Archive for the ‘Europa’ Category

psc porcs

dissabte, juliol 2nd, 2011

Si un parlamentari espanyol vota en contra que el Català, la vuitena llengua en número de parlants a la Unió Europea, sigui oficial a Europa és un malparit i un feixista que mena activament per la discriminació i l’extermini de cultures que no són la castellana.

Però si hi voten en contra Catalans, a més de malparits són els personatges més indignes i miserables que puguin trepitjar la terra. Són gent que utilitzen la posició que els dóna els vots dels Catalans per a prohibir als Catalans parlar en la nostra llengua a Europa, un dret bàsic del que gaudeixin  els altres europeus.

Doncs això és el que han fet els 25 diputats del PSC votant juntament amb el PSOE i el PP en contra de la oficialitat del Català.

Cucs miserables tots plegats.

Treieu-vos la vena dels ulls.

Cap Català vol que a espanya es deixi de parlar el castellà i que a madrid, per exemple, només s’hi parli Català.

Però són majoria a espanya, i el 100% de les forces polítiques que governen a l’estat, els que voten sistemàticament per a la eradicació del Català als Països Catalans i la imposició del castellà.

Per si algú encara en tenia dubtes només hi ha un camí pera viure com persones: la Independència.

Ah! Els 25 diputats del PSC també han votat amb el PSOE contra que l’estat pagui a Catalunya els diners que li deu.

Després tracten de mentir als nostres mitjans de comunicació.

Sense Independència Europa és la mateixa presó que amb franco, però amb la gàbia més grossa, i enlloc de pegar-te cada dia per tot, et peguen sovint per algunes coses (que les altres fa lleig en democràcia i no les poden fer).

Independència per a un futur digne, ric i ple i per gaudir de la democràcia que ara ens prohibeixen.

El psc també ha posat el crit al cel perquè s’hagi preguntat sobre la Independència en una enquesta i s’oposa frontalment als referèndums d’Independència. Per tant, queda clar el seu tarannà igual d’autoritari del pp i antidemocràtic.

En parlen:

Salvador Cardús – Independència i altres perversions

directe.cat – el psc s’alinea amb psoe i pp per barrar l’oficialitat del Català a Europa

Enruic Canela – Bloc DeuMil.cat – Els 25 diputats botiflers del no

Adreça curta per a Twitter: http://wp.me/pzeab-1Qr

El govern britànic diu que no s’oposarà a un referèndum d’Independència a Escòcia

diumenge, maig 8th, 2011

Aquest article a vilaweb parla de com el govern britànic ha comunicat que no s’oposarà de cap manera a un referèndum d’Independència d’Escòcia.

Escòcia celebrarà el referèndum abans de cinc anys.

I és que com un govern democràtic es podria oposar a un referèndum?.

I com un país a la Unió Europea pot oposar-se a un referèndum democràtic on voten els ciutadans?.

Tinc clar que Europa no permetrà que espanya o un estat que en formi part es comporti com una dictadura.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1Pg

La Independència de Catalunya guanyarà un referèndum

dissabte, febrer 26th, 2011

Aquest cop la Fundació Carulla i ESADE ho han dit en un estudi que fou realitzat abans de la sentència del tribunal colonial español.

Quan de temps podrà evitar el règim hereu del franquisme que Catalunya s’independitzi ara que som a Europa?.

Crec que ben poc…

http://www.cronica.cat/noticia/El_SI_a_la_independencia_guanyaria_segur_el_referendum

Vídeo: Les cinc superpotències europees que no reconeixen Kosovo

diumenge, desembre 12th, 2010

Alfons López Tena, com sempre, espectacular.

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1G6

Darrer acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta

divendres, novembre 26th, 2010

Escric en directe, en forma de notes. Després ho treballaré més, però així teniu un seguiment en directe.

He arribat tard perquè no he pogut sortir de la diagonal, t’obliguen a seguir recte fins la illa diagonal, en moments com aquests penso que necessitem un alcalde intel·ligent que faci la feina i tenir els diners que ara ens pren espanya per a fer les obres; tot i que anava amb mitja hora de marge.

Em trobo amb la Maria Dolors Puertas. Amiga meva i candidata a les llistes de Solidaritat.

No sabeu quin orgull suposa i com aclareix les idees saber que amigues i amics teus, persones honrades, treballadores i amables, de la societat civil, són a les llistes d’un partit polític.

M’instal·lo amb els membres de premsa, al costat d’un noi Català de l’agència efe molt amable.

Al meu voltant tot són càmeres, periodistes amb portàtils (molt més grans que el meu i amb necessitat d’endollar-se a corrent) i a la mateixa filera seuen un periodista de l’avui, un del nació digital i davant som ràdio.

La instal·lació és correcta.

Els seients tenen una safata que s’extreu del seient del davant com els avions per a poder treballar amb el portàtil o prendre notes i dos endolls de corrent als peus.

També té dues connexions de xarxa que no emprarem.

Solidaritat ha muntat una xarxa wifi.

Em faciliten el mot de pas i un endoll per a carregar la meva modesta càmera però utilíssima per a enregistrar aquests moments que faran història.

Realment està molt ple.

A baix completament, a dalt quan arribo encara hi ha seients lliures a les darreres files però es van omplint amb la gent que segueix arribant després que jo.

Quan acaba l’acte ho veig completament ple.

Així doncs em perdo les paraules de l’estimadíssim Mossèn Ballarín, però cito les que va recollir el periodista Pep Lloveras de l’avui:

“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Francesc Xavier Segura, cap de llista per Lleida

Agraeix a tanta gent i organitzacions tot el que han fet pel país, entre elles el Cercle Català de Negocis.

Parla de que primer vam perdre la llibertat, i ara darrerament la dignitat.

– Estic convençut que hem perdut la dignitat en permetre que durant tant de temps els polítics ens hagin amagat la veritat.

Diu que Solidaritat farà recuperar la il·lusió i que passejant per Lleida, les persones li han fet saber

-que la brillantor dels seus ulls era per la idea que nosaltres transmetem. Aquesta idea de contundència, de radicalitat d’Independència del nostre país. Això ja ho esperava moltíssima gent. Ho esperàveu vosaltres si no no seríeu aquí.

Explica un cas o un acudit en que un grup de gent decideix a qui tirarien per la finestra per arreglar una situació, potser un vaixell que s’enfonsa o un globus aerostàtic que cau.

La gent comença a dir que si els advocats que defensen delinqüents, que si els polítics que fan que tot vagi malament… però una nena de 12 anys és qui diu la resposta més intel·ligent: a qui pesi més.

Riure a l’auditori. Hi ha haver molts moments de riure.

Respecte a si som una colònia d’espanya contesta: no sé si som una colònia o un perfu; més riures; en al·lusió a que espanya ens està deixant en res.

– La nostra terra, Lleida, és una terra que potser li convé més que a cap altra comarca de Catalunya. Ho dic perquè a Lleida el sector agroramader té molta importància. Los problemes o les solucions que es puguin establir per a aquest sector moltes vegades passen per Brussel·les. La nostra representació allà està feta avui en dia en clau espanyola. El tarannà espanyol no defensarà mai tan bé com defensarem nosaltres els interessos d’aquest sector. A Lleida, especialment, ens interessa esdevenir un nou estat. I per això som tan ben rebuts la gent de Solidaritat Catalana per la Independència. Us asseguro que som molt ben rebuts. Molt més que els que voldrien molts partits polítics.

Us adjunto el vídeo que vaig enregistrar. Si llegiu des d’un iphone o iPad el veureu des d’aquí.

Hèctor Lòpez Bofill, candidatura Tarragona, Terres de l’Ebre

Comenta moltes coses interessants i fa riure l’auditori, però alhora el seu discurs és ple d’energia i contundència.

– Aquests diputats titafredes de convergència i unió que sempre tenen excuses, d’esquerra republicana, iniciativa verds, per no portar el país a la Llibertat.

– quan no és l’esquerra són aquestes banalitats que sempre posen per davant de Catalunya.

– A Solidaritat Catalana ja no són les dretes, ni les esquerres, ni el centre, som les dretes, el centre, les esquerres, els socialistes, els marxistes… tots junts per portar el país a la Llibertat. No hi ha ni dretes ni esquerres ni res: només hi ha Catalunya i l’Estat propi que crearem.

Comenta que ha estat un goig encapçalar la candidatura per Tarragona i Terres de L’Ebre. Felicita el seu equip.

Comenta que ha conegut de primera mà – Totes aquestes problemàtiques que també afecten al sector primari, a les Terres de l’Ebre, al sector energètic.

– ens pretenen col·locar el cementiri d’Ascó i que nosaltres impedirem perquè precisament una de les iniciatives que farem és fer una proposició de llei per prohibir cementiris nuclears a Catalunya- grans aplaudiments.

Agraeix la paciència a la seva dona, i per tot el que li ha ensenyat del seu petit país que també va fer una Independència i que ara volen fer una unificació – com nosaltres també farem quan unifiquem els Països Catalans.

– Tinc molt nítidament el moment més emotiu d’aquesta campanya. El moment més emotiu va ser a Tortosa quan vaig conèixer un senyor de 90 anys i que com el Senyor Mossèn Ballarí va defensar Catalunya amb les armes. I jo sempre m’he preguntat com pot ser, com pot ser, que hi hagi hagut gent que hagi defensat Catalunya amb les armes i que nosaltres no siguem capaços de dipositar un vot en una urna.

Si teniu ipad o iphone per a veure el vídeo aneu a l’adreça de youtube directa.

Isabel Clara Simó

La nostra llengua s’està morint.

Hi ha moltes llengues al món que neixen, viuen i moren. Però també n’hi ha que que neixen viuen i són assassinades.

Posa com exemple el cas d’Irlanda que quan va ser independent ja no va ser a temps de salvar el Gael·lic.

Ens parla, amb la seva gràcia natural, dels:

– senyorets riquets de pedralbes que us agrada anar despullats.

Parla sobre el bilingüisme, i sobre la imposició del castellà.

Diu que la llengua de comunicació bàsica sempre és una, que ha de ser el Català, però que n’estem molt de ser políglotes.

– Cada vegada que el Català avança, cada vegada que fa un primer passet, com aquell poltre que acaba de néixer i fa aquells passets tan tímids i tan tremolosos. Aquest primer passet que fa el Català d’ençà que va morir franco. Immediatament se’ns tiren a sobre. ¡bilingüisme! ¡bilingüisme! i si no sou uns fanàtics, sou uns desgraciats, sou uns nazis- aplaudiments alliberadors -i s’organitzen en partits que van xulejant (o xulejats o xiulejats no ho sento bé) per la vida. Són uns mentiders! Estan mentint! – aplaudiments clamorosos -La seva llengua és una llengua pròpia, la nostra és una llengua que agonitza. Som nosaltres els que hem d’imposar que només volem donar suport a la llengua Catalana perquè la castellana no la necessita.

Segueix amb el bilingüisme:

– I a més parteixen d’una fal·làcia: diu escolteu és que la meitat són Catalanoparlants i la meitat castellanoparlants. No senyor rivera no! Tot el poble Català és castellanoparlant perquè ens han obligat a aprendre la llengua castellana. No n’hi ha ni un que no parli castellà. No menteixin que no és veritat.

– Ara quasi bé el 90% el compren, que gent que l’escriu està molt més avall. No estem en igualtat de condicions. Ni som el mateix nombre. No és veritat tot això que ens expliquen. Però és que a més a més on estaven los dos mil quinientos del manifiesto, on estaven el senyor rivera i companyia o els seus pares o els seus avis, on estaven tota aquesta gent quan van venir els immigrants d’extremadura, d’andalussia que els expulsaven del seu país a força de misèria. On estaven per a defensar-los?!. On estaven per a denunciar les barraques on vivien?!. On estaven per a donar-lis suport?!. No senyor, estaven sufocant partits Catalans Catalans Catalanistes. Nosaltres els vam obrir els braços!.

– Els senyorets de pedralbes no han obert mai els braços a ningú. Volen imposar per la llei de la força la seva pàtria que és espanya i la seva llengua que és la espanyola. I no ho consentirem. No els ho deixarem fer. Hem de defensar la nostra llengua.

Desemmascara les mentides dels feixistes que diuen que defensen el bilingüisme:

– No els he vist en un quarter de guàrdia civil reclamant que si parlen en castellà també han de parlar Català.

– No sé si us imagineu com és d’important dintre de la història de Catalunya aquesta nit. Perquè com aquell poltre tremolós de cames però que sap on va i al cap d’unes hores ja trota per tota la herba nosaltres som un partit que hem nascut amb moltes febleses, per exemple de temps. Hem tingut menys de quatre mesos per a formar-nos. Som un poltre molt petitet encara, i tanmateix ¡amb quina força hem arrelat!. Amb quina força hem crescut. I ara ja no ens tremolen les cames. I sabeu perquè és tan important?. Perquè avui fem el primer pas cap a la Independència… el segon pas el farem fent el corcó al Parlament de Catalunya. Un Parlament que no serveix de res, però tindran que sentir-nos. Ens sentiran! I parlarem fort.

Isabel emociona, ens fa embogir en aplaudiments. Quan una valenciana diu que ens sentiran és que ens sentiran. Aquest és un partit de valentes i valents.

Continua – Quan s’equivoquen o tracten de mentir-nos tenim en Lòpez Tena que no es deixarà enganyar… i els hi dirà ¡mentiders! ¡que sou uns mentiders!… i a més és valencià, garantia d’èxit- més riures. S’expressa amb molta gràcia. Amb una rauxa intel·ligent.

– Esteu defensant el concert econòmic i sabeu que és mentida que el tribunal constitucional ens ho ha prohibit. En una sentència en que se’ns diu que som una “especie del género español”. ¡Una especie del género español! Com feia Lineus en la classificació de les bèsties: los géneros y las  especies. ¡Que s’han pensat!. Ens han humiliat, ens han insultat, ens han arrabassat les petites competències que teníem… no teníem competència en llengua? doncs ja no la tenim. No teníem competència en cultura? Doncs ja no la tenim… i tindrem “corridas de toros”, que us hi jugueu?.

– Que som una província, i província ve de provinchere: vençuts

Comenta com els va fer tanta ràbia que en igual condicions 11 contra 11 (ja que ells ens volen sempre sotmesos), el Barça guanyés el madrid, i que aquell 2 a 6 era Catalunya contra espanya.

Adreça del vídeo a youtube.

Uriel Bertran

- Gràcies per omplir aquest palau sense bocates ni que us paguin el viatge com han de fer els altres partits- aplaudiments.

Comenta que som dues mil persones. Jo no sé quants som però el que sí que puc certificar és que la sala de baix i la de dalt són plenes a vesar, de gom a gom. Potser calculo un 95% d’ocupació.

– Les Nacions Lliures no es barallen, s’uneixen. Només les nacions pressoneres es barallen.

– Si el zapatero va dir que recolzaria l’estatut i mireu com va acabar, si ara diu que de concert res de res, és que res de res- en al·lusió a que ciu defensa quelcom que sap impossible.

Doneu llibertat de vot per a votar per la Independència de Catalunya,

Aquests diputats van tenir llibertat de vot per votar l’abolició, els demanarem que com a mínim tractin els Catalans igual que els toros.

Ni tv3, ni lavanguardia que han fet un boicot sistemàtic.

Comunicació directe amb les Nacions del món. I qui millor que Laporta el president del millor equip del món.

– La declaració unilateral d’Independència ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia de la ONU. Perquè l’ha reconegut en el cas de Kosova com a legítima, com a probable, com a possible, com a vàlida en el dret internacional públic.

– Mai Catalunya havia tingut tantes circumstàncies que ens porten a un mateix punt, com deia Joan Fuster, que ens aboquen a un únic punt, que és la declaració d’Independència.

– Deia jordi pujol que ja no troba raons en contra de la Independència. És que no n’hi ha. Per molt que busqui no en trobarà. No n’hi ha.

– Catalans i Catalanes no dubteu que ha tornat el Dream Team, que som tots nosaltres, aquestes 2000 persones que omplim aquesta sala som el Dream Team de Catalunya que s’ha posat a caminar per la Llibertat del nostre poble. I com deia Francesc Macià, el 28 de Novembre, Catalans i Catalanes siguem dignes de Catalunya. ¡Visca Catalunya Lliure!.

Vídeo a youtube.

Alfons Lòpez Tena

– Per primera vegada de la història hem aconseguit posar com a tema central de la campanya electoral, que està aquí per quedar-se, la Independència de Catalunya.

Alfons Lòpez Tena fa un discurs molt i molt sincer sobre la seva evolució fins a lluitar per la Independència de Catalunya.

El vídeo, que tractaré de pujar avui (27/11) és corprenedor i li recomano a tothom.

– Us diré d’on venim, de cara a haver arribar a aquesta situació, i haver de donar el pas públic, directe, obert, difícil, amb tota mena d’obstacles, sotmesos a tota mena d’injúries, de calúmnies, descalificacions, per la Llibertat del poble Català. Per la Independència de Catalunya.

– Jo en el moment que vaig veure el consell del poder judicial, abans pensava com molts Catalans, com molts dels que estem aquí segur que havíem pensat, que això és un procés gradual, que s’ha d’anar fent a poc a poc, bona lletra, no estirem massa de la corda, potser no n’hi ha gaire això, anem avançant a poc a poc. Perquè efectivament va haver-hi uns anys que les coses avançaven a poc a poc i s’avançava. Sobretot els que venim de la lluita contra la dictadura de franco, contra el genocida anti-Català, especialment els que estàvem a València. Allà tot és molt més dur, com sabeu. Ja pensàvem que això podria funcionar.

– Va ser al consell del poder judicial que vaig veure que no. Allà és quan vaig veure la voluntat sistemàtica, deliberada, explícita és destruir Catalunya, destruir els Catalans. Fer tot allò que sigui necessari per a que Catalunya es converteixi en una província assimilada sense cap mena d’element més que el folklore i sense cap mena de poder, ni polític ni de capacitat econòmica.

– Perquè quan estàs als òrgans d’un estat parlen d’una manera oberta.

– Jo he sentit dir: “yo he ido a ejercer mi profesión a Cataluña para colonizarla”. Persones que estan en l’actualitat al tribunal constitucional.

– Jo coneixia el que era la classe dirigent barcelonina… la veia com el que és, provinciana, mediocre, corrupta. I en veure el panorama espanyol i el de la casta dirigent barcelonina, vaig pensar això s’ha acabat. S’ha acabat però la meva obligació és dir-ho. Fer un acte de servei i escriure-ho. En aquell moment vaig pensar i vaig tornar a llegir un gran poema d’Anna Akhmàtova de la pitjor època de l’estalinisme en el qual hi ha un petit pròleg en que ella explica que està fent qua al davant d’una presó on va cada dia , com molta gent, a veure si hi ha notícies del seu marit, del seu fill, en aquest cas del seu fill que l’havia detingut la policia i no sabia si l’havien assassinat, si estava en un camp de concentració en aquelles circumstàncies una dona amb una cara que no tenia cap mena d’expressió se’m va girar i em va dir: vostè això ho pot escriure? llavors ella va contestar sí. Llavors comença el poema.

– Jo vaig pensar això, la meva obligació és escriure-ho. I d’allí vaig començar a escriure un llibre i confesso ara que la meva idea era que en el moment en el qual el publiqués, van ser tres anys de feina de documentació, seria l’últim servei a la Nació Catalana perquè la Nació Catalana era condemnada per una classe dirigent provinciana, mediocre, venuda i sense futur.

– La sorpresa va ser que en el moment de començar, i és un llibre que té un caràcter acadèmic, intel·lectualment complexe, per incorporar corrents angloamericans dels últims anys, la sorpresa va ser que això que jo pensava que tindria si de cas una influència purament acadèmica es va convertir en un gran èxit popular i d’allí va sortir el anar i fer moltes presentacions i allí vaig descobrir el Poble de Catalunya. Allà és quan vaig descobrir que hi ha un Poble, que hi ha una Nació. Que fora d’aquests petits cercles dels palaus, dels liceus, dels tennis, dels polos. Fora d’això hi ha una Nació. Amb tremp. Amb força. Que hi havia homes i dones que són capaços i que es mantenen fidels a la Nació. I llavors és quan vaig pensar que la meva obligació era anar i treballar per la Independència de Catalunya. Entenem Catalunya com la Nació Catalana sencera, com els Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Independitzar el Principat de Catalunya i incorporar la resta dels Països Catalans en funció de la seva voluntat i de la seva evolució política, cultural, econòmica, social.

– Ens hem trobat que aquesta etapa continuava en el mateix autisme, d’una manera “cansina”, sense cap mena ni d’il·lusió ni de voluntat, continuaven repetint les mateixes mentides de sempre: ara hem d’agafar un tren, ara no toca, que aquest tren passarà per Estrasburg, i llavors hi haurà una estació determinada que no se sap si serà en el segle 47 o en la galàxia llunyana d’Star Wars, no se sap, però ara no. Sempre ara no.

– Dels que ens diuen és que ara la Independència no toca perquè la prioritat és anar contra la crisi. Home, serien creïbles si abans de començar la crisi haguessin que la Independència ara sí que tocava. Però tampoc ho van dir.

– Van dir: desenvolupem un estatut, fem polítiques socials, fem pluja fina, pugem a l’Aneto, baixem i agafem un creuer per a anar a Itaca, sortim del sot, treiem el cotxe de la sorra. Tot això és el que deien, però la Independència no. Sempre hi havia una altra cosa que no fos la Independència. I sabeu perquè?. Perquè no la volen. Estan en contra!.

– Treiem-nos la vena dels ulls. No la volen. Ells volen la Independència com els creients volen anar al cel. Pot estar millor. Però no hi ha ningú que vulgui morir-se per anar al cel. L’objectiu és anar al cel, però una mica tard. No la volen. Volen la Independència si cal.

– … van tenir la seva funció, però ara ja estan condemnats a les escombraries de la història. No han estat capaços de defensar Catalunya quan la ofensiva espanyola ja s’ha convertit en radical i a per totes.

Amb 8 mesos d’espoli fiscal nosaltres rescatem irlanda.

A més espanya s’enfonsa, es convertirà en una nova argentina.

No ens interessa estar en aquest baixell que se’n va a l’aigua.

Joan aporta
En només quatre mesos hem aconseguit això.
Tinc dos moments molt gravats.
Quan el meu fill em va fer prometre-li que no em dedicaria a la política i no vaig poder i l’altre quan Xavier Sala i Martín va escriure l’article jo votaré Joan Laporta.
Catalunya paga la pena.

Farem un corredor mediterrani que tanta falta fa aquí i a València també.
Donarem beques a qui s’ho mereixi per descomptat.
Acabarem amb els barracons on estudien els nens en unes condicions inadequades.
Algú es creu que es podrà fer el referèndum o el concert.
Els Catalans hem d’anar orgullosos pel món.
No ens hem d’amagar de ser Catalans no sigui que s’emprenyin. On s’ha vist això!.
fan propostes que saben que no poden complir mentint.
És hora que deixin d’aquest joc d’anar a pidolar a madrid i tornar amb la cua entra les cames.

Quan un fa una cosa malament té una mala nota. I els nostres polítiques han demostrat la seva incompetència i han demostrat que no són dignes de dirigir aquest país perquè ens han dut a la crisi econòmica més gran de la nostra història. Si ho han fet malament han de suspendre. I han tret un molt deficient.

El vot útil és Solidaritat Catalana per la Independència.

Què farem mentre estant no aconseguim la Independència? No el practicarem. Mentre estant (que els polítics autonomistes) vagin a buscar els cales que ens prenen a madrid!!.

No han d’abaixar el sou als funcionaris, que recuperin els diners que ens foten a madrid i no hauran d’abaixar el sou als funcionaris.

És legítim que vulguem viure lliures.

650.000 Catalans van votar a les consultes sobiranistes.

A la proppassada manifestació vam ser 1.200.000. Si sumem el milió dos cents ja els tenim els 68 diputats, ja tenim la Independència.

Hem de ser protagonistes de la història.

Els Catalans, les Catalanes, els joves, els grans, els treballadors, els empresaris, els immigrants, tots han de participar d’aconseguir la Independència.

La Independència no ens l’ha de donar ningú, la Independència es pren.

La Independència no es contra ningú. És a favor nostre.

Ens deuran calés si ho posem a la balança!. Ara cal gent que negociï de debó no pidolaires.

Estic conveçut que la unió europea ho veurà bé perquè finalment tindrà un estat seriós al sud d’Europa.

Proclamarem la Independència de manera democràtica.

La nostra cultura no és excloent.

La llengua serà el Català. Això tothom ho ha de tenir clar.

La Independència no trenca cap vincle amb els familiars de fora.

L’endemà de la Independència anirem a treballar, però tindrem un estat que protegirà els interessos dels Catalans siguin quins siguin.

Entrarem amb Força al Parlament de Catalunya!.

Quan l’acusen de que s’ha aprofitat del Barça per a fer el salt a la política, diu “uns collons! hem posat la institució del Barça al servei del país!”.

D’aquí cap a la Independència perquè la volem i sabem que és possible.

Si a Catalunya es fes un campionat del món d’opinadors seríem els campions del món. Tenim opinadors de totes menes. Però n0 n’hi ha prou.

Demana un aplaudiment per a tots els suports anònims.

La volem, sabem que és possible, i la farem entre tots!.

—–

Em feia molta il·lusió fer-me unes fotos amb els candidats amb qui tinc amistat, amb en Jan, amb el Xavier Sala i Martín, amb Maria Dolors, amb el Harold, amb en Toni Strubell, la Isabel Clara Simó, Anna Arqué… malauradament el periodista de nació digital va tenir un problema amb l’ordinador i em va demanar si li podia deixar el meu per a retransmetre la informació en directe. Es va demorar i ja no vaig ser a temps de fer les fotografies.

Va escriure un bon article.

Nogensmenys sí que vaig poder localitzar alguns a les acaballes de l’acte i fer algunes fotografies i tenir una xerradeta agradable.

Nota 27/11/2010 16:25 segueixo actualitzant l’article, pujant fotografies i vídeos fins que estigui acabat. Aneu-lo revisant durant el dia.

Enllaç curt Twitter: http://wp.me/pzeab-1CQ

XCom Global ofereix tarifa plana de dades roaming amb MiFi per a 21 països (no a Catalunya)

dissabte, maig 29th, 2010

Viatjar i emprar tarifes de dades en diferents països (roaming), amb dispositius 3G, pot ser absolutament caríssim.

Xcom Global ofereix el lloguer diari d’un dispositiu MiFi Novatel 2372, que es connecta a Internet per 3G i proporciona connexió Wifi a fins a 5 dispositius, per $17.95 (14,6 €) diaris.

També tenen una tarifa de $14.95 (12,16 €), però que limita els dispositius que s’hi poden connectar a un.

Tenen altres tarifes per a viatges, però ho realment increïble és que aquesta tarifa és plana, sense límit en la transferència de dades.

Molt important ja que hi ha vídeos de youtube que ja ocupen 150 MB i va haver-hi el cas d’un americà, desconec la seva companyia, que va utilitzar una connexió de dades quan viatjava i li van cobrar $10.000 per descarregar 700 MB.

Podeu veure la oferta a la seva plana web:

http://www.xcomglobal.com/plans/unlimitedaxcess.html

La publicitat de la seva web:

Els països en que opera aquesta oferta són:

Estic convençut que Catalunya hi serà un cop siguem independents.

És realment curiós de veure les diferents velocitats màximes que es poden aconseguir amb l’aparell, en funció de les xarxes desplegades al país:

Country Carrier Network MAX Downlink Speed
Australia OPTUS 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Brazil Vivo 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Canada Rogers 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
China China Unicom 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
France Orange 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Germany T-Mobile 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Hong Kong 3(Three) 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
India Vodafone IND 2G(EDGE/GPRS) 236Kbps
Indonesia TELKOMSEL 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Italy WIND 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Japan NTT docomo 3G(HSDPA/UMTS) 7.2Mbps
Korea KT WiMAX,3G(HSDPA/UMTS) 18.4Mbps
Malaysia DiGi 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Mexico Movistar 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 1.8Mbps
Philippines Globe Telecom 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
Singapore Mobile One 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Taiwan Far EasTone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 3.6Mbps
Thailand True Move 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps
United Kingdom Vodafone UK 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
United States AT&T 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 7.2Mbps
Vietnam Mobifone 3G(HSDPA/UMTS),2G(EDGE/GPRS) 2.0Mbps

El que em fa gràcia d’aquesta notícia és que ja s’endevina una propera connexió Internet global.

Via: jkOnTheRun

Entrevista a un militar que votaria sí a les consultes d’Independència

divendres, maig 28th, 2010

Europa malgasta més de 400.000 € regalant un ipad als europarlamentaris

dijous, maig 27th, 2010

D’incompetents, lladres i/o mafiosos catalogo als que han pres la decisió d’adquirir 736 iPads, un per a cada europarlamentari.

Un aparell que no imprimeix, que no té càmera, que no permet connectar-li de sèrie targes SD ni dispositius USB o memòries per a compartir informació, que no permet instal·lar més programes que els que apple decideixi via apple store i que no té prestacions específiques de seguretat guvernamental (comunicacions encriptades, vpn, disc dur encriptat per si es perd o roben…) no és d’utilitat per a la tasca dels parlamentaris.

A més l’ipad no utilitza programari lliure.

I em fa tota la sensació de que ha estat un caprici d’alguns il·luminats que volien tenir-lo gratis.

La unió europea em sembla una ruïna. Híperregulen, híperburocratitzen, i viuen a cos de rei a costa dels contribuents (sous superior a 12.000 €) que no sabem que coi fan ni per a que serveixen.

En parlen:

Les ovelles elèctriques

directe.cat

espanya ens enfonsa

diumenge, maig 23rd, 2010

Segueixo citant articles interessants que he trobat sobre com les decisions polítiques electoralistes i nacionalistes espanyoles enfonsen Catalunya (i també espanya) en la misèria.

En aquest cas els dos articles d’avui sobre els tgv (trens de gran velocitat), comparant la despesa que comporten, i com Estats Units, Alemanya o frança han descartat, per inviable, connexions amb molts més viatgers, mostren la corglaçadora realitat. I com en l’article d’ahir, ja sabem qui voldran que pagui la factura.

Un anomenat Xarop de bastó, de la catedràtica Elisenda Paluzié.

En temps de crisi adquireixen proporcions més grotesques les inversions de nou-ric fetes en temps de bonança. La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmica, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys. Quina diferència amb una via de mercaderies que connectés l’eix mediterrani (que acumula el 40% de les exportacions de l’Estat) amb Europa, inversió molt més barata i rendible.

L’altre anomenat: L’ave: la ruïna de l’estat.

L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies.

[…]

L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic”.

[…]

En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.

L’article del Doctor i professor universitari Francesc Canosa “que trabajen ellos” al singular digital, bo i que diferent dels dos anteriors, més informal i un xic histriònic conté una gran càrrega de veritat.

24/05/2010 indirecte.cat ZP malgasta i carrega el deute als Ajuntaments

Article de Víctor Terradelles: Qui es vol enfonsar amb espanya?

dissabte, maig 22nd, 2010

El proppassat dia 14 vaig llegir aquest article de Víctor Terradelles al cronica.cat i em va semblar prou encertat.

De fet, aquests dies s’està parlant molt sobre si espanya, i d’altres països, acabaran sortint de l’euro.

Realment per als Catalans és un risc ser dins d’espanya, i no només pels seus atacs a la democràcia i a la nostra cultura, sinó perquè econòmicament ens pot enfonsar, no ja a un ritme frenètic amb la manca d’inversions i espoli fiscal com fins ara, sinó d’una manera definitiva i fer-nos sortir de l’euro arrossegats per la seva dèria malgastadora i marginadora de Catalunya.

La manca d’inversions continuada i la pressió fiscal ens duu a una manca de competitivitat que va relegant Catalunya a un paper secundari en l’economia del món. I no parlo d’indústria, que prou sabeu que patim manca d’infraestructures, sinó de noves tecnologies, on som a la cua d’Europa i que en poc temps deixarà Catalunya fora del joc dels qui lluiten per ser innovadors i aportar solucions tecnològiques consumides des de tot el món (facebooks, googles, etc…).

Ara ens enfrontem a una parada en sec.

Tots els diners que s’emportin de Catalunya per a malgastar-los en comprar vots, en subsidiar amistats, en perpetuar pobreses que garanteixen fidelitat, seran diners que deixaran d’invertir-se on cal: ja no trens, hospitals on la gent mor en llistes d’espera, obres que no es fan o amb una pèssima qualitat… sinó en infraestructures que facin que les empreses puguin tenir connexions Internet que les facin competitives (per exemple per a poder instal·lar-se centraletes VeuIp) i que els persones puguin ser més eficients amb les tecnologies de la informació (Al Japó per 50 €/mes es pot tenir una línia Internet de 100 Mbit/segon, a Alemanya fa anys que són corrents les conexions a 25 Mbit/segon), o que hi hagi cobertura Wifi a les ciutats possibilitant tot de desenvolupant de negocis paral·lels, que les universitats tinguin els diners necessaris per a ser pioneres i per a fer recerques capdavanteres, etc…

Que Catalunya salvi espanya, és el que s’està pretenent, però a espanya no la pot salvar ningú, amb nosaltres o sense s’enfonsaran pel seu mal cap, la diferència és si nosaltres ens salvarem o ens arrossegaran amb ells a la misèria.

Deixo aquesta enquesta del punt:

La independència arribarà abans que la sentència (avui.cat)

dissabte, maig 15th, 2010

Llegeixo una genial entrevista a Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis al diari avui:

La independència arribarà abans que la sentència

La recomano absolutament.

Cito tres paràgrafs de l’aspecte econòmic.

I com convencem els europeus i els espanyols?
Hem de guanyar-nos els alemanys. Ells necessiten un Estat econòmicament fort al sud d’Europa, que no n’hi ha cap, i Catalunya ha de fer aquest paper. Hem de convèncer Alemanya perquè allargui els fons socials europeus deu anys més a Espanya. Així tothom hi sortirà guanyant: Catalunya serà independent, Espanya tindrà els diners que no li aportarà Catalunya i Europa tindrà un Estat fort al sud.

[…]

Com a empresari, creu que el poder econòmic donarà suport a la declaració d’independència que proposa?
El pes de Catalunya en el món ha baixat, l’economia catalana està molt tocada i ens està arrossegant la mala política econòmica d’Espanya. Estar dins d’Espanya és una pèrdua per a tots els empresaris.

Per què?
En un món global, en el qual hem de competir amb empreses franceses amb l’Estat francès al darrere, amb empreses alemanyes amb l’Estat alemany al darrere, amb empreses italianes amb l’Estat italià al darrere, les empreses catalanes, si no tenim també un Estat al darrere, no serem competitives. El món global és el món dels comerciants catalans des de sempre.

Ho lligo amb la notícia que llegí ahir avui:

“S&P rebaixa la qualificació creditícia de Catalunya” a el país.

Llegir traducció en Català per google, veure article original en castellà.

Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació creditícia a llarg termini de Catalunya del nivell “AA-” al nivell “A +” i va reiterar que la perspectiva econòmica de la comunitat és “negativa”. En un comunicat, en què l’agència resumeix l’informe realitzat pels seus analistes, l’agència de qualificació de risc (que posa nota a productes financers amb vista a orientar els inversors sobre la salut i la perspectiva dels mateixos) va informar que la rebaixa del deute de Catalunya és conseqüència d’una revisió dels pronòstics econòmics per a aquesta regió i de la constatació que el dèficit dels comptes catalanes ha empitjorat.La nota actual del deute a llarg termini (“A +”) és la cinquena en un rànquing que comença amb “AAA” i acaba amb “CCC”.

Lamentablement si no ens independitzem aviat ens podríem trobar, no tan sols que espanya ens enfonsi econòmicament d’una manera total i absoluta, sinó que anem fora de l’euro en la moneda, empesos per una espanya que només sap apujar imposts, marginar-nos en inversions, i saquejar les arques per tal de comprar vots dels espanyols amb prestacions i subsidis.

10.000 a la ONU a Ginebra

diumenge, maig 9th, 2010

Us faig un breu resum de la meva experiència amb 10.000 a les Nacions Unides (ONU), Ginebra 08/05/2010.

Aquesta cita era molt important de cara a internacionalitzar el conflicte, i dir alt i clar a la seu de les Nacions Unides, que els Catalans volem un Estat propi i reclamem exercir el nostre Dret a la Autodeterminació.

Jo era voluntari de la organització en diferents àrees.

Després de molt deliberar vaig decidir anar-hi en un dels autobusos organitzats per deumil.

El vol costava uns 300 € i es perllongava per una hora i mitja, mentre que el viatge en autobús costava 80 €, però el viatge suposava entre 12 i 13 hores.

Vaig optar per l’autobús per dos motius, pel núvol de cendra que amenaçava amb fer-me tirar els diners i no permetre’m de viatjar (us imagineu com en aquesta situació si Catalunya tingués un TGV Barcelona-Perpinyà seria la porta d’Europa i la de milions que ingressaríem. La no Independència ens fa perdre molt), i el segon motiu era la crisi, que m’afectava com a moltes persones que m’havien manifestat que volien venir però no s’ho podien pagar.

Per al viatge em vaig fer amb una càmera Toshiba Camileo S10 que si bé és una càmera força dolenta, en condicions òptimes de llum ofereix una resolució de 1440×1080 (HD 1080P, no és full hd) i permet fer fotografies a 5 megapíxels.

Pel seu preu, 88 €, permet d’enregistrar a 1440×1080 amb una compressió que fa que la imatge no sigui tan nítida com amb càmeres millors, però destacable per a Internet i sobretot, em permetrà d’enregistrar moltes hores amb una tarja de 32 GB SDHC (40 €).

La bateria dura força, però l’avantatja principal és que em permet enregistrar alhora que està endollada al correct elèctric.

Justet, però suficient per a poder enregistrar aquest increïbles moments amb una qualitat acceptable.

Des del punt de vista tècnic us en podeu fer una idea amb les imatges i els vídeos, des del punt de vista de país, espero que gaudiu amb l’article. :-)

Resum en imatges:

Un esmorzar per tal d’agafar forces a un bar a tocar de la frontera amb Suïssa:

Un curt vídeo que mostra com estava el muntatge a les 09:53 i com s’apropen els gegants del mitjà de comunicació la veu digital i l’extra.

Una cosa divertida és una gran quantitat de japonesos que es van parar i van fotografiar i també un petit grup d’indis que copsaran amb les seves càmeres el caminar de la Nació Catalana.

Les pancartes reivindicatives van ser perfectes, sense eufemismes, dient les coses clares i Catalanes:

Catalunya és una Nació,

No volem ser una colònia d’espanya.

Va venir gent de l’Alguer, Ses Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, el Principat de Catalunya i Catalans residents a diferents països (Alemanya, Holanda…).

També hi va venir gent de diferents Nacions, com Veneti, Quebec, Euskal Herria, Galícia, Occitània, Llombardia..

Fins i tot hi havia missatges en esperanto…

Un vídeo de les 09:53, l’acte començava a les 12:00, on es mostra quan arriben els gegants.

La Catalogne

contre le fascisme

espagnol.

En Démocratie

vers l’ Indepéndence.

Sobre les 10:40 aquesta era la vista general:

Aquesta bandera d’Europa que sostenen per l’altra cara té una senyera.

Ja comença a ser-hi la gent:

La gent ja s’esperava durant l’assaig:

Unes fotos de la meva amiga Indiketa, que m’ha autoritzat a reproduir aquí:

El responsable d’organitzar Holanda Decideix també va fer un parlament molt entretingut:

Quan quedava una hora per al començament oficial de l’acte van fer una entrada triomfal els motoristes vinguts d’arreu de Catalunya:

Aquests dos vídeos els vaig fer des de dalt de l’escenari i des de baix respectivament, durant els assajos, abans de l’inici de l’acte i es pot veure l’animació i la gentada que hi havia:

Des del punt on jo col·laborava tenia una vista parcial.
Aquesta és la vista que tenia mentre preparàvem els assajos:

La nació Veneta també lluita per la seva independència i acostuma a venir, i donar suport, a les nostres manifestacions per Europa:

Moltes Estelades:

L’organitzador d’Holanda decideix duia unes sabates tradicionals holandeses on lluia una estelada o una bandera espanyola i ho va emprar per a dir que hem de decidir Catalunya independent o espanya.

De Lombardia:

Veneto is not italy:

I finalment, després de recollir, una mica de relax:

L’indret es diu “Les Brassessiers”, fa un horari de menjars apte per a mediterranis i té una gran quantitat de cerveses artesanes que fan ells mateixos.

És davant de l’estació. A 5 minuts en tramvia de la Plaça de les Nacions.

Molt breu vídeo emès per tv3 ahir 08/05/2010:

També en parlen:

vilaweb.cat: A Ginebra per un Estat propi

crònica.cat: 2.500 catalans reclamen el dret a l’autodeterminació a Ginebra

URL curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1ky

Ahir Brussel·les, avui Ginebra, demà la nostra independència!

dilluns, abril 12th, 2010

Aquest vídeo es va passar el dia 7 d’abril durant la presentació oficial ‘Cap a l’ONU per l’Estat propi’. Aquest 8 de maig toca anar a Ginebra a fer sentir la veu dels catalans i per ensenyar a la Seu de les Nacions Unides què està passant amb les consultes. En aquest vídeo podreu veure diferents suports de la societat civil catalana: Matthew Tree, Montserrat Carulla, Enric Calpena, Oriol Junqueras, Gerard Sesé, Vicent Sanchis, Màrius Serra, Mingo Ràfols, Toni Strubell, Titot i Martí Boada.

Acte presentació 10.000 a la ONU

dimecres, abril 7th, 2010

L’acte ha estat francament bé.

Avui no us puc portar fotos o vídeos.

Us puc dir que hi ha intervingut molta gent important del país:

Toni Strubell, Santiago Espot de Catalunya Acció, Enric Canela, Cesk Freixas que ha cantat 3 cançons (encara que la última de caire socialista, que com sabeu no és del meu agrat), Núria Feliu que ha llegit i cantat el poema d’Àngel Guimerà la Santa Espina, un representant del Cercle Català de Negocis ha explicat l’escanyament deliberat de les empreses Catalanes per part d’espanya i la riquesa extra que tindria la Generalitat sense l’espoli fiscal i com seríem el 4art país en PIB per habitant de la unió europea enlloc del 17 d’espanya, Núria Inglès ha interpretat el Cant de la Independència…

Ha intervingut en vídeo Matthew Tree i molts d’altres.

Hi ha hagut la TV3, que n’ha parlat 30 segons pel 3/24, vilaweb, una ràdio ho ha retransmès en directe…

Aniré afegint aquí els mitjans que parlin de l’acte:

Vilaweb amb vídeo resum.

Avui.cat: Les xifres de les consultes sobiranistes arribaran a l’ONU per “internacionalitzar” el conflicte Catalunya-Espanya

El singular digital: La cultura i la política defensen l’Estat català davant l’ONU

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/les_xifres_de_les_consultes
_sobiranistes_arribaran_a_l_onu_per_internacionalitzar_el_conflicte
_cat_94089.php

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/04/la_cultura
_i_la_politica_defensen_l_rsquo_estat_catala_davant_l_rsquo_onu_50089.php

http://www.vilaweb.tv/?video=611

http://www.directe.cat/noticia/22767/deumil.cat-portara
-els-resultats-de-les-consultes-davant-l-onu-per-demanar-l-autodetermina

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/
155765-deumilcat-entregara-simbolicament-els-vots-de-les-consultes-el-8-de-maig-a-lonu.html

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/10740/erc/
bages/sera/ginebra/amb/10mil

http://www.naciodigital.cat/noticia/14559/aquest/vespre/
presentacio/oficial/cap/onu/independencia

http://www.naciodigital.cat/noticia/14584/mon/saber/passa/catalunya

http://manresadecideix.cat/news-ca/manresa-decideix-dona
-suport-a-la-manifestacio-de-10mil-a-ginebra

http://www.cronica.cat/noticia.php?act_codi=7218

http://www.racocatala.cat/noticia/22472/deumil.cat-presenta
-cap-lonu-lestat-propi



http://www.cronica.cat/noticia/Les-plataformes-sobiranistes
-portaran-el-resultat-de-les-consultes-a-la-ONU

http://www.europapress.es/catalunya/barcelona-00376/
noticia-deumilcat-quiere-entregar-onu-ginebra-votos-conseguidos-20100407194318.html

http://www.radiocatalunya.ca/noticia/20410/

http://www.que.es/barcelona/201004071943-deumil.cat
-quiere-entregar-ginebra-votos.html

http://es.noticias.yahoo.com/5/20100407/tlc-deumil-cat
-quiere-entregar-a-la-onu-bded071.html

Acte de 10.000 dimecres 7 d’Abril

dilluns, abril 5th, 2010

El proper dimecres 7 d’Abril, deumil organitza l’acte de presentació de 10.000 a les Nacions Unides, on els Catalans viatjarem de nou per a dir a la ONU, a Ginebra, que volem l’Estat propi.

L’entrada val 5 euros, però em sembla que s’ho val. Sé que hi aniran diverses personalitats del país, s’hi cantarà, hi haurà parlaments, parlaments enregistrats…

El que us puc dir és que m’ha arribat que una de les actuacions serà de Núria Inglès interpretant el corprenedor Cant de la Independència (veure vídeo).

Reprodueixo aquí l’anunci de l’acte del proper 7 d’Abril a Gràcia, a Barcelona:

Data: dimecres, 7 d’abril
Hora: 20:00
Lloc: Cercle Catòlic de Gràcia
Adreça: Carrer Santa Magdalena, 12 (L3 Fontana i FGC Gràcia)
Barcelona

Amics i amigues de la corda independentista!

Esteu tots convocats  a assistir a l’acte de presentació oficial de l’esdeveniment ‘Cap a l’ONU per l’Estat propi’.

Aquesta és una iniciativa que compta amb el suport de totes les plataformes del teixit sobirnaista català (cada dia en rebem de noves) i, fins i tot, dia a dia rebem el suport de les coordinadores locals de cada poble que ha fet o farà la consulta independentista. Cal remarcar que, enguany, la concentració a Ginebra (on hi ha la seu de l’ONU a Europa) portarà simbòlicament el recompte de vots realitzats a les consultes per tal d’internacionalitzar encara més la nostra causa.

Així doncs, a l’acte comptarem amb la presència de les entitats i plataformes així com una àmplia gamma de representants de la societat civil catalana (escriptors, actors, periodistes, cantants…)

No us ho podeu perdre, hi haurà actuacions musicals, projeccions de vídeo, parlaments…!

No serà el típic acte ensopit!

No us oblideu de convidar a totes les vostres amistats, coneguts i saludats!

Ajudeu-nos a fer encara més gran la nostra lluita!

Us hi esperem!

Preu de l’entrada: 5 €


Si voleu fer córrer aquest article per Twitter: http://wp.me/pzeab-1hU