Archive for the ‘Emmagatzement’ Category

Problemes al bloc

dimecres, juliol 10th, 2013

Disc dur treient fumEl bloc ha estat uns dies tenint problemes.

El disc dur es va omplir i no me’n vaig adonar. He hagut de fer lloc.

Els serveis afectats foren la generació de PDF, que no es podia realitzar i algunes cerques ja que la base de dades podia llegir però no escriure.

Em sap greu perquè sé que empreu molt el servei de PDF.

El problema és que la màquina virtual va començar sent petita, i el disc era de 8 GB. Quan vaig adquirir una màquina molt més grossa vaig conservar el disc i aquests 8 GB queden en no res.

Amb tots els atacs rebuts els logs van ocupar molt d’espai i van omplir el disc.

Quan tingui un moment faré un snapshot del disc i el restauraré sobre un volum molt més gros.

Una experiència SD

dissabte, desembre 8th, 2012

Com sabeu els meus portàtils porten tots SSD.

Tinc previst escriure un article sobre les seve avantatges més endavant.

Però un dels seus desavantatges és que les escriptures reiterades en una cel·la de memòria provoquen la inutilització de la mateixa.

És un problema tan greu que molts fabricants de discs SSD hi incorporen fins un 20% d’espai extra que no es pot utilitzar i el disc mou les dades cap allí quan detecta que una cel·la és a punt de morir (aquelles cel·les també acaben quedant inutilitzables).

Llavors, per a evitar escriptures, no utilitzo partició de swap.

En general això no és problema, però si la memòria del portàtil s’acaba, com no se’n pot al·locatar més, el programa que havia fet la petició d’augmentar memòria peta.

Per a solucionar això vaig decidir comprar una tarja SSD de 4 GB, que em va costar 4,5 €, i hi tinc 2 GB per a còpies de seguretat, i 2 GB per a espai d’intercanvi swap.

La solució funciona bé però hi ha alguns contratemps:

– Quan suspenc el portàtil, de vegades en encendre’l de nou no em detecta la swap

– Si la tarja de memòria surt, i és fàcil en el meu model ja que al posar-lo a la bosa, si l’empeny una mica salta, i no me n’adono, quan l’encenc i el sistema necessita la swap, peta l’aplicació que la demanava

Amb tot és una solució enginyosa i molt barata que permet allargar la vida del disc SSD i no privar-nos de swap, i volia compartir-la amb vosaltres. :)

Alliberat Slackware Linux 14.0

dissabte, setembre 29th, 2012

Aquesta matinada s’ha alliberat la versió 14.0 de Slackware Linux.

Slackware Linux és una veterana distribució del sistema operatiu gratuït.

Està pensada per a persones a qui agrada configurar-s’ho tot a mà. Res a veure amb la fàcil Ubuntu.

Aquesta versió incorpora moltes novetats com Xfce 4.10.0, o KDE 4.8.5.

Aquests dos gestors d’Escriptori utilitzen udev, udisks, i udisks2 i moltes especificacions de freedesktop.org que permeten a l’Administrador del Sistema definir quins usuaris podran fer servir dispositivus com discs USB, disc durs externs USB, lectors de CD/DVD USB, càmeres amb emmagatzament connectades per USB, MP3… i que els puguin fer servir com plug and play, sense haver de muntar-los (mount/umount).

També incorpora millores de rendiment avançat com sistemes d’arxius journaling, suport per a RAID SCSI i ATA, suport SATA, RAID per Software, LVM (Logical Volume Manager), sistemes d’arxiu encriptats…

Incorpora el kernel 3.2.29.

Canviar el disc dur del portàtil

dissabte, juliol 28th, 2012

Us mostro aquí, per passes, el necessari per a canviar el disc dur de l’ordinador portàtil.

Necessitarem:

– Un tornavís petit d’estrella (que no sigui de punta imantada)

– El disc dur que vulguem instal·lar

– Dur roba que no acumuli electricitat estàtica

– Un USB per a fer les còpies de seguretat prèvies

– Un USB o CD per a instal·lar el sistema operatiu quan haurem canviat el disc

Prèviament ens haurem informat de quin tipus de disc suporta el nostre portàtil.

Si és relativament modern, uns quatre anys o cinc,  portarà un disc dur de 2,5 polzades SATA-2 (de vegades anomenat SATA 3 Gbps o SATA II)

Si és antic portarà un ATA.

Si és molt molt modern portarà un disc dis SATA-3 (anomenat també SATA 6 Gbps o SATA III) però encara no és gens habitual.

El primer que farem serà fer una còpia de seguretat de les nostres dades.

Normalment emprarem un dispositiu extern USB, com un disc dur, o un llapis o clau de memòria USB.

Un cop fet això apaguem l’ordinador i li desconnectem tot.

Ens assegurem que estigui apagat, no pas suspès i desconnectem tots els cables.

 

Els portàtils lleugers només tenen dues badies, una per a la memòria i potser tarja wifi, i l’altra per al disc dur.

Acostumen a dur un petit logo per a identificar què conté cada ranura.

Així doncs quan tenim identificat quina tapeta guarda el disc dur, la obrim.

I retirem la tapa.

La petita llengua de plàstic que queda al descobert està pensada per a estirar d’ella i així retirar el portàtil amb més facilitat.

La manera com està col·locat el disc pot variar d’un model d’ordinador a un altre, així com els suports que utilitza.

Encara que avui en dia tendeixen a la simplicitat i la lleugeresa.

Arribats a aquest punt tocarem el terra amb la punta dels dits. Aquest és un petit truc per a descarregar l’electricitat estàtica que puguem portar.

Els pc són molt modulars i utilitzen components estàndard, així que aquí ens trobem un disc dur SATA-2 estàndard i un connector.

Removem amb compte el connector. No és fàcil trencar-lo però no es pot fer el bèstia.

Podem veure una làmina adhesiva protectora negra.

Primer la desenganxarem del disc dur, altrament serà impossible desconnectar el connector adaptador SATA-2.

Veiem el connector sata 2 del nou disc dur (de fet és sata 3 però és compatible amb ordinadors sata 2)

El connectem, adherim la làmina negra protectora, i el col·loquem al seu lloc.

Tanquem la tapa, i hi posem els cargols altra vegada.

I ara finalment ja hem acabat.

Ara haurem d’instal·lar el sistema operatiu.

En el meu cas he instal·lat un flamant Ubuntu 12.04 de 64 bits. :)

Cotton Candy: un ordinador de la mida d’un pendrive

dijous, març 1st, 2012

Les característiques d’aquest ordinador són realment notables:

Dual Core ARM Cortex A9@1.2GHz CPU
Quad Core ARM Mali-400MP Graphics Processing Unit
1GB DRAM
Up to 64GB memory local storage (microSD)
480p/720p/1080p decode of MPEG4-SP/H.263/H.264 AVC/MPEG-2/VC1
USB 2.0, connector mascle per a energia i connexió a dispositius que soporten emmagatzament massiu USB
MicroUSB
HDMI 1.3 Connector amb aúdio
Wifi 802.11b/g/n
Bluetooth 2.1 + EDR

 

Incorpora Android 4 i a més a més és compatible amb Ubuntu, és a dir, pot executar-lo i suporta dues pantalles.

Aquest ordinador pot funcionar de manera autònoma, o es pot connectar a un ordinador i ser executat amb un programa d’emulació embedit que incorpora.

Un giny increïble.

Val 150 €, $199 aproximadament. Podeu trobar més informació o comprar-lo a la seva web:

http://www.cstick.com/

 

Vist a: http://www.webupd8.org/2012/02/usb-stick-pc-cotton-candy-available-for.html

També us pot interessar l’econòmic RaspBerry Pi.

Kingston HyperX Max 3.0 USB 3.0 SSD

divendres, desembre 3rd, 2010

Kingston ha presentat un disc dur extern USB 3.0, amb tecnologia SSD.

Els discs SSD, basats en memòria Flash, són molt i molt ràpids i només es pot aprofitar aquesta velocitat amb un port SATA 3.0 o USB 3.0.

Segons engadget és el dispositiu que més velocitat d’escriptura els ha retornat fins ara.

El disc dur de 128GB costa $280 (212 €).

Super Talent també ha presentat un dispositiu molt i molt interessant.

Es tracta d’una de la primera clau de memòria USB 3.0.

Aquest giny ha retornat una velocitat màxima de 371 MB/segon de lectura i de 190 MB/segon en escriptura.

Via: Engadget

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1FE

Carcasses disc dur USB 3.0

dimecres, novembre 10th, 2010

L’USB 3.0 ha irromput en la tecnologia actual quasi sense que ens n’adonéssim.

Els portàtils de 900 € cap amunt (pe: l’Asus N71JA-TY021V) ja l’incorporen i poden adquirir-se a Catalunya (encara que s’està endarrerint molt en els netbooks), les plaques base o plaques mare de 80 euros amunt també l’incorporen i comencem a veure dispositius compatibles amb aquest format.

La fotografia és d’una caixa o carcassa externa USB 3.0 d’una botiga de Barcelona.

A aquest model se li connecta un disc dur de portàtil estàndard de 2,5″ SATA o SATA 2 i surt un port USB 3.0.

D’aquesta manera es poden aprofitar els disc durs actuals, però gaudint de la molt més gran velocitat que ofereix USB 3.0.

Magnífic per a fer còpies de seguretat.

També és compatible amb USB 2.0 de manera que si no tenim encara un ordinador amb USB 3.0 podem connectar-lo a l’equip actual i treballar, i quan en tinguem un amb el nou port, fruir amb quotes més altes de velocitat.

Aquesta caixeta valia 24 € i n’hi ha disponibles també per a disc dur d’ordinador de sobretaula (3,5″).

Més tardarem a veure portàtils amb SATA 3, que ja l’incorporen les plaques base 80 € però no pas cap portàtil, ni en tinc notícia d’un proper desplegament d’aquesta tecnologia.

Disc dur de 1,5 TB Seagate GoFlex USB 3.0

dissabte, octubre 2nd, 2010

Un nou disc dur USB 3.0 de Seagate fou presentat a mitjans de Setembre.

El seu preu és de $249.99, uns 200 €.

Aquest model GoFlex a més ve precarregat amb 20 pel·lícules en format HD de Paramount.

Aquí podeu veure tota la gama de discs externs GoFlex de Seagate.

Via: jkOnTheRun

Toshiba Camileo S10 és un imant (magnet)

dilluns, maig 17th, 2010

Amb motiu de 10.000 a les Nacions Unides us parlava de la càmera Toshiba Camileo S10.

Doncs bé, m’he endut una molt desagradable sorpresa en comprovar que és un potent imant.

No només pot esborrar memòries USB, disc durs, o malmetre telèfons si els deixeu aprop, sinó que m’estranya que no esborri la pròpia tarja SD.

Fins ara no he tingut problema en aquest sentit.

També he creat un petit vídeo per a que ho pogueu veure:

Linux reiserfs 25 Segmentation fault

diumenge, abril 4th, 2010

Aquest article és per a usuaris avançats i administradors de sistema.

El problema de reiserfs és que escriu una mica després algunes dades, el que en anglès s’anomena delayed writting.

Reiserfs és un tipus de sistema d’arxius (fs – filesystem), que indexa els arxius en arbre.

És molt eficient i difícilment es fragmenta.

Lamentablement l’escriptura endarrerida representa un risc si se’n va la llum o si algun destraler apaga l’ordinador de cop (cop de botó, botonada, desconnecta el cable d’alimentació, etc…) car es pot corrompre el sistema d’arxius per complet.

Si us ha passat això és possible que el vostre sistema no arranqui, o bé ho faci i després d’unes hores patiu un kernel panic ja que Linux no pot accedir al sistema d’arxius i ja no sigui possible arrencar.

Rebreu un error similar a:

25 Segmentation fault
Attempt to remount root device as read-write failed.

Code 9b 06 89 02 8b 47 04 89 42 04 8b 46 08 89 42 08 8b 46 0c 89

kernel panic

Si patiu aquesta atzagaiada això és el que heu de fer:

1. En primer lloc fer una còpia de seguretat del disc.

Si estem parlant d’una màquina virtual, copieu tota la carpeta / tots els arxius.

Si us ha passat a una màquina física seria recomenable, guardar un dels discs si hi teníeu mirall (mirror – raid 1), i si no en teníeu fer un clon del disc.

(per a fer un clon necessitareu un disc dur igual o bé un disc dur més gran amb un programari que generi una imatge del disc)

Podria ser que el disc dur tingués sectors malmesos (bad clusters) i quan m’és l’emprem més dades perdem. Per tant, el primer és fer una còpia de seguretat en un altre disc.

2. Verificar que el maquinari funciona correctament

Falla la RAM? La font d’alimentació curtcircuita i ens apaga l’equip? Falla el ventilador i quan el processador s’escalfa s’apaga?.

Descartar falles de maquinari que podrien ser fatals si es produeixen al vell mig de la reparació.

3. Assegurar-vos que el sistema d’arxius és reiserfs.

Si intentem arreglar un sistema d’arxius reiserfs que no n’és podem destrossar-lo del tot.

(El mateix passa amb els altres sistemes d’arxiu com ext2 o ext3, si a ext3 li passeu un fsck sense especificar fsck -t ext3 l’eina assumirà que el tipus d’arxiu és ext2 i us malmetrà les dades.)

He vist que algunes versions de fsck endevinaven que es tracta d’un reiserfs nogensmenys retornen fsck: fsck.reiserfs: not found. Nosaltres no emprearem fsck.

4. Arrencar el sistema amb un Linux auto-arrencable.

Ho podeu fer des d’un CD, una unitat USB o des d’un arxiu ISO si treballeu amb una màquina virtual.

Us recomano que utilitzeu el disc que vau generar durant la instal·lació o bé el d’arrencada de la distribució del vostre sistema per a assegurar-vos que suporta el vostre sistema d’arxius, discs, etc..

També podeu arrencar amb un Linux rescue disk.

Jo faig servir el primer disc d’instal·lació de la distribució de Linux Slackware ja que ve prou equipat i no fa res que jo no vulgui, simplement em proporciona una shell (intèrpret de comandes) amb accès root, sense muntar (mount) cap unitat.

És important que no munteu la unitat ja que per a fer les correccions ha d’estar desmuntada (unmounted).

5. Executeu reiserfsck

Per defecte reiserfsck fa un testeig del sistema d’arxius sense modificar res.

Nogensmenys assegureu-vos-en puix que hi ha coses que canvien d’una versió a l’altre.

Un cop heu comprovat que el sistema d’arxius té errors, és el moment de tractar d’arreglar-los.

És molt important que res interrompi el procés o ja haurem begut oli.

No està de més assegurar-se de tenir un SAI (Sistema d’Alimentació Ininterrompuda) per si se’n va la llum, i haver fet un testeig de memòria des de la BIOS abans no fos cas que l’ordinador s’hagués penjat per un problema de memòria RAM (increïblement els mòduls de memòria s’espatllen!).

Quan n’estem segurs iniciem el procès:

reiserfsck --rebuild-tree /dev/hda1

I esperar que vagi bé.

Si el vostre disc és un SCSI o SAS enlloc de ATA o SATA llavors haureu d’especificar /dev/sda1 , /dev/sdb1 si la partició és al segon disc Scsi (b) i és la primera (1), etc…

És d’agrair que els sistemes d’arxiu de Linux tinguin duplicades les àrees crítiques (backup) en altres sectors del disc.

La captura de pantalla mostra com s'està reconstruint l'arbre d'arxius.

Com a truc final si accediu remotament a una consola windows, i d’allí al Linux executant-se com màquina virtual, és un problema típic que les pulsacions de les tecles funcionin de manera descontrolada, de manera que premeu Y i us trobeu amb YYYYYYY.

Això fa impossible escriure cap comanda (o contestar a Yes que demana reiserfsck).

Hi ha un truc ben senzill que consisteix a prémer una tecla inofensiva abans, per exemple SHIFT, deixar-la anar i ràpidament prémer una o fins a tres tecles del que us interessa, repetir la operació.

En un 90% de les ocasions no se us repetiran les tecles.

Feu el mateix abans de prémer Enter o del contrari enviareu 6-10 Enters.

Sort.

També us pot interessar:

Repairing ReiserFS file system with reiserfsck (anglès, explica com fer un backup abans de començar)

Wikipedia: ReiserFs (anglès)

Surviving a Linux Filesystem (ext2/ext3) Failures

Error 2 while executing fsck.reiserfs (castellà)

Decepció amb l’apple ipad

Dimarts, març 16th, 2010

Si sou dels que cobegeu un iPad d’apple, i el voleu comprar, us recomano que us ho mireu bé.

Llegiu aquesta llista de desavantatges que presenta i després  ho tindreu més clar:

1. No és en Català (com res d’apple)

2. No té suport per a Flash, igual que l’iPhone. Res de gaudir de jocs en Flash o programari escrit en aquest llenguatge.

3. No té ports USB, així que res de copiar cançons del llapis a l’iPad i a l’inrevés, ni lector de targes SD. (crunchgear ens explica que podem connectar adaptadors propietaris d’apple que ens proporcionen un USB i lector SD)

4. No us podeu instal·lar les aplicacions que volgueu, heu de passar per la apple store.

5. No és multitasca a data d’avui (OS 3.2), això vol dir que només pot fer una cosa alhora, és a dir, no podeu estar escoltant música mentre llegiu un llibre o navegueu per Internet, o una cosa o l’altra.

6. No es pot connectar a un televisor. No té port HDMI.

7. No té GPS. Té una cosa anomena A-GPS (GPS assistit) que funciona amb l’ajuda de Wifi o 3G.

8. No té càmera.

9. No té connector de xarxa. Wifi o 3G (el model 3G).

10. El preu és molt elevat.

11. Segons les principals webs no podeu aprofitar la connexió a Internet de l’iPhone des de l’iPad. (es conneix com Tethering o compartir la connexió. Nota: podeu fer una trampa i enganyar a l’iPad amb un dispositiu Mifi, però us implica contractar un pla de dades per al Mifi o comprar una aplicació a la apple store que permet que l’iPhone actui com a router Mifi)

Cal dir en el seu favor que ve equipat amb bluetooth 2.1 + EDR, el que permetrà connectar-li dispositius addicionals, nogensmenys els punts anteriors el converteixen en un dispositiu no recomanable.

Et pot interessar:

Cnet: Five things the iPad is missing (anglès, traducció al Català)

Mashable: The Anti-Hype: Why Apple’s iPad Disappoints (anglès, traducció al Català)

apple: especificacions de l’iPad (anglès)

Adreça curta d’aquest article: http://wp.me/pzeab-1fe

Consells per a allargar la vida del vostre ordinador

dilluns, febrer 22nd, 2010

Ara que molta gent té problemes econòmics, i necessita tota l’ajuda per a sortir endavant, us passo uns consells per tal de poder allargar la vida del vostre ordinador.

Explico què fer, de manera que per menys de 100€ el vostre ordinador vagi a una velocitat acceptable i fins i tot ràpid.

Ordinadors portàtils

1. Ampliació de memòria

La majoria d’ordinadors van molt lents perquè no tenen prou memòria i l’ordinador passa molta estona deixant al disc dur la informació que hi ha a la memòria RAM que menys s’utilitza, per a que els programes més utilitzats disposin de recursos.

Després es recupera la informació del disc dur i es torna a posar en memòria.

Com el disc dur és molt més lent que la memòria ram, aquest procés és un via crucis.

Els ordinadors portàtils es poden ampliar.

Tenen una tapeta a sota per a posar-lis més memòria.

Els antics normalment vénen precarregats amb una pastilla de 512 MB o amb dues pastilles de 256 MB.

Una pastilla de memòria de 2 GB DDR2 a 800 Mhz per a portàtil (2 GB són 2048 MB) costa uns 40 € i la majoria de botigues us obriran l’ordinador, i us instal·laran la memòria correcta (hi ha tipus i si compreu una del tipus que no és no la podreu utilitzar) sense cost.

Alguns ordinadors portàtils només tenen un banc de memòria lliure (socket),  i duen 512 MB soldats a la placa, per tant podreu ampliar-lo afegint 2 GB al banc de memòria lliure i fer un total de 2,5 GB i d’altres tenen dos bancs de memòria i podreu arribar a instal·lar 4 GB (2 mòduls de 2 GB).

La majoria dels netbooks només tenen un banc de memòria ocupat per una pastilla de 1 GB, i poden ser substituïts per una pastilla de 2 GB.

Nota:

Windows en les seves versions de 32 bit habituals només veurà 3 GB i no aprofitarà el quart Gigabyte de memòria. Linux o les versions de windows de 64 bits sí que l’aprofitaran.

Windows 7 starter edition 32 bit només permet 2 GB de RAM.

Vista starter edition 32 bit només permet 1 GB de RAM.

XP starter edition 32 bit només suporta 512 MB (0,5 GB) de RAM.

Veure els límits de memòria de les versions de windows.

Si no sabeu on anar jo us indicaré una botiga on us ho faran amb molt de gust.

2. Disc dur

Els disc durs dels portàtils antics solien ser de 40 GB o de 60 GB.

Poc per a les necessitats actuals.

Ara fa poc vaig comprar un disc dur de portàtil SATA per a una amiga de 500 GB i costava 90 €.

A més, els discs durs actuals són més ràpids i porten més memòria caché (memòria intermitja que accelera les comandes recordant les àrees més demanades).

El vostre disc dur por ser SATA o IDE (més antic).

La meva recomanació és que també us ho canviïn a la botiga al moment, com la memòria.

Atenció: Jo he descobert que alguns portàtils antics i disc durs nous grans, en instal·lar-lis windows xp (service pack 2) en les versions de 32 o de 64 bits, no són capaços d’arrencar després d’instal·lar-se correctament.

Penso que és un error (bug) de windows xp sp2 que no és capaç d’iniciar-se en una partició gran.

Jo ho he solucionat sempre creant una partició de sistema de 120 GB i després d’instal·lar correctament i comprovar que windows inicia bé, des de l’administrador de discs creo una altra partició amb la resta de l’espai disponible.

El número màxim de particions primàries és de 4.

Important:

En un algun cas, per a que windows detecti el disc, he hagut de desactivar la opció de la BIOS “Usar el mode SATA natiu” (Use the SATA native mode), en cas contrari en iniciar-se l’ordinador, no “veia” el disc dur.

3. Bateria

Si la bateria s’us ha fet malbé no recomano de comprar-ne una nova.

Per una bateria us demanaran entre 100 € i 140 €.

Hi ha portàtils nous més potents a partir de 300 €.

Penso que no paga la pena gastar-se els diners en una bateria nova per a un portàtil antic.

Ordinadors de sobre taula

La gràcia dels pc és que es poden ampliar moltíssim.

Només cal obrir la tapa i podrem instal·lar diversos disc durs i plaques.

Un disc dur de 1 TB (Terabyte. 1 Terabyte = 1024 Gigabyes) per a ordinador de sobretaula (format 3,5″) costa uns 100 €.

També podem ampliar la RAM. Els ordinadors de sobretaula acostumen a disposar d’entre 4 i 6 bancs de memòria.

Hi ha mòduls de memòria de 4 GB bastant econòmics (això sí de memòria més o menys actual DDR-3 i DDR-2), així que podríeu arribar a instal·lar 24 GB de RAM.

Amb tot, la limitació en un portàtil de sobretaula ve donada per la placa base i pel processador.

Si el vostre ordinador és molt antic, podeu instal·lar-li un Linux que farà que vagi a una bona velocitat i comprar-ne un de nou molt més potent per uns 300 € (només la torre, sense monitor, ni teclat, ni ratolí).

Consells generals

1. Formatar

El sistema d’arxius de windows tendeix a fragmentar la informació.

Això vol dir que quan més s’ompleni el disc més lent anirà l’ordinador, perquè la informació està dispersa pel disc dur.

Encara que després feu neteja i buideu espai, la informació ja estarà fragmentada.

Per a que un windows vagi a màxima velocitat s’ha de formatar el disc i reinstal·lar cada sis mesos.

Això és molt incòmode de fer, i quan es formata el disc s’esborra tota la informació, així que cal fer una còpia de seguretat abans i tornar a instal·lar tots els programes en cabat.

(Jo recomano instal·lar un disc dur nou i guardar el vell una temporada ja que normalment la gent troba a faltar coses de les que no va fer còpia).

2. Desfragmentar

Com formatar és complicat, podeu fer que millori molt la situació fent espai en disc i llavors desfragmentant.

Desfragmentar vol dir que un programa organitza els blocs d’informació del disc dur per a que la informació es trobi contigua i l’ordinador tardi menys temps a recuperar-la.

El típic comportament d’un arxiu a un disc dur fragmentat és que quan veieu una pel·lícula gravada a l’ordinador la imatge i/o la veu salta.

3. Anar tancant les finestres de Facebook

He trobat finestres de facebook que em consumien més de 400 MB de RAM.

Sembla ser que per la manera en que està programat, quan més temps passin les planes obertes sense ser tancades, més informació acumulen i més memòria consumeixen.

Si anem tancant les finestres de Facebook i no les deixem obertes durant dies, veurem que el consum de memòria és molt inferior i la velocitat de l’equip molt superior.

4. Desactivar Flash

Flash és un gran menjador de recursos.

Consumeix moltíssim temps del processador.

Aquells molests banners publicitaris que tantes planes contenen, alenteixen molt l’ordinador.

Jo us recomano utilitzar google chrome en Català i el complement Flash Block, que no executa el flash a no ser que li ho permeteu.

La màquina revifarà mentre navegueu.

5. Només per a mac

Mac OS X deixa bona part dels programes en memòria encara que els tanquem.

El millor és dir sortir des de la barra del finder.

Si teniu un Apple G4 (els que no eren Pc’s) o G5, apple ja no ven peces per a aquests equips.

Si necessiteu més memòria i no en trobeu, hi ha memòria clònica compatible i els discs durs són el mateix que en els pc.

Enllaços interessants:

Memory upgrades (traduït per google al Català)

Novetats tecnològiques Pc’s sobretaula i portàtils

dissabte, febrer 20th, 2010

Us faig cinc cèntims, una mica de resum, de les darreres novetats tecnològiques ja disponibles.

A l’esquerra podem veure el portàtil Asus N61Jv, que porta un port USB 3.0, DDR3, i processador Intel Core i5 o i3, lectora Blu-ray, Express Card, e-sata.

e-sata és un connector per a endollar un disc dur SATA (1 o 2 en aques cas) a la placa base, el que fa que vagi molt més ràpid que no pas un USB 2.0.

Les novetats que han aparegut darrerament són, els Intel Core i7, i5, i3 amb Turbo Boost, que bàsicament és que funcionen a una velocitat, per exemple 1,6 Ghz, però si el processador no està calent (en risc de cremar-se) i el sistema operatiu ho demana, el processador pot funcionar a més velocitat, (en increments de 133 Mhz) per exemple fins a 2,8 Ghz.

Es basa en el que coneixem com “overclocking“: fer funcionar per sobre de la velocitat del rellotge el processador i que era molt factible amb els processadors Amd i poc amb els Intel.

Apareixen per a portàtil les pantalles sense marc (markfree), és a dir quasi tota la tapa, sense marges serà pantalla.

Per a targes gràfiques d’alt rendiment apareix la memòria DDR-5 també anomenada GDDR-5 (graphic DDR-5) que ja equipen portàtils com l’Asus G60JX-JX139V o el Ass N71JQ-TY009V o bé el Asus G73JH-TZ002V, disponibles a les botigues Catalanes.

Molts portàtils de gama alta ja incorporen un port USB 3.0 i el lector Blu-Ray en format combo (lector Blu-Ray, gravadora de DVD i gravadora de CD tot en la mateixa unitat).

Els porta SATA 3.0 encara no són disponibles als portàtils, però sí que es troben a plaques base d’alta rendiment d’ordinadors de sobretaula, com a la Gigabyte GA-X58A-UD3R.

Els ports e-SATA (SATA extern) són disponibles a molts portàtils, fins i tot als petits netbooks, i a pràcticament totes les plaques base d’ordinador de sobretaula.

A nivell de portàtil ens trobem amb la ranura d’expansió Express Card, i amb cada cop més equips que incorporen una ranura mini-Pci per a poder ampliar l’equip.

Tots els portàtils actuals incorporen Wifi-N i se’n veuen alguns amb WiMAX.

Alguns també incorporen retroil·luminació al teclat per tal de veure les tecles amb poca llum però és un accessori sense massa transcendència.

Tots els equips actuals incorporen un port HDMI per a connectar a un monitor o a una televisió.

No compreu cap monitor que no tingui HDMI, perquè la connexió analògica (VGA) ofereix una imatge amb interferències i vibracions de la pantalla (flicker).

USB 3.0 permetrà carregar dispositius més ràpid

dijous, gener 14th, 2010

L’especificació USB 2.0 permet carregar un dispositiu que s’alimenta d’energia pel port USB 2.0, com ara un telèfon, una càmera o una PDA, a un màxim de 500 mA.

Si hi ha 5 dispositius alimentat per USB 2.0 cadascun rep 100 mA.

jkOnTheRun ens informa que l’especificació d’ USB 3.0 permet alimentar 6 dispositius simultàniament a 150 mA i entregar a un sol port un màxim de 900 mA.

900 mA és la quantitat d’energia que rep el nou telèfon de google Nexus quan es connecta al carregador elèctric de paret. Així doncs amb USB 3.0 podrem carregar-lo amb la mateixa intensitat.

Que entregui 900 mA voldrà dir que els aparells (compatibles) es carregaran molt més ràpid que si estiguessin connectats a USB 2.0.

Recordeu que USB 3.0 és 10 vegades més ràpid que USB 2.0 i que fa uns dies al CES ja es presentà el primer portàtil amb USB 3.0 i a l’Octubre de 2009 ja us parlava del primer disc dur SSD USB 3.0.

Als ordinadors amb USB 3.0 també podrà connectar-se’ls-hi dispositius USB 2.0, mentre que els aparells USB 3.0 no es podran connectar a ports USB 2.0.

En un tres i no res començaran a arribar els nous models de portàtils amb USB 3.0.

Primer portàtil amb USB 3.0

dissabte, gener 9th, 2010

Aquests dies, del 7 al 10,  s’està celebrant la fira internacional del consumidor d’electrònica CES (2010 International Consumer Electronics Show) a Estats Units.

S’hi ha presentat el primer portàtil amb USB 3.0, que com sabeu és molt més ràpid que l’USB 2.0 (l’actual).

Es tracta del model HP Elitebook 8540, que estarà disponible aquest gener o febrer a Estats Units per $1,249 (866 €).

Això vol dir que en un tres i no res tots els portàtils vindran amb USB 3.0.

En qüestió de 2-3 mesos els que no tinguin USB 3.0 es consideraran obsolets i baixaran de preu.

I és que USB 2.0 és molt lent comparat amb un disc dur local, i USB 3.0 multiplica la velocitat respecte a l’anterior especificació per 10.

USB 2.0 té una velocitat de transferència màxima de 480 Mbit/segon (60 Mbytes per segon).

USB 3.0 té una velocitat de transferència màxima de 4,8 Gbits/segon (4.800 Mbit per segon, és a dir 600 Mbytes per segon, velocitat que actualment cap disc dur , ni el més ràpids SSD, pot proporcionar).

Aquest equip HP ve equipat amb els potents processadors Intel Core I7 i poden muntar fins a 16 GB de RAM.

Sí, 16 GB, perquè accepta 4 mòduls de memòria de fins a 4 GB DDR3 a 1333 Mhz. Genial per a un portàtil.

També pot equipar una tarja de vídeo Nvidia Quadro Fx 880M o una 1800M amb 1 GB de memòria dedicada GDDR3 i GDDR5 respectivament.

A més del gravador de Dvd, pot incorporar lector de Blueray, amb el que la versatilitat multimèdia que pot oferir aquest equip és molt interessant.

En l’apartat de disc dur encara porta SATA-2, i em disgusta puix que en qualsevol moment començaran a arribar els equips amb SATA-3 tal i com us anunciava l’11 de Novembre de 2009.

A la plana del producte a HP podeu veure les característiques d’aquest magnífic portàtil.

Via: jkOnTheRun