Archive for the ‘Mac’ Category

Android, iPhone, iPad

dissabte, juny 26th, 2010

És ben sabut iPhone té molts seguidors. També que el seu sistema tancat i propietari on l’empresa decideix quines aplicacions podem instal·lar enfurisma a molts consumidors exigents (per exemple la negativa al magnífic google voice).

I en aquest context Android és molt ben valorat per ser programari lliure.

Com sigui que totes els aparells ens agraden i ens resulten útils comento de manera una mica desordenada novetats interessants d’aquestes plataformes.

D’acord a les estadístiques de la coneguda Quantcast, als Estats Units d’Amèrica el sistema operatiu per a mòbils de google: Android és qui genera el 20% del tràfic Internet de navegació web des de dispositius mòbils, mentre  que iPhone ha retrocedit fins a un 59% a Maig de 2010.

Això vol dir, que google Android està guanyant més i més seguidors pel que respecta a navegar per Internet amb el telèfon mòbil.

Parlant d’aplicacions interessants:

Android:

Shoot Me – és una aplicació gratuita (freeware) que fa una captura de pantalla del que veiem al telèfon quan sacsegem el dispositiu.

Swype – un magnífic teclat virtual que fa molt difícil equivocar-se i representa una nova manera (i molt atractiva al meu parer) d’escriure.

iPad:

Air Display – és una aplicació que costa $9.99 que permet enviar la senyal de vídeo del Mac a l’Ipad, de manera que es converteix en un altre monitor. No està disponible en Català.

Aquí podeu veure un vídeo.

Dropbox – la versió per a iPad, de manera que podràs compartir aquest disc dur virtual a Internet amb el Pc o el Mac.

http://itunes.apple.com/us/app/dropbox/id327630330?mt=8

iUnarchive – compressor descompressor de diversos formats: rar, zip…

http://itunes.apple.com/us/app/iunarchive/id368411864?mt=8

Samsung presentarà en breu un Android de 7 polzades anomenat Galaxy Tape.

Equipa el famós processador A8, a 1,2 Ghz.

Com sabeu apple ha presentat l’iPhone 4 (que ja incorpora el Català).

El seu rival en Android és el poderós EVO 4G.

Personalment no m’agrada que els productes apple siguin un món tancat, amb llicències abusives. Això també passa amb els ebooks de moltes empreses (cas paradigmàtic quan van esborrar 1984 dels dispositius que l’havien comprat, i van destruir les notes d’estudiants associades al llibre).

Crec que triomfaran els sistemes oberts, respectuosos amb els drets civils i que facilitin la interoperativitat.

Perquè comprar un llibre electrònic amb DRM (protecció digital contra còpia bastant emprenyador puix que no et permet dur el llibre que has comprat al dispositiu que vulguis, entre d’altres desavantatges)  si el puc tenir en PDF i em funcionarà en tots els dispositius del món?.

Executar flash i java i instal·lar el que volguem és molt important per a molts de nosaltres, i no ho fan els dispositius d’apple.

Vídeo: When iPad loves velcro

dissabte, maig 29th, 2010

Realment original aquest vídeo que mostra noves aplicacions d’un iPad, o qualsevol tablet, simplement amb una mica de velcro.

iPad + Velcro from Jesse Rosten on Vimeo.

Caldria assenyalar que sense un teclat sense fils algunes d’aquestes possibilitat no són factibles (com un televisor sense comandament a distància).

Via: jkOnTheRun

Europa malgasta més de 400.000 € regalant un ipad als europarlamentaris

dijous, maig 27th, 2010

D’incompetents, lladres i/o mafiosos catalogo als que han pres la decisió d’adquirir 736 iPads, un per a cada europarlamentari.

Un aparell que no imprimeix, que no té càmera, que no permet connectar-li de sèrie targes SD ni dispositius USB o memòries per a compartir informació, que no permet instal·lar més programes que els que apple decideixi via apple store i que no té prestacions específiques de seguretat guvernamental (comunicacions encriptades, vpn, disc dur encriptat per si es perd o roben…) no és d’utilitat per a la tasca dels parlamentaris.

A més l’ipad no utilitza programari lliure.

I em fa tota la sensació de que ha estat un caprici d’alguns il·luminats que volien tenir-lo gratis.

La unió europea em sembla una ruïna. Híperregulen, híperburocratitzen, i viuen a cos de rei a costa dels contribuents (sous superior a 12.000 €) que no sabem que coi fan ni per a que serveixen.

En parlen:

Les ovelles elèctriques

directe.cat

Alliberat Virtual Box 3.2

divendres, maig 21st, 2010

El proppassat dia 18 de Maig s’alliberà la versió 3.2 de Virtual Box.

Aquest programari que permet virtualitzar ordinadors, i per tant fer còrrer diferents sistemes operatius com Linux, servidor i estacions de treball Windows, Solaris x86, Free BSD… incorpora força millores.

Sens dubte una de les que seran més apreciades pels usuaris de Mac és la possibilitat de fer còrrer màquines virtuals Mac Os X.

Segons el web aquesta possibilitat és només per a usuaris que utilitzin maquinari Mac, però sembla una limitació més aviat burocràtica i no tècnica puix que els Mac són pc’s.

Aquesta versió és la primera alliberada des que Oracle, que comprà Sun, que comprà Virtual Box, es feu amb la companyia.

I es nota el seu regust empresarial pel suport a cabines de disc SAN / NAS, millores a les imatges de la màquina virtual (snapshot), suport per a afegir processadors virtuals en calent (hot plug), suport per a Ubuntu i Oracle Enterprise Linux 5.5.

Podeu veure les novetats d’aquesta versió a la wiki de Virtual Box.

El programari és gratuït per a ús personal i de pagament per a ús empresarial, a partir de $50 per llicència.

Android en iPhone (hackejat)

dissabte, maig 15th, 2010

M’assabento via Download Squad que un hacker de Linux aconseguí a finals del mes d’Abril de crear una versió d’Android, el sistema operatiu lliure de google per a telèfons mòbils basat en Linux, per a iPhone i instal·lar-la-hi al seu telèfon.

Encara és més interessant perquè de fet ha instal·lat un inici dual (dual boot) que li permet arrencar amb Android Linux o bé amb el sistema operatiu de sèrie, l’iPhone OS.

Val a dir que l’iPhone ha de ser hacketjat (jailbreakejat).

El vídeo dura 8 minuts però us arrencarà més d’un somriure quan veieu aparèixer en Tux (el pingüí de Linux) o quan rebi una trucada…

I si es pot instal·lar Android en un iPhone, res no impedirà de fer-ho en un iPad (encara que com sabeu a mi no m’agrada per molts motius).

Productes similars a iPad

dissabte, maig 1st, 2010

M’emprenya d’apple que decideixen per tu, no només decideixen sinó que no et deixen decidir.

Això es pot veure amb l’obligació de passar per la seva apple store per a instal·lar qualsevol aplicació, i la impossibilitat d’instal·lar programes que no hi són des d’una clau USB per exemple.

Aquest codi tancat m’emprenya.

També anul·lava per a mi qualsevol interès el fet que els seus productes no estiguessin en Català.

Si bé hi ha un rumor de fonts força fiables que apunten que la versió 4 del firmware de l’iPhone inclourà el Català.

Jo no l’he pogut confirmar.

El que sí que he pogut comprovar és que diverses aplicacions de desenvolupadors independents i directament d’apple per a mac os x, a la seva web, sí que estan apareixent en Català.

Per fet d’aquesta manca de llibertat no m’agrada apple i sí m’agraden els Pc compatibles i el programari lliure.

Per això m’han semblat molt interessants aquests productes:

HP Slate

Fixeu-vos com remarquen al vídeo que se li pot connectar coses estàndard com un cable USB o una tarja de memòria SSD (la típica de les càmeres), ambdues funcionalitats de les que no disposa per se l’ipad.

He llegit algunes notícies en la línia que HP podria abandonar o reorientar aquest projecte puix que l’equipaven amb windows 7, i consumeix massa recursos.

Dell Streak tablets

De 7″ i 10″.

La gràcia dels equips de Dell es que van equipats amb Android. Com Android fa referència, de manera ambigua,  a diversos conceptes, no n’estic segur de si es refereix al Linux de google, al sistema operatiu de google que treballa contra el núvol o el sistema operatiu (Linux) pensat per a mòbils.

Personalment penso que si és l’Android Linux, amb flexibilitat total, és un gran encert.

El fet que siguin pc’s i no circuits propietaris com en el cas dels iPad també permet compatibilitat amb tota mena de maquinari.

Adam de Notion Ink

Adam és el resultat de la feina de cinc enginyers indis de menys de 25 anys.

A la Índia el Times de l’Índia l’anomena iPad killer (assassí de l’Ipad) per les seves prestacions i baix preu.

Per exemple, si la bateria de l’iPad dura 10 hores, la d’Adam 24 hores, i està preparat per a llegir amb el sol incidint-hi.

Però el millor de tot és que funciona 100% amb programari lliure i la plataforma d’aplicacions és de lliure accés per als desenvolupadors de tot el món.

Sens dubte un gran encert.

Com podeu veure a la foto té una càmera (3 megapixels) que sembla perfecte per a vídeo conferència i disposa d’una resolució de 1024×600.

No és un xip Pc sinó un dual-core ARM Cortex A9 (Nvidia Tegra 2) a 1 Ghz, el fet que conta amb suport per a Android, Ubunty i Chromium fa el producte interessant.

Actualització:

Joo Joo

Joo Joo és l’únic tablet d’aquestes característiques que incorpora un processador Intel Atom, així que en teoria se li pot instal·lar un windows 7 o un Ubuntu.

Incorpora una càmera per a fer vídeo conferència.

Anàlisi d’engadget (anglès, traducció al Català)

Aquest vídeo mostra la interfície d’usuari i l’ús i fa molt bona fila.

Us pot interessar:

Bloc del Punt de Germà Capdevila: L’iPad dels pobres

jkontherun about HP Slate

Engadget: Dell’s 7-inch and 10-inch Streak tablets leaked!

Techtree.com: Why is Notion Ink’s Adam an iPad Killer?

Mantenir el programari actualitzat

dissabte, abril 24th, 2010

A la captura de la imatge podeu veure més de 50 actualitzacions de seguretat per a un ordinador windows xp professional de 64 bits.

Aquestes actualitzacions tenen com a objectiu solucionar errors de seguretat que podrien permetre accés a terceres persones al nostre ordinador.

microsoft va adoptar fa anys una política per la qual només les persones amb un sistema operatiu original poden actualitzar el seu windows des de windows update, que és la plataforma d’actualitzacions de microsoft.

Avui en dia la majoria de persones tenen una versió original de windows. Això és així perquè amb pràcticament tots els ordinadors portàtils ja s’incorpora una llicència de windows, i les botigues no acostumen a instal·lar programari pirata.

Instal·lar programari pirata baixat de la xarxa té bastants perills, ja que podem estar instal·lant programes espies, virus, spyware, etc…

La conclusió d’aquest article és que si utilitzeu programari per al que teniu llicència (windows, navegadors, reproductors flash, pdf, etc…) procureu mantenir-lo actualitzat.

Per a fer un paral·lelisme amb la vida diària imagineu que us heu comprat un cotxe nou, i que el fabricant descobreix un problema de seguretat pel que és molt fàcil obrir la porta del cotxe i robar-lo.

De ben segur us apressaríeu a dur-lo al taller per a que instal·lin el mecanisme actualitzat i que el vostre cotxe sigui segur.

Doncs amb els ordinador passa el mateix. Si no el tenim actualitzat i no vigilem quins programes instal·lem, pot resultar que terceres persones tinguin el control total del nostre ordinador i puguin saber tot el que fem. Què escrivim i a on, i això és molt dolent quan es fa servir l’ordinador per a fer transferències bancàries, per exemple.

Altres actualitzacions del cotxe serien aquelles que solucionen, ja no una vulnerabilitat, sinó directament un mal funcionament: que no s’obrin els airbags, que no s’activi l’abs quan toca, que es bloquegi la direcció en plena conducció o que el motor s’apagui.

Aquestes serien analogies a falles de programari en els ordinadors que farien que el sistema es “pengés”, o determinades aplicacions fallessin.

Una curiositat final, la majoria dels fabricants d’automòbils ofereixen la primera revisió gratuïta, al cap de sis mesos d’haver comprat el vehicle, i no és perquè siguin generosos, sinó perquè llavors aprofiten per a canviar les peces que els enginyers han descobert que resulten defectuoses per un error de disseny o de fabricació: aquella llum que es fon molt abans del que deuria, el suport que manté la porta del maleter oberta i que s’espatlla al cap de 8 mesos aproximadament, etcètera… evidentment sobre això hi ha un secretisme absolut.

En el món del programari els fabricants acostumen a indicar quins problemes s’han solucionat d’una versió a una altra.

Actualitzar el programari, sobretot quan la versió emprada té forats de seguretat, és necessari ja s’empri: Linux, Mac OS X, windows, o qualsevol altre sistema operatiu.

Guia de compatibilitat de netbooks amb MAC OS X

diumenge, abril 11th, 2010

Hi ha una nova plana que té moltíssims models de netbooks, on indica la compatibilitat de diferents components amb els sistema operatiu de Mac: Mac OS X.

És el que es coneix com Hackintosh, que vol dir tenir un Macintosh (apple) hackejat (saltar-se la protecció) és a dir, instal·lar un Mac OS X en un netbook que no sigui comprat a apple.

Podeu trobar la llista completa a:

http://www.mymacnetbook.com/compatibility-chart/

L’ipad és un ipod touch amb dues bateries enormes

dissabte, abril 10th, 2010

Una imatge val més que mil paraules.

Segons les anàlisi de chipworks, simplificant, l’ipad és un ipod touch connectat a una pantalla més gran i a dues bateries enormes.

Actualització 2010/04/24 : Avui he vist que uns altres li han fet una radiografia:

Via: Download Squad

Hack a l’iPhone que permetria a un hacker tenir tots els sms (fins i tot els esborrats)

dissabte, març 27th, 2010

Aquest dies s’està celebrant un esdeveniment de Hacking i seguretat mundial: Pwn2Own 2010.

Uns investigadors de seguretat europeus han demostrat com un iPhone completament actualitzat amb el darrer firmware, és hackejat d’una manera tan simple com visitant una plana web maliciosa.

En visitar aquesta plana, tots els SMS, fins i tot els esborrats, i els contactes, s’envien als hackers.

Un efecte secundari d’aquest hack és que el navegador web Safari peta (dóna un error), tot i que ens investigadors han dit que poden fer-ho sense que provocar l’error al navegador.

Una cosa que m’emprenya d’apple és aquest control sobre les aplicacions que es poden descarregar per a l’iPhone, l’iPad, etc… ho dic perquè Opera Mini (muntatge a la fotografia) per a iPhone es troba en mans d’apple pendent de l’acceptació, però no tinc clar si permetran que es pugui descarregar de la apple store.

De moment a l’esdeveniment Pwn2Own d’enguany han hackejat tots els navegadors menys el Google Chrome.

Via: Download Squad via ZDnet via Neowin

Decepció amb l’apple ipad

Dimarts, març 16th, 2010

Si sou dels que cobegeu un iPad d’apple, i el voleu comprar, us recomano que us ho mireu bé.

Llegiu aquesta llista de desavantatges que presenta i després  ho tindreu més clar:

1. No és en Català (com res d’apple)

2. No té suport per a Flash, igual que l’iPhone. Res de gaudir de jocs en Flash o programari escrit en aquest llenguatge.

3. No té ports USB, així que res de copiar cançons del llapis a l’iPad i a l’inrevés, ni lector de targes SD. (crunchgear ens explica que podem connectar adaptadors propietaris d’apple que ens proporcionen un USB i lector SD)

4. No us podeu instal·lar les aplicacions que volgueu, heu de passar per la apple store.

5. No és multitasca a data d’avui (OS 3.2), això vol dir que només pot fer una cosa alhora, és a dir, no podeu estar escoltant música mentre llegiu un llibre o navegueu per Internet, o una cosa o l’altra.

6. No es pot connectar a un televisor. No té port HDMI.

7. No té GPS. Té una cosa anomena A-GPS (GPS assistit) que funciona amb l’ajuda de Wifi o 3G.

8. No té càmera.

9. No té connector de xarxa. Wifi o 3G (el model 3G).

10. El preu és molt elevat.

11. Segons les principals webs no podeu aprofitar la connexió a Internet de l’iPhone des de l’iPad. (es conneix com Tethering o compartir la connexió. Nota: podeu fer una trampa i enganyar a l’iPad amb un dispositiu Mifi, però us implica contractar un pla de dades per al Mifi o comprar una aplicació a la apple store que permet que l’iPhone actui com a router Mifi)

Cal dir en el seu favor que ve equipat amb bluetooth 2.1 + EDR, el que permetrà connectar-li dispositius addicionals, nogensmenys els punts anteriors el converteixen en un dispositiu no recomanable.

Et pot interessar:

Cnet: Five things the iPad is missing (anglès, traducció al Català)

Mashable: The Anti-Hype: Why Apple’s iPad Disappoints (anglès, traducció al Català)

apple: especificacions de l’iPad (anglès)

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1fe

Truc: Configurar opcions addicionals a l’iPhone

diumenge, febrer 28th, 2010

Hi ha unes funcions addicionals que es poden configurar a l’iPhone mitjançant un programa extern d’Apple, l’iPhone Configuration Utility.

Aquest programa afegeix capacitats com:

– Mot de pas alfanumèric de més de 4 caracters

– Funcionalitats VPN

– Funcionalitats WiFi addicionals

– Restriccions

Es pot descarregar de la web d’apple:

Per a windows

Per a mac

Via: jkOnTheRun

Consells per a allargar la vida del vostre ordinador

dilluns, febrer 22nd, 2010

Ara que molta gent té problemes econòmics, i necessita tota l’ajuda per a sortir endavant, us passo uns consells per tal de poder allargar la vida del vostre ordinador.

Explico què fer, de manera que per menys de 100€ el vostre ordinador vagi a una velocitat acceptable i fins i tot ràpid.

Ordinadors portàtils

1. Ampliació de memòria

La majoria d’ordinadors van molt lents perquè no tenen prou memòria i l’ordinador passa molta estona deixant al disc dur la informació que hi ha a la memòria RAM que menys s’utilitza, per a que els programes més utilitzats disposin de recursos.

Després es recupera la informació del disc dur i es torna a posar en memòria.

Com el disc dur és molt més lent que la memòria ram, aquest procés és un via crucis.

Els ordinadors portàtils es poden ampliar.

Tenen una tapeta a sota per a posar-lis més memòria.

Els antics normalment vénen precarregats amb una pastilla de 512 MB o amb dues pastilles de 256 MB.

Una pastilla de memòria de 2 GB DDR2 a 800 Mhz per a portàtil (2 GB són 2048 MB) costa uns 40 € i la majoria de botigues us obriran l’ordinador, i us instal·laran la memòria correcta (hi ha tipus i si compreu una del tipus que no és no la podreu utilitzar) sense cost.

Alguns ordinadors portàtils només tenen un banc de memòria lliure (socket),  i duen 512 MB soldats a la placa, per tant podreu ampliar-lo afegint 2 GB al banc de memòria lliure i fer un total de 2,5 GB i d’altres tenen dos bancs de memòria i podreu arribar a instal·lar 4 GB (2 mòduls de 2 GB).

La majoria dels netbooks només tenen un banc de memòria ocupat per una pastilla de 1 GB, i poden ser substituïts per una pastilla de 2 GB.

Nota:

Windows en les seves versions de 32 bit habituals només veurà 3 GB i no aprofitarà el quart Gigabyte de memòria. Linux o les versions de windows de 64 bits sí que l’aprofitaran.

Windows 7 starter edition 32 bit només permet 2 GB de RAM.

Vista starter edition 32 bit només permet 1 GB de RAM.

XP starter edition 32 bit només suporta 512 MB (0,5 GB) de RAM.

Veure els límits de memòria de les versions de windows.

Si no sabeu on anar jo us indicaré una botiga on us ho faran amb molt de gust.

2. Disc dur

Els disc durs dels portàtils antics solien ser de 40 GB o de 60 GB.

Poc per a les necessitats actuals.

Ara fa poc vaig comprar un disc dur de portàtil SATA per a una amiga de 500 GB i costava 90 €.

A més, els discs durs actuals són més ràpids i porten més memòria caché (memòria intermitja que accelera les comandes recordant les àrees més demanades).

El vostre disc dur por ser SATA o IDE (més antic).

La meva recomanació és que també us ho canviïn a la botiga al moment, com la memòria.

Atenció: Jo he descobert que alguns portàtils antics i disc durs nous grans, en instal·lar-lis windows xp (service pack 2) en les versions de 32 o de 64 bits, no són capaços d’arrencar després d’instal·lar-se correctament.

Penso que és un error (bug) de windows xp sp2 que no és capaç d’iniciar-se en una partició gran.

Jo ho he solucionat sempre creant una partició de sistema de 120 GB i després d’instal·lar correctament i comprovar que windows inicia bé, des de l’administrador de discs creo una altra partició amb la resta de l’espai disponible.

El número màxim de particions primàries és de 4.

Important:

En un algun cas, per a que windows detecti el disc, he hagut de desactivar la opció de la BIOS “Usar el mode SATA natiu” (Use the SATA native mode), en cas contrari en iniciar-se l’ordinador, no “veia” el disc dur.

3. Bateria

Si la bateria s’us ha fet malbé no recomano de comprar-ne una nova.

Per una bateria us demanaran entre 100 € i 140 €.

Hi ha portàtils nous més potents a partir de 300 €.

Penso que no paga la pena gastar-se els diners en una bateria nova per a un portàtil antic.

Ordinadors de sobre taula

La gràcia dels pc és que es poden ampliar moltíssim.

Només cal obrir la tapa i podrem instal·lar diversos disc durs i plaques.

Un disc dur de 1 TB (Terabyte. 1 Terabyte = 1024 Gigabyes) per a ordinador de sobretaula (format 3,5″) costa uns 100 €.

També podem ampliar la RAM. Els ordinadors de sobretaula acostumen a disposar d’entre 4 i 6 bancs de memòria.

Hi ha mòduls de memòria de 4 GB bastant econòmics (això sí de memòria més o menys actual DDR-3 i DDR-2), així que podríeu arribar a instal·lar 24 GB de RAM.

Amb tot, la limitació en un portàtil de sobretaula ve donada per la placa base i pel processador.

Si el vostre ordinador és molt antic, podeu instal·lar-li un Linux que farà que vagi a una bona velocitat i comprar-ne un de nou molt més potent per uns 300 € (només la torre, sense monitor, ni teclat, ni ratolí).

Consells generals

1. Formatar

El sistema d’arxius de windows tendeix a fragmentar la informació.

Això vol dir que quan més s’ompleni el disc més lent anirà l’ordinador, perquè la informació està dispersa pel disc dur.

Encara que després feu neteja i buideu espai, la informació ja estarà fragmentada.

Per a que un windows vagi a màxima velocitat s’ha de formatar el disc i reinstal·lar cada sis mesos.

Això és molt incòmode de fer, i quan es formata el disc s’esborra tota la informació, així que cal fer una còpia de seguretat abans i tornar a instal·lar tots els programes en cabat.

(Jo recomano instal·lar un disc dur nou i guardar el vell una temporada ja que normalment la gent troba a faltar coses de les que no va fer còpia).

2. Desfragmentar

Com formatar és complicat, podeu fer que millori molt la situació fent espai en disc i llavors desfragmentant.

Desfragmentar vol dir que un programa organitza els blocs d’informació del disc dur per a que la informació es trobi contigua i l’ordinador tardi menys temps a recuperar-la.

El típic comportament d’un arxiu a un disc dur fragmentat és que quan veieu una pel·lícula gravada a l’ordinador la imatge i/o la veu salta.

3. Anar tancant les finestres de Facebook

He trobat finestres de facebook que em consumien més de 400 MB de RAM.

Sembla ser que per la manera en que està programat, quan més temps passin les planes obertes sense ser tancades, més informació acumulen i més memòria consumeixen.

Si anem tancant les finestres de Facebook i no les deixem obertes durant dies, veurem que el consum de memòria és molt inferior i la velocitat de l’equip molt superior.

4. Desactivar Flash

Flash és un gran menjador de recursos.

Consumeix moltíssim temps del processador.

Aquells molests banners publicitaris que tantes planes contenen, alenteixen molt l’ordinador.

Jo us recomano utilitzar google chrome en Català i el complement Flash Block, que no executa el flash a no ser que li ho permeteu.

La màquina revifarà mentre navegueu.

5. Només per a mac

Mac OS X deixa bona part dels programes en memòria encara que els tanquem.

El millor és dir sortir des de la barra del finder.

Si teniu un Apple G4 (els que no eren Pc’s) o G5, apple ja no ven peces per a aquests equips.

Si necessiteu més memòria i no en trobeu, hi ha memòria clònica compatible i els discs durs són el mateix que en els pc.

Enllaços interessants:

Memory upgrades (traduït per google al Català)

La competència

dilluns, febrer 15th, 2010

Fa dies que volia comentar-vos, en relació als projectes i empreses d’Internet, que ja ningú pot estar tranquil. No hi ha un monopoli que tingui la supremacia.

Il·lustraré alguns exemples:

Intel

El fabricant de processadors ha tingut un èxit innegable.

Porta anys i panys produint els processadors 80×86, que són els que s’empren en la majoria d’ordinadors portàtils.

Després d’alguns moments de lluita més o menys acarnissada amb Amd, la competència, i amb Via en l’àmbit dels mini-pc, semblava que Intel havia guanyat la batalla.

Però ai las! Vet-ho aquí que Qualcomm presenta les seves CPU Snapdragon, que funcionen fins a 1 Ghz en telèfons mòbils, i fins a 1,5 Ghz en mini-portàtils.

La diferència en aquest cas, és que no són compatibles amb Intel, i per tant no executaran windows, però sí que executaran Linux.

Ves per on.

També els processador basats en ARM: Nvdia Tegra, són compatibles amb Ubuntu Linux, però no amb els processadors Intel ni amb windows.

A la Xina, han decidit fa uns anys, que fabricaran els seus propis processadors (anomenats Loongson, Godson i Dragon chip).

I això què vol dir?.

Que 1.600 milions de persones podran comprar més barat un portàtil fet al seu país, i que la Xina començarà a vendre aquests portàtils més barats a la resta del món.

Intel pot començar a tremolar.

Aquests portàtils xinesos no seran compatibles amb Intel, ni amb windows, però sí amb Linux. (Nota: tenen millores de rendiment per a executar emulació via QEMU)

De fet seran els primers portàtils 100% programari lliure, ja que es preveu que també la BIOS (una memòria d’un xip dels ordinadors Pc) sigui programari lliure.

De sobte Xina exportarà tecnologia i podrà vendre al primer món, potser ordinadors més potents i econòmics.

Això ens porta al següent punt.

Windows

Si tot d’ordinadors incompatibles amb els Pc (Intel) apareixen al mercat, ordinadors que no podran instal·lar windows, és clar que la multinacional que té l’hegemonia dels sistemes operatius se’n ressentirà.

Haurà de fer-ho molt bé per a poder superar aquest atzucac, i si no ho fa serà una altra companyia més que plega o que passa de tità a empresa gran o amb més pena que glòria.

De fet microsoft ja ha vist com li passaven la mà per la cara amb el món dels telèfons mòbils, però d’això en parlaré després.

En el cas de microsoft val a dir que no s’ha fet especialment popular per el seu escàs suport al Català; apple no ha donat pràcticament cap mena de suport al Català tot i els usuaris fidels que té a Catalunya. Ubuntu Linux és gratuït i està traduït 100% al Català.

Adobe

Adobe ha tingut els seus moments de glòria a Internet amb Flash.

Semblava líder indiscutible, han comés moltes errades, però també han innovat.

Ara bé, microsoft ha tret un producte per a competir amb flash: Silverlight.

Certament, flash és el que més carrega el meu ordinador quan navego.

Fins a tal punt és així que em vaig instal·lar un meravellós complement (plugin) per a Chrome (FlashBlock) que desactiva tot el flash (i silverlight) de les planes per les que navego, a no ser que jo indiqui el contrari.

No contents amb l’aparició de Silverlight, el nou estàndard HTML 5 permet visualitzar vídeos sense haver d’instal·lar Flash.

I no oblidem que apple no instal·la Flash als seus telèfons iPhone.

Telèfons mòbils

Va haver un temps en que Nokia era la reina dels telèfons mòbils.

A mi em resultava emprenyador que no suportessin el Català i que els telèfons es desbloquegessin sols (per exemple a la butxaca).

Nokia va seguir amb el seu sistema operatiu tancat, i vet-ho aquí que altres marques com Blackberry, palm, eren molt més àgils per a treballar amb el correu electrònic i Internet.

Windows mobile va guanyar quota per un temps, però la seva lentitud i manca de funcionalitats (al principi la possibilitat d’incorporar molts programes prometia) va fer que hagi quedat relegat a un sistema perdedor.

iPhone va donar un cop dur als telèfons nokia i als telèfons windows mobile.

Els amants de BlackBerry no canvien, però Palm sí que s’està quedant enrere.

iPhone va ser un killer-phone (assassí de telèfons de la competència) i es va imposar per una experiència d’usuari agradable, facilitat d’ús i la possibilitat d’instal·lar una infinitat de programes, tot i que físicament era molt més trasto (és molt gran). Tot i que la càmera era molt dolenta van incorporar un programa que tria la millor de les fotos de manera que l’usuari rep un resultat força positiu.

iPhone té algunes coses emprenyadores, bàsicament de caràcter monopolístic i manca de funcionalitats com ara poder accedir a tots els arxius del telèfon simplement per USB (s’ha d’instal·lar iTunes i només es poden veure arxius concrets com les fotos) i un actitud barroera en no permetre moltes aplicacions a la seva botiga online.

Nogensmenys, quan semblava que iPhone s’ho menjava tot, apareix Google amb el Nexus One.

I aquí Google ha tornat a donar fort, perquè a més de contar amb una interfície gràfica molt agradable, similar a l’iPhone, resulta que és un Linux, és programari lliure, podem fer el que vulguem amb el telèfon sense restriccions monopolístiques i modificar-lo per dins, i també disposen de botiga en línia amb un gran número d’aplicacions.

Operadores timofòniques

Les operadores de telefonia eren un dels monopolis més odiats, i ho segueixen essent.

Però amb l’aparició de programes com Skype van haver de començar a donar tarifes planes de trucades, davant la por que els marxessin els clients.

Nogensmenys han seguit extorquint amb els seus preus.

L’aparició de Google Voice, un programa per trucar a través d’Internet de manera gratuita a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, pensat per a fer servir amb el mòbil a través de la connexió de dades, torna a posar contra les cordes a les operadores més afamades i mandroses.

Intenten vetar amb totes les seves forces el progrés, perquè els obliga a treballar, i si no ho fan bé se’ls acaba el monopoli.

Música a 18 €

Les companyies discogràfiques segueixen venent Cd’s de música a 18 €.

Cd’s que si en compres 2, en els quals el single que escoltaves per la ràdio era bo, però la resta del disc és una porqueria et vénen ganes d’engegar el disc i la companyia a dida.

Cd’s que ens havien dit que eren tota la vida i quan hem descobert que es ratllen amb molta facilitat, també hem descobert que no ens els canvien.

I cd’s que algunes companyies com Sony, van carregar sense avisar amb un programa que s’instal·la a l’ordinador sense dir res i que l’alenteix. Era un sistema de seguretat anti-còpia, que s’acabava comportant com un virus.

Apareixen empreses com iTunes que venen cançons a 1 € legalment i guanyen molts diners.

Però els monopolis musicals tracten d’imposar el seu vell model, i culpen a Internet de la baixada de les seves vendes, i donen suport a entitats amb comportaments mafiosos com la sgae o la riaa a Amèrica.

I quan apareixen empreses que pretenen cobrar a les perruqueries o als casals d’avis per posar la ràdio (les ràdios ja paguen l’odiat cànon), o que cobren dels concerts i programes benèfics, el que passa és que la gent els agafa animadversió.

Existeix un tipus de música que es diu Copyleft, en la que els autors la regalen a la humanitat i diuen: feu-ne el que vulgueu.

Trobo més probable que un autor de música Copyleft es faci famós i guanyi més diners (pe: actuacions en directe) si poso la seva música en una pel·lícula meva gratuita a Internet i aquesta té èxit que si ha de passar pel cicle clàssic de les companyies discogràfiques tradicionals.

Estic segur que aviat la música copyleft començarà a desplaçar, legítimament, a les cançons suportades pels monopolis musicals i noves empreses òptimes a nivell de productivitat, inventaran maneres innovadores de guanyar diners donant als consumidors el que volen i sense que aquests se sentin abusats.

Conclusions

Tota aquesta lliure competència genera millores per al consumidor final.

Ara bé, també vol dir que cap companyia es pot adormir i no tractar de millorar contínuament.

I que si una ho fa, pot passar de ser un gran gegant, a ser una anotació als llibres d’història.

Aquest canvi de paradigma és prou interessant i suposa algunes incerteses, com si paga la pena invertir en determinades empreses, o en R+D si no podrem afrontar la competència ferotge.

Com a emprenedor sovint he tingut una idea, la he implementat, l’han vist, me l’han copiat, i m’han passat la mà per la cara per manca de recursos.

Del que no hi ha dubte és que aquesta competitivitat millora la relació qualitat preu per al consumidor final (podem comprar un millor producte més barat).

Com és lògic, i com estableix el liberalisme, aquesta lliure competència ha de ser protegida, i per això als països avançats existeixen les lleis anti-monopoli mentre que a les dictadures socialistes es fan prevaldre els monopolis on els preus sempre són més cars, el servei pitjor, i en tot cas, no es pot escollir ni tampoc canviar de proveïdor.

Crec que aquest article planteja noves preguntes davant la incertesa de no poder-nos afermar a companyies/certeses absolutes.

A mode d’epíleg

Sobre els processadors de la Xina, podríem desconfiar, en el sentit que és raonable pensar que instal·lessin alguna mena de porta del darrera (backdoor) per a poder espiar o hackejar quan els interessi.

Tot i això windows també té fama de tenir moltes portes del darrera, però no és això sobre el que volia parlar.

D’alguna manera sembla que el lliure mercat castiga “el costat fosc”, la mala praxi, i premia a qui fa les coses de manera correcta.

Hom mai perdonarà si Facebook comercia amb les dades personals, o si ho fa google, i si apareix un servei millor que ofereixi més per menys, avançarà als actuals líders indiscutibles.

Potser aquesta és la conclusió, no hi ha líders indiscutibles, els líders ho són mentre són capaços de ser els millors en el seu camp, quan deixen de ser-ho passen a ser ex-líders. I crec que ha de ser així.

iPhone Explorer – Explorar tots els arxius del telèfon

dissabte, febrer 13th, 2010

iPhone Explorer és una magnífica utilitat per a windows o mac que ens permet accedir a tots els arxius de l’iPhone des de l’ordinador.

No només a les fotos, sinó a tots els arxius que hi ha al sistema.

Un cop l’haguem instal·lat, en endollar per USB el telèfon, ens apareixerà una unitat de disc més, com si es tractés d’una clau USB i podrem copiar, enganxar o moure arxius amb tota normalitat.

Aquest programa és gratuït i el podeu descarregar des de la seva web:

http://www.iphone-explorer.com/

Nogensmenys cal tenir present que necessitareu tenir instal·lat iTunes.

Via: jkOnTheRun