Archive for the ‘Networking’ Category

Article recomanat: Silicon Valley is stupid which is why it works

diumenge, setembre 23rd, 2012

Us recomano aquest article sobre Empreneduria i com ho fa USA amb Silicon Valley.

http://gigaom.com/2012/09/22/silicon-valley-is-stupid-which-is-why-it-works/

L’autor indica, entre moltes d’altres coses, que no és que el govern ajudi, és que no es fot pel mig i és molt fàcil crear una empresa.

Podeu llegir-lo en Català amb la traducció automàtica de google (que no és perfecta però si no sabeu anglès ajuda):

http://translate.google.cat/translate?sl=en&tl=ca&js=n&prev=_t&hl=ca&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&u=http%3A%2F%2Fgigaom.com%2F2012%2F09%2F22%2Fsilicon-valley-is-stupid-which-is-why-it-works%2F

La mala passada

dissabte, octubre 29th, 2011

No anava a escriure sobre el que m’ha passat però crec que és prou greu com per a que altres de vosaltres en prengueu nota i aneu amb compte.

Portava uns dos anys treballant per a una multinacional. Havia passat de desenvolupar core del negoci a portar els meus propis projectes.

Estava molt mal dirigida, caps intermedis incompetents, que ens feien treballar malament i maltractaments sistemàtics (fer-te treballar caps de setmana sense pagar les hores ni tan sols donar-te un dia a canvi, acomiadaments d’amics, externalització forçada d’altres) així l’ambient s’havia degradat molt.

Llavors va aparèixer una empresa en escena que em prometé un càrrec des d’on podria marcar la diferència, i ajudar-los, i en un futur proper passar a ser el CTO (Director d’Informàtca) i un dels fundadors em va prometre que ho passaríem molt bé. Cobrava una mica més, però vam pactar una revisió al cap de sis mesos.

Vaig fer una prova tècnica de dues hores, que vaig passar satisfactòriament, vàries entrevistes, vaig signar el precontracte i cap a dins.

Però les coses no van anar com havien promès.

Al cap de res em vaig adonar que no em deixaven treballar. La funció de cap per a la que m’havien contractat no me la deixaven exercir. Em van dir que no portés l’equip, es van carregar les reunions d’scrum que havia implantat i em van posar a programar.

Entre tant el CTO s’havia mostrat com una persona extremadament insegura i tímida a qui costava raonar sobre els problemes tècnics, aparentment tenia por que es demostrés que no sabia una cosa, així que acostumava a tallar-me amb exabruptes i a menystenir la meva experiència (molt més gran que la seva).

També emprava paraules poc habituals en el nostre entorn, i que tenen certament definicions diverses (com fes-me un diccionari o un dao), per a dir que fes una tasca, sense més explicació, i si li preguntava per desambigüar amb la mirada em deia: no ens saps.

A més tenia el costum d’arribar a les 10 o 11 del matí, jo arribava a les 08-08:30, i em demanava coses a les 19:00, 20:00 o 21:00.

Una mala experiència realment.

Vaig mirar de parlar amb ell vàries vegades, reconeixia algunes coses, però tot seguia igual.

Llavors els dos fundadors i ell em van cridar a una reunió on em van acomiadar.

El resum de la reunió és que estaven súper-contents amb la meva actitud, que era el que més treballava de l’empresa, però que havien pensat que ara no necessitaven un cap tècnic si no simples programadors, i que pensaven que jo no era un programador prou ràpid. Segons la seva experiència (amb 26 anys i cap feina anterior no gaire) havia de conèixer tot el codi i mecànica de tots els seus processos des del primer dia, sense ni un comentari al codi i sense res documentat.

També em van dir que havien pensat que no estaria satisfet amb aquest canvi no negociat i que per a que marxés al cap de sis mesos preferien fer-me fora ara.

Deixant de banda el fet que els havia ajudat a solucionar problemes molt greus de les bases de dades, i altres com la implantació d’SSL seguint les noves directrius de Facebook que havien ignorat (en cas contrari haguessin quedat sense poder servir planes a un percentatge important dels usuaris) en cap moment es van asseure amb mi per a parlar o redefinir el meu rol, simplement em van acomiadar.

Haig de dir que aquesta startup de Barcelona ha rebut fa poc una injecció de capital de Nauta Capital, així que de sobte es troben amb molts diners per a capricis, i molt poca experiència.

Sempre que una startup m’havia fet una oferta havia preguntat sobre la seva capitalització i havia valorat la possibilitat que poguessin tancar, el que mai havia valorat era la possibilitat que fossin tan inexperts i que valoressin tan poc les persones per a comportar-se així, i amb altres actuacions que he vist després.

Abans que jo entrés en aquella empresa, s’havia incorporat un desenvolupador, que després d’estar un dia els va dir que no tornaria més.

El fet que m’hagin fet fora d’aquesta manera, i en període de prova, m’ha generat grans problemes i tensions de tresoreria i ara m’haig d’afanyar a trobar una feina perquè els bancs no entenen que la gent fa injustícies.

La meva advocada m’ha comentat que ha vist algunes maniobres d’aquestes, ja que amb a crisi, alguns empresaris creuen que poden fer el que vulguin.

Jo mai m’he quedat en una feina si no es portaven bé o no em deixaven aportar, però aquest article és una advertència per a que no us refieu de les Startup.

Al cap i a la fi una persona de 26 anys, que no ha treballat mai, és una persona que té una manca d’experiència i de visibilitat que no podrà cobrir mai. Si aquests caps no valoren les persones, les consideren instruments, si ignoren el valor del talent i tenen diners per a contractar capriciosament gent amb talent i bons salaris, ja tenim tots els ingredients per al desastre.

El més trist és que abans de fitxar per aquesta empresa, vaig fer els deures, i vaig analitzar la informació que hi havia disponible. Malauradament porten poc temps de vida i en no tenir diners no l’havien començat a cagar com ara.

Un dels fundadors semblava força malcarat, per la foto del linkedin, però no es va mostrar així fins que ja vaig ser dins, i va demostrar que una persona a qui no han ensenyat a tenir educació és terríblement tòxic.

No vaig poder veure fins que era dins que la gent estava sempre en silenci, temorosa de rebre una esbroncada.

Vigileu amb les startup Catalanes i espanyoles. No tenen la cultura ni la seriositat de les americanes.

Solució al problema amb OpenVPN i Windows 7 i Vista 32 bits

diumenge, novembre 21st, 2010

Quan intentem establir una connexió VPN (Xarxa Virtual Privada / Virtual Private Network) del programaria lliure OpenVPN amb un equip windows 7 o windows vista ens trobem que aquest no pot establir les rutes, i per tant no funciona.

Obtenim un error com ara:

route add command failed [adaptive]: system() returned error code 1

La solució és ben simple, consisteix a anar a l’icone d’accés a l’aplicació OpenVPN i indicar-li que volem executar el programa com administrador.

A partir d’aquell moment ja no tindrem problema de privilegis i la connexió VPN funcionarà.

Alliberat Proxy+ 4.0.430 (test)

divendres, juny 4th, 2010

El programari de proxy per a Windows Proxy+ ha estat alliberat en la seva versió 4.0 #430 (versió de test no final).

Aquest és un programari de pagament, però que és gratuït fins a 3 usuaris simultanis, suficient per a un domicili o una petita xarxa local d’empresa.

Aquesta nova versió funciona perfectament en Windows 7.

Algunes coses que m’agraden d’aquest programari:

– Suporta els protocols típics: http, https, ftp, socks

– Fa de proxy del correu electrònic i de pseudo-servidor de correu electrònic

– Es poden consultar els logs (registres) des de web

– Es configura des de web

– Fa de proxy cache

– Pot funcionar com a servei o com a programari independent

Per a veure la llista de canvis a les diferents versions.

XCom Global ofereix tarifa plana de dades roaming amb MiFi per a 21 països (no a Catalunya)

dissabte, maig 29th, 2010

Viatjar i emprar tarifes de dades en diferents països (roaming), amb dispositius 3G, pot ser absolutament caríssim.

Xcom Global ofereix el lloguer diari d’un dispositiu MiFi Novatel 2372, que es connecta a Internet per 3G i proporciona connexió Wifi a fins a 5 dispositius, per $17.95 (14,6 €) diaris.

També tenen una tarifa de $14.95 (12,16 €), però que limita els dispositius que s’hi poden connectar a un.

Tenen altres tarifes per a viatges, però ho realment increïble és que aquesta tarifa és plana, sense límit en la transferència de dades.

Molt important ja que hi ha vídeos de youtube que ja ocupen 150 MB i va haver-hi el cas d’un americà, desconec la seva companyia, que va utilitzar una connexió de dades quan viatjava i li van cobrar $10.000 per descarregar 700 MB.

Podeu veure la oferta a la seva plana web:

http://www.xcomglobal.com/plans/unlimitedaxcess.html

La publicitat de la seva web:

Els països en que opera aquesta oferta són:

Estic convençut que Catalunya hi serà un cop siguem independents.

És realment curiós de veure les diferents velocitats màximes que es poden aconseguir amb l’aparell, en funció de les xarxes desplegades al país:

Country Carrier Network MAX Downlink Speed
Australia OPTUS 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Brazil Vivo 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Canada Rogers 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
China China Unicom 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
France Orange 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Germany T-Mobile 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Hong Kong 3(Three) 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
India Vodafone IND 2G(EDGE/GPRS) 236Kbps
Indonesia TELKOMSEL 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Italy WIND 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Japan NTT docomo 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
Korea KT WiMAX,3G(HSDPA/UMTS) 18.4Mbps
Malaysia DiGi 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Mexico Movistar 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 1.8Mbps
Philippines Globe Telecom 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
Singapore Mobile One 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Taiwan Far EasTone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Thailand True Move 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
United Kingdom Vodafone UK 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
United States AT&T 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Vietnam Mobifone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps

El que em fa gràcia d’aquesta notícia és que ja s’endevina una propera connexió Internet global.

Via: jkOnTheRun

Vídeo: Discurs Ramon Carner President del Cercle Català de Negocis

diumenge, octubre 18th, 2009

Al vídeo, realitzat per Anna Arqué, col·laboradora d’ autodeterminacio.cat i deumil.cat també hi apareix el catedràtic Enric Canela, entre altres prohoms del país.

Cito unes paraules de Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis – CCN:

Avui nosaltres els diem: que no s’escarrassin, que no es preocupin de la manca d’iniciativa i de lideratge empresarial al nostre país.

Catalunya no tornarà a tenir líders empresarials fins que no tinguem un Estat propi.
Perquè quin lideratge volen que sorgeixi en un país que no depen d’ell mateix?.

Quin lideratge volen que sorgeixi quan saps que el fruit de l’esforç dels empresaris Catalans només serveix per a mantenir les èlits econòmiques i polítiques d’un país que no és el nostre.

Avui a Catalunya no és possible sorgeixi cap líder empresarial perquè ja resulta prou difícil que sorgeixin empresaris.

Us convido a veure les dades de l’espoli fiscal de la web de la CCN (PDF).

Val la pena veure l’estudi, que cita les fonts, entre tant deixo tres imatges prou esclaridores:

codic-cat-captura-ccn-que-podriem-fer-amb-els-diners-que-ens-espolia-espanya-en-un-any

codic-cat-Barcelona-madrid-km-autovia-fet-1985-2005-20-600

codic-cat-ccn-Catalunya-Independencia-questio-prosperitat

Actualització 2009-10-20: Trobo força interessant aquesta entrevista a l’avui a Àngel Castiñeira “no podem aspirar a un país d’excel·lència amb uns polítics mediocres”.

Virtualitzant i clonant Ubuntu 8.04 TLS server amb VMWARE Server

dijous, juliol 30th, 2009

Aquesta breu guia comenta els problemes més comuns quan instal·lem VMWARE Server i Ubuntu 8.04 TLS Server.

Si hem tractat d’instal·lar VMWare Server 2.0 per a Windows potser ens ha trobat que l’instal·lador falla.

Es tracta d’un bug de microsoft amb paquets d’instal·lació msi molt grans.

Fins que no surti el proper Service Pack, podem instal·lar un pedaç de seguretat de microsoft com detalla el seu article: http://support.microsoft.com/kb/925336

Per als servidors Windows 2003 Server de 32 bit, plana de descàrrega.

Per als servidors Windows 2003 Server 64 bit, plana de descàrrega.

Vmware Server 2.0 per a Windows suporta sistemes operatius host tant de 32 com de 64 bit.

Ara bé, per a poder instal·lar màquines virtuals de 64 bits no en tindrem prou amb que el processador ho suporti.

Caldrà activar, des de la bios del servidor host, l’opció VT-Enabled i apagar l’ordinador. No n’hi ha prou amb simplement fer un reinici per software o CTRL + ALT + DEL, sinó que cal apagar del tot el servidor.

Si instal·lem VMWARE Server en un servidor amb dos targes de xarxa amb adreces diferents o bé connectades a switchs de xarxa diferents ens podem trobar que la tarja que detecta la màquina virtual, és la que no ens interessa.

codic_cat-vmware_manage_virtualEn aquest cas emprarem l’utilitat Manage Virtual Networks.

Des d’ella podrem definir amb quines targes de xarxa físiques es correspon cadascun dels dispositius de xarxa virtuals d’Vmware que després emprarem des de la màquina virtual.

Si hem creat el servidor virtual amb una adreça Ip estàtica i l’hem clonat (n’hem fet una còpia) per tal de tenir un servidor idèntic, ens trobarem amb el problema que Ubuntu no reconeixerà la xarxa en aquesta nova màquina virtual.

codic_cat-vmware_virtual_network_editor

El que ha passat és que Ubuntu ha detectat una nova tarja de xarxa, amb una nova Mac address, i l’ha afegit a la configuració del sistema, però associant-la a un altre tarja de xarxa.

Si empràvem DHCP tot haurà funcionat, nogensmenys fallarà amb adreces ip estàtiques.

El vostre /etc/network/interfaces lluirà similar a :

auto eth0

iface eth0 inet static
address 192.168.1.10
netmask 255.255.255.0
network 192.168.1.0
broadcast 192.168.1.255
gateway 192.168.1.1

(tal vegada les entrades broadcast i network no són completades)

La primera xarxa és eth0, doncs ubuntu haurà associat la nova nic (network interface card, o tarja de xarxa) com a eth1. Com el fitxer de configuració /etc/network/interfaces no la contempla i la MAC associada a eth0 no és del sistema (és de la màquina virtual original; vmware ha creat una nova per a aquest clon) simplement no tindrem xarxa.

El missatge d’error que estarem obtenint quan tractem d’arrencar la xarxa amb sudo /etc/init.d/networking restart serà aquest:

SIOCSIFADDR No such device eth0 error while getting interface flags

Text complet d’un missatge d’error:

eth0: ERROR while getting interface flags: No such device
There is already a pid file /var/run/dhclient.eth0.pid with pid 6847440
Internet Systems Consortium DHCP Client V3.0.4
Copyright 2004-2006 Internet Systems Consortium.
All rights reserved.
For info, please visit http://www.isc.org/sw/dhcp/ 

SIOCSIFADDR: No such device
eth0: ERROR while getting interface flags: No such device
eth0: ERROR while getting interface flags: No such device
Bind socket to interface: No such device
Failed to bring up eth0.

Fixing-Failedtobringupeth0-inUbuntuVirtualMachine1

Llavors, simplement hem de:

1. editar el fitxer, amb permissos d’escriptura, /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules que és el que conté la relació de targes de xarxa i els seus números MAC.

sudo vi /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules

Editant /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules

Com la MAC address o adreça MAC figurarà a la línia corresponent a la eth1, ho normal seria esborrar les 3 primeres línies que defineixen la MAC, és a dir, des de # PCI device … fins a , NAME=”eth0″

Llavors canviar NAME=”eth1″ per NAME=”eth0″ a les 3 línies inferiors, com mostra la captura de pantalla.

2. Editar /etc/network/interfaces

només si cal canviar l’adreça ip estàtica de la eth0.

Si l’heu d’editar caldrà permissos d’escriptura, així que empreu sudo.

3. Executar sudo /etc/init.d/udev restart per a que ubuntu Linux s’adoni dels canvis de MAC.

4. Aixecar la xarxa amb sudo /etc/init.d/networking restart

5. Comprovar amb ifconfig i ping que ja tenim xarxa

De manera barroera es podria fer funcionar la màquina virtual simplement editant /etc/network/interfaces i canviar l’adreça estàtica de eth0 per eth1. Però no és gens elegant i ens pot donar problemes de xarxa al futur, puig si es clona des d’aquesta, la següent màquina necessitarà el canvi a eth3 i totes tindran els números mac del primer i el segon servidor… associats a /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules

Rel·lacionats:

He emprat una imatge de how to geek.

Referències al problema d’altres usuaris a Ubuntu forums.

Referències de pas de dhcp a adreça estàtica a cyberciti.biz

Configurar els DNS als manuals de networking d’Ubuntu.

Codi Ç als premis bloc de Catalunya

dijous, juny 18th, 2009

premis_bloc_CatalunyaMolts bons blocs s’han incrit als premis bloc de Catalunya.

Segons les bases no són uns premis Principatins, sinó que qualsevol bloc en llengua Catalana hi pot participar.

Des d’aquesta plana podeu veure tots els blocs separats per categories. N’hi ha de molt interessants.

A mi no m’agrada l’obsessió que tenen amb que els blocs no siguin anònims i que demanin els dni espanyol.

La secció del jurat és en construcció, així que no sé si votarà el montilla, o juan ferran serafini “el crostas”, o vés a saber qui. Llàstima que tot plegat, entre no acceptar blocs anònims, el dni i el jurat en construcció faci una mica de pudor a sucarrim.

2009-06-18-jurat_en_construccio_stic_cat

Us confesaré un secret. Jo m’he inscrit. El camp dni el vaig deixar en blanc, i al cap d’uns dies em van enviar un e-mail dient-me que em confirmaven que estava inscrit als premis.

Em penso, que no ha tingut gaire èxit puig passejant pels blocs inscrits n’hi ha ben poquets.

Som milers i milers de blocaires al país i a mi m’estranyaria que s’hagin inscrit més de 200 bloc. També ho sospito per l’ampliació en els plaços de registre que hi va haber.

Com us dic, el pitjor que no permetin blocs anònims, que no estigui publicat al web qui és el jurat, i parafrasejant a Grouxo Marx, mai entraria a un club que m’accepti com a soci. ;-)

Ús Internet dels usuaris 2.0

dijous, abril 9th, 2009

distribucia_as_web_204Via: BitsCatalans

Via: Bitelia

Què és una party?

divendres, abril 3rd, 2009

Sovint la gent em pregunta què és una party.

Una party és un esdeveniment en que aficionats i aficionades a la informàtica fiberpartyes reuneixen, amb els seus ordinadors, en sales amb una connexió d’Internet realment potent, i xerren, comparteixen arxius, descarreguen coses, pugen coses a Internet, fan concursos, cursos, competicions de jocs en xarxa, etcètera…

Per a explicar-ho us he posat la foto de la passada Fiberparty, per a que us en feu una idea.

Google crea Google Ventures per a finançar empreses amb projecte prometedors

dimecres, abril 1st, 2009

google_venturesGoogle ha creat Google Ventures per tal d’invertir en empreses que tinguin projectes prometedors.
Ventures conta amb un equip multidisciplinar a on hi ha professionals experimentats de diverses disciplines: informàtics, economistes, marketing…
Via: Noticiesdot.com

2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin

diumenge, març 22nd, 2009

xavier_sala_i_martin-catalunya-calaotada-2009-03-21Fa temps va aparèixer a televisió de Catalunya, el mundialment famós i catedràtic de la Universitat de Colúmbia, el professor Xavier Sala i Martin i va explicar que tenia quasi 5.000 amics al Facebook, en aquell moment vora del límit de fb (Facebook).

El mur del Facebook d’en Xavier Sala i Martin s’ha convertit en un espai en que els seus amics virtuals, estudiants a Amèrica o a Catalunya, empresàries/is, emprenedores/rs, etc… debaten temes d’actualitat econòmica, i els articles/notes que publica en Xavier Sala i Martin.

La dinàmica és creativa i de sumar.

És sorprenent i molt agradable veure que el professor publica els esboranys dels seus futurs articles al diari la vanguàrdia, i que les persones el comenten, hi fan aportacions o correccions que sovint s’incorporen a l’article final. 

En aquest mur hi ha molt bon ambient, i això ens porta a la 2ª Calçotada amb Xavier Sala i Martin que és el que comentaré en aquest article.

La Calçotada tenia com a fet destacat que s’escriuria l’article per a la vanguàrdia entre 5.000 persones. Una característica del professor Sala i Martin és que és un pencaire extraordinari i fins i tot en un sopar amb els amics del Facebook es treballa.

101_4007Això es materialitzava en que hi havia 100 assistens en un entorn de treball tipus universitari, i per altra banda es podia connectar qualsevol a un xat a on es retransmetia l’esdeveniment en directe. De tant en tant es recollien algunes de les opinions del xat, que tothom podia seguir en directe mitjantçant la imatge d’un projector.

L’esdeveniment es forjà a l’hotel Bcn events a Castelldefels.

hotel-bcnevents bcnevents1

Va haber uns problemes tècnics aliens als organitzadors que van provocar que només 35-37 persones poguessin escriure al xat simultàniament, si bé tothom podia veure la vídeo conferència.

Gràcies als organitzadors la vídeo conferència de la primera part de la sessió de treball es pot veure (2 hores). El sopar i posteriors aportacions no es van retransmetre).

També un blocaire especialitzat en economia va publicar un petit resum al seu bloc.

amics_xsim

Retransmeto un resum dels punts més importants del que va ser aquesta sessió de treball:

En Gustav G. es presenta i informa que farà de moderador. Són a la taula principal en Vicenç A.,  en Xavier Sala i Martin, la Ruth H. i Xavier P. que recollirà les opinions del xat i les comentarà en diverses ocassions durant el devat. La organització corre a càrrec del grup “Fem bullir l’olla”.

La Ruth informa que la sessió de treball és com el que es faria a un cafè, però tots junts els parcipants que hi són fisicament i virtual.

També comenta que hi ha una fractura digital, i que no és tant sols en el número de persones que tenen Internet, si no en l’ús que en fan i l’accès.

En Xavier Sala i Martin comenta que es farà l’article entre 5.000 persones (número d’amics del seu perfil al fb).

En Gustav presenta els espònsors, que han aportat diversos premis per als assistents físics i virtuals. Penseu que és una transcripció basada en els meus apunts i memòria i pretenc compartir les idees. Les frases poden ser resums o no literals.

Aquests són:

Conserves Ferrer: tres lots de productes diversos ben farcidets.
Mesless: 2 lots de carregadors universals que carreguen tota mena de dispositius de manera simultània. Són emprenedors Catalans. Enllaç al grup fb I love my Mesless.
Hotel bcn-events: que regala una nit d’hotel per a dues persones entre la millor aportació al xat.

Comença la sessió de treball en que es debaten 10 punts per a ressoldre la crisi. I es comença pel punt 1:

1.- Crisis financera. Mesures a curt termini.

 a) Bad banks. Fons destinats a adquirir els derivats tòxics de les entitats financera per rendibilitar aquesta inversió a llarg termini i netejar el balanç de les entitats. Titularitat pública o privada? Com es valoren els actius?

b) Compra d’actius tòxics per part de l’estat. Com es valoren els actius? Si es tracta d’una adquisició per sobre el valor de mercat, problema d’incentius perversos a les entitats financeres: premi al risc.

c) Intervenció limitada al subjacent: préstecs amb garantia hipotecària. Incentivar la renegociació dels crèdits, avals de l’estat, cessió dels crèdits amb risc d’insolvència l’estat. Problema d’incentius perversos a les famílies: premi al risc i al palanquejament.

d) No intervenir: el més eficient sobreviu. Problema: inconsistència temporal.

Intervencions:

Carles M. – creu que el més lògic és no intervindre. Regalar diners públics a una empresa privada que ha tingut grans beneficis i que si té problemes és per que ha apalancat (demanat prestat per a invertir) i ho han fet malament és de bojos. S’ha de deixar que s’arreglin sols igual que passa amb totes les empreses privades. Proposa crear un Good Bank. Enlloc de que els governs regalin diners als bancs per a que no petin, i que aquests diners no arribaran a les empreses per que els banc estan malament i potser petaran igual, amb aquests diners crear un Good Bank, que comenci des de 0 i pugui donar liquiditat a les empreses que es vegin factibles. Matitsa que la idea d’un Good Bank ja s’havia comentat al Mur de XSiM.

Algú comenta que un banc creat amb capital públic pot fer la competència als bancs privats. Una competència deslleial. I que ningú diu que l’estat sàpiga fer de banquer. I que la gent pot treure els dipòsits dels seus bancs per a ingressar-los al nou banc que saben que està bé, i d’aquesta manera enfonsarien els bancs privats.

Vicenç A. – respon que el banc no té per que ser públic, que també es pot incentivar un banc privat. Incideix sobre possibles pànics.

XSiM- Responent a Vicenç A. que ningú sap que pot passar si es crea un nou banc i si peten alguns dels bancs actuals. Comenta que podria haber, exemple hipotètic, dos anys sense crèdits, però que ja portem un any sense crèdit. Explica què és un credit crunch, que consisteix en que una manca de crèdit es carrega/fa cruixir tota la economia.

Miquel C. – comenta que la seva empresa fa instal·lacions a bancs de cablejat, etc… i que afortunadament fa un any van diversificar els clients i serveis (van deixar de treballar només per a bancs) per que ara haurien hagut de tancar puig els bancs no els donen feina practicament.

XSiM- comenta que les persones que han estat acomiadades ara deixaran de cobrar l’atur i per tant no podran pagar la hipoteca i d’aquí a 5 mesos els vancs tindran una muntanya d’impagats. Diu que espanya serà el país que més patirà del món doncs el 19% del seu PIB depen de la construcció. Diu que a un país (del primer món) normal, el PIB de la construcció és un 4%. També comenta que a USA se segueix innovant i creant productes tipus facebook, google (diu facebooks, googles…).

Algú comenta que els bancs estan tallant les pòlisses a les empreses, i hi ha un assentiment general.

Carles M. – comenta que respecte a la possibilitat que hi hagi pànic a la ciutadania (i per tant retirin diners del banc) i les accions a emprendre per sortir de la crisi és ben difícil determinar-les per que no hi ha transparència i per tant és difícil saber com actuar. Si ningú sap com està cada banc per que hi ha un hermetisme per part dels bancs i dels goberns.

Ruth H. – diu que la gent aquí “a espanya” no és emprenedora. I que hi ha un problema de mentalitat.

La fòrmula “aquí a espanya” serà utilitzada diverses vegades per diferents oradors/es i diverses persones diferenciaran Catalunya i espanya, i la majoria parlaran de “el país” per a referir-se a Catalunya. Totes les intervencions d’aquesta reunió d’alt nivell són en Català fins i tot el xat. (la directiva de la reunió va ser que cadascú parlés la llengua que volgués)

Ruth (una altra) – diu que sí que s’innova a Catalunya, però que no hi ha financiació de capital risc. Diu que per al seu projecte que es va consolidar, van anar a demanar finançament directament a l’estranger.

Gustav G. – Explica que va presentar un projecte a la generalitat i aquests li van dir que era molt maco i que mirarien a veure si algú dins de la generalitat els podria ajudar. També el van remetre a provar sort a empreses privades.

(Jo també em vaig reunir al seu moment amb el subsecretàri d’indústria, ramaderia i pesca per un invent que permetia estalviar milions de litres d’aigua i em va dir “està bé” per que no proves a la roca, o a agbar… li vaig dir que si s’adonava que tinc una idea que ajudaria a tothom i que es pot exportar i que em deia que fos jo que mirés a veure si algú em feia cas i només va aixecar les espatlles com dient “sí, però i jo què hi puc fer”. Aquest funcionari per cert va arribar tard, i jo el vaig veure quan vaig arribar 5 minuts abans de l’hora, xerrant amb companys de vanalitats. No vaig poder explicar això per que érem molts i el temps molt limitat i havíem de repartir el temps).

XSiM- la innovació no pot existir sense un sistema d’inversió. Els projectes d’innovació van 99 malament i 1 té un èxit espectacular (posar Google d’exemple). Indica que la seguretat va renyida amb la innovació. Diu que espanya és un país segur, per als estalvis de la tieta o de la Iàia, però que això no permet innovar. Proposa compaginar la Seguretat amb la finançar altíssim risc per a la Innovació: ultraregulant la inversió segura (el que es pot fet i el que no), i un sistema de “llibertat total” per a l’altra inversió.

n8154002653_9756Jordi V. – del grup fb We love Xavier Sala i Martin jackets comenta que “en aquest país” no la tindrem mai la mentalitat d’innovar.

Em sembla que en general majoritàriament no hi estem d’acord, és la meva percepció.

(la foto és de la primera trobada Facebook)

XSiM- l’estat del benestar ha matat els incentius. La socialització, no, la socialistalització ha matat els incentius. Els nens creixen veient que tot és gratis i no suporten el fracàs. 

Per a ser Bill Gates, continua, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar, has d’ensopegar i tornar-te a aixecar i veu que hi ha una diferència extraordinària entre els seus estudiants de Nova York i els de Barcelona. Els de Nova York tots volen montar empreses, els de Barcelona volen ser funcionaris.

Comenta que la socialdemocràcia ha anestesiat a la societat.

Josep M.P. – Sóc pintor no subvencionat, i exporto les meves obres a fora.

XSiM responent a les propostes que van en la línia de no intervenir als bancs doncs han causat els seus propis problemes- Per primer cop a la història estem escribint un article molt més liberal del que seria jo sense vosaltres. :-)

El riure i el bon humor van ser els acompanyants d’aquesta vetllada.

En algun moment XSiM fa un comentri molt bo, però no el tinc enregistrat en ordre cronològic així que el poso aquí.

XSiM – Que es pot esperar de la mentalitat d’un país on el referent, l’heroi de la societat de la obra més reconeguda de la seva literatura, és un nen que roba a un cec?. Això és impregnat a la societat.

(Jo vaig pensar en Torrente com a referent actual).

Xavier A. – en 3 generacions hem tingut 3 models diferents d’ensenyament. La classe política de Catalunya o espanya és molt mediocre. Les mesures són pedaços populistes per a que els tornin a votar.

Hi ha quòrum a la sala en que els polítics treballen per a la reelecció amb mesures populistes.

Xavier A. – S’ha de diferenciar a la classe segons el Talent. I Catalunya està dins d’espanya per molt que no ens agradi.

XSiM- No tornem a començar – riures.  Això va per que s’ha discutit força últimament sobre la Independència de Catalunya al Mur.

Gustav G. – Diu que és emprenedor i que estem aconseguint proximitat amb aquesta sessió i que això és molt positiu per que incrementa les relacions profitoses entre els participants (Networking, que significa treballar en xarxa, per exemple que jo presenti a dos clients que tenen negocis complementaris i que poden treballar junts i beneficiar-se d’aquesta coneixensa).

Maria D. – és directora d’un institut públic, és funcionària i denuncia que els funcionaris que volen innovar no poden. Reitera que els polítics sembla que pensin de 4 en 4 anys. Diu que quan actuar algú ha de ternir els pebrots de prendre aquesta decissió. Diu que si algú pren una decissió valenta se li tira tothom al damunt.

Una persona de qui no aconsegueixo anotar el nom – de vegades es fa un esforç en la direcció equivocada. Recomana el bloc de Òscar Sànchez.

Estem parlant sobre la incidència de la religió en la societat. Si la fa passiva per les pors, per la obediència cega sense creativitat, etc… 

XSiM- diu que els sociòlegs acostumen a justificar el nivell econòmic d’una societat per la seva religió, però que això no explica com un país pobre com Irlanda, experimenta un creixement econòmic que la fa avançar Anglaterra, sense canviar de religió. Comenta que llavors els sociòlegs comenten que és la religió el que fa que experimentin el creixement econòmic. :-) 

Posa en evidència que si s’acusava a Xina de que la seva religió feia que no progressessin econòmicament, no es pot indicar que el que fa que ara prosperin és la religió, ja que aquesta no ha canviat.

Carles O. des del xat – Fixeu-vos que el capitalisme es desenvolupa inicialment als països protestants.

XSiM: incideix sobre la religió que condemnava als rics i a la riquesa, cita: és més fàcil que un camell passi pel fil d’una agulla que un ric entri al cel.

Sara C. fa un comentari molt divertit- S’ha d’obrir la ment. El meu somni és ser funcionària. Jo vull continuar estudiant i l’horari de funcionària m’ho permet. Creu que s’hauria d’acabar amb el bipartidisme.

XSiM sobre els canvis estructurals necessaris – Qui ho pot fer no té ganes de fer-ho. No pots comprar una vacuna contra la manca de cultura de l’esforç.

Vicenç A. pregunta – quins són els incentius per a que la gent actui d’aquesta manera. 

Un noi anomenat Xavi – la crisi pot ser la vacuna per a canviar la mentalitat i proporcionar els incentius per a innovar i ser més productiu.

Algú comenta que com era possible que a Andalussia es contractessin immigrants per a fer la recollida als camps amb la taxa d’atur tant gran que hi havia, i parlava de la picaresca de treballa el mínim imprescindible per a tenir el PER.

XSiM- Finlàndia era pitjor que espanya (en productivitat i ganes de treballar) però al 1992 van tenir una crisi molt forta i van fer les reformes que calia.

XSiM- Algú es va inventar el dolor per algun motiu, Déu o Darwin- riures. (és un tema que se n’ha parlat força també amb motiu de l’any Darwin)- quan algú es crema, li fa mal, i això li obliga a treure la mà. La crisi ens pot ajudar a solucionar els problemes estructurals.

David C.- Solucionar la crisi de Catalunya passa per la Independència.

Lluís – La independència no és una utopia i jo també hi crec. La lacra d’Europa és l’estat del benestar. Els sindicats defensen als treballadors, però qui defensa els aturats?.

Algú fa un comentari que no vaig poder recollir i en XSiM respon:

XSiM- Això és com dir que la principal causa del divorci és el matrimoni – riures generals.

Gustav G. – Comenta l’article de Vicenç Partal del que es va parlar al Mur i del que ens volen fer als independentistes. 

Poso un extracte:

“Ja tenim ací la trampa

El Consell d’Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l’objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l’estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP. 

…”

Carlota – comenta que ha creat un mapa conceptual amb tot el que s’ha dit, que només l’entendria ella. :-) – pregunta- Som tots iguals?. L’educació i la religió ens vol convertir a tots iguals. La religió es basa en la por.

Xavier P. – s’hauria de subvencionar la materia gris que hi ha a l’estranger per que torni.

XSiM – Portant aquí la matèria gris els mataries. 

Mas Culells, catedràtic de la universitat de Harvard va tornar, i un Català que ha escrit el millor llibre de micro-economia del món també.

Però tots els que han tornat i s’han quedat no han avançat gens.

El que fa que et sentis a gust i que progressis és estar rodejat d’un entorn creatiu. Comenta com a Colúmbia, si ell té una idea a les tres del matí, i no se’n surt, pot picar a la porta del costat a la dreta hi ha un Nobel que també està treballant a les tres del matí, i si no se’n surten, a l’esquerra, una miqueta més enllà n’h iha un altre, també treballant o estudiant un tema.

Comenta de diferents Catalans d’èxit visquent a l’estranger, com un Olotí que està dirigint una multinacional a Shangai (el van anar a buscar per a que la dirigís). Diu que aquesta gent, quan diuen aquí el que guanyen, se’n riuen. Per que és una quantitat a la que ni remotament s’apropen aquí per a pagar als/a les millors.

A tot això les reporteres de tv3 entraven i sortien i enregistraven quan els semblava.

En XSiM reprodueix la definició de Reagan de la social democràcia:

A tot el que es mou, li fots un impost.

Si es torna a moure, li fots un altre impost.

Si no es mou, li dones un subsidi.

 

:-) Aquí els riures van tornar a ser generals.

Es va riure molt i a gust. No un riure de maliciós, contra ningú, si no un riure compartit, positiu, i de tocar la realitat i el sentit comú amb sentit de l’humor.

XSiM insisteix en la importància del incentius com a manera que es vulguin fer les coses.

Objectius que portin als emprenedors a expressar el seu Talent.

Ramon B. cita la frase de no recordo qui: subvencionar un ¿catedràtic? és convertir-lo en un funcionari.

101_4011 101_4012 101_4021 Dos Pantalles 2ª Calçotada Xavier Sala i Martin XSiM

Com a curiossitat final, el USB Peple, ninot USB del Xavier Sala i Martin va ser encarregat dilluns a la Xina, i era a Barcelona dimecres. 100 unitats.

101_4050La Alícia va fer salsa de calçots per a 100 persones. Jo no vaig tastar la que ens va obsequiar a tots Ferrer, però la de l’Alícia era molt bona i molt millor que la de l’hotel (que per cert ens van posar un potet igual que el que ens va fer l’Alícia individualment per a cada taula).

A la foto és veu el Xavier Sala i Martin amb la jaqueta del xandall que li van regalar que té les fotos de les 200 persones que van indicar que hi anirien. El xandall igual que l’americana que li van regalar a la primera trobada és realitzada per uns emprenedors Catalans.

Em quedo amb una frase de les moltes bones que es van dir aquesta nit:

XSiM (en el context de la despesa pública):

Els metges diuen que un got de vi al dia és bo per la salut amb una excepció…

Els alcoholics.

I els polítics són alcohòlics.

(riure general, així que matisa)

Els polítics són addictes gastar.


embotits-catalunya-calaotada-2009-03-21-xavier-sala-i-martin

Els embotits que veieu van ser cortesia d’un dels assistents (per a 100 persones!!!).

Estaven boníssims. No us ho puc descriure. Però la botifarra d’ou, estava increible. 

Els embotits els va portar Embotits Consul.

El potet de salsa individual és la salsa de calçots que va fer l’Alícia.

Sobre el plat es pot veure el USB people del XSiM amb l’americana rosa. :-)

Hi havia persones vingudes de tot arreu, des de Catalunya, Lituània, frança… una noia que estudiava a frança va comentar que els estudiants portaven mesos amb totes les universitats de frança tancades contra el plà bolonya , i que aquí es notava la manipulació de la premsa quan ningú en parla o els polítics diuen que fem el ridícul i que tota europa l’accepta.

També va comentar que va proposar fer votacions secretes, amb papereta, doncs allà les fan a mà alçada, i va guanyar el no movilitzar-se, però que els partidaris de movilitzar-se van ignorar la majoria i van blocar les universitats.