Es preveu un gran desplegament de periodistes internacionals.
La BBC enregistrarà un reportatge a Vic i entrevistaran al President del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, des d’aquest dimecres i l’emetran abans de les eleccions.
A més, la fundació Carter, la fundació de l’expresident nord Americà Jimmy Carter, ha respost a la invitació de Osona decideix i seguirà les consultes a distància.
S’estan fent rodes de premsa al Parlament Europeu, però la tv-3 i la premsa subvencionada, al servei d’espanya, no ens n’informa.
Però estem fent una cosa única a Europa i molt probablement al món.
La ciutadania, passant dels polítics botiflers, ha organitzant unes consultes democràtiques d’Independència. A Europa estan al·lucinant, en positiu, amb els Catalans.
Podria dir moltes coses, però només puc dir que ha estat senzillament increible, genial, apoteòsic.
El sí ha guanyat amb un 96,3 %. Sí a la Independència.
Algunes dades: La participació per a la consulta d’Arenys de Munt ha estat més alta que per a les europees i quasi tan alta com per a l’estatut.
CAP PARTIT polític feu campanya pel no. De fet s’ha demostrat que l’opció independentista és la única democràtica. Els unionistes volen que ningú pugui votar.
Ara us faig una petita crònica, us adjunto moltes fotos d’aquest dia tan especial, i al final adjunto alguns enllaços que us agradaran.
A la manifestació de l’11 de Setembre no parava de trobar-me gent i el 95% em van dir que anirien a Arenys de Munt.
Crec que, igual que jo, havien decidit anar a donar suport a Arenys de Munt davant dels feixistes de la falange, totalitaristes espanyols, l’equivalent al partit de hitler o mussolini a la espanyola, davant el feixisme continuista d’una espanya que és la vergonya d’Europa i del món, i davant el que calgués.
Si hi havia festa bé. Si havia merder també. A les verdes i a les madures.
Tots som Catalunya, tots som Arenys de Munt.
Les noves prohibicions de tràfic em feren recordar com necessitem d’expulsar una classe política que només sap prohibir, perseguir, reprimir, intimidar i sagnar-nos a impostos mentre ens avergonyeixen davant el món i insulten països democràtics com els Estats Units o Israel i li fan la pilota a dictadors sudamericans i a la xina, massacradora dels Tibetans.
Estil socialista i comunista.
A les nou en punt del matí en punt vaig aparcar.
A l’entrada del poble trobí un punt d’informació de voluntaris i voluntàries del MAPA – Moviment Arenyenc Per a l’Autodeterminació. Els demano per l’aparcament i m’indiquen, i em faciliten un planell amb unes mínimes indicacions de les activitats.
Un xic més amunt, a l’entrada del poble, hi ha un control dels mossos d’esquadra.
M’aturen, nogensmenys sense escorcollar-me, em permeten de seguir.
Hi ha més policia desplegada per el poble.
Els feixistes no podran causar el més mínim problema.
Celebro que la policia hagi encertat aquesta vegada i estigui al costat del país.
L’aparcament ja és ple, a les nou en punt.
Una parella d’Arenys de Munt marxa, i aparco allí. Amablement m’indiquen com arribar fins a la riera, i l’Ajuntament.
La votació no es podrà fer a l’Ajuntament per sentència d’una jutgesa a la petició de l’estat espanyol feta mitjançant l’advocat de l’estat que va presentar-se a eleccions amb els falangistes. Si encara ho és o no decidi-ho vosaltres mateixos/es. El directe.cat va capturar fotos del seu perfil del facebook on es veu que si no és falangista comparteix els mateixos pensaments.
Des de primera hora del matí hi haurà cua per votar.
Al principi la gent es concentrarà al local del costat de l’Ajuntament, on es votarà, però al cap d’una hora tota la riera serà plena de gent, joves, grans, famílies senceres amb nadons, gossos, gent en crosses, en cadira de rodes… gaudint de l’ambient festiu que s’hi respira.
Trobaré gent vinguda d’arreu dels Països Catalans.
Una família de País Valencià, un escriptor vingut expressament des de Mallorca.
La gent del poble era molt amable. L’Estelada Verda era un dels grans misteris. Ningú sabia què volia dir.
Jo li hi vaig preguntar a la senyora, i em va comentar que m’ho explicaria el seu marit. Vaig tornar tres vegades car no hi era i a la tercera el vaig trobar i em va explicar que feia anys que la posava i que significava:
Ecologia, sostenibilitat, Esperança.
Vaig veure uns col·lectius d’esquerres: punks, rapats, cabells llargs i arrecades, vestits de negre, que parlaven en castellà i que em va donar la sensació que eren col·lectius d’esquerra espanyols que havien vingut a Arenys de Munt amb la idea d’apallisar als feixistes.
El dispositiu policial estava molt ben desenvolupat, i el número d’efectius va poder evitar que matxuquesin al falangistes, que no debien ser més de 40-60.
Centenars de persones tenien envoltat el grup feixista, i si els Catalans ho haguèssim volgut els totalitaris no haguessin sortit d’una peça.
La policia els va protegir des que van arribar al poble, i no els van deixar moure’s, i els escortà fins que foren fóra.
Hi havia molts més periodistes que falangistes.
Periodistes de països democràtics com Estats Units, Anglaterra, Alemanya…
S’havien acreditat uns 60 mitjans, i hi havia, entre 200 i 300 periodistes. La majoria estrangers no espanyols.
Als 5 minuts de que els feixistes haguessin mostrat la seva simbologia feixista i haguessin saludat amb la mà alçada les imatges ja es veien a tot el món per a vergonya dels espanyols, que persegueixen votacions democràtiques i donen suport a feixistes. No oblidem que la falange matà a milers de Catalans i també d’espanyols i és un partit que vol implantar una dictadura.
Per l’actuació del govern espanyol, molta gent s’ha adonat que no vivim en una democràcia.
Com es pot observar a la fotografia inferior tot era ple de càmeres:
El poble va ser ple en tot moment i s’improvisaven demostracions de música i folclore popular.
Vaig trobar un noi vingut d’Occitània (Toulousse), i una Catalana vinguda expressament de Paris.
Es venien unes espardenyes genials!:
I hi havia l’espardenya que té el record guiness, i que és Catalana:
L’episodi socialista desagradable del dia el va constituir un noi que venia una revista. La cosa va anar així:
– La vols?- oferint-li a una amiga una revista amb el mapa dels Països Catalans.
Anava a agafar-la i de sobte va preguntar -la dónes?- i ell va respondre que no.
– Si no és gratis no, que jo no porto diners- va dir ella, i era cert, puix que els tenia un altre noi del grup.
-Igual el teu amic- referint-se a mi.
L’estètica del noi era típica d’esquerra: cabells llargs arrissats i arrecades.
Vaig donar un cop d’ull a la portada i a dalt en petit hi deia “socialista”.
– Espera, aquesta revista és socialista, i jo sóc liberal
El noi va fer una ganyota, com dient aquests no em compraran i qui no és socialista no m’interessa, i marxava.
Li vaig dir:
-Bé, primer independitzem-nos i després parlem de com volem viure.
-No en parlarem- va afegir dur mentre marxava, en la meva opinió amb un to de prepotència i supèrbia enorme. Jo vaig entendre que el que deia era “no en parlarem, imposarem el socialisme us agradi o no”.
No em vaig aguantar i li diguí – i tant que en parlarem! tots som Catalans- va marxar.
Ens va ploure una mica, i la riera va acabar enfangada.
Els mossos ens avisaren que baixava amb força, però afortunadament la pluja fou de poca consideració.
La gent seguia votant.
Tots esperàvem saber els resultats.
La votació es tancaria a les 20:o0, llavors començaria el recompte i les verificacions.
A la fotografia Enric Canela, organitzador dels 10.000.
Joan Reig, el bateria dels Pets:
El més emotiu era quan una persona gran anava a votar.
Tots aplaudíem corpresos de l’emoció, i notàvem l’alegria d’aquelles persones que havien conegut la República, hi havien patit la negre nit del franquisme.
No hi podien faltar els diables, els correfocs, i els gegants.
Les cadenes de televisió espanyoles anaven boges cercant algú a qui poguessin entrevistar en castellà.
A mi em van voler entrevistar els de “la sexta” i els vaig dir que d’acord. Llavors em van dir que havia de ser en castellà i els vaig dir que no. Que possessin subtítols, que si els espanyols són capaços de llegir subtítols en castellà quan parlen en anglès, no els donarà al·lèrgia per fer-ho en Català. Però no van voler.
tv3 hi va ser.
Va enregistrar molt.
Saben que era ple de gom a gom.
Però tots heu vist les imatges que han mostrat.
Han amagat l’èxit d’aquesta convocatòria.
Com sempre al servei de l’espanyolisme.
Com quan van fer el seguiment en directe de la vaga dels conductors d’autobusos, però no van donar per televisió la manifestació d’un milió de persones de l’1 de Desembre de 2007 per el Dret a Decidir.
Què debia buscar el de televisió espanyola? Un plànol sense gent? Algú a qui entrevistar en colonial (castellà)?.
He vist i saludat a n’Enric Canela, Agustí Esparducer, Lòpez Tena, Jordi Bilbeny, Titot, Joan Reig (bateria dels Pets), Núria Anglès, Elisenda Paluzié, a l’alcalde Carles Mora, Èric Bertran, Oriol Junqueres, Tardà…
Hem guanyat. No tardarem a ser Independents.
Avui el món és una mica millor
A Vilaweb hi teniu tot un reguitzell d’articles de diaris estrangers (USA, Anglaterra, Alemanya, Països Baixos, Flandes…)
Actualització 23/09/2009: No seria just acomiadar aquest article sense el reconeixement al MAPA i a la CUP (Candidatures d’Unitat Popular) puix que han estat crucials per a poder realitzar aquesta votació democràtica. Per molt que altres partits polítics hagin volgut rendibilitzar electoralment l’acte, o simplement hagin tractat inútilment de netejar-se la cara del botiflerisme que els conforma i fer veure que són independentistes. Els i les patriotes que han treballat molt durament a l’anonimat lluiten per la Nació Catalana i no són unionistes ni una vergonya com tants “líders” de convergència, unió, esquerra, iniciativa, i més gran vergonya per a la humanitat en el cas de partits obertament feixistes com psoe a Catalunya, pp, etc…
Adjunto aquest vídeo resum obra d’en David Morgades:
La pregunta de la consulta és: Desitja que Galícia continuï sent una colònia com en els últims 525 anys o, per contra, vol que a partir d’ara sigui una cosa completament diferent?
Que la qualitat de la premsa es precipita en caiguda lliure és fóra de tot dubte.
No només la premsa espanyola, (que mai ha estat transparent ni imparcial, i segueix recolzant el feixisme espanyolista de tipus franquista o el neo-feixisme espanyolista post-transició tipus socialista), que recentment en la fúria retalla-despeses, a més d’acomiadar periodistes, redactors d’estil, etc… com posseïts, publiquen articles amb sonores errades ortogràfiques que fan vergonya aliena, i la premsa Catalana amenaçada, si no creu, amb perdre les subvencions, sinó la premsa en general, passa hores baixes.
La premsa estrangera, fa temps que pixa fóra de test.
Fa temps que fa unes anàlisis esbiaixadíssimes.
Diria que sense cap mena de vergonya volen donar-li un cop de mà al feixisme espanyolista blasmant contra les Nacions sotmeses per l’estat espanyol. També pot ser que els corresponsals estrangers, que resideixen en la seva majoria a madrid, que han vist reduït el seu número i pressupost, emprin una informació parcialista, manipulada, no verificada i errònia facilitada pels seus col·legues madrilenys nacionalistes espanyols, en el tristíssim exercici d’autònom o freelance, que no compleix la mínima qualitat que la seva feina li exigeix, perquè és mal pagada i ha de menjar.
Emprar aquesta informació per un trist estalvi de costos, contravé la praxi i l’ètica del periodisme i ni els “professionals” que incorren en mala praxi, ni els diaris que estrenyen fins als límits el preu de la informació (i per tant la qualitat) tenen execuses.
En proppassades ocasions hi havia periodistes que 1) publicaven en reconeguts diaris bramant contra la Llibertat de Catalunya, i contra el nostre dret a ser sobirans, 2) clamaven fins i tot contra tenir una minsa autonomia colonial com la que tenim, acusant-nos de ser els causants (a nosaltres que és d’on treuen tots els diners) de la davallada econòmica de les arques espanyoles, s’ha demostrat que 1) feia pocs mesos que havien començat a treballar a espanya, 2) que no parlaven Català (alguns un mal castellà) 3) en la seva vida no havien posat un peu a Catalunya 4) no s’havien mirat els estudis, ni les dades 5) es demostrà que no treballen amb dades contrastades, i que tenien un desconeixement i una ignorància extrema de dades i del tema que parlaven.
La qualitat del periodisme està caient en picat. El cert és que els mitjans anglosaxons, d’entubi respectats, han perdut tot el respecte i la credibilitat que se’ls tenia.
La crisi pot haver afavorit aquest retall en les partides pressupostàries periodístiques, però no pot justificar tanta malícia ni tanta manca de professionalitat.
El darrer atac contra l’autonomia Catalana, i en defensa del feixisme centralista i uniformador del nacionalisme espanyol, duta a terme pel financial times, ha estat molt elegantment contestada pel Col·lectiu Emma.
El Col·lectiu Emma, que redacta en un perfecte anglès, es defineix com:
…volem respondre a visions esbiaixades que es donin sobre els catalans a la premsa internacional.
El Col·lectiu Emma ha respost a diversos articles a diaris internacionals, d’una qualitat baixíssima i que proclamaven mentides.
Així doncs, Col·lectiu Emma gràcies per la vostra tasca en honor a la veritat.
Gent d’Anglaterra, no us preocupa que els vostres diaris ofereixin una informació tan falsa per tal d’ajudar a exterminar Cultures i Nacions esclavitzades?, una Nació, la Catalana, que per a vergonya vostra vau trair amb el tractat d’Utrech, i vau deixar sola davant l’armament i els bombardejos del nazi de hitler i els feixistes de franco i mussolini. No us estimeu, com sempre heu presumit, la premsa lliure?. Doncs la qualitat de la vostra premsa internacional és nul·la, i fa pudor de corrupció, de mentida i de suport al feixisme contra els Drets Humans. O és que potser sou tan parcials perquè us interessa el mateix tractament colonial amb Escòcia i Irlanda del Nord?. No teniu dignitat?. (nota: les minúscules als noms dels dictadors són deliberades)
People of England, you do not worry that your newspapers offers so big fakes and lies just to help to exterminate enslaved Nations and Cultures? A Nation, the Catalan, which, shame on you, you betrayed with the treaty of Utrecht, and later you abandoned Catalans against the army and bombing of hitler’s nazis, mussolini’s fascists, and the fascist dictator franco. Do not you love, how you always assumed, the free press?. The quality of your international press is null, under suspicious of lacking of decency, corruption and about lying and about supporting fascism: against Human Rights. Or perhaps you are so partial because you want the same colonial treatment than Catalonia, to Scotland and Northern Ireland?. You have no dignity?. (Note: the lower case in the names of the dictators are deliberated)
Subscriure's per RSS/Atom
Les coses s’estan succeint d’una manera molt ràpida i fa impossible que puguem informar tan bé com voldríem.
Loading ...