Archive for the ‘Europa’ Category

The Wall Street Journal: Madrid Rebuffs Catalonia on Secession Vote

dissabte, gener 18th, 2014

Madrid rebutja Catalunya sobre el vot de secessió

Article publicat al The Wall Street Journal, USA, secció World News el 17 de Gener de 2014

Article publicat al TWSJ el 17 de Gener de 2014, a la secció World News, i ocupant un 40% de la plana (els diaris americans són com dos DIN A-4 d’alt, i un i mig d’ample).

A l’article s’analitza el No d’espanya a permetre votar i negociar, i a les peticions de millorar el finançament, i s’esmenta que oficials de la Unió Europea han dit que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea.

Personalment penso que si Europa és còmplice de no deixar-nos votar i té la maldat i inconsistència d’amenaçar de prendre’ns la nacionalitat europea que ja tenim: 1) No ens mereixem conviure amb aquells villans 2) Ens mereixem aliats que siguin més fiables i millors companys de viatge 3) La Unió Europea es mereixen una coça al cul i que en marxem 4) Estarem millor per lliure fora d’Europa i de les seves pràctiques extorquidores, sense adoptar l’Euro sino amb “CATS” com a moneda que podríem devaluar o apreciar a conveniència nostra.

Apple podria deixar de vendre a Europa la línia Mac Pro al Març

diumenge, febrer 3rd, 2013

Mac_Pro_lSegons la reputada web sobre el món Apple macworld.co.uk Apple hauria de deixar de vendre a Europa els Mac Pro al Març d’enguany, 2013.

La mateixa web ens informa que Apple ha confirmat que deixarà de subminitrar-los a Europa a partir de l’1 de Març.

Els Mac Pro són els seus ordinadors de sobretaula de gama professional, els més potents.

Això suposarà un trasvals molt gran per als usuaris professionals i les empreses, que es veuran privats d’una eina que alguns consideren imprescindible.

La decisió d’Apple es deuria a una regulació europea sobre seguretat que ha estat actualitzada, i que Apple no vol adaptar per als seus equips.

La data límit per a encarregar un ordinador Mac Pro a Europa seria el 18 de Febrer d’enguany.

8 al dia Lòpez Tena i rivera

dissabte, novembre 10th, 2012

El vídeo del debat entre Alfons Lòpez Tena de Solidaritat, i el mentider infame rivera de ciudadanos.

La veritat és que cal veure’l, tant per a veure com rivera es queda sense arguments i menteix com un cosac, tira pilotes fora quan es veu perdut invocant a cyu i a esquerra i que per a ell només existeix espanya, ni els peruans, ni els americans, ni els Catalans li importen, tant com per a veure com Lòpez Tena diu les coses pel seu nom i les té clarríssimes.

Que en gaudiu. :-)

El hashtag #25N8aldia va ser trending tòpic a Catalunya i a l’estat espanyol

Curiosament rivera no alterna Català i castellà com acostuma i només parlà en Català

Singulars amb Carles Boix

dijous, octubre 4th, 2012

Tota una lliçó la d’aquest Catedràtic Català als Estats Units que explica amb meridiana claredat (igual com ho fa també Xavier Sala i Martin habitualment) tots els temes de la independència de Catalunya i els aspectes econòmics.
El singulars d’ahir dimecres a TV3.

Santiago Espot contesta a esperanza aguirre

dimecres, maig 23rd, 2012

El vídeo és en castellà, però Santiago Espot fa unes magnífiques declaracions sobre la presidenta de madrid.

Catalunya perd rating, Barcelona sense espanya tindria el màxim

dissabte, maig 5th, 2012

Llegeixo al Nació Digital que Standard and Poor’s acaba de rebaixar el deute Català a la categoria de quasi inversió porqueria, i la d’espanya també (però una mica menys), però ha tingut la gentilesa d’indicar que si Barcelona no formés part d’espanya, la seva qualificació seria la més alta possible.

Barcelona té una qualificació de BBB+ i l’agència de qualificació de risc ha indicat que la tindria AA, la màxima, si no formés part d’espanya.

M’ha agradat la notícia, perquè encara hi ha Catalans traïdors que per afinitat espanyolista menteixen descaradament i deliberada sempre que poden per tractar de fer creure als ingenus que espanya sosté Catalunya i no a l’inrevés.

Per això m’agrada que diguin les coses les entitats potents del món, per a netejar tantes mentides interessades.

El Wall Street Journal al seu magnífic article del proppassat 26 d’Abril “Why Spain Won’t Reform” de RAYMOND ZHONG ho deixa ben clar quan diu que a Catalunya li prenen el 9% del seu PIB anualment, i que no hi ha cap zona a Europa o als Estats Units on es produeixi res de semblant.

Si voleu podeu llegir un bon resum que fa vilaweb.

Tal i com comenta el Col·lectiu Emma hi ha un canvi de tendència de la premsa internacional que ara dóna la raó a Catalunya sobre l’asfíxia a la que ens sotmet espanya.

Articles recents: The Huffington PostThe Financial TimesThe Wall Street Journal i The Guardian.

Amb més distància el passat 31 de Març de 2011 el New York Times parlava sobre Catalunya en el seu article “Deficits in Regions Compound Fears About Spain” per RAPHAEL MINDER on assenyala un drenatge del 10% anual del PIB Català (GDP en anglès).

Deixo una còpia local en PDF de l’article de Nació Digital.

Deixo una còpia local de l’article del Wall Street Journal “Why Spain Won’t Reform“.

Deixo una còpia local de l’article del New York Times: plana 1 , plana 2.

 Fins i tot la vanguardia gens sospitosa de pro-Catalana se'n feia ressò

El pitjor estil castellà

dijous, maig 3rd, 2012

Un vídeo que reflexa el pitjor que ens ve d’espanya. Un treballador del peatge que no parla Català, li falta al respecte i amenaça al conductor que en tot moment és amable i educat, i esperona als altres conductors a pegar-li.

Independitzem-nos, per dignitat, els que hem viatjat pel món sabem que Catalunya és d’estil europeu, no així espanya i les seves actuacions casposes.

No puc comprendre que gentussa així treballi cobrant més de 2.000 euros al mes.

No us perdeu aquesta notícia d’un policia espanyol embogint en veure un estel dibuixat per una nena… policia colonial feixista:

http://www.directe.cat/noticia/197780/un-innocent-estel-dibuixat-en-un-paper-fa-embogir-de-rabia-a-un-policia-nacional

No us perdeu tampoc la web apuntem.cat que recull insults i comentaris terroristes i genocides d’espanyols contra els Catalans.

abertis viola la llei

Dimarts, maig 1st, 2012

Aquesta jornada de #novullpagar ha estat intensa. Molt intensa.

Una autèntica revolta Catalana cívica i pacífica s’ha enfrontat a l’espoli continuat amb el tema dels peatges, contra abertis, i contra cyu, que havia amenaçat amb multes il·legals.

També hem pogut veure policia espanyola amb escopetes, que si “háblame en castellano” i mossos armats de la mateixa manera també, al més pur estil de dictadura monàrquica bananera.

tv3 sense informar, rac1 tampoc, les càmeres web de trànsit desconnectades expressament per a que no es veiés l’èxit de la convocatòria.

I a duran i lleida dient als Catalans que paguem al peatge… (et felicito fill)

Però el que més gràcia m’ha fet de la jornada és descobrir, via vilaweb, que segons denuncien assistents al #novullpagar abertis s’ha dedicat a cobrar, a la visa, aquesta tarda, hores més tard que passessin, l’import que han volgut.

Això em fa moltíssima gràcia perquè constitueix fer-se un froilán en tot el peu enorme:

1) Han cobrat associant la matrícula que han escrit a un paper, amb el número de VISA que tenien guardat d’altres vegades

Les implicacions que té això són fenomenals, perquè vol dir que:

a) Es guarden la VISA sense avisar-ho a l’usuari, violació de protecció de dades com a mínim

b) Han fet un cobrament il·legal sense el consentiment de l’usuari, és a dir robar

c) Han cobrat imports que no coincidien amb el trajecte realitzat, ja que el desconeixien

d) Han cobrat sense el suport físic amb la incertesa jurídica que comporta de patir altres cobraments futurs il·legals, i sense cap garantia jurídica ja que hi ha casos constats en que s’han equivocat en apuntar el número

Tot això suposa un cas interessantíssim per als advocats. Sé que la justícia de l’estat espanyol fa riure, però potser la justícia de la unió europea els pot fúmer un bon pal.

Espero les properes notícies de denúncies contra aquests delinqüents mafiosos.

01-05-2012 20:59 Actualització:

He tornat a consultar l’article de vilaweb i el text ha estat canviat. Ara diu que abertis ho nega i que el càrrec seria d’altres dies. Caldrà esperar què ha passat realment, però si han actuat il·legalment espero que els caigui el pel i els quedi com a en duran.

Vídeo: Quim Masferrer a l´acte de l´ANC de Girona 2012-02-12

divendres, febrer 17th, 2012

Absolutament genial la intervenció de Quim Masferrer en aquest esdeveniment.

Llista d’avantatges de la Independència

dilluns, febrer 6th, 2012

Ara mateix una amiga m’acaba de suggerir que hauríem de fer una llista amb tots els avantatges que tindríem de ser un Estat Independent.

Així que us proposo que entre tots fem una llista i anem publicant al Twitter els avantatges.

El hashtag que us proposo és #CatalunyaEstat i si m’envieu piulades a @codiccat aniré actualitzant la plana.

M’ajudeu a recopilar-ne? M’ajudeu?. :)

La llista fins ara:

– Tenir un servei de rodalies que funcioni de primera, amb amplada de via europea

– Que no patim talls elèctrics, per manca de manteniment de les infraestructures

– No tenir MAT

– Participar a Eurovisió, en Català, en nom de Catalunya (Gemma)

– Competir als mundials de futbol en nom de la selecció de Catalunya

– Anar a les olimpíades en nom de Catalunya

– Tenir velocitats Internet de 100 Mbits com al Japó (al meu poble no arriba ni 1 Mbit)

– Que no hi hagi lleis sinde, ni sgae

– Que la policia espanyola i la guàrdia civil espanyola no ens tornarà a pegar per parlar Català

– S’acaba la crisi de cop

– Aeroport del Prat Hub internacional, amb vols intercontinentals, sense que espanya ho impedeixi

– Portar el CAT a les matrícules i que ningú et multi

– Circular per Europa amb matrícula CAT i les quatre barres

– Vaixells amb la senyera

– Escola en Català

– Etiquetatge en Català

– Etiquetes de Made in Catalonia

– Gaudí, Miró, la Sardana, la Sagrada Família, el porró, la secallona… coneguts com Catalans. La marca Catalunya cultura admirada

– La cuina Catalana entre la millor del món: el fuet, l’espetec, els calçots…

– Les patents Catalanes com el xupa-xups, la xeringuilla d’un sol ús, el motxo, el submarí… seran reconegudes com invencions Catalanes

– Reconeixement de la Catalanitat de Cristòfol Colom i la seva tasca per a mirar de salvar els indis

– Que deixaren de clavar-se en la nostra llengua, que la nostra llengua fóra NORMAL!- vull dir que tinguera un ús socio-cultural normalitzat. Ja està bé de què es claven amb el català. Si no volen els espanolistes que no la parlen, però que ens deixen en pau (Max de València)

– Reclamar la reunificació amb la Catalunya Nord i denunciar-ho com a cas de colonialisme a Europa i divisió de terres entre 2 imperis (Gemma)

– Tenir un passaport amb país: Catalunya, i un DNI amb nacionalitat Catalana

– Que la llengua no estigui en perill, i demanis un tallat  a un bar i t’entenguin

– Ser una República

– No tenir com a cap d’estat un individu posat a dit per un dictador genocida, amb una fortuna de les majors d’Europa que ningú sap d’on ha sortit

– Tenir transparència en els pressupostos

– Que no ens amenacin més amb seguir imposant la tortura dels braus (toros)

– Tenir lleis contra la tortura animal efectives

– Tenir lleis efectives contra els delinqüents reincidents

Vídeo: Xavier Sala i Martin sobre la pujada d’imposts del pp

diumenge, gener 22nd, 2012

Magnífica exposició del catedràtic a tv3 al programa avui divendres de TV3 el 12/01/2012.

O si teniu problemes http://www.tv3.cat/videos/3898811/Classe-deconomia-amb-XSala-i-Martin-part-1

La segona part:

 

Passar a la ofensiva

dijous, gener 5th, 2012

Sobre el tema de la independència hi ha una cosa de la que no s’ha parlat, i crec que és el moment de fer-ho.

Hem d’anar a la càrrega. Passar a la ofensiva.

Què vol dir això?.

Fa massa anys que ens trobem assetjats,  i resistim atrinxerats, parapetats, a les barricades decidits a no cedir ni un centímetre ni permetre que facin retrocedir ni un centímetre les nostres llibertats ni que reculi la llengua.

Però no està funcionant.

Sí, existim, però estem perdent terreny a un ritme esfereïdor, i sobretot, el nostre esperit està ferit.

Sobrevivim, no vivim, mentre ens van robant mèrits, mentre la nostra economia recula, ens roben, ens trepitgen els drets nacionals i individuals i no hi ha esperança, mentre ens avergonyim de veure com delinqüents d’importació a qui ningú no ha convidat delinqueixen dia sí i dia també i res no els atura per culpa de les lleis espanyoles, que no podem modificar, ens defensem o no dels insults que ens vénen de regions espanyoles que viuen de nosaltres, o d’atacs de les caverna contra la nostra llengua i drets més essencials i els governs de madrid ens roben i ens enganyen, i canvien les lleis sobre la marxa per a fotre’ns la cartera i la dignitat.

I encara que vivim així, encara que puguem aguantar anys, centenars d’anys, o milers, això està matant el nostre esperit.

Està matant la nostra cura per l’excel·lència, estan matant les nostres ganes d’esforçar-nos i de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Hem de plantar batalla.

Hem de passar de defendre les nostres posicions estàtiques a iniciar una ofensiva per recuperar el que és nostre: la nostra Llibertat.

Només si recuperem la nostra llibertat podrem mirar amb orgull el futur, i dir amb el cap ben alt que ens hem alçat envers les dificultats i que les hem superades.

La nostra Independència és inevitable. Però hem de conquerir l’espai perdut per a recuperar la confiança en nosaltres mateixos i evitar el declivi moral de la nostra societat i del nostre tarannà.

Els punts per a aconseguir aquest alçament per mi són:

1. Aconseguir mitjans audiovisuals, premsa, clarament independentista i obertament catalanocèntrica. Ja que la premsa a Catalunya bloqueja tota la informació que ens donaria energia i ens faria sentir orgullosos, com quan un diari als Estats Units parla de la Independència de Catalunya, com quan un Català del Nord, a Perpinyà, bat un rècord mundial per a tota Catalunya, quan dos empresaris Catalans es neguen a pagar impostos a espanya… i també per denunciar situacions delictives o presuntament delictives que la premsa comprada a Catalunya no denuncia i que sí que denuncia la premsa d’altres països: per exemple, denúncies al psc per malversació de fons públics, que a Brasil estan acusant a rosell, l’espanyolista president de Barça, de corrupció (article a the economist) o el tema de la revenda d’entrades de via gogo a 2.500 € quan no n’hi havia i amb el problema que sembla ser que aquesta empresa seria, si més no en part de rosell.

També poder parlar obertament i explicar les avantatges de la Independència i acabar amb mentides i falsos mites.

Per tant, el punt número 1 es correspon amb:

Crear una televisió independentista, i transparent per Internet.

Que digui les coses com són.

Incrementar el número de ràdios catalanocèntriques i podcasts.

Jo vaig intentar arrencar una televisió per Internet, independentista, però obstacles econòmics no em van permetre poder culminar el projecte.

Però puc ajudar qualsevol que vulgui seguir amb la tasca o posar-m’hi al capdavant si hi inverteixen.

Mantenint-nos escanyats permanentment els governs espanyols han aconseguit que no ens puguem articular eficaçment. Aquesta estratègia s’ha vist reforçada per la col·locació sistemàtica als llocs clau, i en les posicions de grans salaris i grans capacitats, a virreis afins a ells. D’aquesta manera es garantien que res no canviés mentre el Poble Català creia que es podia avançar.

Fem els nostres mitjans i trenquem el monopoli de mitjans controlat per espanya.

2. Aconseguir uns acords de mínims

És clar que les esquerres consideren diabòlic que el govern no pagui una pensió a qualsevol que no tingui feina, encara que no vulgui treballar, i encara que sigui la persona immigrant número dos milions que arriba a Catalunya sense documents en aquella setmana. (posició que em rebenta i que condueix a la nostra destrucció en la meva opinió)

I està clar que les dretes volen retallar totes les despeses possibles.

Jo sóc liberal (libertarianist en anglès) i crec que cadascú ha de tirar endavant per si mateix i responsabilitzar-se de la seva vida, com fan els nordamericans i si fos per mi pagaríem molt pocs impostos.

Potser el millor model és al mig, potser fins i tot creem un model Català que admirin a tot el món, però deixem estar tot això. Aquestes coses es definiran a les urnes quan siguem independents.

Acordem uns mínims: declaració unilateral d’Independència, perntinença a la unió europa, amistat amb EEUU i Israel.

Que tots sabem per a que lluitem.

Posar la ideologia davant la Independència no té sentit, perquè tant si són d’esquerres com de dretes no podran legislar res sense Independència.

3. Programa i previsibilitat

Per a guanyar-nos la confiança de les persones d’origen espanyol, o amb pares d’origen espanyol, i acabar amb falses pors que els imposen des dels mitjans nacionalistes espanyols hem de ser molt clars amb el que comporta la Independència i dir les coses pel seu nom.

A la puta i la ramoneta ja hi jugaran els mas, pujols i duran.

Nosaltres els hem de dir el que hi ha, i que tinguin tranquil·litat al respecte.

Sobre aquest particular, definir la:

Oficialitat del Català

Tothom ha de saber que el Català serà la única llengua oficial a Catalunya, perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya, la que va néixer aquí i la que  morirà si desapareix de Catalunya. El castellà el parlen 400 milions de persones al món i no té problemes de salut.

Deixar molt clar que aspirem a que el Català sigui la única llengua oficial al país, ara bé, deixar molt clar també que tots els funcionaris tindran la obligació de conèixer el Català, el castellà, l’anglès, i el francès i d’atendre en aquestes llengües qualsevol persona que s’hi dirigeixi.

Anem a crear un país de primera, i necessitem funcionaris formats, que puguin atendre bé als turistes, estrangers, i persones de parla castellana que resideixin a Catalunya, sobretot en el període de transició dels primers anys d’Independència.

I deixar clar que a l’escola, s’hi ensenyarà Català, castellà, anglès, francès i es podrà triar aprendre xinès i indú.

I deixar clar que no es permetrà cap actitud hostil envers nens per parlar castellà. (jo no he conegut mai cap cas i sé que els mestres de les nostres escoles tampoc ho permetrien, però es tracta de donar garanties a les persones que més mites han escoltat i més falses pors tenen).

Que quedi clar que cap persona de parla castellana serà apartada per l’Estat Català, i que tots els funcionaris tindran la obligació d’ajudar els castellanoparlants que no dominin el Català, si bé la única llengua oficial serà el Català i la documentació oficial, impresos, etc… estaran en la nostra llengua.

4. Representació política

Els Catalans han de votar massivament Independència.

Els partits amb representació amb els que jo simpatitzo són SI – Solidaritat Catalana, i Democràcia Catalana – el Partit de Laporta.

Potser apareixeran noves forces. Sigui com sigui, les properes eleccions s’ha de votar en clau d’Independència.

Tenir una important representació de Parlamentaris Independendentistes pro-secessió és indispensable per a aconseguir el respecte internacional

5. Deixar d’esbudellar-nos

He conegut molts independentistes que es passen el dia rajant d’altres independentistes.

Aquesta energia l’hem de dedicar a la ofensiva, no a posar-nos a parir entre nosaltres.

Deixeu la mentalitat de ser a la trinxera resistint i maleint i passem a construir.

Treballeu per la cultura, munteu empreses, feu voluntariat ensenyant el que sabeu a gent per a que es pugui guanyar la vida, creeu quelcom per Internet que sigui admirat al món… però deixeu de cagar-vos en els vostres germans.

Que sí, que no són perfectes, però tampoc són el dimoni. Tenim un estat opressor que no ens deixa parlar en Català a Europa. Deixeu de donar-vos pel sac i concentreu-vos a construir. A fer junts un país collonut. I a plantar cara de manera conjunta per la nostra llibertat.

 

Què us sembla? Creieu que val la pena llevar-se ben d’hora per això?. :)

Aúdio: Xavier Sala i Martin magnífic

dijous, desembre 22nd, 2011

En Xavier Sala i Martin imparteix una magistral classe sobre economia.

Us enllaço al bloc versió de RAC 1 “2.000 milions d’ineressos”, del proppassat dia 20/12/2011, des d’on podeu escoltar-lo o descarregar-lo.

Com tinc costum, deixo una còpia local al meu servidor.

Vídeo: Xavier Sala i Martin

Dimarts, juliol 12th, 2011

Programa emés el dia 11 de Juliol de 2011 per TV3.

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1QT

9 de Juliol – manifestació independentista

dilluns, juliol 11th, 2011

Començo el meu matí comprant el diari, l’Ara, em fa molta gràcia un acudti que explica que un Català és a un vaixell amb la Scarlett Johanson quan el vaixell naufraga i van a parar tots dos a una illa deserta.

Aquella situació fa que intimin i tinguin relacions. Llavors l’home li demana a la Scarleth que es vesteixi amb roba d’home.

Ella cretient que es tracta d’una fantasia hi accedeix i llavors l’home arrenca – home Pep! No et creuràs amb qui vaig fer-ho l’altre dia.

Aquest acudit fou fet servir per a il·lustrar la reacció del pp amb el pacte amb cyu.

Continuo el meu dia i dino amb un amic que té la desgràcia de tenir un cap mentider i inútil.

A l’hora del cafè coincideixo amb un federalista i parlem una mica. – Perquè dius que el psc són botiflers? perquè no pensen com tu- sentencia. El deixo acabar i li contesto -no, un botifler és algú que essent fill de Catalunya vota contra que puguem expressar-nos en Català a Europa. És algú que treballa contra Catalunya i els Catalans.

L’home queda tocat i sense gaire esma afegeix -però potser creu que fa més bé a la majoria recolzant el castellà.

– Aquesta és la diferència, ells sempre intenten trepitjar-nos mentre que nosaltres no els volem pas cap mal – i continuo – mira, no trobaràs ni un sol Català que pretengui que a madrid s’hi parli Català i no s’hi parli castellà, o que s’oposi a la oficialitat del castellà a Europa.

– És que seria una estupidesa- contesta

– Sí, però resulta que la majoria d’espanyols sí que volen que a Catalunya s’hi parli castellà i no s’hi parli Català. Llavors el nacionalisme espanyol sempre vol destruir-nos mentre que per part nostra no volem pas perjudicar-los.

Admet el meu raonament i em confesa que a ell li agradaria que ens federèssim, però admet també el que li dic que per a federar-se cal tenir algú amb qui poder federar-se i aquest no és el cas d’espanya, que no ens vol pas tractar d’iguals si no tenir-nos subjugats.

Em comenta que creu que els polítics d’aquí també són inútils i robaran més si som independents i hi ha més diners.

Jo li argumento que ja mirarem per a detenir-los, però que en tot cas 20.000 milions d’euros extres ens vindran molt bé, i en tot cas, en lloc de TGV a Toledo amb nou passatgers al dia, tindrem el TGV Catalunya-Europa, el corredor mediterrani o trens de rodalies decents.

Em dóna la raó i afegeix – o aeroports fantasmes com els de villa-real.

I el més important és que podrem decidir: si volem ser hub intercontinental, doncs ho poderm ser, podrem ampliar el port, que tant ho necessita, etc…

I no ens insultaran cada dia…

Ens acomiadem coordialment car jo enfilo cap a la manifestació.

He quedat amb una amiga que també ve de fora de Barcelona. Aparco sense problemes, doncs molta gent és fora de vacances i hi ha lloc per a aparcar a cor que vols.

Agafo la meva Estelada, amb el seu magnífic pal, m’ha acompanyat a unes quantes manifestacions, i em dirigeixo cap al punt intermedi de trobada.

Un motorista en una scotter circulant massa ràpid mou violentament el coll, el gira i avança a tota velocitat sense mirar endavant; es juga la vida per a cridar-me:

– subnormal

En aquells moments recordo que aquest és un altre motiu per a la Independència i que cada any, quan em veuen amb una Estelada o  una Senyera, sempre hi ha espanyolistes en cotxe que en passar m’insulten violentament. Homes o dones. En això són iguals.

Continuo caminant i a una terrassa uns nois assentats, amb accent estranger em diuen – Visca Catalunya- els somric i afegeixo -Freedom for Catalonia!- i aixequen els braços en senyal de suport. M’aturo uns instants i els pregunto d’on són, i em contesten en anglès que d’Austràlia. Els dic Thank you amb un darrer somrís i em diuen amb el seu accent anglès -Endavant- guanyant-se la meva simpatia.

Em trobo amb la meva amiga i caminant, ens sorprén agradablement un vigilant de seguretat que s’aparta un moment i ens dedica unes paraules eufòriques:

– Visca Catalunya! Visca la meva gent! aquest és el meu el meu poble!!!! Ja fa un any!

Vam adelantar un grup de francesos joves, i un li va demanar a l’altre quina era la nostra bandera (la Estelada) i li va dir espagne, al que vaig dir Catalonia, i tots van fer veus d’aprobació “ah! Catalonia”.

Als semàfors m’aturava, perquè un Català que es manifesta, encara ha de donar exemple, i el fet de dur un estandard imposava respecte perquè la gent no passava en vermell com acostumen. Quan el semàfor prenia el color verd, i jo avançava, tots em seguien. Era graciós de veure i viure.

A la Plaça Catalunya una nena petita que no va la manifestació li diu a la seva mare amb la seva veueta – Independència- i em creuo amb un noi que em diu en Euskera -Independentzia Socialismoa!- No em dóna temps a explicar-li que no sóc pas socialista, si no liberal (libertarianist en angès).

La plaça Urquinaona és plena tot i que ja fa més de mitja hora que han arrencat i són tres quarts de set.

Allà hi havia membres del servei d’ordre dels organitzadors.

Un noi Català explicava a uns estrangers el motiu de la manifestació.

– It’s a celebration?- preguntaven.

– No, it’s not a celebration- contestava el noi.

Era lògic que ho pensessin puix que tothom reia i l’ambient és festiu i amable.

No fa progre dir-ho però és cert, durant tota la manifestació vaig vigilar que no em furtessin la cartera. Habitualment els marroquins s’introdueixen a les manifestacions per a robar discretament.



Una bona col·lecció de samarretes:

Missatges plens de sabiesa:

Les Estelades foren les grans guanyadores de l’esdeveniment.

 

 

Dos grups de falcons femenins van amenitzar la jornada amb les seves figures humanes i fent pilars.

I els símbols Catalans arreu:

Bones pancartes:

Algunes fotografies que no he realitzat jo:

 

trias s’ha guanyat l’anipatia de milers de Catalans en no permetre muntar els entarimats en cap dels 3 o quatre punts proposats.

Els nostres herois nacionals hagueren de fer el discurs pujats en grua a un camió. Vergonyós.

Molts crits de “amb cyu no hi ha independència”.

Aquest article encara és en construcció. Hi treballo a les estones que puc.

Adreça curta Twitter:  http://wp.me/pzeab-1Qx