enrera. Decideix-te a avançar!

La manifestació fou un clam diverses vegades “aquests polítics no ens deixen avançar!”.

Un bon home d’uns 60 anys em va dir:

– I la Independència qui la proclamarà? Qui s’atrevirà?- esmaperdut

– Jo mateix si fa falta. Aniré al Parlament, proclamaré la Independència i tornaré a treballar- li vaig contestar i en aquest precís moment m’adoní de dues coses:

1) Que ho deia de debó

2) Que la Independència ja la tenim guanyada.

I aquest és l’esperit. No importa qui la proclami. Proclamem-la, i després escollim qui governarà, però alliberem-nos d’un cop d’aquesta llosa que ens arrossega a una vida de patiment, discriminació, misèria i violació dels nostres Drets Humans.

Com va dir el savi Toni Strubell, cap ciutadà d’Europa aguantaria ni cinc minuts el que nosaltres suportem cada dia.

Prou!.

Aquesta foto és d’una amiga:

Un vídeo de les 17:30 aproximadament a Passeig de Gràcia amb el carrer València.

Entre els Catalans alguns duien banderes europees amb les Estelades:

La gent expressava la seva indignació amb els polítics anti-demòcrates que impedeixen la Independència de Catalunya (i això inclou ciu i esquerra)

Estàvem mooooolt apretats, però amb mooooooolt civisme i educació:

Hi havia WiFi gratuït a tota la manifestació gràcies a l’esforç de Guifi-Net:

Deixo alguns enllaços a diaris internacionals:

Xile: La tercera

USA: FoxNews

Anglaterra: BBC

Itàlia: Giornaletissimo

frança: france24

frança: le figaro

Alemanya: Deutsche Welle

euronews

Al Jazeera

Bèlgica: Le Soir

Quebec: La Presse

Quebec: Le Journal de Montréal

Quebec: Radio Canada

Argentina: El Clarín

A la televisió pública alemanya, l’ARD, la manifestació ha ocupat uns minuts de l’informatiu del vespre

Relacionats:

http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp

http://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ibbZAbH0hMFJRuIByxeeo7XA-zYA

El Quebec té clara que espanya haurà de reconèixer les nacions

Un diputat gal·lès del parlament britànic presenta una moció de suport a Catalunya

La manifestació del 10J va ser la notícia més llegida al web de la BBC

Nou diputats del Parlament britànic presenten una moció de suport a la independència de Catalunya

Kosovo independence not illegal, says UN court

Enllaç curt a aquest article:

http://wp.me/pzeab-1qV

Periodistes treballant de manera gratuïta

Dimarts, febrer 9th, 2010

Segueixo sovint el bloc “reflexions d’un noticiosaure” Reflections of a Newsosaur d’Alan D. Mutter.

I un aspecte que m’espanta és com, amb la crisi, s’està destruint un tipus de periodista, l’independent, que diu el que pensa i pel qual les companyies es barallen.

Si els periodistes no poden dir el que pensen, sinó que són víctimes de les estretors, d’haver de treballar gratuïtament o com a becaris, amb la por de ser acomiadats si no són complaents amb els poders fàctics, la democràcia es veu greument compromesa.

Comencen els mètodes mafiosos, extorsions, les amenaces i intimidacions, i la capacitat crítica, la transparència i la imparcialitat dels periodistes és destruïda per la pròpia necessitat de guanyar-se el pa.

És el que patim a Catalunya, i pateixen a espanya.

Concretament a Catalunya vull recordar el cas de bolaño, dels psoe-c amenaçant un periodista, i que gràcies a la valentia i integritat d’aquest a denunciar-ho i del col·legis de periodistes a donar-li suport (segons que explicà Barbeta, bolaño li va dir: ‘Et juro que no pararé fins que no et foti’), portà a la “dimissió” del cap de comunicació de josé montilla.

En el nostre cas no és l’únic problema. No gaudir d’un dret bàsic com la Llibertat d’Expressió és un problema.

És un problema en que el rei dels espanyols, posat a dit pel dictador colpista franco, pot dir que “nunca fue la nuestra (castellà) lengua de imposición sinó de encuentro. A nadie se obligó nunca a hablar en castellano” (2001) o dir que “primo de ribera y franco fueron grandes soldados” (2005 davant l’exèrcit) i si algú el denuncia per negacionisme i per apologia del feixisme, l’encausen a ell per injúries a la corona argüint que “el rey es intocable”, tenim un greu problema que jo anomeno: dictadura, i esclavatge.

Però em vull centrar en el que està passant a Estats Units.

Amb la crisi, els anunciants han deixat de gastar diners en anuncis als diaris.

Els diaris es venen menys, i ingressen molt menys per publicitat, i menteixen increïblement en les xifres de visites a les seves planes web, inflant-les, per a poder vendre més cara la publicitat.

Emparant-se en aquesta situació, els diaris estan començant a desfer-se dels corresponsals estrangers de qualitat i en exclusiva, i passant a contractar freelances que són (mal) pagats per article i contractats per molts mitjans alhora.

Els seus mitjans econòmics es redueixen, i també la qualitat dels treballs que entreguen.

I a nivell de periodistes, hi ha un gran número de periodistes delerosos de ser contractats i que estan acceptant les condicions que ara estableixen els diaris:

Treballar gratis o amb un sou simbòlic, amb la promesa d’un possible reconeixement o de poder afegir una ratlla al Currículum Vitae.

Jo no vull que això passi als Estats Units on estic molt satisfet amb la qualitat dels comentaristes, i on veig autèntics periodistes herois que diuen el que pensen, desemmascaren obscurs assumptes, i s’oposen a qui calgui que vulgui impedir la seva cerca de la veritat. I són estrelles mediàtiques i les empreses es barallen per ells, puix que són a qui segueix l’audiència.

L’article que us recomano, és breu, i explica perquè els periodistes no haurien de treballar de manera gratuïta per bé que puguin escriure el seu propi bloc sense afany de lucre.

Reflections of a Newsosaur: Why it’s perfectly OK to blog for free

Traducció al Català per google translate: Perquè és perctament correcte escriure el propi bloc de manera gratuita.

La imatge que he pujat, a l’esquerra, és d’aquest també magnífic article:

Reflections of a Newsosaur: Stop exploitation of journalists

Traducció al Català per google translate: Parem la explotació dels periodistes.

I desglossa els preus, per a que ho sàpiguen els periodistes que no tinguin agent, que se sol pagar.

Sigui contabilitzant-ho per hores, com per paraules (600 * $0.35 = $210) dóna aproximadament $210, més les despeses (kilometratge, fax, i d’altres…) dóna uns $300 que es paga a un professional per un article, i que en canvi s’està deixant de pagar als periodistes i becaris a qui es fa treballar de manera gratuïta amb promeses dubtoses d’assolir reputació o també dubtoses de poder arribar a ser contractat.

Recordo un cas que em va colpir, a Anglaterra un diari va publicar un article en que deixava malparat, amb motius, a un dels seus anunciants.

Aquest va reaccionar traient tota la publicitat del mitjà.

La població en assabentar-se no va acceptar el xantatge i van començar un boicot contra la marca que pretenia extorquir el diari retirant-li la publicitat si no explicaven mentides meravelloses sobre la marca.

La ciutadania amb un comportament exemplar va demostrar que no es deixaven arrabassar la llibertat.

No sé què han de fer els diaris per a ser rentables (tinc algunes idees però no em paguen per a donar-se-les ;-)    ), però sé que hem de protegir la llibertat, la democràcia, i la llibertat d’expressió i no permetre que la perverteixin i la subjuguin aquells que volen passar per sobre de tothom.

Actualització:

Veig aquest interessant article de Cat-Israel.org: “El quart poder” segrestat pel totalitarisme que aporta visions complementàries i enriqueix les deliberacions de l’article i els problemes que comentava amb actuacions de nul rigor per part de la premsa.

Adreça curta d’aquest article per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1bp

Observadors Internacionals a les Consultes

dilluns, desembre 7th, 2009

Cartell-consultes-13-DLes coses s’estan succeint d’una manera molt ràpida i fa impossible que puguem informar tan bé com voldríem.

Nogensmenys aquesta nota és un breu resum de la participació internacional a les consultes.

Han confirmat que enviaran càrrecs electes com a observadors internacionals les següents formacions:

Flandes

Quebec

Irlanda

El Tirol del Sud

Còrsega

Sardenya

El Kurdistan

Euskal Herria

Galícia

Les Illes Fèroe

Font: Jordi Miró (Comissió Internacional Coordinadora per la Consulta sobre la Independència de Catalunya), el Punt, Dilluns 7 de Desembre de 2009

Es preveu un gran desplegament de periodistes internacionals.

La BBC enregistrarà un reportatge a Vic i entrevistaran al President del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, des d’aquest dimecres i l’emetran abans de les eleccions.

A més, la fundació Carter, la fundació de l’expresident nord Americà Jimmy Carter, ha respost a la invitació de Osona decideix i seguirà les consultes a distància.

S’estan fent rodes de premsa al Parlament Europeu, però la tv-3 i la premsa subvencionada, al servei d’espanya, no ens n’informa.

Però estem fent una cosa única a Europa i molt probablement al món.

La ciutadania, passant dels polítics botiflers, ha organitzant unes consultes democràtiques d’Independència. A Europa estan al·lucinant, en positiu, amb els Catalans.

Endavant!.

[Actualització 2009/12/12] També en parlen:

acn: Una trentena d’observadors internacionals vetllaran per la transparència i legitimitat de les consultes

directe: ‘Le Monde’ es fa ressò de les consultes sobre la independència en un editorial

Entrevista a l’Institut Nova Història sobre la Catalanitat de Cristòfol Colom, la Celestina, El Quixot, El Llatzer de Tormos (conegut com “el Lazarillo de Tormos”)

dijous, novembre 5th, 2009

cristoforcolomprincepdecatalunya-bilbeny-738119El punt publica aquesta interessant entrevista a l’Institut Nova Història sobre l’autoria Catalana de la descoberta d’Amèrica:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/98608.html

Jordi Bilbeny duu més de 10 anys investigant i denunciant la manipulació de la història per part de la corona castellana.

No és res estrany, per exemple hi va haver pena de mort per a qui publiqués quelcom sobre la descoberta d’Amèrica sense permís dels censors reials.

Ja s’estudiava a principis del segle XX abans del genocidi franquista.

Mantinc una còpia en PDF de l’entrevista.

Imatges de "Codi ColRecentment dos historiadors americans: Charles J. Merrill i  Estelle Irizarry han publicat les seves conclusions en dos llibres que afirmen la Catalanitat de Cristòfol Colom.

Títol traduït: “Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica

Títol original: “Colom of Catalonia: origins of Christopher Columbus revealed
Autor: Charles J. Merrill
Cossetània Edicions, col·lecció “El tinter”, 99
Primera edició, octubre 2009
ISBN 978–84-9791–567-0
Preu: 18,90 €

Estelle Irizarry –professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA– conclou que el descobridor d’Amèrica va créixer sota els dominis de la Corona d’Aragó i la seva llengua materna era el català.

The DNA of the writings of Columbus (l’ADN dels escrits de Colom), la professora nord-americana, autora d’una trentena de llibres de crítica literària, compara el sistema d’escriptura del navegant amb manuscrits procedents de Galícia, Castella i Gènova, entre altres procedències.

Via el Punt: Colom més Català que mai.

Notícia, més antiga sobre la tesi de Charles J. Merill, publicada també a Vilaweb.

Pels que penseu que són males notícies que en Colom fos Català (pel genocidi que van fer els castellans): Colom era catòlic i considerava els indis persones iguals. Colom fou apartat de l’empresa pels reis castellans, i el genocidi fou dut a terme pels castellans.

Veure notícia publicada al Jerusalem Post:

Columbus was Catalan, possibly Jewish, Georgetown professor says

Els diaris enganyen sobre les seves estadístiques de visites per poder cobrar més als anunciants

dissabte, setembre 19th, 2009

newspapers_gransVia el bloc Reflections of a Newsosaur d’Alan D. Mutter , llegeixo que un estudi de Greg Harmon, de l’empresa Belden Interactive, on s’analitzaren els resultats de 118 diaris americans, de diferents mides, va adonar-se que la mitja de visitants únics a les seves webs era 1,3 vegades més gran que la població de les seves àrees, i 10 vegades més gran que la seva tirada d’exemplars en paper.

Aquests números, ens indica D. Mutter, no són moderadament erronis, sinó enormement inflats segons indicà Greg Harmon en una conferència a principis d’aquesta setmana. La conferència estava esponsoritzada per l’American Press Institute.

Les estadístiques que proporcionen els diaris no estan essent auditades per ningú.

Des de Catalunya puc dir que he vist uns quants diaris espanyolistes, que al cap de pocs segons refresquen automàticament la plana, és a dir, la tornen a carregar cada 20 segons per exemple, sense demanar permís, clarament per a poder dir que tenen més visites de les que tenen. A part de que és molt emprenyador estar llegint una plana i que es torni a carregar, i haver de tornar a abaixar i cercar el lloc, és simplement deshonest i robar mentir per tal de carregar més per la publicitat.

Com analitza Alan D. Mutter, és verossímil pensar que el 100% de la població d’una ciutat: nens, adults, gent gran, es connectin a la versió en línia del diari de la ciutat?. I que ho faci el 100% dels habitants de la ciutat i un 30%  que són de fóra?. És senzillament fals.

Al nostre país tenim grandíssims/es periodistes que diuen les coses com són. Valent/es, honrats/des, professionals. Destaco Vilaweb, el Punt i el programa Polònia.

Lamentable en canvi els diaris i “periodistes” mercenaris, sempre al servei de la seva causa, sigui quina sigui la mentida que calgui dir. No al servei de la transparència, la veritat i amb rigor, sinó al servei del seu amo. Una eina de propaganda del partit que els subvenciona. Com durant el feixisme, com durant els foscs núvols del franquisme, que encara no s’han esvaït.

Les persones volen la veritat, volen transparència. Per això molt blocs tenen més èxit que diaris manipulats. La gent confia més en aquelles persones rigoroses, que no pas en mitjans clarament partidistes.

Internet ens apropa a la democràcia, per això a la xina controlen, limiten i censuren la xarxa.

Tv3, clarament espanyolitzada des de l’entrada dels socialistes a la Generalitat, tampoc s’escapa de ser clarament anti-semita i anti-americana, fins al punt de ser anomenada tele-hamas per molts.

La nostra sentència: la Independència. Arenys de Munt és Catalunya, no és espanya. Consulta a Arenys de Munt

dilluns, setembre 14th, 2009

codic.cat-IMG_4657-Hem-Guanyat-Sr.Batlle-Alcalde-Carles-Mora-Arenys-de-MuntPodria dir moltes coses, però només puc dir que ha estat senzillament increible, genial, apoteòsic.

El sí ha guanyat amb un 96,3 %. Sí a la Independència.

Algunes dades: La participació per a la consulta d’Arenys de Munt ha estat més alta que per a les europees i quasi tan alta com per a l’estatut.

CAP PARTIT polític feu campanya pel no. De fet s’ha demostrat que l’opció independentista és la única democràtica. Els unionistes volen que ningú pugui votar.

Ara us faig una petita crònica, us adjunto moltes fotos d’aquest dia tan especial, i al final adjunto alguns enllaços que us agradaran.


de_matinada
Començo el dia de matinada. Vaig cap a Arenys de Munt.

A la manifestació de l’11 de Setembre no parava de trobar-me gent i el 95% em van dir que anirien a Arenys de Munt.

Crec que, igual que jo, havien decidit anar a donar suport a Arenys de Munt davant dels feixistes de la falange, totalitaristes espanyols, l’equivalent al partit de hitler o mussolini a la espanyola, davant el feixisme continuista d’una espanya que és la vergonya d’Europa i del món, i davant el que calgués.

Si hi havia festa bé. Si havia merder també. A les verdes i a les madures.

Tots som Catalunya, tots som Arenys de Munt.

Les noves prohibicions de tràfic em feren recordar com necessitem d’expulsar una classe política que només sap prohibir, perseguir, reprimir, intimidar i sagnar-nos a impostos mentre ens avergonyeixen davant el món i insulten països democràtics com els Estats Units o Israel i li fan la pilota a dictadors sudamericans i a la xina, massacradora dels Tibetans.codic.cat-IMG_3486-represors-cut

Estil socialista i comunista.

A les nou en punt del matí en punt vaig aparcar.

A l’entrada del poble trobí un punt d’informació de voluntaris i voluntàries del MAPA – Moviment Arenyenc Per a l’Autodeterminació. Els demano per l’aparcament i m’indiquen, i em faciliten un planell amb unes mínimes indicacions de les activitats.

Un xic més amunt, a l’entrada del poble, hi ha un control dels mossos d’esquadra.

codic.cat-aparcament_pleM’aturen, nogensmenys sense escorcollar-me, em permeten de seguir.

Hi ha més policia desplegada per el poble.

Els feixistes no podran causar el més mínim problema.

Celebro que la policia hagi encertat aquesta vegada i estigui al costat del país.

L’aparcament ja és ple, a les nou en punt.

Una parella d’Arenys de Munt marxa, i aparco allí. Amablement m’indiquen com arribar fins a la riera, i l’Ajuntament.

La votació no es podrà fer a l’Ajuntament per sentència d’una jutgesa a la petició de l’estat espanyol feta mitjançant l’advocat de l’estat que va presentar-se a eleccions amb els falangistes. Si encara ho és o no decidi-ho vosaltres mateixos/es. El directe.cat va capturar fotos del seu perfil del facebook on es veu que si no és falangista comparteix els mateixos pensaments.

codic.cat-IMG_3656-Arenys_de_Munt_pleDes de primera hora del matí hi haurà cua per votar.

Al principi la gent es concentrarà al local del costat de l’Ajuntament, on es votarà, però al cap d’una hora tota la riera serà plena de gent, joves, grans, famílies senceres amb nadons, gossos, gent en crosses, en cadira de rodes… gaudint de l’ambient festiu que s’hi respira.

Trobaré gent vinguda d’arreu dels Països Catalans.

Una família de País Valencià, un escriptor vingut expressament des de Mallorca.

codic.cat-IMG_3513-Estelada-verda codic.cat-IMG_3537La gent del poble era molt amable. L’Estelada Verda era un dels grans misteris. Ningú sabia què volia dir.

Jo li hi vaig preguntar a la senyora, i em va comentar que m’ho explicaria el seu marit. Vaig tornar tres vegades car no hi era i a la tercera el vaig trobar i em va explicar que feia anys que la posava i que significava:

Ecologia, sostenibilitat, Esperança.

IMG_3575Vaig veure uns col·lectius d’esquerres: punks, rapats, cabells llargs i arrecades, vestits de negre, que parlaven en castellà i que em va donar la sensació que eren col·lectius d’esquerra espanyols que havien vingut a Arenys de Munt amb la idea d’apallisar als feixistes.

El dispositiu policial estava molt ben desenvolupat, i el número d’efectius va poder evitar que matxuquesin al falangistes, que no debien ser més de 40-60.

Centenars de persones tenien envoltat el grup feixista, i si els Catalans ho haguèssim volgut els totalitaris no haguessin sortit d’una peça.

La policia els va protegir des que van arribar al poble, i no els van deixar moure’s, i els escortà fins que foren fóra.

Hi havia molts més periodistes que falangistes.

Periodistes de països democràtics com Estats Units, Anglaterra, Alemanya…

S’havien acreditat uns 60 mitjans, i hi havia, entre 200 i 300 periodistes. La majoria estrangers no espanyols.

Als 5 minuts de que els feixistes haguessin mostrat la seva simbologia feixista i haguessin saludat amb la mà alçada les imatges ja es veien a tot el món per a vergonya dels espanyols, que persegueixen votacions democràtiques i donen suport a feixistes. No oblidem que la falange matà a milers de Catalans i també d’espanyols i és un partit que vol implantar una dictadura.

Per l’actuació del govern espanyol, molta gent s’ha adonat que no vivim en una democràcia.

codic.cat-IMG_3588-Arenys_de_Munt codic.cat-IMG_3604

codic.cat-IMG_3636-make-no-mistakes-i-am-Catalan-not-spaniard

codic.cat-IMG_3654 codic.cat-IMG_3658

Com es pot observar a la fotografia inferior tot era ple de càmeres:

codic.cat-IMG_3662-Arenys_de_Munt-cameres IMG_3678

codic.cat-3637_cut-cameres codic.cat-IMG_3712-Arenys_de_Munt-Catalunya

Jo-no-sóc-tonto-sóc-Independentista

codic.cat-IMG_3721-Sr.Alcalde-Carles-Mora

codic.cat-IMG_3764-bandera-europea codic.cat-IMG_3784-Arenys-de-Munt-Catalunya-bandera-europea

codic.cat-IMG_3768-vailet-eixerit

El poble va ser ple en tot moment i s’improvisaven demostracions de música i folclore popular.

codic.cat-IMG_3812-poble-Arenys-de-Munt-ple codic.cat-IMG_3853-Arenys_de_Munt-folclore

codic.cat-IMG_3901-espanya-roba Arenys_de_Munt-1714-me_ n-recordo

codic.cat-IMG_3924-Catalunya-envaida-desnaturalitzada

Vaig trobar un noi vingut d’Occitània (Toulousse), i una Catalana vinguda expressament de Paris.

codic.cat-IMG_3965-Catalonia-is-not-spain

Es venien unes espardenyes genials!:

codic.cat-IMG_3969-espardenyes-genials

I hi havia l’espardenya que té el record guiness, i que és Catalana:

Espardenya-record-guiness

codic.cat-IMG_3973-espardenya-record-guiness-Catalana-2 codic.cat-IMG_3976-paradeta-espardenyes

codic.cat-IMG_4011-Catalunya-ser-estar

codic.cat-4013-Estats_Units_de_Catalunya

L’episodi socialista desagradable del dia el va constituir un noi que venia una revista. La cosa va anar així:

– La vols?- oferint-li a una amiga una revista amb el mapa dels Països Catalans.

Anava a agafar-la i de sobte va preguntar -la dónes?- i ell va respondre que no.

– Si no és gratis no, que jo no porto diners- va dir ella, i era cert, puix que els tenia un altre noi del grup.

-Igual el teu amic- referint-se a mi.

L’estètica del noi era típica d’esquerra: cabells llargs arrissats i arrecades.

Vaig donar un cop d’ull a la portada i a dalt en petit hi deia “socialista”.

– Espera, aquesta revista és socialista, i jo sóc liberal

El noi va fer una ganyota, com dient aquests no em compraran i qui no és socialista no m’interessa, i marxava.

Li vaig dir:

-Bé, primer independitzem-nos i després parlem de com volem viure.

-No en parlarem- va afegir dur mentre marxava, en la meva opinió amb un to de prepotència i supèrbia enorme. Jo vaig entendre que el que deia era “no en parlarem, imposarem el socialisme us agradi o no”.

No em vaig aguantar i li diguí – i tant que en parlarem! tots som Catalans- va marxar.

codic.cat-4029-plou IMG_4047

codic.cat-IMG_4033-Arenys_de_Munt-Enric_Canela-10000-deumilEns va ploure una mica, i la riera va acabar enfangada.

Els mossos ens avisaren que baixava amb força, però afortunadament la pluja fou de poca consideració.

La gent seguia votant.

Tots esperàvem saber els resultats.

La votació es tancaria a les 20:o0, llavors començaria el recompte i les verificacions.

A la fotografia Enric Canela, organitzador dels 10.000.

codic.cat-IMG_4055-premsa_de_sords

codic.cat-IMG_4058

Joan Reig, el bateria dels Pets:

codic.cat-IMG_4078-bateria-dels-pets

El més emotiu era quan una persona gran anava a votar.

Tots aplaudíem corpresos de l’emoció, i notàvem l’alegria d’aquelles persones que havien conegut la República, hi havien patit la negre nit del franquisme.

codic.cat-IMG_4082-gent-grant-votant-a-Arenys-de-Munt gent-grant-votant-a-Arenys-de-Munt

No hi podien faltar els diables, els correfocs, i els gegants.

codic.cat-IMG_4126-foc codic.cat-IMG_4148-gralla-cap-grossos

codic.cat-IMG_4151 codic.cat-IMG_4153

Les cadenes de televisió espanyoles anaven boges cercant algú a qui poguessin entrevistar en castellà.

A mi em van voler entrevistar els de “la sexta” i els vaig dir que d’acord. Llavors em van dir que havia de ser en castellà i els vaig dir que no. Que possessin subtítols, que si els espanyols són capaços de llegir subtítols en castellà quan parlen en anglès, no els donarà al·lèrgia per fer-ho en Català. Però no van voler.

codic.cat-IMG_4173 codic.cat-IMG_4174

codic.cat-IMG_4192-titot-de-brams IMG_4205

codic.cat-IMG_4206 IMG_4212

codic.cat-IMG_4214-tv3tv3 hi va ser.

Va enregistrar molt.

Saben que era ple de gom a gom.

Però tots heu vist les imatges que han mostrat.

Han amagat l’èxit d’aquesta convocatòria.

Com sempre al servei de l’espanyolisme.

Com quan van fer el seguiment en directe de la vaga dels conductors d’autobusos, però no van donar per televisió la manifestació d’un milió de persones de l’1 de Desembre de 2007 per el Dret a Decidir.

codic.cat-IMG_4229-sera-per-cameres codic.cat-IMG_4232-gegants

Què debia buscar el de televisió espanyola? Un plànol sense gent? Algú a qui entrevistar en colonial (castellà)?.

IMG_4241 codic.cat-IMG_4243-tve

codic.cat-IMG_4276-cameres Esperant els resultats:

codic.cat-IMG_4303-Arenys-de-Munt-12-09-2009-esperant-els-resultats

IMG_4304 codic.cat-IMG_4306-Arenys-de-Munt

codic.cat-IMG_4308 codic.cat-IMG_4309

codic.cat-IMG_4344-Arenys_de_Munt-esperant codic.cat-IMG_4520-Arenys-de-Munt


El New York Times: Catalan town votes for the Independence from spain

Fotos del directe.cat

Més fotos.

Càmera alemany: Catalunya will be independent next decade

He vist i saludat a n’Enric Canela, Agustí Esparducer, Lòpez Tena, Jordi Bilbeny, Titot, Joan Reig (bateria dels Pets), Núria Anglès, Elisenda Paluzié, a l’alcalde Carles Mora, Èric Bertran, Oriol Junqueres, Tardà…

Hem guanyat. No tardarem a ser Independents.

Avui el món és una mica millor

codic.cat-IMG_4687-nado-felic

A Vilaweb hi teniu tot un reguitzell d’articles de diaris estrangers (USA, Anglaterra, Alemanya, Països Baixos, Flandes…)

The New York Times (Estats Units): Catalan Town Votes For Independence From Spain
France Press (França): Espagne: vote massif pour l’indépendance catalane lors d’un référendum symbolique
Le Monde (França): La Catalogne se mobilise pour défendre son statut d’autonomie élargie
n-TV (Alemanya): Katalanischer Ort gegen Spanien
Der Standard (Austria): Katalanische Gemeinde stimmte über Unabhängigkeit ab
CNN Turk (Turquia): Katalonya’nın bağımsızlığına referandum!
Milliyet (Turquia): Barcelona’da Katalonya için bağımsızlık gösterisi…
Expresso (Portugal): Espanha/Catalunha: Maioria de votantes em Arenys de Munt apoia independência em referendo com 41% de participação
Nos TV (Holanda): Catalaans dorp wil los van Spanje
El Mundo (Espanya): Sí masivo en la consulta independentista, que tuvo un 41% de participación
STV (GRan Bretanya): Catalan town votes for independence from Spain
Ouest France (França): Une commune de Catalogne vote pour l’indépendance de la région
ORF (Àustria): Katalanisches Dorf stimmt für die Unabhängigkeit
7sur7 (Bèlgica): Référendum polémique sur l’autodétermination de la Catalogne
El Universal (Veneçuela): Realizan en España consulta no vinculante por la independencia de Cataluña
De Morgen (Flandes): Catalaanse gemeente stemt over onafhankelijkheid

A més a més m’han passat aquests:

Escòcia: http://news.scotsman.com/world/Small-town39s-big-punch-for.5646101.jp

Actualització 23/09/2009: No seria just acomiadar aquest article sense el reconeixement al MAPA i a la CUP (Candidatures d’Unitat Popular) puix que han estat crucials per a poder realitzar aquesta votació democràtica. Per molt que altres partits polítics hagin volgut rendibilitzar electoralment l’acte, o simplement hagin tractat inútilment de netejar-se la cara del botiflerisme que els conforma i fer veure que són independentistes. Els i les patriotes que han treballat molt durament a l’anonimat lluiten per la Nació Catalana i no són unionistes ni una vergonya com tants “líders” de convergència, unió, esquerra, iniciativa, i més gran vergonya per a la humanitat en el cas de partits obertament feixistes com psoe a Catalunya, pp, etc…

Adjunto aquest vídeo resum obra d’en David Morgades:

2009/09/25: Avui.cat La taca d’oli d’Arenys arriba a Galícia

La pregunta de la consulta és: Desitja que Galícia continuï sent una colònia com en els últims 525 anys o, per contra, vol que a partir d’ara sigui una cosa completament diferent?

El Daily Telegraph parla de l’Indepèndència de Catalunya

Dimarts, juny 30th, 2009

daily-telegraph-independentisme-crema

El Daily Telegraph parla del desig de cada cop més Catalans d’independitzar-nos.

Parla d’algunes qüestions en que l’anàlisi no és del tot acurada però constato que al món cada vegada se sent més parlar de Catalunya i cada cop més les versions s’apropen a la veritat.

Aviat sabran de tota la injustícia que hem hagut de soportar i soportem.

Diumenge 28/06 una amiga Americana m’avisa tota emocionada que per una cadena pública estaven fent un reportatge, de 20 minuts de duració, sobre els Catalans, Catalunya i Barcelona. Ens definien com grans persones i orgullossos de nosaltres mateixos i de la nostra Cultura i País, i parlaven d’en Gaudí, Dalí, etc… com Catalans i no pas com espanyols.

Via: The Daily Telegraph Catalonia pays homage to the EU, not Spain, as push for independence grows

En parla: Directe.cat

‘The Daily Telegraph’ constata el creixement de l’independentisme a Catalunya

Creuen que l’Estat espanyol esperava aturar-ho després de tres anys donant ‘més llibertat’

Evolució de lectors de premsa escrita, per edats, des de 1999 fins 2008 a Nord Amèrica

divendres, juny 12th, 2009

codic_cat-de-newsosaur-readership by ageLlegeixo un article a the newsousar (el noticiasaure), que és un blocaire americà que es dedicà tota la seva vida al món de la premsa escrita.

A l’article (en anglès) diu que la premsa escrita ha de reinventar-se, si és que vol sobreviure, i reflexiona sobre la sort dels tipògrafs quan als anys 70 es va informatitzar el diari on treballava.

Us poso aquesta imatge, puig parla per sí mateixa.

Hi diu:

Waning interest = interès minvant o devallada de l’interès

No tinc clar si la traducció diu: Percentatge d’adults que llegiren el diari el dia anterior o bé Percentatge d’adults que llegeixen el diari cada dia.

En tot cas es veu la devallada en el número de lectors d’aquesta premsa escrita.

Fa uns dies us comentava que la publicitat als diaris impressos havia caigut espectacularment i que el diari New York Times havia venut gran part del seu emblemàtic edifici.

També us informava d’un aparell que permet imprimir el diari sota demanda i instantàniament.