Archive for the ‘USA’ Category

The Wall Street Journal: Madrid Rebuffs Catalonia on Secession Vote

dissabte, gener 18th, 2014

Madrid rebutja Catalunya sobre el vot de secessió

Article publicat al The Wall Street Journal, USA, secció World News el 17 de Gener de 2014

Article publicat al TWSJ el 17 de Gener de 2014, a la secció World News, i ocupant un 40% de la plana (els diaris americans són com dos DIN A-4 d’alt, i un i mig d’ample).

A l’article s’analitza el No d’espanya a permetre votar i negociar, i a les peticions de millorar el finançament, i s’esmenta que oficials de la Unió Europea han dit que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea.

Personalment penso que si Europa és còmplice de no deixar-nos votar i té la maldat i inconsistència d’amenaçar de prendre’ns la nacionalitat europea que ja tenim: 1) No ens mereixem conviure amb aquells villans 2) Ens mereixem aliats que siguin més fiables i millors companys de viatge 3) La Unió Europea es mereixen una coça al cul i que en marxem 4) Estarem millor per lliure fora d’Europa i de les seves pràctiques extorquidores, sense adoptar l’Euro sino amb “CATS” com a moneda que podríem devaluar o apreciar a conveniència nostra.

La fi dels dinosaures

dissabte, agost 25th, 2012

Fa molts anys vaig començar a comprar dominis a Network Solutions.

En aquells moments eren els millors. Eren fiables, de confiança, tenien un servei telefònic on els localitzaves si els necessitaves… i en general complien amb la premisa que després va popularitzar google “no siguis dolent” (don’t be evil).

Et podies refiar que si buscaves un domini allà i el compraves s’enregistrava.

Eren més cars, però compraves qualitat.

Amb el pas dels anys em vaig anar desencisant.

Els seus servidors dns de vegades no resolien el domini, així que vaig deixar d’usar-los.

Van començar a oferir paquets d’allotjament Web, fent la competència als proveïdors d’Internet.

Molts de nosaltres hem treballat a proveïdors Internet i això va ser un cop dur a tots els que oferíem allotjament.

De sobte els nostres proveïdors ens feien la competència.

Molts van deixar de treballar amb els venedors de noms de dominis que oferien serveis d’allotjament web.

Aquest moviment no em va agradar, per part de network solutions i altres empreses que primer només venien dominis, però vaig continuar amb ells perquè encara em semblaven seriosos, tot i que eren molt molt més cars que la competència.

Amb el pas del temps he tingut més disgustos.

Van canviar el procediment per a sol·licitar el traspàs d’un domini de manera que és realment difícil de trobar i d’activar. Tot amb l’objectiu de retenir dominis a qualsevol prou.

I finalment m’he trobat que tots els meus dominis tenien marcada una casella que diu “auto-renew” i que per tant s’auto-renoven sols, és a dir, que quan queda un mes per al venciment, network solutions em carrega a la visa l’import de la  renovació del domini per a un any.

Ho vaig descobrir perquè vaig rebre el càrrec d’un domini que ja no volia i pensava deixar expirar.

Això ja m’ha fet passar del descontentament a aixecar la meva ira màxima puix que no puc desactivar-ho des de la web. M’obliguen a trucar a un número de telèfon dels Estats Units per a desactivar-ho.

Com a la oficina tinc una molt mala cobertura, no em venia gens de gust fer aquesta operació, però no hi havia altra manera.

Vaig voler esborrar les meves targes visa de la seva web, i ¡sorpresa! no es podia. Podia afegir noves targes però no donar de baixa les existents.

Així que la meva rauxa va prendre el control, i vaig decidir que s’havia acabat amb aquesta gent.

Vaig aconseguir canviar la data de caducitat de les targes existents (el número no), de manera que fos incorrecta, i no em poguessin cobrar res més i vaig escriure un missatge al departament de suport queixant-me de tot això i anunciant-los que els tornaria el càrrec i que donaria de baixa tot.

Suposo que els missatges dels clients “VIP” com m’anomenen ells tenen una prioritat, i vaig rebre la trucada l’endemà a les 09:00 hora dels Estats Units.

Cal dir que la persona que em va atendre era molt educada, donant el tracte de Sir,  i tot i la mala senyal que hi havia se’l podia entendre perfectament, i també m’entenia, i treballava amb molta professionalitat. Li vaig explicar la meva frustració amb tot això i em va enviar un mail on lamentava la frustració que m’havien provocat.

Van esborrar les VISA de la web, i van desactivar l’autorenovació de tots els dominis.

Però he entès que n’estic fart de velles glòries que donen un mal servei i que tracten de retenir els dominis de qualsevol manera i amb males arts.

Migraré tots els dominis a d’altres proveïdors, que a més costes 6 vegades menys per domini.

Nota: No migraré a GoDaddy ja que encara que estic satisfet amb el servei, el seu president i fundador va matar un elefant de safari, tal i com explicava al seu bloc.

I això em porta a la reflexió que us faig. I és que totes aquelles empreses mastodòntiques, que tenen preus desorbitats i donen serveis amb clàusules de permanència abusives, preus cars, que no donen bon servei, com ara Data Centers que abans eren considerats la creme de la creme en part perquè et feien signar per contracte que no podies parlar malament de la companyia, i que a l’hora de la veritat no tenen ni monitors en condicions (encara usen de tub, que no funcionen bé, i en tenen un parell a més de teclats i ratolins que no van bé), empreses de renovació de domini com les que us he esmentat, google a qui tants professionals de la informàtica ja considerem el mal per la invasió de la privacitat que fa, microsoft que s’ha quedat emmirallada en l’èxit del seu sistema operatiu i s’ha permès ignorar els bugs que informàtics com jo els reportàvem, i que tornaven a ser a la següent versió, i a la següent, i a la següent…

Totes aquestes empreses tenen els dies comptats.

Donar mal servei, emprenyar els teus clients, té conseqüències. Probablement Internet ho ha accelerat.

I adormir-se i no escoltar el que els usuaris et demanen és donar mal servei.

Grans empreses que abans facturaven milions es poden veure abocades a la ruïna en tres anys si no saben treballar bé, i escoltar el mercat.

S’ha de ser molt flexible i cuidar molt l’usuari, que al final és el nostre client.

I el que val per a les empreses, també val per a espanya, que és a punt de perdre Catalunya per tot el mal que ens ha causat. Al món és en boca de tothom.

Catalunya perd rating, Barcelona sense espanya tindria el màxim

dissabte, maig 5th, 2012

Llegeixo al Nació Digital que Standard and Poor’s acaba de rebaixar el deute Català a la categoria de quasi inversió porqueria, i la d’espanya també (però una mica menys), però ha tingut la gentilesa d’indicar que si Barcelona no formés part d’espanya, la seva qualificació seria la més alta possible.

Barcelona té una qualificació de BBB+ i l’agència de qualificació de risc ha indicat que la tindria AA, la màxima, si no formés part d’espanya.

M’ha agradat la notícia, perquè encara hi ha Catalans traïdors que per afinitat espanyolista menteixen descaradament i deliberada sempre que poden per tractar de fer creure als ingenus que espanya sosté Catalunya i no a l’inrevés.

Per això m’agrada que diguin les coses les entitats potents del món, per a netejar tantes mentides interessades.

El Wall Street Journal al seu magnífic article del proppassat 26 d’Abril “Why Spain Won’t Reform” de RAYMOND ZHONG ho deixa ben clar quan diu que a Catalunya li prenen el 9% del seu PIB anualment, i que no hi ha cap zona a Europa o als Estats Units on es produeixi res de semblant.

Si voleu podeu llegir un bon resum que fa vilaweb.

Tal i com comenta el Col·lectiu Emma hi ha un canvi de tendència de la premsa internacional que ara dóna la raó a Catalunya sobre l’asfíxia a la que ens sotmet espanya.

Articles recents: The Huffington PostThe Financial TimesThe Wall Street Journal i The Guardian.

Amb més distància el passat 31 de Març de 2011 el New York Times parlava sobre Catalunya en el seu article “Deficits in Regions Compound Fears About Spain” per RAPHAEL MINDER on assenyala un drenatge del 10% anual del PIB Català (GDP en anglès).

Deixo una còpia local en PDF de l’article de Nació Digital.

Deixo una còpia local de l’article del Wall Street Journal “Why Spain Won’t Reform“.

Deixo una còpia local de l’article del New York Times: plana 1 , plana 2.

 Fins i tot la vanguardia gens sospitosa de pro-Catalana se'n feia ressò

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la inflació

divendres, maig 13th, 2011

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Pm

Entrevista a Jordi Bilbeny a La Vanguardia

divendres, setembre 3rd, 2010

Aquest estiu Jordi Bilbeny ha estat entrevistat a TV3:

http://www.tv3.cat/videos/3052910

Gràcies a aquesta entrada d’Amer decideix us puc penjar el vídeo.

i a la vanguardia:

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100817/53984500052/jordi-bilbeny-cristobal-colon-fue-embajador-de-la-generalitat-residio-en-barcelona-y-participo-en-la.html

Sóc un ferm admirador del seu treball. :-)

XCom Global ofereix tarifa plana de dades roaming amb MiFi per a 21 països (no a Catalunya)

dissabte, maig 29th, 2010

Viatjar i emprar tarifes de dades en diferents països (roaming), amb dispositius 3G, pot ser absolutament caríssim.

Xcom Global ofereix el lloguer diari d’un dispositiu MiFi Novatel 2372, que es connecta a Internet per 3G i proporciona connexió Wifi a fins a 5 dispositius, per $17.95 (14,6 €) diaris.

També tenen una tarifa de $14.95 (12,16 €), però que limita els dispositius que s’hi poden connectar a un.

Tenen altres tarifes per a viatges, però ho realment increïble és que aquesta tarifa és plana, sense límit en la transferència de dades.

Molt important ja que hi ha vídeos de youtube que ja ocupen 150 MB i va haver-hi el cas d’un americà, desconec la seva companyia, que va utilitzar una connexió de dades quan viatjava i li van cobrar $10.000 per descarregar 700 MB.

Podeu veure la oferta a la seva plana web:

http://www.xcomglobal.com/plans/unlimitedaxcess.html

La publicitat de la seva web:

Els països en que opera aquesta oferta són:

Estic convençut que Catalunya hi serà un cop siguem independents.

És realment curiós de veure les diferents velocitats màximes que es poden aconseguir amb l’aparell, en funció de les xarxes desplegades al país:

Country Carrier Network MAX Downlink Speed
Australia OPTUS 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Brazil Vivo 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Canada Rogers 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
China China Unicom 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
France Orange 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Germany T-Mobile 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Hong Kong 3(Three) 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
India Vodafone IND 2G(EDGE/GPRS) 236Kbps
Indonesia TELKOMSEL 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Italy WIND 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Japan NTT docomo 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
Korea KT WiMAX,3G(HSDPA/UMTS) 18.4Mbps
Malaysia DiGi 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Mexico Movistar 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 1.8Mbps
Philippines Globe Telecom 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
Singapore Mobile One 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Taiwan Far EasTone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Thailand True Move 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
United Kingdom Vodafone UK 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
United States AT&T 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Vietnam Mobifone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps

El que em fa gràcia d’aquesta notícia és que ja s’endevina una propera connexió Internet global.

Via: jkOnTheRun

espanya ens enfonsa

diumenge, maig 23rd, 2010

Segueixo citant articles interessants que he trobat sobre com les decisions polítiques electoralistes i nacionalistes espanyoles enfonsen Catalunya (i també espanya) en la misèria.

En aquest cas els dos articles d’avui sobre els tgv (trens de gran velocitat), comparant la despesa que comporten, i com Estats Units, Alemanya o frança han descartat, per inviable, connexions amb molts més viatgers, mostren la corglaçadora realitat. I com en l’article d’ahir, ja sabem qui voldran que pagui la factura.

Un anomenat Xarop de bastó, de la catedràtica Elisenda Paluzié.

En temps de crisi adquireixen proporcions més grotesques les inversions de nou-ric fetes en temps de bonança. La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmica, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys. Quina diferència amb una via de mercaderies que connectés l’eix mediterrani (que acumula el 40% de les exportacions de l’Estat) amb Europa, inversió molt més barata i rendible.

L’altre anomenat: L’ave: la ruïna de l’estat.

L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies.

[…]

L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic”.

[…]

En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.

L’article del Doctor i professor universitari Francesc Canosa “que trabajen ellos” al singular digital, bo i que diferent dels dos anteriors, més informal i un xic histriònic conté una gran càrrega de veritat.

24/05/2010 indirecte.cat ZP malgasta i carrega el deute als Ajuntaments

Entrevista a Xavier Sala i Martin a tv3 (els matins) 16/04/2010

diumenge, abril 25th, 2010

Al programa els matins de tv3 entrevisten al catedràtic Xavier Sala i Martin sobre l’economia.

En josep cuní, clarament socialista i sense coneixements d’economia, pixa fora de test, però el que diu Xavier Sala i Martin és molt interessant.

La arroba, ¿el símbolo Catalán más universal en la historia de la humanidad?

diumenge, març 28th, 2010

Reprodueixo a continuació aquest text de José Luís Riera, amb la seva autorització, tal i com ell l’ha publicat (en castellà).

“@”, LA ARROBA, ¿¿¿ EL SÍMBOLO CATALÁN MÁS UNIVERSAL EN LA HISTORIA DE LA HUMANIDAD ???…

Siempre han tenido para mí un significado especial los números, siempre me han dicho, además de cantidad, infinidad de posibilidades como descripciones de partes de la vida, de la música, de los conceptos espirituales de la conciencia humana… Hasta para pecar es muy importante el número, a tal cantidad tal penitencia…

Ese simbolismo es transcendental y desde el remoto inicio de la humanidad se ha contado con el número… El número va íntimamente ligado a sociedad…

Después de la palabra el número dice las otras magnitudes necesarias para la vida real y concreta…

Es evidente que los números son parte inalienable del concepto de clan o sociedad o comunidad estructurada… Es evidente, también, que los números son parte imprescindible de las avances de las sociedades civilizadas con proyectos de crecimiento y desarrollo y comercio…

Una sociedad sin números no es una sociedad creadora de cultura… Y una sociedad que crea sus propios números es una sociedad que ha evolucionado del simple hecho de contar al saber cuantas magnitudes son precisas y necesarias para ser un pueblo como tal…

Siempre hemos creído que los que explicaban las cosas de la vida y de los humanos narrando historias nos explicaban las verdades de los pueblos que hacían sus epopeyas… Pero estamos descubriendo cada día que no siempre las cosas fueron así…

Últimamente resulta que algunos documentos de historias antiguas se empeñan en aparecer y se dan a conocer a algunos estudiosos muy aplicados…

En los alrededores de Ripoll, monasterio y cuna de grandes acontecimientos y custodia, además, de miles de posteriores acontecimientos, unos grandes y sabios investigadores de Barcelona encuentran documentos del siglo VIII, en los que se relacionan los números mal llamados arábigos, como los números de uso en esas comarcas desde hacía muchísimos años antes de que los Árabes aparecieran por esas tierras y por supuesto antes de que pudieran esos árabes enseñar nada a los pobladores autóctonos, pues no estuvieron suficiente tiempo para enseñar…

Sucedió que los números catalanes, con el “0” incluido eran ya de uso normal por estas tierras y hasta los Árabes los empezaron a usar pues es evidente que los árabes no deseaban utilizar los números romanos…

Un Monge de este monasterio de Ripoll, que accede al papado de Roma, intenta cambiarlos para beneficio de la humanidad, pero parece que la humanidad de aquellos años en el siglo VIII, no estaba por la labor de adoptar los números catalanes, cuando estaba usando las palabras y números latinos…

Palabras en latín y números en catalán… seguramente era demasiado y no se podía aceptar… la cosa viene de lejos…

Lo curioso es que a los estudiosos de estas cosas de la historia no les llamara la atención el hecho de que en las tierras del Conde Rey de Barcelona (ahora llamado Cataluña) ya se utilizaban esos números incluido el cero antes de que los árabes llegaran… Y más extraño aún es que estos mismos estudiosos no les asombrara que los mismos árabes los adoptaran para su uso ordinario…

Parece ser que para los estudiosos de las Universidades es más sencillo decir que los números eran extraños, de gentes venidas de fuera, que decir que eran nuestros, de los catalanes, que tenían cultura propia, no sólo en palabras si no también en números…

Es evidente que desde el siglo VIII, por lo menos, en las tierras de habla catalana se venían mutilando los números que ahora todo el mundo esta utilizando casi de forma universal…

Y mirando los números para cuantificar las cosas, uno piensa que los símbolos deberían ser también catalanes, por ejemplo la letra “@ “…

Y los documentos que se relacionan en los libros de consulta y en las mejores entradas de Internet, buscando el origen de ese símbolo “@” sólo nos indican que el documento mas antiguo es un albaran de entrega donde se menciona expresamente… nos refieren a escritos catalanes de mediados del siglo XV…
1—CITA DE INTERNET…

El periódico británico The Guardian publicó que unos investigadores italianos habían encontrado la primera representación escrita de este símbolo. Apareció en una carta enviada por un mercader italiano en el año 1536, desde Sevilla a Roma; en la carta se describe la llegada de tres barcos cargados con tesoros provenientes de América: «Así una @ de vino, que es 1/13 de un barril, vale 70 u 80 ducados…». Sin embargo, investigaciones del historiador aragonés Jorge Romance encontraron el símbolo de la arroba en la taula de Ariza de 1448, en una entrada de trigo en el Reino de Aragón desde Castilla.1

2—CITA DE INTERNET…

La arroba fue una popular medida de peso y volumen que tuvo su origen en la Andalucía previa al siglo XVI, cuando esta región española estaba influenciada por la cultura latina y la musulmana. De hecho, la palabra viene del árabe “AR-ROUB” o “AR-RUBA”, que significa cuatro (o cuarta parte) porque cuatro arrobas formaban otra unidad mayor (el “quintal”).

3—CITA DE INTERNET…

El pasado mayo en el blog Visita Sevilla publicaban un post donde afirmaban que la arroba (el símbolo @) nació en Sevilla en 1536. Citaban en su blog un artículo de Abadía Digital, que, a su vez, citaba al New York Times.
En los tres casos se documenta que en una carta de Francisco Lapi, mercader florentino, dirigida desde Sevilla a Roma se usaba por primera vez el símbolo @. Automáticamente un montón de medios de comunicación se hacían eco del hallazgo y publicaban diferentes versiones sobre el tema. ABC, Diario de Sevilla, El Mundo, y unos cuantos más

¿¿¿ CÓMO SE PUEDE AFIRMAR QUE FUE EN SEVILLA LA PRIMERA VEZ QUE SE UTILIZÓ EL SIMBOLO ARROBA”@” SI EN TORTOSA YA ESTABA DOCUMENTADA UNOS 300 AÑOS ANTES Y SE CONOCÍA SU USO POR EL MEDITERRANEO ???

SUCEDE COMO EN LAS PROCESIONES DE SEMANA SANTA, QUE LAS PRIMERAS DEL MUNDO FUERON EN TORTOSA CASI UNOS 150 AÑOS ANTES QUE EN SEVILLA…

Pienso que lo más antiguo en cada faceta de la vida debería encontrarse, sin lugar a ninguna duda, donde hubiera la sociedad más antigua, donde hubiera el comercio más antiguo, donde hubieran las leyes más antiguas, donde hubiera las marinas más antiguas… Allí, posiblemente, deberian encontrarse también los símbolos más antiguos como por ejemplo LA ARROBA “@”…

Donde hubiera la necesidad de usar medidas para comerciar allí posiblemente habría también la utilización de las medidas para mensurar las cantidades…

Si en las tierras de habla catalana había los primeros números, pensé que también en esas tierras tendría que haber los símbolos y las medidas para el comercio de toda clase de granos, sólidos y líquidos…

Me encuentro unos datos muy reveladores: “durante casi 400 años en la lonja del puerto de Tortosa se fija y tasa el precio del grano de trigo para todo el Mediterráneo”… Desde el siglo XII, los Templarios de Tortosa enviaban cientos de naves cargadas hasta los topes de trigo hacia Tierra Santa… La unidad de medida que se usaba normalmente para esos cargamentos era LA ARROBA “@”, “EL QUINTAL” Y ALGUNAS MÁS…

EL ORIGEN ES CATALAN Y DE NINGUNA MANERA ARABE…

El libro que menciona esas medidas como propias de uso en la ciudad de TORTOSA, desde tiempos inmemoriales es: “EL LLIBRE DELS USOS I COSTUMS DE LA ILUSTRE CIUTAT DE TORTOSA”… 1272…

Este libro se publica en el año 1272…

Pero es un recopilatorio de leyes de usos y costumbres arraigados desde tiempos ancestrales, desde mucho antes de que los Árabes llegaran a estas tierras, es por eso que se conservaron tanto el idioma catalán como las medidas y los números catalanes, porque eran anteriores a estas invasiones de los árabes… Es del todo lógico y evidente que existieron desde mucho antes de los árabes, pues de no ser así nunca hubieran podido crearse después…

Según los mejores datos que he podido averiguar por Internet, sitúan el documento más antiguo del mundo que haga referencia a la “@” en el siglo XV, en tierras de habla catalana…

Explícitamente hago mención que en un libro de 1272, editado en TORTOSA, ya se habla de la “@” como una medida de uso común y ancestral en la ciudad con todas sus variantes y equivalencias…

Y en cuanto a la grafía de ese símbolo es evidente de que sólo podría ser catalana, pues el circulo que envuelve a la letra “@” no es otra cosa que la continuación lógica del acento abierto que esa letra llevaba…

El hecho de que en los primeros años de la conquista de America aparezca ya el símbolo de la “@” es señal inequívoca de que fue llevada por los marinos de Tortosa que fueron en la primera expedición con El Almirante Colom…

En el segundo viaje de Colom, que es cuando se lleva la caña de azúcar desde Tortosa a America por el amigo de infancia de Colom, MIQUEL BALLESTER, también van marinos de Tortosa, quienes evidentemente llevan las medidas usuales de su tierra, así como los nombres que en Tortosa se daban a todas cuantos ingenios y aparatos y utensilios llevaron a America… Aún hoy, todas esas palabras de Tortosa se usan en toda la América que descubrió Colom…

Es curioso que este símbolo “@”, en ningún idioma del mundo tiene ningún significado explícito, cada país o idioma le dan un nombre distinto y casi todos descriptivos… En los idiomas cuando a un objeto o cosa se la describe es porque ese idioma no tiene el conocimiento ni un nombre de esa cosa por eso usa una descripción… Sólo el idioma propio, sólo la cultura que lo crea y que le da origen le da al mismo tiempo un significado y le da un nombre…

En catalán la palabra arroba, “@”, tiene un significado… UN VOLUMEN DETERMINADO…

La medida que se utilizaba en Tortosa era “ LA ARROVA ” que era la cuarta parte de un quintal… Sabido es que al pasar palabras de origen catalán al castellano se cambian las V por B…

1272, se publica el libro que menciona la arroba, “@”, como medida de volumen de uso consuetudinario de las gentes de las tierras catalanas del EBRO, explicando que su uso era inmemorial…

Los demás estudiosos del mundo solo saben llegar a documentos del siglo XV o XVI… Y curiosamente esos documentos también son catalanes…

Que sencillo es mirar la historia verdadera, la que está escrita en nuestras tierras catalanas de Tortosa…

Cada vez más, desconocer el mundo de habla catalana y la cultura catalana es perderse algunas de las mejores cosas que han pasado en el mundo y es sinónimo de no poder entender muchas de las cosas que se han hecho en este mundo…

La arroba catalana de Tortosa, “@”, siendo como es un Símbolo Universal ha facilitado el desarrollo de las comunicaciones y la tecnología…

Este Símbolo catalán, “@”, está siendo considerado como un fenómeno sociopolítico mundial de primer orden, puede ser entendido como una unidad de integración psicológica del individuo con todo el planeta…

Desde hoy tenemos que ser conscientes de que cada vez que el mundo se envía un correo electrónico se está usando un símbolo catalán de Tortosa, “@” que significa precisamente eso, una cantidad determinada o volumen de una cosa que se comercia o vende o compra… Y ese significado que tenía en la sociedad de Tortosa, que creó esa medida para su comercio, para medir las cantidades, ahora sirva para la sociedad actual del mundo entero para esa nueva medida de comunicación…

Desde lo particular se construye lo universal, pero también en este caso, desde lo universal llegamos al origen particular de una sociedad en Tortosa y de una sociedad en Ripoll, que inventaron símbolos y números para que el mundo se veneficiara de ellos…

Los orígenes de la “@” se remontan a los tiempos de navegación con naves de velas grandes cuadradas, que es el símbolo ancestral que aparecía en monedas anteriores a los romanos, de la ciudad de Tortosa… Se remonta a los tiempos del comercio floreciente y a la pericia de los marineros catalanes en sus fabulosas aventuras por el mar mediterráneo…

Un símbolo, “@”, que nació marcado por nuestro Poseidón, Dios de los mares y de las tierras del EBBRO, no puede hacer otra cosa, en Internet, más que navegar y navegar…

Amigo lector la arroba, “@”, es un símbolo de nuestro pasado catalán y es una realidad que será, aún más, un símbolo catalán universal en el futuro…

Y como decía C.G. Jung:

“El símbolo vivo formula un fragmento inconsciente esencial,
y cuanto más universal sea la difusión de ese fragmento,
tanto más universal será, también, la acción del símbolo,
pues hace vibrar en cada uno la cuerda que le es afín.”

En nuestra tierra catalana suena esa cuerda a melodías conocidas…

José Luís Riera Joseluis_riera@hotmail.com

La competència

dilluns, febrer 15th, 2010

Fa dies que volia comentar-vos, en relació als projectes i empreses d’Internet, que ja ningú pot estar tranquil. No hi ha un monopoli que tingui la supremacia.

Il·lustraré alguns exemples:

Intel

El fabricant de processadors ha tingut un èxit innegable.

Porta anys i panys produint els processadors 80×86, que són els que s’empren en la majoria d’ordinadors portàtils.

Després d’alguns moments de lluita més o menys acarnissada amb Amd, la competència, i amb Via en l’àmbit dels mini-pc, semblava que Intel havia guanyat la batalla.

Però ai las! Vet-ho aquí que Qualcomm presenta les seves CPU Snapdragon, que funcionen fins a 1 Ghz en telèfons mòbils, i fins a 1,5 Ghz en mini-portàtils.

La diferència en aquest cas, és que no són compatibles amb Intel, i per tant no executaran windows, però sí que executaran Linux.

Ves per on.

També els processador basats en ARM: Nvdia Tegra, són compatibles amb Ubuntu Linux, però no amb els processadors Intel ni amb windows.

A la Xina, han decidit fa uns anys, que fabricaran els seus propis processadors (anomenats Loongson, Godson i Dragon chip).

I això què vol dir?.

Que 1.600 milions de persones podran comprar més barat un portàtil fet al seu país, i que la Xina començarà a vendre aquests portàtils més barats a la resta del món.

Intel pot començar a tremolar.

Aquests portàtils xinesos no seran compatibles amb Intel, ni amb windows, però sí amb Linux. (Nota: tenen millores de rendiment per a executar emulació via QEMU)

De fet seran els primers portàtils 100% programari lliure, ja que es preveu que també la BIOS (una memòria d’un xip dels ordinadors Pc) sigui programari lliure.

De sobte Xina exportarà tecnologia i podrà vendre al primer món, potser ordinadors més potents i econòmics.

Això ens porta al següent punt.

Windows

Si tot d’ordinadors incompatibles amb els Pc (Intel) apareixen al mercat, ordinadors que no podran instal·lar windows, és clar que la multinacional que té l’hegemonia dels sistemes operatius se’n ressentirà.

Haurà de fer-ho molt bé per a poder superar aquest atzucac, i si no ho fa serà una altra companyia més que plega o que passa de tità a empresa gran o amb més pena que glòria.

De fet microsoft ja ha vist com li passaven la mà per la cara amb el món dels telèfons mòbils, però d’això en parlaré després.

En el cas de microsoft val a dir que no s’ha fet especialment popular per el seu escàs suport al Català; apple no ha donat pràcticament cap mena de suport al Català tot i els usuaris fidels que té a Catalunya. Ubuntu Linux és gratuït i està traduït 100% al Català.

Adobe

Adobe ha tingut els seus moments de glòria a Internet amb Flash.

Semblava líder indiscutible, han comés moltes errades, però també han innovat.

Ara bé, microsoft ha tret un producte per a competir amb flash: Silverlight.

Certament, flash és el que més carrega el meu ordinador quan navego.

Fins a tal punt és així que em vaig instal·lar un meravellós complement (plugin) per a Chrome (FlashBlock) que desactiva tot el flash (i silverlight) de les planes per les que navego, a no ser que jo indiqui el contrari.

No contents amb l’aparició de Silverlight, el nou estàndard HTML 5 permet visualitzar vídeos sense haver d’instal·lar Flash.

I no oblidem que apple no instal·la Flash als seus telèfons iPhone.

Telèfons mòbils

Va haver un temps en que Nokia era la reina dels telèfons mòbils.

A mi em resultava emprenyador que no suportessin el Català i que els telèfons es desbloquegessin sols (per exemple a la butxaca).

Nokia va seguir amb el seu sistema operatiu tancat, i vet-ho aquí que altres marques com Blackberry, palm, eren molt més àgils per a treballar amb el correu electrònic i Internet.

Windows mobile va guanyar quota per un temps, però la seva lentitud i manca de funcionalitats (al principi la possibilitat d’incorporar molts programes prometia) va fer que hagi quedat relegat a un sistema perdedor.

iPhone va donar un cop dur als telèfons nokia i als telèfons windows mobile.

Els amants de BlackBerry no canvien, però Palm sí que s’està quedant enrere.

iPhone va ser un killer-phone (assassí de telèfons de la competència) i es va imposar per una experiència d’usuari agradable, facilitat d’ús i la possibilitat d’instal·lar una infinitat de programes, tot i que físicament era molt més trasto (és molt gran). Tot i que la càmera era molt dolenta van incorporar un programa que tria la millor de les fotos de manera que l’usuari rep un resultat força positiu.

iPhone té algunes coses emprenyadores, bàsicament de caràcter monopolístic i manca de funcionalitats com ara poder accedir a tots els arxius del telèfon simplement per USB (s’ha d’instal·lar iTunes i només es poden veure arxius concrets com les fotos) i un actitud barroera en no permetre moltes aplicacions a la seva botiga online.

Nogensmenys, quan semblava que iPhone s’ho menjava tot, apareix Google amb el Nexus One.

I aquí Google ha tornat a donar fort, perquè a més de contar amb una interfície gràfica molt agradable, similar a l’iPhone, resulta que és un Linux, és programari lliure, podem fer el que vulguem amb el telèfon sense restriccions monopolístiques i modificar-lo per dins, i també disposen de botiga en línia amb un gran número d’aplicacions.

Operadores timofòniques

Les operadores de telefonia eren un dels monopolis més odiats, i ho segueixen essent.

Però amb l’aparició de programes com Skype van haver de començar a donar tarifes planes de trucades, davant la por que els marxessin els clients.

Nogensmenys han seguit extorquint amb els seus preus.

L’aparició de Google Voice, un programa per trucar a través d’Internet de manera gratuita a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, pensat per a fer servir amb el mòbil a través de la connexió de dades, torna a posar contra les cordes a les operadores més afamades i mandroses.

Intenten vetar amb totes les seves forces el progrés, perquè els obliga a treballar, i si no ho fan bé se’ls acaba el monopoli.

Música a 18 €

Les companyies discogràfiques segueixen venent Cd’s de música a 18 €.

Cd’s que si en compres 2, en els quals el single que escoltaves per la ràdio era bo, però la resta del disc és una porqueria et vénen ganes d’engegar el disc i la companyia a dida.

Cd’s que ens havien dit que eren tota la vida i quan hem descobert que es ratllen amb molta facilitat, també hem descobert que no ens els canvien.

I cd’s que algunes companyies com Sony, van carregar sense avisar amb un programa que s’instal·la a l’ordinador sense dir res i que l’alenteix. Era un sistema de seguretat anti-còpia, que s’acabava comportant com un virus.

Apareixen empreses com iTunes que venen cançons a 1 € legalment i guanyen molts diners.

Però els monopolis musicals tracten d’imposar el seu vell model, i culpen a Internet de la baixada de les seves vendes, i donen suport a entitats amb comportaments mafiosos com la sgae o la riaa a Amèrica.

I quan apareixen empreses que pretenen cobrar a les perruqueries o als casals d’avis per posar la ràdio (les ràdios ja paguen l’odiat cànon), o que cobren dels concerts i programes benèfics, el que passa és que la gent els agafa animadversió.

Existeix un tipus de música que es diu Copyleft, en la que els autors la regalen a la humanitat i diuen: feu-ne el que vulgueu.

Trobo més probable que un autor de música Copyleft es faci famós i guanyi més diners (pe: actuacions en directe) si poso la seva música en una pel·lícula meva gratuita a Internet i aquesta té èxit que si ha de passar pel cicle clàssic de les companyies discogràfiques tradicionals.

Estic segur que aviat la música copyleft començarà a desplaçar, legítimament, a les cançons suportades pels monopolis musicals i noves empreses òptimes a nivell de productivitat, inventaran maneres innovadores de guanyar diners donant als consumidors el que volen i sense que aquests se sentin abusats.

Conclusions

Tota aquesta lliure competència genera millores per al consumidor final.

Ara bé, també vol dir que cap companyia es pot adormir i no tractar de millorar contínuament.

I que si una ho fa, pot passar de ser un gran gegant, a ser una anotació als llibres d’història.

Aquest canvi de paradigma és prou interessant i suposa algunes incerteses, com si paga la pena invertir en determinades empreses, o en R+D si no podrem afrontar la competència ferotge.

Com a emprenedor sovint he tingut una idea, la he implementat, l’han vist, me l’han copiat, i m’han passat la mà per la cara per manca de recursos.

Del que no hi ha dubte és que aquesta competitivitat millora la relació qualitat preu per al consumidor final (podem comprar un millor producte més barat).

Com és lògic, i com estableix el liberalisme, aquesta lliure competència ha de ser protegida, i per això als països avançats existeixen les lleis anti-monopoli mentre que a les dictadures socialistes es fan prevaldre els monopolis on els preus sempre són més cars, el servei pitjor, i en tot cas, no es pot escollir ni tampoc canviar de proveïdor.

Crec que aquest article planteja noves preguntes davant la incertesa de no poder-nos afermar a companyies/certeses absolutes.

A mode d’epíleg

Sobre els processadors de la Xina, podríem desconfiar, en el sentit que és raonable pensar que instal·lessin alguna mena de porta del darrera (backdoor) per a poder espiar o hackejar quan els interessi.

Tot i això windows també té fama de tenir moltes portes del darrera, però no és això sobre el que volia parlar.

D’alguna manera sembla que el lliure mercat castiga “el costat fosc”, la mala praxi, i premia a qui fa les coses de manera correcta.

Hom mai perdonarà si Facebook comercia amb les dades personals, o si ho fa google, i si apareix un servei millor que ofereixi més per menys, avançarà als actuals líders indiscutibles.

Potser aquesta és la conclusió, no hi ha líders indiscutibles, els líders ho són mentre són capaços de ser els millors en el seu camp, quan deixen de ser-ho passen a ser ex-líders. I crec que ha de ser així.

Google oferirà connexions de 1 Gbit/segon en algunes poblacions americanes

dimecres, febrer 10th, 2010

Pensa en gran amb un GigabitGoogle està decidida a impulsar l’evolució d’Internet i ha decidit començar a fer una sèrie de proves per les quals oferirà connexions d’1 Gigabit a un mínim de 50.000 persones, i probablement a 500.000.

Per a que us feu a la idea 1 Gigabit/s són 1.000 Megabits/s.

Compareu-ho ara amb els 6 Mbit/s que permet timofònica o 1 Mbit/s que és el màxim que proporcionen a molts pobles de Catalunya (altres no tenen, simplement, possibilita de connectar adsl).

Per a tenir una altra mesura, un cdrom sencer, a vesar, ocupa 700 MB (Megabytes), 720 Megabytes són 5.760 Megabits, el que significa que amb una connexió adsl a 6 Megas (Megabits) funcionant al màxim tarda 960 segons a arribar-nos, o 16 minuts.

Amb una connexió d’1 Giga (Gigabit), tardaria 5,7 segons.

Al Japó la connexió normal és de 50 Mbit i per uns 45 € tenen una connexió a 100 Mbit/segon.

El lector Joan S. m’indica que a Finlàndia tenen 100 Mbit per 10 € al mes.

Per a qui no ho sàpiga 1 Megabyte són 8 Megabits.

Cal anar amb compte quan ens parlen de “Megas” ja que s’utilitza de manera confusa per a parlar de Megabytes i de Megabits.

Els Megabytes s’escriuen en majúscula MB i el Megabits amb la b en minúscula Mb.

Però en podem trobar de tot perquè les botigues cometen moltes errades.

Norlament quan parlem de “Megas” en connexió ADSL o en la velocitat d’una xarxa local, parlem de Megabits.

Quan parlem de “Megas” de capacitat d’un disc dur o de memòria RAM per a l’ordinador, o de targes de memòria per a càmera parlem de Megabytes o Gigabytes.

Una notícia també molt interessant és que Google, des de 2006, ofereix connexió gratuita a Mountain View (Califòrnia, Nord Amèrica) a tothom.

Amb aquesta capacitat d’innovació de Google, estan llaurant pel futur.

Aprofundint sobre l’expansió de 1 Gbit per segon a les cases: Vídeo sota demanda a Full HD, veu Ip, videoconferències, televisió per Internet, ordinadors que treballen contra el “núvol”, poder veure models 3D dels vehicles que es vol comprar o comprar des de casa al supermercat com si hi fóssim…

Si em permeteu un rodolí:

No pensis en petit,

tens un Gigabit.

Google explica el projecte en aquest vídeo d’un minut i mig de durada:

Via: Official Google Blog

MyTether per a Palm Web Os – Compartir la connexió de franc

divendres, febrer 5th, 2010

A Amèrica la companyia Verizon fa pagar $40 dòlars mensuals addicionals per a fer servir el telèfon Palm com a mòdem per a donar connexió a l’ordinador.

Aquests $40 dòlars mensuals s’han de sumar a les tarifes de dades.

L’aplicació MyTether permet fer servir el telèfon com a Mifi, és a dir, com a router Wifi, bo i donant connexió Internet a diversos equips, també mitjançant Bluetooth o amb cable USB, i tot això sense haver de pagar a verizon aquest contracte abusiu.

Explicat més senzill el telèfon es connecta a Internet per 3G i comparteix la seva connexió.

De fet el programa val $14,95, i es compra un sol cop, així que s’amortitza immediatament, a més de ser molt més potent que la simple opció d’emprar el telèfon com a mòdem connectat a un sol ordinador, que ofereix verizon amb la denominació Palm Pre Plus.

verizon ens estaria cobrant $40 * 12 = $480 dòlars anuals per no res, per deixar-nos connectar l’ordinador al telèfon i emprar Internet.

Una estafa que faria brollar els colors fins i tot al més avar socialista corrupte del Baix Llobregat (o no).

Ara és en beta i si s’ha fet una donació es pot descarregar als fòrums de la seva web.

Algunes de les funcions són:

  • Gràfic de consum en temps real
  • Veure els clients connectats per DHCP
  • Desconnectar qui volguem
  • Seguretat WEP
  • Seguretat WPA2

A Palm Pre Hacks hi ha una explicació pas per pas sobre com aconseguir quelcom similar de manera gratuita amb un procediment bastant complicat per a usuaris novells.

Via: jkOnTheRun

Google Voice disponible per a iPhone, Palm, Nokia S60, Windows Mobile…

dilluns, febrer 1st, 2010

Google Voice, el sistema de google per a fer i rebre trucades de veu ip a través de mòbils i pda ja és disponible per a iPhone (OS 3.0 i superior), Palm WebOS, Nokia S60, windows mobile i d’altres sistemes gràcies a la versió en HTML 5.

Google Voice és un sistema de google, que permet als usuaris d’Estats Units i Canadà, trucar gratuïtament a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, i fer trucades internacionals amb un preu més baix.

El bloc de google mobile ens explica com a més de les versions natives per a Android i BlackBerry, tots els terminals amb els sistemes indicats poden emprar google voice gràcies al desenvolupament que ha fet la companyia en HTML 5.

Per a emprar l’aplicació només s’ha d’anar a http://m.google.com/voice.

Un vídeo on google fa una demo del sistema amb iPhone:

Les operadores escanyapobres d’estats que estimen els monopolis dictatorials estan nervioses puix que si Google Voice s’estè arreu se’ls acaba viure sense fer res al cost de retardar l’avançament tecnològic i la competitivitat, com fins ara.

He llegit que si el destinatari és un número dels USA podeu fer servir Google Voice encara que sigueu a Catalunya. Nogensmenys no ho he pogut confirmar.

Vídeo: ReWalk – Exosquelet que permet caminar, alçar-se i seure a persones paraplègiques

dilluns, gener 25th, 2010

Un inventor Israelí ha creat un giny que permet a persones paraplègiques posar-se dempeus, caminar, pujar i baixa escales, i asseure’s.

El giny, anomenat ReWalk – tornar a caminar, consisteix en un exosquelet que obeeix les comandes que s’estableixen des d’una polsera.

S’estima que costarà uns $20,000 (14.134 €).

M’ha recordat a ‘Hal 3′, un exosquelet concebut a una universitat de Japó que permet a una persona normal aixecar sacs de quaranta kilograms sense esforç.

La tecnologia en aquest cas és diferent, perquè detecta els impulses elèctrics dels músculs, i s’anticipa, de manera que el giny fa quasi tot l’esforç en el moviment o la càrrega de pesos.

També resulta curiós aquest robot “caminador” que és com una cadira que es desplaça amb dues cames hidraúliques:

En la línia del ‘Hal 3′ hi ha un exoesquelet desenvolupat a la universitat de Utah (Estats Units) però per a ús militar:

Per a acabar paga la pena veure el vídeo d’aquest propotip de Toyota, que és alhora cotxe i sistema de desplaçament personal.

Primer portàtil amb USB 3.0

dissabte, gener 9th, 2010

Aquests dies, del 7 al 10,  s’està celebrant la fira internacional del consumidor d’electrònica CES (2010 International Consumer Electronics Show) a Estats Units.

S’hi ha presentat el primer portàtil amb USB 3.0, que com sabeu és molt més ràpid que l’USB 2.0 (l’actual).

Es tracta del model HP Elitebook 8540, que estarà disponible aquest gener o febrer a Estats Units per $1,249 (866 €).

Això vol dir que en un tres i no res tots els portàtils vindran amb USB 3.0.

En qüestió de 2-3 mesos els que no tinguin USB 3.0 es consideraran obsolets i baixaran de preu.

I és que USB 2.0 és molt lent comparat amb un disc dur local, i USB 3.0 multiplica la velocitat respecte a l’anterior especificació per 10.

USB 2.0 té una velocitat de transferència màxima de 480 Mbit/segon (60 Mbytes per segon).

USB 3.0 té una velocitat de transferència màxima de 4,8 Gbits/segon (4.800 Mbit per segon, és a dir 600 Mbytes per segon, velocitat que actualment cap disc dur , ni el més ràpids SSD, pot proporcionar).

Aquest equip HP ve equipat amb els potents processadors Intel Core I7 i poden muntar fins a 16 GB de RAM.

Sí, 16 GB, perquè accepta 4 mòduls de memòria de fins a 4 GB DDR3 a 1333 Mhz. Genial per a un portàtil.

També pot equipar una tarja de vídeo Nvidia Quadro Fx 880M o una 1800M amb 1 GB de memòria dedicada GDDR3 i GDDR5 respectivament.

A més del gravador de Dvd, pot incorporar lector de Blueray, amb el que la versatilitat multimèdia que pot oferir aquest equip és molt interessant.

En l’apartat de disc dur encara porta SATA-2, i em disgusta puix que en qualsevol moment començaran a arribar els equips amb SATA-3 tal i com us anunciava l’11 de Novembre de 2009.

A la plana del producte a HP podeu veure les característiques d’aquest magnífic portàtil.

Via: jkOnTheRun