Archive for the ‘Negocis’ Category

Els euros són Catalans

dissabte, octubre 10th, 2009
IMG_2862-Ramon-Cut2-4La proppassada Diada, en acabar l’Acte en homenatge al comandant Moragues, en Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (CCN), qui surt a la fotografia, em va mostrar el següent.

Els bitllets de 20 € duen les quatre barres.

Posant-los a contrallum, s’hi pot distingir clarament un escut amb el nostre símbol nacional.

4barres_cut Fet en persona, encara és més impactant, puig el fons es veu daurat, per la llum, com l’escut d’or on van les nostres quatre barres.

Des que en Ramon Carner m’ho va ensenyar, sempre duc un bitllet de 20 € per a ensenyar-ho a les amistats.

Els rumors diuen que quan l’ansar se’n va assabentar va posar-se fet una fera.

No només els bitllets de 20 € ho duen, sinó també els de 500 €.

codic-cat-fons-bitllet-500-euros-7-platja-2-editat2-800-px

Els amics americans sempre estan donant-li voltes a si els seus bitllets duen amagats missatges maçons, prediccions del futur o sobre si es pot endevinar els propers esdeveniments o bé trobar-hi secrets sostrets a la vista en forma d’intel·ligentíssims criptogrames.

Quin significat podrien tenir les quatres barres als bitllets de la moneda europea de 20 euros, els més versàtis, i als de 500 euros, els més poderosos?.

I els Estels?.

codic-cat-estels-bitllets-500-euros-Estelada

codic-cat-estels-bitllets-500-euros-Estelada-gran

Quan algú us demani quina és la bandera del vostre país, podeu ensenyar un bitllet.

Xavier Sala i Martin a tv3: sobre la llibertat per a manifestar-se, sobre la crisi i sobre el Barça

dimecres, agost 19th, 2009

El catedràtic de la universitat de Colúmbia, Nova York Estats, Units, Xavier Sala i Martin és entrevistat a tv3 i parla sobre la crisi a Catalunya, a l’estat espanyol, i breument, a l’inici, sobre el dret de tothom a manifestar-se pacíficament i a que no els prohibeixin els seus partits polítics i acaba parlant del Barça.

Comenta com l’estat espanyol podria ser expulsat de l’euro.

Ho desenvolupo

Això no vol dir ser expulsat d’Europa, sinó que hi ha uns criteris de convergència que s’han de satisfer per a tenir dret a formar part dels països amb l’euro. Com espanya té un dèficit terrible i no compleix els criteris (de fet per tal d’entrar a l’euro ja van fer trampes), és possible que sigui expulsada de l’euro i hagi de recuperar la pesseta.

Això no seria bo per diversos motius, però un de gros és que els ministres espanyols, si tinguessin moneda pròpia, devaluarien la moneda (fer baixar el valor per a que valgui menys respecte a les altres monedes i comprar productes fets a Catalunya o a espanya sigui més barat, així que s’incrementa el turisme puig és barat estiuejar a Catalunya respecte l’euro o el dòlar) i això ens empobriria encara més, perquè tot el que s’importa, tot el que es compra a un estat amb una altra moneda, com ordinadors o telèfons, costaria molt més. l’estat espanyol importa mooooooolt més del que exporta. Catalunya exporta el 35% de la seva producció a espanya, i la resta a Europa, Xina, i la resta del món.

El mecanisme típic per a devaluar la moneda és imprimir bitllets. Això vol dir que el banc central espanyol crearia més i més pessetes, perquè així el govern espanyol tindria més diners per a gastar. I com sabem que els governants socialistes espanyols, són addictes a la despesa, són ionquis de subsidiar (jo li’n dic comprar vots) s’imprimirien pessetes sense aturador.

A més això fa més i més pobres als estalviadors, perquè si tens 100.000 pessetes al banc, i el govern espanyol imprimeix pessetes, les teves 100.000 pessetes ja no valdran el mateix que ahir, valdran menys, puig podràs comprar menys coses que es porten dels països desenvolupats.

A més això comporta una pujada de preus perquè la benzina, o el tabac, o l’alcohol que s’importen, ara costen més pessetes de portar (si abans 1.000 pessetes valien 6 euros, i després de devaluar amb 1.000 pessetes compres, o et donen a canvi, 5 euros, llavors tot el que compres en euros puja per força. Per exemple, el que abans compraves a 1.000 pessetes = 6 €, després de la devaluació o pèrdua de valor de la pesseta, passes a comprar-ho a 1.200 pessetes = 6 €)

Si els Catalans ens independitzem, tot això que ens estalviarem.

Xavier Sala i Martin comenta el problema que representa la baixa productivitat a l’estat espanyol, i a la baixa qualitat de la formació de la mà d’obra.

Xavier Sala i Martin és fundador d’umbele: un futur per a Àfrica, i és considerat el major expert del món sobre creixement econòmic. És autor del llibre més venut sobre la matèria: Economic growth, i un ferm defensor del liberalisme (libertarianism en anglès), concepte poc conegut i sempre desprestigiat pels socialistes salvatges, que ha donat a conèixer molt al nostre país. Recomano el seu llibre Economia liberal per a no economistes i no liberals.

Tinc el goig de conèixer-lo en persona, i penso que és una gran persona, i una autoritat en matèria econòmica.

Els smartphones més venuts a USA al segon trimestre. Guanya BlackBerry Curve

dilluns, agost 17th, 2009

blackberry-curve-8900Into Mobile News ens informa que segons un estudi d’IDC Research els smartphones (mòbils intel·ligents o mòbils-pda) venuts al segon trimestre d’enguany a USA, són els següents:

  • BlackBerry Curve (83xx series and 8900)
  • Apple (NSDQ: AAPL) iPhone 3GS (both 16GB and 32GB versions)
  • BlackBerry Pearl (81xx series but not the Pearl Flip)
  • Apple iPhone 3G (8GB and 16GB versions)
  • BlackBerry Bold
  • BlackBerry Storm
  • T-Mobile (NYSE: DT) G1
  • Palm Pre
  • HTC Touch Pro
  • HTC Touch Diamond
  • jkOnTheRun ho desglosa per número de dispositius emprant un sistema operatiu al top ten:

    1. BlackBerry- 4 models
    2. Windows Mobile- 2
    3. iPhone- 2
    4. WebOS (Pre)- 1
    5. Android- 1

    Us pot interessar l’article respecte a que Palm Pre (amb WebOS) espia als usuaris sense permís.

    Una cambrera francesa li diu a Salvador Sostres “parla en espanyol que som a espanya”

    dijous, agost 13th, 2009

    French-NazisA l’article d’avui de Salvador Sostres: entre petáin i franco, a l’avui, ens explica com en demanar un suc de taronja una cambrera francesa li va deixar anar que “parli en espanyol, perquè som a espanya”. (en español que estamos en españa).

    Ell demanà el full de reclamacions, i li respongueren que no en tenien, i llavors va fer el que podem i hem de fer tots en aquest cas. Trucar als mossos per a que denunciïn el local per incomplir la seva obligació de tenir fulls de reclamació a disposició dels clients.

    Només falta que anem com a clients a un establiment i ens manin que parlem en castellà i ens alliçonin sobre política unionista/franquista.

    Aquesta mateixa cambrera no li diria a un Alemany que li diu “guten morgen” o a un Anglès “good morning” o a un italià “bon jorno” o a un japonès “conitxiua” que parlés en castellà, perquè és a espanya. Miraria d’entendre’l si és que no té unes competències bàsiques, degut a la professió, en diverses llengües. Aquesta mala educació, mala baba, bilis barroera escopida contra els Catalans, forma part del racisme visceral dels espanyolistes i dels aficionats feixistes que pretenen deixar anar la seva foscor humana i el seu odi als Drets Humans sobre una terra que els ha acollit, els dóna de menjar i on la ciutadania suporten estoicament que siguin immigrants no integrats, incapaços de fer el mínim esforç d’entendre que taronja és “naranja” o que cafè amb llet és “café con leche” o que tallat és “cortado”.

    Qualsevol persona amb una mínima bona fe, el primer que faria és aprendre els vocables natius més típics i no anar escopint verí als clients.

    Estic segur que practicament qualsevol Català o Catalana que anés a un altre país el primer dia ja hauria demanat i apuntat en un paper la correspondència entre el que demanen els clients en les seves llengues i el que ha de servir.

    En aquests casos també es pot denunciar l’empresa verinoosa a la Plataforma per la Llengua que treballen molt bé, i recomano fermament no donar de menjar als miserables que ens insulten i ens menystenen. No deixar diners a locals racistes, Catalanòfobs, feixistes, i en general que donin mal servei.

    Volem l’excelència, no alimentem als miserables i als mediocres, perquè si ho fem, seguiran fent-ho igual, es multiplicaran i seguiran malmetent els nostres esforços de millorar el país amb la seva porqueria de servei, insultant, degradant i propi de persones egoistes sense esperit de superació, que els Catalans ni volem, ni ens mereixem, ni dessitgem per als turistes que ens vinguin a veure.

    A l’article en Salvador Sostres, ens dóna l’adreça exacta i el nom del local. Detall que agraeixo per a no deixar-m’hi caure mai a no ser que sigui per comprovar si rebo el mateix tracte, i omplir així una altra reclamació, i avisar als mossos si no em volen facilitar, com és la seva obligació, el full de reclamacions i denunciar-los si incompleixen la llei, per exemple per no tenir la carta en Català.

    La fotografia és de la frança de vichy on podeu veure els francesos fent la salutació nazi, a la plana http://www.moonbattery.com/archives/2006/11/enlightened_fra.html que descriu com uns aficionats francesos van perseguir violentament, el 27 de Novembre de 2006, a uns seguidors del Tel Aviv que havia guanyat a l’Arsenal a la final de la uefa, mentre els cridaven “Jueus de merda” “mort als Jueus”.. i explica com Yaniv Hazout va salvar la vida gràcies a que un policia de paisà va obrir foc en defensa pròpia quan la turba hi estava a sobre en un carreró.

    No podem permetre que el feixisme espanyolista o de qualsevol país, ens torni a massacrar i a trepitjar els nostres Drets Humans. Insisteixo en que espanya hauria d’haver deixat ben clar a tothom que el franquisme va estar malament i que el racisme contra els Catalans és deplorable. Com han demostrat que no pararan fins a exterminar-nos, independitzem-nos.

    Actualització:

    Enllaço l’article d’un xic de País Valencià que ha vingut a Catalunya, i que n’estava fart de no poder parlar en Català  a València. El perquè de tot plegat i com un venedor de bitllets d’autobus a Alacant no el volgué atendre per parlar en Valencià, ho volia en castellà.

    Economia: perquè pleguen moltes empreses?

    divendres, juliol 31st, 2009

    50euros_cremantL’altre dia vaig parlar amb una amiga que estudià un mòdul superior de comptabilitat.

    L’equivalent a l’antiga ftp, extesa.

    Em va sorprendre que no sabia com funcionava la dinàmica de les factures i de la liquidació trimestral de l’IVA.

    Així que li vaig explicar perquè moltes empreses que facturen grans quantitats, han de tancar.

    Us trasllado aquesta coneixença.

    Suposem que tenim una empresa que fa instal·lacions de xarxa. La competència està complicada així que s’estila el pagament a 30, 60 i fins i tot 90 dies.

    Suposem que l’empresa fa una instal·lació, i emet la factura de 10.000 € + IVA.

    La factura li pagaran a 7 dies a la vista (per rebut bancari).

    El material li ha costat 3.000 € + IVA, que ha hagut de desemborsar.

    Si el client no li paga, aquesta empresa es trobarà que haurà fet les següents despeses:

    Concepte Import IVA Total
    Compra de material per a l’instal·lació 3.000 480 3.480
    Sous dues persones (prorateig 10 dies) 1.600 1.600
    IVA  de 10.000 € = 1.600 €, però s’han de restar els 480 € d’IVA pagats 1.600 1.120
    25% de beneficis a final d’any respecte a 10.000 €-3000€=7.000€ 1.750 1.750
    Devolució del rebut bancari 3% de 11.600 € 348 348
    Total 8.298

    Us explico els conceptes:

    Hem dit que el material li ha costat 3.000 € + IVA, és a dir, ha pagat 3.480 € en líquid, en cash, en efectiu, en caleronets frescos.

    He calculat que 10 dies de  feina li costen a l’empresari 800 €, quantitat força realista si tenim en conta que la seguretat social percep el 40% del salari net.

    Així una persona que cobri 1.000 € nets al mes amb 14 pagues, li costa a l’empresari 1.000 € + 40% * 1.000 € = 1.000 € + 400 € = 1.400 € per 14 pagues. És a dir, a l’any 1.400 € * 14 = 19.600 €, i repercutit en 12 mesos 1.633 € al mes.

    El càlcul és aproximat puig les pagues extres tributen menys, però aquesta regla s’aproxima moltíssim a la xifra real final.

    Llavors, els 1.600 € de l’IVA de la factura de 10.000 + IVA. A la hisenda espanyola li és igual si s’ha cobrat o no la factura. A la liquidació trimestral de l’iva cobren l’impost, s’hagi cobrat la factura o no. El que sí que es desconta són els els 480 € d’IVA que ha pagat del material (això s’anomena IVA soportat i IVA repercutit). És a dir, “només” haurà de pagar d’IVA 1.120 €.

    El 25% dels beneficis. Les empreses a Catalunya gran, Galícia i espanya paguen un 25% dels beneficis. Evidentment si no s’ha cobrat una factura aquests diners no es tindran i per tant no s’hauran pogut gastar, així que la hisenda espanyola s’endurà un 25% de 10.000 € que no s’han cobrat. Com hi ha hagut unes despesses de 3.000 € en material, s’aplicarà el 25% de 7.000 i no sobre 10.000 €, és a dir 1.750 € per a hisenda sense moure ni un dit.

    Abans es pagava un 35% a tota la Nació Catalana, a espanya, Galícia i Euskal Herria tributava el 32,5%.

    Finalment la devolució d’un rebut bancari pot variar molt d’una entitat a una altra, depenent del director/a de l’oficina, i del volum de negoci. Un 3% i fins i tot més pot ser aplicat depenent de les condicions de cada entitat i de com valori l’oficina i l’entitat al client.

    Ja sabem que els bancs són els únics que et donen un paraigua quan fa sol, i te’l prenen quan plou.

    Si tornem a donar un cop d’ull a la taula veurem que l’empresari d’instal·lacions de xarxa, en quedar impagada la factura, ha perdut 8.298 €. Això sí, espanya ha cobrat.

    Ara veiem un exemple més ideal, que no real, on no tingui costos de material. Seria el cas d’una empresa de programació, que no ven material sinó serveis i li paguen per transferència, així que obviarem el 3% de devolució:

    Concepte Import IVA Total
    Compra de material per a l’instal·lació 0 0 0
    Sous dues persones (prorateig 10 dies) 2.500 2.500
    IVA de 10.000 € 1.600 1.600
    25% de beneficis a final d’any respecte a 10.000 € 2.500 2.500
    Total 6.600

    És a dir, que d’una factura que ha deixat d’ingressar 10.000 €, encara ha de pagar 6.600 €.

    Si no tenim en conta els salaris, que són una mica més alts doncs el sector tecnològic rep sous més alts, veiem que l’empresari ha hagut de pagar 4.100 € a la hisenda d’espanya, sense haver cobrat res del seu client morós.

    Lògicament ha deixat de dedicar els seus operaris a altres feines que sí li hagueren pagat, i haurà de pagar la part proporcional del sou d’una feina que mai cobrarà.

    És a dir, depen del número d’impagats i de la seva tresoreria… directe a la ruïna. De cap al tancament.

    Ara imagineu el cas de les empreses que treballen per a l’administració espanyola o la Generalitat, que actuen com empreses moroses puig hi ha molts casos en que després d’un any encara no han pagat les factures!.

    Abans de la crisi, sembla que parli d’un escenari postapocalíptic estil madmax (i certament ho és), hi havia uns productes financers pels quals els banc avançaven l’import de la factura a les empreses, si el destinatari de la factura era un client solvent, i extenia un certificat de pagament, a canvi d’un 2% o 3% de l’import de la factura.

    Les petites empreses ho acceptaven com un mal menor per a poder treballar sense escanyar-se i hipotecar la seva liquiditat.

    Bé, he trobat que diverses empreses i empresaris que m’han comentat que els bancs no els descompten (avancen els diners) de les factures a l’estat!. (de fet no n’he trobat cap a qui li facin)

    És a dir, que els propis bancs no confien en la capacitat de pagament de l’estat espanyol o de la Generalitat Catalana en un temps prudencial i en la supervivència de l’empresa, menyspreen uns guanys del 2% i el 3%, i per tant les empreses han de fer front a uns pagaments d’impostos a l’estat, pel concepte d’uns diners que encara no han cobrat del propi estat!. Així doncs, la pròpia Generalitat morosa, o l’estat espanyol morós força el tancament d’empreses que són incapaces de finançar la barra, la cara dura, la iniquitat, d’un govern nacional Català o de l’estat espanyol que encarrega i no paga.

    Amb els autònoms funciona lleugerament diferent. No tributen l’impost de societats (25%), sinó que se’ls reté una quantitat de cada factura, és a dir, deixen de cobrar un % de cada factura, que l’empresa que rep la factura ingressa als comptes de l’hisenda espanyola. En funció de la declaració de renda, a l’autònom li retornaran una part, o haurà de pagar més a la declaració de renda. No tots els autònoms retenen i hi ha una modalitat anomenada mòduls en que paguen una quantitat fixa els vagi bé o malament.

    Aquesta és una explicació a l’engrós sobre perquè moltes empreses es veuen obligades a tancar en no tenir líquid perquè empreses moroses no els paguen, o bé es demoren, i han d’abonar uns impostos a l’estat, en concepte d’un diner que no han cobrat. Cito les dades de la cambra de comerç de Girona.

    >> Pimes (societats amb una facturació inferior a 8 milions d’euros): Tributen en un 25% sobre els primers 120.202,41 euros de benefici i un 30% sobre l’excés.

    >> Grans empreses (societats amb una facturació superior a 8 milions d’euros): Tributen en un 30% sobre el benefici obtingut.

    Cal indicar que si els socis reben un sou de la societat o dividends, hauran d’integrar aquests rendiments a la seva declaració de l’IRPF i tributar pels mateixos.

    Realment ruïnós.

    La clau del problema és que s’ha de pagar a hisenda un IVA 16% d’una factura que no s’ha cobrat i uns beneficis a final d’any, d’uns diners que no poden ser benefici perquè no s’han cobrat.

    I les eines per a reclamar als morosos són bastant precàries. El que més es fa és trucar sense parar a veure si opten per pagar de l’avorriment. (tècnica no efectiva amb caradures professionals, cares de ciment, polítics i governs)

    Així que finalment les empreses no tenen líquid (diners al banc o en mà) per a pagar els impostos, amb el que hisenda aplica recàrrecs i multes. Tampoc tenen diners per a pagar als proveïdors, així que finalment es queden sense gènere i han de tancar puig no poden vendre res.

    Vull apuntar una reflexió: les empreses habitualment obtenen entre un 5% i un 15%, en alguns casos un 25% de benefici de les vendes. En el cas de l’informàtica, moltes empreses estan treballant amb un 3% de marge en alguns productes. En d’altres sectors, com en els monopolis franquistes, els guanys són espectaculars. Considerant una empresa rendible, que obtingui un 15% de benefici de cada venda, hauria de facturar 70.000 € per a cobrir un impagat de 10.000 € i quedar-se a 0.

    A Estats Units les coses són molt millor i els deutors paguen o van a presó (o fins i tot van a presó tot i pagar).

    Com fer condemnar a un empresari per no pagar una factura quan el principal morós és el govern nacional i l’estat?.

    Segons un interessant article del diari d’Andorra, l’impost de societat a aquest país, serà aviat del 10% i s’estaria debatent d’establir un IVA entre el 4% (empresaris) i el 5,5% (partit socialista). En el mateix article es parla d’altres països amb baixos impostos, i és destacable l’enorme creixement que tingué Irlanda, amb un impost de societats no gaire superior al d’Andorra (12,5%). Còpia local en PDF.

    De vegades, si l’empresa no és deutora, pot sol·licitar aplaçaments dels pagaments dels impostos.

    Aquests impostos: socialisme salvatge, són malbaratats després pel govern espanyol amb coses com el pla E(stúpid). (ironia tristament real per a denominar aixecar un carrer i eixamplar-lo mig pam amb l’únic objectiu de tenir operaris ocupats i fer baixar unes dècimes l’indicador de l’atur al cost d’hipotecar la liquiditat futura i per força haver d’apujar els impostos mentre la riquesa i el PIB s’esmunyen a tota velocitat).

    Gràcies al tripartit, espanya té aire per a mantenir les seves subvencions (per exemple el PER) i un nivell de despesa que no es podria permetre, ni remotament, sense tenir la Nació Catalana esclavitzada i sotmesa a un espoli insoportable i injust i a una economia colonial. Gràcies al suor de les Catalanes i els Catalans (que segueixen morint esperant operacions i fent cua a cal metge), a les jornades inacabables de treball, a estalviar-se actualitzar trens, carreteres (estalviem el cost, que vagin a 80 km/h!), línies elèctriques, tenir als nens en barracons i salvar el necessari cost de construir escoles, col·locar el mínim número de funcionaris per cada 1.000 habitsants de tot l’estat i no fer les infraestructures que les nostres empreses tant necessiten… a espanya poden tenir canvis de sexe gratuïts (Andalussia), ulleres i dentista gratuïts per als nens, pisos de protecció oficial a dojo, 100.000 ordinadors gratuïts a extremadura mentre el Principat de Catalunya en té 10.000 i en copagament amb els pares, sense oblidar el PER, una mena d’atur que se suposa un subsidi agrari per a zones sense treball però a on han de contractar milers d’immigrants cada any per a fer la feina (al 2003 hi havia 580.000 persones que cobraren el PER a andalussia i extremadura, el salari mitjà del PER fou de 920 € bruts mensuals al 2008. El PER és un subsidi que cobren a aquelles zones sense haver de treballar, simplement aportant firma d’un terratinent d’allà conforme han treballat unes mínimes hores. Està demostrat que hi ha moltíssimes trampes i que es compren les signatures enlloc de treballar. En referència a aquest subsidi sovint es diu que es compren els vots a andalussia, per això psoe mai ho eliminarà, per a no perdre les eleccions)… I quan ens tornin a enganyar, i tots sabem que ho faran, puig és insostenible el nivell de despesa dels governs espanyols, i zero la credibilitat dels seus polítics, a qui donaran la culpa els socialistes?. A Ciu? Al pp?. A no ser optimistes?.

    Només l’independència podrà fer que els nostres fills no siguin pobres.

    Alliberat ArmedSlack Linux, una distribució Linux per a processadors ARM

    dimecres, juliol 29th, 2009

    armedslackLa mítica distribució Linux Slackware ha alliberat un porting (una versió preparada expressament per a un entorn) per a ARM.

    ARM és un tipus de processador que empren moltes PDA i telèfons mòbils.

    Slackware no només ha fet un porting sino que ha iniciat un projecte nomenat ARMedslack (joc de paraules que significa Slack armat o ensamblat) que anirà alliberant versions de manera regular.

    El projecte focalitzarà els esforços en “ARM versatile platform”.

    Aquesta plataforma ARM es pot emular via QEMU (un emulador d’altres xips/plataformes) i el plugin Marvell SheevaPlug.

    L’aparició d’aquesta distribució és important per als desenvolupadors d’aplicacions embedides (plaques amb Linux integrats, per a reproductors de DVD, multimèdia, cotxes, telèfons, firewalls, routers, cabines de discs…), ja que facilita molt la tasca de desenvolupar aplicacions per a ARM basades en Linux.

    El fet que hi hagi aquesta base, i de manera gratuïta, estalviarà moltes hores d’I+D a les empreses incipients, “start-ups” i capital risc.

    No m’estranyaria que d’aquí a no gaire temps els propis discs durs, incorporin controladores intel·ligents basades en Linux.

    Caprabo té una tecnologia de seguretat extremadament deficient i anacrònica i jo en pago els plats trencats

    dilluns, juliol 27th, 2009

    caprabologoCATEl que m’ha passat a mi, us pot passar a qualsevol de vosaltres, i no només al caprabo, si no al carrefour, o a d’altres cadenes que empren la mateixa deficient tecnologia. Aquí la crònica…

    Això és el que m’ha passat al caprabo de Castelldefels, poble.

    Em dirigeixo a comprar a aquest supermercat, deixo el cotxe a l’aparcament, pujo i demano canvi per al carret.

    Com una caixera no en té, li demana si en té a llur companya, i aquesta em bescanvia el bitllet de 50 €, per 45 € en bitllets i em proporciona 5 € en monedes, quatre monedes d’euro i dues 0,50 €, per tal que pugui inserir els 50 cèntims al carret.

    Tinc previst d’anar a veure a la noia que m’agrada després de comprar, puig s’ha quedat sense canvi i sé que m’estarà agraïda.

    Romanc pacient pel canvi, tinc a tres metres de mi, i em veuen el vigilant, i ambdues caixeres. Vesteixo samarreta del kukuxumusu, pantaló curt que faig servir com banyador, i unes atrotinadíssimes espardenyes de platja taronges.

    Mentre espero el canvi veig que un client que ha omplert el carro fins a dalt de tot i ha pagat, quan surt, fa sonar l’alarma. El vigilant s’hi atansa i li diu – caballero, ¿es nuevo el bañador?- puig llueix un llampant banyador fosforescent. I el convida a passar a un quartet privat que hi ha entrant a mà dreta. Inevitablement no puc evitar tenir el dubte de si aquest home no haurà robat. Especulo amb l’imaginació si s’haurà posat quelcom dins el banyador o bé si el banyador és robat, com s’ho hauria fet per a posar-se’l al bell mig del supermercat?.

    Amb el meu canvi recullo el carret, a fóra, i entro amb normalitat travessant els arcs de seguretat de l’entrada.

    Trio els productes, vaig omplint el carret, torno a passar per la zona de la caixa i veig que l’home que havien aturat i dut a l’estança, ja és fora amb el seu carret ple de gom a gom.

    Fins a aquí tot normal.

    Acabo de comprar, faig la cua i quan arriba el meu torn pago.

    I sorpresa! quan vaig a recollir la compra, l’arc de seguretat que és embedit a la mateixa safata per on es desen, cobren, i cullen els productes, (n’hi ha a totes les entrades i sortides), emet el so d’alarma.

    El guàrdia de seguretat s’apropa i m’insta a treure’m les coses de les butxaques i tornar a passar.

    Ho faig: targes, monedes, bitllets, mòbils, claus… buido les butxaques que queden orfes, i tots els meus objectes són desats en una bossa de la marca que em facilita el propi vigilant. Torno a passar i Pi pi pi…

    Incomprensible. El guarda em diu si no seran les espardenyes de piscina. Interpretant que m’està dient que he robat les espardenyes, li dic que les miri bé, que estan ben atrotinades. Malgrat tot obeeixo. Estiro un peu, per sota l’arc, després l’altre, però l’alarma dorm.

    En aquest punt jo ja em sento molt molest. Em miro la roba a veure si algun adhesiu d’algun producte s’em pot haber adherit accidentalment en passar-hi aprop. Miro la base de les xancletes, tot i no haver sonat, no fos cas que hagués trepitjat sense adonar-me’n alguna enganxina. De nou passo un peu, i després l’altre per l’arc, però aquest roman mut.

    Però el sorollós mecanisme torna a la vida quan el creuo.

    El guarda de seguretat em convida a acompanyar-lo a l’habitació on portà l’altre client. Em desagrada força, però la caixera em diu que segurament serà una etiqueta. Els aviso que estic temptat de cridar als mossos puig aquest mecanisme d’alarma és defectuós i m’està incomodant molt la situació. Nogensmenys l’acompanyo a l’estret habitacle on em diu que segurament és una etiqueta i les revisem. Li ensenyo les de la samarreta, però no són del tipus que podrien fer sonar l’alarma (sembla no importar que allà no venen ni mai han venut samarretes del kukuxumusu).

    L’habitacle consta de dues cambres, separades per una porta. La primera cambra farà uns dos metres de llarg, per un metre d’ample, l’amplada és superior, però hi ha una taula amb un monitor de vigilància i d’altres coses. La segona constarà d’uns tres metres per un i mig d’ample. Entrem i tanca la porta que separa la secció del final, i també l’exterior.

    Li ensenyo les etiquetes interiors del pantaló, que ma mare comprà al carrefour, tot tombant l’espinada cap a l’esquerra i assolint una corba estranya doncs faig l’esforç de doblegar la peça de roba pel lateral esquerra sense mostrar cap intimitat i el mateix amb l’etiqueta del darrere. Però tan les dues etiquetes cosides a l’esquerra, com la de darrera, d’una marca que tampoc deuen vendre, són normals. Arribats a aquest punt som en una via morta.

    La situació m’està molestant molt. L’home insinua que si pito és que porto alguna alarma, i que podria ser d’un producte del supermercat. Ara només queda escorcollar-me o despullar-me.

    Així que li dic que n’he tingut prou i que vaig a trucar als mossos. Diu que els truca ell.

    Em diu que m’esperi al quartet i li dic que no, que esperaré a fora. De fet no té cap dret a retenir-me.

    Espero a fóra, (fóra de l’habitació però dins el supermercat), i em dirigeixo a les meves pertinences que custodia una caixera juntament amb la compra pagada.

    No vol que toqui res però li dic que vaig a agafar el mòbil per a trucar a la família, i a desgrat seu i sense esperar permís, que no té autoritat per a donar-me o negar-me, així ho faig. Van de camí. El vigilant em dirigeix un -és major d’edat no?-, en una ironia que comprendré després (ets gran per a trucar als pares), però en aquell moment de tensió penso si no m’ha vist més jove del que sóc. Innocentment li contesto – Gràcies, però sóc bastant més gran. No se’m veu per la barba?- i somric cofoi de pensar que tingués aquest dubte. Evidentment no contesta.

    Després d’uns 20 minuts d’esperar-me arriben els mossos d’esquadra. Dues parelles d’agents.

    Els dic bona tarda i l’agent que es dirigeix a mi em parla en castellà.

    Jo li parlo en Català en tot moment, però continua dirigint-se a mi en castellà i a més tutejant-me. Després d’unes frases li asevero – pot parlar-me en Català- però segueix parlant-me en castellà com si volgués demostrar-me alguna cosa. Li insistiré al cap d’una estona -prefereixo en Català, si no li fa res- però continuarà en castellà.

    Em parlarà en castellà durant el 80% del temps i s’em dirigirà en segona persona, fins i tot hauré de dir-li que jo li parlo de vosté i que espero el mateix tracte (per llei és el tracte que ha de donar), però només ho farà davant els altres agents. Curiossament part del temps es dirigirà a les altres persones en Català. Em sobta que un agent de l’autoritat del meu país em contesti en castellà quan jo li parlo en Català i em tracti de tu sense autorització prèvia. Tinc la sensació que els socialistes i els comunistes espanyolistes han fet més mal al cos que no em pensava.

    Els mossos em tornen a recloure en el quartet, juntament amb el vigilant, i sembla que el delinqüent sigui jo. Els explico el què ha passat i que els he fet cridar jo. I els indico que cinc minuts abans que jo li ha passat el mateix a una altra persona, fet que ignoren.

    L’agent li pregunta si podem passar a la cambra posterior, i el vigilant li diu que allà hi ha una càmera. Així que tanquen la porta i tot transcorre a la cambra sense càmera.

    L’agent que em parla en castellà, i que ha assumit la direcció de “l’afer”, codi d’agent 121xx, demana els meus objectes personals al guarda, que els hi porta, i els remena impunement. Remena les meves claus, aparta els mòbils i els diners, targes. Què busca?. No puc entendre que essent jo qui requereix la seva assistència em tractin com un sospitós.

    Quan es farta de remenar els meus efectes i no veure-hi res sospitós (tal vegada llevat d’un clauer amb una Estelada blava que si li agrada o no, no en fa cap comentari però durant uns breus instants parla en Català) em demana la documentació i pren nota de les meves dades. Nom, dni, adreça, nom dels pares i em demana un telèfon de contacte.

    Em demana diverses vegades si he pres alguna cosa i li dic que no. Que l’alarma ha de ser defectuosa puig a l’entrada no he sonat, però a la sortida sí.

    La meva mare arriba al supermercat. Sento des de fora com els dos mossos no la deixen entrar. El guarda posa el peu a la porta per a que no es pugui obrir. Des de fora empenyen la porta amb força i l’empenta és tan forta que l’obren parcialment. Els meus pares tracten d’entrar i els mossos els diuen que no poden. L’escena és francament desagradable i violenta per a nosaltres.

    Demano permís als agents per a tranquil·litzar els meus pares i surto de l’habitacle i els dic que no passa res, que ara sortiré, i torno a passar al minúscul reducte. Tot plegat hi cabem quatre persones amb un mínim espai entre nosaltres.

    Torno a repetir als agents el mateix. Jo he entrat a comprar amb normalitat, he pagat, i l’alarma s’ha activat sense cap motiu, en sortir.

    Els dic que els he trucat perquè vull denunciar a caprabo i vull un certificat conforme jo no tinc cap objecte robat. No em farto de repetir que vull aquest certificat i que el sistema d’alarma no funciona bé. Jo he entrat sense xiular i en sortir xiulo. Com pot ser?.

    Els dic que revisin les càmeres de seguretat, que per a això hi són i veuran que jo no he pas agafat res.

    Em porten als arcs de seguretat, passo, i l’alarma es dispara. Em tornen al quartet.

    Em quedo sol amb el mosso que em parla en castellà i em tuteja com si fos un company seu de futbol, i no pas l’autoritat que està servint a un ciutadà. El to no és agressiu sinó condescendent, paternalista, socialista. No facis res. No té importància. Aquest vigilant pot perdre la feina si denuncies. Carles, ja es veu que tu no has fet res. Només cal mirar-te. És clar. No té més importància…

    Li dic que vull que doni fé que jo no porto cap objecte del supermercat i em trec la samarreta. Li dic que la passi per l’arc de control. Em diu que no cal, que tot plegat ha estat un mal entès i que ho deixi córrer. Insistiré fins a tres vegades que verifiquin la meva roba sense resultat. Insisteixo també en que vull que s’assegurin que jo no porto res del supermercat a sobre, i que vull un certificat per a presentar la reclamació a caprabo o bé una denúncia.

    Em diu que no em proporcionarà cap certificat, que la seva paraula ja és suficient. Li insisteixo que la seva paraula no és una prova física que pugui presentar a un jutjat a no ser que vulgui testificar.

    Em deixa entendre que no col·laborarà.

    No porta la samarreta a l’arc. Em pregunta si duc roba interior i li dic que no, que faig servir la peça com a banyador. M’escorcolla (mirant-me exteriorment i palpant-me les cames), i veu clarament que no porto res (les butxaques buides les he tretes cap enfora i el pantaló, prou cenyit, no permet amagar res). Tinc sort i en l’escorcoll no em toca accidentalment els genitals com em va passar a l’aeroport de Brussel·les.

    Sortim de l’habitació i dic que el policia certifica que jo no tinc res i ell ho afirma i li diu al guarda que m’ha escorcollat a consciència i no porto res del supermercat. En castellà, diu que no s’explica perquè pito però m’ha escorcollat d’adalt abaix i no tinc res. Li comenta als seus companys que m’he tret la samarreta i que m’ha escorcollat i res. A fóra la meva família ha trucat al servei al client i ha dit als policies que vol denunciar al guarda de seguretat, i els agents li comenten al seu company que em fa tornar a dins, sols, i em clava un sermó de moralina dient-me que el guarda pot perdre la feina i que no paga la pena denunciar.

    Insisteix en que no faci res i em diu:

    - Carles, et puc preguntar de què treballes?.

    No em sembla molt ortodox, i veig per on anirà. Li contesto que en informàtica.

    Assumeix que dec ser un assalariat i segueix el camí que em pensava -Doncs si el teu cap t’encomana una feina, l’has de fer. Aquesta és la feina del vigilant.

    - Sí, però si jo faig la meva feina malament en pago les conseqüències, i aquestes alarmes no funcionen i jo he estat retingut aquí més d’una hora sense cap motiu.

    Li dic que jo sí que vull denunciar a caprabo perquè això no pot ser i em diu que m’haig de despullar.

    - T’has de despullar per que els teus pares diuen que volen denunciar al guarda i aquest m’ha exigit que m’asseguri que no portes res. Pot perdre la feina, així que m’haig d’assegurar que no portes res.

    - Si em despullo em farà el certificat, per escrit, conforme no porto res?.

    - No.

    - Llavors quin sentit té que em despulli si no m’ha de fer el certificat per a que denuncïi?- les paraules denuncïi són en obert, no pas dirigides al supermercat en exclussiva. Les dic tranquilament, fent-me resó d’una situació kafkiana i injusta que estic vivint.

    L’agent retrocedeix un pas. Pels ulls que posa imagino què passa per la seva ment. Se m’imagina en pilota picada, emprenyat, sense res del supermercat, i sap que allà rebrà tothom i que haurà de donar moltes explicacions als seus superiors respecte perquè ha fet despullar a un ciutadà.

    S’aparta un moment i truca pel walkie talkie. Diu quelcom accelerat com:

    - Oye, tenemos un buen pollo…. éste hombre no lleva nada. ¿Y ahora qué hago?. No voy a hacerle desnudar….

    Mentre escolto penso que s’ofeguen en un got d’aigua. Si tinguessin empresa i una hipoteca assassina sabrien el que és pressió.

    Li donen instruccions que ho deixin córrer.

    Li dic al policia que jo no tinc res contra el guarda de seguretat, que m’ha tractat amb correcció, però sí ho tinc contra caprabo que té un sistema de seguretat deficient i que m’ha tingut retingut allà sense cap motiu, perdent molt de temps, encara que no sé si mons pares voldran denunciar al guarda perquè estan molt disgustats amb tot es succés.

    Em diu una frase, i en un to, que ja m’ha repetit diverses vegades:

    – …otra vez, ¿pero no te lo he explicado ya cien veces?- resumint, que ho deixi córrer. Que actui com si no hagués passat res. M’ho ha dit diverses vegades en aquest to.

    Quan em va ficar al quartet volia enregistrar la conversa amb l’iphone, però tots els meus ensers els tenien ells.

    Sortim cap enfora. El policia li diu al guarda que no pot fer res més, aquest es lamenta queixós. Parla amb el policia i el fragment de conversa que escolto diu resignat -…después de 23 años de profesión uno ya sabe lo que pasa…- deixant entendre que pot perdre la feina.

    El policia se li posa xulesc.

    - ¿Tiene algún problema conmigo? Porque si tiene algún problema conmigo me lo dice.

    El guarda és educat en tot moment. Diria que ha parlat en Català quasi tota l’estona i és molt correcte, i els diu que no té cap problema amb ell i que els agraeix la seva feina (tal vegada un punt d’ironia). Jo no tinc queixa a nivell personal del vigilant però per afers del destí jo pito i a aquestes alçades tinc bastant clar que el sistema de seguretat de caprabo és una porqueria.

    No sé si la samarreta de kukuxumusu pot tenir alguna protecció que interfereixi, i l’agent no ha volgut fer la provatura.

    He anotat els números d’agent dels dos agents amb qui he interactuat, i el del vigilant.

    Els meus pares han pres nota dels números dels altres dos agents, i també els dels que han interactuat amb mi i el del vigilant, a qui han demanat el nom i l’empresa per a la que treballa.

    L’agent 170xx, agent de gènere femení que ha participat juntament amb l’agent 121xx en els moments que aquest no se m’emportava sol al quartet, i amb la segona excepció de quan m’escorcollava, i que m’ha parlat en Català tota l’estona, em comenta les opcions: diu que puc posar una denúncia, o posar una reclamació a caprabo, o que puc posar-la a consum, o no fer res, que és el que ella em recomana.

    Els agents se’n van. Jo puc marxar. Per a això m’han fet perdre tot aquest temps, tutejat, sermonejat sobre no denunciar i amenaça’t amb fer-me quedar en pilota picada?. No m’han extés cap certificat, ni res de res. Tinc aquesta sensació tan molesta i punció abdominal. Els meus pares disgustats, jo disgustat. Ells han aparcat pagant zona blava.

    Demano que em renovin el ticket del parking, més que expirat, per a poder sortir (tens uns minuts després de pagar) i me’n donen un sense cap mena d’oposició. Corren per a fer-me el ticket com si volguessin d’aquesta manera disculpar-se. Les caixeres romanen en silenci, un silenci tens. Saben que la situació ha estat molt injusta.

    Els meus pares han recollit els fulls de reclamació, que són diverses unitats grapades, de les quals un foli va a la Generalitat.

    Més tard m’explicaran, que mentre jo era dins, una de les caixeres anava repetint – Esto es un error. Seguro que es un error. Tiene que ser un error. A este señor lo conozco y seguro que no ha hecho nada. Viene a comprar a menudo.

    Al cap de poc rebrà diverses trucades d’atenció al client de caprabo disculpant-se pel succeït, i en que li demanaran el número de tarja caprabo, pel que em diu sembla que podrien volen enviar un obsequi per a disculpar-se, però com la meva mare no porta la tarja a sobre i és força tard i acaba l’horari del servei d’atenció, l’operadora diu que trucaran dilluns.

    La meva amiga ja ha acabat el torn, i jo no li he pogut dur el canvi que volia dur-li. Han tingut molta feina i no tenien bitllets petits ni monedes.

    Em sap greu pel vigilant, i li dic davant de les caixeres – jo no tinc res contra vostè. Vostè m’ha tractat correctament, amb educació – per a que quedi clar que no m’ha fet res dolent i que no m’ha intimidat violentament -però sí que ho tinc contra caprabo per tenir aquest sistema tecnològic de seguretat que no funciona i que sona aleatòriament i que fa perdre el temps a la gent- conclueixo.

    El vigilant em demana, molt educadament, si ho vull, que en arribar a casa em canvii i li porti les peces de roba que porto, per tal d’esbrinar quina fa sonar els arcs detectors.

    Li dic que ho faré, i així ho faig.

    I quan sóc a casa reviso el pantaló de bany, i ho trobo.

    tallar abans de vestir

    Aquest és el causant de l’enrenou. Aquesta etiqueta és feta de roba i passa desapercebuda als ulls del client, com les altres tres que té el pantaló. És que ni te la mires. Com les de rentar en fred o no planxar directament.

    Doncs resulta que dins aquesta etiqueta hi ha una alarma. En aquest cas un alarma del pantaló comprat a carrefour per la meva mare, i que fa sonar l’alarma del caprabo (i d’altres supermercats i a l’inrevés). Probablement les alarmes ja les hi posen a Xina.

    El pitjor de tot, és que quan et venen la roba, no et treuen aquesta alarma.

    El mecanisme de seguretat de caprabo és deficient. Ho és perquè jo vaig entrar al supermercat i no va sonar cap alarma, però en canvi quan vaig sortir sí que van sonar.

    I això es diu fals positiu i implica un funcionament incorrecte dels seus sistemes de seguretat.

    I si jo entro amb un banyador a comprar, no tinc perquè quedar-me en pilotes perquè els senyors de caprabo, que tenen unes alarmes de merda, puguin comprovar que jo no he robat res i que els meus pantalons són d’una altra cadena.

    No haig de despullar-me davant cap vigilant, ni davant cap mosso tot perquè els supermercats tenen tan poc apreci al client, i tant a les barates alarmes, que troben acceptable que de tant en tant hi hagi casos com el meu.

    Vaig tornar al supermercat tal i com li havia dit al vigilant, i li vaig ensenyar el pantaló. Va estar agraït que ho fes. Em va dir que l’etiqueta no era d’allà, però que el mecanisme d’alarma és el mateix, i que una peça de roba d’ells faria sonar les alarmes a un altre supermercat que utilitzi el mateix sistema. Passà el pantaló per l’arc d’entrada i l’alarma s’activà. Avisà a l’encarregada, de nom Cristina, que va al·lucinar que un pantaló que no era d’allà sonés, i quan després de sentir com sonava diverses vegades, no ho va fer quan marxava. Va quedar-se molt sobtada, perquè en la darrera ocasió la bossa, on encara duia tots els objectes que hi havien dipositat i la roba, no fou detectada per l’alarma. Aquí tenim un nefast sistema d’alarmes. Barat i lamentable. Paupèrrim, miserable, mancat, migrat, escàs, insuficient, d’una enorme indigència tecnològica.

    Els vaig dir que desconec si aquesta alarma que posen és un RFID, però si es tracta d’un RFID BAP (battery assisted passive), necessita de l’energia dels arcs per a despertar-se, i després ja pot operar així que seria bastant freqüent que l’alarma no soni en entrar, però sí en sortir, com sospito que li va passar al client que va sonar a les alarmes 5 minuts abans i a mi mateix.

    També podria ser que els dos mòbils haguessin bloquejat el senyal, o bé que el carret metal·lic quan vaig entrar (difícil), o l’electricitat estàtica (tapiseria del cotxe + xancletes de goma) haguessin impedit activar-se al mecanisme. O que simplement, a l’entrada que és prou més ampla m’hagués anat més cap a un costat i el dispositiu no hagués tingut la distància mínima (30 – 60 cms segons vikipèdia).

    En qualsevol cas aquests dispositius poden dur informació encriptada així que caprabo o carrefour o qui sigui, poden encarregar als seus proveïdor xinesos que els codifiquin una seqüència concreta de manera que l’alarma només soni si el producte és d’aquella cadena, o millor podrien tots plegats remoure les alarmes un cop venuda la peça o encara millor emprar un sistema d’alarma modern i sense errades.

    El que no pot ser és que aquest sistema de seguretat deficient crei problemes als ciutadans.

    Ja em sembla molt molest i una violació a la intimitat a la que no tenen dret quan alguna caixera o vigilant demana veure la bossa de mà a algunes clientes, i normalment no torno mai més a aquest supermercats, però que em retinguin tant de temps per un sistema defectuós ja passa de taca d’oli.

    Em vaig prendre la molèstia d’anar als mossos a parlar amb qualsevol dels dos agents per a explicar-los la continuació i perquè havia pitat i per a que fossin conscients que aquell sistema d’alarma falla. Els vaig explicar que les alarmes de carrefour sonen al caprabo i a l’inrevés i que hi ha problemes, perquè en entrar pots no sonar i en sortir sí, i els comentí ho dels RFID. Em vaig alegrar que qui primer trobí fos l’agent 170xx, que em parlava en Català i amb respecte, i no l’agent 121xx que em parlava en to paternalista-socialista-fes-el-que-jo-et-dic i que a més a més em tutejava.

    Vaig tornar a preguntar pel certificat i em van dir que no me’l poden fer però que guarden un registre de tot el que passà amb el meu nom, el succés, i el comerç.

    A la pregunta de si requerit per un jutge ho poden facilitar no em va saber contestar.

    Us adjunto una fotografia de l’alarma que hi havia dins l’etiqueta (els trocets metàl·lics són sota una capa de paper sota l’envoltori de tela que he retallat).

    IMG_0641_cut

    Recordo que alguns CD’s de música antigament duien adhesius d’alarma com aquests mecanismes a l’interior, però també recordo que a les botigues els desactivaven un cop havies pagat.

    En cabat (encara tenia fortes punxades abdominals de la tensió) vaig anar a un bar on em trobí amb diverses persones del barri que ja estaven al cas del succés per la meva família, i una noia que treballa de caixera al carrefour confirmà les meves sospites. Cada dia els sonen les alarmes de centenars de persones. N’hi ha prou amb haver comprat una peça de roba, o que te l’hagin regalat, i no haver remogut l’etiqueta de tela que duu l’alarma. Em va confirmar que ells no treuen l’alarma, i la justificació és per si la peça és tornada.

    Quan els passa això, pregunten a la persona si ha comprat alguna peça de roba allà, acostumen a dur-la posada, i no causen més problemes als clients.

    Una amiga per messenger em va explicar el cas de sa germana que es comprà unes botes a una botiga d’una marca coneguda, tipus zara, no recordava el nom, i que va deixar de posar-se-les fastiguejada perquè sonaven les alarmes de totes les botigues de la competència quan entrava. Mai va saber on era l’alarma.

    Sigui com sigui el sistema de seguretat de caprabo i de qualsevol que empri el mateix, és deficient, falible i és una vergonya que assetgin als ciutadans com a resultat d’emprar aquest poc fiable mecanisme.

    Hi ha tecnologia suficient per a fer bé les coses. Existeixen mil solucions. Però és inacceptable que els ciutadans passem per situacions humiliants perquè els supermercats utilitzen tecnologies paupèrrimes i que donen molts errors.

    Amb els mossos també estic profundament decebut. ells no m’han de tractar de convèncer reiteradament que no denuncii, ells m’han de recolzar i posar-se a la meva disposició, i a la de qualsevol ciutadà honrat que paga impostos, per a certificar, donar fe, del que han comprovat. Tampoc m’han de parlar de tu, que és una manca de respecte si no els autoritzo. I em sorprèn que un agent em parli en castellà quan jo li ho faig en Català. I per descomptat és surrealista que em coaccionin amb que m’haig de despullar si vull posar una denúncia.

    28/07/2009 Actualització:

    Gràcies a totes i a tots per el suport rebut.

    Us adjunto unes explicacions tècniques que m’ha fet arribar l’amic David C. , que treballa en sistemes d’alarmes.

    El tema dels TAGS de seguretat, la majoria dels que hi ha instal·lats per les botigues són molt tontos i només serveixen per detectar la presència del dispositiu (resposta SI / NO). Normalment és una peça d’un metall particular o una simple bobina que per acoplament inductiu es pot detectar en passar per la barrera (antena emisora/receptora). Els RFIDs passius una mica més elaborats incorporen un chip amb una certa memòria que pot servir per identificar el producte. Però aquests son algo més cars i no hi ha un standard majoritari, cosa que dificulta la implantació massiva.
    Al super només li interessaria el RFID més car com a substitut del codi de barres, però ara com ara és molt més barat el codi.

    El terme clau per trobar info sobre aquest tema és “Electronic Article Surveillance”. A http://electronics.howstuffworks.com/anti-shoplifting-device2.htm pots trobar força informació sobre les diferents tecnologies.

    És a dir, que empren una simple bobina que pot no detectar-se a l’entrada, com em va passar, per les claus, el mòbil, potser pel carret.. i no desactiven aquest dispositiu un cop et venen el gènere.

    L’Eloi F. també diu:

    Al meu pare li va passar una cosa semblant, però el vigilant del corte inglés va deduir de seguida que el que feia pitar era una etiqueta d’un altre lloc, ho va comprovar amb un aparell de mà, i la cosa no va passar d’aquí. A part de la tecnologia, la persona que et toca també té molt a veure amb quant de desagradable pot ser l’experiència.

    És a dir, que ni seguretat del caprabo ni el mossos van equipats amb un simple aparell que pot costar 10 € i enlloc d’això prefereixen despullar la gent.

    Actualització 29/07/2009:

    La meva amiga Esther em diu:

    Quan soc a Israel, els guardes de seguretat del super són enlla per defensar-me d’atacs terroristes ( hi han hagut atacs suicides a supers).
    Quan soc a Catalunya, els guardes de seguretat estan per acusar-me implicitament de lladre.

    A Israel, obro la bossa quan entro al súper o al híper per que mirin que no hi han armes o explosius, els arcs de detecció no piten perque sí. Es graduen.

    Respecte a la roba i les cadenes de venda.
    Un dia vaig entrar a un Zara i no vaig pitar. Al sortir el meu abric pitava. No havia comprat res i el guarda no em va mirar la bossa. Amb molta correcció, em va dir, que com que portava un abric bo, aquestos porten alarmes dintre de les costures, i es reactiven de vegades. Varem fer la proba i era així
    . Em va ensenyar la del meu abric, dintre d’una costura.
    Com que va ser MOLT correcte, varem riure plegats i al arribar a casa la vaig treure d’on estava amagada.

    Greu actuació d’amazon amb el kindle

    diumenge, juliol 19th, 2009

    kindleAquesta notícia és realment interessant, perquè ha obert una polèmica vèrament important sobre el DRM, sobre els drets d’autor, i sobre els aparells i formats propietaris.

    Resulta que Amazon va vendre per Internet el llibre 1984, de George Orwell, en format e-book, per al seu aparell Kindle. Després d’uns dies venent aquest llibre, i un número indeterminat de vendes, no només va retirar de la botiga en línia el títol, si no que va accedir remotament a tots els lectors e-book Kindle, i va esborrar el llibre.

    Amazon ha sortit al pas indicant que el llibre va ser posat a la venda per una empresa de manera fraudulenta, és a dir, no tenia els drets per a distribuir-lo. Però el fet, és que a les persones que van comprar un kindle, i que van comprar el llibre, els han accedit remotament al seu aparell sense demanar-los permís, i els han esborrat la obra.

    Compensa comprar un aparell propietari, i comprar llibres propietaris que no poden ser llegits en altres aparells i sobre els que no es pot fer una còpia de seguretat amb tots els inconvenients que això supossa?.

    Tenint formats oberts, qui vol una porqueria de kindle en el qual sabran què llegeixes i podran esborrar-ho?. No vull ni pensar que algú l’empri per a escriure el seu diari, i que remotament li puguin visualitzar sense permís…

    A nivell de DRM, hi ha una botiga de música que venia cançons amb DRM, i el sistema era tant dolent que per a escoltar la cançó havia de validar contra el servidor que l’haguessis comprat. Doncs bé, aquesta botiga tancà, i tots els qui havien comprat la música legalment van deixar de poder escoltar-la.

    Els formats lliures són una garantia, sens dubte.

    Via: Download Squad

    Castelló estalviarà 69.000 € emprant OpenOffice

    diumenge, juliol 19th, 2009

    openofficeEl diari pàgina 26 ens informa que l’ajuntament de Castelló ha decidit implantar OpenOffice als seus 700 ordinadors, de manera que estalviaran 69.000 € en llicències.

    OpenOffice és un programari gratuït, similar a microsoft Oficce i compatible amb aquest darrer.

    Microsoft admet que un terç del seu creixement als Països Catalans és en Català

    dimecres, juliol 8th, 2009

    microsoft_messenger_overview-CatalàEl diari Directe.cat ens informava de que microsoft no només guanya diners amb el Català, sinó que representa un 33% del seu creixement en quasi tot el conjunt dels Països Catalans (amb l’excepció de l’Alguer i Catalunya Nord). Ho expressaven així:

    El director general de Microsoft a Catalunya, Balears, País Valencià i Andorra, Carles Grau, assegura que la traducció al català dels seus productes i serveis no només és rendible sinó que en els darrers anys ha proporcionat gairebé un terç del creixement de la companyia al territori de domini .cat.

    Així, Grau reconeix que hi ha ‘una demanda real’ de clients que sol·liciten poder treballar en català, fonamentalment a les àrees de grans clients, el sector públic i el de serveis.

    Per a actualitzar-vos el Windows Vista del castellà al Català seguiu aquest enllaç.

    Per a poder actualitzar Vista, XP, Office 2003 i 2007 al Català.

    Per a poder actualitzar CRM 4.0, Internet Explorer 7, Sharepoint Services 3.0, Vista Team Blog, Solution Acelerator for Business, Search Server 2008.

    Descarregar Microsoft Calculator Plus.

    Podeu descarregar Windows Live Messenger en Català.

    S’us demanarà de validar la vostra còpia de Windows. Si no és original no podreu actualitzar.