Un programari gratuït per a Linux, mac os x i windows ha estat alliberat, i fa molt fàcil aconseguir accès root (de màxim nivell) als mòbils Android.
De fet és una eina per a fer un backup del telèfon i instal·lar-hi noves room flash.
Els models suportats són: HTC Incredible (Droid Incredible), HTC Desire, HTC DesireC (Droid Eris), HTC Aria, Hero (no ho he pogut confirmar), i Sprint Evo 4G (HTC Supersonic).
Per a Linux i mac os x el programa duu tot el necessari però per a windows serà necessari descarregar els drivers HBOOT.
De la mateixa manera que critico l’hermetisme d’apple amb els seus programes també critico que el sistema operatiu de google basat en Linux: l’android, no ofereixi el màxim accés als seus usuaris i calgui hackejar els telèfons per a poder disposar de privilegis root.
És ben sabut iPhone té molts seguidors. També que el seu sistema tancat i propietari on l’empresa decideix quines aplicacions podem instal·lar enfurisma a molts consumidors exigents (per exemple la negativa al magnífic google voice).
I en aquest context Android és molt ben valorat per ser programari lliure.
Com sigui que totes els aparells ens agraden i ens resulten útils comento de manera una mica desordenada novetats interessants d’aquestes plataformes.
D’acord a les estadístiques de la coneguda Quantcast, als Estats Units d’Amèrica el sistema operatiu per a mòbils de google: Android és qui genera el 20% del tràfic Internet de navegació web des de dispositius mòbils, mentre que iPhone ha retrocedit fins a un 59% a Maig de 2010.
Això vol dir, que google Android està guanyant més i més seguidors pel que respecta a navegar per Internet amb el telèfon mòbil.
Parlant d’aplicacions interessants:
Android:
Shoot Me – és una aplicació gratuita (freeware) que fa una captura de pantalla del que veiem al telèfon quan sacsegem el dispositiu.
Swype – un magnífic teclat virtual que fa molt difícil equivocar-se i representa una nova manera (i molt atractiva al meu parer) d’escriure.
iPad:
Air Display – és una aplicació que costa $9.99 que permet enviar la senyal de vídeo del Mac a l’Ipad, de manera que es converteix en un altre monitor. No està disponible en Català.
Personalment no m’agrada que els productes apple siguin un món tancat, amb llicències abusives. Això també passa amb els ebooks de moltes empreses (cas paradigmàtic quan van esborrar 1984 dels dispositius que l’havien comprat, i van destruir les notes d’estudiants associades al llibre).
Crec que triomfaran els sistemes oberts, respectuosos amb els drets civils i que facilitin la interoperativitat.
Perquè comprar un llibre electrònic amb DRM (protecció digital contra còpia bastant emprenyador puix que no et permet dur el llibre que has comprat al dispositiu que vulguis, entre d’altres desavantatges) si el puc tenir en PDF i em funcionarà en tots els dispositius del món?.
Executar flash i java i instal·lar el que volguem és molt important per a molts de nosaltres, i no ho fan els dispositius d’apple.
Intel i microsoft treballen en la seva línia de tablets (wintel), Nvidia està creant unes altes expectatives amb els seus tablets Tegra accionats per processadors ARM, que no són compatibles amb windows però sí amb Linux, i apple té el seu iPad que com sabeu no permet instal·lar res que no hagi estat aprovat per apple a la seva botiga apple store.
També Amd va incorporant-se al sector dels tablets, i va guanyant terreny Via.
Fins ara parlo del sector dels tablets sense teclat, estil iPad.
En canvi el Tablet Gigabyte M1125 ens mostra el camí del que pot ser un tablet amb els millors avantatges:
- Equipat amb processadors Intel Core ix (no s’ha comentat si i3,i5 o i7) de baix consum
- Operació en mode tablet amb pantalla tàctil o bé com a netbook corrent amb teclat
- USB 3.0
- Pantalla tàctil de 11,6 polzades (resolució de 1366×768 molt probablement)
Aquest model és molt nou, es presentarà en breu a la fira Computex d’enguany, i no hi ha més característiques disponibles. No veig cap port HDMI, però sí que s’ha anunciat que hi haurà una base d’expansió i no puc considerar que no equipi un d’aquests ports d’imatge digital.
Sembla que la idea és oferir la funcionalitat justa per a que sigui molt lleuger, i ampliar el rendiment amb la base d’expansió acoblable.
Una de les característiques que s’estan començant a veure són bases d’expansió que proporcionen una tarja gràfica Nvidia o ATI d’alt rendiment.
Òbviament només es poden fer servir quan el netbook està connectat a la base d’expansió, mentre que quan funciona de manera autònoma utilitza una tarja integrada al netbook que consumeix molt poca energia.
Paral·lelament el fabricant de processadors,plaques base, i mini-pcs: Via, ha anunciat avui que comercialitzarà tablets amb el sistema operatiu de Google Android a un preu d’entre $100 i $150, actualment entre 81€ i 120 €.
Podeu veure moltes fotos que han penjat a via gallery.
Molts processadors diferents poden entrar en escena, i molt econòmics, la gràcia és que poden fer servir Linux. I si poden fer servir Linux, poden fer servir les aplicacions Linux, i Flash, cosa que els converteix en serioses opcions.
Els sistemes propietaris i tancats com els d’apple i microsoft poden quedar obsolets en un tres i no res.
La veterana distribució Slackware ha presentat la seva versió 13.1.
Slackware és una distribució que es caracteritza per ser la més similar a BSD en estructura de fitxers (Bsd a like) i perquè tot s’edita a mà en arxius de configuració.
El proppassat dia 18 de Maig s’alliberà la versió 3.2 de Virtual Box.
Aquest programari que permet virtualitzar ordinadors, i per tant fer còrrer diferents sistemes operatius com Linux, servidor i estacions de treball Windows, Solaris x86, Free BSD… incorpora força millores.
Sens dubte una de les que seran més apreciades pels usuaris de Mac és la possibilitat de fer còrrer màquines virtuals Mac Os X.
Segons el web aquesta possibilitat és només per a usuaris que utilitzin maquinari Mac, però sembla una limitació més aviat burocràtica i no tècnica puix que els Mac són pc’s.
Aquesta versió és la primera alliberada des que Oracle, que comprà Sun, que comprà Virtual Box, es feu amb la companyia.
I es nota el seu regust empresarial pel suport a cabines de disc SAN / NAS, millores a les imatges de la màquina virtual (snapshot), suport per a afegir processadors virtuals en calent (hot plug), suport per a Ubuntu i Oracle Enterprise Linux 5.5.
Aquí us adjunto una sèrie de captures de pantalla del procés d’actualitzar Ubuntu a la darrera versió.
És tan fàcil!…
Us imagineu actualitzar d’un windows xp a un windows 7 amb la mateixa facilitat?.
Per cert, la versió que va ser alliberada el dia del seu llançament tenia un bug de seguretat que feia impossible arrancar cap altre sistema operatiu.
Concretament era un error a grub2.
Va ser solucionat ràpidament, i només afectava alguns equips, però si vau baixar Ubuntu (ISO) el mateix dia que presentaven la versió us recomano que baixeu de nou una versió actualitzada.
M’assabento via Download Squad que un hacker de Linux aconseguí a finals del mes d’Abril de crear una versió d’Android, el sistema operatiu lliure de google per a telèfons mòbils basat en Linux, per a iPhone i instal·lar-la-hi al seu telèfon.
Encara és més interessant perquè de fet ha instal·lat un inici dual (dual boot) que li permet arrencar amb Android Linux o bé amb el sistema operatiu de sèrie, l’iPhone OS.
Val a dir que l’iPhone ha de ser hacketjat (jailbreakejat).
El vídeo dura 8 minuts però us arrencarà més d’un somriure quan veieu aparèixer en Tux (el pingüí de Linux) o quan rebi una trucada…
I si es pot instal·lar Android en un iPhone, res no impedirà de fer-ho en un iPad (encara que com sabeu a mi no m’agrada per molts motius).
M’emprenya d’apple que decideixen per tu, no només decideixen sinó que no et deixen decidir.
Això es pot veure amb l’obligació de passar per la seva apple store per a instal·lar qualsevol aplicació, i la impossibilitat d’instal·lar programes que no hi són des d’una clau USB per exemple.
Aquest codi tancat m’emprenya.
També anul·lava per a mi qualsevol interès el fet que els seus productes no estiguessin en Català.
El que sí que he pogut comprovar és que diverses aplicacions de desenvolupadors independents i directament d’apple per a mac os x, a la seva web, sí que estan apareixent en Català.
Per fet d’aquesta manca de llibertat no m’agrada apple i sí m’agraden els Pc compatibles i el programari lliure.
Per això m’han semblat molt interessants aquests productes:
HP Slate
Fixeu-vos com remarquen al vídeo que se li pot connectar coses estàndard com un cable USB o una tarja de memòria SSD (la típica de les càmeres), ambdues funcionalitats de les que no disposa per se l’ipad.
He llegit algunes notícies en la línia que HP podria abandonar o reorientar aquest projecte puix que l’equipaven amb windows 7, i consumeix massa recursos.
Dell Streak tablets
De 7″ i 10″.
La gràcia dels equips de Dell es que van equipats amb Android. Com Android fa referència, de manera ambigua, a diversos conceptes, no n’estic segur de si es refereix al Linux de google, al sistema operatiu de google que treballa contra el núvol o el sistema operatiu (Linux) pensat per a mòbils.
Personalment penso que si és l’Android Linux, amb flexibilitat total, és un gran encert.
El fet que siguin pc’s i no circuits propietaris com en el cas dels iPad també permet compatibilitat amb tota mena de maquinari.
Per exemple, si la bateria de l’iPad dura 10 hores, la d’Adam 24 hores, i està preparat per a llegir amb el sol incidint-hi.
Però el millor de tot és que funciona 100% amb programari lliure i la plataforma d’aplicacions és de lliure accés per als desenvolupadors de tot el món.
Sens dubte un gran encert.
Com podeu veure a la foto té una càmera (3 megapixels) que sembla perfecte per a vídeo conferència i disposa d’una resolució de 1024×600.
No és un xip Pc sinó un dual-core ARM Cortex A9 (Nvidia Tegra 2) a 1 Ghz, el fet que conta amb suport per a Android, Ubunty i Chromium fa el producte interessant.
Actualització:
Joo Joo
Joo Joo és l’únic tablet d’aquestes característiques que incorpora un processador Intel Atom, així que en teoria se li pot instal·lar un windows 7 o un Ubuntu.
A la captura de la imatge podeu veure més de 50 actualitzacions de seguretat per a un ordinador windows xp professional de 64 bits.
Aquestes actualitzacions tenen com a objectiu solucionar errors de seguretat que podrien permetre accés a terceres persones al nostre ordinador.
microsoft va adoptar fa anys una política per la qual només les persones amb un sistema operatiu original poden actualitzar el seu windows des de windows update, que és la plataforma d’actualitzacions de microsoft.
Avui en dia la majoria de persones tenen una versió original de windows. Això és així perquè amb pràcticament tots els ordinadors portàtils ja s’incorpora una llicència de windows, i les botigues no acostumen a instal·lar programari pirata.
Instal·lar programari pirata baixat de la xarxa té bastants perills, ja que podem estar instal·lant programes espies, virus, spyware, etc…
La conclusió d’aquest article és que si utilitzeu programari per al que teniu llicència (windows, navegadors, reproductors flash, pdf, etc…) procureu mantenir-lo actualitzat.
Per a fer un paral·lelisme amb la vida diària imagineu que us heu comprat un cotxe nou, i que el fabricant descobreix un problema de seguretat pel que és molt fàcil obrir la porta del cotxe i robar-lo.
De ben segur us apressaríeu a dur-lo al taller per a que instal·lin el mecanisme actualitzat i que el vostre cotxe sigui segur.
Doncs amb els ordinador passa el mateix. Si no el tenim actualitzat i no vigilem quins programes instal·lem, pot resultar que terceres persones tinguin el control total del nostre ordinador i puguin saber tot el que fem. Què escrivim i a on, i això és molt dolent quan es fa servir l’ordinador per a fer transferències bancàries, per exemple.
Altres actualitzacions del cotxe serien aquelles que solucionen, ja no una vulnerabilitat, sinó directament un mal funcionament: que no s’obrin els airbags, que no s’activi l’abs quan toca, que es bloquegi la direcció en plena conducció o que el motor s’apagui.
Aquestes serien analogies a falles de programari en els ordinadors que farien que el sistema es “pengés”, o determinades aplicacions fallessin.
Una curiositat final, la majoria dels fabricants d’automòbils ofereixen la primera revisió gratuïta, al cap de sis mesos d’haver comprat el vehicle, i no és perquè siguin generosos, sinó perquè llavors aprofiten per a canviar les peces que els enginyers han descobert que resulten defectuoses per un error de disseny o de fabricació: aquella llum que es fon molt abans del que deuria, el suport que manté la porta del maleter oberta i que s’espatlla al cap de 8 mesos aproximadament, etcètera… evidentment sobre això hi ha un secretisme absolut.
En el món del programari els fabricants acostumen a indicar quins problemes s’han solucionat d’una versió a una altra.
Actualitzar el programari, sobretot quan la versió emprada té forats de seguretat, és necessari ja s’empri: Linux, Mac OS X, windows, o qualsevol altre sistema operatiu.