Archive for the ‘Política’ Category

Llista d’avantatges de la Independència

dilluns, febrer 6th, 2012

Ara mateix una amiga m’acaba de suggerir que hauríem de fer una llista amb tots els avantatges que tindríem de ser un Estat Independent.

Així que us proposo que entre tots fem una llista i anem publicant al Twitter els avantatges.

El hashtag que us proposo és #CatalunyaEstat i si m’envieu piulades a @codiccat aniré actualitzant la plana.

M’ajudeu a recopilar-ne? M’ajudeu?. :)

La llista fins ara:

– Tenir un servei de rodalies que funcioni de primera, amb amplada de via europea

– Que no patim talls elèctrics, per manca de manteniment de les infraestructures

– No tenir MAT

– Participar a Eurovisió, en Català, en nom de Catalunya (Gemma)

– Competir als mundials de futbol en nom de la selecció de Catalunya

– Anar a les olimpíades en nom de Catalunya

– Tenir velocitats Internet de 100 Mbits com al Japó (al meu poble no arriba ni 1 Mbit)

– Que no hi hagi lleis sinde, ni sgae

– Que la policia espanyola i la guàrdia civil espanyola no ens tornarà a pegar per parlar Català

– S’acaba la crisi de cop

– Aeroport del Prat Hub internacional, amb vols intercontinentals, sense que espanya ho impedeixi

– Portar el CAT a les matrícules i que ningú et multi

– Circular per Europa amb matrícula CAT i les quatre barres

– Vaixells amb la senyera

– Escola en Català

– Etiquetatge en Català

– Etiquetes de Made in Catalonia

– Gaudí, Miró, la Sardana, la Sagrada Família, el porró, la secallona… coneguts com Catalans. La marca Catalunya cultura admirada

– La cuina Catalana entre la millor del món: el fuet, l’espetec, els calçots…

– Les patents Catalanes com el xupa-xups, la xeringuilla d’un sol ús, el motxo, el submarí… seran reconegudes com invencions Catalanes

– Reconeixement de la Catalanitat de Cristòfol Colom i la seva tasca per a mirar de salvar els indis

– Que deixaren de clavar-se en la nostra llengua, que la nostra llengua fóra NORMAL!- vull dir que tinguera un ús socio-cultural normalitzat. Ja està bé de què es claven amb el català. Si no volen els espanolistes que no la parlen, però que ens deixen en pau (Max de València)

– Reclamar la reunificació amb la Catalunya Nord i denunciar-ho com a cas de colonialisme a Europa i divisió de terres entre 2 imperis (Gemma)

– Tenir un passaport amb país: Catalunya, i un DNI amb nacionalitat Catalana

– Que la llengua no estigui en perill, i demanis un tallat  a un bar i t’entenguin

– Ser una República

– No tenir com a cap d’estat un individu posat a dit per un dictador genocida, amb una fortuna de les majors d’Europa que ningú sap d’on ha sortit

– Tenir transparència en els pressupostos

– Que no ens amenacin més amb seguir imposant la tortura dels braus (toros)

– Tenir lleis contra la tortura animal efectives

– Tenir lleis efectives contra els delinqüents reincidents

Vídeo: Joan Tardà a Catalunya no hi haurà toros a no ser que envieu la legió

dilluns, febrer 6th, 2012

Clar i Català i amb dos collons.

 

Imatge: Què és Davos?

dimecres, gener 25th, 2012

Dilluns vaig quedar corprès per la ignorància, demagògia i la violenta insistència a tenir raó a qualsevol preu bo i posant de manifest que no sabia de que parlava de gemma calvet, al programa de RAC1 de Jordi Basté.

Fins i tot li vaig enviar un Tweet a en Basté unes hores més tard, expressant-li com em sentia respecte d’aquesta tertuliana.

Em sembla gravíssim, com diria el clon del núñez del Crackòvia, que una persona que explícitament diu que no coneix d’un tema vulgui imposar la seva opinió en cada tertúlia.

És d’una inconsciència criminal, tenint en compte els efectes que provoquen aquestes opinions sense fonament, dogmàtiques i basades en premisses errònies, poca informació i directament en mentides.

Com una de les coses que en Xavier Sala i Martin li va dir a la calvet és que a Davos no es prenien decisions, com deia ella, m’ha semblat pertinent penjar aquesta imatge que ha pujat el catedràtic al Twitter amb la seva frase: “Davos, el lloc on diferents cultures es troben”.

L’adreça original és: https://twitter.com/#!/XSalaimartin/status/162180147145998337/photo/1

Actualitzo, penjo la foto que ha afegit avui 2012-01-29 Xavier Sala i Martin des de Davos:

https://twitter.com/#!/XSalaimartin/status/163719844909424641/photo/1

Vídeo: Alfons Lòpez Tena sobre la unitat de l’independentisme

dimecres, gener 25th, 2012

Molt clar. El recomano.

 

Vídeo: Josep Carreras magnífic a l’Agora 12/01/2012

Dimarts, gener 24th, 2012

En dos minuts li dóna una lliçó a tants botiflers que s’omplen la boca cada dia i després actuen amb covardia.

 

Aviam, escolti’m, els Catalans som una gent extraordinària… però tenim un defecte, som del rajolí prim. El roc a la faixa, el peix al cove.

De tant en quant un ha d’expressar el que sent, de tant en quant, encara que això et comporti algun tipus de problema… un ha de treure els sentiments que porta dins.

Tot i afegir que canta amb un tros de senyera a la butxaca per passió pel seu país.

En teoria l’entrevista sencera es pot veure a TV3 en aquesta adreça, però ara mateix no funciona ni l’enllaç antic:

http://www.tv3.cat/videos/3896310/JOSEP-CARRERAS-ESTIC-TIP-DEL-TARANNA-DEL-CATALA-DE-RAJOLI-PRIM-DEL-ROC-A-LA-FAIXA-I-DEL-PEIX-AL-COVE

Ni amb el nou format de tv3 tampoc no funciona:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3896310

Cançó als mossos espanyolistes

divendres, gener 20th, 2012

Una cançó als mossos espanyolistes de Michel Colló.

“mossos mossos,

tenius els ous ben grossos.

Si us voleu queixar,

ho podeu fer en Català.

mossos, de les comissaries,

sembleu tertulians d’intereconomia

…”

Per a escoltar-la feu clic aquí: http://soundcloud.com/vaparir/can-del-mossos-nova-versi-de

Com és costum, en cas que fallés l’enllaç, he deixat una còpia local en mp3 al meu servidor.

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

Imatge: espanya ens roba

diumenge, desembre 18th, 2011

espanya ens roba en 15 hores (27 milions d'euros) el triple del que recapta la Marató (8 milions d'euros)

Em sembla que espanya ens roba 60 milions d’euros cada dia, així que podríem dir que ens roba en 24 hores 8 vegades el que recapta la Marató.

Imagineu quantes vides es podrien salvar amb els diners estalviats només amb un mes de ser Independents.

Solidaritat per la Independència no s’arronsa

diumenge, desembre 4th, 2011

Ara fa uns dies la presidenta del Parlament, a instàncies de ciudadanos, va prohibir a Solidaritat d’emprar expressions com “espoli fiscal” o “espanya ens roba”.

Davant el que és un acte de censura inacceptable molts hem aixecat la veu, ja que no permetre que cyu o qualsevol altre partit perverteixi la ja de per si mancada democràcia que patim al nostre Parlament.

En aquest vídeo, Alfons Lòpez Tena, després d’expressar els punts de Solidaritat sobre una proposta de beques universitàries, recorda als col·laboracionistes i mesells, que no els faran callar.

Deixo un enllaç a la notícia en que cyu, pp i psoe-c es neguen a debatre la moció presentada per Solidaritat per a abaixar el sou als diputats.

duran lleida lamentable

divendres, novembre 11th, 2011

No comprenc com convergencia (ho escric deliberadament en castellà perquè pel seu comportament són cyu) ha presentat a un personatge com duran.

He arribat a la conclusió que és una estratègia per a presentar a un ranci espanyolista en la línia de la caspa dels colons del pp.

Jo penso que és un personatge lamentable: mal educat, prepotent, masclista, homòfon, espanyolista, retrògrad, histèric… he vist molts comportaments menyspreables d’aquest home, ara afegeixo aquesta entrevista en que es comporta d’una manera lamentable amb la periodista Ariadna Oltra.

He vist actuacions molt lamentables amb la premsa en membres del psc, iniciativa i esquerra que en països seriosos com Anglaterra haguessin provocat la dimissió del polític i un sever càstig a les urnes a més d’una sentida disculpa del partit polític.

Si els Catalans som exigents, hem de fer pagar mitjançant els ressorts democràtics que tenim, a la casta de ninis que ens xuclen la sang i ens avergonyeixen, autèntics paràsits i okupes de la política. No voteu a ninis botiflers, masclistes, mal educats, etc..

http://comunicacio.e-noticies.cat/mal-rotllo-de-duran-a-tv3-58925.html

 

Tens un problema si vols operar en Català

dimecres, agost 31st, 2011

Em faig ressò del que comenta el Marc Belzunces al seu bloc.

Va a donar-se de baixa de triodos bank, que es vanten de ser la banca ètica, per no poder operar en Català amb la banca electrònica i perquè la seva web no està en Català i l’alliçonen a l’estil franquista sobre el suposat sense sentit del que demana.

La conversa està enregistrada amb el seu android i la podeu escoltar baixant l’arxiu des del seu web.

Jo deixo una còpia en local aquí (convertida a MP3).

Un banc que no respecta els Drets Humans dels Catalans no crec que respecti cap Dret Humà i molt menys que sigui ètic en res.

Penjo al Twitter la notícia amb la etiqueta #triodosethicfail

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Sa

 

Anem curts d’herois

diumenge, agost 28th, 2011

Ahir va traspassar el molt Honorable Doctor Barrera.

Vull expressar el meu més sentit pesam per la mort d’aquest Heroi.

A Catalunya anem curts d’herois.

N’hi ha, però estan rodejats d’un gran número de miserables.

Nacionals i d’importació.

Un home que als 17 anys es va allistar voluntari per a defensar Catalunya. Republicà convençut.

L’últim acte en que el vaig veure va ser en la manifestació del 9 de Juny, (commemoració de la del 10-J de 2010), en que cyu va fer que hagués de fer el seu parlament sobre un camió per la prohibició de muntar uns escenaris.

Un heroi ens deixa, però ens ha inspirat a tots. Tenim presa, molta presa, perquè hi ha molta gent gran que es mereix veure la Independència i saber que els seus fills i néts viuran en Democràcia, i Llibertat.

Humor: El mou petit quan brama…

divendres, agost 19th, 2011

El mou petit quan juguen…. brama brama brama !
El mou petit quan brama… brama amb el dit,
amb el dit dit dit… amb el dit dit dit… amb traïdoria i amb el dit.

pepe petit quan juguen… pega pega pega!
El pepe petit quan pega, pega amb el peu,
amb el peu peu peu… amb el genoll genoll genoll… amb el colze colze colze… així pega pepe-fight.

marcelo petit quan juga… pega pega pega!
marcelo petit quan salta, pega una de kick,
kickboxing xing xing… karate te te… a la panxa o lligaments.

Karate te te, kick boxing xing xing,
amb el colze colze colze,
amb el genoll genoll genoll,
amb el peu peu peu,
amb el dit dit dit,
així perd l’equip petit.

Cançó: En Joan petit quan balla (cançó popular Catalana)

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1RR

9 de Juliol – manifestació independentista

dilluns, juliol 11th, 2011

Començo el meu matí comprant el diari, l’Ara, em fa molta gràcia un acudti que explica que un Català és a un vaixell amb la Scarlett Johanson quan el vaixell naufraga i van a parar tots dos a una illa deserta.

Aquella situació fa que intimin i tinguin relacions. Llavors l’home li demana a la Scarleth que es vesteixi amb roba d’home.

Ella cretient que es tracta d’una fantasia hi accedeix i llavors l’home arrenca – home Pep! No et creuràs amb qui vaig fer-ho l’altre dia.

Aquest acudit fou fet servir per a il·lustrar la reacció del pp amb el pacte amb cyu.

Continuo el meu dia i dino amb un amic que té la desgràcia de tenir un cap mentider i inútil.

A l’hora del cafè coincideixo amb un federalista i parlem una mica. – Perquè dius que el psc són botiflers? perquè no pensen com tu- sentencia. El deixo acabar i li contesto -no, un botifler és algú que essent fill de Catalunya vota contra que puguem expressar-nos en Català a Europa. És algú que treballa contra Catalunya i els Catalans.

L’home queda tocat i sense gaire esma afegeix -però potser creu que fa més bé a la majoria recolzant el castellà.

– Aquesta és la diferència, ells sempre intenten trepitjar-nos mentre que nosaltres no els volem pas cap mal – i continuo – mira, no trobaràs ni un sol Català que pretengui que a madrid s’hi parli Català i no s’hi parli castellà, o que s’oposi a la oficialitat del castellà a Europa.

– És que seria una estupidesa- contesta

– Sí, però resulta que la majoria d’espanyols sí que volen que a Catalunya s’hi parli castellà i no s’hi parli Català. Llavors el nacionalisme espanyol sempre vol destruir-nos mentre que per part nostra no volem pas perjudicar-los.

Admet el meu raonament i em confesa que a ell li agradaria que ens federèssim, però admet també el que li dic que per a federar-se cal tenir algú amb qui poder federar-se i aquest no és el cas d’espanya, que no ens vol pas tractar d’iguals si no tenir-nos subjugats.

Em comenta que creu que els polítics d’aquí també són inútils i robaran més si som independents i hi ha més diners.

Jo li argumento que ja mirarem per a detenir-los, però que en tot cas 20.000 milions d’euros extres ens vindran molt bé, i en tot cas, en lloc de TGV a Toledo amb nou passatgers al dia, tindrem el TGV Catalunya-Europa, el corredor mediterrani o trens de rodalies decents.

Em dóna la raó i afegeix – o aeroports fantasmes com els de villa-real.

I el més important és que podrem decidir: si volem ser hub intercontinental, doncs ho poderm ser, podrem ampliar el port, que tant ho necessita, etc…

I no ens insultaran cada dia…

Ens acomiadem coordialment car jo enfilo cap a la manifestació.

He quedat amb una amiga que també ve de fora de Barcelona. Aparco sense problemes, doncs molta gent és fora de vacances i hi ha lloc per a aparcar a cor que vols.

Agafo la meva Estelada, amb el seu magnífic pal, m’ha acompanyat a unes quantes manifestacions, i em dirigeixo cap al punt intermedi de trobada.

Un motorista en una scotter circulant massa ràpid mou violentament el coll, el gira i avança a tota velocitat sense mirar endavant; es juga la vida per a cridar-me:

– subnormal

En aquells moments recordo que aquest és un altre motiu per a la Independència i que cada any, quan em veuen amb una Estelada o  una Senyera, sempre hi ha espanyolistes en cotxe que en passar m’insulten violentament. Homes o dones. En això són iguals.

Continuo caminant i a una terrassa uns nois assentats, amb accent estranger em diuen – Visca Catalunya- els somric i afegeixo -Freedom for Catalonia!- i aixequen els braços en senyal de suport. M’aturo uns instants i els pregunto d’on són, i em contesten en anglès que d’Austràlia. Els dic Thank you amb un darrer somrís i em diuen amb el seu accent anglès -Endavant- guanyant-se la meva simpatia.

Em trobo amb la meva amiga i caminant, ens sorprén agradablement un vigilant de seguretat que s’aparta un moment i ens dedica unes paraules eufòriques:

– Visca Catalunya! Visca la meva gent! aquest és el meu el meu poble!!!! Ja fa un any!

Vam adelantar un grup de francesos joves, i un li va demanar a l’altre quina era la nostra bandera (la Estelada) i li va dir espagne, al que vaig dir Catalonia, i tots van fer veus d’aprobació “ah! Catalonia”.

Als semàfors m’aturava, perquè un Català que es manifesta, encara ha de donar exemple, i el fet de dur un estandard imposava respecte perquè la gent no passava en vermell com acostumen. Quan el semàfor prenia el color verd, i jo avançava, tots em seguien. Era graciós de veure i viure.

A la Plaça Catalunya una nena petita que no va la manifestació li diu a la seva mare amb la seva veueta – Independència- i em creuo amb un noi que em diu en Euskera -Independentzia Socialismoa!- No em dóna temps a explicar-li que no sóc pas socialista, si no liberal (libertarianist en angès).

La plaça Urquinaona és plena tot i que ja fa més de mitja hora que han arrencat i són tres quarts de set.

Allà hi havia membres del servei d’ordre dels organitzadors.

Un noi Català explicava a uns estrangers el motiu de la manifestació.

– It’s a celebration?- preguntaven.

– No, it’s not a celebration- contestava el noi.

Era lògic que ho pensessin puix que tothom reia i l’ambient és festiu i amable.

No fa progre dir-ho però és cert, durant tota la manifestació vaig vigilar que no em furtessin la cartera. Habitualment els marroquins s’introdueixen a les manifestacions per a robar discretament.



Una bona col·lecció de samarretes:

Missatges plens de sabiesa:

Les Estelades foren les grans guanyadores de l’esdeveniment.

 

 

Dos grups de falcons femenins van amenitzar la jornada amb les seves figures humanes i fent pilars.

I els símbols Catalans arreu:

Bones pancartes:

Algunes fotografies que no he realitzat jo:

 

trias s’ha guanyat l’anipatia de milers de Catalans en no permetre muntar els entarimats en cap dels 3 o quatre punts proposats.

Els nostres herois nacionals hagueren de fer el discurs pujats en grua a un camió. Vergonyós.

Molts crits de “amb cyu no hi ha independència”.

Aquest article encara és en construcció. Hi treballo a les estones que puc.

Adreça curta Twitter:  http://wp.me/pzeab-1Qx

La història de l’Eric Bertran al cinema

dissabte, juny 25th, 2011

M’he assabentat que Joel Joan està intentant dur al cinema la història de l’Èric Bertran.

L’Èric és un noi que al 2004, quan tenia 14 anys, va ser acusat de terrorista per demanar a una cadena de supermercats l’etiquetatge en Català.

Ha seva història és corprenedora perquè a madrid el volien recloure durant 8 anys, i ell i la seva família enlloc d’acollonir-se van fer públic el que els estava passant.

Realment penso que l’Èric Bertran, a qui conec personalment, és un heroi a més d’una bona persona.

Entre d’altres putades que li van fer van tenir-lo hores sense deixar-lo anar al lavabo, el van tractar de pertorbat i li van ordenar “di que eres español o te encierro”.

Xevi Mató va fer un documental que va tenir diverses primers posicions a youtube en diferents categories durant un cert temps tot i una salvatge campanya de l’espanyolisme ranci per mirar de prohibir el vídeo i fer que tanquessin el perfil i el retiressin de youtube.

Actualment la primera part ha estat vista més d’un milió cent cinquanta mil vegades i l’Èric ha rebut el recolzament públic de personalitats com Noam Chomsky.

Seria molt bo que aquesta pel·lícula es realitzés per a que al món se sàpiga que al sud d’Europa hi ha un estat que amb tesis imperialistes i feixistes i mètodes brutals, continua perseguint salvatgement els ciutadans de la Nació Catalana.

Han iniciat una campanya per a captar donacions.

Des de la plana http://www.fenix1123.cat es pot fer un donatiu, i en fer-lo regalen samarretes, entrades, etc…

Aquí us deixo la primera part del documental del Xevi Mató, que es pot veure íntegre a youtube.

 

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Qd