Archive for the ‘Negocis’ Category

Vídeo: Alfons López Tena destrossa l’alcaldable de CIU per Girona, Carles Puigdemont, a TV Girona

dijous, desembre 2nd, 2010

Alfons López Tena dóna un repàs a les fal·làcies de ciu i resumeix la sentència del tribunal colonial espanyol.

Ja us vaig dir que ens sentiran. Tenim la veritat i el poble Català sabrà com ens estan destruint de la manera més feixista amb el beneplàcit dels acomodats unionistes autonomistes.

Vídeo per usuaris d’iPad i iPhone.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1FB

Trencant Catalunya

diumenge, octubre 17th, 2010

Vull fer un clam per a que qui dorm, desperti, i s’adoni de com el sandro rossel està utilitzant el Barça per a perseguir l’Independentisme i el Catalanisme i per a lucrar-se personalment. És la meva opinió i l’argumento.

Les acusacions, sense presentar les proves, contra Joan Laporta -cap de Solidaritat Catalana- i amb tota probabilitat nova força política al Parlament de Catalunya a les properes eleccions, formen part del seu vassallatge a espanya i a les forces unionistes que l’han propulsat. Entre elles diversos grups mediàtics com el grupo godó.

Si no estiguéssim a Europa, estic segur que feixistes hispànics ens bombardejarien i ens matarien com feien cada 30 anys, com ara no ho poden fer, opten per emprar els mecanismes democràtics en favor de les seves intencions gens democràtiques, és a dir, per a silenciar-nos, bloquejar-nos informatívament, i perseguir-nos econòmicament.

Em faig ressò del missatge de Joan Laporta, publicat compromissaris compromesos o per Xavier Sala i Martin:

No tinc previst assistir demà dissabte, dia 16, a l’Assemblea de Compromissaris del FC Barcelona perquè s’ha vulnerat l’article 50è dels Estatuts del Club, segon el qual “El president o presidenta de la Junta Directiva o de la Comissió Gestora cessant, o qualsevol membre d’aquesta en què aquell o aquella delegui, pot intervenir a la primera assemblea general ordinària que se celebri per a explicar la liquidació de l’exercici econòmic vençut i proposar-ne la seva aprovació”.

Tot i haver sol·licitat per carta al President Rosell el meu dret a explicar els comptes com estableix l’article 50è dels Estatuts, el senyor Rosell va contestar, amb data 14 d’octubre, amb la següent consideració:“… atès que es tracta d’una facultat atribuïda a la figura de l’expresident no et cal cap atorgament ni reconeixement pel seu exercici. Sí que cal precisar, com bé has de saber, que l’esmentat article confereix un dret que exclusivament ha de tenir per objecte l’explicació de l’exercici econòmic vençut sense que l’ús d’aquest dret habiliti per proposar l’aprovació de cap estat de comptes alternatiu ni de suggerir cap altre acord que no sigui demanar la seva aprovació”.

És a dir, que els comptes que es presentaran a l’Assemblea no són els formulats per la meva junta sinó uns de reformulats per la Junta presidida pel senyor Rosell i sobre els quals ni jo ni la Junta que vaig tenir l’honor de presidir no hi tenim cap mena de responsabilitat.

Per tant, no tinc previst assistir a l’Assemblea perquè no ens han donat el dret a explicar la liquidació dels comptes de l’exercici econòmic relatiu a la temporada 2009-10, tancat en data 30 de juny de 2010, lliurat personalment al president entrant, sr. Rosell, en la reunió conjunta de la Junta Directiva sortint i l’entrant en data 1 de juliol de 2010.

Aquests són els comptes anuals del Club que, en virtut de l’article 29è d), estàvem obligats a formular per la seva presentació a l’Assemblea i així va quedar recollit en l’acta de l’esmentada reunió, així com el meu dret a explicar-los a l’Assemblea i proposar-ne l’aprovació.

Joan Laporta.

Barcelona, 15 d’octubre de 2010

Reprodueixo també la nota que va publicar Xavier Sala i Martin al seu Facebook el 29 de Juliol de 2010, que és força aclaridora i que no he vist reflectida a cap mitja informatiu:

Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu.

I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes… però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010… i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions.

Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant?

Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres).

Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells.

El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça… sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell.

És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual.

Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca… cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?

——

Jo d’en sandro rossell penso que és un mentider entre moltes d’altres coses, i ho penso entre d’altres, perquè va dir a Catalunya ràdio que no havia anat a un sopar del que hi ha una foto:

Compromissaris Compromesos denuncia que la decisió de dur a Laporta als tribunals és il·legal (còpia local en PDF).

Cito un fragment:

La possibilitat de presentar una acció social de responsabilitat està recollida en les disposicions transitòries cinquena i addicional setena de la Llei de l’esport (Llei 10/1990), així com en la disposició addicional tercera del Reial Decret 1.251/1999 que regula el règim jurídic de les Societats Anònimes Esportives. Segons la llei, cal que la majoria simple DELS ASSISTENTS a l’assemblea de compromissaris votin a favor de l’acció social de responsabilitat. Segons la llei, per tant, la MAJORIA SIMPLE HA D’ÉSSER QUALIFICADA. Això es desprén jurídicament del fet d’incorporar “dels assistents” a la redacció del text legal. Sense aquesta qualificació estaríem parlant d’una majoria simple ordinària tripolar.

Jo ho tinc clar: per acabar amb la indecència votaré Independència.

Relacionat: Laporta veu CiU, el PP, el Grupo Godó i dirigents d’ERC com a actors interessats en barrar-li el pas al Parlament

Catalunya mai tindrà concert econòmic

diumenge, maig 30th, 2010

Destaco aquesta entrevista que li han fet a la vanguàrdia a mariano rajoy perquè afirma que mai acceptarà que Catalunya tingui el concert econòmic doncs seria desastrós econòmicament per a l’estat espanyol.

És a dir, reconeix que la quantitat de diners que prenen a Catalunya és tan gran que sense Catalunya mai podrien funcionar.

Ens donen tractament d’esclaus però la diferència és que aquest cop enlloc d’insultar-nos dient-nos insolidaris reconeixen que viuen de nosaltres i ens diuen que mai pensen deixar de fer-ho.

Les cartes es van posant sobre la taula i queden al descobert.

Pot algú donar un sol avantatge per a Catalunya de romandre sota l’estat espanyol?.

9 de Juny de 2010 directe.cat: L’Estat reclama a Catalunya 6.000 milions d’euros

Corresponen als avançaments superiors a la recaptació final d’impostos dels anys 2008 i 2009 · Caldrà retornar-los els propers 5 anys

XCom Global ofereix tarifa plana de dades roaming amb MiFi per a 21 països (no a Catalunya)

dissabte, maig 29th, 2010

Viatjar i emprar tarifes de dades en diferents països (roaming), amb dispositius 3G, pot ser absolutament caríssim.

Xcom Global ofereix el lloguer diari d’un dispositiu MiFi Novatel 2372, que es connecta a Internet per 3G i proporciona connexió Wifi a fins a 5 dispositius, per $17.95 (14,6 €) diaris.

També tenen una tarifa de $14.95 (12,16 €), però que limita els dispositius que s’hi poden connectar a un.

Tenen altres tarifes per a viatges, però ho realment increïble és que aquesta tarifa és plana, sense límit en la transferència de dades.

Molt important ja que hi ha vídeos de youtube que ja ocupen 150 MB i va haver-hi el cas d’un americà, desconec la seva companyia, que va utilitzar una connexió de dades quan viatjava i li van cobrar $10.000 per descarregar 700 MB.

Podeu veure la oferta a la seva plana web:

http://www.xcomglobal.com/plans/unlimitedaxcess.html

La publicitat de la seva web:

Els països en que opera aquesta oferta són:

Estic convençut que Catalunya hi serà un cop siguem independents.

És realment curiós de veure les diferents velocitats màximes que es poden aconseguir amb l’aparell, en funció de les xarxes desplegades al país:

Country Carrier Network MAX Downlink Speed
Australia OPTUS 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Brazil Vivo 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Canada Rogers 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
China China Unicom 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
France Orange 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Germany T-Mobile 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Hong Kong 3(Three) 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
India Vodafone IND 2G(EDGE/GPRS) 236Kbps
Indonesia TELKOMSEL 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Italy WIND 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Japan NTT docomo 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
Korea KT WiMAX,3G(HSDPA/UMTS) 18.4Mbps
Malaysia DiGi 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Mexico Movistar 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 1.8Mbps
Philippines Globe Telecom 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
Singapore Mobile One 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Taiwan Far EasTone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Thailand True Move 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
United Kingdom Vodafone UK 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
United States AT&T 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Vietnam Mobifone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps

El que em fa gràcia d’aquesta notícia és que ja s’endevina una propera connexió Internet global.

Via: jkOnTheRun

espanya ens enfonsa

diumenge, maig 23rd, 2010

Segueixo citant articles interessants que he trobat sobre com les decisions polítiques electoralistes i nacionalistes espanyoles enfonsen Catalunya (i també espanya) en la misèria.

En aquest cas els dos articles d’avui sobre els tgv (trens de gran velocitat), comparant la despesa que comporten, i com Estats Units, Alemanya o frança han descartat, per inviable, connexions amb molts més viatgers, mostren la corglaçadora realitat. I com en l’article d’ahir, ja sabem qui voldran que pagui la factura.

Un anomenat Xarop de bastó, de la catedràtica Elisenda Paluzié.

En temps de crisi adquireixen proporcions més grotesques les inversions de nou-ric fetes en temps de bonança. La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmica, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys. Quina diferència amb una via de mercaderies que connectés l’eix mediterrani (que acumula el 40% de les exportacions de l’Estat) amb Europa, inversió molt més barata i rendible.

L’altre anomenat: L’ave: la ruïna de l’estat.

L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies.

[…]

L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic”.

[…]

En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.

L’article del Doctor i professor universitari Francesc Canosa “que trabajen ellos” al singular digital, bo i que diferent dels dos anteriors, més informal i un xic histriònic conté una gran càrrega de veritat.

24/05/2010 indirecte.cat ZP malgasta i carrega el deute als Ajuntaments

Article de Víctor Terradelles: Qui es vol enfonsar amb espanya?

dissabte, maig 22nd, 2010

El proppassat dia 14 vaig llegir aquest article de Víctor Terradelles al cronica.cat i em va semblar prou encertat.

De fet, aquests dies s’està parlant molt sobre si espanya, i d’altres països, acabaran sortint de l’euro.

Realment per als Catalans és un risc ser dins d’espanya, i no només pels seus atacs a la democràcia i a la nostra cultura, sinó perquè econòmicament ens pot enfonsar, no ja a un ritme frenètic amb la manca d’inversions i espoli fiscal com fins ara, sinó d’una manera definitiva i fer-nos sortir de l’euro arrossegats per la seva dèria malgastadora i marginadora de Catalunya.

La manca d’inversions continuada i la pressió fiscal ens duu a una manca de competitivitat que va relegant Catalunya a un paper secundari en l’economia del món. I no parlo d’indústria, que prou sabeu que patim manca d’infraestructures, sinó de noves tecnologies, on som a la cua d’Europa i que en poc temps deixarà Catalunya fora del joc dels qui lluiten per ser innovadors i aportar solucions tecnològiques consumides des de tot el món (facebooks, googles, etc…).

Ara ens enfrontem a una parada en sec.

Tots els diners que s’emportin de Catalunya per a malgastar-los en comprar vots, en subsidiar amistats, en perpetuar pobreses que garanteixen fidelitat, seran diners que deixaran d’invertir-se on cal: ja no trens, hospitals on la gent mor en llistes d’espera, obres que no es fan o amb una pèssima qualitat… sinó en infraestructures que facin que les empreses puguin tenir connexions Internet que les facin competitives (per exemple per a poder instal·lar-se centraletes VeuIp) i que els persones puguin ser més eficients amb les tecnologies de la informació (Al Japó per 50 €/mes es pot tenir una línia Internet de 100 Mbit/segon, a Alemanya fa anys que són corrents les conexions a 25 Mbit/segon), o que hi hagi cobertura Wifi a les ciutats possibilitant tot de desenvolupant de negocis paral·lels, que les universitats tinguin els diners necessaris per a ser pioneres i per a fer recerques capdavanteres, etc…

Que Catalunya salvi espanya, és el que s’està pretenent, però a espanya no la pot salvar ningú, amb nosaltres o sense s’enfonsaran pel seu mal cap, la diferència és si nosaltres ens salvarem o ens arrossegaran amb ells a la misèria.

Deixo aquesta enquesta del punt:

Invent: retrovisor per a moto integrat al casc

dijous, maig 20th, 2010

Aquest invent m’ha sorprès i m’ha fet molta patxoca.

Es tracta d’un giny, que mitjançant miralls transmet la imatge del que passa darrera a un petit visor ubicat a la part superior de la visera.

En no tractar-se de cap component electrònic no s’espatlla.

El sistema s’anomena rear view (visió posterior) i el casc, amb el sistema integrat, es troba en plena producció després de totes les proves, segons el seu web.

La visió es pot ajustar.

Algunes fotos més.

Espero que es faci quelcom similar per als camions, els autobusos i les furgonetes, doncs no veuen el que hi ha darrera i es podrien evitar molts accidents.

La independència arribarà abans que la sentència (avui.cat)

dissabte, maig 15th, 2010

Llegeixo una genial entrevista a Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis al diari avui:

La independència arribarà abans que la sentència

La recomano absolutament.

Cito tres paràgrafs de l’aspecte econòmic.

I com convencem els europeus i els espanyols?
Hem de guanyar-nos els alemanys. Ells necessiten un Estat econòmicament fort al sud d’Europa, que no n’hi ha cap, i Catalunya ha de fer aquest paper. Hem de convèncer Alemanya perquè allargui els fons socials europeus deu anys més a Espanya. Així tothom hi sortirà guanyant: Catalunya serà independent, Espanya tindrà els diners que no li aportarà Catalunya i Europa tindrà un Estat fort al sud.

[…]

Com a empresari, creu que el poder econòmic donarà suport a la declaració d’independència que proposa?
El pes de Catalunya en el món ha baixat, l’economia catalana està molt tocada i ens està arrossegant la mala política econòmica d’Espanya. Estar dins d’Espanya és una pèrdua per a tots els empresaris.

Per què?
En un món global, en el qual hem de competir amb empreses franceses amb l’Estat francès al darrere, amb empreses alemanyes amb l’Estat alemany al darrere, amb empreses italianes amb l’Estat italià al darrere, les empreses catalanes, si no tenim també un Estat al darrere, no serem competitives. El món global és el món dels comerciants catalans des de sempre.

Ho lligo amb la notícia que llegí ahir avui:

“S&P rebaixa la qualificació creditícia de Catalunya” a el país.

Llegir traducció en Català per google, veure article original en castellà.

Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació creditícia a llarg termini de Catalunya del nivell “AA-” al nivell “A +” i va reiterar que la perspectiva econòmica de la comunitat és “negativa”. En un comunicat, en què l’agència resumeix l’informe realitzat pels seus analistes, l’agència de qualificació de risc (que posa nota a productes financers amb vista a orientar els inversors sobre la salut i la perspectiva dels mateixos) va informar que la rebaixa del deute de Catalunya és conseqüència d’una revisió dels pronòstics econòmics per a aquesta regió i de la constatació que el dèficit dels comptes catalanes ha empitjorat.La nota actual del deute a llarg termini (“A +”) és la cinquena en un rànquing que comença amb “AAA” i acaba amb “CCC”.

Lamentablement si no ens independitzem aviat ens podríem trobar, no tan sols que espanya ens enfonsi econòmicament d’una manera total i absoluta, sinó que anem fora de l’euro en la moneda, empesos per una espanya que només sap apujar imposts, marginar-nos en inversions, i saquejar les arques per tal de comprar vots dels espanyols amb prestacions i subsidis.

Google llegeix en Català

dimecres, maig 12th, 2010

Llegeixo via el bloc del Marc Belzunces que google és capaç de llegir en Català des de google translate.

Són molt bones notícies.

google sap del nostre potencial i que tindrà la nostra fidelitat, i beneficis, si cuida la nostra llengua.

Després de traduir un text al Català, premeu el botonet amb l’altaveu i sentireu el text en Català. Tot i que la pronúncia no sigui perfecta és un bon què.

Tal i com ens indica google al seu bloc, s’han afegit aquestes llengües:

Afrikaans, Albanian, Català, Chinese (Mandarin), Croatian, Czech, Danish, Dutch, Finnish, Greek, Hungarian, Icelandic, Indonesian, Latvian, Macedonian, Norwegian, Polish, Portuguese, Romanian, Russian, Serbian, Slovak, Swahili, Swedish, Turkish, Vietnamese i Welsh.

Entrevista a Xavier Sala i Martin a tv3 (els matins) 16/04/2010

diumenge, abril 25th, 2010

Al programa els matins de tv3 entrevisten al catedràtic Xavier Sala i Martin sobre l’economia.

En josep cuní, clarament socialista i sense coneixements d’economia, pixa fora de test, però el que diu Xavier Sala i Martin és molt interessant.

Google Voice explicat de manera planera

Dimarts, febrer 23rd, 2010

Google ens explica en aquest vídeo, en anglès, de manera senzilla i planera, què és google voice.

T’imagines tenir un número (virtual) que en ser marcat faci sonar tots els telèfons dels indrets d’on et podries trobar : mòbil, casa, feina… alhora?.

T’imagines poder dir que a partir de les 18:00 no t’entri cap trucada a no ser que sigui d’un número que tu hagis indicat?.

Pots imaginar trucades internacionals, i totes les altres, gratuïtes?.

Això i molt més és el que permet Google Voice i que és un cop a la línia de flotació dels monopolis de les operadores de telefonia.

El món necessita cobertura Internet global per a acabar amb aquesta rèmora.

Via: Official Google Blog

Flash als mòbils

Dimarts, febrer 16th, 2010

En la línia de l’article que us comentava ahir, la competència, i demostrant que no s’estaran quiets mentre els altres milloren i els mengen terreny, Adobe anuncià ahir al Mobile World Congress a Barcelona que properament presentarà Adobe Air, que incorpora Flash per als mòbils.

Còpia local en PDF.

Serà la versió Flash 10.1.

Això donarà ales a la plataforma ja que s’esperà que pràcticament tots els mòbils tinguin suport per a Flash, i per tant, escriure una aplicació, un joc, o qualsevol peça de programari en Flash per a mòbil, permetrà que estigui disponible per a una multitud diferent de plataformes.

(no he vist si hi ha compatibilitat amb les aplicacions Flash que funcionen en Pc, Mac i Linux)

En aquest vídeo Adobe explica Flash per a mòbils:

Via: The Flash Blog | Adobe official announcements | Download Squad

Vergonya

dijous, febrer 11th, 2010

Entre les moltes coses que em fan vergonya dels governants colonials espanyols hi ha la incompetència dels amiguets posats a dit als monopolis, o “exmonopolis”.

Són la riota del món civilitzat.

Per a tenir-ne un exemple, res millor que un vídeo.

Només és disponible en castellà, i no paga la pena traduir-lo.

Aquest llumenera es diu césar alierta, és el president de l'”exmonopoli” de telefonia de l’estat espanyol.

“lo del cloud computing: bueno este, cloud computing quiere decir que la inteligencia está en la red. Entonces este si yo tengo una empresa de vente operarios y me dedico a vender tablones de madera no voy a montar un mmm uhmmmm un centro informático en mi empresa, entonces como la inteligencia, la red la tenemos los operadores, conectándose a través de la banda ancha nosotros le vamos a dar todos los servicios de producciones que tendría una empresa grande si tiene que no hacerlo. Eso se llama cloud computing, no sé porqué se llama cloud computing pero eso es”.

“Catalunya té funcionaris públics i funcionaris privats” Salvador Sostres

dijous, febrer 4th, 2010

“Catalunya té funcionaris públics i funcionaris privats”

Genial l’article “Els grans farsants” d’en Salvador Sostres. (còpia local en pdf)

Salvador Sostres és, en la meva opinió, una persona que fa unes anàlisis socials molt acurades i diu veritats impactants que ningú més s’atreveix a dir, especialment respecte a la qüestió nacional i cultural Catalana i a baixesa moral, mediocritat i analfabetisme dels socialistes espanyolistes, però retrògrad en la seva homofòbia i catolicisme exacerbat.

Per tant hi ha articles que m’agraden moltíssim, i d’altres en que exposa idees i opinions amb que m’oposaré totalment i frontal.

Aquest és un dels bons.

Vídeo de presentació de la Nòmina Catalana del Cercle Català de Negocis a Barcelona, 3 de Desembre 2009

dilluns, gener 11th, 2010

Aquest vídeo el vaig enregistrar el dia 3 de Desembre de 2009, a la presentació de CCN de la Nòmina Catalana.

La idea de la Nòmina Catalana és ben simple: s’agafa l’espoli fiscal (diners que es paguen a espanya i mai tornen) al Principat de Catalunya i es fa una simulació d’una sèrie d’inversions i prestacions addicionals que faria l’Estat Català (per exemple la reducció d’un 72,4% de l’impost de societats fins al 9%, el valor més baix d’Europa), i amb els diners que sobren d’aquestes possibles inversions s’aplica un descompte als treballadors i jubilats.

Això dóna uns diners que serien els diners que guanyarien de més els treballadors i els jubilats si Catalunya tingués un Estat propi i apliqués aquest mètode.

Qualsevol pot omplir el formulari amb les dades de la nòmina, i veure els diners que està perdent per ser sota espanya.

I en prémer CALCULAR rebem el resultat:

Jo he introduït unes dades a ull a mode de prova.

Fixeu-vos com en el cas d’un salari baix de 1.400 € bruts mensuals, amb una deducció de 280 € mensuals d’IRPF, 100 € en dietes, i amb 14 pagues, l’espoli fiscal és de 240,80 € mensuals, és a dir 3.371,20 € anuals, que enlloc de ser a la butxaca del treballador són gastades a espanya.

A la presentació CCN indicava que un mileurista tindria una paga extra més i al vídeo s’indiquen 3 casos amb valors reals de sous: baix, mig i alt.

Com els imposts són progressius, com més alt és el salari, més espoli es pateix.

És molt interessant de veure com en la vida útil del treballador (uns 40 anys) amb les dades que jo he introduït, l’espoli fiscal li suposa unes pèrdues de 134.848 €.

És a dir, el valor d’un pis. I a sobre quan ens morim apliquen impost de successions a la família!.

CCN fa unes consideracions addicionals:

Si el teu / la teva cònjuge treballa, calcula el seu espoli i suma’l per obtenir-ne el valor de la unitat familiar.

El promig d’espoli per una família Catalana de 4 membres és de 12.000 € anuals, i la teva?

A part de la reducció en la nòmina, l’impost de societats es reduiria en un 72,4%, és a dir que enlloc del 30% actual quedaria al 9% el valor més baix de tot Europa.

No obstant, des del CCN creiem que el model de país que cal per la Catalunya Estat, hauria de destinar part de l’espoli fiscal actual a la millora d’infraestructures, les pensions i altres serveis socials.

A partir d’aquí, aquesta redistribució dels recursos seria una qüestió política a decidir en funció de qui governi l’Estat Català.

Els càlculs de la Nòmina Catalana han estat realitzats per catedràtics i economistes de prestigi, entre ells:

  • Elisenda Paluzié
  • Jacint R. Hombravella
  • M. Casals
  • Xavier Roig
  • Joan Tugores

CCN és un lobby de pressió per a aconseguir l’Estat propi format per empresaris, directius i professionals, i la seva darrera campanya ha estat contractar falques publicitàries a RAC1, ràdio FlashBack i

Aquí hi ha un enllaça a Presentacio Nomina Catalana CCN 22-11-2009.pdf amb les explicacions detallades.

No us perdeu la secció d’estudis i col·laboracions.

Si ho voleu compartir per Twitter aquesta és la url curta: http://wp.me/pzeab-15S