Archive for the ‘Discs durs / Hard disks’ Category

Canviar el disc dur del portàtil

dissabte, juliol 28th, 2012

Us mostro aquí, per passes, el necessari per a canviar el disc dur de l’ordinador portàtil.

Necessitarem:

– Un tornavís petit d’estrella (que no sigui de punta imantada)

– El disc dur que vulguem instal·lar

– Dur roba que no acumuli electricitat estàtica

– Un USB per a fer les còpies de seguretat prèvies

– Un USB o CD per a instal·lar el sistema operatiu quan haurem canviat el disc

Prèviament ens haurem informat de quin tipus de disc suporta el nostre portàtil.

Si és relativament modern, uns quatre anys o cinc,  portarà un disc dur de 2,5 polzades SATA-2 (de vegades anomenat SATA 3 Gbps o SATA II)

Si és antic portarà un ATA.

Si és molt molt modern portarà un disc dis SATA-3 (anomenat també SATA 6 Gbps o SATA III) però encara no és gens habitual.

El primer que farem serà fer una còpia de seguretat de les nostres dades.

Normalment emprarem un dispositiu extern USB, com un disc dur, o un llapis o clau de memòria USB.

Un cop fet això apaguem l’ordinador i li desconnectem tot.

Ens assegurem que estigui apagat, no pas suspès i desconnectem tots els cables.

 

Els portàtils lleugers només tenen dues badies, una per a la memòria i potser tarja wifi, i l’altra per al disc dur.

Acostumen a dur un petit logo per a identificar què conté cada ranura.

Així doncs quan tenim identificat quina tapeta guarda el disc dur, la obrim.

I retirem la tapa.

La petita llengua de plàstic que queda al descobert està pensada per a estirar d’ella i així retirar el portàtil amb més facilitat.

La manera com està col·locat el disc pot variar d’un model d’ordinador a un altre, així com els suports que utilitza.

Encara que avui en dia tendeixen a la simplicitat i la lleugeresa.

Arribats a aquest punt tocarem el terra amb la punta dels dits. Aquest és un petit truc per a descarregar l’electricitat estàtica que puguem portar.

Els pc són molt modulars i utilitzen components estàndard, així que aquí ens trobem un disc dur SATA-2 estàndard i un connector.

Removem amb compte el connector. No és fàcil trencar-lo però no es pot fer el bèstia.

Podem veure una làmina adhesiva protectora negra.

Primer la desenganxarem del disc dur, altrament serà impossible desconnectar el connector adaptador SATA-2.

Veiem el connector sata 2 del nou disc dur (de fet és sata 3 però és compatible amb ordinadors sata 2)

El connectem, adherim la làmina negra protectora, i el col·loquem al seu lloc.

Tanquem la tapa, i hi posem els cargols altra vegada.

I ara finalment ja hem acabat.

Ara haurem d’instal·lar el sistema operatiu.

En el meu cas he instal·lat un flamant Ubuntu 12.04 de 64 bits. :)

Kingston HyperX Max 3.0 USB 3.0 SSD

divendres, desembre 3rd, 2010

Kingston ha presentat un disc dur extern USB 3.0, amb tecnologia SSD.

Els discs SSD, basats en memòria Flash, són molt i molt ràpids i només es pot aprofitar aquesta velocitat amb un port SATA 3.0 o USB 3.0.

Segons engadget és el dispositiu que més velocitat d’escriptura els ha retornat fins ara.

El disc dur de 128GB costa $280 (212 €).

Super Talent també ha presentat un dispositiu molt i molt interessant.

Es tracta d’una de la primera clau de memòria USB 3.0.

Aquest giny ha retornat una velocitat màxima de 371 MB/segon de lectura i de 190 MB/segon en escriptura.

Via: Engadget

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1FE

Carcasses disc dur USB 3.0

dimecres, novembre 10th, 2010

L’USB 3.0 ha irromput en la tecnologia actual quasi sense que ens n’adonéssim.

Els portàtils de 900 € cap amunt (pe: l’Asus N71JA-TY021V) ja l’incorporen i poden adquirir-se a Catalunya (encara que s’està endarrerint molt en els netbooks), les plaques base o plaques mare de 80 euros amunt també l’incorporen i comencem a veure dispositius compatibles amb aquest format.

La fotografia és d’una caixa o carcassa externa USB 3.0 d’una botiga de Barcelona.

A aquest model se li connecta un disc dur de portàtil estàndard de 2,5″ SATA o SATA 2 i surt un port USB 3.0.

D’aquesta manera es poden aprofitar els disc durs actuals, però gaudint de la molt més gran velocitat que ofereix USB 3.0.

Magnífic per a fer còpies de seguretat.

També és compatible amb USB 2.0 de manera que si no tenim encara un ordinador amb USB 3.0 podem connectar-lo a l’equip actual i treballar, i quan en tinguem un amb el nou port, fruir amb quotes més altes de velocitat.

Aquesta caixeta valia 24 € i n’hi ha disponibles també per a disc dur d’ordinador de sobretaula (3,5″).

Més tardarem a veure portàtils amb SATA 3, que ja l’incorporen les plaques base 80 € però no pas cap portàtil, ni en tinc notícia d’un proper desplegament d’aquesta tecnologia.

Disc dur de 1,5 TB Seagate GoFlex USB 3.0

dissabte, octubre 2nd, 2010

Un nou disc dur USB 3.0 de Seagate fou presentat a mitjans de Setembre.

El seu preu és de $249.99, uns 200 €.

Aquest model GoFlex a més ve precarregat amb 20 pel·lícules en format HD de Paramount.

Aquí podeu veure tota la gama de discs externs GoFlex de Seagate.

Via: jkOnTheRun

Toshiba Camileo S10 és un imant (magnet)

dilluns, maig 17th, 2010

Amb motiu de 10.000 a les Nacions Unides us parlava de la càmera Toshiba Camileo S10.

Doncs bé, m’he endut una molt desagradable sorpresa en comprovar que és un potent imant.

No només pot esborrar memòries USB, disc durs, o malmetre telèfons si els deixeu aprop, sinó que m’estranya que no esborri la pròpia tarja SD.

Fins ara no he tingut problema en aquest sentit.

També he creat un petit vídeo per a que ho pogueu veure:

Linux reiserfs 25 Segmentation fault

diumenge, abril 4th, 2010

Aquest article és per a usuaris avançats i administradors de sistema.

El problema de reiserfs és que escriu una mica després algunes dades, el que en anglès s’anomena delayed writting.

Reiserfs és un tipus de sistema d’arxius (fs – filesystem), que indexa els arxius en arbre.

És molt eficient i difícilment es fragmenta.

Lamentablement l’escriptura endarrerida representa un risc si se’n va la llum o si algun destraler apaga l’ordinador de cop (cop de botó, botonada, desconnecta el cable d’alimentació, etc…) car es pot corrompre el sistema d’arxius per complet.

Si us ha passat això és possible que el vostre sistema no arranqui, o bé ho faci i després d’unes hores patiu un kernel panic ja que Linux no pot accedir al sistema d’arxius i ja no sigui possible arrencar.

Rebreu un error similar a:

25 Segmentation fault
Attempt to remount root device as read-write failed.

Code 9b 06 89 02 8b 47 04 89 42 04 8b 46 08 89 42 08 8b 46 0c 89

kernel panic

Si patiu aquesta atzagaiada això és el que heu de fer:

1. En primer lloc fer una còpia de seguretat del disc.

Si estem parlant d’una màquina virtual, copieu tota la carpeta / tots els arxius.

Si us ha passat a una màquina física seria recomenable, guardar un dels discs si hi teníeu mirall (mirror – raid 1), i si no en teníeu fer un clon del disc.

(per a fer un clon necessitareu un disc dur igual o bé un disc dur més gran amb un programari que generi una imatge del disc)

Podria ser que el disc dur tingués sectors malmesos (bad clusters) i quan m’és l’emprem més dades perdem. Per tant, el primer és fer una còpia de seguretat en un altre disc.

2. Verificar que el maquinari funciona correctament

Falla la RAM? La font d’alimentació curtcircuita i ens apaga l’equip? Falla el ventilador i quan el processador s’escalfa s’apaga?.

Descartar falles de maquinari que podrien ser fatals si es produeixen al vell mig de la reparació.

3. Assegurar-vos que el sistema d’arxius és reiserfs.

Si intentem arreglar un sistema d’arxius reiserfs que no n’és podem destrossar-lo del tot.

(El mateix passa amb els altres sistemes d’arxiu com ext2 o ext3, si a ext3 li passeu un fsck sense especificar fsck -t ext3 l’eina assumirà que el tipus d’arxiu és ext2 i us malmetrà les dades.)

He vist que algunes versions de fsck endevinaven que es tracta d’un reiserfs nogensmenys retornen fsck: fsck.reiserfs: not found. Nosaltres no emprearem fsck.

4. Arrencar el sistema amb un Linux auto-arrencable.

Ho podeu fer des d’un CD, una unitat USB o des d’un arxiu ISO si treballeu amb una màquina virtual.

Us recomano que utilitzeu el disc que vau generar durant la instal·lació o bé el d’arrencada de la distribució del vostre sistema per a assegurar-vos que suporta el vostre sistema d’arxius, discs, etc..

També podeu arrencar amb un Linux rescue disk.

Jo faig servir el primer disc d’instal·lació de la distribució de Linux Slackware ja que ve prou equipat i no fa res que jo no vulgui, simplement em proporciona una shell (intèrpret de comandes) amb accès root, sense muntar (mount) cap unitat.

És important que no munteu la unitat ja que per a fer les correccions ha d’estar desmuntada (unmounted).

5. Executeu reiserfsck

Per defecte reiserfsck fa un testeig del sistema d’arxius sense modificar res.

Nogensmenys assegureu-vos-en puix que hi ha coses que canvien d’una versió a l’altre.

Un cop heu comprovat que el sistema d’arxius té errors, és el moment de tractar d’arreglar-los.

És molt important que res interrompi el procés o ja haurem begut oli.

No està de més assegurar-se de tenir un SAI (Sistema d’Alimentació Ininterrompuda) per si se’n va la llum, i haver fet un testeig de memòria des de la BIOS abans no fos cas que l’ordinador s’hagués penjat per un problema de memòria RAM (increïblement els mòduls de memòria s’espatllen!).

Quan n’estem segurs iniciem el procès:

reiserfsck --rebuild-tree /dev/hda1

I esperar que vagi bé.

Si el vostre disc és un SCSI o SAS enlloc de ATA o SATA llavors haureu d’especificar /dev/sda1 , /dev/sdb1 si la partició és al segon disc Scsi (b) i és la primera (1), etc…

És d’agrair que els sistemes d’arxiu de Linux tinguin duplicades les àrees crítiques (backup) en altres sectors del disc.

La captura de pantalla mostra com s'està reconstruint l'arbre d'arxius.

Com a truc final si accediu remotament a una consola windows, i d’allí al Linux executant-se com màquina virtual, és un problema típic que les pulsacions de les tecles funcionin de manera descontrolada, de manera que premeu Y i us trobeu amb YYYYYYY.

Això fa impossible escriure cap comanda (o contestar a Yes que demana reiserfsck).

Hi ha un truc ben senzill que consisteix a prémer una tecla inofensiva abans, per exemple SHIFT, deixar-la anar i ràpidament prémer una o fins a tres tecles del que us interessa, repetir la operació.

En un 90% de les ocasions no se us repetiran les tecles.

Feu el mateix abans de prémer Enter o del contrari enviareu 6-10 Enters.

Sort.

També us pot interessar:

Repairing ReiserFS file system with reiserfsck (anglès, explica com fer un backup abans de començar)

Wikipedia: ReiserFs (anglès)

Surviving a Linux Filesystem (ext2/ext3) Failures

Error 2 while executing fsck.reiserfs (castellà)

Consells per a allargar la vida del vostre ordinador

dilluns, febrer 22nd, 2010

Ara que molta gent té problemes econòmics, i necessita tota l’ajuda per a sortir endavant, us passo uns consells per tal de poder allargar la vida del vostre ordinador.

Explico què fer, de manera que per menys de 100€ el vostre ordinador vagi a una velocitat acceptable i fins i tot ràpid.

Ordinadors portàtils

1. Ampliació de memòria

La majoria d’ordinadors van molt lents perquè no tenen prou memòria i l’ordinador passa molta estona deixant al disc dur la informació que hi ha a la memòria RAM que menys s’utilitza, per a que els programes més utilitzats disposin de recursos.

Després es recupera la informació del disc dur i es torna a posar en memòria.

Com el disc dur és molt més lent que la memòria ram, aquest procés és un via crucis.

Els ordinadors portàtils es poden ampliar.

Tenen una tapeta a sota per a posar-lis més memòria.

Els antics normalment vénen precarregats amb una pastilla de 512 MB o amb dues pastilles de 256 MB.

Una pastilla de memòria de 2 GB DDR2 a 800 Mhz per a portàtil (2 GB són 2048 MB) costa uns 40 € i la majoria de botigues us obriran l’ordinador, i us instal·laran la memòria correcta (hi ha tipus i si compreu una del tipus que no és no la podreu utilitzar) sense cost.

Alguns ordinadors portàtils només tenen un banc de memòria lliure (socket),  i duen 512 MB soldats a la placa, per tant podreu ampliar-lo afegint 2 GB al banc de memòria lliure i fer un total de 2,5 GB i d’altres tenen dos bancs de memòria i podreu arribar a instal·lar 4 GB (2 mòduls de 2 GB).

La majoria dels netbooks només tenen un banc de memòria ocupat per una pastilla de 1 GB, i poden ser substituïts per una pastilla de 2 GB.

Nota:

Windows en les seves versions de 32 bit habituals només veurà 3 GB i no aprofitarà el quart Gigabyte de memòria. Linux o les versions de windows de 64 bits sí que l’aprofitaran.

Windows 7 starter edition 32 bit només permet 2 GB de RAM.

Vista starter edition 32 bit només permet 1 GB de RAM.

XP starter edition 32 bit només suporta 512 MB (0,5 GB) de RAM.

Veure els límits de memòria de les versions de windows.

Si no sabeu on anar jo us indicaré una botiga on us ho faran amb molt de gust.

2. Disc dur

Els disc durs dels portàtils antics solien ser de 40 GB o de 60 GB.

Poc per a les necessitats actuals.

Ara fa poc vaig comprar un disc dur de portàtil SATA per a una amiga de 500 GB i costava 90 €.

A més, els discs durs actuals són més ràpids i porten més memòria caché (memòria intermitja que accelera les comandes recordant les àrees més demanades).

El vostre disc dur por ser SATA o IDE (més antic).

La meva recomanació és que també us ho canviïn a la botiga al moment, com la memòria.

Atenció: Jo he descobert que alguns portàtils antics i disc durs nous grans, en instal·lar-lis windows xp (service pack 2) en les versions de 32 o de 64 bits, no són capaços d’arrencar després d’instal·lar-se correctament.

Penso que és un error (bug) de windows xp sp2 que no és capaç d’iniciar-se en una partició gran.

Jo ho he solucionat sempre creant una partició de sistema de 120 GB i després d’instal·lar correctament i comprovar que windows inicia bé, des de l’administrador de discs creo una altra partició amb la resta de l’espai disponible.

El número màxim de particions primàries és de 4.

Important:

En un algun cas, per a que windows detecti el disc, he hagut de desactivar la opció de la BIOS “Usar el mode SATA natiu” (Use the SATA native mode), en cas contrari en iniciar-se l’ordinador, no “veia” el disc dur.

3. Bateria

Si la bateria s’us ha fet malbé no recomano de comprar-ne una nova.

Per una bateria us demanaran entre 100 € i 140 €.

Hi ha portàtils nous més potents a partir de 300 €.

Penso que no paga la pena gastar-se els diners en una bateria nova per a un portàtil antic.

Ordinadors de sobre taula

La gràcia dels pc és que es poden ampliar moltíssim.

Només cal obrir la tapa i podrem instal·lar diversos disc durs i plaques.

Un disc dur de 1 TB (Terabyte. 1 Terabyte = 1024 Gigabyes) per a ordinador de sobretaula (format 3,5″) costa uns 100 €.

També podem ampliar la RAM. Els ordinadors de sobretaula acostumen a disposar d’entre 4 i 6 bancs de memòria.

Hi ha mòduls de memòria de 4 GB bastant econòmics (això sí de memòria més o menys actual DDR-3 i DDR-2), així que podríeu arribar a instal·lar 24 GB de RAM.

Amb tot, la limitació en un portàtil de sobretaula ve donada per la placa base i pel processador.

Si el vostre ordinador és molt antic, podeu instal·lar-li un Linux que farà que vagi a una bona velocitat i comprar-ne un de nou molt més potent per uns 300 € (només la torre, sense monitor, ni teclat, ni ratolí).

Consells generals

1. Formatar

El sistema d’arxius de windows tendeix a fragmentar la informació.

Això vol dir que quan més s’ompleni el disc més lent anirà l’ordinador, perquè la informació està dispersa pel disc dur.

Encara que després feu neteja i buideu espai, la informació ja estarà fragmentada.

Per a que un windows vagi a màxima velocitat s’ha de formatar el disc i reinstal·lar cada sis mesos.

Això és molt incòmode de fer, i quan es formata el disc s’esborra tota la informació, així que cal fer una còpia de seguretat abans i tornar a instal·lar tots els programes en cabat.

(Jo recomano instal·lar un disc dur nou i guardar el vell una temporada ja que normalment la gent troba a faltar coses de les que no va fer còpia).

2. Desfragmentar

Com formatar és complicat, podeu fer que millori molt la situació fent espai en disc i llavors desfragmentant.

Desfragmentar vol dir que un programa organitza els blocs d’informació del disc dur per a que la informació es trobi contigua i l’ordinador tardi menys temps a recuperar-la.

El típic comportament d’un arxiu a un disc dur fragmentat és que quan veieu una pel·lícula gravada a l’ordinador la imatge i/o la veu salta.

3. Anar tancant les finestres de Facebook

He trobat finestres de facebook que em consumien més de 400 MB de RAM.

Sembla ser que per la manera en que està programat, quan més temps passin les planes obertes sense ser tancades, més informació acumulen i més memòria consumeixen.

Si anem tancant les finestres de Facebook i no les deixem obertes durant dies, veurem que el consum de memòria és molt inferior i la velocitat de l’equip molt superior.

4. Desactivar Flash

Flash és un gran menjador de recursos.

Consumeix moltíssim temps del processador.

Aquells molests banners publicitaris que tantes planes contenen, alenteixen molt l’ordinador.

Jo us recomano utilitzar google chrome en Català i el complement Flash Block, que no executa el flash a no ser que li ho permeteu.

La màquina revifarà mentre navegueu.

5. Només per a mac

Mac OS X deixa bona part dels programes en memòria encara que els tanquem.

El millor és dir sortir des de la barra del finder.

Si teniu un Apple G4 (els que no eren Pc’s) o G5, apple ja no ven peces per a aquests equips.

Si necessiteu més memòria i no en trobeu, hi ha memòria clònica compatible i els discs durs són el mateix que en els pc.

Enllaços interessants:

Memory upgrades (traduït per google al Català)

Novetats tecnològiques Pc’s sobretaula i portàtils

dissabte, febrer 20th, 2010

Us faig cinc cèntims, una mica de resum, de les darreres novetats tecnològiques ja disponibles.

A l’esquerra podem veure el portàtil Asus N61Jv, que porta un port USB 3.0, DDR3, i processador Intel Core i5 o i3, lectora Blu-ray, Express Card, e-sata.

e-sata és un connector per a endollar un disc dur SATA (1 o 2 en aques cas) a la placa base, el que fa que vagi molt més ràpid que no pas un USB 2.0.

Les novetats que han aparegut darrerament són, els Intel Core i7, i5, i3 amb Turbo Boost, que bàsicament és que funcionen a una velocitat, per exemple 1,6 Ghz, però si el processador no està calent (en risc de cremar-se) i el sistema operatiu ho demana, el processador pot funcionar a més velocitat, (en increments de 133 Mhz) per exemple fins a 2,8 Ghz.

Es basa en el que coneixem com “overclocking“: fer funcionar per sobre de la velocitat del rellotge el processador i que era molt factible amb els processadors Amd i poc amb els Intel.

Apareixen per a portàtil les pantalles sense marc (markfree), és a dir quasi tota la tapa, sense marges serà pantalla.

Per a targes gràfiques d’alt rendiment apareix la memòria DDR-5 també anomenada GDDR-5 (graphic DDR-5) que ja equipen portàtils com l’Asus G60JX-JX139V o el Ass N71JQ-TY009V o bé el Asus G73JH-TZ002V, disponibles a les botigues Catalanes.

Molts portàtils de gama alta ja incorporen un port USB 3.0 i el lector Blu-Ray en format combo (lector Blu-Ray, gravadora de DVD i gravadora de CD tot en la mateixa unitat).

Els porta SATA 3.0 encara no són disponibles als portàtils, però sí que es troben a plaques base d’alta rendiment d’ordinadors de sobretaula, com a la Gigabyte GA-X58A-UD3R.

Els ports e-SATA (SATA extern) són disponibles a molts portàtils, fins i tot als petits netbooks, i a pràcticament totes les plaques base d’ordinador de sobretaula.

A nivell de portàtil ens trobem amb la ranura d’expansió Express Card, i amb cada cop més equips que incorporen una ranura mini-Pci per a poder ampliar l’equip.

Tots els portàtils actuals incorporen Wifi-N i se’n veuen alguns amb WiMAX.

Alguns també incorporen retroil·luminació al teclat per tal de veure les tecles amb poca llum però és un accessori sense massa transcendència.

Tots els equips actuals incorporen un port HDMI per a connectar a un monitor o a una televisió.

No compreu cap monitor que no tingui HDMI, perquè la connexió analògica (VGA) ofereix una imatge amb interferències i vibracions de la pantalla (flicker).

USB 3.0 permetrà carregar dispositius més ràpid

dijous, gener 14th, 2010

L’especificació USB 2.0 permet carregar un dispositiu que s’alimenta d’energia pel port USB 2.0, com ara un telèfon, una càmera o una PDA, a un màxim de 500 mA.

Si hi ha 5 dispositius alimentat per USB 2.0 cadascun rep 100 mA.

jkOnTheRun ens informa que l’especificació d’ USB 3.0 permet alimentar 6 dispositius simultàniament a 150 mA i entregar a un sol port un màxim de 900 mA.

900 mA és la quantitat d’energia que rep el nou telèfon de google Nexus quan es connecta al carregador elèctric de paret. Així doncs amb USB 3.0 podrem carregar-lo amb la mateixa intensitat.

Que entregui 900 mA voldrà dir que els aparells (compatibles) es carregaran molt més ràpid que si estiguessin connectats a USB 2.0.

Recordeu que USB 3.0 és 10 vegades més ràpid que USB 2.0 i que fa uns dies al CES ja es presentà el primer portàtil amb USB 3.0 i a l’Octubre de 2009 ja us parlava del primer disc dur SSD USB 3.0.

Als ordinadors amb USB 3.0 també podrà connectar-se’ls-hi dispositius USB 2.0, mentre que els aparells USB 3.0 no es podran connectar a ports USB 2.0.

En un tres i no res començaran a arribar els nous models de portàtils amb USB 3.0.

Situació dels portàtils i netbooks actual – probable baixada de preus

dimecres, novembre 11th, 2009

portatils_equilibriSi esteu pensant a comprar un portàtil o un netbook la decisió és una mica complicada.

Bàsicament han aparegut tot un seguit de novetats tecnològiques que converteixen en obsolets els portàtils que fins ara s’estan venent.

Els que tenen resolucions de 1024×600 són candidats que amb quasi total seguretat estan obsolets, ja que la tendència és oferir com a mínim HD (1366×768), ja que molta gent vol veure pel·lícules a l’avió o connectar el netbook a la televisió plana i reproduir-les allà quan arriba a casa, a través de l’ordinador.

Tots els que són a 1024×600 amb quasi total seguretat corresponen a la generació anterior i tampoc incorporen les novetats tecnològiques que us detallo a continuació.

Ara mateix estan aprobats els nous estàndards:

Wifi N

Que té el doble d’abast que l’anterior Wifi (a/b/g).

Travesa obstacles físics com parets i portes amb més facilitat i ofereix més velocitat.

Fins fa poc només hi havia ordinadors amb draft-N (borrador de l’especificació) però s’alliberà la versió definitiva i els portàtils que estan apareixent ja integren Wifi N.

USB 3.0

Compatible amb els dispositius USB anteriors (1.1 i 2.0).

Ja estan començant a aparèixer dispositius USB 3.0.

Aquesta nova especificació de l’USB és molt més ràpida, ho notarem especialment copiant dades a un disc dur USB 3.0.

SATA 3.0

El port SATA o Serial ATA és un tipus de connector on s’endollen els disc durs i els gravadors CD/DVD SATA.

La nova versió de SATA, ofereix el doble de velocitat màxima teòrica de transferència de dades entre el disc dur i l’ordinador que l’anterior SATA 2.

SATA 3.0 permet arribar a transferir un màxim de 6 Gbit per segon, és a dir, que si algun disc dur ho suportés podríem arribar a copiar dades a 750 Mbytes per segon, o el que és el mateix, llegir l’equivalent a tota la informació d’un Cdrom en un segon.

(Amb un bon disc SATA 2 ara tardaríem 11 segons)

Aquests tres estàndards són força nous, però en qüestió de molt poc temps tots els nous portàtils portaran aquestes tecnologies i els que no les duguin es consideraran obsolets.

Així que si segueix la tendència habitual en la venda de maquinari, hi hauria d’haver properament (2-3 mesos màxim) un descens en el preu dels netbooks i portàtils que no porten aquestes tecnologies, per tal d’eliminar estocs obsolets dels magatzems.

A nivell de processador també han aparegut novetats.
Intel ha presentat les seves CPU’s de voltatge ultra-baix CULV (consumer ultra low voltage), que tot i funcionar a menys megahertzos (1,2 Ghz i 1,4 Ghz) sembla ser que estomaquen els processadors Intel Atom en rendiment.

Per tant, no caldria comprar un netbook amb un Intel Atom d’un sol core (només té una unitat de procés, per tant no pot paralel·litzar per hardware), sinó que per uns 50 € o 100 € més, podríem tenir un portàtil complet Dual Core (hi ha models “solo” d’un sol core) amb una pantalla d’11 polzades i resolució de 1366×768 capaç de reproduïr pel·lícules en HD (alta definició, encara que no Full HD que és 1920×1080 perquè el monitor no ho suporta, és possible que a través del port HDMI connectat a un televisor o monitor pugui reproduir Full HD), i amb capacitat per a fins 4 GB de memòria (la majoria de netbooks no poden equipar més de 2 GB) és a dir amb el mateix pes que un netbook, però moltes més prestacions.

Acer_1410De fet, netbooks com el Toshiba NB205 o el HP mini 311 són més cars i ofereixen menys prestacions que el nou Acer 1410.

El portàtil Acer 1410 amb plataforma CULV porta una CPU Intel SU2300 a 1,2 Ghz d’Intel, o SU3500 a 1,4 Ghz (molt més potent que el típic Atom a 1,6 Ghz i amb suport per a 64 bit encara que sense hyperthreading), pesa el mateix que el netbook Toshiba i la bateria dura molt més (més de 6 hores de treball real).

A jkOnTheRun ho analitzen (anglès) (traduir amb google).

Fa molt poc han començat a aparèixer netbooks amb pantalles d’11 polzades que permeten una resolució de 1366×768 punts (HD), fins ara tots eren de 10″ amb una resolució de 1024×600 punts, el que és una mica massa poc per a un treball diari.

En contrapartida estaven en 1 Kg de pes aproximadament, alguns fins i tot caben a la palma de la mà.

Alguns models de netbooks amb resolucions superiors als 1024×600 són el:

sony-netbookSony VAIO P (estan a punt de posar a la venda els nous Sony VAIO P “mark 2″) – són els únics que caben en una butxaca

Acer 1410

Dell Mini 10 (amb la configuració Glossy 10.1 inch HD display (1366×768) WLED)

HP mini 311

MSI Wind12 U210

Lenovo IdeaPad U150 (el model més baix duu un processador celeron, fugiu dels celeron!!)

Samsung X120 (processador SU4100 – 1.3 Ghz Dual Core, 1,36 Kg)

En la gama alta de portàtils tenim els processadors quad core de la família Intel I7, que encara són cars, però ofereixen les millors prestacions.

Estan en una altra línia diferent dels netbooks (lleugers i amb molta duració de la bateria), en la de la potència i portàtils que puguin fer CAD, treballar amb photoshop, edició de vídeo exigent, etc…

La CPU Intel Atom Z550 a 2,0 Ghz amb hyperthreading,  i virtualització encara que sense per a suport per a 64 bits, va aparèixer a mitjans d’enguany, però només la he vist equipada als Sony VAIO P.

Per a acabar-ho d’adobar el primer trimestre de 2010 es vendran els Intel Atom N470 a 1,86 Ghz i amb hyperthreading (versió una mica més primitiva de Dual Core) que suposarà un salt qualitatiu en el rendiment d’aquests processadors.

Una altra prestació molt recomanable és que el portàtil tingui un port HDMI per tal de poder-lo connectar a una televisió moderna o a un monitor.

HDMI és un port digital (digital com DVI però molt més petit) i la imatge es veu molt millor que no amb un cable VGA (que transmeten senyal analògica sensible a interferències).

Algunes operadores de telefonia mòbil regalen un netbook dels que ja queden obsolets (resolució 1024×768) a canvi de signar un contracte tirà amb una permanència de 2 anys.

Personalment considero un error que molts portàtils tinguin una tarja de xarxa a 10/100 enlloc de 10/100/1000 (giga). Si aquest aspecte us importa mireu bé les especificacions puix que molts porten targes de xarxa a 10/100.

[2009/11/11 20:20] Actualització

Avui m’he reunit amb un amic que és responsable de vendes d’un dels fabricants de portàtils més forts, en volum.

Ell coneix bé les novetats i quan li arriben els nous models se’ls estudia i els prova, per que li agrada i per tal de poder aconsellar bé als seus clients. Treballa amb un netbook i amb un portàtil, i cada dia s’emporta el netbook de 10″ (1024×768 de resolució) i poc més d’un kg, a casa.

La meva idea era concretar més la informació que aportava a l’article i tenir de primera mà dates  sobre l’alliberament de les noves tecnologies.

M’ha exposat que:

- Els nous portàtils ja li arriben amb Wifi-N.

– Creu que fins de cara a finals de l’any vinent no arribaran portàtils amb SATA 3.0 i USB 3.0 (Actualització 22 Gener 2010: Primer portàtil amb USB 3.0 a les botigues de Catalunya). En el cas de SATA 3.0 hem coincidit que la limitació actual es troba en els discs durs amb capçal mecànic. Els discs durs SSD sí que haurien de poder treure partit de les noves velocitats que ofereix SATA 3.0 o USB 3.0.

– Nogensmenys em fa saber que estan arribant portàtils amb USB 2.0 Turbo, que ve a ser com un intermig. És un USB 2.0 però que permet mantenir les tasses de transferència al màxim de la capacitat de manera sostinguda. Les seves proves copiant amb disc dur li han fet pensar que funciona sensiblement més ràpid que USB 2.0 estàndard.

– Confirma que els I7 (quad core per a portàtils) són molt potents, però massa cars, i per això els pocs models disponibles més aviat es venen poc.

– Els portàtils CULV tenen una gran durada de bateria però el seu rendiment no és com els dels Core 2 Duo. A més a més els models que li han arribat són “solo” (un sol nucli o core). Encara que un portàtil amb CULV pot pesar uns 1,35 Kg i un Core 2 Duo amb pantalla de 13″ (i resolució de 1280×800) uns 1,8 Kg, em recomana Core 2 Duo per rendiment.

– Els nous netbooks estan arribant amb HD 1366×768 i LED.

A la pregunta d’un de vosaltres, he estat treballant amb un portàtil amb tecnologia LED durant els darrers cinc mesos i:

- la pantalla és molt més prima

– en teoria més lleugera i s’escalfa menys

– segons les especificacions gasta menys energia, així que la bateria hauria de durar més

– per al meu criteri la imatge es veia perfectament

– La brillantor es pot graduar igual que en els tradicionals TFT i LCD.

[Actualització 2009/11/12]

Segons ens informa netbooked la bateria dels portàtils amb windows 7 dura menys que amb windows XP.

A Anglaterra Samsung ja ha abaixat 22 € (£20) el seu popular model de netbook N130 i retorna els 22 € a les persones que els compraren a d’ençà del 19 d’Octubre d’enguany.

VOT_132En un altre ordre d’aparells Viewsonic ha presentat el model VOT 132 (és un reproductor multimèdia).

La gràcia és que ve equipat amb un processador Intel Atom 33o Dual Core i chipset Nvidia Ion (gràfics GeForce 9400M).

També permet fins a 3GB de RAM (normalment el límit eren 2 GB), i 250GB de disc dur.

El preu $514.

A la pregunta que m’ha fet l’Àngel sobre si paga la pena que porti lector o gravador Blu Ray:

Si té Blu Ray millor, però normalment el Blu Ray encareix el preu de l’equip, només és disponible en portàtils de gama alta, cars, i no podrem aprofitar tota la resolució que ofereix el Blu Ray (Full HD 1920×1080) en el portàtil perquè no suporten aquestes resolucions.

Nogensmenys el podrem connectar a la televisió mitjançant un port HDMI o un DVI.

(El port vga és analògic i té massa interferències)

Els netbooks lleugers no duen lector/gravador de CD/DVD ni Blu Ray per a alleugerir el pes i l’espai que ocupen, a més d’abaratir-ne el cost.

[Actualització 2009/11/13]

amd-neo-msi-wind-l2100-600x304Amd també té la seva plataforma Neo, que són CPU’s similars als Atom d’Intel.

Per exemple el nou MSI Wnd L2100 porta una CPU d’Amd MV-40, que pot funcionar a 32 o 64 bit i incorpora tecnologies de virtualització.

De fet aquest model sembla idèntic al seu predecessor d’MSI però va amb Windows 7 Home i costa 20€ menys.

Disc dur USB 3.0 d’alt rendiment : Aviator 312 SuperSpeed USB 3.0

dimecres, octubre 14th, 2009

ssd-aviator-32gb-angle-by-active-media-products-ltdTot just estan començant a aparèixer dispositius USB 3.0 que Active Media presenta aquests dispositius.

Aquest disc dur USB 3.0 ofereix unes tasses de transferència que fan a miques, polvoritzen, esmicolen, matxuquen, menystenen, fan brollar els colors a les velocitats més ràpides de disc dur SAS, SCSI, SSD connectats per SATA2…

Segons cita jkOnTheRun de la plana web del fabricant Active Media llegeixen fins a 240 Megabytes per segon i escriuen fins a 160 Megabytes per segon.

Tenint en compte que el darrer disc dur SSD, connectat pel port SATA, que vaig avaluar amb el programa HDTUNE em retornava 140 Megabytes per segon de lectura, no està gens malament.

El disc dur tradicional SATA-2 que equipa el meu portàtil entrega velocitats de lectura de 70 Mbytes/segon, que és superior a altres discs durs que he testat.

Però el més impressionant és que es tracta d’un petit dispositiu, que s’alimenta del propi port USB, i que ens podem endur amunt i avall.

ssd-usb3-0-aviator-32gb-front-cableSón compatibles amb USB 1.1 i USB 2.0, és a dir, que els podrem connectar també als ordinadors actuals i antics (amb molta menys velocitat).

Les mides són:

16GB per $80

32GB per $119

64GB per $209

El tipus de memòria és MLC NAND Flash.

Segons les dades tècniques de l’anunci de premsa és més petita que una tarja de crèdit, retindria les dades 10 anys, medeix 7 x 5,4 x 0,5 cm.

Donat que la informació és proporcionada pel fabricant, esperaria a uns tests independents abans de donar validesa a les dades de rendiment.

No m’agrada la part que diu, abaix, a la seva web “Specifications subject to change without notice” (les especificacions poden canviar sense avís).

Especial novetats en sistemes de disc domèstics d’alt rendiment basats en memòria SSD flash

dijous, octubre 1st, 2009

Compilo unes quantes novetats en emmagatzemament de disc.

supertalent-RAIDDriveDisc dur Pci Express RAID

Els discs durs SATA 2 amb memòria Flash (SSD) són molt més ràpids que els disc durs clàssics, però de fet el coll d’ampolla, el que fa que no puguin anar més ràpid és el tipus de bus que empren: SATA 2 (Serial ATA 2).

Super Talent va anunciar que aquest mes d’octubre estaria disponible el seu disc dur PCI Express basat en memòria flash amb suport per a RAID 0 i 5.

Aquest disc dur promet un ample de banda de fins a 4 Gigabytes per segon. No m’he confós 4 Gigabytes (no gigabits). Xifra absolutament enorme (comparada amb les capacitats actuals).

Un disc dur SATA 2 pot transmetre fins a 3 Gbps (gigabits per segon) teòrics.

Els nous discs durs SATA 3, el primer en aparèixer ha estat el Seagate Barracuda XT, doblen la velocitat dels SATA-2 màxima teòrica amb 6 Gbps.

Doncs bé, 4 Gigabytes per segon són 32 Gigabits per segon (8 bits són 1 byte).

Les velocitats de transferència dels SATA són teòriques puig un disc dur ràpid SATA 2 pot llegir a uns 80 MB (megabytes per segon, és a dir 640 Mbps o Megabits per segon. 1000 megabits són un gigabit) i escriure a uns 50 MB (50 Megabytes per segon són 400 Mbps: Megabits per segon, és a dir 0,4 Gigabits per segon).

En el cas dels disc durs SSD SATA2 actuals poden llegir a uns 170 MB/s i escriure a uns 80 MB/s.

Es fa difícil de dir quina serà la velocitat real de transferència d’aquests discs durs PCI Express SSD sense haver-los pogut sotmetre a provatures, però no m’estranyaria que multipliquessin per 1,4 vegades o més la velocitat dels discs SSD SATA 2 actuals.

Es tracta de targes PCI Express SSD així que només es trobaran disponibles per als ordinadors de sobretaula i per als servidors (no per als portàtils).

El fet de suportar RAID 5 és una picada d’ullet al mercat empresarial.

La companyia Super Talent ha indicat que estarien per sota de $1.000 (685.96 €).

Poden arribar fins a 2 TB o 1 TB, amb memòria SLC o MLC flash, segons els models. Per a una descripció més detallada de les versions i rendiment aneu a la plana d’anàlisi Maximum Pc.

Via: TG Daily | Maximum Pc

OCZ_Z-DriveEl proppassat 18 de Setembre OCZ va anunciar que ja és a la venda el seu disc PCI Express Flash.

Aquest disc dur és basat en memòria MLC flash.

Segons Engadget la seva velocitat màxima serà d’uns 800 Mbps per a lectura i 750 Mbps per a escriptura per a la versió de memòria SLC i de 750 Mbps i 650 Mbps de lectura i d’escriptura respectivament per a la versió de memòria flash MLC.

Velocitats que si són reals, són realment astoradores..

Aquests models estaran disponibles en 256 GB i 5120 GB.

Via: Maximum Pc

500x_msataEn el cas dels discs durs SSD per a portàtils, es presenten els mini SATA mSATA (imatge a la dreta), amb uns connectors més petits que els SATA, i els Half-Slim SATA (ocupen la meitat que els SATA i són primets).

He adjuntat la imatge a mida natural per a que pugueu veure quin espai ocupen realment aquests dispositius.

Són notícies molt positives per als amants dels portàtils, netbooks i gadgets de tota mena puix que en poc temps apareixeran models més lleugers i més petits d’aparells.

Via: Gizmodo

Haig de comentar que els disc durs basats en memòria SSD tenen un problema: després d’un milers d’escriptures les cel·les queden inoperatives. Així que molts fabricants inclouen fins a un 10% més de capacitat que no es pot usar, però que el disc va utilitzant a mida que les cel·les van quedant inservibles.

Cal esmentar que els discs SSD tenen un sistema pel que mouen la informació a una cel·la sana quan detecten que una cel·la ja no es pot escriure.

Amb tot, amb l’ús i el pas del temps, aquests discs durs poden quedar inservibles i és molt recomanable tenir còpies de seguretat.

Actualització 2009-10-05:

desktop_productimage_i-ram_1.3_bigIncorporo la tarja Gigabyte iRAM que empra memòria RAM DDR per a fer un disc dur molt ràpid. Incorpora una bateria per tal que si cau la llum (cosa habitual a les colònies) no perdre les dades, puig estan emmagatzemades en una unitat de memòria RAM, per tant volàtil (quan l’ordinador s’apaga la RAM s’esborra, no en aquest cas mentre l’ordinador estigui endollat a la corrent o tingui bateria).

Llàstima que no aprofita del tot les possibilitats puix que funciona a SATA, és a dir amb un màxim de 1,5 Gigabits per segon, i no a SATA-2, però la idea i el concepte són genials.

Els diversos vídeos que es poden veure per Internet mostren Windows XP arrencant en dos segons i carregant programes que tarden de 20 a 30 segons fer-ho en un o en dos.

Un avantatge d’emprar memòria és que a priori la fragmentació no li ha d’afectar, car el temps de recuperar una dada és el mateix per a qualsevol part del disc RAM (en els disc durs convencionals en cas de fragmentació la informació s’ha de buscar a diferents indrets del plat magnètic alentint molt).

QuadRaid_Hard-iRAMUs deixo aquest enllaç, on l’usuari barbatolux mostra la instal·lació de quatre iRAM en raid 0 (stripping), que li permetia aconseguir velocitats de fins a 441,5 MB (megabytes) per segon en lectura, segons el programa HDTUNE.

Molt més ràpid que els discs ultra scsi 320, i amb un temps d’accés a la informació de 1 ms, quan les configuracions més ràpides van des de 8 ms fins a 12 ms. (en aquest cas menys temps d’accés a la informació és millor)

Defragmentar Linux

dimecres, setembre 16th, 2009

38234-plat-magnetic-disc-durLa fragmentació es produeix quan els arxius, que es guarden al disc dur dividits en blocs, són dipositats en zones diferents, no contigues, de manera que el capçal lector del disc ha d’anar a cercar la informació a indrets molt diferents del disc.

Això provoca alentiment en l’entrega de la informació del disc a l’ordinador.

La situació ideal és que els arxius estan guardats amb tots els blocs d’informació que el conformen, de manera contínua al disc. (és com un antic disc de vinil)

Això és així quan acabem de formatar el disc dur i hi copiem arxius per primera vegada.

Windows degrada molt el rendiment del disc ja que el seu sistema d’arxius provoca molta fragmentació. Per a ser exactes no és windows sinó el sistema d’arxius que empra: NTFS.

Linux té un sistema d’arxius molt més intel·ligent, que enregistra la informació al disc d’una forma prou òptima dipositant la informació en el millor lloc per tal que no es fragmenti (i no el primer foradet lliure que troba).

Tot i això també es pot fragmentar.

Per exemple si creem una base de dades mysql i aquesta va creixent, durant temps, i hi ha més moviment d’arxius.

El sistema d’arxius de Linux (ext2, ext3) pot patir de fragmentació també si omplim el disc, o bé som aprop de fer-ho.

Us passo aquesta utilitat que és un programa escrit en Perl, Open Source, allotjat a la prestigiosa Source Forge.

Es diu Linux File-system defragmenter. I està en alpha des de fa 888 dies. (Atenció: Una alpha podria tenir molts errors, jo no he observat cap comportament erroni del programa)

codic.cat-defragfs

Permet defragmentar directoris sense desmuntar el volum. La comanda per a defragmentar el directori /usr:

./defragfs /usr

Això sí, us recomano parar els serveis com MySql per tal que els arxius no estiguin bloquejats i puguin ser defragmentats.

Sempre que fem una operació d’aquesta mena és imprescindible fer una còpia de seguretat per si alguna cosa surt malament.

Windows porta una utilitat per a defragmentar el disc. Habitualment un ordinador amb windows sense defragmentar a partir dels 6 mesos ja és evidentment més lent que després de ser instal·lat.

En aquest article Web Upd8 ens explica, en anglès, com defragmentar sistemes linux amb les eines defrag i Shake.

Disc dur nanoSSD que es connecta directament al port Serial ATA

Dimarts, agost 25th, 2009

elecom_nanossd_16gb_sata-540x404Aquest disc dur nanoSSD d’Elecom que medeix 25 x 39 x 6.5 mm es connecta directament a un port SATA, a la placa base.

Els disc durs, segons l’anunci de l’empresa (en japonès), estan disponibles en 8 GB i en 16 GB.

Les velocitats de lectura serien 75MB/s (Megabytes per segon) i 30MB/s d’escriptura.

Aquesta tecnologia no fa soroll, i les necessitats de refrigeració són mínimes (no s’escalfen com un disc dur).

nano-ESD-ID016SAA_31Es proporciona un cable adaptador d’alimentació que segons Slashgear seria només necessari en cas que l’energia subministrada pel por SATA no fos suficient.

El consum d’aquests discs durs també deu ser molt moderat, així i pel tamany és perfecte per a les plaques miniItx.