Archive for the ‘Google’ Category

casa real robots.txt

dijous, febrer 28th, 2013

Captura del robots.txt de la casa real a 2013-02-28L’arxiu robots.txt es posa a l’arrel de la web per a indicar als cercadors, altrament coneguts com robots, quines rutes no han d’indexar.

Podeu comprovar per vosaltres mateixos/es el que diu l’arxiu robots.txt de la casa real española. xD

http://www.casareal.es/robots.txt

 

Vídeo: Ulleres de google

diumenge, febrer 24th, 2013

Vídeo ja està anunciant les Google Glass i prometen ser genials.

Aquí us deixo un vídeo oficial de google.

Si esteu disposats a pagar $1500 dòlars i recollir-les a New York, San Francisco o Los Angeles les podeu pre-encarregar aquí.

Veure’n les característiques detallades.

codic-cat-ulleres-google-glass

La fi dels dinosaures

dissabte, agost 25th, 2012

Fa molts anys vaig començar a comprar dominis a Network Solutions.

En aquells moments eren els millors. Eren fiables, de confiança, tenien un servei telefònic on els localitzaves si els necessitaves… i en general complien amb la premisa que després va popularitzar google “no siguis dolent” (don’t be evil).

Et podies refiar que si buscaves un domini allà i el compraves s’enregistrava.

Eren més cars, però compraves qualitat.

Amb el pas dels anys em vaig anar desencisant.

Els seus servidors dns de vegades no resolien el domini, així que vaig deixar d’usar-los.

Van començar a oferir paquets d’allotjament Web, fent la competència als proveïdors d’Internet.

Molts de nosaltres hem treballat a proveïdors Internet i això va ser un cop dur a tots els que oferíem allotjament.

De sobte els nostres proveïdors ens feien la competència.

Molts van deixar de treballar amb els venedors de noms de dominis que oferien serveis d’allotjament web.

Aquest moviment no em va agradar, per part de network solutions i altres empreses que primer només venien dominis, però vaig continuar amb ells perquè encara em semblaven seriosos, tot i que eren molt molt més cars que la competència.

Amb el pas del temps he tingut més disgustos.

Van canviar el procediment per a sol·licitar el traspàs d’un domini de manera que és realment difícil de trobar i d’activar. Tot amb l’objectiu de retenir dominis a qualsevol prou.

I finalment m’he trobat que tots els meus dominis tenien marcada una casella que diu “auto-renew” i que per tant s’auto-renoven sols, és a dir, que quan queda un mes per al venciment, network solutions em carrega a la visa l’import de la  renovació del domini per a un any.

Ho vaig descobrir perquè vaig rebre el càrrec d’un domini que ja no volia i pensava deixar expirar.

Això ja m’ha fet passar del descontentament a aixecar la meva ira màxima puix que no puc desactivar-ho des de la web. M’obliguen a trucar a un número de telèfon dels Estats Units per a desactivar-ho.

Com a la oficina tinc una molt mala cobertura, no em venia gens de gust fer aquesta operació, però no hi havia altra manera.

Vaig voler esborrar les meves targes visa de la seva web, i ¡sorpresa! no es podia. Podia afegir noves targes però no donar de baixa les existents.

Així que la meva rauxa va prendre el control, i vaig decidir que s’havia acabat amb aquesta gent.

Vaig aconseguir canviar la data de caducitat de les targes existents (el número no), de manera que fos incorrecta, i no em poguessin cobrar res més i vaig escriure un missatge al departament de suport queixant-me de tot això i anunciant-los que els tornaria el càrrec i que donaria de baixa tot.

Suposo que els missatges dels clients “VIP” com m’anomenen ells tenen una prioritat, i vaig rebre la trucada l’endemà a les 09:00 hora dels Estats Units.

Cal dir que la persona que em va atendre era molt educada, donant el tracte de Sir,  i tot i la mala senyal que hi havia se’l podia entendre perfectament, i també m’entenia, i treballava amb molta professionalitat. Li vaig explicar la meva frustració amb tot això i em va enviar un mail on lamentava la frustració que m’havien provocat.

Van esborrar les VISA de la web, i van desactivar l’autorenovació de tots els dominis.

Però he entès que n’estic fart de velles glòries que donen un mal servei i que tracten de retenir els dominis de qualsevol manera i amb males arts.

Migraré tots els dominis a d’altres proveïdors, que a més costes 6 vegades menys per domini.

Nota: No migraré a GoDaddy ja que encara que estic satisfet amb el servei, el seu president i fundador va matar un elefant de safari, tal i com explicava al seu bloc.

I això em porta a la reflexió que us faig. I és que totes aquelles empreses mastodòntiques, que tenen preus desorbitats i donen serveis amb clàusules de permanència abusives, preus cars, que no donen bon servei, com ara Data Centers que abans eren considerats la creme de la creme en part perquè et feien signar per contracte que no podies parlar malament de la companyia, i que a l’hora de la veritat no tenen ni monitors en condicions (encara usen de tub, que no funcionen bé, i en tenen un parell a més de teclats i ratolins que no van bé), empreses de renovació de domini com les que us he esmentat, google a qui tants professionals de la informàtica ja considerem el mal per la invasió de la privacitat que fa, microsoft que s’ha quedat emmirallada en l’èxit del seu sistema operatiu i s’ha permès ignorar els bugs que informàtics com jo els reportàvem, i que tornaven a ser a la següent versió, i a la següent, i a la següent…

Totes aquestes empreses tenen els dies comptats.

Donar mal servei, emprenyar els teus clients, té conseqüències. Probablement Internet ho ha accelerat.

I adormir-se i no escoltar el que els usuaris et demanen és donar mal servei.

Grans empreses que abans facturaven milions es poden veure abocades a la ruïna en tres anys si no saben treballar bé, i escoltar el mercat.

S’ha de ser molt flexible i cuidar molt l’usuari, que al final és el nostre client.

I el que val per a les empreses, també val per a espanya, que és a punt de perdre Catalunya per tot el mal que ens ha causat. Al món és en boca de tothom.

Youtube en Català

dijous, gener 20th, 2011

Google ha fet disponible Youtube en Català.

Per a veure’l en la nostra llengua només s’ha de tenir el navegador web configurat en Català (preferències > idiomes) o seleccionar l’idioma de la part inferior:

Adreça curta Twitter: http://wp.me/pzeab-1JN

Google translate incorpora el basc

dijous, setembre 9th, 2010

Google ha incorporat el basc, o Euskera, a la llista d’idiomes disponibles al seu servei de traducció gratuita translate.google.cat

De moment està en “alpha”, és a dir en proves, però ja es pot utilitzar el servei de traducció.

Google incorpora a Gmail predicció d’importància dels emails

diumenge, setembre 5th, 2010

Gmail ha incorporat, en beta, una nova funcionalitat.

Es tracta de la predicció de la importància dels correus.

Mitjançant un algoritme que té en compte quins correus obrim i quins no, i quins contestem, prediu quins són els més importants per a nosaltres.

A més a més podem fer arranjaments manuals per treure o afegir importància a un tipus de correu (basat en qui l’envia).

Ho podeu veure resumit en aquest divertit vídeo més avall.

I a més a més, google, ha tingut el bon detall de subtitular-lo al Català.

Aquesta gent saben treballar.

Unrevoked – accés root a l’Android

dissabte, juliol 17th, 2010

Un programari gratuït per a Linux, mac os x i windows ha estat alliberat, i fa molt fàcil aconseguir accès root (de màxim nivell) als mòbils Android.

De fet és una eina per a fer un backup del telèfon i instal·lar-hi noves room flash.

Els models suportats són: HTC Incredible (Droid Incredible), HTC Desire, HTC DesireC (Droid Eris), HTC Aria, Hero (no ho he pogut confirmar), i Sprint Evo 4G (HTC Supersonic).

Per a Linux i mac os x el programa duu tot el necessari però per a windows serà necessari descarregar els drivers HBOOT.

El podeu descarregar gratuïtament d’aquí:

http://unrevoked.com/

Aquí podeu llegir la llista de preguntes habituals (faq):

http://unrevoked.com/rootwiki/doku.php/public/unrevoked2

De la mateixa manera que critico l’hermetisme d’apple amb els seus programes també critico que el sistema operatiu de google basat en Linux: l’android, no ofereixi el màxim accés als seus usuaris i calgui hackejar els telèfons per a poder disposar de privilegis root.

Via: Download Squad

Android en iPhone (hackejat)

dissabte, maig 15th, 2010

M’assabento via Download Squad que un hacker de Linux aconseguí a finals del mes d’Abril de crear una versió d’Android, el sistema operatiu lliure de google per a telèfons mòbils basat en Linux, per a iPhone i instal·lar-la-hi al seu telèfon.

Encara és més interessant perquè de fet ha instal·lat un inici dual (dual boot) que li permet arrencar amb Android Linux o bé amb el sistema operatiu de sèrie, l’iPhone OS.

Val a dir que l’iPhone ha de ser hacketjat (jailbreakejat).

El vídeo dura 8 minuts però us arrencarà més d’un somriure quan veieu aparèixer en Tux (el pingüí de Linux) o quan rebi una trucada…

I si es pot instal·lar Android en un iPhone, res no impedirà de fer-ho en un iPad (encara que com sabeu a mi no m’agrada per molts motius).

Google llegeix en Català

dimecres, maig 12th, 2010

Llegeixo via el bloc del Marc Belzunces que google és capaç de llegir en Català des de google translate.

Són molt bones notícies.

google sap del nostre potencial i que tindrà la nostra fidelitat, i beneficis, si cuida la nostra llengua.

Després de traduir un text al Català, premeu el botonet amb l’altaveu i sentireu el text en Català. Tot i que la pronúncia no sigui perfecta és un bon què.

Tal i com ens indica google al seu bloc, s’han afegit aquestes llengües:

Afrikaans, Albanian, Català, Chinese (Mandarin), Croatian, Czech, Danish, Dutch, Finnish, Greek, Hungarian, Icelandic, Indonesian, Latvian, Macedonian, Norwegian, Polish, Portuguese, Romanian, Russian, Serbian, Slovak, Swahili, Swedish, Turkish, Vietnamese i Welsh.

Google incorpora un teclat virtual

dissabte, abril 24th, 2010

Magnífica idea de col·locar un petit teclat que permetrà introduir accents, Ç i caràcters d’alfabets no llatins com l’hebreu, l’hindi o el rus.

Si feu una cerca, veureu un petit teclat al costat del text de cerca.

Si premeu sobre el petit teclat, es desplegarà un teclat virtual, que podeu moure per la pantalla, i que us permetrà inserir caràcters especials, accents, etc…

Una eina molt interessant si escriviu en llengües amb alfabets no llatins, és google transliteration.

Per exemple, si sabem que “namaste” és una salutació en Hindi, però no sabem com s’escriu en la seva llengua, transliteració en ho convertirà a l’escriptura hindi: ‘नमस्ते’.

Podeu llegir una mica més sobre el tema a l’ajuda de google.

Actualització 01/05/2010:

Aquí la llista de teclats disponibles:

Albanian
Arabic
Armenian
Basque
Belarusian
Bosnian
Bulgarian
Catalan
Croatian
Czech
Finnish
Galician
Georgian
Greek
Hebrew
Hindi
Hungarian
Icelandic
Kazakh
Kirghiz
Macedonian
Malayalam
Mongolian
Persian
Polish
Russian
Serbian
Slovak
Slovenian
Swedish
Tatar
Thai
Turkish
Ukrainian
Uzbek

Enllaç a un article sobre aquesta funcionalitat al bloc de google.

Chrome developer tools i Firebug

dilluns, març 29th, 2010

Si programeu HTML, CSS, xhtml, o maqueteu, Firebug és un complement imprescindible.

Us permetrà editar, veure i debuguejar les vostres planes.

El podeu descarregar per a Firefox des de:

https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/1843

També existeix un complement Firebug per a Chrome, Firebug Lite, encara que no tan potent.

Baixar l’extensió Firebug Lite per Chrome.

També podeu fer servir la eina integrada de Chrome, Chrome developer tools, que s’activa prement CTRL + SHIFT + I.

Google Reader: Dreceres de teclat

dissabte, febrer 27th, 2010

Els que empreu google reader com a lector de fonts RSS trobareu útil de saber que hi ha unes tecles, que ens permeten navegar ràpidament pels articles.

S’anomenen dreceres o accessos directes de teclat i consisteixen a prémer una tecla o una combinació de les mateixes per a realitzar ràpidament una acció.

Algunes les podeu fer servir arreu, altres són per a la vista de notícies.

Us en deixo els que trobo més interessants.

Tecla Efecte
Navegació
Baixar i obrir el següent article.
Pujar i obrir el següent article.
Obre o tanca la visualització de l’article. Enter fa el mateix efecte. L’ús d’enter o de la tecla o fan la mateixa funció.
Baixa sense obrir l’article.
Puja sense obrir l’article.
Espai. Baixa una plana. Es pot fer amb pàgina avall, i pàgina amunt.
Sobre l’article
Marca amb l’estel o desmarca.
Veure l’article original (obre en una altra pestanya/finestra).
Salt
Anar als elements marcats amb l’estel (starred). G i després S.
Aplicació
Refrescar.
Veure en pantalla completa.
Afegir una subscripció.

Si no us responen feu clic sobre el text d’una notícia per a situar el focus i tot seguit premeu la tecla.

Podeu consultar tots els accessos directes a l’ajuda de google reader.

Instal·lar l’entorn de desenvolupament d’Android a Ubuntu 9.04

dissabte, febrer 27th, 2010

Us remeto les instruccions per a instal·lar l’entorn de desenvolupament d’aplicacions per al mòbil Android, de Google, amb Linux Ubuntu 9.04 i Eclipse.

Això us permetrà programar aplicacions per al magnífic sistema operatiu per a mòbils de Google.

Són la traducció d’un article genial de Matt Cutts.

Primer ens assegurem que el sistema és actualitzat:

sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade

– Instal·lem Java

sudo apt-get install sun-java6-jdk

– Fer que la de Sun sigui la versió de Java per defecte, que en principi és molt més ràpida que la que ve per defecte.

sudo update-java-alternatives -s java-6-sun

– Crear un directori: mkdir ~/android

(~/ vol dir la nostra carpeta com a usuari per exemple: /home/carles o /root depenent del cas)

– Descarregar Eclipse de http://www.eclipse.org/downloads/ (Recomanat  “Eclipse Classic 3.5.1″ version).  Moure el codi al directori ~/android i descomprimir-lo.

mv eclipse-SDK-3.5.1-linux-gtk.tar.gz ~/android
cd ~/android
tar xzvf eclipse-SDK-3.5.1-linux-gtk.tar.gz

– Descarregar el darrer Android SDK de http://developer.android.com/sdk/index.html i moure’l a ~/android i llavors descomprimir-lo.

mv android-sdk_r04-linux_86.tgz ~/android/
cd ~/android/
tar xzvf android-sdk_r04-linux_86.tgz

– Editar  ~/.bashrc file i afegir al final:

export PATH=${PATH}:/home/carles/android/android-sdk-linux_86/tools

Ara Java, Eclipse i el SDK d’Android són instal·lats.

Ara cal instal·lar l’Android Development Tools (ADT) for Eclipse.

– Executeu Eclipse. cd ~/android/eclipse i ./eclipse per a iniciar el programa.

– Instal·lar l’Android Development Tools (ADT) for Eclipse. Seguiu les instruccions a http://developer.android.com/sdk/eclipse-adt.html per a descarregar i instal·lar-lo. Haureu d’anar a “Window > Preferences” per a indicar a Eclipse on és l’Android SDK, és a dir /home/carles/android/android-sdk-linux_86

– Instal·lar alguns paquets “Window->Android SDK and AVD Manager.” i a “Available Packages” descarregar “repository.xml” (tots els paquets) i “Install Selected.”

– Ja podeu crear el vostre primer programa Android. Podreu crear un dispositiu virtual Android (telèfon emulat).

– Opcionalment podeu descarregar caràtules Nexus One skin for Android. Podeu descarregar el .zip a <directori del vostre sdk>/platforms/android-x.y/skins/nexusone. Llavors crear un nou Android virtual device (AVD) i seleccionar Nexus One com a caràtula (skin).

– Per a executar els programes creats al telèfon real seguiu step 10 of this walkthrough. En cabat tindreu l’executable al telèfon (“android package” o arxiu .apk)

Recursos relacionats:

– official Android developer site
– http://www.futuredesktop.org/developing_android_apps_on_ubuntu.html
– http://www.softwarepassion.com/setting-up-android-development-platform-on-ubuntu-linux-904/
– http://www.howtoforge.com/installing-google-android-sdk1.0-on-ubuntu8.04-desktop
– http://androidforums.com/developer-101/2321-installing-eclipse-android-sdk-ubuntu-8-04-8-10-a.html
O’Reilly video o alguns dels official videos.

Via: Matt Cutts

Actualització: 2010/10/27

Un amic m’ha passat aquest magnífic article sobre com començar a desenvolupar per a Android.

http://www.smashingmagazine.com/2010/10/25/get-started-developing-for-android-with-eclipse/

(còpia local en PDF)

Google Voice explicat de manera planera

dimarts , febrer 23rd, 2010

Google ens explica en aquest vídeo, en anglès, de manera senzilla i planera, què és google voice.

T’imagines tenir un número (virtual) que en ser marcat faci sonar tots els telèfons dels indrets d’on et podries trobar : mòbil, casa, feina… alhora?.

T’imagines poder dir que a partir de les 18:00 no t’entri cap trucada a no ser que sigui d’un número que tu hagis indicat?.

Pots imaginar trucades internacionals, i totes les altres, gratuïtes?.

Això i molt més és el que permet Google Voice i que és un cop a la línia de flotació dels monopolis de les operadores de telefonia.

El món necessita cobertura Internet global per a acabar amb aquesta rèmora.

Via: Official Google Blog

La competència

dilluns, febrer 15th, 2010

Fa dies que volia comentar-vos, en relació als projectes i empreses d’Internet, que ja ningú pot estar tranquil. No hi ha un monopoli que tingui la supremacia.

Il·lustraré alguns exemples:

Intel

El fabricant de processadors ha tingut un èxit innegable.

Porta anys i panys produint els processadors 80×86, que són els que s’empren en la majoria d’ordinadors portàtils.

Després d’alguns moments de lluita més o menys acarnissada amb Amd, la competència, i amb Via en l’àmbit dels mini-pc, semblava que Intel havia guanyat la batalla.

Però ai las! Vet-ho aquí que Qualcomm presenta les seves CPU Snapdragon, que funcionen fins a 1 Ghz en telèfons mòbils, i fins a 1,5 Ghz en mini-portàtils.

La diferència en aquest cas, és que no són compatibles amb Intel, i per tant no executaran windows, però sí que executaran Linux.

Ves per on.

També els processador basats en ARM: Nvdia Tegra, són compatibles amb Ubuntu Linux, però no amb els processadors Intel ni amb windows.

A la Xina, han decidit fa uns anys, que fabricaran els seus propis processadors (anomenats Loongson, Godson i Dragon chip).

I això què vol dir?.

Que 1.600 milions de persones podran comprar més barat un portàtil fet al seu país, i que la Xina començarà a vendre aquests portàtils més barats a la resta del món.

Intel pot començar a tremolar.

Aquests portàtils xinesos no seran compatibles amb Intel, ni amb windows, però sí amb Linux. (Nota: tenen millores de rendiment per a executar emulació via QEMU)

De fet seran els primers portàtils 100% programari lliure, ja que es preveu que també la BIOS (una memòria d’un xip dels ordinadors Pc) sigui programari lliure.

De sobte Xina exportarà tecnologia i podrà vendre al primer món, potser ordinadors més potents i econòmics.

Això ens porta al següent punt.

Windows

Si tot d’ordinadors incompatibles amb els Pc (Intel) apareixen al mercat, ordinadors que no podran instal·lar windows, és clar que la multinacional que té l’hegemonia dels sistemes operatius se’n ressentirà.

Haurà de fer-ho molt bé per a poder superar aquest atzucac, i si no ho fa serà una altra companyia més que plega o que passa de tità a empresa gran o amb més pena que glòria.

De fet microsoft ja ha vist com li passaven la mà per la cara amb el món dels telèfons mòbils, però d’això en parlaré després.

En el cas de microsoft val a dir que no s’ha fet especialment popular per el seu escàs suport al Català; apple no ha donat pràcticament cap mena de suport al Català tot i els usuaris fidels que té a Catalunya. Ubuntu Linux és gratuït i està traduït 100% al Català.

Adobe

Adobe ha tingut els seus moments de glòria a Internet amb Flash.

Semblava líder indiscutible, han comés moltes errades, però també han innovat.

Ara bé, microsoft ha tret un producte per a competir amb flash: Silverlight.

Certament, flash és el que més carrega el meu ordinador quan navego.

Fins a tal punt és així que em vaig instal·lar un meravellós complement (plugin) per a Chrome (FlashBlock) que desactiva tot el flash (i silverlight) de les planes per les que navego, a no ser que jo indiqui el contrari.

No contents amb l’aparició de Silverlight, el nou estàndard HTML 5 permet visualitzar vídeos sense haver d’instal·lar Flash.

I no oblidem que apple no instal·la Flash als seus telèfons iPhone.

Telèfons mòbils

Va haver un temps en que Nokia era la reina dels telèfons mòbils.

A mi em resultava emprenyador que no suportessin el Català i que els telèfons es desbloquegessin sols (per exemple a la butxaca).

Nokia va seguir amb el seu sistema operatiu tancat, i vet-ho aquí que altres marques com Blackberry, palm, eren molt més àgils per a treballar amb el correu electrònic i Internet.

Windows mobile va guanyar quota per un temps, però la seva lentitud i manca de funcionalitats (al principi la possibilitat d’incorporar molts programes prometia) va fer que hagi quedat relegat a un sistema perdedor.

iPhone va donar un cop dur als telèfons nokia i als telèfons windows mobile.

Els amants de BlackBerry no canvien, però Palm sí que s’està quedant enrere.

iPhone va ser un killer-phone (assassí de telèfons de la competència) i es va imposar per una experiència d’usuari agradable, facilitat d’ús i la possibilitat d’instal·lar una infinitat de programes, tot i que físicament era molt més trasto (és molt gran). Tot i que la càmera era molt dolenta van incorporar un programa que tria la millor de les fotos de manera que l’usuari rep un resultat força positiu.

iPhone té algunes coses emprenyadores, bàsicament de caràcter monopolístic i manca de funcionalitats com ara poder accedir a tots els arxius del telèfon simplement per USB (s’ha d’instal·lar iTunes i només es poden veure arxius concrets com les fotos) i un actitud barroera en no permetre moltes aplicacions a la seva botiga online.

Nogensmenys, quan semblava que iPhone s’ho menjava tot, apareix Google amb el Nexus One.

I aquí Google ha tornat a donar fort, perquè a més de contar amb una interfície gràfica molt agradable, similar a l’iPhone, resulta que és un Linux, és programari lliure, podem fer el que vulguem amb el telèfon sense restriccions monopolístiques i modificar-lo per dins, i també disposen de botiga en línia amb un gran número d’aplicacions.

Operadores timofòniques

Les operadores de telefonia eren un dels monopolis més odiats, i ho segueixen essent.

Però amb l’aparició de programes com Skype van haver de començar a donar tarifes planes de trucades, davant la por que els marxessin els clients.

Nogensmenys han seguit extorquint amb els seus preus.

L’aparició de Google Voice, un programa per trucar a través d’Internet de manera gratuita a qualsevol número d’Estats Units i Canadà, pensat per a fer servir amb el mòbil a través de la connexió de dades, torna a posar contra les cordes a les operadores més afamades i mandroses.

Intenten vetar amb totes les seves forces el progrés, perquè els obliga a treballar, i si no ho fan bé se’ls acaba el monopoli.

Música a 18 €

Les companyies discogràfiques segueixen venent Cd’s de música a 18 €.

Cd’s que si en compres 2, en els quals el single que escoltaves per la ràdio era bo, però la resta del disc és una porqueria et vénen ganes d’engegar el disc i la companyia a dida.

Cd’s que ens havien dit que eren tota la vida i quan hem descobert que es ratllen amb molta facilitat, també hem descobert que no ens els canvien.

I cd’s que algunes companyies com Sony, van carregar sense avisar amb un programa que s’instal·la a l’ordinador sense dir res i que l’alenteix. Era un sistema de seguretat anti-còpia, que s’acabava comportant com un virus.

Apareixen empreses com iTunes que venen cançons a 1 € legalment i guanyen molts diners.

Però els monopolis musicals tracten d’imposar el seu vell model, i culpen a Internet de la baixada de les seves vendes, i donen suport a entitats amb comportaments mafiosos com la sgae o la riaa a Amèrica.

I quan apareixen empreses que pretenen cobrar a les perruqueries o als casals d’avis per posar la ràdio (les ràdios ja paguen l’odiat cànon), o que cobren dels concerts i programes benèfics, el que passa és que la gent els agafa animadversió.

Existeix un tipus de música que es diu Copyleft, en la que els autors la regalen a la humanitat i diuen: feu-ne el que vulgueu.

Trobo més probable que un autor de música Copyleft es faci famós i guanyi més diners (pe: actuacions en directe) si poso la seva música en una pel·lícula meva gratuita a Internet i aquesta té èxit que si ha de passar pel cicle clàssic de les companyies discogràfiques tradicionals.

Estic segur que aviat la música copyleft començarà a desplaçar, legítimament, a les cançons suportades pels monopolis musicals i noves empreses òptimes a nivell de productivitat, inventaran maneres innovadores de guanyar diners donant als consumidors el que volen i sense que aquests se sentin abusats.

Conclusions

Tota aquesta lliure competència genera millores per al consumidor final.

Ara bé, també vol dir que cap companyia es pot adormir i no tractar de millorar contínuament.

I que si una ho fa, pot passar de ser un gran gegant, a ser una anotació als llibres d’història.

Aquest canvi de paradigma és prou interessant i suposa algunes incerteses, com si paga la pena invertir en determinades empreses, o en R+D si no podrem afrontar la competència ferotge.

Com a emprenedor sovint he tingut una idea, la he implementat, l’han vist, me l’han copiat, i m’han passat la mà per la cara per manca de recursos.

Del que no hi ha dubte és que aquesta competitivitat millora la relació qualitat preu per al consumidor final (podem comprar un millor producte més barat).

Com és lògic, i com estableix el liberalisme, aquesta lliure competència ha de ser protegida, i per això als països avançats existeixen les lleis anti-monopoli mentre que a les dictadures socialistes es fan prevaldre els monopolis on els preus sempre són més cars, el servei pitjor, i en tot cas, no es pot escollir ni tampoc canviar de proveïdor.

Crec que aquest article planteja noves preguntes davant la incertesa de no poder-nos afermar a companyies/certeses absolutes.

A mode d’epíleg

Sobre els processadors de la Xina, podríem desconfiar, en el sentit que és raonable pensar que instal·lessin alguna mena de porta del darrera (backdoor) per a poder espiar o hackejar quan els interessi.

Tot i això windows també té fama de tenir moltes portes del darrera, però no és això sobre el que volia parlar.

D’alguna manera sembla que el lliure mercat castiga “el costat fosc”, la mala praxi, i premia a qui fa les coses de manera correcta.

Hom mai perdonarà si Facebook comercia amb les dades personals, o si ho fa google, i si apareix un servei millor que ofereixi més per menys, avançarà als actuals líders indiscutibles.

Potser aquesta és la conclusió, no hi ha líders indiscutibles, els líders ho són mentre són capaços de ser els millors en el seu camp, quan deixen de ser-ho passen a ser ex-líders. I crec que ha de ser així.