|
CODI ÇBlog de tecnologia en Català
|
|
|
||||||||||||
Una curiositat amb que m’he trobat en veure Millenium 3.
Aproximadament al minut 27 i 45 segons de la pel·lícula es veu un cotxe, que espia als periodistes, que llueix un guarà Català, el nostre ruc.
L’escut orgullós amb les quatre barres, una mica més abaix al bell mig del vehicle, és de Banyuls de la Marenda, un municipi de Rosselló, a Catalunya Nord.
Estic segur que amb la independència la presència de l’Estat Català a les pel·lícules serà molt més habitual.
El Consell de Deumil ha redactat un manifest anomenat Per què hi serem a Ginebra el 8 de Maig en que ens recorden la importància d’anar a les Nacions Unides a dir que els Catalans volem ser lliures.
Estem guanyant la partida, estem vivint en primera persona el procés d’Independència de Catalunya. Tot el món en parla a la premsa internacional.
En el darrer any els independentistes hem de recordar quatre dates: el 7 de març de 2009, quan vam celebrar la gran manifestació a Brussel·les sota el lema “Volem un Estat Català”; el 13 de setembre de 2009 quan va tenir lloc la Consulta per la independència a Arenys de Munt; el 13 de desembre de 2009 quan va tenir lloc la primera onada de la Consulta Nacional per la independència, i el 28 de febrer de 2010 quan es va fer la segona onada de la Consulta Nacional.
L’èxit que representa el conjunt d’aquesta mobilització per la independència del nostre país és extraordinari. El nombre de persones que han expressat el seu desig de poder celebrar un referèndum vinculant per l’autodeterminació de la nostra nació, més encara, per la independència és enorme i demostra la voluntat inequívoca de donar un salt endavant en l’expressió de la nostra sobirania.
Tanmateix, els catalans no podem oblidar que el 16 de juny de 2009 i el 22 de desembre de 2009 la Mesa del Parlament de Catalunya, amb el seu rebuig unànime a les Iniciatives Legislatives Populars que vam presentar, va negar-nos el dret a què la independència pogués discutir-se amb normalitat en el si de la Cambra Catalana.
La posició real dels polítics que ens representen, no en manifestacions més o menys populistes, sinó allà on s’expressa de forma oficial i s’hauria de decidir el nostre futur, és la negació a l’exercici de la voluntat popular.
Els ciutadans no podem restar al marge d’aquests fets. Hem avançat molt, però també ens queda molt per fer.
Els catalans hem de continuar arreu aquesta lluita fins la victòria final i per això té més sentit que mai continuar progressant amb la nostra reivindicació. Té el màxim sentit continuar la Consulta Nacional fins el final al mateix temps que sortim a demostrar al món qui som i que volem.
Per això us animem i us convoquen a treballar units per tal que el proper 8 de maig ens trobem pels carrers de Ginebra per portar a l’ONU el nostre manifest de llibertat per a la nostra nació.
Creuem el Pont. Cap a l’ONU per l’Estat Propi.
Consell de deumil.cat
Si busques com anar-hi en autocar, els preus van des de 69€ des d’Igualada, passant als 80 € de Barcelona, fins a 99€ des de País Valencià. Podeu reservar a la web que viatges abelux ha muntat per a 10.000.
També s’hi pot anar en tren, hi ha un talgo sencer on es pot dormir per a nosaltres, en avió, o en cotxe.
En cotxe des de Figueres són 650 Km. Uns 80 € per persona anar i tornar, benzina i peatges inclosos, si van 4 persones.
Segueix l’enllaç si vols col·laborar amb 10.000.
Aquest és el documental d’euronews sobre la Independència de Catalunya.
En aquest cas és en Italià, però s’entén molt bé.
L’he trobat al bloc de l’Hereu Riera que fa uns comentaris molt oportuns.
Bàsicament la majoria dels entrevistats són unionistes galdosos que no aporten arguments sinó demagògia (que el Català és una llengua minoritària de Catalunya i que la llengua de Catalunya és el castellà, que no té sentit posar fronteres; però jo no veig que espanya corri a ser una regió de frança; que 7 milions de Catalans perdran un mercat de 45 milions d’espanyols (en realitat seria 45-7= 38), és a dir que l’únic argument de que Catalunya continuï sota espanya és el xantatge que sinó no ens compraran, com si ens compressin per gust carai!) i parlen només del Principat com a Catalunya i no pas de tota la Nació.
Fa temps que detecto un corrent espanyol de l’estil de “ja que Catalunya s’independitzarà, és inevitable, anem a intentar que País Valencià i Ses Illes restin a espanya”.
Deixo una còpia d’aquest vídeo al servidor, per si mai l’eliminessin de Youtube.
El vídeo també està disponible en castellà a euronews, amb un retuf ranci espanyolista que tomba.
L’adreça curta d’aquest article de Codi Ç és: http://wp.me/pzeab-1cC
Reprodueixo a continuació el document emès per la Plataforma SantCugatenca per a l’autodeterminació.
Si voleu enviar aquest article per twitter la url escurçada és: http://wp.me/pzeab-12F
Més informació: http://consultasantcugat.wordpress.com/
Nota: Anàlisis dels resultats de la consulta per la Independència a Sant Cugat del Vallès
Factors que han afectat a la participació a consulta.
Abans d’anar a l’anàlisi quantitatiu dels resultats de la consulta per a la Independència celebrada el diumenge 13 de Desembre a Sant Cugat, hem volgut deixar constància de que qualsevol interpretació comparativa de dades hauria de tenir en compte una sèrie d’elements qualitatius que han afectat al volum total de participació de la consulta. No sabem quantificar fins a quin punt aquesta participació s’ha pogut veure afectada, però sembla evident que pels elements que es mostren a continuació, si la consulta hagués estat organitzada per la Generalitat de Catalunya, la participació hagués estat més elevada.
Anàlisis quantitatiu de la Participació
Participació Global.
En línees globals, una participació del 25,6% en una consulta es podria qualificat, com han fet diversos mitjans, d’una participació baixa. Ara bé, creiem que l’anàlisi no s’ha de quedar aquí, i hem d’analitzar els resultats de la opció del “No” i del “Si” per separat.
Participació del “No”.
Sense dubte, els poc més de 800 vots que va obtenir aquesta opció no reflecteixen la realitat de la nostre ciutat. Aquí podem dir que l’organització de la consulta no ha pogut estimular la participació d’una part de la població.
Participació del “Si”.
Els vots a favor del “Si” van ser 14.002. Per analitzar si són molts o pocs, o si l’independentisme és rellevant a Sant Cugat, hem comparat aquests resultats amb altres eleccions celebrades a Sant Cugat als darrers anys.
Gràfica de les Eleccions i Referendums a Sant Cugat del Vallès 2003/2009
Podem destacar:
- Els vots rebuts pel “SI” són comparables als rebuts pel tripartit (PSC+ERC+ICV) rebuts a les anteriors eleccions al Parlament. El Tripartit governa per majoria al Parlament català.
- Els vots rebuts pel “SI” són superiors als rebuts pel partit guanyador a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2006 (CiU).
- Els vots rebuts pel “SI” són superiors als rebuts per l’actual alcalde de Sant Cugat, que actualment governa amb majoria absoluta.
- Els vots rebuts pel “Si” són superior als que va rebre la Constitució Europea.
Conclusions inicials:
- L’independentisme sembla no tenir reflectit al Parlament de Catalunya el suport que han mostrat entre els ciutadans de Sant Cugat.
Des d’una perspectiva més local, l’independentisme té més vots que els que obtè un dels més importants alcaldes de Catalunya.
Gràfica de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2006 (Sant Cugat del Vallès) 2003/2009
D’altra banda, també hem volgut analitzar si hem estat capaços de mobilitzar el vot independentista. Aquí hem utilitzat dades del Cercle d’Estudis Sobiranistes sobre el percentatge d’independentistes que són votants de cada partit polític amb representació al Parlament de Catalunya i ho hem creuat amb els vots que aquests partits polítics van rebre a les darreres eleccions al Parlament.
Les gràfiques que es mostren a continuació indicarien que
- L’independentisme ha crescut a la base dels diferents partits (no sabem quins)
O bé,
- Les persones que es van abstenir a les darreres eleccions, han vingut a votar per la Independència.
Gràfica de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2006 (Sant Cugat del Vallès) 2003/2009
TOTS > inclou la proporció de vots independentistes existent a cada partit polític segons un informe del Cercle d’Estudis Sobiranistes i amb base dels vots registrats a les eleccions al parlament de Catalunya del 2006.
El 13-D ha superat la base de vot independentista existent a cada partit polític.
*Font: Cercle d’estudis Sobiranistes
A partir d’aquestes dades, i tenint en compte els aspectes qualitatius indicats inicialment, considerem que el 13-D a Sant Cugat va ser un èxit de participació independentista i que els resultats, lluny de ser menystinguts, haurien de ser aprofitats per a continuar avançant cap a la consecució d’aquest somni col·lectiu que és la independència de Catalunya.
La vanguardia també en parla – el suport a la independència és superior al que diuen les xifres del 13-D – (castellà, veure en Català).
Us recomano aquest article del directe.cat que denuncia que espanya valent-se del seu web de la presidència europea margina el Català i s’inventa que Català i Valencià són llengües diferents.
Jo vaig veure en una comissaria que per a renovar-te el dni en una comissaria, mitjançant un ordinador amb pantalla tàctil, pots escollir com a llengua castellà, Galeg, Euskar, Català i Valencià!.
Com si no haguessin fet prou mal durant la dictadura ara continuen exercint el feixisme més ranci. Mai han demanat perdó. No ho pensen fer. Ells ens volen destruir.
Independitzem-nos ja.
Les coses s’estan succeint d’una manera molt ràpida i fa impossible que puguem informar tan bé com voldríem.
Nogensmenys aquesta nota és un breu resum de la participació internacional a les consultes.
Han confirmat que enviaran càrrecs electes com a observadors internacionals les següents formacions:
Flandes
Quebec
Irlanda
El Tirol del Sud
Còrsega
Sardenya
El Kurdistan
Euskal Herria
Galícia
Les Illes Fèroe
Font: Jordi Miró (Comissió Internacional Coordinadora per la Consulta sobre la Independència de Catalunya), el Punt, Dilluns 7 de Desembre de 2009
Es preveu un gran desplegament de periodistes internacionals.
La BBC enregistrarà un reportatge a Vic i entrevistaran al President del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, des d’aquest dimecres i l’emetran abans de les eleccions.
A més, la fundació Carter, la fundació de l’expresident nord Americà Jimmy Carter, ha respost a la invitació de Osona decideix i seguirà les consultes a distància.
S’estan fent rodes de premsa al Parlament Europeu, però la tv-3 i la premsa subvencionada, al servei d’espanya, no ens n’informa.
Però estem fent una cosa única a Europa i molt probablement al món.
La ciutadania, passant dels polítics botiflers, ha organitzant unes consultes democràtiques d’Independència. A Europa estan al·lucinant, en positiu, amb els Catalans.
Endavant!.
[Actualització 2009/12/12] També en parlen:
Font/Source: 10.000.
Alfons Lòpez Tena comenta el que li ha afirmat un comissari europeu a Brussel·les:
Això vol dir que d’aquí a dos anys tindrem les negociacions per a l’ampliació interior amb un nou estat membre.
Catalunya.
Podria dir moltes coses, però només puc dir que ha estat senzillament increible, genial, apoteòsic.
El sí ha guanyat amb un 96,3 %. Sí a la Independència.
Algunes dades: La participació per a la consulta d’Arenys de Munt ha estat més alta que per a les europees i quasi tan alta com per a l’estatut.
CAP PARTIT polític feu campanya pel no. De fet s’ha demostrat que l’opció independentista és la única democràtica. Els unionistes volen que ningú pugui votar.
Ara us faig una petita crònica, us adjunto moltes fotos d’aquest dia tan especial, i al final adjunto alguns enllaços que us agradaran.
A la manifestació de l’11 de Setembre no parava de trobar-me gent i el 95% em van dir que anirien a Arenys de Munt.
Crec que, igual que jo, havien decidit anar a donar suport a Arenys de Munt davant dels feixistes de la falange, totalitaristes espanyols, l’equivalent al partit de hitler o mussolini a la espanyola, davant el feixisme continuista d’una espanya que és la vergonya d’Europa i del món, i davant el que calgués.
Si hi havia festa bé. Si havia merder també. A les verdes i a les madures.
Tots som Catalunya, tots som Arenys de Munt.
Les noves prohibicions de tràfic em feren recordar com necessitem d’expulsar una classe política que només sap prohibir, perseguir, reprimir, intimidar i sagnar-nos a impostos mentre ens avergonyeixen davant el món i insulten països democràtics com els Estats Units o Israel i li fan la pilota a dictadors sudamericans i a la xina, massacradora dels Tibetans.
Estil socialista i comunista.
A les nou en punt del matí en punt vaig aparcar.
A l’entrada del poble trobí un punt d’informació de voluntaris i voluntàries del MAPA – Moviment Arenyenc Per a l’Autodeterminació. Els demano per l’aparcament i m’indiquen, i em faciliten un planell amb unes mínimes indicacions de les activitats.
Un xic més amunt, a l’entrada del poble, hi ha un control dels mossos d’esquadra.
M’aturen, nogensmenys sense escorcollar-me, em permeten de seguir.
Hi ha més policia desplegada per el poble.
Els feixistes no podran causar el més mínim problema.
Celebro que la policia hagi encertat aquesta vegada i estigui al costat del país.
L’aparcament ja és ple, a les nou en punt.
Una parella d’Arenys de Munt marxa, i aparco allí. Amablement m’indiquen com arribar fins a la riera, i l’Ajuntament.
La votació no es podrà fer a l’Ajuntament per sentència d’una jutgesa a la petició de l’estat espanyol feta mitjançant l’advocat de l’estat que va presentar-se a eleccions amb els falangistes. Si encara ho és o no decidi-ho vosaltres mateixos/es. El directe.cat va capturar fotos del seu perfil del facebook on es veu que si no és falangista comparteix els mateixos pensaments.
Des de primera hora del matí hi haurà cua per votar.
Al principi la gent es concentrarà al local del costat de l’Ajuntament, on es votarà, però al cap d’una hora tota la riera serà plena de gent, joves, grans, famílies senceres amb nadons, gossos, gent en crosses, en cadira de rodes… gaudint de l’ambient festiu que s’hi respira.
Trobaré gent vinguda d’arreu dels Països Catalans.
Una família de País Valencià, un escriptor vingut expressament des de Mallorca.
La gent del poble era molt amable. L’Estelada Verda era un dels grans misteris. Ningú sabia què volia dir.
Jo li hi vaig preguntar a la senyora, i em va comentar que m’ho explicaria el seu marit. Vaig tornar tres vegades car no hi era i a la tercera el vaig trobar i em va explicar que feia anys que la posava i que significava:
Ecologia, sostenibilitat, Esperança.
Vaig veure uns col·lectius d’esquerres: punks, rapats, cabells llargs i arrecades, vestits de negre, que parlaven en castellà i que em va donar la sensació que eren col·lectius d’esquerra espanyols que havien vingut a Arenys de Munt amb la idea d’apallisar als feixistes.
El dispositiu policial estava molt ben desenvolupat, i el número d’efectius va poder evitar que matxuquesin al falangistes, que no debien ser més de 40-60.
Centenars de persones tenien envoltat el grup feixista, i si els Catalans ho haguèssim volgut els totalitaris no haguessin sortit d’una peça.
La policia els va protegir des que van arribar al poble, i no els van deixar moure’s, i els escortà fins que foren fóra.
Hi havia molts més periodistes que falangistes.
Periodistes de països democràtics com Estats Units, Anglaterra, Alemanya…
S’havien acreditat uns 60 mitjans, i hi havia, entre 200 i 300 periodistes. La majoria estrangers no espanyols.
Als 5 minuts de que els feixistes haguessin mostrat la seva simbologia feixista i haguessin saludat amb la mà alçada les imatges ja es veien a tot el món per a vergonya dels espanyols, que persegueixen votacions democràtiques i donen suport a feixistes. No oblidem que la falange matà a milers de Catalans i també d’espanyols i és un partit que vol implantar una dictadura.
Per l’actuació del govern espanyol, molta gent s’ha adonat que no vivim en una democràcia.
Com es pot observar a la fotografia inferior tot era ple de càmeres:
El poble va ser ple en tot moment i s’improvisaven demostracions de música i folclore popular.
Vaig trobar un noi vingut d’Occitània (Toulousse), i una Catalana vinguda expressament de Paris.
Es venien unes espardenyes genials!:
I hi havia l’espardenya que té el record guiness, i que és Catalana:
L’episodi socialista desagradable del dia el va constituir un noi que venia una revista. La cosa va anar així:
- La vols?- oferint-li a una amiga una revista amb el mapa dels Països Catalans.
Anava a agafar-la i de sobte va preguntar -la dónes?- i ell va respondre que no.
- Si no és gratis no, que jo no porto diners- va dir ella, i era cert, puix que els tenia un altre noi del grup.
-Igual el teu amic- referint-se a mi.
L’estètica del noi era típica d’esquerra: cabells llargs arrissats i arrecades.
Vaig donar un cop d’ull a la portada i a dalt en petit hi deia “socialista”.
- Espera, aquesta revista és socialista, i jo sóc liberal
El noi va fer una ganyota, com dient aquests no em compraran i qui no és socialista no m’interessa, i marxava.
Li vaig dir:
-Bé, primer independitzem-nos i després parlem de com volem viure.
-No en parlarem- va afegir dur mentre marxava, en la meva opinió amb un to de prepotència i supèrbia enorme. Jo vaig entendre que el que deia era “no en parlarem, imposarem el socialisme us agradi o no”.
No em vaig aguantar i li diguí – i tant que en parlarem! tots som Catalans- va marxar.
Ens va ploure una mica, i la riera va acabar enfangada.
Els mossos ens avisaren que baixava amb força, però afortunadament la pluja fou de poca consideració.
La gent seguia votant.
Tots esperàvem saber els resultats.
La votació es tancaria a les 20:o0, llavors començaria el recompte i les verificacions.
A la fotografia Enric Canela, organitzador dels 10.000.
Joan Reig, el bateria dels Pets:
El més emotiu era quan una persona gran anava a votar.
Tots aplaudíem corpresos de l’emoció, i notàvem l’alegria d’aquelles persones que havien conegut la República, hi havien patit la negre nit del franquisme.
No hi podien faltar els diables, els correfocs, i els gegants.
Les cadenes de televisió espanyoles anaven boges cercant algú a qui poguessin entrevistar en castellà.
A mi em van voler entrevistar els de “la sexta” i els vaig dir que d’acord. Llavors em van dir que havia de ser en castellà i els vaig dir que no. Que possessin subtítols, que si els espanyols són capaços de llegir subtítols en castellà quan parlen en anglès, no els donarà al·lèrgia per fer-ho en Català. Però no van voler.
tv3 hi va ser.
Va enregistrar molt.
Saben que era ple de gom a gom.
Però tots heu vist les imatges que han mostrat.
Han amagat l’èxit d’aquesta convocatòria.
Com sempre al servei de l’espanyolisme.
Com quan van fer el seguiment en directe de la vaga dels conductors d’autobusos, però no van donar per televisió la manifestació d’un milió de persones de l’1 de Desembre de 2007 per el Dret a Decidir.
Què debia buscar el de televisió espanyola? Un plànol sense gent? Algú a qui entrevistar en colonial (castellà)?.
Esperant els resultats:
Càmera alemany: Catalunya will be independent next decade
He vist i saludat a n’Enric Canela, Agustí Esparducer, Lòpez Tena, Jordi Bilbeny, Titot, Joan Reig (bateria dels Pets), Núria Anglès, Elisenda Paluzié, a l’alcalde Carles Mora, Èric Bertran, Oriol Junqueres, Tardà…
Hem guanyat. No tardarem a ser Independents.
Avui el món és una mica millor
A Vilaweb hi teniu tot un reguitzell d’articles de diaris estrangers (USA, Anglaterra, Alemanya, Països Baixos, Flandes…)
The New York Times (Estats Units): Catalan Town Votes For Independence From Spain
France Press (França): Espagne: vote massif pour l’indépendance catalane lors d’un référendum symbolique
Le Monde (França): La Catalogne se mobilise pour défendre son statut d’autonomie élargie
n-TV (Alemanya): Katalanischer Ort gegen Spanien
Der Standard (Austria): Katalanische Gemeinde stimmte über Unabhängigkeit ab
CNN Turk (Turquia): Katalonya’nın bağımsızlığına referandum!
Milliyet (Turquia): Barcelona’da Katalonya için bağımsızlık gösterisi…
Expresso (Portugal): Espanha/Catalunha: Maioria de votantes em Arenys de Munt apoia independência em referendo com 41% de participação
Nos TV (Holanda): Catalaans dorp wil los van Spanje
El Mundo (Espanya): Sí masivo en la consulta independentista, que tuvo un 41% de participación
STV (GRan Bretanya): Catalan town votes for independence from Spain
Ouest France (França): Une commune de Catalogne vote pour l’indépendance de la région
ORF (Àustria): Katalanisches Dorf stimmt für die Unabhängigkeit
7sur7 (Bèlgica): Référendum polémique sur l’autodétermination de la Catalogne
El Universal (Veneçuela): Realizan en España consulta no vinculante por la independencia de Cataluña
De Morgen (Flandes): Catalaanse gemeente stemt over onafhankelijkheid
A més a més m’han passat aquests:
Escòcia: http://news.scotsman.com/world/Small-town39s-big-punch-for.5646101.jp
Actualització 23/09/2009: No seria just acomiadar aquest article sense el reconeixement al MAPA i a la CUP (Candidatures d’Unitat Popular) puix que han estat crucials per a poder realitzar aquesta votació democràtica. Per molt que altres partits polítics hagin volgut rendibilitzar electoralment l’acte, o simplement hagin tractat inútilment de netejar-se la cara del botiflerisme que els conforma i fer veure que són independentistes. Els i les patriotes que han treballat molt durament a l’anonimat lluiten per la Nació Catalana i no són unionistes ni una vergonya com tants “líders” de convergència, unió, esquerra, iniciativa, i més gran vergonya per a la humanitat en el cas de partits obertament feixistes com psoe a Catalunya, pp, etc…
Adjunto aquest vídeo resum obra d’en David Morgades:
2009/09/25: Avui.cat La taca d’oli d’Arenys arriba a Galícia
La pregunta de la consulta és: Desitja que Galícia continuï sent una colònia com en els últims 525 anys o, per contra, vol que a partir d’ara sigui una cosa completament diferent?
Senyores i Senyors, elpunt.cat ha publicat la pregunta prohibida. Uhh…. quina por. Ja puc sentir l’udol dels llops, el lament dels fantasmes Uhhhhh i les passes de la guàrdia civil retronant a terra mentre bramen amb aquell odi visceral i aquelles primàries ganes de repartir: “a por los demócratas”.
Si hi ha noies joves, vells i criatures a qui estovar, millor.
Sento els tancs grinyolant en ajustar el seu canó, que d’apuntar a Barcelona, com des de fa 300 anys, ara es reparteixen l’objectiu entre la capital de la Nació, la seu de el punt, Arenys de Munt, Seròs… Vaja tenen feina per a apuntar a tants milions que volen votar.
La mòmia de de la vega dient que la Llibertat no hi cap en la seva constitución. No passa tots els dies que un membre del govern espanyolista reconegui davant de tots els medis que són uns feixistes i que volen tenir esclaus al segle XXI. I l’excusa d’un llibre fet sota amenaces militars, i que va donar impunitat als assassins i torturadors, fa vomitar arreu del món democràtic.
I el jueves, a qui tant li agrada criticar els nacionalistes (sobretot als Catalans i als Bascos), rebutja publicar aquesta vinyeta.
Us recomano aquest magnífic article en clau d’humor de Miquel Giménez: la modista de la vega i el sastre del Reagrupament.
Per cert, per a veure els resultats de l’enquesta de elpunt, aneu a aquesta adreça.
Els irreductibles Catalans faran la consulta igualment.
I els talibans espanyolistes s’hi hauran de posar fulles.
En 4 hores, 3000 persones han votat l’enquesta de elpunt, i el 92% ha dit Sí: Estic d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
El que és clar és que el 100% volien votar. Per dir que sí, per dir que no, o per a votar en blanc (un 1,3%).
Vols votar tu també. L’enllaç a l’enquesta de elpunt.
(la pregunta és a mà dreta de la plana)
Adjunto aquesta captura de l’enquesta que fan al directe.cat
Si ho desconeixíeu:
Diverses televisions internacionals vindran a la consulta d’Arenys.
Recomano la lectura d’aquests articles:
Directe.cat: El primer ministre gal·lès celebra que al Regne Unit ‘no hi ha tribunal que tombi la decisió d’un parlament democràtic’.
Culpa Madrid de la no oficialitat del català a la UE.
Enllaç a Gal·les a la vikipèdia.
El dia 15 Mèxic reviurà a Barcelona el seu crit d’Independència “el Grito” de quan començaren el seu alliberament dels espanyols, un 15 de Setembre de 1810. Còpia local en PDF de la notícia d’europa press.
e-notícies informa que els feixistes espanyolistes es dediquen a trucar als bars d’Arenys de Munt per amenaçar-los que en cas que obrin el dia de la consulta els ho destrossaran tot i “ho pagaran” amb escreix.
A aquests el pp i el psoe no els acusarà de terroristes. Quins collons que uns paios, el pp, que no han condemnat la dictadura, ni l’alçament militar traïdor al govern democràtic i uns altres paios, psoe, que van tenir un grup terrorista: el gal, protegeixin els falangistes i els feixistes en general.
2009/09/09 Actualització: Directe.cat la jutgesa espanyolista autoritza la manifestació de la falange el dia 13/09 a Arenys, el mateix dia de la consulta.
Loading ...
Subscriure's per RSS/Atom